PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE … · 3.1.1 INFOCAT El Pla de Protecció...
Transcript of PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE … · 3.1.1 INFOCAT El Pla de Protecció...
PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS DEL MUNICIPI DE SANT GREGORI
D.V. Serveis Tècnics, S.L.
Juny de 2008
Avda. Doctor Furest, núm. 22 2ºA17455 Caldes de MalavellaNIF: B-17337817
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 1
Índex
1 OBJECTIUS .................................................................................................................3
2 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI .....................................................................................4
3 BASES DE L’ESTUDI ...................................................................................................6
3.1 ESTAT LEGAL. AFECTACIONS. .........................................................................6
3.1.1 INFOCAT ......................................................................................................... 6
3.1.2 XARXA NATURA 2000 .................................................................................. 6
3.1.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL ................................................. 7
3.2 ESTAT NATURAL ...............................................................................................9
3.2.1 LITOLOGIA I SÒLS ......................................................................................... 9
3.2.2 RELLEU .......................................................................................................... 10
3.2.3 CLIMA ........................................................................................................... 10
3.2.4 XARXA HIDROGRÀFICA .............................................................................. 13
3.2.5 COMUNITATS VEGETALS ........................................................................... 15
3.3 COMUNITATS ANIMALS .............................................................................. 16
3.4 ESTAT SOCIOECONÒMIC ............................................................................. 16
3.4.1 OCUPACIÓ DEL SÒL.................................................................................... 16
3.4.2 ÀREES URBANITZADES ................................................................................ 18
4 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES ...................................................................... 19
4.1 XARXA VIARIA ............................................................................................... 19
4.1.1 Nivell general ............................................................................................... 20
4.1.2 Nivell primari ............................................................................................... 21
4.1.3 Nivell secundari ........................................................................................... 22
4.1.4 Nivell terciari ................................................................................................ 26
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 2
4.2 PUNTS D’AIGUA ............................................................................................ 27
4.3 FRANGES DE PROTECCIÓ O BAIXA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE ........... 28
4.4 AREES DE GESTIÓ FORESTAL ........................................................................ 28
4.5 MITJANS D’EXTINCIÓ ................................................................................... 29
5 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS EN EL MUNICIPI ........................................ 30
5.1 ESTADÍSTICA DELS ÚLTIMS ANYS ............................................................... 30
5.2 SECTORITZACIÓ ............................................................................................ 32
6 PLANIFICACIÓ ........................................................................................................ 35
6.1 ESTABLIMENT D’UNA XARXA VIARIA ESTRATÈGICA ................................ 36
6.1.1 Franges de protecció de vials ...................................................................... 37
6.2 PUNTS D’AIGUA ............................................................................................ 38
6.3 FRANGES DE PROTECCIÓ: ÀREA DE DESACCELERACIÓ, PUNTS
ESTRATÈGICS .............................................................................................................. 39
6.3.1 Arees o franges de desaleració .................................................................... 39
6.3.2 Punts estrategics ........................................................................................... 40
6.3.3 FRAGES AL VOLTANT D’URBANITZACIONS............................................. 40
6.4 ZONES SEGURES ............................................................................................ 41
6.5 ACTUACIONS NO INCLOSES EN L’INFOCAT .............................................. 41
7 VALORACIÓ ECONÒMICA .................................................................................... 42
8 PRESSUPOST. ........................................................................................................... 43
8.1 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ ............................................................................ 45
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 3
1 OBJECTIUS
El Pla de Prevenció d’Incendis Forestal és un document que conté el conjunt de
previsions i mesures que cal prendre per reduir les causes dels incendis, facilitar-
ne l’extinció i limitar-ne els efectes.
El principal objectiu del projecte és planificar i dimensionar una sèrie
d’infraestructures per tal d’evitar o minimitzar l’avenç continuat d’un incendi
forestal.
Aquestes previsions i mesures es presenten a través d’informació escrita i gràfica.
Aquests plans es revisen cada 4 anys.
L’àmbit d’aplicació del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals és el sòl rústic del
terme municipal de Sant Gregori.
El Projecte present pretén:
• Definir l’estat natural del sistema: caracteritzar els tipus estructurals de
vegetació.
• Identificar i valorar les diferents infraestructures presents: vials, punts d’aigua,
franges de baixa càrrega de combustible, etc.
• Descriure i localitzar les oportunitats estratègiques per a l’extinció i la gestió de
l’emergència.
• Valorar les infraestructures de prevenció i d’extinció actuals i les proposades.
• Garantir l’accessibilitat de forma segura dels mitjans d’extinció a les àrees de
tractament.
• Garantir la seguretat del personal.
• Proposar i justificar tècnica i econòmicament les infraestructures presents (les
actuals i les proposades).
• Establir una zonificació del territori basada en el comportament dels incendis i en
oportunitats en discontinuïtat de combustible forestal ja existent.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 4
2 DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI
El municipi de Sant Gregori es troba situat al Nord-est de Catalunya a l’àrea
central de la província de Girona i al nord de la comarca del Gironès.
Figura 1: Localització de l’àrea de treball.
El municipi limita a l’Oest amb els municipis de Sant Julià de Llor i Bonmatí, al sud
amb el riu Ter, afrontant amb els municipis de Bescanó, Salt i Girona, al límit est
hi ha els municipis de Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Palol de Revardit i
finalment al nord limita amb els municipis de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri.
El terme municipal de Sant Gregori es caracteritza per estar format per un conjunt
de petites valls sobre les quals s’assenten els diferents nuclis urbans i rurals. El
municipi engloba altres pobles o nuclis rurals, a part del nucli principal de Sant
Gregori, hi ha a tocar al nucli principal Ginestar nou, Ginestar de Llémena i barri
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 5
de l’església, a la part nord Cartellà i Sant Medir, a l’oest Constantins i l’est Taialà
i Domeny. A més hi ha els veïnats de la Vileta, el Raval, les cases noves del Grup
les Planes i les agrupacions d’Argelaguet, Arbat, Soler i Palet, Cases de Carder i
l’Olivet. També hi trobem dues zones industrials, la Jueria i Ginestar.
Sant Gregori disposa d’una superfície de 49,17 km2 i el nucli es situa a 112 m per
sobre el nivell del mar, tot i que l’interval de cotes del terme municipal va des dels
95 m fins als 449,60 m a l’entorn del Puig de Sant Grau.
El relleu del municipi presenta uns pendents superiors al 20% al sector oest
coincidint amb la muntanya de Sant Grau (495 m) que continua en direcció nord
cap al Massís de Rocacorba. La zona est de Sant Gregori presenta uns pendents
més suaus a l’entorn del Pla de Cartellà.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 6
3 BASES DE L’ESTUDI
3.1 ESTAT LEGAL. AFECTACIONS.
3.1.1 INFOCAT
El Pla de Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya
(INFOCAT) té l’origen en la Llei 4/97 i té com a objectiu fer front a les
emergències per incendis forestals a Catalunya, establint els avisos, l’organització
i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya i de les
altres administracions públiques. El pla INFOCAT és el marc de prevenció que
regeix la coordinació de tots aquests plans de prevenció.
Segons el Pla INFOCAT i el Decret 64/1995 de 7 març en la que s’anomenen
mesures de prevenció d’incendis forestals i classifica el municipi de Sant Gregori
com a zona d’alt Risc d’incendis forestals.
3.1.2 XARXA NATURA 2000
En el marc de la Directiva 43/92/CEE, d’hàbitats, es defineix un primer nivell de
protecció i gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, amb unes directrius
generals que regeixen en tots els espais i que coincideixen bàsicament amb les
directrius que regeixen als espais PEIN. Que serveixen per garantir el
manteniment i l’estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies en la
seva àrea de distribució natural.
Una part petita del municipi es veu afectada per l’espai de la Xarxa Natura 2000:
La Riera de la Llémena amb el codi: ES5120020 de color verd, Rieres de Xuclà i
riu de Lleques amb el codi: ES5120023 i de color blau i Riberes del baix Ter amb
el codi: ES5120011 i color vermell al mapa adjunt.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 7
Figura 2: Espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.
3.1.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL
El “Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal” (PTGMF) és un document tècnic i
administratiu que ha estipulat el Centre de la Propietat Forestal (CPF) per regular
la gestió de les finques forestals particulars. Aquest document és una recopilació
de les dades administratives referents a la finca (registre de la propietat,
cadastre…) i una planificació dels treballs a realitzar a la finca durant deu anys
(estassades de sotabosc, tallades, reparació de camins…). A més també inclou un
pla de prevenció d’incendis i un pressupost.
