Planificació de la prevenció contra incendis forestals a ... · El Pla marc com a estratègia per...

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Terrirori 10

La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona

Sèrie_Territori 10

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a la millora en la gestió de les polítiques públiques locals.

En aquest sentit, l’Àrea d’Espais Naturals, a través de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals, amb estreta col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de propietaris forestals, dissenya, des de fa gairebé una dècada, estratègies per a la gestió i millora dels terrenys forestals de la província de Barcelona, tant els afectats per incendis forestals com els boscos adults.

Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis ForestalsComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 614 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/incendis

Àrea d’Espais Naturals

10

La P

lani

fica

ció

de

la P

reve

nció

Co

ntra

Ince

ndis

Fo

rest

als

a la

pro

vínc

ia d

e B

arce

lona

La planificació de laprevenció contraincendis forestalsa la provínciade Barcelona

La planificació de laprevenció contraincendis forestalsa la provínciade Barcelona


Sèrie_Territori, 10

Els treballs recollits en aquesta publicació expressen l’opinió dels seus autors

i són responsabilitat seva.

Primera edició, juny de 2009

© de l’edició: Diputació de Barcelona

© dels textos i imatges: els autors

Disseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona

Impressió: A.G. Elkar s. coop.

ISBN: 978-84-9803-345-8

Dipòsit legal: Bi-2348-2009

Nota de l’editorEls articles «El Pla de vigilància: els primers deu anys, discussió dels resultatsi perspectives», d’Alba Ludevid Sanmartí; «Índex meteorològic de propagaciód'incendis forestals del Pla de vigilància complementària contra incendisforestals de la Diputació de Barcelona», d’Oscar Sánchez Santos et al., i «Diagnosi sobre les dificultats d’aplicació de la Llei 5/2003, de mesures de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtatimmediata amb la trama urbana», de Carles Xiol Ríos i Xavier Navalón Novell,que s’inclouen a l’edició en paper, no es publiquen en aquesta edicióelectrònica per voluntat expressa dels autors.

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Temes generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. Anàlisi per a la preparació de la ponència «Incendis forestals.Estat de la qüestió i reptes de futur». J. Ignasi Castelló i Vidal. . . . . . . . . . . . . 11

2. Política de prevenció d’incendis forestals de la Generalitat de Catalunya:de 1981 al 2007. Miquel Àngel Villamuera i González. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

3. El Pla marc com a estratègia per al foment de la gestió forestal associadaa Catalunya. Agustí Busquets i Martí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

La prevenció d’incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

4. La planificació en prevenció d’incendis forestals a la província de Barcelona.Saida González Núñez. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

5. Criteris de planificació utilitzats en la redacció dels plans municipals de prevenció d’incendis forestals dels ajuntaments de la provínciade Barcelona. Eva Pujol i Roig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

6. Categorització de la xarxa viària bàsica de prevenció d’incendis forestalsa la província de Barcelona. Ventura Bertran et al.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

7. Anàlisi multicriteri aplicada a l’estudi del risc de propagació d’un incendiforestal. Albert Tehàs i Puig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

8. Dos aspectes polèmics de les cremes prescrites: la finestra de prescripciói els costos. Josep Lluís Ruiz-Bellet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

9. El Pla d’actuació municipal (PAM) en cas d’incendi forestal de la Diputacióde Barcelona: una proposta pràctica. Ventura Bertran i Castelló . . . . . . . . . . 137

13. Suport a les agrupacions de defensa forestal (ADF) per part de lesfederacions d’ADF i del Secretariat de Federacions i d’ADF de Catalunya(SFADF). Representació i gestió d’interessos comuns. Ana Morgado Soutoi Pilar Raïch i Camps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

| 5

1008-2009 DT 10 La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona 1 índex modificat sense autors:Guia A4.qxd 01/03/12 12:11 Página 5

14. Organització i pla d’actuació contra incendis forestals de la Federaciód’ADF Penedès / Garraf. Francesc Flores, Núria Idáñez iXavier Guilera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

15. Organització i pla d’actuació contra incendis forestals de la Federaciód’ADF del Bages. Jaume Muntada Sant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

Extinció

16. Millora o transformació del model de prevenció i extinció d’incendisde la província de Barcelona. Joan Ignasi Castelló i Vidal. . . . . . . . . . . . . . . . 211

La gestió i millora forestal

17. El bosc a Catalunya: un problema sectorial i estructural.Jaume Minguell Garriga; Joan Carles Àngel i Hernández. . . . . . . . . . . . . . . . 223

18. Algunes reflexions sobre el sistema d’ajuts als boscos privats a Catalunya.Joan Ignasi Castelló i Vidal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231

19. La gestió associada dels boscos de l’Alt Berguedà. David Marcé i Majà. . . . . 239

20. El bosc urbà, una nova realitat amb mancances de planificació.Leire Miñambres Sáez, Ana Elia Ramón Hidalgo, Jordi Romà Vega . . . . . . . . 247

6 |

1008-2009 DT 10 La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona 1 índex modificat sense autors:Guia A4.qxd 01/03/12 12:11 Página 6

Presentació

Els presentem en aquesta col·lecció Documents de treball un resum de més de vint anysd’experiència i innovació municipal en la protecció dels incendis forestals, i en la gestióforestal.

Aquesta publicació reuneix diversos treballs que es van presentar, des de l’Oficina Tècni-ca de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona i des de lesFederacions Comarcals de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), al II CongrésForestal de Catalunya, celebrat el setembre de l’any 2007.

Aquests escrits fan diferents anàlisis i descripcions sobre la història i la situació actual dela protecció contra els incendis forestals, des dels vessants de la prevenció, l’extinció i larestauració. S’analitzen les diferents accions desenvolupades pels ajuntaments, les ADFi la Diputació de Barcelona; i s’exposen els fonaments tècnics d’algunes d’aquestesaccions.

La Diputació de Barcelona, va iniciar l’any 1987 una política de suport als municipis per aldesenvolupament dels plans municipals de prevenció d’incendis forestals que obliga la Lleiforestal de Catalunya. Aquests plans s’han dissenyat amb la intenció d’aconseguir:

• El consens entre els interessos públics i privats, en un àmbit territorial en el qual pre-domina la propietat forestal particular.

• La participació en la redacció i gestió a través dels ajuntaments i de les agrupacionsde defensa forestal dels municipis, a què estan associats la major part de propie-taris forestals.

• La millor aproximació professional al problema.

• Uns pressuposts adequats a les hisendes municipals.

• Un finançament compartit entre les administracions locals.

A aquesta planificació inicial, s’han anat afegint, amb els anys, nous instruments perdonar suport a l’increment de les obligacions dels ajuntaments. Els plans de prevenciód’urbanitzacions, d’emergències en cas d’incendi, de vigilància i informació, de restaura-ció i millora de les masses forestals, al costat del pla municipal ja esmentat, constitueixenun programa ampli de protecció que inclou la prevenció dels incendis forestals i dels danysque provoquen, i la restauració de les zones afectades per aquests sinistres.

Aquestes accions locals, conjuntament amb les millores introduïdes per la Generalitat deCatalunya en l’extinció i en el suport a les ADF, i el comportament cívic dels ciutadans, han

| 7

fet que en els últims deu anys la superfície cremada a les comarques de Barcelona siguila menor dels darrers quaranta anys.

Tanmateix, aquests resultats no són una garantia per sempre. És àmpliament reconegutque el risc zero no existeix i que aproximar-s’hi té uns costos enormes. I per això és neces-sari millorar constantment la relació entre els àmbits tècnic, econòmic i polític de la pro-tecció per aconseguir uns resultats acceptables. En aquest sentit felicito els autors delscontinguts d’aquesta publicació pel seu interès i dedicació a la millora de les polítiquesrelacionades amb la prevenció dels incendis forestals i a la restauració de zones crema-des.

Aquest document pretén això, enriquir el debat i servir com a estímul per avançar en laprotecció contra els incendis forestals i en la gestió de la infraestructura verda més grandel país, la seva superfície forestal.

Josep Mayoral AntigasPresident Delegat de l’Àrea d’Espais Naturals

Diputació de Barcelona

8 | La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona

Temes generals

Anàlisi per a la preparació de la ponència«Incendis forestals. Estat de la qüestiói reptes de futur»1

Joan Ignasi Castelló i Vidal

Cap de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

1. Breu balanç estadístic del nombre d’incendis forestalsi la superfície cremada en els darrers trenta-tres anys.Comparació amb altres dades mediterrànies. Valoració general

El volum del Costumari català Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes, publi-cat l’any 1920 per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, que reculldirectament els coneixements dels professionals del bosc sobre la manera de ben menar-los, no dedica ni una frase als incendis forestals. Tampoc ho fan els magnífics Apuntes biblio-gráfico-forestales publicats l’any 1873 per l’enginyer de forests cerverí Josep Jordana iMorera, que recullen tots els aspectes forestals del segle XIX, amb cara i ulls, fins aquelladata. Tampoc ho esmenta el Sr. Joan M. Rabassa i Dalmau en el llibre que publica l’any1905, centrat en el problema de la desforestació de Catalunya, titulat El Bosch, i que acom-panya d’un pròleg en forma de carta al rei Alfons XIII en el qual es poden llegir contun-dents paraules de súplica com aquestes: «A Vos, Senyor, endreço aquesta queixa, y al’ensems un préch: Salvaunos els boscos, per Vos, per la terra, per la Patria». No és ago-sarat pensar, doncs, que durant el segle XIX i el començament del XX els incendis forestalsno tenen la volada que tindran més endavant.

Al 1er Congrés Internacional de Silvicultura celebrat a París l’any 1926 es parla per prime-ra vegada d’iniciar l’elaboració d’estadístiques i recollir informació sobre aquest fenomen.Però, de fet, a Catalunya, sigui perquè no hi ha recursos o bé perquè, com ja hem comen-tat, no és un problema prou important, no hi haurà una estadística mínimament fiable pera la totalitat del seu territori fins a l’any 1973, tot i que per a la província de Barcelona hiha dades des del 1965. Entretant, tenim notícies a través de la premsa o d’algunes enti-tats com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. La Sra. Bendinelli i el Sr. Lloret han estu-diat els incendis del començament del segle XX a partir de fonts periodístiques i, exceptel’any 1928, famós per l’incendi de les Gavarres, que va impressionar el Sr. Joaquim Ruy-ra, i l’any 1934, el nombre d’incendis i les superfícies cremades documentats no es podencomparar amb el que vindrà a partir dels anys seixanta. L’IACSI elabora un estadística pera l’any 1928 i comptabilitza 150 incendis amb 7.000 hectàrees cremades, però es difícilconèixer el valor real d’aquestes xifres.

| 11

1. Aquest document va servir per iniciar la discussió de l’esmentada ponència del Segon Congrés ForestalCatalà. Les opinions que recull són responsabilitat exclusiva de l’autor.

Per fer un balanç estadístic català ens hem de conformar amb les dades dels darrers33 anys, els que van des del 1973 fins al 2006. Els números es mostren al quadre 1, onapareixen per a cada any el nombre d’incendis, la superfície cremada i un índex que valo-ra la superfície cremada per cada 10.000 hectàrees forestals i que, a partir d’ara, deno-minarem «Índex 10.000». Aquest darrer número ens ajudarà a comparar les nostres dadesentre elles i amb les d’altres contrades.

Quadre 1. Catalunya. Nombre d’incendis i superfície cremada (1973-2006)

Any Nombre Superfície Índex Any Nombre Superfície Índex

incendis cremada 10.0001 incendis cremada 10.000

(ha) (0,0051) (ha) (0,0051)

1973 709 19.617,11 100,01 1991 782 5.332,47 27,19

1974 347 13.095,30 66,76 1992 368 1.553,70 7,92

1975 390 5.539,61 28,24 1993 791 7.343,04 37,44

1976 433 14.765,25 75,28 1994 1217 76.625,40 390,66

1977 153 1.795,00 9,15 1995 753 7.035,85 35,88

1978 725 31.601,90 161,12 1996 463 1.025,71 5,23

1979 848 20.147,50 102,72 1997 672 922,68 4,70

1980 702 24.485,60 129,93 1998 961 20.992,26 107,03

1981 673 19.199,44 97,89 1999 841 1.250,57 6,38

1982 488 16.462,59 83,93 2000 790 8.342,26 42,53

1983 598 24.062,23 122,71 2001 723 2.994,93 15,27

1984 403 10.165,45 51,83 2002 544 2.099,67 10,71

1985 660 13.345,60 68,04 2003 701 9.863,90 50,29

1986 563 65.811,71 335,53 2004 565 1.067,27 5,44

1987 352 1.945,40 9,92 2005 892 5.493,92 28,01

1988 646 3.084,13 15,72 2006 629 3.378,51 17,23

1989 669 5.995,82 30,57 2007 578 1.611,69 8,22

1990 591 1.106,85 5,641 Índex 10.000 : 10.000/superfície forestal = 10.000 / 1.961.885 = 0,0051Font: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural.

Interpretar un quadre com aquest es pot fer de mil maneres: es pot analitzar per justificardeterminades opinions o es pot cercar imparcialitat; es pot fer com una operació aritmè-tica freda o es pot relacionar amb el context en què s’han produït els fets, és a dir, teninten compte variables com la densitat de població o les condicions meteorològiques.Temem que no hi ha interpretacions pures i que, per tant, les que es faran a continuacióni són absolutes ni pretenen ser-ho, no ens donaran res més enllà d’ordres de magnituddel fenomen i d’algunes tendències.

El primer que crida l’atenció en aquest quadre és que entre 1973 i 1986 l’Índex 10.000 téuna mitjana anual de 81,56, mentre que des del 1987 fins avui els valors disminueixen i lamitjana anual se situa en 44,03. Podem dir que a partir de 1986 es produeix un puntd’inflexió en la superfície cremada anualment. També podem analitzar el valor de l’Índex


per decennis i, en aquest cas, obtenim el quadre 2, on el descens de l’Índex és notori cadadeu anys, fins i tot malgrat l’any excepcional de 1994, quan l’Índex es va enfilar al seu valormés alt en aquests 33 anys.

Quadre 2. Catalunya. Variació de l’Índex 10.000 per decennis

Decenni Valor mitjà Índex 10.000

1973-1980 84,15

1981-1990 82,18

1991-2000 66,49

2001-2006 21,94

Si mirem les xifres d’aquesta manera podem atrevir-nos a dir que en el conjunt de tot Cata-lunya les coses no van tan malament, pel que fa a la superfície forestal cremada per any.Fins i tot es pot pensar que, probablement, aquest descens espectacular es deu a les millo-res en la prevenció i l’extinció que, com veurem en l’apartat següent, s’han anat produintpoc a poc al llarg dels anys. Una altra cosa és si ens fixem en l’evolució del nombred’incendis. Com es pot observar a la figura 1 hi ha una franja situada entre els 600 i els800 incendis anuals que es manté al llarg del temps, amb una lleugera tendència a l’alça.Això es pot llegir positivament si considerem que no s’han produït increments espectacu-lars, si exceptuem l’any 1994, i negativament si pensem que les mesures preventives perreduir l’inici d’incendis forestals no han aconseguit fites importants. Una altra observaciósobre la taula 1 ens indica una relació clara entre els anys amb més superfície cremadai els anys amb el nombre més elevat d’incendis.

Figura 1. Catalunya. Evolució del nombre anual d’incendis

Anàlisi per a la preparació de la ponència«Incendis forestals. Estat de la questió i reptes de futur» | 13

1.400

1.200

100

800

600

400

200

01973 1975 1977 1979 19811983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005

Nombre incendis

Per valorar l’abast d’aquests resultats pot ser interessant comparar-los amb els d’altresàmbits propers. Si comencem per Espanya, considerant com la seva superfície forestal laque s’obté en restar la de Catalunya (vegeu l’annex 1), obtenim el quadre 3, on s’aprecia quementre en el període 1973-1986 el valor de l’índex va ser superior a Catalunya en relació ambla resta d’Espanya, en el període 1987-2006 s’ha invertit la tendència de manera significati-vament favorable al Principat. Hi ha qui interpreta aquesta diferència com el resultat d’unacapacitat de mobilitat més elevada dels espanyols, i qui ho veu com un mal resultat delssistemes de prevenció i extinció que es practiquen a moltes regions espanyoles.

Quadre 3. Catalunya-Espanya. Comparació de l’Índex 10.000

Període Espanya Catalunya

Valor mitjà índex 10.000 Valor mitjà índex 10.000

1973-1986 86,09 102,37

1987-2006 67,17 44,03

Si aquesta comparació la fem al quadre 4 per decennis, se’ns manifesta una tendència ala baixa tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, més marcada a casa nostra, tot i quea la dècada dels noranta els incendis de 1994 modifiquen la reducció brusca de l’Índex.

Quadre 4. Catalunya-Espanya. Comparació de l’Índex 10.000 per decennis

Decenni Catalunya Espanya

Valor mitjà índex 10.000 Valor mitjà índex 10.000

1973-1980 84,15 79,64

1981-1990 82,18 95,16

1991-2000 66,49 62,50

2001-2006 21,94 33,49

Com que ja hem parlat dues vegades dels incendis de l’any 1994, és bo que en diguemalguna cosa. Com és ben conegut, l’any 1994 es va produir a les comarques del Bagesi del Berguedà l’incendi més gran en superfície de tota la Mediterrània durant el segle XX.Aquest deshonor que afecta totes les institucions, les entitats i els ciutadans relacionatsamb els incendis forestals s’ha explicat a través de diferents hipòtesis. Per alguns, aques-ta situació es va donar per l’acumulació de combustible als boscos i confirma la teoria queel foc és un factor intrínsec dels sistemes forestals que tard o d’hora actua com a regula-dor. Per altres, el foc no és avui un factor intrínsec sinó tot el contrari, i ho argumenten refe-rint-se a les estadístiques de causes que mostren que l’origen dels incendis a l’arc medi-terrani es quasi en un 90% d’origen antròpic; a més, cal fer notar que la regeneració naturaldels boscos cremats d’aquesta zona ha transformat les pinedes de pinassa cremades enmagnífiques rouredes. Més aviat, diuen aquests darrers, una de les causes determinantsdel gran incendi va ser la manca absoluta de defensa d’un bosc de pinassa en estrès hídric,situat als límits de la seva àrea, que havia estat afavorit en aquella zona per raons econò-miques. També hi ha qui parla de dèficits en les polítiques preventives i d’errors en les estra-


tègies d’extinció que es van plantejar en aquells moments. Les institucions públiques encar-regades de la prevenció i l’extinció no han publicat cap anàlisi sobre el que va passar,si és que se’n va fer, i s’ha perdut una bona oportunitat d’aprofundir en el coneixementd’aquests temes. Hi ha qui pensa que un altre incendi d’aquestes dimensions sola-ment es pot produir amb vents de ponent a les zones límit on el pi rajolet ha anat des-plaçant els roures, per exemple a les serres que connecten el Bages i Osona pel sudd’aquestes comarques. En qualsevol cas, aquestes diferents visions són força interessantsi alguna d’elles, en els seus límits, pot afavorir posicions com la no-intervenció en els pro-cessos naturals i la inutilitat d’invertir en mesures preventives o d’extinció, arguments quepoden ser grats a alguns moviments naturalistes espiritualistes.

Però continuem comparant els resultats catalans amb els d’altres regions mediterrànies.Hi ha quatre àrees que tenen força similituds amb Catalunya i estan situades a la ribanord/nord-oest de la Mediterrània: el País Valencià, les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló i de la Provença-Alps-Costa Blava, i la regió italiana de la Ligúria (vegeu l’annex 2).La superfície forestal d’aquestes terres es mostra al quadre 5.

Quadre 5. Superfície forestal de diferents regions mediterrànies

Regió geogràfica Superfície forestal en ha

País Valencià 1.250.000

Catalunya 1.961.885

Llenguadoc-Rosselló 950.000

Provença-Alps-Costa Blava 1.350.000

Ligúria 374.000

A totes aquestes regions mediterrànies l’Índex 10.000 decreix en el període 1987-2006respecte del període 1973-1986 (quadre 6). En aquest període 1987-2006 es podenestablir dos grups de regions, d’una banda Catalunya, Llenguadoc i Provença, amb mit-janes inferiors a 50, i de l’altra banda la Ligúria i el País Valencià, amb valors superiors a125. El Llenguadoc-Rosselló és la zona amb més bons índexs, seguit de Catalunya. Elsvalors més baixos de l’Índex 10.000 coincideixen amb les zones on els serveis d’extinciósón professionals, organitzats en una sola institució i funcionen les 24 hores del dia tot l’any.

Quadre 6. Comparació de l’Índex 10.000 entre diverses regions mediterrànies

Període Catalunya País Valencià Provença Llenguadoc Ligúria

Valor mitjà Valor mitjà Valor mitjà Valor mitjà Valor mitjà

Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000

1973-1986 102,37 176,06 71,40 102,15 –

1987-2006 44,03 127,42 47,18 26,19 166,27

Fins aquí hem considerat Catalunya com un tot, ara farem una ullada més específica sobreles comarques catalanes organitzades en quatre províncies. Al quadre 7 es resumeixen elnombre d’incendis, la superfícies cremades i els índexs 10.000 mitjans de les quatre pro-víncies catalanes entre 1973 i 2006.


Quadre 7. Catalunya. Nombre d’incendis i superfície cremada per províncies. En negreta es mostrenels anys que s’han superat les 1.000 hectàrees cremades

Any Nombre Superfície Índex Nombre Superficie Índex Nombre Superfície Índex Nombre Superfície Índex

incendis cremada 10.000 incendis cremada 10.000 incendis cremada 10.000 incendis cremada 10.000

(ha) mitjà (ha) mitjà (ha) mitjà (ha) mitjà

1973 339922 55..220099,,3333 109,92 117744 1111..332222,,2200 254,75 5533 11..220044,,6600 16,50 9900 11..888800,,9988 60,00

1974 118800 22..553366,,8811 53,53 7711 33..775588,,4400 84,56 1122 222222,,8800 3,05 8844 66..557777,,2299 209,82

1975 220033 11..664444,,6600 34,70 8822 22..777777,,8800 62,50 2255 443388,,1100 6,00 8800 667799,,1111 21,66

1976 220077 11..009999,,6600 23,20 7755 889966,,5500 20,17 6655 11..889933,,4400 25,94 8866 1100..887755,,7755 346,94

1977 6622 224477,,8800 5,23 1111 8899,,2200 2,01 1177 441144,,3300 5,68 6633 11..004444,,2200 33,31

1978 332200 55..330044,,4400 111,92 114411 1111..111100,,0000 249,98 8833 33..008833,,4400 42,24 118811 1122..110044,,1100 386,12

1979 333344 22..662244,,5500 55,38 224433 55..881166,,6600 130,87 5500 11..223300,,1100 16,85 222211 1100..447766,,3300 334,19

1980 227766 88..441144,,4400 177,54 115544 11..443355,,1100 32,29 4499 22..661155,,0000 35,83 222233 1133..002211,,1100 415,37

1981 330088 44..448822,,8800 94,59 114422 33..006677,,1100 69,01 7744 447788,,6600 6,56 114499 1111..117700,,9944 356,35

1982 118855 1111..772277,,8800 247,46 110022 11..006688,,1100 24,03 5522 664477,,7700 8,87 114499 33..001188,,9999 96,31

1983 225544 55..224411,,4400 110,59 115511 66..330044,,8800 141,86 4466 55..005555,,6600 69,26 114477 77..446633,,4433 238,08

1984 114433 11..881177,,4400 38,35 5588 775533,,9900 16,96 6666 552255,,3300 7,20 113366 77..006688,,8855 225,50

1985 227733 66..559922,,5500 139,10 110099 11..118800,,2200 26,55 114444 44..223311,,7700 57,97 113344 11..334411,,2200 42,78

1986 224477 2299..116699,,3333 615,47 112255 2233..778866,,5555 535,20 110011 33..990022,,5533 53,46 9900 88..995533,,3300 285,61

1987 118822 660011,,9900 12,70 4444 119944,,7700 4,38 5555 116655,,9900 2,27 7711 998822,,9900 31,35

1988 224488 559988,,7799 12,63 115533 11..226677,,4400 28,52 112277 117700,,0022 2,33 111188 11..004477,,9922 33,43

1989 224433 11..111188,,6666 23,60 115533 661188,,2255 13,91 118800 558866,,5588 8,04 9933 33..667722,,3322 117,15

1990 227788 666622,,0011 13,97 8800 8822,,2244 1,85 110066 119999,,2255 2,73 112277 116633,,3355 5,21

1991 338800 558888,,4488 12,42 112266 332222,,2200 7,25 110088 665522,,6688 8,94 116688 33..776699,,1100 120,23

1992 116611 111177,,4400 2,48 2277 1144,,0022 0,32 7722 442255,,6677 5,83 110088 999966,,6611 31,79

1993 441122 11..447744,,4466 31,11 113311 11..993322,,1155 43,47 8833 11..115566,,6600 15,85 116655 22..777799,,8833 88,68

1994 555599 5500..775588,,0000 1.070,99 223399 88..227755,,8800 186,21 117733 44..117799,,9900 57,26 224466 1133..441111,,7700 427,83

1995 227777 443344,,9944 9,18 221166 334477,,6622 7,82 6699 221188,,0011 2,99 119911 66..003355,,2288 192,53

1996 112288 4499,,0099 1,04 116633 111188,,4477 2,67 6699 665555,,8844 8,99 110033 220022,,3311 6,45

1997 225500 332200,,3322 6,76 222244 5544,,6600 1,23 8833 113355,,5566 1,86 111155 441122,,2211 13,15

1998 336633 44..448844,,6655 94,63 226611 113311,,4455 2,96 115533 1155..119977,,7722 208,21 118844 11..117788,,4444 37,59

1999 337777 224411,,2244 5,09 119966 223388,,9922 5,38 112299 222255,,3311 3,09 113399 554455,,1100 17,39

2000 332200 558877,,0033 12,39 222211 66..112233,,4477 137,78 111144 550000,,8844 6,86 113355 11..113300,,9922 36,08

2001 334444 445588,,2222 9,67 119999 22..008877,,1155 46,96 8844 338833,,9955 5,26 9966 6655,,6611 2,09

2002 220011 222222,,0044 4,69 110022 7700,,4488 1,59 113399 11..114444,,0011 15,67 110022 666633,,1144 21,15

2003 333366 55..448877,,5588 115,79 116644 22..002288,,9988 45,65 112255 22..000011,,9933 27,43 7766 334455,,4411 11,02

2004 220011 8888,,8899 1,88 111144 556622,,7755 12,66 112288 227711,,3344 3,72 112222 114444,,2288 4,60

2005 337700 33..337755,,9999 71,23 113333 112222,,0022 2,75 119966 554422,,8833 7,44 119933 11..445533,,0088 46,35

2006 224499 115544,,6688 3,26 116677 11..555599,,2255 35,08 111122 221155,,5588 2,95 110011 11447755,,1177 47,06

2007 220033 336622,,2222 7,64 116655 112222,,4455 2,76 9911 111155,,5566 1,58 111199 11..001111,,4466 32,27


Si fem una primera anàlisi tenint en compte el punt d’inflexió que ja hem comentat, veu-rem que els anys en què s’han cremat més de mil hectàrees a cada província són signifi-cativament diferents en el període 1973-1986 i el 1987-2007 (quadre 8). En el primer inter-val a Barcelona, Girona i Tarragona es van cremar més de 1.000 hectàrees per any entreun 79% i un 93% dels anys, mentre que a Lleida, que sempre és l’àrea de Catalunya ambmenys incendis i menys superfície cremada, el percentatge va ser del 64%. El període segü-ent els percentatges han fet una caiguda espectacular, en què destaquen Lleida i Barce-lona amb un 20% i un 25%, respectivament. Cal esmentar especialment Barcelona, que,tot i tenir un factor de densitat de població molt alt i, per tant, desfavorable, ha assolit unpercentatge força interessant.

Quadre 8. Nombre d’anys i percentatge d’anys entre parèntesis amb més de milhectàrees cremades per províncies

Període Barcelona Girona Tarragona Lleida

1973-1986 13 (93%) 11 (79%) 13 (93%) 9 (64%)

(14 anys)

1987-2006 5 (25%) 7 (35%) 9 (45%) 4 (20%)

(20 anys)

L’Índex 10.000 mitjà a les quatre províncies també baixa espectacularment en el període1987-2007 (quadre 9). A Girona i Tarragona el descens és superior al 70% del valor delperíode 1973-1986; a Lleida el descens és del 25%, perquè el valor anterior ja era baix,mentre que a Barcelona el descens és del 44%, perquè la superfície cremada l’any 1994eleva el percentatge en 29 punts.

Quadre 9. Catalunya. Comparació per províncies de l’Índex 10.000 mitjà

Període Barcelona Girona Tarragona LleidaValor mitjà Valor mitjà Valor mitjà Valor mitjà

Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000

1973-1986 129,78 117,91 25,39 218,00

1987-2007 75,77 28,02 18,93 61,48

Finalment, pot ser interessant comparar els valors de l’Índex 10.000 a Barcelona (473.731hectàrees forestals) amb dues àrees amb superfícies forestals similars i també densamentpoblades, com el departament francès de les Boques del Roine (200.000 hectàrees) i laregió italiana de la Ligúria (374.400 hectàrees) (vegeu l’annex 3). En aquest cas els valorsmitjans de l’Índex 10.000, com es dedueix del quadre 10, es redueixen de manera gene-ral en el període 1987-2006, i Barcelona, tot i l’incendi del 1994, apareix amb l’Índex mésbaix. Probablement això té a veure amb l’esforç que fa en prevenció i extinció, que és undels més alts o el més alt de la Mediterrània, com veurem més endavant.


Quadre 10. Comparació de l’Índex 10.000 entre Barcelona, Boques del Roine i Ligúria

Període Barcelona Bosques del Roine LigúriaValor mitjà Valor mitjà Valor mitjà

Índex 10.000 Índex 10.000 Índex 10.000

1973-1986 129,78 124,21 –

1987-2006 75,77 113,74 166,27

2. Síntesi històrica de la prevenció i l’extinció a Catalunyaamb referències als models de prevenció i extincióaplicats

Ja hem vist que, durant el segle XIX i els primers vint anys del segle XX, els incendis fores-tals no eren una preocupació prioritària. Hem d’esperar fins a l’any 1929 perquè, a tra-vés d’un reial decret, es creï a Espanya la Asociación Nacional para la Defensa contraIncendios de la Riqueza Forestal. El món dels incendis entrava, encara no fa cent anys,en l’àmbit oficial. Ara bé, hem d’esperar encara una mica més fins que una administra-ció faci alguna cosa concreta. Catalunya dóna aquest pas, de manera pionera, quan laGeneralitat republicana dicta, l’any 1933, unes Instruccions per a la previsió i extinciód’incendis de boscos no declarats d’utilitat pública. Aquestes instruccions estableixenmesures de prevenció, prohibicions i responsabilitats. Els alcaldes queden encarregatsde la policia dels boscos, i la Guàrdia Civil, els Guardes Forestals i els Mossos d’Esquadraes responsabilitzen de vigilar el compliment de les disposicions. En aquests primersanys, com que no hi ha cap organització especialitzada, l’extinció depèn de l’experiènciadels habitants de les àrees forestals, que fan servir destrals, branques i, sobretot, el foc,per aturar els fronts.

En acabar la Guerra Civil es concentren totes les competències forestals en l’Administracióforestal de l’Estat, que assumeix la prevenció i l’extinció a tot Espanya. Mitjançant les sevesdelegacions provincials es creen els primers grups d’extinció i els primers punts de guai-ta, i s’inicia un sistema de detecció i lluita que va creixent i guanyant importància. L’any1957 es dóna una cobertura legal a moltes de les accions governamentals a traves de laLey Forestal.

Mentre el nombre d’incendis i la superfície cremada es manté dins d’uns límits raonables,el sistema funciona, però amb el creixement econòmic dels anys seixanta, l’increment delsdesplaçaments, el desenvolupament del lleure a l’aire lliure i el retrocés de la població agrà-ria, l’organització trontolla. La Ley de Incendios de l’any 1968 retorna als alcaldes un paperde primera magnitud, com ja havia fet el govern autònom català de la República. Però enles zones més densament poblades, com la província de Barcelona, les noves disposi-cions no eviten que cada vegada es faci notar més la manca d’especialització, de recur-sos i d’organització.

Coincidint amb aquesta problemàtica, la Diputació de Barcelona crea, l’octubre de 1962,el Servei Provincial d’Extinció d’Incendis, associant tots els parcs de bombers municipalsexistents. En pocs anys posa en funcionament una xarxa de 23 parcs de bombers repar-tits per tota la província, dotats amb material modern i personal professional. A poc a poc,


la presència d’aquests bombers en els incendis forestals és inevitable i cada vegada mésdemanada. De fet, l’especialització progressiva del material i les tècniques, la seva implan-tació territorial i la voluntat política de la corporació acaben transferint a aquesta institucióla detecció i l’extinció dels incendis forestals.

Al començament dels anys setanta, l’organització per combatre els incendis forestalsestà estructurada per províncies. A Barcelona, depèn de la Diputació, i a Girona, Tarrago-na i Lleida de l’Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). Aques-ta organització té molts dèficits, sobretot fora de Barcelona, en material, distribució terri-torial i professionalització del personal d’extinció. Per intentar solucionar aquestesmancances i optimitzar els recursos de què es disposa, l’estiu de 1977 es crea la Comis-sió Consultiva Regional contra Incendis, en la qual estan representades les quatre dipu-tacions, les quatre delegacions provincials de l’ICONA i el seu servei central d’incendis.La Comissió funciona durant tres anys, i acumula una valuosa experiència que servirà perelaborar l’avantprojecte del Servei d’Incendis i Salvaments de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya, restaurada l’any 11977 recull l’avantprojecte que hem comen-tat i crea, el juny de 1980, la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Sal-vaments de Catalunya, que absorbeix el Cos de Bombersde la Diputació de Barcelona iles tasques d’extinció que realitzava l’ICONA i passa a ser l’organisme competent enl’extinció dels incendis forestals a Catalunya, mentre que la prevenció es concentra en laDirecció General de Política Forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Aquesta decisió de centrar tot el gruix de l’extinció en un servei que actua en incendisurbans, industrials, portuaris i forestals, així com en inundacions, atemptats i altres emer-gències, fa salvament a les carreteres, la xarxa ferroviària, els aeroports i qualsevol altrelloc, no va agradar i, encara avui, no agrada a tothom. Els detractors argumentaven queels bombers no coneixien prou bé el bosc i que no estaven acostumats als treballs fores-tals, que les seves tècniques no s’adaptaven a la topografia de les boscúries, ni als terre-nys poc equipats. Els defensors plantejaven el seu suport al sistema a partir de quatre raons:la primera, que era econòmicament insostenible mantenir dos serveis d’extinció, un perals incendis forestals i un altre per a tota la resta; la segona, que no es podia garantir pro-fessionalitat en un sistema específic per a incendis que només funcionaria o treballaria qua-tre mesos l’any; la tercera, que la disminució ràpida de població activa en el sector agra-ri feia desaparèixer els coneixements tradicionals forestals a moltes zones de Catalunya;i la quarta, que, cada vegada més, el futur tendia a definir els bombers, ja no només comoperadors d’unes bombes d’aigua per extingir incendis, sinó com a servei operatiu quetenen els governs de qualsevol país per garantir la protecció i, per tant, la seguretat delsciutadans davant de qualsevol emergència.

Amb aquesta situació, entrem en els anys vuitanta; en els primers quatre anys es cremena Catalunya 86.639,23 hectàrees, i la mitjana de l’Índex 10.000 se situa en 110,46 (ja hemvist que la mitjana a partir de l’any 1987 serà de 40,43), i l’any 1986 es cremen 76.625hectàrees (quadre 1). Les polítiques de prevenció i extinció són qüestionades i el Governde la Generalitat i altres administracions han de començar a pensar i actuar.

Fruit d’aquesta primera onada d’infortunis s’elaboren diferents instruments i estratègiesque resumim cronològicament a continuació:


• En primer lloc, l’any 1982 el Govern redacta el Pla bàsic de lluita contra els incendisforestals (INFOCA), que intenta fer front a la manca de coordinació i organització enl’extinció, i aclarir el paper que juguen durant un incendi els ajuntaments, els bom-bers, l’Administració forestal, la Guàrdia Civil, els voluntaris, etc. La direcció tècnicade les operacions d’extinció recau en la Direcció General de Prevenció i Extinciód’Incendis.

• A partir de l’INFOCA la Corporació Metropolitana de Barcelona posa en funciona-ment, l’any 1982, el Pla metropolità de prevenció d’incendis forestals, que continuafuncionant actualment sota la direcció del Patronat del Parc de Collserola.

• A continuació, l’any 1983, la Generalitat, a través de la seva Subdirecció de Preven-ció, elabora un model de Pla bàsic municipal per a la lluita contra incendis forestals,que després recollirà la Llei forestal de Catalunya de l’any 1988 amb el títol de Plamunicipal de prevenció d’incendis forestals, i que desenvoluparan, sobretot, elsmunicipis de Barcelona amb la col·laboració de la seva Diputació.

• L’any 1987, la Generalitat organitza un programa preventiu a través del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb el nom de Foc Verd. Aquest programa té doseixos centrals: d’una banda, la creació de les agrupacions de defensa forestal (ADF),inspirades en accions col·lectives que ja funcionaven en diverses comarques cata-lanes, i en les agrupacions de defensa sanitària (ADS), que s’havien creat per lluitarcontra la febre porcina africana; i, de l’altra banda, la creació del cos d’agents ruralsa partir dels històrics Guardes Forestals. Les ADF es creen amb tres objectius: con-trolar el territori per evitar incendis, disposar d’informació i mobilitat immediates perdetectar i atacar els incendis, i establir un model de participació voluntària i decooperació. El cos d’agents rurals trenca amb la relació tradicional entre tècnics i guar-des sobre el territori i organitza un nou servei centralitzat de prevenció i policia.Aquestes dues línies principals es complementen amb la creació de les unitats devoluntaris forestals, per estimular la participació dels ciutadans poc relacionats ambles activitats forestals, la vigilància aèria i un pla d’informació meteorològica per ferprevisions relacionades amb els incendis.

• Aquest mateix any, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca publica elMapa de risc d’incendis forestals a Catalunya, amb l’objectiu de determinar ladimensió i la localització del problema dels incendis als diferents municipis catalans.D’aquí sortirà la llista de termes municipals amb superfície forestal d’alt risc d’incendi,que es publicarà al Decret de 4 de març, de mesures de prevenció d’incendisforestals.

• També l’any 1987, els ajuntaments de Barcelona i la Diputació inicien la redacció delsplans municipals de prevenció, que en pocs anys cobriran els 286 municipis fores-tals i ordenaran les inversions públiques de les administracions locals en infraestruc-tures bàsiques fins a l’actualitat.

• Tant les ADF com els plans de prevenció municipal tindran el suport legal de la Lleiforestal de Catalunya aprovada l’any 1988. Aquesta llei estableix que correspon alDepartament de Medi Ambient i Habitatge, al qual es van transferir les competèn-cies forestals del Departament d’Agricultura, la planificació, la coordinació i l’execució


de les mesures i les accions que es realitzin per a la prevenció d’incendis forestals,en col·laboració amb la resta de departaments de la Generalitat, les entitats locals,les ADF i els particulars.

• L’any 1989 s’introdueixen per primera vegada els helicòpters a la lluita contra els incen-dis, tant per al transport i el llançament d’aigua com per al comandament. Segonsmolts observadors, aquesta decisió és, juntament amb la creació de les ADF, unade les mesures tècniques d’extinció que més ha afavorit els resultats positius ques’han comentat a l’apartat anterior. Avui, fins i tot els serveis d’extinció francesos, quehan arribat a una gran eficàcia en l’ús d’avions cisterna, es plantegen la necessitatd’utilitzar helicòpters en bona part de les seves actuacions.

Set anys de bonança es trenquen dramàticament els anys 1994 i 1998, i desencadenendues tempestes polítiques al Parlament de Catalunya que fins i tot fan trontollar el Govern.De nou es revisen models i actuacions i s’analitza què s’ha fet o s’ha deixat de fer. Algu-nes de les noves accions públiques i privades que genera aquesta nova sotragada sónles següents:

• L’any 1995 la Diputació de Barcelona crea l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipald’Incendis Forestals amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments per complir lesobligacions que estableix la legislació amb referència als incendis.

• L’any 1997 el Parlament de Catalunya aprova la Llei de protecció civil i comença laredacció dels plans municipals d’actuació en cas d’emergència (PAM), un instrumentper a l’organització dels mitjans humans i materials dels municipis en cas d’incendis,i una eina per evitar la manca de coordinació entre Govern i ajuntaments, que va sertan criticada després dels incendis de l’any 1994. El Departament d’Interior intenta-rà desplegar aquest aspecte de la llei, però no posarà gaires recursos per aconse-guir-ho. A la província de Barcelona els ajuntaments i la Diputació iniciaran la sevaredacció fins a arribar, el dia d’avui, als 230 plans municipals vigents, que són revi-sats anualment.

• Per evitar la manca de coordinació que comentàvem en l’activació de plansd’emergència i l’aplicació de l’INFOCAT, i per garantir notificacions, accions, infor-mació als ciutadans i molts altres aspectes relacionats, la Generalitat crea l’any 1995el Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), que lentament esva desenvolupant i que, sens dubte, ha de jugar un paper important en el futur.

• L’any 2002 la Generalitat de Catalunya, a través del seu Departament de MediAmbient, crea la Direcció General de Prevenció de Riscos Naturals, que durarà finsa la reorganització del Departament. Aquesta Direcció General organitza un centred’operacions dels Agents Rurals a Torreferrusa (Barcelona) i s’equipa amb diferentsvehicles pesats d’extinció.

• L’any 2005 impulsat i finançat per la Generalitat de Catalunya, es crea el SecretariatNacional d’ADF de Catalunya, una entitat civil sense afany de lucre que presta diver-sos serveis a les ADF i les seves federacions, i que organitza un dispositiu de coor-dinació per donar suport a les agrupacions amb material, comunicacions i centresoperatius propis.


• El 1999, el Departament d’Interior de la Generalitat crea el Grup de Recolzament ales Actuacions Forestals (GRAF) per fer front a les crítiques del sector forestal sobrela manca de professionals forestals en l’extinció dels incendis forestals.

• També el 1999, la Diputació, els ajuntaments i les ADF inicien un pla de vigilància mòbila tots els municipis forestals, amb l’objectiu de dissuadir els autors de comportamentsque poden provocar incendis forestals, ajudar a detectar els incendis i incrementarla seguretat dels habitatges dispersos. Aquest programa es coordina amb la Gene-ralitat, sobretot des de la signatura l’any 2005 d’un conveni de col·laboració entreels departaments d’Interior i de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ambl’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

• L’any 2001 la Diputació de Barcelona inicia un pla de suport als ajuntaments per ala redacció de plans d’evacuació de les urbanitzacions situades en àrees forestals(800 a la província de Barcelona).

• L’any 2003 el Parlament de Catalunya aprova la Llei de prevenció d’urbanitzacionsi revisa el Pla INFOCAT, i el 2004 la Diputació de Barcelona inicia amb els ajuntamentsun programa per a la redacció dels plans de prevenció de les urbanitzacions del seuàmbit.

Aquesta cronologia sintetitzada és prou eloqüent per demostrar l’esforç i la imaginació queCatalunya ha posat per reduir els efectes dels incendis forestals i garantir, en definitiva, laseguretat i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Com ja hem dit anteriorment, tot i elsepisodis negatius dels anys 1994 i 1998, creiem, sense por d’equivocar-nos, que la infle-xió favorable que es va produir el 1987 té molt a veure amb el que s’ha fet. Tanmateix, sino volem estancar-nos en el que s’ha aconseguit i per assolir fites concretes, com per exem-ple que totes les províncies catalanes tinguin un Índex 10.000 mitjà com el de la provín-cia de Lleida, cal reflexionar, encara que sigui breument, sobre aquesta llista d’accions isobre altres aspectes que tractarem en els apartats que vénen a continuació.

La primera cosa que destaca de la llista anterior és que, des del 1980, a la Generalitat deCatalunya hi ha dues línies de treball, una en el Departament d’Interior i una altra en el Depar-tament d’Agricultura o Medi Ambient, que en ocasions s’apropen i en altres divergeixende manera manifesta. Els moments més difícils sembla que s’han produït quan uns i altresno han aconseguit definir quin era el seu paper en la prevenció o l’extinció, o quan les coseshan anat mal dades i uns han desconfiat dels mètodes dels altres i han intentat solucio-nar unilateralment els problemes. Molts observadors han entès que, en ocasions, el Depar-tament de Medi Ambient, abans d’Agricultura, ha sentit la necessitat de crear uns bom-bers forestals equipant grups de primer atac i exigint més del que és raonable a lesagrupacions de defensa forestal. També, molta gent ha vist amb cert estupor com des delDepartament d’Interior es potenciaven accions preventives, que en el món del bosc cor-responen bàsicament a la política forestal del país més que a la política d’emergències.Hi ha hagut aquesta manca de coordinació, que persisteix en part, i també hi ha hagutdiferents sensibilitats quant a la participació del conjunt de la societat en l’extinció i la pre-venció. Mentre l’Administració forestal era conscient de l’escala de la superfície forestal aCatalunya i cercava la complicitat de propietaris i municipis en tot el que fa referència a laproblemàtica dels incendis forestals, algunes veus del Departament d’Interior apostaven


més per un tractament exclusivament professional de l’extinció i no comprenien el paperque podien jugar les ADF. Són prou significatius, en aquest sentit, els comunicats del CECATa la premsa sobre els efectius que han actuat en un incendi que obliden sistemàticamentla presència i el treball de les ADF. De fet, aquestes dificultats no són exclusives de Cata-lunya, han estat un tema present a França i ara, després de molts anys, tot just comen-cen a arreglar-se les coses. A les dificultats d’entesa entre els departaments del Governcal afegir les relacions difícils entre la Generalitat i les administracions locals, sobretot ambla Diputació de Barcelona, que ha desenvolupat un programa de prevenció important desde l’any 1987.

Molta gent opina que aquest debat, si només es circumscriu a les lluites de competèn-cies i a les opinions sobre la professionalitat, deixarà de banda el tema fonamental: si volemun model centralitzat o si volem un model participatiu. Escollir una opció o una altra és unacondició primera per millorar i desenvolupar rigorosament el nostre model de prevenciód’incendis i d’extinció. Perquè, tot i l’abundància d’idees, plans, organismes i estratègiesque la cronologia anterior deixa entreveure, s’ha de dir que el nostre model és fet de retallsd’aquí i d’allà, i que no ha estat mai discutit ni consensuat entre els agents territorials i noterritorials que intervenen d’una manera o una altra en aquest problema.

Als resultats esperançadors i a la diversitat de polítiques que desenvolupem només els man-ca una columna vertebral que lligui tot el sistema i permeti assolir objectius ambiciosos.En els propers apartats es tractaran alguns aspectes particulars que formen part d’aquestmodel general i que uns i altres veuen de manera diferent.

3. Ús de tècniques, tàctiques i estratègies d’extinció a Catalunya

És una opinió generalitzada que les tècniques, les tàctiques i les estratègies formen unajerarquia ascendent. Una tècnica és la manera determinada d’apagar un incendi fores-tal; una tàctica són les disposicions que prenem per executar de manera avantatjosala tècnica que hem escollit, i una estratègia és un pla coherent perquè el comportamentde l’incendi resulti favorable a les nostres tècniques i tàctiques. Seguint aquest ordrepodem fer algunes reflexions sobre el desenvolupament d’aquests conceptes a Ca -talunya.

A casa nostra les tècniques que s’han fet servir al llarg dels anys han estat, com a tot arreu,la reducció de la temperatura del combustible amb aigua; l’eliminació del combustible queencara no ha cremat davant dels fronts usant maquinària pesada o foc, i la sufocació pereliminació de l’oxigen, picant amb branques i altres eines o cobrint l’incendi amb sòlmineral. Les dues tècniques més antigues a casa nostra han estat l’ús del foc i la sufoca-ció manual, i les més modernes, l’ús d’aigua amb mitjans aeris i terrestres amb retardantsquímics o sense, i el treball de maquinària pesada. En general, tothom reconeix queaquestes tècniques habituals tenen un límit superior en la seva eficàcia, és a dir, que a par-tir de determinada intensitat de l’incendi no cal utilitzar-les, perquè no apaguen el foc i esperden diners, temps i salut. En general, per conèixer aquests límits cal saber el compor-tament de l’incendi, que depèn en bona part de la seva intensitat i velocitat de propaga-


ció. Per conèixer bé aquests valors per als diferents combustibles, topografia i condicionsmeteorològiques, cal haver analitzat molts incendis i haver fet molta recerca. Com que,malauradament, a Catalunya ningú ha fet recerca sobre aquestes qüestions, el nostre conei-xement depèn de l’adaptació més o menys encertada de treballs fets en altres països ode l’experiència pràctica. Per tant, sembla que els límits dels diferents sistemes als bos-cos catalans estan pendents d’estudis rigorosos.

Sempre que és necessari, es fa servir una barreja d’aquestes tècniques. A Catalunya latècnica més utilitzada és la de l’aigua, tant pels bombers com per les ADF, i és l’únicatècnica utilitzada en el 95% de les extincions. Des de la creació dels GRAF, s’ha aixe-cat la prohibició implícita d’usar foc en l’extinció, que va durar molts anys, i aquesta tèc-nica s’està fent servir de nou. Un decret de la Generalitat de l’any 2006 regula l’ús delfoc per part del personal dels bombers. L’aprovació d’aquesta decisió va causar certmalestar perquè el Govern no va contestar ni va tenir en compte cap de les al·legacionsque van fer diferents institucions dels país, entre elles el Col·legi d’Enginyers de Forestsde Catalunya.

Les tàctiques que es fan servir en l’extinció dels incendis forestals es resumeixen, gene-ralment, en dues: atacs directes als fronts i atacs indirectes. A Catalunya el front principali els fronts laterals s’ataquen, sempre que es pot, des que l’extinció va passar a ser com-petència dels bombers, directament des de l’aire o des de terra. L’atac directe als frontsdes de terra estableix una gran diferència amb els sistemes indirectes que es fan servir alsEstats Units, en què predomina la construcció manual de línies de defensa des de les qualss’inicien els focs tècnics, si el vent i altres factors no ho impedeixen, perquè l’incendi prin-cipal es quedi sense combustible.

Els bombers provincials de Barcelona i més tard els de la Generalitat han desenvolupatuna tàctica original d’ús d’aigua, a partir d’autobombes tot terreny de més de 3.000 litresde capacitat, bombes d’alta pressió i mànegues especials de 25 mil·límetres equipadesamb ràcord Barcelona, que permeten, segons el pendent, fer extensions de línies d’aiguade més de 2 quilòmetres des d’un punt estacionari i atacar fronts amb intensitats supe-riors als 3.000 quilowatts per metre. Aquesta tàctica s’ha desenvolupat amb gran eficà-cia i és, segons molts especialistes, una de les claus de la reducció de la superfície cre-mada en els darrers anys, que s’ha exposat en l’apartat 1. Evidentment, el seu ús exigeixun territori equipat amb una xarxa viària extensa que té punts d’aigua de suport suficients.