En el Municipi de Sant Gregori existeixen diversos Plans Tècnics de Gestió i Millora
Forestal que afecten un àrea de 423,025 ha. Les superfícies afectades pels PTGMF
sovint van associades a àrees amb una gestió forestal actual.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 8
Figura 3: Plànol dels PTGMF i PSGF inclosos dins del municipi de Sant Gregori.
FOREST MUNICIPI COMARCA ID-
USUARI CODI
FOREST TIPUS DE
PROPIETARI
SUPERFÍCIE DE LA
FOREST CAN
BARRIL SANT
GREGORI GIRONÈS 32337 2545 PRIVAT 31,9 HA
CAN XIFRE SANT GREGORI* GIRONÈS 32477 2463 PRIVAT 87,2 HA
DESCONEGUT
SANT GREGORI GIRONÈS 1 0 PRIVAT 103.8 HA
EL CASTELL DE
CARTELLÀ
SANT GREGORI GIRONÈS 0 632 PRIVAT 136.1 HA
CAN TORRES
SANT GREGORI GIRONÈS 1328 1187 PRIVAT 14,1 HA
MAS PERAS SANT GREGORI GIRONÈS 1698 879 PRIVAT 42,6 HA
CAN TOMAS
SANT GREGORI* GIRONÈS 476 1749 PRIVAT 24,2 HA
CAN SUNYER
SANT GREGORI GIRONÈS 2805 2805 PRIVAT 66,66 HA
LA RAJOLERIA
SANT GREGORI GIRONÈS 2873 2873 PRIVAT 48,19 HA
*Una part de la finca es troba dins del municipi de Sant Gregori
Taula 1 : Relació de finques de gestió privada dins del municipi de Sant Gregori.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 9
3.2 ESTAT NATURAL
En aquest apartat es descriuen aquells factors que seran de rellevància per a
l’estudi dels incendis forestals al municipi de Sant Gregori.
3.2.1 LITOLOGIA I SÒLS
En el municipi litològicament hi predominen a la plana sediments llimosos,
argilosos quaternaris, tot i que a l’oest hi ha gresos de ciment calcari,
micaesquists i també s’hi localitzen focus de marges blavenques de Banyoles.
La serra de Sant Grau es troba formada per esquists amb mica i biotita i al nord
del municipi es troba entre el bloc de Rocacorba a l’est amb margues sorrenques i
a l’oest amb el bloc basculant de Corb-Finetres d’argiles i llims vermells.
Puntualment hi ha material volcànic que formen part de la colada del volcà de
Canet d’Adri.
Figura 4: Mapa geològic del municipi de Sant Gregori.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 10
Les diferents tipologies de sòls són fruit de la diversitat de material present en el
territori i de l’acció dels agents atmosfèrics en el temps. La classificació dels sòls a
Sant Gregori correspon:
-A la zona nord i trobem els Iceptisòls, són sòls poc desenvolupats i el Entisòls
corresponen a sòls poc evolucionats amb un desenvolupament de horitzons escàs.
Es localitzen a les zones amb pendents abruptes i zones geològicament recents o
amb materials resistents.
-A la zona sud i l’est existeixen Entisòls del grup Xerothent+xerofluvent, que
correspon a un sòl poc evolucionat sense horitzons de diagnosis.
-A la zona oest el sòl també està format per Estisòls del grup Orthent, són sòls
poc evolucionats amb un perfil poc diferenciat i amb un primer horitzó orgànic
prim.
3.2.2 RELLEU
El municipi de Sant Gregori es troba definit per un relleu constituït per una conjunt
de turons arrodonits de vessants poc abruptes i que desemboquen a les valls
amples. Els massissos que escuden la plana es troben el nord i oest i no
assoleixen grans alçades, el Puig de Sant Grau (450m), el Puig d’en Frare (310m,
la serra de Can Lledó (180m) i el Turó del Cabrer (186m) per destacar-ne alguns.
El pla de Sant Gregori forma una extensa planúria al·luvial arribant el seu límit sud
fins al riu Ter i que s’uneix amb el pla de Domeny. A l’extrem Nord-Oest hi trobem
part de la vall del Llémena creant un petit congost just al final on conflueixen la
riera de la Llémena i La riera de Canet.
3.2.3 CLIMA
Les característiques climàtiques de la zona són les pròpies del clima mediterrani
temperat-humit , amb una estacionalitat marcada (hiverns humits i frescos i estius
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 11
secs i càlids). Les temperatures mitjanes anuals estan situades entre els 13 i 16
ºC i les precipitacions mitjanes són de l’ordre dels 650 mm anuals.
L’orografia suau del municipi fa que no es donin diferències en les variables del
clima al llarg del territori, tot i que les zones del nord són menys humides que les
del sud.
Observant amb detall l’estació meteorològica de Girona1 podem extreure les
següents conclusions:
Figura 5: Dades climàtiques de Girona
Figura 6: Diagrama Bioclimàtic
En el quadre anterior es pot veure la distribució de precipitació i temperatura mitja
mensuals. Com es pot apreciar ens trobem amb un clima que es caracteritza per
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 12
unes elevades precipitacions a la primavera i a la tardor i un eixut estival tot
característic del clima mediterrani.
A nivell de temperatures, entre els mesos de juny i setembre es pot arribar a
màximes molt elevades, 34º o 35º. Aquest fenomen juntament amb la humitat
ambiental diària, dóna una bona idea del risc d’incendi diari. En canvi, les dades
de sequera donaran idea dels períodes de risc d’incendi forestal.
Les precipitacions acumulades al llarg de l’any no són quantioses, però es
concentren en una època determinada. El màxim es dóna el mes d’octubre i el
mínim al juny en un període de juliol a setembre en que existeix un dèficit hídric
important. Aquest fenomen és típic del clima mediterrani i condiciona que la major
part d’incendis forestals que es produeixen ho facin en aquest període. Tanmateix,
a mesura que avança l’època estival la sequera es fa més marcada i la possibilitat
d’incendi forestal és més alta. Aquest dèficit hídric es tradueix d’una forma directa
a la disponibilitat per a cremar del combustible viu; pel que fa al combustible mort
reacciona més ràpidament, doncs es relaciona amb la corba del nombre de dies
sense precipitació i amb la humitat ambiental diària.
Figura 7: Comparació de la mitjana anual i la de 2003, del diagrama ombrotèrmic de Girona.
Aquests diagrames mostren el caràcter mediterrani de l’estació de Girona, on no
coincideix en el temps, l’estació humida amb la càlida.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 13
El vent és un factor rellevant i condiciona molts aspectes del medi natural. A partir
de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, resulta la velocitat mitjana del
vent és de 1,5m/s. i la direcció dominant del Sud. També s’ha de tenir en compte
el vent del Nord-oest, anomenada tramuntana, que correspon a una massa d’aire
freda provinent del nord d’Europa que provoca la baixada brusca de la humitat i
canvis sobtats a la direcció dels vents locals.
3.2.4 XARXA HIDROGRÀFICA
El municipi de Sant Gregori pertany a la conca del Ter i el principal afluent és la
riera de la Llémena la qual constitueix un eix vertebrador de tal manera que
divideix el municipi en quatre parts:
Figura 8: Xarxa hidrogràfica del municipi de Sant Gregori.
A: Àrea entre Sant Julià de Llor i Bonmatí i Bescanó on es localitzen la riera de
Sant Climent el torrent de les Serres i el torrent del Bac.
B: La Vall, que neix a la Serra de Finestres i recull l’aigua de la vall al terme
de Sant Gregori.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 14
C: El pla de Cartellà on es troben el torrent el Gàrrep i la riera Pedrola, que
aboquen directament al Ter.
D: Sant Medir on es troben la riera Rimau i la riera dels Bullidors, que aboquen
directament al Ter.
Hi ha una sèrie de cursos que porten cabal durant tot l’any com són el Ter, les
rieres de Calders, de la Llémena, de Canet i els torrents de Gàrrep, de Pedrola, del
Clot de Can Sopa i de Riudelleques i el rierol de Rimau. Pel que fa als Torrents de
Bullidors, el Bac i el de Can Bora tenen un caràcter marcadament mediterrani que
es troben secs i només en èpoques de pluges porten aigua de manera torrencial.
CURS FLUVIAL ZONA AFUENT EXTENCIÓ DE LA
CONCA (M)
Torrent de Can Bora A Ter 360
Torrent del Bac A Ter 390
Riera de la Llémena B Ter 3030
Riera de Canet B Llémena 590
Torrent de Garrabia B Llémena 390
Torrent de Gàrrep C Ter 1210
Torrent del Bullidors D Llémena 180
Torrent de Pedrola C Gàrrep 370
Riera de Bullidors D Ter 350
Riera de Xuclà D Ter 500
Torrent de Riudelleques D Xuclà 520
Rierol de Rimau D Xuclà 410
Ter - - 2080
Font : inventari de ACA Taula 2: Cursos fluvials al municipi de Sant Gregori.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 15
3.2.5 COMUNITATS VEGETALS
En relació a la vegetació, cal destacar que una part molt extensa del municipi està
coberta per bosc, concretament ocupa una extensió del 45,5% tenint en compte
tot el conjunt de boscos existents en el municipi. L’arbre que hi predomina és
l’alzina i l’alzina surera. És un bosc mediterrani, predominantment sec, i un sòl
adequat per als alzinars o les pinedes que es presenten en petites taques i sovint
barrejades amb altres tipus de bosc, les quals han estat afavorides pels incendis,
l’explotació fustera i l’abandó de les activitats agrícoles. Tot i que la superfície més
important es troba ocupada pel bosc mixta d’alzina i pins.
En algunes fondalades vora els torrents i rierols s’hi estableixen comunitats de
ribera que normalment no formen masses pròpies, sinó més aviat bosquines
formant un mosaic discontinu on hi trobem de forma natural els salzes, verns,
oms, llorers, avellanosa, pollancres i, per introducció, el plàtan i l’acàcia.
Existeixen, en gran mesura, plantacions de pollancres i plàtans i vivers de plantes
que es situen majoritàriament a la plana, al costat de les ribes del Ter.
Entre els arbustos més presents al massís voldríem esmentar en primer terme, el
bruc i el cirerer d’arboç i d’altres arbustos molt freqüents són la ginesta, l’espígol,
la farigola, el romaní, l’estepa, l’arç blanc o les argelagues, en una gradació de
més amable a més hostil. Als llocs més humits també són freqüents les falgueres.
La superfície agrícola dins del terme municipal representa un 31,7 % localitzades
majoritàriament a la part més planera del municipi, tot i que molts pagesos han
anat retirant-se, és on resten ara la majoria de terres conreades. Avui dia els
conreus predominants són els de cereals i gramínies, a part de l’horta, que en els
darrers anys, amb els canvis estructurals que hi ha hagut al sector agrari, ha anat
esdevenint una bona sortida econòmica per als pagesos tradicionals. Tot i que la
tendència és que es segueix disminuint la superfície agrària.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 16
3.3 COMUNITATS ANIMALS
La fauna present en el municipi és la típica del clima mediterrani. On la fauna que
hi podem trobar és diversa en funció de les comunitats existents. Així doncs als
espais forestals hi trobem mamífers com el senglar, el teixó, la guilla, el gat
mesquer, ratolí de bosc, esquirol entre altres. Pel que fa a les aus trobem tudó,
gaig, mallerengues, merla, picots, gamarús, pit-roig, cargolet, rossinyol i xoriguer,
entre altres. I a les zones humides i trobem amfibis, rèptils. I en general diversitat
d’artròpodes i insectes així com als rius diversos peixos.
En el terme municipal hi ha algunes espècies protegides com són l’esparver,
l’astor (incloses a l’annex I de la Directiva 79/409/CE (directiva d’ocells)) i també
l’aligot, l’àliga marcenca, el xoriguer. També està protegit el musclo d’aigua dolça
(inclòs a l’annex II de la llei 3/1988 de 4 de març de protecció d’animals).
3.4 ESTAT SOCIOECONÒMIC
3.4.1 OCUPACIÓ DEL SÒL
Dins de la superfície del municipi podem classificar el sòl segons sigui urbà o
rústic. El sòl urbà està relacionat directament amb l’activitat humana, són més
propers a les vies de comunicació, com poden ser zones urbanes i les industrials.
Pel que fa al sòl rústic són més independents a l’acció de l’home resten a una
distància major de vies de comunicació.
El sòl rústic es pot dividir en diferents classificacions del sòl en funció de la
vegetació, la relació amb el medi urbà i les infraestructures.
Unitat de sòl forestal: Corresponen a zones poblades amb vegetació arbòria densa
amb poca presència de cases habitades i baixa densitat d’infraestructures.
Aquestes àrees presenten un risc d’incendis elevats a causa de la vegetació de la
zona ja que són terrenys de titularitat privada i en els quals majoritàriament els
treballs de millora silvícola de la massa forestal no es realitzen per la seva escassa
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 17
rendibilitat econòmica. Les inversions aniran encaminades a la prevenció i
operativitat en l’extinció.
Unitat rural: Correspon a zones formades per terrenys agrícoles i/o forestals
fragmentats entre ells amb presència de cases aïllades i grans infraestructures i
amb gran pressió del medi urbà. El factor de risc més important és l’activitat
agrícola. Les inversions en prevenció, es concentraran en la defensa de les cases.
Unitat semi-rural: Terrenys forestals i agrícoles sotmesos a una excessiva pressió
urbana. El factor de risc més important és la pressió humana, que es manifesta en
forma de negligències, accidents i intencionalitat. Aquesta unitat sol ser
generadora de focs. Les inversions no són en realitat prevenció, sinó de defensa
del territori.
Figura 9: Plànol d’usos del sòl de l’any 2002 bases a la cartografia del la DMAH
A la figura s’observa la distribució del usos al terme de Sant Gregori on a la plana
es desenvolupen la major varietat d’usos que van lligats majoritàriament a
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 18
l’activitat antròpica. I a la par oest predomina la superfície forestal degut al relleu
més pronunciat.
3.4.2 ÀREES URBANITZADES
Les àrees urbanitzades es distribueixen de forma heterogènia per tot el municipi
de Sant Gregori de manera que s’agrupen en 9 nuclis. Amb gairebé 91 Ha. que
representen un 1,8 % del total de la superfície del municipi.
El TM de Sant Gregori té al voltant de 3.160 habitants, que suposa una densitat
de població pròxima als 64 hab./km2. Concentrades majoritàriament a les àrees
urbanitzades com urbanitzacions i nuclis urbans. Aquetes zones són més sensibles
i s’hi localitzen un important nombre del focus de major densitat d’ignicions.
Fora de la zona urbana no hi ha urbanitzacions, però sí una altra forma singular
d’urbanisme que s’anomena disseminat. En aquesta classificació s’inclouen les
cases en tot el sòl rústic un seguit de masos, alguns d’ells restaurats i habitats i
altres en estat de ruïna.
Dins del municipi existeixen dos polígons industrials La Jueria i Ginestar amb usos
principals de magatzems, garatges, tallers i industries.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 19
4 INVENTARI D’INFRAESTRUCTURES
Es parteix d’informació prèvia corresponen a les dades recollides, classificades i
validades en el pla INFOCAT, a informació aportada pel DMAH i la pròpia generada
a partir de la digitalització sobre fotografia aèria, i les visites de camp.
Tota aquesta informació ha estat estructurada en una base de dades digital
georeferenciada, que permet una diagnosi de l’estat actual de les infraestructures,
i recolzar la presa de decisions sobre on situar de manera més efectiva i rendible
les infraestructures de prevenció.
La classificació de les infraestructures s’ha fet seguint criteris operatius de
preextinció.
Els grups d’infraestructures recollits han estat:
• Xarxa viària
• Punts d’aigua
• Franges de protecció o baixa càrrega de combustible
Línies elèctriques
Voltants dels camins
• Àrees de gestió forestal
• Mitjans d’extinció
Creuant aquesta informació, juntament amb les zones estratègiques de gestió,
s’estableixen quines millores s’hauran d’executar i permet planificar-ne el
manteniment.
4.1 XARXA VIARIA
Per la informació referent al conjunt d’infraestructures s’ha utilitzat diverses bases
de dades disponibles com són:
Plànol de pistes i carreteres estratègiques definides pels Bombers.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 20
Catàleg de camins i pistes forestals del municipi de Sant Gregori realitzats pel
Consell Comarcal del Gironès.
Informació a partir d’ortofotomapes i plànols topogràfics de l’ICC.