Quan no es disposa d’aquestes infraestructures, ni hi ha béns d’equip terrestres d’extinció,ni mitjans aeris o la intensitat del front impedeix l’ús de l’aigua, el foc esdevé una eina impor-tant, i sovint l’única disponible.

L’ús del foc o de l’aigua ha obert una certa polèmica des que els bombers han començata fer servir el foc en l’extinció d’incendis. Pel que sembla, la discussió es produeix quanun front pot ser atacat directament per aigua i és atacat indirectament amb una cremad’eixamplament. En aquest cas, al final la superfície calcinada sempre és més gran quesi s’hagués actuat directament amb aigua a pressió contra el front. El problema per deci-dir-se per una opció o una altra és, segons molts especialistes, determinar quan un frontno es pot atacar directament i quan sí. Per alguns analistes la solució a aquest problemala donen els models matemàtics que simulen el comportament d’un incendi. Per altres,


aquests simuladors no són més que un ajut a la presa de decisions i citen les paraulesd’advertència de Rothermel, el pare dels models predictius:

«És evident, per qualsevol que ha observat els incendis forestals, que hi ha una considerable

variabilitat en els combustibles, la velocitat del vent i altres influències que exclouen les pre-

diccions absolutes [...]. Unes poques variables, fàcilment identificables, poden causar diferèn-

cies dràstiques en la forma en què crema i es propaga un incendi. L’herba seca dispersa o

els paquets de pinassa (acícules) tenen característiques de combustió totalment diferents, enca-

ra que individualment els components són similars. De la mateixa manera, la humitat del com-

bustible, el vent i el pendent poden produir enormes diferències en la intensitat i la velocitat

de propagació; [...] la dificultat d’ús del sistema s’incrementa amb l’estimació precisa d’unes

variables en situacions que són molt diverses; [...] El model no substitueix l’experiència, però

si aquesta es fa convergir amb la predicció sistemàtica es poden generar noves argumenta-

cions per a la gestió dels incendis».

Si fóssim sensats, opinen aquests darrers analistes, com a mínim uniríem l’experiència direc-ta de tants anys d’ús de les tècniques hídriques desenvolupades pels bombers i les ADFamb els mètodes de predicció, per decidir si un front és atacable directament des de ter-ra o no ho és, i no hauríem de deixar la decisió en mans d’un grup de bombers que repe-tidament s’han manifestat contra l’ús de l’aigua. Els interpel·lats es defensen sorprenent-se que algú pugui pensar que un enginyer forestal modern s’encaselli en una única tècnicai una única tàctica d’extinció i afirmen que els bombers catalans estan oberts a totes lestècniques i tàctiques existents.

Hi ha una dita amb la qual la major part d’especialistes en prevenció i extinció d’incendisforestals estan d’acord, que diu: «No es pot evitar al cent per cent que hi hagi incendisforestals, però sí es pot evitar que es facin grans». Per evitar que es facin grans cal, enllenguatge planer, picar fort al principi. Això vol dir que l’estratègia principal de la major partde models de prevenció i extinció d’incendis d’arreu del món és estar preparats per detec-tar els incendis al més aviat possible i atacar-los immediatament, abans que hagin arribata la seva potència màxima.

Les dades mediterrànies de la coneguda Operation Promethée mostren, per exemple, que9 de cada 10 incendis que a l’arribada dels bombers no havien cremat 1 hectàrea, no hansuperat al final les 5 hectàrees cremades, i que el 90% dels incendis que han superat les20 hectàrees tenien més d’1 hectàrea quan van arribar els equips d’extinció. Ara bé, aques-ta velocitat en la detecció i la resposta no pot ser igual en els boscos boreals canadencso en la taigà russa, on no hi viu ningú i es difícil arribar-hi, que en els boscos del Bages ode la Costa Brava, on hi viu molta gent, es veuen des de mil punts diferents i hi ha unaxarxa de pistes forestals i camins de desembosc important. Evidentment, en el segon cas,a les nostres comarques, les possibilitats d’aconseguir les altes velocitats que hem comen-tat són molt elevades.

És per això que molta gent a Catalunya ha pensat sempre que l’estratègia central que hade ser el pilar sobre el qual s’edifiqui tot el model de prevenció i extinció és la que estemcomentant: detecció ràpida i atac immediat. De fet, a Catalunya, encara que no s’explicitaamb contundència en cap document, totes les xarxes de detecció, la distribució territo-rial dels equips d’extinció professionals i voluntaris, el material terrestre i aeri, les xarxes


de pistes forestals, la cartografia i molts altres elements de lluita contra els incendis es basenen aquest principi. Tanmateix, la manca de claredat en l’adopció d’aquest postulat per-met, segons molts, que es proposin mesures i es prenguin decisions que no afavoreixenel seu desenvolupament, i es reclama que s’estableixi d’una vegada per totes, amb la màxi-ma participació i consens, un model de prevenció i extinció que reculli aquesta estratègiaprincipal i estableixi indicacions precises sobre les tècniques i les tàctiques quel’acompanyen i que, com hem comentat, generen una polèmica innecessària. Només així,segueixen opinant molts especialistes, es pot elaborar un programa de prevenció i extin-ció coherent i coordinat.

Aquesta estratègia central hauria d’anar acompanyada d’una altra: l’anticipació, la capa-citat de predir on esclatarà el problema i de preparar-se per donar el cop en el momentprecís. Així, per exemple, quan sabéssim, amb temps, que bufarà la tramuntana, hauríemd’anticipar-nos al que vindrà, i tal vegada podríem evitar els incendis recurrents del’Empordà, com al seu dia vam acabar amb algunes inundacions.

4. Planificació i tècniques de prevenció. Sinopsi dels problemesde gestió del bosc mediterrani a Catalunya i la seva relacióamb la prevenció

Com en tota gestió de la seguretat, en la protecció contra els efectes dels incendis fores-tals podem distingir quatre fases: la prevenció del desordre i els seus efectes negatius, queinclou el control dels desencadenants; l’anticipació; l’extinció dels incendis quan es pro-dueixen, i la restauració i les compensacions dels danys que provoquen. L’extinció i la res-tauració han estat els primers passos que s’han fet a Catalunya i, en general, arreu delmón. La prevenció i l’anticipació, que són el resultat de polítiques més complexes, hancomençat més tard.

Molts professionals de la seguretat defineixen la prevenció com la suma de la gestió delrisc, entès com la probabilitat que es produeixin danys i efectes negatius, amb el control,a través de la vigilància i altres mitjans, dels desencadenants de l’incendi. Aquest risc objec-tiu, que no s’ha de confondre amb la percepció individual o social que podem tenir d’unasituació (risc subjectiu), depèn teòricament de dues variables: la capacitat que té una for-mació forestal perquè s’hi produeixi un dany (perill), i l’impacte de l’incendi sobre la segu-retat i la qualitat de vida de la societat o sobre els ecosistemes (vulnerabilitat). A Catalu-nya la vulnerabilitat general s’ha reduït, bàsicament, millorant o creant les infraestructuresque han d’utilitzar els equips d’extinció, mentre que el perill provocat per l’incendi del boscs’ha tractat modificant-ne l’estructura o reduint part del combustible. El control dels des-encadenants s’ha enfocat, principalment, a través de la vigilància i de la legislació, amb laqual s’han regulat activitats i usos de les zones forestals.

L’anticipació, que és l’acció d’avançar-se a l’eclosió de l’incendi per poder-lo aturar en elseu inici, s’ha desenvolupat a Catalunya a partir de l’elaboració d’índexs denominats derisc i de l’activació de protocols especials.

D’aquesta complexa trama preventiva es poden destacar com a fets i discussions méssignificatives, els següents.


Infraestructures

Aquestes infraestructures s’han realitzat de vegades amb planificació prèvia, però tambésense planificació. El desenvolupament dels plans municipals de prevenció previstos a laLlei forestal han estat el treball de planificació més important, sobretot a la província deBarcelona, on ajuntaments, ADF i Diputació han redactat 286 plans, han fet inversions enla seva execució des de l’any 1987, mantenen una xarxa viària bàsica de més de 15.000quilòmetres i una xarxa de més de 700 punts d’aigua. La resta d’inversions realitzades enaquest àmbit per la Generalitat i altres diputacions i ajuntaments s’han fet a través d’altresinstruments de planejament.

La Generalitat de Catalunya, en un moment de trasbals polític, va crear un d’aquests ins-truments: els perímetres de protecció prioritària (PPP) per a aproximadament 1.000.000d’hectàrees (30% del territori) amb elevat risc d’inici i propagació d’incendis forestals.Aquests perímetres no sempre han estat ben interpretats per altres organismes, que pot-ser els han vist com una limitació a la planificació a escala local o de detall, o com unamesura conjuntural mancada de criteris sòlids, mecanismes clars de planejament, òrgansde planificació i gestió, finançament i cobertura legal. Per a l’Administració forestal cata-lana, aquestes crítiques són infundades perquè la determinació dels camins primaris, lacobertura de punts d’aigua per mitjans d’extinció aeris o les discontinuïtats de la cobertavegetal necessiten, per garantir un bon disseny, una anàlisi del comportament del foc quepermeti resoldre el disseny amb un criteri homogeni dins d’un massís forestal homogeni.Ara per ara, ja es disposa de la planificació en diversos massissos forestals i es duen aterme moltes actuacions. El nou Pla general de política forestal, que ha de substituir el queva ser vigent fins a l’any 2004, continua apostant per aquesta planificació, que no ésexcloent de la planificació municipal.

En l’àmbit del planejament relacionat amb les infraestructures, un grup important d’enginyerscatalans va criticar durament la política de la Direcció General d’Emergències de constru-ir, després dels incendis dels anys 90, punts d’aigua per tot Catalunya, en paratges on nohi havia subministrament, utilitzant els camions de bombers per fer la càrrega dels dipò-sits. Aquests tècnics van opinar que desgastar un camió que valia molts milers d’eurosper transportar aigua era una mesura antieconòmica, i més si es considerava que ja a l’anticEgipte es feien servir sistemes senzills per carregar reserves d’aigua amb la pluja que queiadurant l’any. Segons aquest grup, sembla que aquest programa tan discutit ha estat, perfortuna, abandonat en bona part. Algunes entitats han criticat també la manca de coor-dinació de les administracions públiques, que ha portat a construir, innecessàriament, dipò-sits al costat d’altres ja existents o planificats.

Molts experts consideren que els plans municipals de prevenció s’haurien d’estendre a totCatalunya, perquè l’àmbit de planejament és el més viable i les ADF i els ajuntaments garan-teixen la gestió dinàmica i flexible d’aquests plans, i, sobretot, perquè la Llei forestal deCatalunya de l’any 1988 els fa obligatoris per a tots els municipis que la Generalitat ha clas-sificat d’alt risc d’incendi. D’altres, al contrari, s’inclinen pel planejament de territoris mésamplis, com la comarca o el massís muntanyós.


Tractament del combustible

Molts propietaris forestals, tècnics, polítics i mitjans de comunicació coincideixen que perreduir el perill en moltes formacions forestals mediterrànies cal fer el que ells denominen«netejar», és a dir, tallar tot el sotabosc que es pugui. Aquesta operació es pot fermanual ment, mecànicament, amb foc controlat, pasturant el bosc o aplicant herbicides.Tots els sistemes tenen avantatges i inconvenients, però tenen una cosa en comú: elsbeneficis dels aprofitaments comercials del bosc no cobreixen el seu cost, que, a més,s’ha de pagar periòdicament cada quatre o deu anys. És per això que l’estassada mas-siva dels boscos catalans no s’ha produït i, probablement, no es produirà mai. Sil’operació d’estassar costa 600 € per hectàrea i hem d’estassar anualment 166.700 hec-tàrees, resulta que per fer rotacions de sis anys en aproximadament un milió d’hectàreesforestals, cada any haurem de disposar d’uns 100.000.000 €. En fi, si pensem que totel pressupost de la Direcció General del Medi Natural no ha superat, en els darrers vintanys, els 47.000.000 € anuals, ja es veu que el sistema no té un futur brillant. Per això,molts consideren que aquest procediment només pot tenir aplicacions puntuals i que maies podrà desenvolupar per a tots els boscos catalans amb sotabosc potencial. Una altracosa seria si la rendibilitat forestal fos altíssima; aleshores passaria com en els boscosartificials d’oliveres de Granada i Jaén, que s’enfilen per les muntanyes i s’estenen perles planes, sense ni una herba sobre el sòl, que és tractat amb herbicides, i sense quemai s’hi vegi un incendi.

Un altre corrent considera que dir que les plantes de l’estrat arbustiu embruten el bosc,com si les animés una intenció perversa, i que cal eliminar-les per fer net, és un error con-ceptual greu que té com a mínim dues conseqüències negatives: d’una banda, la propos-ta paradoxal i antieconòmica de gestionar el sistema bosc eliminant metòdicament unade les parts del sistema, l’estrat arbustiu; i de l’altra, l’efecte negatiu de tallar sistemàtica-ment espècies llenyoses rebrotadores, la qual cosa incrementa constantment el nombrede tanys que tenim al bosc i, per tant, l’«anarquia» de l’estrat. És a dir, com més estas-sem més compliquem l’estrat arbustiu i més tanys tenim. Aquest grup especula que, pro-bablement, el bosc mediterrani sense transformar era format per un conjunt mixt d’arbresi arbrets de diferents alçades que formaven subpisos més o menys marcats. Basant-seen aquestes idees, aquest grup proposa substituir les estassades per un tractament delsotabosc (selecció de tanys) que afavoreixi el fenotip arbori de moltes espècies llenyosesi permeti lligar-les a models silvícoles al més estables possible davant dels incendis. Si espot, models que siguin viables econòmicament.

El tractament del combustible es relaciona també amb l’estructura de les masses fores-tals. Segons tècnics relacionats amb el planejament i la gestió dels boscos privats, unagran part dels plans simples de gestió aprovats per la Generalitat de Catalunya proposenque els boscos s’aprofitin seguint criteris silvícoles relacionats amb l’estructura irregulardel bosc (totes les classes d’edat barrejades). Per una part dels tècnics catalans el siste-ma irregular és el que més s’aproxima a l’estat «natural» (sense l’home) i el que millor pre-disposa el sistema a defensar-se dels incendis forestals. Altres tècnics, per contra, opi-nen que les estructures irregulars mantenen la continuïtat vertical i horitzontal durant totel torn i que, per tant, tenen menys capacitat de defensa que les estructures regulars (una


sola classe d’edat durant el torn), que si bé en algunes fases del torn presenten continuï -tat vertical i horitzontal, en altres l’alleugereixen notablement i, en moltes espècies, en elsdarrers anys del torn la fan desaparèixer totalment. Aquest darrer grup de tècnics mani-festa també que quan els models irregulars no es compleixen, que és el que passa méssovint, l’ordenació deixa pas a la recol·lecció, i que aquesta no afavoreix mai l’estabilitatdel bosc davant dels incendis.

Quant a les espècies forestals, gairebé tothom està d’acord a considerar que algunesafavoreixen més que altres la propagació dels incendis. Ja hem parlat de la transforma-ció dels boscos de pinassa del Bages, el Berguedà i el Solsonès, que després de cre-mar-se han passat a ser rouredes. D’aquesta zona, 10.000 hectàrees han estat tracta-des per associacions de propietaris, que han fet selecció de tanys, amb magníficsresultats. Per això, alguns especialistes no entenen que per plantar espècies que no esregeneren naturalment es faci malbé el regenerat natural de roure, tal com va passar enalgunes zones de Sant Llorenç del Munt després de l’incendi del 2003, tot i que, val adir, aquesta opinió no és compartida per altres professionals. Quan aquests treballs esfan, a més, sense cap anàlisi econòmica del futur de la plantació, la cosa és greu i pot-ser ajuda a entendre, opinen els primers, perquè a tot Espanya s’exigeix un estudid’impacte ambiental per fer primeres repoblacions. Alguns tècnics opinen que hauríemde ser més rigorosos i tenir en compte el comportament de les espècies davant d’unincendi forestal a l’hora de decidir models silvícoles, transformacions del bosc i novesplantacions.

Control de desencadenants

S’ha comentat anteriorment que, a la Mediterrània, el 90% d’incendis tenen origen antrò-pic. Això és una bona noticia perquè hi ha un gran marge per poder controlar els factorsdesencadenants, tot i que, segons alguns especialistes, pràcticament ningú comparteixaquesta afirmació optimista. A Catalunya s’ha treballat, tot i haver-hi qui afirma el contra-ri, per aconseguir-ho en tres direccions: la vigilància, la conscienciació de la societat i lalegislació. La suma d’aquestes accions ha ajudat que el comportament dels ciutadans enrelació amb els incendis forestals sigui cada vegada més cívic i autocontrolat. És veritatque el nombre d’incendis es manté constant, com ja hem dit, en la franja dels 600-800anuals. Però, segons alguns experts, hi ha xifres que indiquen un grau positiu de cons-cienciació ciutadana. Sempre per a aquest darrer col·lectiu, a la província de Barcelona,en una regió amb més de 5.000.000 d’habitants, es pot observar a l’estiu del 2006 unasituació sorprenent en el nombre d’incendis forestals (quadre 11) que invita a l’optimismesi som capaços de mantenir-la. Altres professionals discrepen d’aquestes xifres i consi-deren que aquest exemple aïllat no té cap significació.

Quadre 11. Nombre d’incendis per quinzenes a les comarques de Barcelona

Any 2006

Any 15/06-3/06 1/07-15/07 16/07-31/07 1/08-15/08 16/08-31/08 1/09-15/09

2006 20 33 7 9 1 12


Un altre símptoma positiu és el compromís cada vegada més important dels ajuntaments enla prevenció. A les comarques de Barcelona, que és on s’han desenvolupat més els treballspreventius, cada any participen en l’execució del plans municipals de prevenció i en el pla devigilància de l’estiu més de 250 municipis, que aporten finançament i cooperació tècnica.

L’anticipació

Per a molts experts l’anticipació és, juntament amb la detecció i l’atac immediat d’un incen-di forestal, l’element estratègic principal dels models de prevenció i extinció. A Catalunya,la Generalitat ha desenvolupat un índex de risc que va perfeccionant any rere any, ques’utilitza per alertar diàriament la població i els equips d’extinció sobre les zones més con-flictives i per activar diferents plans de vigilància dels Agents Rurals. Les ADF i les sevesfederacions, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, personalitzen aquest indi-cador per a les seves comarques, amb l’objectiu de mobilitzar diferents vehicles autobom-ba i aproximar-los, els dies més dolents, a les zones on les isòcrones dels bombers supe-ren de llarg els 30 minuts. També hi ha altres iniciatives de la Direcció General d’Emergènciesi de la Direcció General del Medi Natural en aquest sentit. Tot i això, alguns consideren queencara queda camí per recórrer en aquest aspecte de la prevenció. Ja hem esmentat, coma exemple, el cas de la tramuntana a les comarques gironines, i podríem parlar dels ventsde les comarques de l’Ebre, de les marinades i d’altres situacions. En aquests casos, toti l’alta capacitat que tenim per detectar els incendis amb temps suficient i activar els sis-temes operatius de vigilància i els plans d’emergència, com el Pla ALFA i el Pla Infocat, eldesplegament anticipatiu que es fa és encara insuficient i poc planificat. Ara bé, no tot-hom pensa igual i molts tècnics involucrats en els programes actuals de prevenció creuenque aquesta darrera visió és alarmista i incerta i que, en general, correspon a personespoc documentades sobre la capacitat predictiva dels sistemes disponibles.

Tot i així, hi ha qui veu en el futur canvis més profunds relacionats amb l’anticipació. Avuiels equips operatius per a les emergències, que denominem bombers, són —amb la sevadistribució territorial, casernes, equipament i pressupost— el pilar més potent o la basedel món de les emergències, i bona part del que es fa i desfà depèn directament de la sevainfluència. Sun Tzu, fa més de dos mil anys, va escriure al seu llibre L’art de la guerra: «Unveritable mestre de les arts marcials venç altres forces enemigues sense batalla, conquis-ta altres ciutats sense setge, destrueix altres nacions sense emprar molt de temps». Enels incendis forestals, no haver de lliurar la batalla o lliurar-la veloçment significa, d’una ban-da, haver planificat amb molt de temps les coses i haver fet inversions, contractes i unaorganització de la prevenció i els equips d’extinció i detecció; i d’una altra banda, tenir capa-citat de preveure, de conjecturar el que passarà i on passarà, anticipadament, per pren-dre les disposicions que facin innecessària la lluita.

La capacitat de previsió es basa en el coneixement científic i és la que determina l’activaciódels plans d’emergència per evitar que hi hagi un incendi. Per alguns especialistes, la pre-visió i l’activació de plans d’emergència constituiran en el futur el nucli de l’acció quotidia-na per evitar els incendis forestals, mentre que les unitats operatives d’extinció actuaranen darrer terme quan la previsió i els plans d’emergència no hagin pogut fer front al pro-blema, i hauran de compartir la seva hegemonia actual.


5. La participació i la coordinació en la prevenció i l’extinció. El paper de l’Administració local, les ADF i altres institucions.L’INFOCAT

Tant les posicions més liberals com les més intervencionistes coincideixen que els poderspúblics han de respondre a uns requeriments de seguretat mínims que demanda la socie-tat. Per molts pensadors, la gestió de la seguretat, ja ho hem comentat anteriorment, ésuna manifestació social que, si vol obtenir bons resultats, exigeix participació democràti-ca per articular la suma d’esforços i responsabilitats dels diferents actors territorials. Laqüestió que cal resoldre en estructurar aquesta cooperació social és definir què fa cadas-cú i com es coordinen els actors.

Per il·lustrar com estan les coses a casa nostra podem fer una ullada a la figura 3, en laqual es relacionen les diferents institucions que d’una manera o altra van intervenir enl’incendi forestal de San Llorenç del Munt del 2003. Aquest exemple de fa quatre anyss’exposa perquè posa de manifest una situació general que es va produir en aquest tipusd’incendi fins aquella data. L’experiència que es descriu s’està modificant en els darrerstemps i encara que, afortunadament, des d’aquella data hem tingut pocs incendis que hagindurat més d’una nit i, per tant, és difícil valorar en profunditat els canvis, hi ha voluntat desolucionar totes les descoordinacions que es mostren tot seguit. Cal advertir que escomençarà donant el punt de vista d’alguns participants no vinculats a la Direcció Gene-ral d’Emergències i a la Direcció General del Medi Natural, i que a continuació es presen-tarà la visió d’aquestes dues organitzacions.

Figura 3. Institucions participants en l’incendi de Sant Llorenç. Any 2003

Quan ha fallat, per un motiu o altre, l’extinció immediata, l’incendi es pot convertir en ungran incendi. En aquest cas la situació supera els dispositius convencionals i apareixen al’escenari de l’incendi, com veiem, molts més actors, per ajudar en el que es considerauna emergència social. Aquesta circumstància posa a disposició dels comandaments de


l’extinció forces heterogènies molt superiors a les que tenen habitualment. La diversitat delsnous efectius, el seu tipus de formació i equipament dificulten enormement la seva imbri-cació en les tàctiques decidides pels bombers. Per garantir la coordinació, el Govern vaaprovar un protocol per a les emergències, que es denomina Pla INFOCAT.

En aquest incendi es va dur a terme l’organització operativa que s’esquematitza a la figu-ra 4. Les sagetes més gruixudes indiquen atac directe a l’incendi. Les més fines, rela-cions més o menys desenvolupades de coordinació entre institucions. A l’interior dels qua-dres hi ha el nom de les institucions i les tasques que van realitzar. En els quadres mésfoscos hi ha el nom i les activitats de les institucions que van donar suport directe durantl’extinció.

En primer lloc es pot destacar que les sis institucions que van intervenir directament enl’extinció van analitzar i decidir independentment les unes de les altres l’estratègia, les tàc-tiques i la mobilització del seu personal. Al comandament avançat, al qual corresponia ladirecció de l’extinció, no hi havia altra representació que la dels representants de la Direc-ció General d’Emergències, que només coneixien la posició i el nombre dels dispositiuspropis. Fins i tot el grup GRAF de la Direcció General mateixa va donar la impressiód’actuar, en moltes fases de l’incendi, independentment del comandament avançat.

Figura 4. Esquema operatiu durant l’incendi de Sant Llorenç. Any 2003


La coordinació tenia caràcter polític i la portava un gabinet d’emergència que parlavaamb els ajuntaments i els mitjans de comunicació, i rebia informació dels Bombers i delcomandament independent del Departament de Medi Ambient. El CECAT va tenir unpaper marginal. Les ADF actuaven per iniciativa pròpia, en ocasions al costat dels Bom-bers, en ocasions soles, però sense rebre cap indicació del comandament generalsobre els fronts que havien d’atacar ni de com ho havien de fer. Algunes ADF treballa-ven coordinades per la seva federació i d’altres de manera independent. Certs ajunta-ments van enviar voluntaris als fronts per fer vigilància de cendres amb equips facilitatspel pla de vigilància, però sense instruccions directes del centre de comandament. LaDiputació de Barcelona va iniciar la construcció d’un tallafoc entre Monistrol de Caldersi Castellterçol, amb coneixement del Centre de Comandament, però sense la coopera-ció governamental. Algun ajuntament va comunicar als Bombers, tal com s’havia de fer,la constitució del seu comitè d’emergència i l’activació del seu Pla d’actuació munici-pal (PAM), i no van saber què dir-li. Algunes d’aquestes situacions de caràcter impre-vist són habituals en totes les grans emergències, d’altres no. Per explicar la part mésnegativa d’aquesta conjuntura, molts analistes han posat l’accent en una realitat palpa-ble: el Pla INFOCAT, el que defineix el paper de cada institució en l’emergència, no vafuncionar en molts aspectes més o menys acordats. Per què? En primer lloc, sempresegons aquests analistes, el fet que el Pla hagués estat redactat per la Subdirecciód’Emergències i no directament pels serveis operatius va fer que tingués poca incidèn-cia en l’emergència real. En segon lloc, el fet que el Pla s’hagués redactat sense solu-cionar prèviament una qüestió central, la de si les ADF formaven part real de les estra-tègies, les tàctiques i les tècniques dels Bombers o bé eren un mal menor amb el qualels bombers havien de conviure i prou, va impedir una cooperació real, que era impos-sible sense un treball previ intens. Són prou significatius, en aquest sentit, els comuni-cats del CECAT a la premsa sobre els efectius que actuaven a l’incendi, que oblidavensistemàticament la presència i el treball de les ADF. Els plans d’emergència municipalque es van activar van tenir el suport de la Diputació de Barcelona, però els bombersno tenien cap pla concret en relació amb aquesta acció dels ajuntaments, és a dir, elpaper de l’ajuntament durant l’extinció no queda ben definit. És important analitzar béaquestes situacions perquè, en un any dolent de molts incendis simultanis, les úniquesorganitzacions que podran fer alguna cosa seran els ajuntaments, com ja s’ha demos-trat en altres ocasions.