Informació de l’estat de les vies aportades pels serveis territorials de DMHA.
L’anàlisi de la xarxa de carreteres i camins existents es la base per establir la
xarxa viaria estratègica per la prevenció i extinció d’incendis.
Un cop establerta aquesta xarxa es planificaran els actuacions necessàries per
garantir les condicions de transitabilitat.
La xarxa viària existent, s’estructura de manera jeràrquica amb diferents nivells,
segons les característiques de cada nivell es defineixen amb paràmetres físics,
geomètrics i estratègics (amplada, pendent, drenatge, ferm, accessibilitat,
garanties).
4.1.1 NIVELL GENERAL
Conjunt de carreteres de titularitat pública d’àmbit supramunicipal i aquelles que
dins el municipi serveixen com a vies habituals de comunicació entre zones
habitades. Per generalitzar-ho es pot dir que es tracta de vies asfaltades, amb una
amplada mínima de 5 metres, amb o sense voreres, sempre transitables,
interconnectades amb les vies del nivell inferior.
És d’aplicació la normativa de carreteres i el manteniment és de la competència i
responsabilitat dels seus respectius titulars.
Dins l’àmbit d’aplicació del PPI es troben les següents vies:
Autopista (AP-7)
Carretera de Girona a Sant Gregori (C-531)
Carretera de Girona a Sant Medir (GIV-5312)
Carretera de Sant Gregori a Canet d’Adri (GIV-5313)
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 21
4.1.2 NIVELL PRIMARI
Xarxa de camins que donen continuïtat a les carreteres generals, són vies
estratègiques que comuniquen totes les grans àrees del municipi (valls o que
recorren carenes senceres) i els que es consideren necessaris per a donar
coherència a la xarxa. Són els camins que han de garantir la seguretat de les
persones en un incendi forestal.
Un camí en aquest nivell ha de presentar les característiques geomètriques
mínimes necessàries, és a dir tenir una amplada mínima de 5 metres, que permet
el pas creuat de dos vehicles que treballen en l’extinció d’incendis forestals els
BRP (Bomba Rural Pesada) i de comprometre un manteniment periòdic.
El nivell principal té al voltant de 19,36 km, en 12 vies.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 22
CAMI
PRIMARI Nom en el PPIF Longitud
P01 Camí de darrera can Fuster Nou de Constantins 470,10
P02 Camí de can Bataller de Constantins 538,60
P03 Camí de Constantins al trencant de can Cua 3577,20
P04 Camí de la Passera de Vilanna 417,30
P05 Carretera d'Argelaguet a Sant Gregori 1443,10
P06 Camí de Bescanó 2856,59
P07 Carretera de Cartellà a Montcal 974,50
P08 Carretera de Cartellà 2732,00
P09 Crta. de les Alzines 3926,30
P10 Camí de les cases Noves 449,81
P11 Camí del veïnat de Cartellà a Sant Medir 429,65
P12 Camí del veïnat de l’església de Sant Gregori 1549,10
Taula 3: Camins primaris al municipi de Sant Gregori.
4.1.3 NIVELL SECUNDARI
Són camins que donen accés a l’interior dels diferents àrees, normalment partint
dels nivells superiors definits. Els camins d’aquest nivell presenten una sèrie de
característiques geomètriques mínimes, és a dir, amplada del camí o pista
forestals de mínim 3 m i màxim 5 amb sobre-amples disposats cada 250 metres
que permetin el pas creuat de camions BRP. Giradors per a camions a una
distància màxima de 1000 m des d’un altre girador o una cruïlla que permeti el
gir.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 23
Aquest nivell pot ser d’accés restringit i disposar de tancaments amb cadenes,
sempre que es faci amb un model normalitzat i cal senyalitzar-lo.
La xarxa identifica 74 vies que suposen al voltant de 71,35km.
ID SECUNDARI Nom en el PPIF Longitud
S01 Camí de la Torre a Ca l'Uric de Sant Medir 982,00
S02 Camí de cal Petit i Can Llusca Sant Medir 171,50
S03 Camí de les Medines a Can Palou de Sant Medir 1404,40
S04 Camí de la carretera de Taialà a Sant Medir 155,36
S05 Camí de Sant Medir a Sarrià de Dalt 3071,32
S06 Camí de Can Cabrer de Sant Medir 53,10
S07 Camí de les Moleres a Can Peres i Can Sopa de Sant
Medir
1988,40
S08 Camí de Germans Sàbat a Sant Medir passant per Can
Fita Petit
4416,59
S09 Camí de cal Esquerrà de Sant Medir 756,90
S10 Camí del Viver a Can Mutra de Sant Medir 164,41
S11 Camí de Ca l'Hortalà de Sant Medir 218,90
S12 Camí de Can Costa de Sant Medir a Can Bonet de
Germans Sàbat
2213,51
S13 Camí dels Ocells perduts Sant Medir 205,40
S14 Camí de la carretera de Can Costa a Can Xucla 241,90
S15 Camí de Can Prat de Sant Gregori 687,92
S16 Camí de Can Fita Gros a Can Vador de Taialà 2178,90
S17 Camí de les Quatre Carreteres a Can Nial de Cartellà 1116,60
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 24
ID SECUNDARI Nom en el PPIF Longitud
S18 Camí del pla de Furgell de Cartellà 549,90
S19 Camí de les Barraques de Taialà 728,80
S20 Camí Can Fita Petit a Can Fuster 206,82
S21 Camí de Can Melció de Taialà 235,90
S22 Camí de Can Sunyer a Mas Vador de Taialà 1191,90
S23 Camí de la Bruguera de Cartellà 4121,79
S24 Camí de Can Maixamins de Sant Gregori 397,20
S25 Camí de Can Carrasquet 601,90
S26 Camí de Can Piu 186,40
S27 Camí de mas Suro de Cartellà 133,00
S28 Camí de la Vileta a Can Sopa de Montcal 539,60
S29 Camí de Can Mont Ras de Taialà 345,48
S30 Camí del Castell de Cartellà a Can Caràs de Cartellà 580,60
S31 Ctra. que va del Castell de Taialà fins a la Ctra. de Sant
Gregori passant pel grup Planas
1218,88
S32 Carretera de Santa Afra 167,20
S33 Camí de Cal Pagès de Ginetar a Can Faluga de Sant
Gregori
394,80
S34 Carretera del veïnat de Raval 2107,10
S35 Camí de Cal Sastre i Can Patllari de Sant Gregori 51,10
S36 Camí de Can Pinyot a Can Carreras de Ginestar 575,20
S37 Camí de Can Pinyot a Can Barris Ginestar 753,70
S38 Camí de Ctra. Santa Afra a Can Prades de Ginestar 730,60
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 25
ID SECUNDARI Nom en el PPIF Longitud
S39 Camí de Can Palau de Ginetar 249,00
S40 Camí de Can Gori de Ginestar al camí de Sant Grau 325,10
S41 Camí de Can Gelis Sant Medir 185,36
S42 Camí de Can Fita Petit al camí de Can Costa 938,88
S43 Camí de la Cooperativa Sant Grau a Can Punxó de Sant
Gregori
430,90
S44 Camí de la Vilobella a les Sorreres 841,80
S45 Camí de Can Toni de Cartellà 113,11
S46 Camí de Can Reixac de Sant Gregori 453,80
S47 Camí de Can Clarà de Sant Gregori 1013,30
S48 Camí de les Deveses de Sant Gregori 899,50
S49 Camí de Can Cisteller a Can Rosell de Sant Gregori
(Argelaguet)
821,70
S50 Camí de Can Tanon (Argelaguet) 1161,30
S51 Camí de Can Toscà de Sant Gregori a la Pilastra 1087,19
S52 Camí de Can Toscà al Ter 304,00
S53 Camí de Can Toscà direcció a Sant Grau 2070,70
S54 Camí de les granges de Can Trumfa 772,30
S55 Camí de Can Toscà de Sant Gregori al mal pas 562,80
S56 Camí del mMal Pas a Constantins 1263,30
S57 Camí de Can Clarà a Sant Grau 3748,90
S58 Camí de Can Verdaguer a Sant Grau 1387,40
S59 Camí de Can Maçana de Constantins a Sant Grau 3356,05
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 26
ID SECUNDARI Nom en el PPIF Longitud
S60 Camí de Can Bataller de Constantins a al Serrat de Can
Perrot
3510,90
S61 Camí de Can Bora de Constantins 281,40
S62 Camí de Veïnat de Calders de Constantins 663,10
S63 Camí del bosc de la Plaça de Calders a Can Muntanya de
Constantins
2053,50
S64 Camí de Can Frous a Can Fàbrega de Constantins 389,63
S65 Camí de Can Frou a la Sorrera de Constantins 956,60
S66 Camí de Torrent del Bac mare de deu de Pietat de
Constantins
1611,13
S67 Camí de Sant Gregori a Cal Baster de Sant Gregori 571,00
S68 Camí de Can Cabilo a Can Baldiret 995,63
S69 Camí de Can Roseta de Cartellà 295,69
S70 Camí de Cal Boer de Cartellà 256,28
S71 Camí de Mas Clapers de Sant Gregori 538,25
S72 Camí de Can Tonet del Porxo de Cartellà 411,89
S73 Camí de Can Falgueres de Cartellà 621,70
S74 Camí de Can Lladó de Sant Medir 364,41
Taula 4: Camins secundaris al municipi de Sant Gregori.