Aquesta visió de l’incendi difereix enormement de la visió interna de les direccions gene-rals que s’han esmentat anteriorment. Aquestes unitats administratives especialitzades con-sideren que en la prevenció hi hauria de participar tota la societat, atès que els danys queprovoquen els incendis afecten tothom. El marc sintètic en el qual ens hem de moure i arti-cular respon a l’esquema competencial següent:

• Generalitat de Catalunya: articulació del marc normatiu; planificació i suport tècnic ieconòmic per a la seva execució.

• Entitats locals: participació en el planejament i en l’execució de les actuacions, atèsque poden treballar de manera més acurada sobre el territori.

• Propietaris particulars i associacions civils: participació en el planejament i en l’execucióde les actuacions, atès que representen la propietat efectiva del terreny.


La Direcció General d’Emergències considera una falsedat que algú pugui considerar queles unitats GRAF actuïn sense l’aval d’un comandament superior. Igualment, es fa notarque el CECAT va jugar el seu paper d’intercanvi d’informació entre col·lectius, coordina-ció de mitjans aeris i interlocució amb els mitjans de comunicació. En referència al talla-foc que es va obrir en el decurs de l’incendi, molts professionals d’aquests departamentsqüestionen la seva construcció i utilitat.

Tanmateix, encara que no hi hagués acord sobre totes les disfuncions, és obvi que hi haviaalgunes coses que no van funcionar prou bé. Per això, en els darrers quatre anys s’hanproduït millores en la coordinació, com el conveni entre els departaments de Medi Ambienti d’Interior de la Generalitat amb la Diputació de Barcelona, o l’aproximació entre les fede-racions d’ADF i algunes regions d’emergència. Aquestes iniciatives s’han pogut notar enincendis recents com el de Cardona l’any 2005. Queda pendent de definir amb més pre-cisió el paper i el funcionament de les ADF i els ajuntaments, i queda per solucionar comencaixen en els operatius professionals d’extinció.

Mentre alguns col·lectius preferirien que les ADF es dediquessin exclusivament a tasquesde prevenció, d’altres consideren que aquestes agrupacions configuren l’aspecte més ori-ginal de la prevenció i l’extinció a Catalunya, i que cal potenciar-les per damunt de tot. Enlínia amb aquesta darrera opció, s’han sentit veus que proposen que les ADF s’organitzinen federacions comarcals i que cada federació tingui un grup de voluntaris d’edats com-preses entre els 20 i els 40 anys, preparats pels Bombers, que a l’estiu actuïn com a bom-bers voluntaris, que podrien ser activats quan l’índex de risc ho determini. Les federacionses podrien agrupar en el Secretariat d’ADF de Catalunya, i aquest organisme, a més derepresentar-les davant de les institucions públiques i privades, podria operar, quan fes fal-ta, a través dels seus especialistes, com a mitjancer entre les federacions i el comanda-ment avançat d’un incendi, participant directament en la presa de decisions d’aquestcomandament.

6. El cas especial de les urbanitzacions i les àrees periurbanes

Quasi 2.000 urbanitzacions ubicades a l’interior o a l’entorn del bosc de Catalunya podenquedar afectades per un incendi forestal o poden ser un focus de generació d’incendis.Ambdós aspectes són d’envergadura i preocupen arreu del Mediterrani. A Catalunyatenim la dramàtica experiència de l’any 1979, en què en una urbanització del terme de Llo-ret de Mar van morir 21 persones. Aquests efectes i altres danys, sobretot a habitatges,van portar el Govern de la Generalitat a aprovar diferents disposicions que establienl’obligació d’executar mesures preventives a les urbanitzacions. Les dificultats que van tro-bar aquestes decisions per sdur-se a terme van fer que la Generalitat portés al Parlamentun projecte de llei de mesures de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions. Aques-ta llei, aprovada l’abril de l’any 2003, recull les mesures de prevenció que han de complirobligatòriament les urbanitzacions —com ara tenir una franja exterior de protecció de 25metres d’amplada al voltant de la urbanització i el manteniment sense sotabosc de les par-cel·les no edificades— i defineix que el deure d’executar aquestes mesures correspon al’òrgan de gestió de la urbanització, si existeix, o als propietaris de les finques en cas con-trari i, subsidiàriament, als ajuntaments, si ningú ha fet res.


Alguns representants de les administracions locals s’han queixat que la responsabilitat finalper l’incompliment de la llei, tant davant dels veïns com davant dels tribunals de justícia,recaigui en els ajuntaments. En general, haurien considerat més just i elegant que la Gene-ralitat hagués estat la darrera anella de la cadena. Tanmateix, agradi o no, els ajuntamentstenen aquesta responsabilitat i, sobretot, tenen una tasca difícil de complir, segons dife-rents analistes, per les raons següents:

• La manca d’un document tècnic (projecte de prevenció) que pugui ser aprovat i recu-lli els treballs d’enginyeria forestal que s’han de dur a terme.

• La dificultat d’establir servituds forçoses, equivalents pràcticament a un procedimentd’expropiació.

• La càrrega de gestió generada per la subsidiarietat.

• Les vies de finançament que institueix la llei: l’establiment de preus públics i l’execucióforçosa, perquè deixen de banda altres instruments de finançament de les hisendeslocals, com ara taxes, quotes urbanístiques o contribucions especials, i perquè la pri-mera fórmula exigeix que els veïns la sol·licitin i la paguin, i la segona demana unaforta despesa municipal difícil de recuperar. En aquest sentit, cal fer notar que unasentència recent ha desautoritzat un ajuntament que havia creat una taxa per al’execució de les obligacions que marca la llei, perquè l’ordenament no recolliaaquest sistema de finançament.

El Govern ha obert una línia d’ajuts als municipis que ha permès crear algunes franges ales urbanitzacions en què els ajuntaments han arribat a acords amb els veïns que envol-ten aquests nuclis. La Diputació de Barcelona també ha iniciat amb els ajuntaments unprograma de redacció de plans de prevenció a les urbanitzacions, que ordenen i projec-ten la majoria de mesures de la llei. N’hi ha 200 de redactats, però el seu grau d’execucióés baix.

Algunes institucions han parlat de demanar una moratòria de la llei, per tal d’adap-tar-la millor a la realitat del país, tot i que sembla que, de moment, la idea no ha pros-perat.

Un altre tema relacionat amb les urbanitzacions, respecte al qual hi ha opinions diferentsa Catalunya, és si en cas d’amenaça d’incendi és millor evacuar els habitants de la urba-nització o confinar-los als seus habitatges o en algun altre edifici.

Un grup de tècnics opina que el confinament és la millor solució en qualsevol cas, i ques’han d’evitar les evacuacions. Un altre col·lectiu de professionals considera que evacua-ció i confinament són dues possibilitats que s’han de decidir d’acord amb les circumstàn-cies del quadre 12 o d’un quadre similar, i que s’ha de tenir en compte que, si hi ha con-finament, la preocupació principal dels serveis d’extinció sempre ha de ser primer lespersones confinades i després el bosc.


Quadre 12. Decisions sobre evacuació i confinament

Situació Decisió

Evacuació planificada prèviament, confinament no planificat Sempre evacuaciói temps de sortida suficient

Evacuació planificada prèviament impossible, confinament Sempre confinamentplanificat prèviament

Evacuació i confinament planificats prèviament, amb Sempre evacuacióincompliment de les normes de seguretat en habitatgesi parcel·les i temps de sortida suficient

Evacuació i confinament planificats prèviament, amb Decisió alcalde i cap d’extinciócompliment de les normes de seguretat en habitatgesi parcel·les i temps de sortida suficient

Evacuació i confinament no planificats prèviament Decisió alcalde i cap d’extinció

Tot i que la Llei de prevenció d’urbanitzacions no recull el Pla d’evacuació, a les comar-ques de Barcelona hi ha més de 230 urbanitzacions amb aquest pla, redactat conjunta-ment pels ajuntaments i la Diputació de Barcelona, i cada any se’n redacten uns 70 denous. A la resta de Catalunya no n’hi ha cap.

Segons molts observadors, la transformació de moltes segones residències d’aquestesurbanitzacions en primeres residències farà necessari millorar la prevenció en els pro-pers anys. Això augura, probablement, una etapa de planificació, execució d’obres i millo-ra de la legislació. Però, per molts urbanistes i gestors territorials, aquest procedimentno serà fàcil, perquè moltes urbanitzacions no tenen solucionats problemes bàsics comla redacció i l’execució d’un pla de la urbanització o la millora de la seguretat delsaccessos.

7. La restauració de les àrees cremades.Ajuts públics a la restauració i compensacions

Fins a l’any 1994 no hi va haver programes governamentals per ajudar les propietats fores-tals particulars cremades. Va ser a partir d’aquella data que es va iniciar una línia d’ajutsa aquestes finques afectades. Els ajuts, en general, han estat destinats a la retirada de lafusta cremada comercial i a la tallada i el tractament de la fusta no comercial. Aquests ajutsno han estat lligats a la restauració, que es un tema tractat posteriorment. La Generalitatha declarat, en aquest darrer sentit, algunes zones d’actuació urgent on, d’acord amb lesdisposicions pressupostàries, s’han realitzat més o menys projectes. Després dels incen-dis de 1998, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona van iniciar un programa de res-tauració de zones cremades, amb el suport d’associacions de propietaris forestals, queera una certa novetat en relació amb els ajuts finca per finca tradicionals i que ha permèsrestaurar més de 15.000 hectàrees en els darrers anys.

Alguns han vist els ajuts postincendi com una forma de compensació als propietaris queva més enllà de cobrir els costos que hem comentat anteriorment. Només així s’entén,


diuen, que els ajuts estiguin tant per sobre dels costos reals de les operacions i que cobrei-xin, fins i tot, les despeses de tala en zones aprofitables comercialment. Segons aquestscol·lectius, cal revisar el sistema d’ajuts, no tant per cercar suport a les rendes sinó pergarantir la restauració del bosc cremat.

8. Anàlisi i recerca en relació amb els incendis forestals a Catalunya

La recerca relacionada amb els incendis forestals ha girat, fonamentalment, entorn del’evolució de la vegetació després dels incendis. El Centre de Recerca Ecològica i Aplica-cions Forestals (CREAF) s’ha distingit per l’edició de nombrosos treballs i estudis sobre ladinàmica d’ecosistemes i la resposta a pertorbacions i sobre ecologia de la restauració.En altres àmbits, el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic de la Universitat Politècnica deCatalunya ha fet alguns treballs i ha donat suport a tesis doctorals sobre els efectes delsretardants en l’extinció i les característiques físiques i geomètriques de la flama en els incen-dis forestals, i ha estat un dels autors principals del Manual de ingeniería básica para laprevención y extinción de incendios forestales, publicat l’any 2004. El Departament de Pro-ducció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida ha potenciat i donat suport ala presentació de nombrosos treballs finals de carrera sobre el tema. El Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya ha impulsat una xarxa temàtica sobre incendis forestals anome-nada ALINFO (anàlisis d’alternatives a la problemàtica dels grans incendis forestals), for-mada per diversos centres de recerca i universitats. El Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya, el Servei Forestal del Departament francès dels Pirineus Orien-tals (DDAF) depenent del Ministeri d’Agricultura, Alimentació, Pesca i Afers Rurals deFrança, i la Diputació de Barcelona sostenen un grup de treball i intercanvi d’experiènciesamb el nom de Grup Salamandra, que edita periòdicament les seves discussions. La Uni-versitat Autònoma de Barcelona ha creat dins del Departament de Geografia un grup derecerca d’incendis forestals.

Aquest interès, impensable fa uns quants anys, crida a l’optimisme amb vista a imaginarun programa de recerca sobre els incendis forestals al Mediterrani, que sembla que enca-ra falta estructurar, i que probablement hauria de tenir el suport de l’Estat i de les comu-nitats autònomes mediterrànies. Són molts els qui opinen que el punt de partida d’aquestprograma hauria d’estar en la caracterització i el coneixement dels combustibles mediter-ranis. Ja hem comentat que totes les classificacions que es fan servir a Catalunya prove-nen del Canadà i els EUA, i que les variables que defineixen el comportament del com-bustible s’han estudiat sobre models estrangers amb condicions estrangeres. Això, en unfenomen complex i sovint caòtic, que no es pot reduir a un sistema d’equacions aplica-bles de manera general i que, per tant, exigeix la validació constant de qualsevol mode-lització que es proposi, obliga a recollir experiències en localitzacions concretes i a mal-fiar-se dels resultats obtinguts en altres àrees. Per aquest motiu, molts especialistesconsideren aquesta anàlisi el punt de partida de tot el programa. Si algun dia arribem aconèixer bé la intensitat i la velocitat de propagació dels incendis en els nostres combus-tibles i orografia, ens podríem plantejar altres passos, tant per determinar els límitsd’aplicació de les nostres tècniques i tàctiques, com per millorar el tractament dels nos-tres boscos abans i després d’un incendi. Amb aquest bagatge potser seria més fàcil pre-


veure situacions i evolucions i posar en pràctica bones mesures d’anticipació i millors estra-tègies de prevenció, extinció i restauració.

Mentre no es desenvolupi un programa d’aquestes característiques hi ha iniciatives forçainteressants en aquest sentit; una d’elles és la creació, en el marc del conveni subscrit pelsdepartaments de Medi Ambient i d’Interior de la Generalitat de Catalunya i la Diputació deBarcelona, d’una cèl·lula de seguiment dels incendis forestals que té com a objectiul’anàlisi i la valoració dels sistemes de prevenció i extinció. Aquesta cèl·lula, que segueixel model implantat a França no fa gaires anys —amb la diferència que mentre els france-sos fan la recollida de dades durant l’incendi, a Catalunya es fa amb posterioritat—, par-teix de la convicció que només hi ha progrés en els resultats d’una activitat o una acció sisom capaços d’avaluar les condicions en què aquesta es desenvolupa i els resultatsobtinguts. La iniciativa tot just comença a caminar i mentre no existeixi el programa de recer-ca que comentem, pot ajudar a reunir informacions molt vàlides sobre els nostres com-bustibles i la nostra manera de plantejar la prevenció i l’extinció.

9. Anàlisi de l’evolució dels costos de prevenció i extinció

A Catalunya no hi ha cap estudi sobre la despesa pública i privada en la prevenció il’extinció dels incendis forestals, ni sobre els costos de l’extinció i la prevenció en relacióamb els resultats obtinguts. Tampoc hi ha cap comissió parlamentària per al control delscostos d’extinció de l’estil del Commitee on Energy and Natural Resources del Senat delsEstats Units, ni auditories sobre aquests mateixos costos semblants a les que es fan periò-dicament al Servei Forestal del Departament d’Agricultura d’aquest mateix país. Pertant, no és possible presentar valors de l’evolució dels costos de prevenció i extinció delsdarrers 25 anys a casa nostra, ni fer-ne una valoració. Tanmateix, coneixent els pressu-postos dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya relacionats amb elsincendis forestals i els de les diputacions, ajuntaments i altres institucions, podem sug-gerir un ordre de magnitud d’aquests costos a partir de diferents hipòtesis. Per fer-ho enssituarem en l’exercici pressupostari de l’any 2006.

• La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatgeva tenir l’any 2006 un pressupost total de 76.419.715 €, distribuïts en els capítolssegüents:

Quadre 13. Pressupost de la Direcció General del Medi Natural. Any 2006.

Per capítols

Capítol Consignació (€) %

Capítol 1 14.419.715 18,87

Capítol 2 19.662.510 25,73

Capítol 4 10.146.061 13,28

Capítol 6 13.817.000 18,08

Capítol 7 17.949.408 23,49

Capítol 8 425.020 0,55

Total 76.419.714 –


Analitzant les diferents partides d’aquests capítols, no és aventurat situar la despe-sa en prevenció d’incendis i restauració d’àrees cremades d’aquesta Direcció Gene-ral en un 15% del seu total de despesa, per la qual cosa es pot considerar que laquantitat destinada a aquesta activitat va ser d’11.462.957 €. Si fem un repartimentteòric en quatre parts iguals, resulta que la despesa per cada província catalana vaser de 2.865.739 €.

• L’any 2006, la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil del Departamentd’Interior va tenir un pressupost global de 171.667.627 €, amb la distribució se-güent:

Quadre 14. Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil.

Any 2006. Per capítols


Capítol 1 101.550.897 59,15

Capítol 2 39.970.570 23,28

Capítol 4 3.465.320 2,03

Capítol 6 25.779.320 15,02

Capítol 7 901.520 0,52

Total 171.667.627 –

Si considerem que un 25% del pressupost d’aquesta direcció es va dedicar al’extinció dels incendis forestals, resulta que l’any 2006 els costos d’extinció van pujara la quantitat de 42.916.906 €, que, repartits teòricament en parts iguals, sumen10.729.226 € per província.

• D’altra banda, durant l’any 2006 les administracions locals van aportar a la preven-ció i la restauració les quantitats següents.

L’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació deBarcelona va tenir un pressupost de 9.592.910 €, que es va repartir així:

Quadre 15. Pressupost de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’IncendisForestals de la Diputació de Barcelona. Any 2006. Per capítols


Capítol 1 887.385 9,25

Capítol 2 1.449.255 15,10

Capítol 4 7.011.880 73,10

Capítol 6 86.390 0,90

Capítol 7 158.000 1,65

Total 9.592.910 –


El Departament de Parcs Naturals, de la mateixa corporació, va invertir en preven-ció als espais protegits 1.405.075 €, i els ajuntaments d’aquestes comarques vanaportar a l’execució dels plans municipals de prevenció un total de 389.000 €. Final-ment, el Parc de Collserola, dins de l’àmbit metropolità, va fer una despesa en pre-venció de 332.837 € (el 10% del seu pressupost). Per tant, a la província de Barce-lona, les administracions locals van dedicar a la prevenció i la restauració unpressupost total d’11.719.822 €.

La Diputació de Girona va destinar a la prevenció 195.000 €, i la de Lleida va des-tinar al tractament de les vores de la xarxa viària 196.071 €.

D’altra banda, el pressupost del Ministeri de Medi Ambient per a la lluita i la preven-ció va pujar a la quantitat de 95.608.400 € per tot Espanya. Si repartim teòricamentaquesta quantitat en funció de la superfície de cada comunitat autònoma, es pot con-siderar que les aportacions del Ministeri a Catalunya (6,36%) van pujar a la quanti-tat de 6.080.694 €.

• En definitiva, sumant totes les quantitats esmentades, podem establir com a refe-rència teòrica de les inversions públiques en prevenció, extinció i restauració la quan-titat de 72.571.450 € (quadre 16).

Quadre 16. Aproximació als pressupostos públics en prevenció, restauraciói extinció. Any 2006

Administració Consignació (€)

Direcció General del Medi Natural 11.462.957

Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil 42.916.906

Diputació Barcelona 10.997.985

Ajuntaments Barcelona i Parc Collserola 721.837

Diputacions de Girona i Lleida 391.071

Ministeri de Medi Ambient 6.080.694

Total 72.571.450

Aquesta quantitat repartida per tota la superfície forestal del país dóna una xifra mitjanade despesa pública, l’any 2006, de 37 € per hectàrea. De fet, aquests diners totals es repar-teixen de manera diferent entre les comarques catalanes. En aquest sentit, el quadre 16ens presenta una distribució teòrica per províncies en la qual es pot veure que la despe-sa a les comarques de Barcelona (57 €/ha) i Tarragona (48 €/ha) és superior a aquestamitjana, mentre que a Girona (34,5 €/ha) i Lleida (21 €/ha) se situen per sota.


Quadre 17. Aproximació als pressupostos públics en prevenció, restauració i extinció, perprovíncies. Any 2006

Entitat Barcelona (€) Girona (€) Tarragona (€) Lleida (€)

Direcció General del Medi Natural 2.865.739 2.865.739 2.865.739 2.865.739

Direcció General d’Emergències

i Seguretat Civil 10.729.226 10.729.226 10.729.226 10.729.226

Diputacions 10.997.985 195.000 – 196.071

Ajuntaments de Barcelona,

Parc Collserola 721.837 – – –

Ministeri de Medi Ambient 1.520.173 1.520.173 1.520.173 1.520.173

Total 26.834.960 15.310.138 15.115.138 15.311.209

Fer una diferenciació entre prevenció i extinció és difícil en aquest àmbit d’agregació delspressupostos presentats. Però si, per trobar un ordre de magnitud de la despesa en pre-venció, extinció i restauració, sumem el pressupost del Departament d’Interior i el del Minis-teri, per una banda, per cobrir l’extinció, i per una altra banda fem l’addició de les aporta-cions del Departament de Medi Ambient i les administracions locals per valorar el quegastem en prevenció i restauració, resulta que l’extinció, durant l’any 2006, va tenir unadespesa de 48.997.600 €, i la prevenció i restauració, una despesa de 23.573.850 €. És a dir, l’extinció va representar, en aquesta anàlisi teòrica, un 67,5% de la despesa delspressupostos públics relacionats amb els incendis forestals, i la prevenció i restauració,un 32,5%.

11. Temes de discussió que recull la ponència

La prevenció i l’extinció dels incendis forestals, i també la restauració dels danys causatsper aquest fenomen, són tecnociències que prenen el rumb que marquen els homes. Ésper això que en l’exposició que s’ha fet fins aquí coexisteixen visions, interpretacions i solu-cions molt diferents en relació amb els afers vinculats amb els incendis forestals. Aques-ta disparitat és present en tots els punts d’aquesta ponència, i ofereix a tothom que vul-gui dialogar sobre aquests temes un ventall molt ampli d’assumptes i perspectives.

«No hi ha vida sense diàleg», va escriure Albert Camus, i cal estar alerta, per tant, per nocaure en monòlegs tumultuosos i paraules mistificadores, i per no considerar l’adversaricom a enemic, perquè quan manca la discussió pot aparèixer la màgia, la religió i les posi-cions totalitàries, que en cap cas poden beneficiar la solució dels problemes que generenels incendis forestals.



Annex 1

Espanya. Superfície forestal cremada. Índex 10.000. Període 1973-2006

Any Espanya. Espanya. Espanya CatalunyaSuperfície Superfície (sense Catalunya) Índex 10.000

forestal forestal cremada Índex 10.0001cremada (ha) sense Catalunya (ha)

1973 95.257 75.648,00 32,07 100,01

1974 140.211 127.151,00 54,91 66,61

1975 187.314 181.416,00 76,92 30,08

1976 162.330 147.180,00 62,40 77,26

1977 70.749 68.954,00 29,24 9,15

1978 439.526 407.857,00 172,93 161,51

1979 273.567 253.755,00 107,59 101,04

1980 263.017 238.407,00 101,08 125,51

1981 298.288 278.166,00 117,94 102,62

1982 152.903 135.058,00 57,26 91,01

1983 108.100 84.037,77 35,63 122,71

1984 165.119 155.321,55 65,86 49,97

1985 484.476 471.137,60 199,76 68,02

1986 264.887 216.294,60 91,71 247,82

1987 146.662 144.716,60 61,36 9,92

1988 137.734 135.103,10 57,28 13,42

1989 426.693 422.518,70 179,15 21,29

1990 203.032 201.923,51 85,61 5,65

1991 260.318 254.950,29 108,10 27,37

1992 105.277 103.790,19 44,01 7,58

1993 89.267 83.334,73 35,33 30,25

1994 437.635 361.579,10 153,31 387,88

1995 143.484 136.448,15 57,85 35,88

1996 59.825 58.799,29 24,93 5,23

1997 98.503 97.686,61 41,42 4,16

1998 132.813 116.327,73 49,32 84,07

1999 82.216 80.965,43 34,33 6,37

2000 188.586 180.243,81 76,42 42,54

2001 93.298 90.304,47 38,29 15,27

2002 107.472 105.372,33 44,68 10,71

2003 148.172 138.278,80 58,63 50,45

2004 133.171 132.139,70 56,03 5,26

2005 188.672 183.178,00 77,67 28,02

2006 143.990,31 140.611,80 59,62 17,23

1 S’ha considerat la superfície forestal d’Espanya següent: superfície total – superfície Catalunya =23.601.700 ha. Índex 10.000 = 10.000/23.601.700 = 0,000424.