4.1.4 NIVELL TERCIARI
En aquest nivell s’inclouen els camins que poden ser útils en una extinció, però
que no són segurs perquè són camins que no permeten els pas creuat de camions
BRP i no disposen de sobre-amples cada 250 metres. L’ús d’una d’aquestes vies
en un cas concret requereix fer comprovacions prèvies.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 27
4.2 PUNTS D’AIGUA
A partir de les dades existents de la xarxa de punts d’aigua, han estat aportades
per l’ajuntament del municipi, Bombers de la Generalitat, els tècnics del DMAH i
les ADF i d’observacions sobre el terreny, s’elabora una relació de punts d’aigua
(dipòsits oberts amb hidrant, basses registrades, hidrants...) i en les que es
prioritzaran quins punts d’aigua són més estratègics i operatius per als mitjans
convencionals d’extinció.
En el municipi existeixen diverses piscines privades que es podrien utilitzar en cas
d’incendis tot i que s’han descartat tots aquests punts perquè no hi ha garantia de
la seva disponibilitat.
Als efectes de classificació operativa es distingeixen diferents categories, en funció
de les possibilitats de càrrega dels mitjans d’extinció.
Hidrants han d’estar condicionats per a l’ús directe dels bombers. Per tant han de
complir les especificacions tècniques requerides, en principi racord tipus BCN de
80 ó 100 mm diàmetre.
Dipòsits són la infraestructura que possibilita l’atac directe i immediat. Per aquest
motiu es pot considerar que, amb l’actual sistema d’extinció d’incendis forestals a
Catalunya, son d’importància cabdal en la defensa del territori.
Piscines són dipòsits oberts, que serveixen per carregar helicòpters i que de
vegades alimenten un hidrant, instal·lat més avall, a través d’una conducció
enterrada pels bombers.
Actualment en el municipi hi ha una xarxa operativa de punts d’aigua força densa
pel que fa als mitjans terrestres, la distribució de la qual, es troba concentrada en
els nucli urbans i ben pocs es troben dispersos per la zona forestal. Pel que fa a la
densitat de punts d’aigua accessibles pels mitjans aeris és creu que es baixa però
suficient.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 28
Tipus Nombre Mitjans
Dipòsit amb hidrant Dipòsit de Can Costa de Ginestar Aeris i Terrestres
Piscines Piscina de Taialà
Piscina municipal de Sant Gregori
Aeris
Aeris
Hidrants Al municipi de Sant Gregori (45)
Al Polígon de Jueria (9)
Al Veïnat de Ginestar (19)
Disseminats (3)
Terrestres
Terrestres
Terrestres
Terrestres
Taula 5: Punts d’aigua al municipi de Sant Gregori.
4.3 FRANGES DE PROTECCIÓ O BAIXA CÀRREGA DE
COMBUSTIBLE
Hi ha vàries línies elèctriques d’alta tensió travessant el territori rústic. Es
destaquen com a més importants la línia de 132 kv Girona-Olot i la derivació de la
República a Vilablareix de 110 kv. No hi ha dades precises sobre les línies de baixa
tensió, les línies de telefonia fixa o d’altres tipus de cablejat en terreny rústic. A
més totes les urbanitzacions i parts de nuclis en contacte amb el bosc disposen de
franges perimetrals.
4.4 AREES DE GESTIÓ FORESTAL
S’ha recollit la informació de les finques públiques, consorciades i les que tenen
una pla de gestió forestal. Correspon a unes zones amb explotació activa i
planificada i assegurem el seu manteniment.
Es tindrà en compte aquestes superfícies amb massa forestal per a marcar punts
estratègics de gestió, manteniment i prevenció d’incendis.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 29
4.5 MITJANS D’EXTINCIÓ
La dotació de mitjans que han d’actuar en cas d’incendi forestal al municipi de
Sant Gregori és el parc de Bombers de Girona i l’ADF que configuren el dispositiu
inicial d’atac per l’extinció d’incendis. A l’estiu el municipi comparteix una base
oberta amb el poble de Sant Julià de Ramis i una torra de guaita al Puig de Sant
Grau.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 30
5 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS EN EL MUNICIPI
5.1 ESTADÍSTICA DELS ÚLTIMS ANYS
Incendis forestals del període 1969-2006
PARATGE DATA D’INICI HA FORESTALS NO ARBRADES ARBRADES
La Bruguera 29/05/1969 36 0 36
La Devesa 20/07/1970 2 0 2
Mas Carreres 19/08/1971 2,5 0 2,5
Mas Gironès 25/08/1971 12 7 5
La Bruguera 11/07/1973 5 4 1
PARATGE DATA D’INICI HA FORESTALS NO ARBRADES ARBRADES
Mas Sunyer 19/08/1973 149 99 50
Mas Carreres 02/03/1979 1 1 0
Mas Carreras 15/07/1979 15 8 7
Can Mata 22/07/1979 30 20 10
Talaia 27/07/1979 100 70 30
Nucli urbà 02/08/1979 10 7 3
Can Codina 02/08/1979 20 11 9
Zona Nort de Sant Gregori 03/08/1979 80 60 20
Talaia 24/07/1980 0,2 0,2 0
Ctra. Sant Gregori-Llorà 14/08/1980 0,7 0,7 0
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 31
PARATGE DATA D’INICI HA FORESTALS NO ARBRADES ARBRADES
Talaia 04/09/1980 0,7 0,2 0,5
Camí de Sant Medir (Mas
Pera)
26/08/1981 1,5 0 1,5
Camí de Sant Medir (Mas
Pera)
28/08/1981 0,7 0 0,7
Sant Medir 13/07/1983 4,5 2 2,5
Mas França 06/08/1983 4 1 3
Sant Medir 25/09/1983 50 9 41
El Forguell i can Roques 24/08/1985 4,2 0,2 4
Sant gregori 19/08/1986 3 0 3
Constantins 01/07/1987 0,2 0 0,2
Les Brugueres 16/08/1987 2 2 0
Can Sunyer 22/08/1987 0,2 0 0,2
Can Melsió 07/04/1989 0,04 0,04 0
Ctra. De Sant Medir 06/04/1995 0,12 0 0,12
Mas Palau 10/04/1995 0,15 0 0,15
Mas Palau 10/04/1995 0,02 0 0,02
Castell de Cartellà 03/05/1995 3 0 3
Consorci del Castell 24/05/1995 1 0 1
Can Gironès 24/05/1995 0,02 0 0,02
Ca l'Olivet 01/06/1995 0,02 0 0,02
El Pla de Furgell 15/05/1998 1 0 1
Taialà (Darera Urb. L'Olivet) 14/08/1998 0,01 0 0,01
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 32
PARATGE DATA D’INICI HA FORESTALS NO ARBRADES ARBRADES
Can Gelis 10/02/1999 0,2 0 0,2
Mas Gelis 18/02/1999 0,01 0 0,01
Mas Gelis 25/02/1999 0,05 0 0,05
Can Fusells 02/03/1999 0,25 0 0,025
Can Fusells 08/03/1999 0,02 0 0,02
Germans Sàbat 23/06/1999 0,01 0 0,01
Fàbrica de Bigues 14/03/2000 1 0,87 0,13
Can Toscà 29/06/2001 0,01 0 0,01
Can Toscà 29/06/2001 0,01 0 0,01
Argelaguet 30/04/2002 0,01 0,01 0
Can Serra 09/06/2003 0,1 0,1 0
Can Murtra 15/07/2005 0,03 0 0,03
Riera de Canet 19/11/2006 0,56 0 0,56
*dades de la web de la Generalitat de Catalunya.
Taula 6: Incendis forestals del període 1969-2006 al municipi de Sant Gregori.
Amb aquestes dades disponibles podem constatar mes del 50% dels incendis es
produeixen en el sector nord-est del municipi. Majoritàriament els incendis afecten
a àrees de superfície reduïda (menys d’1 ha) i corresponen als sectors més
humanitzats. Tot i que també s’han donat grans incendis tot i que son espaiats en
el temps.
5.2 SECTORITZACIÓ
Segons el Pla d’ordenació urbanística municipal vigent en el municipi classifica
diferents zones correspon a superfícies de diferent naturalesa en funció de la
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 33
classe del sòl i que s’aprofitarà aquesta classificació per fer un anàlisis del risc
real, dels condicionants que afecten en el risc d’incendis, de la xarxa accessos i
dels tipus de combustibles existents.
En funció de les dades diferenciem tres sectors dins del municipi:
Sector 1 Sant grau, Sector 2 Ginestar-Cartellà, Sector 3 Sant Medir-Taialà.
Figura 10: Plànol de sectorització del municipi pel Pla de Prevenció d’Incendis Forestals
El sector 1 corresponent a Sant Grau correspon a l’àrea compresa des del límit
municipal que engloba la muntanya de Sant Grau fins la riera de la Llémena.
Aquesta zona es troba conformada per una vegetació bàsicament d’alzinars,
matollar, petites superfícies amb predomini del suro i pinedes de repoblació.
Aquestes comunitats forestals presenten un elevat grau d’adaptació als incendis
forestals ja que gran part dels seus components presenten capacitat resistent o
resilient al pas de l’incendi. Majoritàriament els boscos presenten una elevada
densitat del sotabosc, fet molt desfavorable per a la propagació dels incendis
forestals. En aquetes zones el nombre d’àrees rurals i/o masies es d’un nombre
molt escàs el que condiciona l’abandonament de la gestió del bosc i la pèrdua
d’accessos i implica l’augment de l’esforç de protecció dels pocs habitants que hi
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 34
viuen. Aquestes zones corresponen a àrees amb baixa densitat poblacional i on el
nombre d’incendis es baix però a causa de la manca d’accessos l’extinció
d’incendis i l’alta combustibilitat de la vegetació es fa difícil i comporta que els focs
presents en aquetes arres afectin a grans superfícies.
Al sector 2 corresponent a Ginestar-Cartellà correspon a l’àrea central del municipi
entre la riera de la Llémena i el carretera que va de Taialà fins Sant Medir i d’aquí
cap a Can Petit fins al límit municipal. Aquest sector agrupa terrenys urbans i
agraris, avui ofegats pel procés continu d’urbanització del sòl i majoritàriament al
voltant de les vies de comunicació i de les àrees urbanes, corresponen a àrees
d’especial atenció, ja que es on produeixen la major part del les ignicions a causa
de l’activitat humana i no depèn tant com la zona forestal del tipus de combustible
existent. En aquestes zones la prioritat sempre serà la defensa del medi urbà
proper.
Pel que fa al sector 3 corresponent a Taialà-Sant Medir correspon a la resta del
municipi. En aquest sector s’hi englobem el sòl agrícola i terrenys forestals i en
menor mesura petites àrees urbanes i és una àrea amb un risc elevat d’incendi a
causa de l’existència de zones agrícoles envoltades de masses forestals. Aquestes
àrees requeriran una sèrie d’actuacions en que es prioritzarà la defensa del béns
immobles.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 35
6 PLANIFICACIÓ
Un cop realitzat l’anàlisi de les infraestructures actuals del municipi, s’ha detectat
una sèrie de mancances i necessitats per a la prevenció de gestió de les
infraestructures i al mateix temps se’n proposen de noves per complementar en
l’extinció.
S’han programat una sèrie d’actuacions de diferents tipus que han de donar
resposta a una millor prevenció i extinció d’incendis forestals.
1. Definir una xarxa viària estratègica, apta pel pas de vehicles d’emergència
- Arranjament de camins.
- Franges de protecció de vials.
2. Condicionament de punts aigua.
3. Fomentar el conjunt d’àrees, ubicades estratègicament, encaminades a
dificultar l’avanç dels diferents incendis i millorar les oportunitats
d’extinció.
* Franges de protecció o àrees de baixa combustibilitat (d’entre 25 i 100
metres segons l’INFOCAT) , que en aquest pla les anomenem Franges de
desacceleració, Punts estratègics, franges al voltant d’urbanitzacions i
nuclis urbans.
* Les zones segures on es puguin refugiar els mitjans d’extinció, que seran
unes franges de seguretat de tamany variable envoltades d’una franja de
protecció.
* Altres actuacions no incloses en l’INFOCAT: Àrees complementàries.
Els trets de les mesures planificades són:
- Aprofitar el màxim les infraestructures ja existents al territori i plantejar-ne
de noves únicament quan estiguin justificades.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 36
- Les actuacions realitzades i plantejades per si mateixes no evitaran la
propagació de l’incendi, sense la intervenció dels cossos d’extinció, però si
que dificultaran i donaran oportunitats d’actuació als cossos d’extinció.
- A les actuacions projectades es dona una pauta general de com executar-
les. Això no exclou que en el moment d’executar-les, es faci una anàlisis
més detallada de cada situació particular, incorporant modificacions i
correccions.
6.1 ESTABLIMENT D’UNA XARXA VIARIA ESTRATÈGICA
Per la determinació de la xarxa viària estratègica s’ha partit de les bases
cartogràfiques a escala 1/5.000 i 1/50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
(ICC) i de l’inventari de camins del municipi realitzat pel Consell Comarcal del
Gironès. S’ha fet una definició prèvia de la xarxa estratègica tenint en compte les
característiques següents:
o Una bona distribució territorial.
o Una connexió més ràpida i segura entre diferents punts de l’espai i
utilitzant sempre que sigui possible zones protegides de l’avanç del
foc.
o Accessibilitat a les franges on es possible una intervenció d’extinció.
o Possibilitat de circular al llarg de la franja.
Posteriorment s’ha estudiat i comprovat a camp conjuntament amb la gent
coneixedora del territori i amb experiència en tasques d’extinció i amb GPS s’ha
comprovat el traçat dels camins. Finalment s’ha acabat de definir la xarxa viària
estratègica necessària al massís, veure plànol 3.
S’ha considerat que a una escala municipal, la xarxa viaria estratègica ha de ser
formada pels camins primaris i la majoria de secundaris i en algun punt també
s’ha inclòs algun camí terciari. Tots els seleccionats han de permetre
l’encreuament entre vehicles autobomba rural pesada (BRP). Per aquest motiu hi
ha una sèrie de camins que actualment es troben classificats com a terciaris i que
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 37
s’han considerat bàsics de la xarxa viària estratègica i caldrà adequar-los a camins
secundaris.
En el projecte es planifiquen dos tipus d’actuacions en relació a la xarxa viària
estratègica:
1. Manteniment dels camins per tal de mantenir l’estat general i assegurar la
possibilitat d’encreuament dels vehicles BRP i giradors en aquells que no
tinguin sortida. Amb un total de 55,66 quilòmetres en la totalitat del
municipi.
2. Adequació d’alguns trams per tal d’adaptar-los a la categoria que permet
l’encreuament entre vehicles autobomba rural pesada (BRP). S’ha calculat
que hi ha 8,6 quilòmetres en el municipi que cal adequar-los.
Complementàriament també s’ha d’executar les franges de seguretat vial de tots
els vials de la xarxa estratègica.
El manteniment dels camins de la xarxa viària estratègica serà variable depenent
de les característiques de cada camí (pendent, tipus de ferm, intensitat de trànsit,
etc), però en general podem dir que cada camí s’hauria de repassar cada 3 anys.
6.1.1 FRANGES DE PROTECCIÓ DE VIALS
Les Franges de protecció de vials són franges de baixa càrrega de combustible,
paral·leles als dos costats de les vies de circulació estratègiques de cara a garantir
la evacuació, el moviment segur de vehicles i la circulació general. També
serveixen de connexió amb les franges. Constitueixen una mesura de prevenció
passiva en el cas de vials molt transitats, que poden ser focus d’inici d’incendis.