Annex 2

País Valencià; Provença–Alps–Costa Blava; Llenguadoc–Rosselló; Ligúria.Superfície cremada. Índex 10.000. Període 1973–2006

Any País País Provença Provença Llenguadoc Llenguadoc Ligúria LigúriaValencià Valencia Superfície Índex Superfície Índex Superfície Índex

Superfície Índex forestal 10.000 forestal 10.000 forestal 10.000forestal 10.000 cremada 0,00738 cremada 0,0102 cremada

cremada (ha) 0,008 (ha) (ha) (ha)

1973 – – 8.244 60,84 13.418 136,86 – –

1974 – – 7.418 57,74 7.093 72,35 – –

1975 – 4.185 30,88 5.790 59,06 – –

1976 – – 2.191 16,17 30.228 308,32 – –

1977 – – 4.892 6,58 1.291 13,17 – –

1978 – – 7.376 54,43 19.580 199,72 – –

1979 – – 30.181 222,73 10.518 107,28 – –

1980 – – 5.470 40,37 3.192 32,56 – –

1981 31.267,10 250,14 6.170 45,53 5.406 55,14 – –

1982 13.929,6 111,44 19.112 141,05 4.576 46,67 – –

1983 15.579,20 124,63 6.900 50,92 6.508 66,38 – –

1984 22.500,70 180,00 3.448 25,45 5.222 53,26 – –

1985 39.382,90 315,06 9.236 68,16 14.216 145,00 – –

1986 9.387,80 75,10 24.227 178,80 13.166 134,29 – –

1987 5.720,90 45,76 5.301 39,12 4.822 8,38 5.000 133,5

1988 2.702,00 21,62 1.796 13,25 4.624 6,36 9.000 240,3

1989 1.524,20 12,19 30.811 11,25 10.716 109,30 15.000 400,5

1990 27.554,80 220,44 36.218 267,29 3.568 36,39 20.000 534

1991 44.426,30 355,41 4.481 33,07 1.063 10,84 6.500 173,55

1992 26.188,50 209,51 4.373 2,75 4.565 5,76 6.000 160,2

1993 25.966,70 207,73 2.425 17,90 1.135 11,57 8.000 213,6

1994 138.404,50 1.107,24 2.136 15,76 2.641 26,94 2.000 53,4

1995 220,40 1,76 3.281 24,21 3.147 32,10 4.400 117,48

1996 765,10 6,12 4.758 5,59 4.559 5,70 2.000 53,4

1997 898,20 7,18 6.664 49,18 1.605 16,37 9.000 240,3

1998 1.967,32 15,74 3.578 26,40 2.076 21,17 6.000 160,2

1999 6.356,00 50,85 5.010 36,97 1.785 18,20 6.653,61 177,65

2000 6.196,01 49,57 3.109 45,73 1.343 13,70 3.319,51 88,63

2001 4.792,75 38,34 6.962 51,38 3.706 37,80 5.054,54 134,96

2002 1.202,05 9,61 3.083 22,75 1.265 12,90 3.067,03 81,89

2003 3.331,27 26,65 25.368 187,21 6.174 62,97 7.743,77 206,76

2004 1.102,10 8,82 4.183 30,87 1.400 14,28 4.696,74 18,60

2005 3.319,19 26,55 7.090 52,32 4.550 46,41 4.186,12 111,77

2006 – – 1.445 10,66 2.624 26,76 4.923 24,64


Annex 3

Boques del Roine, Ligúria. Superfície cremada. Índex 10.000.Període 1973–2006

Any Boques del Roine Boques del Roine Ligúria LigúriaSuperfície Índex 10.000 Superfície Índex 10.000

cremada (ha) 0,05 cremada (ha) 0,0267

1973 0.337 16,85 – –

1974 1.074 53,7 – –

1975 1.670 83,5 – –

1976 1.136 56,8 – –

1977 0.188 9,4 – –

1978 0.600 30 – –

1979 13.195 659,75 – –

1980 1.301 65,05 – –

1981 1.529 76,45 – –

1982 6.383 319,15 – –

1983 2.509 125,45 – –

1984 1.049 52,45 – –

1985 0.602 30,1 – –

1986 3.205 160,25 – –

1987 0.815 40,75 5.000 133,5

1988 0.328 16,4 9.000 240,3

1989 14.081 704,5 15.000 400,5

1990 7.455 372,75 20.000 534

1991 0.490 24,5 6.500 173,55

1992 0.054 2,7 6.000 160,2

1993 0.288 14,4 8.000 213,6

1994 0.361 18,05 2.000 53,4

1995 1.737 86,85 4.400 117,48

1996 0.047 2,35 2.000 53,4

1997 4.508 225,4 9.000 240,3

1998 0.899 44,95 6.000 160,2

1999 2.824 141,2 6.653,61 177,65

2000 1.375 68,75 3.319,51 88,63

2001 2.286 114,3 5.054,54 134,96

2002 0.303 15,15 3.067,03 81,89

2003 2.308 115,4 7.743,77 206,76

2004 2.674 133,7 0.696,74 18,60

2005 2.264 113,2 4.186,12 111,77

2006 0.391 19,55 0.923 24,64

Annex 4

Bibliografia catalana sobre incendis forestals (publicacions fins al 2007)

AGRUPACIÓ D’AGENTS FORESTALS DE CATALUNYA PER CCOO. Investigació de la causalitat delsincendis forestals. Pagès Editors, 2000. 192 p.

ARNALDOS, J. ET AL. Manual de ingenieria básica para la prevención y extinción de los incen-dios forestales. Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, Ediciones Mundi-Prensa, 2004. 414 p.

CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA. Seminari sobre incendis forestals. 1996.

CUADERNOS DE ECOLOGÍA APLICADA. La lucha contra los incendios forestales.Vol.,1. Diputa-ció de Barcelona. 1976.

DOSSIERS AGRARIS. Els incendis forestals. Institució Catalana d’Estudis Agraris, 1995. 86 p.

FECSA. El fuego y el bosque en Cataluña, 1996. 127 p.

FONS, J.. Instruccions (precises) per a quan hi ha foc al bosc i unes idees (discutibles) pera quan no n’hi ha. Grata Lectura, 1998. 76 p.

FUNDACIÓ MIGUEL TORRES. Conclusions del simposi «La prevenció del foc al Penedès».1994.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA Incendis fores-tals. Causes, problemes, solucions.... 1986. 70 p.

Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. Actes deles Jornades sobre Incendis Forestals i Recerca de la xarxa ALINFO. Xarxa ALINFO,2004.139 p.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Parcs Naturals. Jornades sobre la Prevenció dels Incen-dis Forestals. 1989. 94 p.

LLASAT BOTIJA, M. C. Meteorologia Agrícola i Forestal a Catalunya. Generalitat de Catalu-nya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1997. 79–97 pp.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA. Mapa de riscd’incendis forestals. 1987.

PANAREDA, J. M. I AROLA, J. Els incendis forestals. Eumo Editorial, 1999. 136 p.

PAPIÓ PERDIGÓ, C. Ecologia del Foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterrànies. Ins-titut d’Estudis Catalans. Arxius de les Seccions de Ciències, CVIII Secció de CiènciesBiològiques, 1994. 292 p.

PEIX I MASSIP, J. Foc Verd II. Programa de gestió del risc d’incendi forestal. Generalitat deCatalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1999. 231 p.

PLANS, F. Entre dos focs. Desgovern, polítics i grans incendis a la Catalunya central. PagèsEditors. Sèrie: Guimet, 2000. 239 p.

DIRECCIONS GENERALS DEL MEDI RURAL I DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS I DE SALVAMENTS.GENERALITAT DE CATALUNYA. Propostes per a una acció preventiva contra els incendis fores-tals a Catalunya, 1983. 27 p.


OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ MUNICIPAL D’INCENDIS FORESTALS. Dades sobre les ADF de Bar-celona. Quaderns d’informació tècnica Diputació de Barcelona, 2002. 51 p.

OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ MUNICIPAL D’INCENDIS FORESTALS. Primer Fórum sobre Preven-ción de Incendios Forestales. Quaderns d’informació tècnica. Diputació de Barcelona.2000.

UNIÓ DE PAGESOS. L’explotació familiar agrària i la lluita contra els incendis forestals. Qua-derns de Formació Agrària 2. 1994. 55 p.

Resums II Conferència internacional sobre estratègies de prevenció d’incendis al sudd’Europa. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Consorci Forestal de Catalunya.Cose Silvicultores. Unión de Silvicultores del Sur de Europa. 2005. 169 p.

ROBERT GRAUPERA, F. Incendis Forestals a Catalunya. Lluita Integral. Generalitat de Cata-lunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 1991. 303 p.

SABADELL MERCADÉ, J. Focs de bosc. Rafael Dalmau Editor. 1965. 70 p.

Salamandra 1. Apuntes sobre incendios forestales. Diputació de Barcelona. Ed. Grup Sala-mandra. 2002. 79 p.

Salamandra 2. Apuntes sobre incendios forestales. Diputació de Barcelona. Ed. Grup Sala-mandra. 2003.

TARRADES, J. Ecologia del foc. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Rama-deria i Pesca. Editorial Proa. 1996. 270 p.

TRIAS TRUETA, A. Defensar-se del foc. Prevenció i lluita contra el foc en zones rurals i urba-nitzacions. Edicions La Magrana. 1999. 186 p.


Política de prevenció d’incendisforestals de la Generalitat de Catalunya:del 1981 al 2007

Miquel Àngel Villamuera i González

Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

En aquest document s’analitza l’organització de la prevenció dels incendis fores-tals des que la Generalitat assumeix les competències forestals (1981) fins almoment actual. En els vint-i-cinc anys analitzats, l’administració de la prevenciódels incendis forestals ha passat per tres departaments (Agricultura, Interior iMedi Ambient), deu direccions generals i dues subdireccions generals.

Els resultats obtinguts conviden a la reflexió i la discussió sobre el sistema pre-ventiu organitzat per la Generalitat: model escollit, objectius traçats, pressupostdestinat per portar a terme els objectius i organització administrativa per desen-volupar el sistema.

S’analitzen en més o menys grau de profunditat els vint-i-cinc anys d’existènciadel sistema preventiu. L’anàlisi es divideix en tres etapes:

• Des del 1981 fins a la Llei forestal del 1988.

• Des del 1989 fins a l’any 2000, any del traspàs de l’Administració forestal alDepartament de Medi Ambient.

• Des del 2001 fins al 2007.

De cada etapa se’n descriuen els fets més rellevants del període, la relació de dis-posicions legals més importants aprovades i se’n fa un comentari general.

Finalment, s’analitza el moment actual i es proposen per a la discussió una sèriede canvis que poden millorar el que s’ha aconseguit fins ara.

1. Introducció

Tenint en compte que l’objectiu del sistema preventiu dels incendis forestals ésevitar l’inici i la propagació dels incendis, i que Catalunya té 2.000.000 hectàreesforestals, podem entendre les dificultats per les quals ha passat i passal’organització de la prevenció des que la Generalitat la va assumir amb les trans-ferències de l’any 1981.

| 47

El recorregut en el temps, des del 1981 fins al 2006, i els resultats obtinguts de l’anàlisiens faciliten la discussió sobre el sistema preventiu utilitzat i la seva eficàcia. Si conside-rem que la prevenció dels incendis forestals engloba un conjunt complex de decisionsque fan referència a un model de participació, uns objectius concordants amb el model,un pressupost que ajudi a complir els objectius i una organització administrativa per a lagestió de tot sistema, és lògic que les diferents solucions que s’han anat succeint gene-rin opinions divergents i controvèrsies en molts àmbits del sector, en els mitjans decomunicació i en el Parlament, sobretot després dels estius amb grans superfícies cre-mades.

S’ha dividit el període d’estudi, vint-i-cinc anys, en tres etapes: la primera comença el 1981(inici de l’Administració forestal catalana) i acaba el 1988 (Llei forestal de Catalunya); la sego-na va del 1989, quan comença el desplegament de la Llei, fins a l’any 2000 (traspàs alDepartament de Medi Ambient de l’Administració forestal) i, finalment, la tercera cobreixel període gestionat pel Departament de Medi Ambient. A cada etapa es descriuen elsfets més rellevants del període i l’any en què es van produir, la relació de disposicions legalsmés importants aprovades pel Parlament o pel conseller titular, i un comentari general sobrel’etapa per ajudar a la reflexió i al diàleg.

Com es veurà al llarg d’aquest escrit, la constant en matèria de prevenció d’incendis fores-tals a Catalunya és l’acció- reacció.

L’actual Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat és el resultat de deu rees-tructuracions en els vint-i-cinc anys que comentem. La influència d’aquests canvis enl’organització, les oportunitats, els objectius establerts i l’eficàcia assolida són, en defini-tiva, els punts que tracta aquest document.

2. Primera etapa (1981-1988)

2.1 Resum

• Nombre d’incendis: 4.022

• Superfície cremada: 155.048 hectàrees

• Dependència orgànica de la prevenció:Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaDirecció General del Medi Rural (1981-1986)Direcció General de Política Forestal (1986-1989)

• Activitat legislativa:10 decrets, 1 programa, 2 lleis

2.2 Fets rellevants

1981. Les direccions generals de Prevenció i d’Extinció d’Incendis encarreguen conjuntamentel treball Propostes per a una acció preventiva contra els incendis forestals de Catalunya.


1982. Tres departaments (Agricultura, Treball i Indústria) impulsen el Programa de reduc-ció de biomassa forestal per a utilització energètica i de prevenció d’incendis, amb els objec-tius següents:

• Cobrir 1.000 llocs de treball formant cooperatives per pal·liar els problemes d’aturexistents.

• Utilitzar restes vegetals per a l’obtenció de combustible alternatiu en un contextd’augment considerable del preu del petroli.

• Prevenir els incendis forestals.

1983. Recepció a les dues direccions generals del treball Propostes per a una acció pre-ventiva contra els incendis forestals de Catalunya.

1986, juliol. Incendi forestal de Montserrat i les comarques del Bages, Anoia i altres de menorquantia: 19.850 hectàrees.

1986, novembre. Programa Foc verd (1.500 milions de pessetes).

• Reconeixement i extensió de les ADF a tot Catalunya

• Creació del cos d’agents rurals

• Creació del Servei de Prevenció d’Incendis

1988. Llei forestal de Catalunya

• Dóna suport legal a les ADF

• Obliga a la redacció de plans de prevenció a escala municipal

• Crea el fons forestal

I Congrés Forestal Català

2.3 Responsabilitat i activitat política

Política de prevenció d’incendis forestals de la Generalitat de Catalunya: del 1981 al 2007 | 49

Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Agustí Carol i Foix

Any Activitat legislativa

1981 Decret 149, de 4 de juny, d’estructuració de la Direcció General del Medi Rural delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Servei de Protecció de la Natura.Defensa contra incendis forestals.

1983 Decret 75, de 3 de març, sobre els tractaments de biomassa forestal per a utilitza-ció energètica.

2.4 Comentaris sobre la primera etapa

El 1981, després dels traspassos de les competències forestals de l’Estat (ICONA) ala Generalitat, no es va definir un servei de prevenció d’incendis forestals, tot i haver-se cremat entre l’estiu del 1980 i el del 1981 més de 43.000 hectàrees en 1.375 incen-dis, sinó que el tema va quedar diluït en una secció de defensa del medi natural delServei de Protecció de la Natura, que englobava altres temes, com per exemple la llui-ta contra l’erosió, on s’invertien els recursos finalistes que continuaven arribant des del’ICONA.

També del 1981 val la pena recordar el preàmbul, signat pels departaments d’Interior id’Agricultura, del treball Propostes per a una acció preventiva contra els incendis fores-tals de Catalunya, que diu:

«L’any 1981 vam decidir convocar un grup de persones [....] per tal de fer una reflexióconjunta sobre el greu problema dels incendis forestals. Vam demanar-los que ajudes-sin a definir una política de prevenció del foc al bosc, convençuts com estem que ésmolt més important lluitar a fi que l’incendi no comenci o no trobi facilitats de propa-gació que no pas multiplicar indefinidament el dispositiu d’extinció.»


Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Josep Miró i Ardèvol


1986 Decret 33, de 13 de febrer, de reestructuració de la Direcció General del Medi Rural.1a reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis.Decret 75, de 20 de març. S’estableix una línia d’ajuts per fomentar l’obtenció de bio-massa forestal per al seu ús energètic.

Decret 145, de 9 de maig, pel qual es declaren zones de perill d’incendis forestals.

Llei 10, de 24 de novembre, de concessió d’un crèdit extraordinari per finançar el pro-grama Foc verd.

Decret 349, de 4 de desembre, pel qual es determina l’estructura orgànica de la Direc-ció General de Política Forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 2areestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis.

Decret 378, de 18 de desembre, sobre l’establiment de plans de prevenció d’incendisen els espais naturals de protecció especial.

1987 Decret 51, de 29 de gener, sobre l’establiment d’ajuts per a la prevenció d’incendisforestals i per a la reforestació dels boscos.

Decret 72, de 4 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis fores-tals.

1988 Decret 63, de 28 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendisforestals (igual al Decret 72/1987).Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya

Aquest treball es va lliurar als dos departaments esmentats el novembre del 1983 i no vatenir cap incidència, ni en l’organització ni en la inversió pública per a la prevenció dels incen-dis forestals. Probablement aquesta va ser la primera oportunitat perduda per orientar amitjà i a llarg termini la prevenció d’incendis forestals a Catalunya a partir de les indica-cions, l’experiència i els coneixements existents en aquell moment, recollits en el treballesmentat. Hauria pogut ser un bon punt de partida per començar a organitzar el model,definir objectius i establir un pressupost per a la prevenció dels incendis forestals.

La primera reestructuració orgànica relacionada amb la prevenció dels incendis va con-sistir a incorporar, l’any 1986, la gestió dels espais naturals a la ja esmentada Seccióde Defensa Forestal, que va passar a dir-se Secció d’Espais Naturals i Defensa del MediNatural.

Des del 1983 fins als grans incendis del 1986, la prevenció va girar entorn del Programade reducció de biomassa forestal per a utilització energètica i de prevenció d’incendis.Aquest programa interdepartamental tenia com a objectiu principal oferir llocs de treballaprofitant l’estat d’abandó de les masses forestals i el significatiu increment del preu delpetroli. Després dels incendis del 1986 i de l’elaboració del programa Foc verd, que veu-rem a continuació, el novembre del mateix any es va abandonar el programa.

A conseqüència de la important superfície cremada el 1986, es va discutir al Parlament, perprimera vegada, el problema dels incendis forestals. Es feia palesa la manca d’infraestructuresde prevenció, de vigilància, de mitjans d’extinció i d’organització. El Govern va establir unpressupost especial per dotar un nou programa, Foc verd, que determinava el naixementoficial de les agrupacions de defensa forestal (ADF), la creació del Cos d’Agents Rurals idels voluntaris forestals, i era l’inici d’una acció política intensa, en què es va canviar finsi tot el nom de la Direcció General del Medi Natural per la de Direcció General de PolíticaForestal. La prevenció d’incendis va sorgir de la Secció d’Espais Naturals i Defensa del MediNatural i es va crear, el desembre del 1986, el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, ambdues seccions. Aquesta va ser la segona reestructuració que afectava la prevenciód’incendis. Es produïa al cap de deu mesos dels canvis ja comentats.

El programa Foc verd definia per primera vegada, i amb certa claredat, un sistema pre-ventiu per a Catalunya que recollia un model, uns objectius que calia complir, un pressu-post per assolir-los i una organització administrativa per gestionar-lo.

El 1987 es va dictar el primer Decret sobre mesures de prevenció d’incendis, que seria elDecret tipus que s’aniria publicant en el DOGC pràcticament tots els anys fins a l’any 1995,en què es van introduir algunes mesures sobre les urbanitzacions i es publicar la llista delsmunicipis situats en zona de risc.

També el 1986, la Diputació de Barcelona va organitzar, primer a través del Servei de ParcsNaturals i després amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals, unprograma de suport econòmic adreçat als ajuntaments i les ADF per construir infraestruc-tures de prevenció d’incendis. Els enginyers forestals van fer veure al Govern d’aquestacorporació la necessitat de planificar abans d’invertir en les noves infraestructures. Es vapensar en un model participatiu, en què els ajuntaments, els propietaris dels terrenys fores-tals representats per les ADF i l’Administració forestal col·laboressin en la planificació i lagestió del model. Els objectius es van centrar principalment en les infraestructures, el pres-


supost es garantia com a mínim per a un període de 4-5 anys i l’organització administra-tiva requeia sobre el Servei de Parcs Naturals, on es va crear una unitat especialitzada.Aquesta proposta va generar els plans municipals de prevenció d’incendis forestals que,posteriorment, serien recollits per la futura Llei forestal de Catalunya. Des de l’octubre del1986 fins al maig del 1987, es van redactar els plans dels municipis de l’Anoia i el Bages,i es van començar a executar els primers treballs.

El model triat per desenvolupar el programa Foc verd no va reconèixer, des del principi,l’esforç que estaven fent les administracions locals, ni va facilitar la seva participació en elprograma esmentat. Aquesta manca de visió general de les possibilitats del país, de la reali-tat del territori i el fet d’ignorar altres administracions que podien col·laborar en la preven-ció va originar força vegades descoordinació i perplexitat, ja que amb diners públics, toti ser administracions diferents, s’instal·laven dipòsits d’aigua a molt poca distància,s’arranjaven camins que ja s’havien arranjat feia molt poc temps o es compraven mate-rials per partida doble a les ADF. Aquesta falta de coordinació va durar fins ben entrada laprimera dècada del segle XXI. L’any 2006, per exemple, l’Administració forestal va decidir,a partir d’un conveni signat amb la Diputació de Barcelona, homologar i aprovar plans muni-cipals de prevenció d’incendis forestals de 222 municipis de la província de Barcelonaredactats des de feia anys i que eren revisats de manera quadriennal.

L’any 1988 va tenir lloc el I Congrés Forestal de Catalunya dirigit sobretot pel Departamentd’Agricultura i la Direcció General de Política Forestal. Aquest I Congrés va ser poc repre-sentatiu per la pressió política a què estava sotmès. Un sector de professionals forestalsno hi van participar i el grau de reflexió i discussió dels problemes que afectaven el sec-tor forestal va ser menor que les expectatives creades.

Finalment, aquesta primera etapa es va acabar amb l’aprovació per majoria absoluta alParlament de la Llei forestal de Catalunya, el 1988, en què es defineixen i potencien lesADF com un model social nascut arran dels incendis de 1986 per donar suport a la pre-venció i l’extinció dels incendis forestals. També recull la planificació en prevenció d’incendisen els municipis amb un risc d’incendi elevat i la creació d’un fons forestal per a la restau-ració de zones cremades. La Llei va crear moltes expectatives respecte a l’organització ipromoció del sector, però a poc a poc es veuria que el seu desplegament era difícil i tor-tuós, i avui, al cap de vint anys, molts municipis situats en zones d’alt risc a Tarragona,Lleida i Girona no disposen del Pla de prevenció d’incendis forestals, i també hi ha un grandesequilibri entre l’organització de les ADF de Barcelona i les de la resta de Catalunya, queno estan federades per comarques. Així mateix, algunes disposicions que recull la Llei enca-ra estan sense desplegar, com el fons forestal, l’agrupació de finques, l’associacionismeforestal...


3. Segona etapa (1989-2000)

3.1 Resum

• Nombre d’incendis: 8.831• Superfície cremada: 132.183 hectàrees• Dependència orgànica de la prevenció:

Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaDirecció General del Medi Natural (1989-1994)Direcció General d’Estructures Agràries (1994-1995)Subdirecció General de Boscos

Direcció General del Medi Natural (1995-1999)Departament d’InteriorDirecció General d’Emergències (1999-2000)

Departament de Medi AmbientDirecció General del Patrimoni Natural (2000)

• Activitat legislativa:13 decrets, 1 programa, 1 llei

3.2 Fets rellevants

1989. Es repeteix el Decret 72/1987, de mesures de prevenció d’incendis, i es modificala regulació d’autoritzacions d’encendre foc.

Es porta a terme la tercera reestructuració. La Direcció General de Política Forestal torna adenominar-se Direcció General del Medi Natural. El Servei de Prevenció d’Incendis es des-plega en tres seccions: Incendis Forestals, Plans de Prevenció i Regeneració Forestal.

S’estableix per Decret el funcionament del fons forestal el desembre d’aquest any.

1994. Es produeixen 1.217 incendis que cremen 76.625 hectàrees. Els dies 4, 5 i 6 dejuliol té lloc l’incendi més gran de la Mediterrània al segle XX, de 31.000 hectàrees, que afec-ta les comarques del Bages i del Berguedà.

Al cap de pocs dies d’aquest incendi, el Departament d’Agricultura i el d’Interior tramitendos decrets relacionats amb els grans incendis:

El Decret de 10 de juliol, sobre l’adequació de la Llei forestal, en què es recorda, tal com esta-bleix la Llei forestal de 1988, l’obligatorietat de les entitats locals situades en zones d’alt riscde disposar d’un pla de prevenció d’incendis que ha d’ésser aprovat expressament pel Depar-tament d’Agricultura o per silenci administratiu si al cap de tres mesos no es diu el contrari.

El Decret de 26 de juliol, sobre els condicionants urbanístics i de protecció contra incen-dis en els edificis, complementaris de l’NBE-CPI/91, fa referència, a l’article cinquè, perprimera vegada, a les mesures de seguretat que han de tenir les urbanitzacions que tenencontinuïtat amb les superfícies forestals.


El 23 de setembre es torna a plantejar i discutir al Parlament de Catalunya la política con-tra els incendis forestals i s’aproven quinze resolucions que el Govern es compromet a des-envolupar:

1. Regular l’accés motoritzat al medi natural.2. Dictar un decret per al manteniment de línies elèctriques.3. Demanar al Govern de l’Estat que revisi la legislació relativa a les causes d’incendisforestals.

4. Revisar les disposicions legals de seguretat de les construccions rurals i urbanitza-cions amb vista als incendis forestals.

5. Incloure mesures preventives d’incendis forestals en els estudis d’impacte ambiental.6. Fomentar equipaments de lleure en zones concretes per regular la penetració albosc.

7. Elaborar plans especials, dins del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), tenint encompte la prevenció d’incendis.

8. Augmentar la vigilància a les zones forestals en el marc de col·laboració institucionaldels cossos i les forces de seguretat que operen al territori.