Aquestes franges s’executaran sobre la xarxa viària estratègica (veure plànol).
S’ha planificat una primera amplada de 1 metre amb eliminació toatl de la
vegetació i una amplada de seguretat de 10 metres en cada banda del camí, el
que fara una amplada total minima de 25 metres. Per tant la superfície total a que
s’actuarà serà de 128,5 hectàrees.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 38
El tractament ha de consistir en una reducció molt intensa de la càrrega de
combustible i el trencament de les continuïtats verticals i horitzontals de forma
que el foc no pugui propagar-se. El tractament consistirà en:
- Esporga de l’estrat arbori, dels arbres al costat de les vies fins a una altura de 4
o 5 metres.
- Aclarida de l’estrat arbori per tal de trencar la continuïtat vertical entre estrats, i
horitzontal entre capçades i eliminar els arbres que amenacin caure dins la via.
- Estassada de l’estrat arbustiu.
- El Primer metre des de l’extrem exterior del paviment o del voral es farà el
següent tractament: Sega de la vegetació herbàcia i estassada total de la
vegetació arbustiva. A la resta la vegetació arbustiva tindrà una FCC màxima del
15% i l’arboria del 35%)
El manteniment de les Franges de protecció de vials es farà amb la mateixa
freqüència que la xarxa viària, cada 3 anys es farà un repàs de la vegetació de la
franja.
6.2 PUNTS D’AIGUA
Un cop caracteritzada i analitzada la xarxa de punts d’aigua existents al territori
s’han seleccionat els punt d’aigua realment operatius per a mitjans convencionals
d’extinció tot i que n’hi ha d’altres en el municipi que podrien arribar a ser-ho amb
alguna actuació d’ adequació i manteniment. Tot i això és una xarxa suficient i no
es preveu la seva ampliació.
Els diferents punts d’aigua seleccionats es representen a la cartografia (plànol
núm.1) on s’han classificat segons la seva tipologia i possibilitat d’accés per als
diferents mitjans d’extinció (hidrants, basses, piscines...).
El que si es necessari és el manteniment dels existents i consistiria en:
-Manteniment de la vegetació circumdant. Cada 4 anys, s’haurà de realitzar
estassades i podes de vegetació al voltant del punt d’aigua per tal de
mantenir la seguretat dels helicòpters en el moment de la càrrega.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 39
-Manteniment del nivell d’aigua.
-Manteniment de la infraestructura (manteniment general de vàlvules,
juntes...).
Pel que fa al hidrants seleccionats que formen part de la xarxa d’aigua potable del
municipi i dels quals no s’han comptabilitzat pel manteniment. Igualment amb les
piscines tant de Sant Gregori com les de Taialà.
6.3 FRANGES DE PROTECCIÓ: ÀREA DE DESACCELERACIÓ,
PUNTS ESTRATÈGICS
6.3.1 AREES O FRANGES DE DESALERACIÓ
Les franges de desacceleració són un tipus de franges de protecció que tenen
com a objectiu de crear dificultats a l’avanç del foc i crear oportunitats d’atac pels
serveis d’extinció. Es tracta de generar unes condicions que en tot moment es
trobin dins del rang de possibilitat d’actuació dels serveis d’extinció i en els punts
en que sigui més efectiu.
Per tal de identificar quins són els llocs més adients on localitzar les franges s’ha
avaluat la geomorfologia i la tipologia del incendis, de manera que aquestes siguin
el màxim d’efectives amb un mínim d’inversió.
L’amplada de la franja serà variable, adaptada a les característiques del terreny,
però per motius de seguretat i la mobilitat s’estableix com a mínim una amplada
mínima de 20 metres. El tractament es basa en disminuir la FCC fins a 35%,
reduint sobretot l’arbustiu alt. Cal evitar el contacte entre capçades, i garantir la
discontinuïtat vertical. Les Franges s’han de realitzar sempre que sigui possible en
carenes i han de disposar de vials que permetin l’accessibilitat pels dos extrems.
Dins del terme municipal de Sant Gregori s’han establert un total de dues franges
de desacceleració una a la muntanya de Sant Grau amb una superfície total de
42,042 ha i l’altre a Sant Medir, a l’extrem nord, amb una superfície total de
19,245 ha.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 40
6.3.2 PUNTS ESTRATEGICS
Els punts estratègics són un tipus de franges de protecció que formen espais
des d’on es pot establir línies d’aigua, de manera que no s’entorpeixi la circulació
de la via de servei. Aquests seran prou amplis perquè un BRP pugui realitzar-hi un
canvi de sentit de circulació i que permeti l’estacionament de dos vehicles sense
entorpir la circulació d’un tercer (el més adient es construir aquest espai en forma
de T, la barra horitzontal representa la franja i la barra vertical el girador o punt
d’estacionament). Es preveu la neteja arbòria i arbustiva en un radi de 5 metres al
voltant formant una franja de seguretat.
S’ha previst fer tres punts estratègics al llarg de la franja de desacceleració de
Sant Grau i dos a l’altre franja (veure plànol núm. 4.3), en total són
aproximadament 7 hectàrees.
6.3.3 FRAGES AL VOLTANT D’URBANITZACIONS
Les franges al voltant de les urbanitzacions tenen com a objectiu protegir la
urbanització o àrea urbana i crear dificultats a l’avanç del foc.
L’amplada de la franja serà de 25 metres d’amplada al voltant. El tractament es
basa en una zona lliure de vegetació seca, amb la massa arbòria aclarida, deixant
una distància entre peus de 6 metres de manera que no existeixi continuïtat
horitzontal de l’estrat arbori. La fracció cabuda de coberta serà com a màxim del
35%i la poda dels arbres serà a 1/3 de alçada de l’arbres i fins a 5 metres de
manera que no hi hagi continuïtat vertical entre els estrats arboris i arbustius. Cal
aclarir el matoll deixant una cobertura màxima del 15%, amb mates aïllades
separades entre elles un mínim de 3 metres i prioritzant les espècies de poca
inflamabilitat.
Dins del terme municipal de Sant Gregori s’han establert diverses franges al
voltant de les urbanitzacions amb un total de 17,25 ha de les qual 2,02 ha
corresponen al sector 1, 14,01 ha al sector 2 i 1,22 ha al sector 3
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 41
6.4 ZONES SEGURES
Les zones segures corresponen a unes superfícies repartides estratègicament
per que siguin utilitzades pels mitjans d’extinció garantint-los unes condicions de
treball segures en cas d’atrapament per un incendi forestal. Consisteixen en unes
franges se seguretat centrals al voltant dels quals s’hi realitza una frange de
protecció.
En aquestes zones es preveu realitza-hi diverses actuacions de forma diversa en
funció de la proximitat del punt central. Els metres més pròxim a la zona segura la
vegetació s’elimina per complet i seguidament uns metres mes enllà la vegetació
es veu reduïda, es fa una aclarida de la vegetació deixant un 35 % de la FCC i
poda de l’arbrat baix, així com una estassada de matolls reduint la FCC fins a una
15%.
S’han proposat un total de 16 zones segures (veure plànol núm. 4.2), en tot el
municipi repartides en les àrees on s’agrupen masies o cases en la zona més
forestal, la superfície total és de 51,71 hectàrees.
6.5 ACTUACIONS NO INCLOSES EN L’INFOCAT
Les àrees complementaries tenen com a objectiu disminuir la velocitat d’avanç
i la intensitat del front del foc en el seu camí cap a una franja de desacceleració
per tal de millora l’efectivitat de la franja. Es localitzen en zones per on, en cas
d’incendi, el foc avançaria amb més rapidesa en direcció a la franja. Aquestes
àrees necessitaran d’un manteniment periòdic per tal de regular el creixement de
la vegetació. Una freqüència de manteniment podria ser cada 7 anys, però pot
variar. Depenent de les característiques de cada àrea, de la meteorologia de l’any,
del sistema de tractament de la vegetació, de la freqüència de tractament els
costos poden variar.
S’ha projectat quatre àrees complementaries (veure plànol núm. 4.5) en tot el
municipi amb un total de 142,9 hectàrees.
Aquestes àrees no es pressuposten ja que estan fora de l’Infocat. Les realitzaran
els propietaris amb ajuts a la gestió forestal sostenible del CPF.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 42
7 VALORACIÓ ECONÒMICA
La valoració econòmica realitzada és una aproximació del cost d’execució de la
totalitat de les mesures que s’han anat proposant al llarg de la memòria. Els preus
utilitzats per la valoració econòmica són els de les tarifes vigents i no s’ha
considerat ni les despeses generals ni l’IVA, això com altres despeses de gestió o
de contractació que hi puguin haver.
La major part de les mesures de manteniment han estat programades en un
període de 4 anys entre el 2008 i el 2012.
El cost dels diferents tipus d’actuacions es repartiran entre les diferents
administracions i entitats que participen en l’execució de cadascun dels
tractaments que compon el Pla de Prevenció d’Incendis.
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 43
8 PRESSUPOST.
SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT INFOCAT PREU/UNITAT 1r 2n 3r 4t COST TOTAL
SECTOR DE SANT GRAU 540.617,78 € CAMINS
PD03 Km. d'acondicionament de camí amb tractor eruga i motonivelladora Km 7,299 SI 2.468,30 € 18.016,12 € 18.016,12 €
PD04 Km de manteniment de camí Km 36,503 SI 736,95 € 26.900,89 € 26.900,89 € 53.801,77 €
VEGETACIÓ
PD01 Ha d'obertura de punt estratègic (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC.
Ha 3,8756 SI 2.827,29 € 10.957,45 € 10.957,45 €
PD02 Ha de manteniment de punt estratègic amb esbrossada de matoll al 10% de la FCC. Ha 3,8756 SI 906,48 € 3.513,15 € 3.513,15 €
PD5 Ha d'obertura d'àrea complementària amb aclarida d'arbrat fins al 70% de FCC i esbrossada de matoll al 30% de la FCC.
Ha 61,038 NO
PD6 Ha de manteniment d'àrea complementària amb esbrossada de matoll al 30% de la FCC. Ha 61,038 NO
PD07 Ha d'obertura de faixa de desacceleració (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC i apilat de restes i crema de piles.
Ha 42,042 SI 2.100,12 € 88.293,25 € 88.293,25 €
PD08 Ha de manteniment de faixa de desacceleració. Ha 42,042 SI 906,48 € 38.110,23 € 38.110,23 €
PD09 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de
seguretat) i una frange de protecció que l'envolta. Ha 30,945 SI 2.978,50 € 92.169,68 € 92.169,68 €
PD10 Ha de manteniment d'una zona segura amb esbrossada de matoll. Ha 30,945 SI 906,48 € 28.051,02 € 28.051,02 €
PD11 Ha d'obertura de faixa de trànsit de vials formada per un metre de frange de seguretat i una franja de
protecció al voltant. Ha 87,60 SI 1.443,68 € 126.466,37 € 126.466,37 €
PD12 Ha de manteniment de faixa de trànsit de vials amb esbrossada de matoll. Ha 87,60 SI 906,48 € 79.407,65 € 79.407,65 €
PD16 Manteniment de franges d'urbanitzacions Ha 2,02 SI 906,48 € 1.831,09 € 1.831,09 €
SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT INFOCAT PREU/UNITAT 1r 2n 3r 4t COST TOTAL
SECTOR DE SANT GREGORI 23.085,29 €
VEGETACIÓ
PD14 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de seguretat) i una frange de protecció que l'envolta.
Ha 2,676 SI 2.974,50 € 7.959,76 € 7.959,76 €
PD15 Ha de manteniment d'una zona segura amb esbrossada de matoll. Ha 2,676 SI 906,48 € 2.425,74 € 2.425,74 €
PD16 Manteniment de franges d'urbanitzacions Ha 14,01 SI 906,48 € 12.699,78 € 12.699,78 €
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 44
SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT INFOCAT PREU/UNITAT 1r 2n 3r 4t COST TOTAL
SECTOR DE SANT MEDIR 278.851,32 €
CAMINS
PD03 Km. d'acondicionament de camí amb tractor eruga i motonivelladora Km 1,292 SI 2.468,30 € 3.189,04 € 3.189,04 €
PD04 Km de manteniment de camí Km 19,158 SI 736,95 € 14.118,49 € 14.118,49 € 28.236,98 €
VEGETACIÓ
PD01 Ha d'obertura de punt estratègic (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC, poda i
esbrossada de matoll al 15% de la FCC. Ha 3,1219 SI 2.827,29 € 8.826,52 € 8.826,52 €
PD02 Ha de manteniment de punt estratègic amb esbrossada de matoll al 10% de la FCC. Ha 3,1219 SI 906,48 € 2.829,94 € 2.829,94 €
PD05 Ha d'obertura d'àrea complementària amb aclarida d'arbrat fins al 70% de FCC i esbrossada de matoll al 30% de la FCC.
Ha 81,996 NO
PD06 Ha de manteniment d'àrea complementària amb esbrossada de matoll al 30% de la FCC. Ha 81,996 NO
PD07 Ha d'obertura de faixa de desacceleració (Franja de seguretat) amb aclarida d'arbrat fins al 35 % de la FCC,
poda i esbrossada de matoll al 15% de la FCC i apilat de restes i crema de piles. Ha 19,245 SI 2.100,12 € 40.416,81 € 40.416,81 €
PD08 Ha de manteniment de faixa de desacceleració. Ha 19,245 SI 906,48 € 17.445,21 € 17.445,21 €
PD09 Ha d'obertura d'una zona segura formada per un nucli central amb eliminació total de restes(frange de seguretat) i una frange de protecció que l'envolta.
Ha 20,767 SI 2.978,50 € 61.854,51 € 61.854,51 €
PD10 Ha de manteniment d'una zona segura amb esbrossada de matoll. Ha 20,767 SI 906,48 € 18.824,87 € 18.824,87 €
PD11 Ha d'obertura de faixa de trànsit de vials formada per un metre de frange de seguretat i una franja de protecció al voltant.
Ha 40,9 SI 1.443,68 € 59.046,51 € 59.046,51 €
PD12 Ha de manteniment de faixa de trànsit de vials amb esbrossada de matoll. Ha 40,9 SI 906,48 € 37.075,03 € 37.075,03 €
PD16 Manteniment de franges d'urbanitzacions Ha 1,22 SI 906,48 € 1.105,91 € 1.105,91 €
SECTOR CODI DESCRIPCIÓ UNITAT AMIDAMENT PREU 1r 2n 3r 4t COST TOTAL
TOTS ELS SECTORS 617,08 € PUNTS AIGUA
PD13 Manteniment i emplenat de punts d'aigua. U 1 SI 308,54 € 308,54 € 308,54 € 617,08 €
SECTOR COST TOTALSECTOR DE SANT GRAU 540.617,78 €SECTOR DE SANT GREGORI 23.085,29 €SECTOR DE SANT MEDIR 278.851,32 €
TOTS ELS SECTORS ‐PUNTS AIGUA 617,08 €
TOTAL GENERAL 843.171,47 €
DV DV serveis tècnicsTec nologia a l servei del medi
serv
eis_
tècn
ics
DV17455 C alde s d e Ma lavella
C/ Dr. Fure st, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 2 4 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori 45
8.1 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ
VALOR DEL PRESSUPOST 843.171,47 €
IVA 16% 134.907,44 €
TOTAL DEL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ 978.078,91 €
El preu d'execució per contracta del projecte del Pla de Prevenció d'Incendis forestals de Sant Gregori, puja a la quantitat de: Nou-cents setanta-vuit mil setanta-vuit euros amb noranta-un cèntims.
L’EQUIP REDACTOR
DVDV serveis tècnicsTecnologia al servei del medi
serveis_tècnics
DV 17455 Caldes de Malavella
C/ Dr. Furest, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 24 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori
Índex Plànols
PLÀNOL 1 PUNTS D’AIGUA
PLÀNOL 2 XARXA VIARIA EXISTENT
PLÀNOL 3 XARXA VIARIA PRIORITÀRIA
PLÀNOL 4 PROPOSTES DE INFRAESTRUCTURES INCLOSES INFOCAT
PLÀNOL 5 ALTRES INFRAESTRUCTURES
DVDV serveis tècnicsTecnologia al servei del medi
serveis_tècnics
DV 17455 Caldes de Malavella
C/ Dr. Furest, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 24 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori
MEMÒRIAPRESSUPOST
DVDV serveis tècnicsTecnologia al servei del medi
serveis_tècnics
DV 17455 Caldes de Malavella
C/ Dr. Furest, 22 2 A
Te l./Fax 972 47 24 67
n
Pla de Prevenció d’Incendis Forestals al municipi de Sant Gregori
PLÀNOLS