9. Donar les ordres necessàries perquè es talli la vegetació de les vores de les carrete-res fins a una distancia d’almenys deu metres.

10. Exigir als responsables que, quan s’hagi fet una tala d’arbres, no abandonin les res-tes al bosc i establir un pla de mesures per a la recuperació de terrenys agrícoles pertancar grans masses forestals.

11. Fer gestions per incrementar el nombre d’efectius aeris, i en concret negociar amb elMinisteri de Defensa la utilització d’helicòpters militars.

12. Potenciar la participació social, per mitjà del voluntariat, i enfortir la col·laboració ADF-bombers.

13. Incidir, mitjançant l’escola de bombers, en la formació del personal que intervé enl’extinció d’incendis.

14. Elaborar un pla permanent de modernització dels recursos tècnics de què disposa laGeneralitat per a la prevenció i l’extinció.

15. Promoure la implantació de l’Infocat i donar suport als ens locals, perquè, d’acord ambla Generalitat i amb el seu suport tècnic, elaborin els plans d’emergència municipalcom a eina bàsica que estructuri la protecció civil a Catalunya.

El desembre d’aquest any desapareix la Direcció General del Medi Natural i es converteixen Direcció General d’Estructures Agràries, que engloba la Subdirecció General de Bos-cos. Aquesta Subdirecció inclou el Servei d’Agents Rurals i dins d’aquest Servei s’incorporala Prevenció d’Incendis Forestals com a secció.

1995. Al febrer, es torna a reestructurar el Servei de Prevenció d’Incendis. Es refà la Direc-ció General del Medi Natural, i el que era la Secció de Prevenció d’Incendis tres mesosenrere passa a ser una altra vegada Servei, amb el nom de Servei d’Agents Rurals i dePrevenció d’Incendis Forestals.

S’aprova la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

L’Administració forestal comença a redactar uns plans denominats perímetres de protec-ció prioritària (PPP).


1996. S’aprova el primer Decret sobre el manteniment de línies elèctriques.

1998. El 18 de juliol es produeix l’incendi del Solsonès, ambmés de 17.000 hectàrees fores-tals cremades.

Els incendis tornen al Parlament i s’aproven diverses resolucions, algunes ja recollides enles sessions parlamentàries de 1994, però que no s’havien executat.

1999. El maig es crea el Secretariat de Federacions i d’Agrupacions de Defensa Forestalde Catalunya.

Es presenta al Parlament el programa Foc verd II, sense cap llei que l’avali i sense unadotació econòmica mínima.

Al novembre se suprimeix la Direcció General del Medi Natural, que queda absorbida perla Direcció General del Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient, a excepciódel Servei d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis, que s’incorpora al Departamentd’Interior a la Direcció General d’Emergències i Salvaments de Catalunya.

2000. Durant quasi un any, la prevenció d’incendis es va gestionar conjuntament entre elDepartament de Medi Ambient i el Servei d’Agents Rurals del Departament d’Interior. Aques-ta situació va propiciar les desavinences entre aquest cos i els enginyers forestals comar-cals del Departament de Medi Ambient, sobretot en els aspectes relacionats amb les obresi els permisos necessaris per dur-les a terme. Aquesta situació va continuar quan, eldesembre d’aquest any, es va traspassar el Servei d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendisdel Departament d’Interior a la Direcció General del Patrimoni Natural del Departament deMedi Ambient, on es va crear la Subdirecció General d’Agents Rurals i de Prevenciód’Incendis. El Servei de Prevenció d’Incendis estava dins d’aquesta nova subdirecció i teniadues seccions: la d’Inspecció i la de Prevenció.



Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Josep Miró i Ardèvol


1989 Decret 35, de 24 de febrer, pel qual es determina l’estructura orgànica de la Direc-ció General del Medi Natural. Tercera reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis.

Decret 31, de 24 de febrer, de modificació del Decret 63/1988, de 28 de març, pelqual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Decret 357, de 19 de desembre, pel qual s’estableix el funcionament del fonsforestal a Catalunya.


Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Xavier Marimon Sabater


1994 Decret 10, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 6/1988, de 30 de març, forestalde Catalunya.

Decret 241, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incen-dis en els edificis, complementaris de l’NBE-CPI/91 (Conselleria Política Territorial i deGovernació).

Decret 294, de 4 de novembre, pel qual es fixa l’estructura orgànica de les direccionsgenerals de Producció i Indústries Agroalimentàries, d’Estructures Agràries i del MediNatural. Quarta reestructuració del Servei de Prevenció.

1995 Decret 75, de 7 de febrer, pel qual es fixa l’estructura orgànica de les direccions gene-rals de Producció i Indústries Agroalimentàries, d’Estructures Agràries i del Medi Natu-ral. Cinquena reestructuració del Servei de Prevenció.

Decret 64, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis fores-tals.

Llei 9, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

1996 Decret 268, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selec-tiva de vegetació a la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica pera la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.

1998 Decret 130, de 12 maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis fores-tals en les àrees d’influència de carreteres.

1999 Decret 46, de 23 de febrer, d’ampliació de termini per adoptar mesures de prevenciód’incendis forestals en urbanitzacions.

Decret 297, de novembre, de creació i reorganització de departaments del’Administració de la Generalitat de Catalunya.Sisena reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis.

Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Xavier Pomés Abella


2000 Decret 414, de 27 de desembre, d’adscripció del cos d’agents rurals al Departamentde Medi Ambient i d’assignació de funcions en matèria de prevenció d’incendis fores-tals. Setena reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis.

3.4 Comentaris sobre la segona etapa

Aquest període, de més d’onze anys, va tenir dues etapes ben diferenciades l’una de l’altra:abans i després dels incendis de l’any 1994. Del 1989 al 1994 el Servei de Prevenciód’Incendis anava decaient. El programa Foc verd tocava a la seva fi, les ADF s’anaven cons-tituint més a poc a poc, el cos d’agents rurals anava quedant estancat, i com que la super-fície cremada havia baixat notablement (23.000 hectàrees en els darrers set anys davantles 158.000 hectàrees en els set anys anteriors a 1989), l’interès social i polític per la pre-venció dels incendis baixava al mateix ritme que la superfície cremada. Ni les associacionsprofessionals forestals ni altres entitats conservacionistes ni la mateixa Administració fores-tal van saber donar arguments per mantenir l’interès polític i social sobre la problemàticade la prevenció dels incendis i, a conseqüència d’aquesta caiguda d’interès, el desplega-ment de la Llei forestal es va frenar i l’activitat normativa relacionada amb la prevenció delsincendis es va reduir a tres decrets en el període 1989-1994 (6 anys), tots tres promulgatsl’any 1984. Els tres decrets van servir per definir la tercera reestructuració del Servei dePrevenció, per repetir el decret de mesures de prevenció de l’any 1987 i per establir el fun-cionament del fons forestal.

La tercera reestructuració del Servei de Prevenció es va produir el febrer del 1989 i va con-sistir a tornar a canviar la denominació de la Direcció General de Política Forestal per l’antigade Direcció General del Medi Natural i establir l’organització del Servei de Prevenció d’Incendisen tres seccions: Incendis Forestals, Plans de Prevenció i Regeneració de Boscos.

El decret sobre el funcionament del fons forestal, que va ser un dels mínims impulsos queva tenir la Llei forestal en aquest període (desembre del 1989), va quedar en un seguitd’enunciats de bones intencions, ja que no es van arribar a complir les seves determina-cions i es va deixar perdre l’oportunitat d‘un pressupost específic destinat solament a laprevenció d’incendis i a la restauració de zones cremades.

Els incendis forestals van tornar al Parlament el setembre de l’any 1994, després de la des-graciada campanya d’aquell estiu. El Govern va haver de canviar la consellera de Gover-nació i el desembre del mateix any es va procedir a la quarta reestructuració del Servei dePrevenció, que es va reduir a una secció dins de l’estructura administrativa dels AgentsRurals. Els agents rurals eren en aquells moments l’organització administrativa encarre-gada de la prevenció dels incendis forestals, fins que el febrer del 1995, tres mesos des-prés, es va procedir a la cinquena reestructuració.

La quarta reestructuració va causar perplexitat, perquè desapareixia la Direcció Generaldel Medi Natural, que passava a dependre de la Direcció General d’Estructures Agràriescom a Subdirecció General de Boscos, que englobava tot el dispositiu de l’Administracióforestal, a excepció dels espais naturals, la caça i la pesca. És a dir, més del 50% del ter-ritori de Catalunya passava a gestionar-se des d’una subdirecció.

La Llei forestal del 1988, aprovada per unanimitat al Parlament, estableix des de l’article33 fins al 41 la relació de mesures destinades a la prevenció dels incendis forestals i espe-cifica clarament que les entitats locals (ajuntaments) en zona de risc hauran de tenir unpla de prevenció d’incendis. Al final d’aquesta etapa, l’any 2000, solament els 286 muni-cipis forestals de la demarcació de Barcelona disposaven d’aquest pla. Les demarcacions


de Tarragona, Girona i Lleida no complien aquest article 40, perquè cap administració vatenir un interès especial a donar suport en l’organització de la prevenció d’incendis als ajun-taments que no podien assolir la redacció d’aquest planejament per les seves limitacionstant tècniques com econòmiques. En canvi, al cap de pocs dies dels grans incendis de1994, reapareix l’interès de l’Administració forestal de la Generalitat per aquest tema i elDecret 10/1994 determina que l’Administració aprovarà els plans per silenci administratiusi al cap de tres mesos de la seva presentació no es comunica el contrari. Aquesta obser-vació també va causar perplexitat, perquè els ajuntaments, sobretot els més petits, quesolen ser els de més extensió forestal, continuaven sense tenir els mitjans tècnics i eco-nòmics per a la seva redacció i als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, que dis-posaven del Pla redactat juntament amb la Diputació, no se’ls considerava ni se’ls homo-logava el Pla que ja tenien.

A la cinquena reestructuració, de febrer del 1995, reapareix la Direcció General del MediNatural i la Secció de Prevenció d’Incendis de fa tres mesos es converteix en Servei dinsdel cos d’agents rurals, i passa a anomenar-se Servei d’Agents Rurals i de Prevenciód’Incendis dins de la Subdirecció General de Boscos. És obvi que amb canvis d’aquestanaturalesa i a aquesta velocitat era difícil centrar les polítiques en matèria prevenciód’incendis definides en la Llei forestal i qui les havia de desenvolupar.

Aquesta darrera reestructuració va activar la capacitat normativa i el desenvolupament d’unnou programa per a la prevenció d’incendis: els perímetres de protecció prioritària (PPP),seguint la idea d’un planejament més ampli que el municipal, per a massissos o grans super-fícies forestals, sovint delimitats per espais naturals. Aquesta nova figura de planejamentno prevista en cap article de la Llei forestal va ser el contrapunt a la manca d’interès delGovern pel planejament municipal, ja que, com s’ha comentat anteriorment, a excepciódels municipis de Barcelona, pràcticament cap altre municipi de Catalunya disposavad’aquest planejament. A més a més, els plans existents dels municipis de Barcelona noeren acceptats ni homologats per la Generalitat, ja que estaven promoguts per la Diputa-ció, i per tant la percepció era que a Catalunya no hi havia cap tipus de planejament niorganització que pogués estructurar la despesa pública. En aquest sentit, els PPP es pro-posaven com a instrument catalitzador d’aquesta.

Els àmbits dels PPP es van delimitar amb criteris imprecisos des dels serveis centrals del’Administració forestal, sense participació de les administracions locals, ni dels propieta-ris forestals ni de les ADF ja constituïdes en la major part del territori. L’execució d’aquestsplans va tenir i té dos problemes importants: la manca de pressupost per executar-los i lamanca de consens amb els municipis i la propietat, que no participen en la seva elabora-ció. Amb el temps, aquesta nova estratègia ve decaure fins a l’any 2005, en què va tor-nar a ser impulsada en recollir-se a l’Infocat. Això sí, amb els mateixos problemes d’execucióque l’any 1995.

La Llei de l’accés motoritzat al medi natural, demanada i impulsada, sobretot, per una partde la propietat forestal preocupada per l’ús anàrquic dels serveis que ofereixen els bos-cos, es va aprovar l’any 1995. El primer problema que va trobar el desplegament d’aquestaLlei, que avui continua sent el mateix, fou la dificultat que suposa inventariar la titularitatpública o privada de les vies i les seves servituds. La relació d’aquests camins es carre-gava novament sobre els ajuntaments sense cap suport legal, tècnic ni econòmic per fer-


ho; tot va quedar en una declaració de bones intencions aplicable només a una petita partdel territori, on la titularitat dels camins era ben coneguda i poc discutida.

El 1999 s’aprova el programa Foc verd II, amb l’intent de donar un nou impuls a la pre-venció. Poques coses es poden dir d’aquest programa, els seus principis i les seves actua-cions han quedat més en el llibre que n’explica les intencions que sobre el territori. Pro-bablement el traspàs dels temes forestals al Departament de Medi Ambient va influir en lalimitació al seu desplegament.

El novembre del 1999, La Direcció General del Medi Natural del DARP va quedar supri-mida i transferida a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departa-ment de Medi Ambient (DMA). Aquest canvi va ser molt discutit, perquè la major part decol·lectius lligats al territori havien vist sempre el món forestal com una part imbricada enel conjunt del sector primari, on s’alternen els conreus i els boscos com a sistema únic deconservació i de producció del país. Per contra, altres grups veien el bosc com una fontd’ingressos relacionats molt directament amb les subvencions i les ajudes públiques,sobretot les que venien de la CEE, mentre que, finalment, altres el veien com a part d’unsistema de conservació pur, sense tenir en compte la producció d’aquest recurs renova-ble, ni considerar que Catalunya importa aproximadament 6,5 milions de metres cúbicsanuals de fusta. Aquestes pressions van convèncer el Govern de l’interès del canvi. Tam-bé hi van ajudar un cert convenciment que les ajudes de la CEE es decantarien més perles polítiques mediambientals i proteccionistes que per les polítiques agràries i el fet quesota el paraigües del DMA semblava que quedava més garantida la protecció i conserva-ció dels boscos.

La transferència al Departament de Medi Ambient de la Direcció General del Medi Natu-ral va exceptuar el Servei d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis, que van passar ala Direcció General d’Emergències i Salvaments del Departament d’Interior. Aquesta vaser la sisena reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, la més difí-cil d’entendre i la més qüestionada, ja que significava un canvi conceptual importantperquè separava la política de prevenció d’incendis de la política forestal i determina-va que les actuacions en aquesta matèria s’havien de veure exclusivament des del puntde vista de l’emergència. No es va tenir en compte que una bona part dels objectius iles inversions forestals estaven i estan relacionats íntimament amb la prevenció delsincendis i que, com en altres administracions forestals d’Espanya i Europa, són una peçaclau del motor que mou el sector quant al nombre de treballadors i les inversions realit-zades.

Mentre la prevenció va dependre del Departament d’Interior es van viure problemes de des-coordinació i tensió entre els serveis forestals (sobretot els tècnics de les comarques) i elmateix Servei de Prevenció, on els agents rurals tenien un pes determinant. Un any des-prés, el desembre de l’any 2000, es va produir la setena reestructuració de la prevenciódels incendis forestals i aquesta competència va passar al Departament de Medi Ambient,amb la categoria de Subdirecció General (d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis), dinsde la Direcció General del Patrimoni Natural. Els guaites i les torres de vigilància van que-dar sota la tutela del Departament d’Interior.


4. Tercera etapa (2001-2006)

4.1 Resum

• Nombre d’incendis: 3.812

• Superfície cremada: 5.494 hectàrees

• Dependència orgànica de la prevenció:

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic (2000)

– Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals

– Servei de Prevenció d’Incendis

Direcció General de Prevenció de Riscos Naturals (2002)

– Servei de Prevenció d’Incendis

– Unitat Operativa del Cos d’Agents Rurals

Direcció General del Medi Natural (2004)

– Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (2005)

– Subdirecció General d’Agents Rurals (2005)

• Activitat legislativa:

6 decrets, 2 lleis

4.2 Fets rellevants

2000. El 27 de desembre va tenir lloc el traspàs de la prevenció d’incendis forestals delDepartament d’Interior al Departament de Medi Ambient, concretament a la DireccióGeneral del Patrimoni Natural. Quedava dependent dels bombers la xarxa de guaites i elsgrups de primera intervenció SIERRA. Es va crear la nova Subdirecció General d’AgentsRurals i Prevenció d’Incendis Forestals, de la qual depenia el Servei de Prevenció d’IncendisForestals, amb dues seccions: la d’Inspecció i la de Prevenció.

2002. Es va produir la vuitena reestructuració del Servei de Prevenció. Es van crear dues direc-cions generals noves, la de Prevenció de Riscos del Medi Natural i la d’Activitats Cinegèti-ques i de Pesca Continental. El Servei de Prevenció d’Incendis es va incloure en la primera,els agents rurals van quedar com a unitat operativa. El Servei de Prevenció va conservar lesdues seccions de la reestructuració anterior: la d’Inspecció i la de Prevenció d’Incendis.

2003. Es va aprovar la Llei 5/2003, de mesures de prevenció d’incendis forestals en lesurbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, llei molt controvertida ide difícil aplicació, i la Llei 17/2003, del cos d’agents rurals, que en defineix les funcions,l’estructura i l’organització.

Van tenir lloc els incendis forestals de Sant Llorenç del Munt, on van morir quatre perso-nes, i el de la Urbanització Mas Altaba, a Massanet de la Selva, que va afectar diversescases.


2004. Es va procedir a la novena reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis, tor-nava la Direcció General del Medi Natural. Es va suprimir la Direcció General de Boscos iBiodiversitat. El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals depenia ara directament de laDirecció General del Medi Natural.

2005. Es va crear la Subdirecció General dels Agents Rurals. El Servei de Prevenciód’Incendis forestals va passar a dependre directament del director general. Es va assolir,doncs, la desena reestructuració de la prevenció d’incendis forestals.



Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Xavier Pomés i Abella


2000 Decret 414, de 27 de desembre, d’adscripció del Cos d’Agents Rurals al Departa-ment de Medi Ambient i d’assignació de funcions en matèria de prevenció d’incendisforestals. Setena reestructuració del Servei de Prevenció.

Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Felip Puig i Godes


Sense activitat legislativa

Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas


2002 Decret 181, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de MediAmbient i Habitatge. Vuitena reestructuració del Servei de Prevenció.

2003 Llei 5, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanit-zacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Pla INFOCAT; Recull els 34 perímetres de protecció prioritària (PPP).

Llei 17, de 4 de juliol, del cos d’agents rurals.

4.4 Comentaris sobre la tercera etapa

De l’any 2001 al 2005, és notable l’impuls que l’Administració forestal volia donar al pro-blema de les urbanitzacions situades en zones forestals, sobretot arran de l’incendi de laurbanització Mas Altaba a Massanet (any 2003), en què es van cremar diverses cases. LaLlei 5, de 2003, i el Decret 14, de 2005, són un bon exemple d’aquesta inquietud.L’aplicació de la Llei i del Decret va crear greus problemes que es van solucionar de mane-ra més o menys efectiva segons la voluntat dels propietaris forestals pròxims a les urba-nitzacions i l’impuls que els ajuntaments dediquessin a resoldre la situació. La falta de recur-sos humans i econòmics tornava, una altra vegada, a condicionar severament la realitatde la seva aplicació.

La vuitena reestructuració del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals es va produir l’any2002. El Servei quedava inclòs en la nova Direcció General de Prevenció de Riscos del MediNatural i els Agents Rurals van esdevenir una unitat operativa dins de la Direcció.

L’any 2004 es va procedir a la novena reestructuració. En aquest canvi van desaparèixer laDirecció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic i la Direcció General de Boscos i Bio-diversitat, i es van integrar en una única Direcció General del Medi Natural, a la quals’incorporava el Servei de Prevenció d’Incendis, que depenia directament del director.

La desena i última reestructuració, fins avui, es va fer l’any 2005, en què es va crear la Sub-direcció General dels Agents Rurals, independent del Servei de Prevenció d’IncendisForestals, que a la vegada és independent de les altres subdireccions forestals.

L’etapa de Medi Ambient ha estat en proporció la més prolífica en canvis i reestructura-cions, ja que en cinc anys la prevenció d’incendis ha passat per tres direccions generalsi una subdirecció. També ha estat la més prolífica des del punt de vista normatiu: dues lleisi sis decrets, tot i que les lleis aprovades pel Parlament tenen poc abast territorial, ja queuna afecta exclusivament el funcionament dels agents rurals i l’altra es redueix a les mesu-res de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions.


Govern: Convergència i UnióConseller d’Agricultura: Sr. Salvador Milà i Solsona


2004 Decret 68, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversos departa-ments de l’Administració de la Generalitat. Novena reestructuració del Servei de Pre-venció.

2005 Decret 14, d’1 de febrer, pel qual s’avança l’aplicació de les mesures de prevenciód’incendis forestals per a les comarques d’alta muntanya.

Decret 123, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urba-nitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Decret 184, de 30 d’agost, de creació de la Subdirecció General dels Agents Ruralsen la Direcció General del Medi Natural. Desena reestructuració del Servei de Preven-ció d’Incendis Forestals.

Dels sis decrets d’aquest període, quatre es refereixen a les diverses reestructuracions admi-nistratives del Departament, un es refereix a l’execució d’algunes mesures de prevenció enles urbanitzacions, sobretot pel que fa a l’execució de les franges de seguretat perimetrals, iel darrer té per objectiu avançar la declaració d’època de risc a les comarques de muntanya.

5. Reflexions finals sobre el període 1982-2007

Els darrers vint-i-cinc anys d’activitat legislativa del Parlament i del Govern, quant a la pre-venció dels incendis forestals s’han promulgat tres lleis, 29 decrets, i s’han pres diversesresolucions parlamentàries. El Govern ha aprovat dos programes sobre prevenció. Aques-ta ha passat administrativament per tres departaments (Agricultura, Interior i Medi Ambient),deu direccions generals i dues subdireccions generals. Aquests departaments han estatal càrrec de vuit consellers diferents.

Dels 29 decrets esmentats, onze s’han promulgat per definir i reestructurar l’organitzacióadministrativa; sis fan referència a mesures de prevenció i períodes de perill, que es rati-fiquen anualment; tres, a mesures de prevenció en urbanitzacions, i nou estableixen altresmesures preventives originals.

Les lleis comentades anteriorment han estat la Llei forestal, la Llei d’accés al medi natu-ral i la Llei de prevenció d’incendis en urbanitzacions. Les tres s’han desplegat parcialment,per les dificultats de gestió i financeres que genera la seva aplicació. Els plans municipalsde prevenció d’incendis que defineix la Llei forestal només s’han desenvolupat a la pro-víncia de Barcelona, a través de l’acció conjunta d’ajuntaments, ADF i Diputació de Bar-celona. El Govern no ha desenvolupat aquests plans a la resta de municipis catalans i enalgunes zones els ha substituït pels denominats perímetres de protecció prioritària, quetant en la planificació com en la gestió han tingut un resultat escàs.

Després dels incendis colpidors de l’Anoia i el Bages de l’any 1986, el Govern, amb el pro-grama Foc verd, va definir amb més o menys claredat un model, uns objectius, un pres-supost i una organització administrativa per a la prevenció dels incendis forestals. Des dela fi del programa Foc verd no s’ha tornat a treballar, des del Govern, amb un sistema gene-ral clar, definit, continu, estable i consensuat amb el conjunt d’agents territorials. Aques-ta manca de model ha dificultat, sovint, la participació i el compromís dels ajuntaments,consells comarcals, diputacions, institucions privades i organitzacions professionals, i hacomportat, de vegades, la duplicitat en els esforços i en l’aplicació dels escassos recur-sos econòmics assignats a la prevenció.

Normalment, a Catalunya i a la resta del món, les polítiques de prevenció i extinció delsincendis forestals es defineixen i guanyen intensitat després dels anys més accidentats.A casa nostra, els anys més significats en el període 1981-2007 han estat el 1986, el 1994i el 1998.

Curiosament, els anys precedents a aquestes catàstrofes baixa la intensitat política i admi-nistrativa entorn de la prevenció dels incendis forestals. Això es pot deduir, per exemple,dels quadres 1 i 2, en què s’han exposat l’activitat legislativa, els canvis en l’organitzacióadministrativa i les actuacions del Govern sobre el territori.



Quadre 1. Activitat legislativa i administrativa sobre prevenció d’incendis forestals

Activitat legislativa Organització Nous(període 1983-1986) administrativa programes

• 19831 Decret sobre tractaments biomassa perenergia.

• 1984-1985Res a destacar.

• 19861 Decret de maig, en què es declaren zonesde perill d’incendis forestals.1 Decret de març, en què s’estableixen ajutsper fomentar la biomassa forestal.1 Decret de febrer, de reestructuració de laDirecció General del Medi Rural.

• 1983La prevenció delsincendis és dins del’àmplia Secció deDefensa Forestal.

• 1986A la Secció deDefensa Forestal s’hiincorporen els EspaisNaturals.

• 1983Tractament debiomassa forestal per ala utilització energètica.

• 1986Es declaren per primeravegada zones de perilld’incendi des decomarques fins amunicipis, i esprohibeixen usos itreballs que puguinoriginar incendis

Activitat legislativa Organització Actuacions o programes(període 1991-1994) administrativa sobre el territori

• 1992-1991Res a destacar.

• 1993Moció parlamentaria 34/IV, sobre gestió de lasuperfície forestal. ERC, 18 de novembre.— S’aprova recordar anualment a lescompanyies elèctriques l’obligació de netejarde vegetació del recorregut de les seves xarxesper tal d’evitar incendis.Executat segons control parlamentari de data

8 de març de 1994.

• 1994Moció parlamentària 50/IV de 4 de maig, sobreels incendis forestals de Catalunya. ERC.— S’aprova aplicar programes específics per almanteniment dels accessos i camins quefaciliten el pas dels bombers pel bosc.

No executat.

— S’aprova prendre les mesures oportunes permantenir la neteja dels corredors sota les línieselèctriques que transcorren pel bosc.

No executat.

Moció parlamentària 51/IV de 4 de maig, sobreels incendis forestals de Catalunya. PSC.— S’aprova fomentar la redacció de plans deprevenció d’incendis de caràcter municipal, talcom ordenava la Llei forestal de 1988.

No executat.

Moció parlamentària 52/IV de 4 de maig, sobreels incendis forestals de Catalunya. PP.— S’aprova prendre mesures necessàries peradequar els camins estatals i rurals per tal quepermetin una actuació ràpida i eficaç.

No executat.

• 1991-1992-1993

1. Cap canvi des dela segonareestructuraciól’any 1989.

Cap actuació adestacar.

L’equip tècnic que treballa en el Servei de Prevenció d’Incendis està format per vuit pro-fessionals, quatre d’ells específicament forestals. El pressupost de l’any 2006 del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge per a la prevenció d’incendis forestals va ésser de10.500.000 euros. Si comparem la distribució de superfície forestal per enginyer i la dis-tribució del pressupost per hectàrea forestal, entre diferents comunitats autònomes espa-nyoles, els resultats són desfavorables per a Catalunya (quadre núm. 3).

Amb el pressupost i l’organització actuals, és difícil aplicar les disposicions legals vigentsi les diferents resolucions parlamentàries derivades dels debats produïts l’any 1998. Elsprincipals dèficits en aquest àmbit es resumeixen en el quadre 4.

Del que s’ha analitzat fins ara es dedueix, com ja hem dit anteriorment, la necessitat dediscutir amb profunditat un model estable i consensuat de prevenció, que determini objec-tius, sistemes de finançament, participacions i l’estructura administrativa més adequada.

D’altra banda, sembla que l’adscripció actual de l’Administració forestal i, per tant, dela prevenció dels incendis forestals, al Departament de Medi Ambient i Habitatge difi-culta l’evolució de la prevenció, probablement perquè les polítiques de conservació,


Quadre 1. Activitat legislativa i administrativa sobre prevenció d’incendis forestals (cont.)

Activitat legislativa Organització Actuacions o programes(període 1995-1998) administrativa sobre el territori

• 1995Decret sobre la 5a. reestructuració del Serveide Prevenció d’Incendis.Decret de març sobre mesures de prevenciód’incendis.Llei 9, de 29 de juliol, sobre l’accés motoritzatal medi natural.

• 19961 Decret sobre seguretat de les línieselèctriques.

• 1997Resolució parlamentària 419/V, sobre incendisforestals provocats per instal·lacionselèctriques. IC-EV del 23 d’octubre.— El Parlament insta el Govern a informar elsmunicipis i altres entitats locals afectadessobre les causes per les quals algunesinstal·lacions elèctriques han pogut provocarincendis.

No executat.

— El parlament insta el Govern a exigir a lesempreses titulars d’instal·lacions elèctriques elcompliment rigorós de la normativa per evitarincendis forestals i l’assumpció de lesresponsabilitats que se’n puguin derivar.

Executat.

• 1998Decret de maig sobre mesures de prevencióen àrees d’influència en carreteres.

• 1995Cinquenareestructuració de laPrevenció d’Incendisrealitzada al cap detres mesos del’anterior. De seccióadministrativa passa aservei dins del Cosd’Agents Rurals.

•1996-1997Cap canvi.

• 19951a proposta delsperímetres deprotecció prioritària.(PPP).

No executat.

1996-1997Cap actuació adestacar.


Quadre 2. Superfícies cremades per períodes i administracions de la Generalitatde Catalunya

Període Departament Conseller Activitat Superfície Governlegislativa Cremada

(ha)

1981-1983 DARP Sr. Agustí Carol Foix 2 decrets 62.029,23

1984-1986 DARP Sr. Josep Miró Ardèvol 3 decrets 71.728,25(fins al setembre)

1986 - 1989 2 lleis 8.750,60(des de l’octubre) 5 decrets

1 programa(Foc Verd I)

1990-1992 DARP Sr. Joan Vallbé Ribera 7.963,01

1993-994 DARP Sr. Xavier Marimon Sabaté 81.988,17(fins al juny)

1994-1999 9 decrets 26.613,79 CiU(des del juliol) 1 llei

1 programa(Foc verd II)

2000 DG Sr. Xavier Pomés Abella 8.342.19

2001 DMA Sr. Felip Puig Godes 2.993.53

2002-2003 DMA Sr. Ramon Espadaler Parcerisas 1 decret2 lleis 11.982,87

2004–2006 DMAH Sr. Salvador Milà Solsona 3 decrets 9.903,81 PSC, ERC,ICV

Quadre 3. Comparació per ordre d’inversió en €/ha i per ordre de distribució de superfícieforestal per enginyer dels serveis de prevenció d’incendis forestals entre diferentsadministracions autonòmiques de l’Estat (any 2006) (Les dades han estat facilitades a l’autorpels serveis oficials de les respectives CC.AA.)

Comunitat Superfície Tècnics Relació superfície Pressupost Relacióautònoma forestal específics de forestal amb total per a la pressupost

(ha) prevenció1 tècnic de prevenció amb superfícieprevenció (milions €) forestal € /ha(ha/tècnic)

Andalusia 4.345.500 13 334.269 111,7 25,70Astúries 764.597 10 76.459 16,7 21,90Madrid 400.000 4 100.000 8,5 21,25València 1.247.090 6 207.848 26,0 20,84Castella-Lleó 4.807.000 28 171.678 51,1 10,63Castella-la Manxa 3.564.779 13 274.213 68,0 9,53Extremadura 2.727.233 38 71.769 19,0 6,96Aragó2.370.668 12 197.555 13,4 5,60

Catalunya 2.000.000 4 500.000 10,9 5,45

1. Personal funcionari, contractat o interí amb titulació d’enginyer forestal o d’enginyer tècnic forestal. No es

compta el personal externalitzat o d’empreses i personal temporal d’estiu.

sobretot les aplicades als espais naturals protegits, tenen més pes que les de gestió fores-tal. Aquest límit a la visió global dels quasi dos milions d’hectàrees forestals de Catalu-nya dificulta la seva gestió i no pot impedir, avui, l’estat d’abandó d’aquesta superfíciei els inconvenients per a una gestió pensada per incrementar l’autodefensa de les for-macions forestals.

A més, segons l’opinió de molts operadors del sector forestal, aquesta adscripció dificul-ta la consolidació d’un pressupost per al sector en un departament amb reptes tan impor-tants com l’habitatge. Tres característiques del binomi agroforestal, que és habitual en lamajor part de les finques forestals de Catalunya (la gestió agrària, les ajudes comunitàriesi el mosaic territorial), es trenquen en dispersar l’acció administrativa:

• La gestió agrària, que és la suma de l’activitat agrícola i la forestal, perquè és méssenzilla una gestió conjunta sota el mateix paraigua administratiu.

• Les ajudes comunitàries, perquè estan dirigides a l’increment de la gestió i de la pro-ducció amb un especial interès pel manteniment de l’estructura agrària i perquè nos’abandoni el territori, i depenen de l’Administració agrària.

• El mosaic territorial, constituït per la distribució sobre el terreny de parcel·les inter-dependents agrícoles i forestals que es donen suport i s’autoprotegeixen, trencantla continuïtat dels combustibles vegetals.


Quadre 4. Principals dèficits d’aplicació de la legislació i resolucions parlamentàries

Base compromís Dèficits principals

Llei 6/1988, forestal de Catalunya • Redacció, execució i manteniment dels plansmunicipals de prevenció d’incendis forestals a lesprovíncies de Girona, Lleida i Tarragona.

• Estructuració territorial i funcional de les ADF.• Manteniment i gestió del fons forestal de Catalunya.

Resolucions parlamentàries (653/V) • Elaboració del Pla comarcalitzat de construcció depistes forestals.

• Col·laboració econòmica amb el manteniment delscamins forestals dels municipis.

• Creació de cartografia per als grups que actuen en lalluita contra els incendis forestals.

• Elaboració de cartografia especifica per a l’extinció.• Unificació de cartografia en què es reculli tot allòrelacionat amb la prevenció i l’extinció d’incendisforestals.

Llei 5/2003, de mesures de prevenció • Redacció, execució i manteniment dels plans dedels incendis forestals en les prevenció en les urbanitzacions.urbanitzacions sense continuïtat • Suport als ajuntaments en la recerca de mitjansimmediata amb la trama urbana. econòmics i suport administratiu per al compliment

de la llei.

Pla Infocat • Suport als ajuntaments de zones forestals enl’elaboració i el manteniment del Pla d’emergènciescontra incendis forestals.

6. Perspectives

Les reflexions anteriors sobre el període 1981-2007 poden ajudar a respondre quatre qües-tions sobre el futur:

1. Ens convé canviar el model actual?

2. És necessari tornar a definir els objectius a curt, mitjà i llarg termini?

3. Cal un sistema de finançament diferent, adaptat a nous objectius i models?

4. Convé adaptar l’estructura administrativa per afrontar noves situacions?

La resposta a la primera qüestió exigeix definir d’una vegada, entre tots, el model més ade-quat a la nostra societat i establir-ne d’entrada la seva filosofia: un model participatiu, unmodel piramidal o un altre tipus de model.

En el model participatiu té un paper destacat la interrelació de tots els agents que estanal territori o s’hi relacionen, i que intervenen directament o indirectament en la prevenciódels incendis forestals: els ajuntaments, les ADF, els consells comarcals i les diputacionscom a administracions de segon nivell, i la Generalitat.

En el model piramidal l’Administració central carrega amb tota l’organització, el finança-ment i l’actuació sobre el territori, ja que no existeix l’organització ni la voluntat civild’incorporar-se al sistema preventiu. Un exemple podria ser el model francès.

Avui, a Catalunya, hi ha trets del primer i del segon model, que conviuen sense acabar deconsolidar-se ni un ni l’altre.

Una de les respostes possibles a la segona qüestió plantejada es pot basar en l’experiènciadels darrers vint anys, i es pot resumir en cinc propostes:

• Finalitzar la redacció i l’execució dels plans municipals de prevenció d’incendis fores-tals (Llei 6/1988, forestal de Catalunya), perquè són un document vertebrador, de pri-mer nivell, on es poden recollir els interessos dels que estan més a prop del territori.

• Finalitzar, també, la redacció del plans bàsics d’emergència municipal, que promouel sistema de protecció civil de Catalunya i que garanteixen el compromís i la cons-cienciació municipal en l’emergència que provoquen els incendis forestals.

• Generalitzar, si més no en zones de risc elevat, plans de vigilància dissuasiva apro-fitant l’experiència adquirida a gran escala durant els darrers deu anys per la Dipu-tació de Barcelona.

• Redactar plans de prevenció d’incendis en urbanitzacions per ordenar l’aplicació dela Llei 5/2003, de mesures de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions.

• Fomentar les ADF i donar-hi suport, com a estructura bàsica del voluntariat per a laprevenció i l’extinció d’incendis forestals.

Si el model de prevenció elegit és el participatiu, i les diferents administracions de Cata-lunya hi estan d’acord i tenen uns objectius comuns, que poden ser els que es presentenaquí o altres, la inversió pública destinada a la prevenció dels incendis forestals, a què esrefereix la tercera qüestió, podria tenir una sola direcció, la qual cosa beneficiaria l’eficàcia


de tot el sistema i garantiria bons resultats ràpidament. D’acord amb el que s’ha comen-tat fins ara, la Generalitat hauria de passar dels 5,45 euros per hectàrea de despesa anu-al per a la prevenció als 18,80 euros per hectàrea (vegeu el quadre).

Respecte a la quarta qüestió, ja hem assenyalat que la situació actual, sumada a les múl-tiples reestructuracions orgàniques, fan que la prevenció que pot fer la Generalitat siguilimitada en l’espai i el temps.

D’altra banda, molts opinen que els agents rurals serien més eficaços i econòmics sis’integressin en les unitats rurals dels Mossos d’Esquadra, que ja són operatives.

Sigui com sigui, es pot especular amb evolucions semblants a les que proposa el quadre.Tot canvi genera resistències, calen el consens i la participació de totes les parts implica-des per portar a terme el sistema preventiu més adient. La reflexió i la discussió ens podenoferir alternatives viables i propostes de futur.


Quadre 5. Possible evolució del pressupost de prevenció del Govern de la Generalitat

de Catalunya

Objectius Pressupost (€/ha)

Despesa actual 5,45

Noves propostes 7,43

• Execució de plans municipals de prevenció 0,22

• Execució de plans d’emergència 5,70

• Execució del Pla de vigilància 13,35

Total nou pressupost 18,80

Quadre 6. Proposta d’organització administrativa


BIBLIOGRAFIA i CONSULTES

Bibliografia

CLOTET, NARCÍS. Pagesos cremats. Vida i mort després del foc.. Edicions Grata. 1994.110 pp.

MARTINEZ RUIZ, ENRIQUE. Acabemos con los incendios forestales en España. Diputación pro-vincial de Avila. Mijan artes graficas. 1991. 166 pp.

MOLNÉ FRANCESC. Mesures preventives contra els incendis forestals a les urbanitzacions.Quaderns de divulgació. Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramade-ria i Pesca. 1987. 11 pp.

MORANDINI RICARDO. Une consultation technique FAO/UNESCO/IUFRO sur les incendies deforêts dans la region méditerranéenne. 1977. 14 pp.

PLANS, FLORINDA. Entre dos focs, desgovern, polítics i grans incendis a la Catalunya cen-tral. Pagès editors, S.L. 2000. 238 pp.

Show S.B, Clarke. B. La lucha contra los incendios forestales.. Colección FAO: Montes.FAO estudios de Silvicultura y productos forestales. 1978. 131 pp.

Consultes

MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN - ICONA. SECRETARIA GENERAL TÉCNICA. Plande acciones prioritarias contra los incendios forestales. 1988. 44 pp.

GENERALITAT DE CATALUNYA . DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ BARCELONA. Propostes per una acciópreventiva contra els incendis forestals a Catalunya. Grup de treball sobre Prevenciód’Incendis Forestals. Març de 1984.

Conclusions del I Congrés Forestal de Catalunya. 1988.

Generalitat de Catalunya. Departament del Medi Ambient i Habitatge. Servei de Preven-ció d’Incendis Forestals.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca. Serveis Jurídics.

NÚRIA MONTERO PALMA. Recull normatiu i comentaris de l’administració forestal de Catalu-nya des de 1981 a 2006. Informe intern de la Oficina Tècnica de Prevenció Municipald’Incendis Forestals. Barcelona 17/06/2007 . No editat.

<http://www4.gencat.net:82/basisbwdocstotal/cframes_recerca.htm>


El pla marc com a estratègia per al fomentde la gestió forestal associadaa Catalunya

Agustí Busquets i Martí

Enginyer de forestOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

El plamarc és un instrument de dinamització per a l’àmbit forestal de Catalunya. Aquesta figu-ra, que implica els propietaris forestals, parteix d’un procés participatiu i de consens entreaquests i la resta de participants en el projecte: la Diputació de Barcelona, els ajuntaments del’àmbit territorial i altres entitats. El pla marc s’elabora i s’executa analitzant les diverses reali-tats territorials, les figures de planificació i legislació existents, i requereix el compromís delsdiferents participants a mitjà o a llarg termini. En definitiva, és una opció de futur més que res-pon a les necessitats del sector, atesa la seva precarietat, la baixa productivitat dels nostresboscos, la manca de tradició participativa i la restricció dels recursos actualment disponibles.

1. Pla marc o pla estratègic

1.1 El perquè del pla marc

El pla marc o pla estratègic va néixer de la necessitat de definir una línia d’actuació conti-nuada i compromesa sobre un àmbit forestal extens afectat per incendis forestals. No es plan-tejava com un únic i rígid document que calia seguir, sinó com una referència de futur, estu-diada per a cada tipus de forest, i amb l’objectiu que cada propietari forestal pogués veureuna sortida per al bosc cremat. Es va dissenyar per ser un instrument de participació i debat,en què l’intercanvi de valoracions i punts de vista contribuís a fer que els operadors del bosc,en els seus diferents àmbits, poguessin tenir una visió més àmplia, més segura i, sobretot,més optimista.

El pla marc havia de promoure el debat i la reflexió privada i pública sobre els problemesd’aquella gran superfície cremada, havia de generar coneixement i pensament públic, haviade tornar el debat a la societat i havia de demostrar que tota societat és, en part, respon-sable.

1.2 La importància de definir una estratègia global per a la superfície forestal

La superfície forestal de Catalunya demana que es defineixi una estratègia de quantifica-ció i qualificació dels seus recursos productius, les seves infraestructures i els seus ser-

| 73

veis, per tal d’adquirir prou singularitat i notorietat en els subsistemes territorials als qualspertanyen. Fent una valoració real però també potencial, és possible aconseguir proucompetitivitat i capacitat per atraure nous fluxos, augmentar la capacitat de gestió dels pro-pietaris i de les administracions i activar la indústria i el mercat forestal.

No ens podem quedar amb les dades estadístiques o amb la descripció de l’evolució delsector. Cal examinar amb atenció el que demanen el sector, el mercat i la societat i el quees pot o es podria oferir.

1.3 Premisses prèvies per la seva elaboració

El pla marc, com ja s’ha comentat, no és més que l’instrument per definir l’estratègia encada àmbit territorial. No s’ha d’entendre com un ritual metodològic, sinó com un procésflexible destinat a dotar el bosc d’una estratègia consistent, que aporti les bases delque ha de ser la gestió més adequada i identificada en una diagnosi prèvia. A més, i coma fita clau, ha d’aconseguir implicar i comprometre els principals actors territorials, és a dir,aquells qui tenen capacitat per transformar (gestionar) la superfície forestal.

Per tant, en la seva elaboració cal tenir en compte les premisses següents:

• Identificar prèviament els actors que hi han de participar; conèixer les seves pròpiesidees o plantejaments, les relacions que estableixen entre ells i les diferents possibi-litats, per tenir-les en compte dins una estratègia compartida. S’entén com a actorsprincipals els propietaris forestals que, juntament amb els ens públics i privats, hande participar en el projecte i consensuar-lo.

• Evitar una metodologia de manual, subordinant la realitat al mètode. Cal ser rigorósen la selecció i l’estudi dels projectes que preveu el pla, però no es poden generarsense un debat participatiu i de consens.

• Tenir en compte que, juntament amb el pla marc, hi ha altres dinàmiques importantso altres plans ja implantats. El pla marc ha d’articular aquesta realitat i ha de ser com-patible amb els altres planejaments. El pla s’ha de basar en el coneixement de lesdinàmiques existents i respectar sempre la figura de la propietat privada.

1.4 Fonaments del pla marc

L’elaboració d’un pla marc requereix l’esforç tècnic i de consens corresponent, que final-ment s’ha de fonamentar en:

1. La identificació d’una estratègia dissenyada sobre la base del coneixementterritorial i de paràmetres tècnics, ambientals, econòmics i socioculturals. Hade servir per promoure la gestió de la superfície forestal i garantir-ne la conti-nuïtat.

2. Un projecte conjunt per a l’àmbit forestal, adaptat a cada context, amb identitat,objectius, recursos i compromisos. No s’ha de considerar el territori només en fun-ció de les seves possibilitats de créixer quant a infraestructures i urbanisme. El bosc


també ha de tenir el seu projecte i s’ha de considerar una veritable infraestructuraverda.

3. El desenvolupament de la cooperació pública i privada entre els diferents actors ter-ritorials i el compromís per desenvolupar el pla en la mesura de les seves possibili-tats i competències.

4. El consens entre les diferents entitats públiques, directores i/o participants enel pla. Atesa la cada vegada més complexa estructura administrativa territorial,cal unificar la direcció de treball i apostar conjuntament per un modus operan-di, i en cas que hi hagi diferents línies d’actuació, cal aconseguir compatibilit-zar-les.

5. L’establiment d’un important procés de participació. El propietari forestal és elmàxim partícip del pla. Però al mateix temps té la responsabilitat de mostrar a la socie-tat que aquesta aposta també beneficia el conjunt dels ciutadans. En aquest sen-tit, el propietari ha de participar en el pla i s’hi ha de comprometre, tant en la redac-ció com en l’execució.

1.5 Avantatges del procés participatiu

Els avantatges específics de definir una estratègia mitjançant un pla basat en la participa-ció i la cooperació públiques i privades són importants, perquè s’aconsegueix:

• Implicar els actors més importants amb capacitat per promocionar la gestió fores-tal, fet necessari per aconseguir un pla creïble i defensable davant la societat i crearuna cultura de futur. Les decisions estratègiques han de sorgir de les principals enti-tats i institucions relacionades amb l’àmbit forestal o que hi estan implicades.

• Articular en un sol projecte tots els participants i establir sinergies que reforcin el con-tingut i aportin dinamisme.

• Tenir en compte el conjunt d’idees i projectes existents, i fer una valoració basant-se en criteris objectius.

• Assegurar, a partir d’una metodologia fonamentada, un rigor en el procés de parti-cipació i en les decisions que s’han de prendre i donar garanties de viabilitat.L’elaboració del pla no és apressada o intuïtiva, sinó que respon a una diagnosi-pro-nòstic, un estudi, una discussió de les propostes i una avaluació final.

1.6 Els resultats del pla marc

Els resultats que es poden assolir amb el pla marc són els següents:

1. La consolidació d’una estratègia clara, consistent i estable per a la gestió de lasuperfície forestal en l’àmbit territorial definit, concretant els projectes clau en quèes fonamenta el pla. Cal seguir uns paràmetres de viabilitat tècnica i ambiental, millo-rar l’eficàcia de la inversió de diner públic i evitar l’abandonament de la superfície

El pla marc com a estratègia per al foment de la gestió forestal associada a Catalunya | 75

forestal, a fi de reduir els riscos d’incendis forestals i millorar les rendes dels pro-pietaris.

2. La creació d’una instrumentació que gestioni el pla i que tingui prou suport de totsels participants. L’anàlisi dels agents bàsics per al seu desenvolupament (propietatprivada, administracions locals, comarcals, autonòmiques...) permet conèixer, d’unabanda, el nivell d’autosuficiència del pla i, de l’altra, els àmbits en què la coopera-ció pública i privada és bàsica per assolir-lo.

3. L’articulació dels principals actors amb l’estratègia (mitjançant acords i compromi-sos socials consensuats). Aquest és l’objectiu o resultat més important per tal decrear una visió compartida de futur i ajudar, d’aquesta manera, a definir una estra-tègia i els projectes d’acció que l’acompanyen.

La cooperació dels participants s’ha de plantejar com un procés d’enteniment, des-fent malentesos, preconcepcions, entenent altres realitats i el més fonamental: hade promoure la identificació d’interessos dels diferents actors per poder arribar aacords efectius i satisfactoris per a tothom.

De manera sintètica, podem concloure que l’acord promogut per un pla marc té diferentsnivells. De més a menys importància són:

1. Iniciar, mitjançant un acord genèric, un procés de planificació estratègica.

2. Compartir una diagnosi i un pronòstic de la superfície forestal.

3. Establir conjuntament un pla forestal de futur.

4. Aprovar col·lectivament acords sobre els objectius i les accions del pla.

5. Comprometre’s a orientar l’actuació mitjançant uns criteris o principis tècnics i, enespecial, la defensa i el desenvolupament de projectes concrets.

6. Impulsar aquests projectes i avaluar-ne l’execució en funció dels criteris o principisestablerts.

El desenvolupament de la cooperació entre els actors no és lineal, sinó que té els seusreversos. És un procés permanent i sempre cal estar alerta per enfortir-lo, si més no, per-què no es produeixi un retrocés.

1.7 El pla marc i la desigualtat territorial

Ja hem dit que l’elaboració del pla marc ha de tenir en compte cada context territorial. Elsector forestal pateix el mateix problema, en el sentit de la rendibilitat baixa o nul·la de lamajoria dels boscos. Cal, doncs, considerar que no té sentit l’aplicació del pla marc nomésa les zones més rendibles, i consegüentment més viables. En tot cas, es pot plantejar unordre de treball, però sempre amb l’objectiu que abraci el màxim territori possible.

Trobem, doncs, diferents ens públics i privats, i contextos socials i econòmics variats. Peròl’actor principal, és a dir, el propietari forestal, sovint no té referències i suports per tirarendavant un projecte forestal rendible i amb futur.


1.8 Paper de l’empresa en el pla marc

Oferir al món empresarial un projecte comú, amb unes directrius definides a mitjà o a llargtermini i amb uns criteris sòlids i consensuats, és donar-li’n oportunitats per a la capitalit-zació, per a la millora de la capacitat productiva i per a l’augment de l’estabilitat i de lespossibilitats de creixement. Empreses de treballs forestals, consultores tècniques i laindústria també podrien participar en aquest projecte i donar-ne una visió més àmplia ambvista a la seva rendibilitat.

1.9 Paper de l’enginyer forestal en el pla marc

L’enginyer tècnic o forestal ha de garantir als diferents actors la qualitat tècnica del docu-ment i la seva adaptació a la realitat territorial. El tècnic ha de recollir inquietuds, tendèn-cies i opinions; ha d’assegurar que el pla es fonamenti en una ciència forestal innovado-ra i adequada a cada realitat; ha d’analitzar a fons l’enginyeria dels diferents processos, iha de fer viables i, sobretot, creïbles tots els projectes planificats.

2. Gestió del pla marc

Com s’ha esmentat, el pla marc manté l’esperit de participació i consens entre la propie-tat i les administracions. Per garantir la bona gestió és important:

1. Una organització i voluntat col·lectiva dels propietaris forestals per tirar endavant unprojecte conjunt. Aquest fet proporciona, en la majoria dels casos, posicions mésavantatjoses que el funcionament individual. Com a referent, podem parlard’associacions de propietaris que, per mitjà d’un pacte amb les administracions, escomprometen per oferir-se mútuament ajuda i serveis i garantir uns serveis concretsals ciutadans. La propietat forestal organitzada també guanya en capacitat permarcar pautes dins del sector, i per influir en la política forestal.

2. La continuïtat del grup de treball que ha participat en l’elaboració del pla en representa-ció dels diferents ens públics i privats, i el manteniment del nivell de compromís.

3. L’establiment d’un protocol per a la gestió del pla marc, fonamentat en els estu-dis i coneixements adquirits, en l’optimització dels recursos i en la participació.

4. El compromís lliure de cadascun dels propietaris forestals envers el projecte con-junt i l’entitat gestora, tenint en compte que el pla marc es crea per a un àmbit ter-ritorial principalment de propietat privada.

5. La compatibilitat entre el pla marc i, d’una banda, els altres instruments de planifi-cació preestablerts, i, de l’altra, la legislació vigent.

3. Legislació i altres figures de referència

Si bé el pla marc no té actualment un desplegament legal específic, podem trobar deter-minacions de la legislació vigent en què es descriuen figures similars:


• L’article 31 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, defineix els PORF o plansd’ordenació de recursos forestals. Concretament hi destaquen els apartats següents:

Apartat 1: «Les comunitats autònomes poden elaborar els plans d’ordenació de recur-sos forestals (PORF) com a instruments de planificació forestal, i es constitueixen comuna eina en el marc de l’ordenació del territori.»

Apartat 4: «L’àmbit territorial dels PORF són els territoris forestals amb característi-ques geogràfiques, socioeconòmiques, ecològiques, culturals o paisatgístiqueshomogènies, d’extensió comarcal o equivalent...»

Apartat 7: «L’elaboració d’aquests plans ha d’incloure necessàriament la consulta ales entitats locals i, mitjançant els seus òrgans de representació, als propietaris fores-tals privats, a altres usuaris legítims afectats i als altres agents socials i institucionalsinteressats, així com els tràmits d’informació pública.»

Finalment, i com ja s’ha exposat en apartats anteriors, les associacions de propietaris fores-tals s’afegeixen al pla marc com una opció que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar-loi gestionar-lo. La legislació també fa referència a aquesta figura:

• La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, dóna una importància relle-vant al foment de l’associacionisme.

• La Llei 43/2003, en l’article 27 del capítol V, diu: «Les administracions públiques hande fomentar l’agrupació de forests, públiques o privades, per tal de facilitar una orde-nació i gestió integrada mitjançant instruments de gestió forestal que associïn apetits propietaris».

4. Un exemple pràctic

Des de l’any 1999, la Diputació de Barcelona dóna suport, juntament amb els ajuntaments,a la redacció i l’execució dels plans marc de restauració i millora forestal per part de lesdiferents associacions de propietaris forestals constituïdes. Entre els anys 1999 i 2006 s’hanredactat 12 plans marc i s’ha planificat sobre 115.354 hectàrees de superfície forestal dinsl’àmbit de 87 municipis, principalment de la província de Barcelona.


Berguedà verdBoscos Bages Nord

Rebrot

Boscos Bages - AnoiaEntorns de MontserratTres Castells del Bages

Valls de MontcauBages - Vallès

Serra de RubióPremià de DaltS.P. PenedésS. Bellmunt - CollsacabraMontnegre - Corredor

Associacions de propietaris

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

Superficie planificada. Període 1999-2006

Dins d’aquest període, s’hi han associat 296 propietaris forestals i s’ha treballatsobre 15.315 hectàrees forestals. En total s’hi han invertit 7.796.409 euros, dels quals6.638.525 euros han estat per a la restauració i millora forestals, i 1.157.884 euros per aaltres projectes de suport a les associacions de propietaris.


“Berguedà Verd” (2000)“Boscos del Bages Nord” (2001)“Serra de Rubió” (2002)“Rebrot” (2002)“Bages - Anoia” (2003)“Tres Castells” (2003)

Associacions constituïdes “Premià de Dalt” (2003)“Entorns de Montserrat” (2003)“Bages - Vallès” (2003)“Valls de Montcau” (2005)“Serra de Bellmunt” (2004)“Montnegre-Corredor” (2004)“Zona Penedès” (2003)

Gràfic 1. Associacions de propietaris forestals creades a la província de Barcelona

Els objectius proposats per als propers anys se centren en la planificació de 300.000 hec-tàrees a la província de Barcelona, incloent-hi la gestió i millora forestals associades delsboscos adults o no afectats per incendis forestals.

5. Conclusions

Un fet constatable és que una bona part dels nostres boscos, bàsicament per la seva man-ca de rendibilitat, no té actualment cap planificació ni gestió. Aquest fet, a més d’incidirmajoritàriament en la propietat privada, també afecta el conjunt de la societat, sobretot perla creixent acumulació de combustible i l’augment consegüent del risc d’incendi forestal.Per tant, i sense deixar de banda les notòries accions de planificació i gestió actuals, calapuntar cap a altres figures de planificació i gestió complementàries per tal d’oferir un plao projecte forestal que abraci el màxim espai forestal.

El pla marc es podria considerar una figura de planificació que es genera fruit d’un pro-cés de participació consensuat entre la propietat privada i les administracions públiques.Perquè la propietat forestal quedi representada en aquest procés, i per tal de promouremillores en l’eficàcia i rendibilitat a l’hora d’executar el pla, les agrupacions o associacionsde propietaris poden ser una opció adequada per compartir aquest projecte comú. I, enaquest sentit, i juntament amb els ajuntaments, la Diputació de Barcelona hi dóna suportdes de l’any 1999.

Bibliografia

CASTELLÓ I VIDAL, I. «Gestió associada dels boscos». Dossiers de gestió forestal 2. Agèn-cia Local de Desenvolupament Forestal – ALDF. Barcelona, 2001. p. 11-16.

MAMARBACHI, A. «La gestió del bosc privat al Quebec (Canadà)». Quaderns d’informaciótècnica, número 8. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2004. p. 11-123.

AGÈNCIA LOCAL DE DESENVOLUPAMENT FORESTAL. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. «Organització i fun-cionament d’un projecte forestal associat, desenvolupat a través d’agrupacions de pro-pietaris». Dossiers de gestió forestal 2. Barcelona, 2001. p. 17-26.

DIVERSOS AUTORS. Conclusions del I Congrés Forestal Català. Barcelona, 8-11 de març de1988.


Principals actuacions de restauració i millora forestal. Període 1999-2006

Concepte Superfície (ha) Inversions (€)

Selecció tanys de roure i alzina 11.242 3.765.612Selecció tanys i aclarida de pi blanc 1.313 959.007Aclarida de pi blanc 1.750 1.278.810Plantacions en llocs sense regeneració 821 491.923

La prevenciód’incendis

La planificació en prevenció d’incendisforestals a la província de Barcelona

Saida González Núñez

Enginyera de forestOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

A la província de Barcelona s’han desenvolupat una sèrie de programes per garantir la pla-nificació i l’execució d’actuacions en matèria de prevenció d’incendis forestals a tots elsmunicipis amb superfície forestal. Actualment s’ha assolit un alt grau de planificació; con-cretament, tots els municipis amb superfície forestal (283 municipis) tenen redactat el Plade prevenció d’incendis forestals (PPI); un 88% dels municipis (250 municipis) té redactatel Pla d’actuació municipal (PAM), i tot el territori amb superfície forestal no integrat a laxarxa de parcs naturals (234 municipis) està cobert pel Pla de vigilància complementàriacontra incendis forestals (PVI). Respecte a les urbanitzacions situades en terrenys fores-tals, un 48% de les urbanitzacions té redactat el Pla d’evacuació d’urbanitzacions (PEU)i un 31% de les urbanitzacions té el Pla de prevenció d’incendis forestals de la urbanitza-ció (PPU). Finalment, un total de 96 municipis participen en el programa de gestió i millo-ra forestal a través de les associacions de propietaris.

1. Introducció

A la província de Barcelona hi ha diferents programes de suport als ajuntaments per a laprevenció dels incendis forestals en què col·labora la Diputació de Barcelona.

La planificació realitzada i implementada té com a objectius principals:

1. La reducció del nombre anual d’incendis forestals, la superfície cremada i els seusefectes.

2. La restauració de zones cremades, i la impulsió de la racionalització i l’eficiència dela gestió forestal.

Pel que fa al primer objectiu, la reducció del nombre anual d’incendis forestals, la super-fície cremada i els seus efectes, es fa a través del programa de prevenció d’incendis fores-tals mitjançant la redacció de:

• plans de prevenció d’incendis forestals (PPI),

• plans d’actuació municipal (PAM),

• plans de vigilància complementària contra incendis forestals (PVI),

| 83

• plans de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions (PPU),

• plans d’evacuació d’urbanitzacions (PEU).

Pel que fa al segon objectiu, la restauració de zones cremades, la racionalització de la ges-tió forestal i la gestió del combustible forestal, es fa mitjançant el Programa de gestió i millo-ra forestal, en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de propietaris fores-tals. La figura de planejament d’aquest programa és el Pla marc.

A continuació es presenten els diferents plans i se n’exposa el marc jurídic, la necessitat,l’origen i l’estat actual de planificació.

2. Plans de prevenció d’incendis forestals (PPI)

L’article 40 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, determina que les enti-tats locals situades en zones d’alt risc d’incendi forestal han de disposar d’un pla de pre-venció d’incendis forestals per al seu àmbit territorial, que ha de contenir les mesures ope-ratives i administratives que calgui prendre i ha de determinar els equips i les infrastructuresnecessaris per afrontar els incendis forestals i disminuir-ne el risc. També es fa referènciaal fet que els propietaris dels terrenys forestals, les agrupacions de defensa forestal i lesentitats locals de les zones d’alt risc d’incendi forestal tenen l’obligació de prendre les mesu-res adequades per prevenir els incendis forestals i que, a més, han de fer els treballs queels pertoquen en la manera, els terminis i les condicions continguts en el Pla de preven-ció, amb els ajuts tècnics i econòmics que estableix l’Administració.

El PPI defineix, fonamentalment, la xarxa viària bàsica municipal per a la prevenció i l’extinció,i la xarxa de punts d’aigua per subministrar els equips d’extinció. El Pla també recull infor-mació sobre els models de combustible, els equipaments i les infraestructures més vulne-rables i els elements del territori que poden provocar un incendi. Finalment, el Pla determi-na les accions que s’han de realitzar per fer operatives les xarxes viàries i de punts d’aiguai per reduir la vulnerabilitat i el perill; en defineix el cost i n’estableix un calendari d’execució.

Dels 311 municipis de la província de Barcelona, n’hi ha 283 amb superfície forestal, id’aquests, 212 són considerats d’alt risc d’incendi segons el Decret 64/1995, de 7 de març,pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

L’article 13 del Decret 64/1995 estableix, a més, que les entitats locals no consideradesd’alt risc d’incendi podran redactar un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbitterritorial.

Els ajuntaments de la província de Barcelona, conjuntament amb les agrupacions dedefensa forestal, han redactat els seus plans de prevenció d’incendis forestals amb el suporttècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, tant per als municipis situats en zones d’altrisc d’incendi com per a la resta de municipis amb superfície forestal.

El programa de redacció i execució dels plans de prevenció va començar l’any 1986, des-prés dels incendis d’aquell estiu. Entre el final de 1986 i 1987 es van elaborar els quaran-ta primers plans de prevenció, majoritàriament a les comarques de l’Anoia i el Bages. L’any1987 ja es van atorgar les primeres subvencions per dur a terme les actuacions previstes


en aquests plans. L’any 2002 es va assolir pràcticament el 100% de la planificació delsmunicipis de la província amb superfície forestal.

A la figura 1 s’observa l’evolució de l’estat de la planificació en els darrers anys (del 1998al 2007).

3. Pla d’actuació municipal en cas d’incendi forestal (PAM)

Segons l’article 18 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, sónobjecte de plans especials, en els àmbits territorials que ho requereixin, les emergènciesproduïdes pels riscos d’inundacions, sísmics, químics, de transport de mercaderies peri-lloses, d’incendis forestals i volcànics i els altres que determini el Govern, sens perjudicide la legislació vigent, i en el procediment d’elaboració i d’implantació participen les enti-tats locals, i també les associacions, les entitats i els altres organismes afectats, en els ter-mes fixats per reglament. Les corporacions municipals en el territori de les quals s’apliquenels plans especials estan obligades a incorporar en llurs plans d’actuació municipal les pre-visions derivades del pla especial en allò que els afecti. I segons l’article 47, els municipissón les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya i disposen de capacitat generald’actuació i de planificació en aquesta matèria.

El objectius del PAM són donar a l’ajuntament la informació i els instruments necessarisper organitzar els mitjans humans i materials del municipi per fer front a l’emergència d’unincendi forestal, coordinar aquests mitjans amb els bombers i altres serveis, i assegurar laprotecció de persones i béns.

Aquest programa va néixer l’any 1997, amb la redacció dels vuit primers plans. Dels 283municipis amb superfície forestal de la província de Barcelona i, per tant, susceptibles de

La planificació en prevenció d’incendis forestals a la província de Barcelona | 85

1999Anteriorsa 1998

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

300

250

200

150

100

50

0

Nre

.mun

icip

isam

bP

PI

146

197

233 249277

283 283 283 283 283 283

Any

1998

Figura 1. Evolució del nombre de municipis amb PPI a la província de Barcelona,del 1998 al 2007

patir situacions d’emergència per incendi forestal, 250 tenen el PAM redactat, és a dir, apro-ximadament un 88% dels municipis amb superfície forestal disposen d’una planificació.

D’altra banda, segons l’article 24 de la mateixa llei, els plans han d’ésser adaptats als can-vis de circumstàncies, si aquests es produeixen, i han d’ésser revisats periòdicament, a fide mantenir-ne plenament la capacitat operativa.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona organitza una sèrie de simulacres anuals. Durantl’any 2007 s’han realitzat un total de 240 simulacres, el nombre més alt des que vacomençar el programa.

A la figura 2 s’observa l’evolució en el nombre de simulacres realitzats des que va comen-çar el programa l’any 1997.

4. Pla de vigilància complementària contra incendisforestals (PVI)

L’article 44 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, especifica que les admi-nistracions públiques han de desenvolupar programes de conscienciació i sensibilitzacióper a la prevenció d’incendis forestals, fomentant la participació social i afavorint la cor-responsabilitat de la població. També fa referència al fet que les institucions locals hand’intervenir en la prevenció dels incendis forestals mitjançant vigilància dissuasiva.

El Pla de vigilància contra incendis forestals de la província de Barcelona és el conjuntd’accions informatives, dissuasives i d’anticipació, dirigides a evitar l’inici dels incendis fores-tals. El Pla s’estructura en zones de vigilància. Cada zona disposa d’un centre de comu-nicacions, on hi ha un operador i un tècnic de zona. L’operador està permanentment en


19981997 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

250

200

150

100

50

0

Nre

.sim

ulac

res

del

PAM

8

45

79

153

181

199 198206

231 233240

Any

Figura 2. Evolució del nombre de simulacres del PAM realitzats a la província de Barcelo-na, del 1997 al 2007

contacte amb les diferents unitats mòbils de vigilància, que són la cèl·lula operativa bàsi-ca del Pla. El Pla es redacta i s’executa coordinadament entre els ajuntaments, les agru-pacions de defensa forestal i la Diputació de Barcelona, i està coordinat amb els serveisd’extinció d’incendis i serveis forestals de la Generalitat de Catalunya.

Els orígens del programa del Pla de vigilància complementària contra incendis forestals estroben en el sistema de contractació de personal durant l’estiu per cobrir les vacances de laguarderia als parcs naturals de la província de Barcelona l’any 1983. Més endavant, es vadetectar la necessitat de crear un sistema de vigilància per cobrir la resta del territori que noformava part dels parcs naturals. Aquesta necessitat responia a dos problemes: d’una ban-da, la insuficiència del sistema de vigilància existent en aquells moments (torres de guaita iuna o dues patrulles dels Agents Rurals per comarca); i, d’una altra banda, la necessitatd’informar la població i dissuadir els possibles infractors de la reglamentació contra incendis.

La prova pilot inicial del PVI es va realitzar l’any 1996 a la comarca de l’Alt Penedès. L’èxitdel programa va comportar que s’anés estenent a la resta de la província. L’any 2000 jas’havia implantat a totes les comarques.

El nombre de rutes de vigilància també ha augmentat en els darrers anys fins a estabilit-zar-se en 126 rutes l’any 2005, cobrint tot el territori amb superfície forestal que no és inclo-sa dins de la xarxa de parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.

A la taula 1 s’observa l’evolució del nombre de municipis participants, d’ADF participantsi de rutes de vigilància des del 1998 fins al 2007.

5. Plans de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions(PPU) i plans d’evacuació d’urbanitzacions (PEU)

L’article 3 de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis fores-tals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, determina queles urbanitzacions han de complir una sèrie de mesures de prevenció d’incendis forestals,entre les quals hi ha elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s’ha


Taula 1. Evolució del nombre de municipis participants, d’ADF participants, i de rutes al PVIdes del 1998 fins al 2007

Any Municipis participants ADF participants Rutes

1998 60 32 30

1999 155 82 77

2000 191 87 96

2001 223 99 114

2002 226 102 118

2003 226 102 118

2004 231 112 122

2005 234 117 126

2006 234 117 126

2007 234 117 126

d’incorporar al Pla d’actuació municipal (PAM), d’acord amb el Pla de protecció civild’emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). L’article 4 de la mateixallei diu que les obligacions establertes per l’article 3 han d’ésser complertes per l’òrgan degestió a la junta de la urbanització, que, si escau, ha d’ésser constituït d’acord amb lesnormes urbanístiques. En el cas que no s’hagi creat l’òrgan de gestió o la junta, les urba-nitzacions n’han de constituir un a fi i efecte de complir les obligacions esmentades. Si nos’ha constituït cap d’aquestes entitats, els propietaris de les finques de la urbanització res-ponen solidàriament del compliment de les obligacions establertes per l’article 3.

El Pla de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions neix com un instrument per a laplanificació i la gestió de les mesures establertes per la llei adreçades a evitar els efectesdels incendis forestals.

La Diputació de Barcelona ofereix suport als municipis per elaborar els plans de preven-ció de les urbanitzacions, i els plans d’evacuació. En un estudi elaborat per la Diputacióde Barcelona (Barba, J. i Mercadé, M., 2006) es calcula que a la província hi ha aproxi-madament 700 urbanitzacions afectades per la Llei 5/2003.

L’any 2001 es van començar a redactar els primers plans d’evacuació, i actualment337 urbanitzacions (un 48% aproximadament) ja tenen PEU.

Els plans de prevenció es van començar a redactar l’any 2004, i actualment disposen dePPU 220 urbanitzacions, és a dir, un 31% de les urbanitzacions afectades per la llei.

A les figures 3 i 4 s’observa l’evolució de l’estat de la planificació des de l’inici del pro-grama.


2001 2002 2003 2004 2005 2006

350

300

250

200

150

100

50

0

Nre

.urb

anitz

acio

nsam

bP

EU

64

132

186

289296

337

Any

Figura 3. Evolució del nombre d’urbanitzacions amb PEU a la província de Barcelona,del 2001 al 2006

6. Gestió i millora forestal

L’article 16 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, especifica que la ges-tió dels terrenys forestals de propietat privada correspon als titulars d’aquests en les con-dicions que estableix aquesta llei, un dels objectius de la qual, segons l’article 1, és fomen-tar l’associacionisme i la col·laboració entre els sectors implicats en la producció, latransformació i la comercialització dels recursos forestals.

Per tal de donar suport als propietaris i als ajuntaments dels diferents municipis de la pro-víncia de Barcelona, tant en la recuperació de finques cremades, com en la gestió fores-tal de zones no cremades, s’ha ajudat a la creació d’associacions de propietaris forestalsamb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.

Aquest programa es desenvolupa a través dels plans marc de restauració, millora i ges-tió forestal, que són redactats per les associacions de propietaris, els ajuntaments, laDiputació de Barcelona i altres entitats, i executats per les associacions de propietarisforestals.

Els plans marc defineixen les diferents unitats d’actuació en funció dels inventaris fores-tals, i determinen per a cada unitat el seu objectiu i el tipus d’actuació que s’hi farà peraconseguir-lo. Els plans marc s’executen a través de programes anuals, que inclouen elpressupost i que són redactats anualment i aprovats pels òrgans de govern de cadascu-na de les parts implicades.

La primera associació de propietaris es va constituir l’any 2000, com a reacció al gran incen-di forestal de l’any 1998 al Bages i el Solsonès, i amb l’objectiu d’impulsar programes derestauració i recuperació de les zones cremades. Actualment hi ha 13 associacions de pro-pietaris creades, i un total de 87 municipis participants en el programa, amb objectius que


2004 2005 2006

250

200

150

100

50

0

Nre

.urb

anitz

acio

nsam

bP

PU

66

220

146

Any

Figura 4. Evolució del nombre d’urbanitzacions amb PPU a la província de Barcelona, del2004 al 2006

inclouen no només la restauració de zones cremades, sinó també el foment de la gestióforestal en zones no afectades per incendis.

A la taula 2 s’observa l’evolució en el nombre d’associacions i de municipis participantsdes del 2000 fins al 2006.

Bibliografia

BARBA, J.; MERCADÉ, M. Les urbanitzacions a la província de Barcelona. Diputació de Bar-celona, 2006.

Normativa

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendisforestals.

Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanit-zacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.


Taula 2. Evolució del nombre d’associacions i del nombre de municipis participants,des del 2000 fins al 2006

Any Nre. ass. propietaris Nre. municipis participants

2000 1 10

2001 2 16

2002 3 26

2003 5 43

2004 8 61

2005 10 67

2006 13 87

Criteris de planificació utilitzatsen la redacció dels plans municipalsde prevenció d’incendis forestals delsajuntaments de la província de Barcelona

Eva Pujol i Roig

Enginyera tècnica forestalOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona

1. Introducció

L’any 1987, després dels incendis forestals del 1986, la Diputació de Barcelona va iniciarun programa de suport als municipis per a la prevenció dels incendis forestals, centrat enla redacció i el finançament de plans municipals de prevenció. Aquests plans van quedarlegalment establerts per la Llei forestal de Catalunya de l’any 1988.

La corporació barcelonina va fer una diagnosi de la situació dels boscos de les comar-ques de Barcelona, que es pot sintetitzar en els punts següents:

• Predomini de la propietat forestal privada (90%).

• Baixa rendibilitat dels boscos.

• Abandonament de la gestió forestal en gran part del territori.

• Absència d’inversió privada.

• Ús social intens dels boscos privats.

• Interès ciutadà i municipal pels boscos.

• Generalització i implantació de les agrupacions de defensa forestal contra els incen-dis (ADF) a una gran part dels municipis de Catalunya.

• Existència d’un sistema unificat de bombers distribuït per totes les comarques.

• Estratègia d’extinció basada en la detecció i l’atac al més ràpid possible.

• Ús original de tècniques d’extinció basades en l’ús d’aigua a alta pressió.

• Manca d’instruments i finançament per a la prevenció.

Aquesta diagnosi va servir per establir:

1. Els objectius del planejament: reduir el risc d’inici i la propagació dels incendis fores-tals.

2. L’àmbit de treball: les infraestructures bàsiques, formades per la xarxa de caminsd’accés al bosc, els punts d’aigua de suport i l’eliminació de causes notòries.

3. Els criteris de planejament en els àmbits següents:

• legislatiu

• determinista

| 91

• participatiu

• financer

• territorial

• de suport a les cèl·lules estructurals

• de reducció del risc de propagació

• de gestió

• de revisió

Després de vint anys de funcionament, els 284 municipis amb superfície forestal de laprovíncia de Barcelona tenen pla de prevenció. La xarxa viària bàsica municipal de pre-venció és de 15.000 quilòmetres (només pistes forestals), hi ha més de 150 puntsd’aigua i la inversió actual en manteniment i noves infraestructures és de 4.800.000 eurosa l’any.

A continuació es descriuen els criteris de cada un dels àmbits de planejament comentatsanteriorment.

2. Criteris legislatius

El criteri inicial establert per a la redacció dels plans va ser i és el de respectar la legisla-ció existent, sobretot la referida a prevenció i extinció d’incendis forestals, i complir-la ambel màxim rigor.

3. Criteris deterministes

Els plans s’han dissenyat partint de tres decisions de caràcter general:

• Considerar, a més de les situacions corrents, una situació límit en la qual els mitjansaeris no poden volar.

• Considerar que un incendi forestal es pot produir en qualsevol punt del territori.

• Considerar que l’aigua a pressió és la tècnica bàsica usada pels serveis d’extincióde Catalunya.

4. Criteri de participació

Per garantir consens i eficiència en la redacció dels plans, i eficàcia i viabilitat en la sevaexecució, el pla es redacta amb la participació dels ajuntaments i les ADF.

En la redacció dels plans hi participen un equip tècnic, normalment de la Diputació de Bar-celona; l’ajuntament, a través d’electes i tècnics municipals; i la propietat forestal, repre-sentada per les ADF. Finalment, el pla és aprovat pels òrgans de govern de l’ajuntamenti per la Generalitat de Catalunya.


5. Criteri de finançament

La Diputació de Barcelona i els ajuntaments financen els plans municipals de prevenciód’incendis forestals, amb la voluntat que aquesta planificació s’estengui als 287 munici-pis amb superfície forestal de la província i que la prevenció es faci de manera constantany rere any. Aquestes tres premisses, generalització del planejament, coparticipació enel finançament i continuïtat de les inversions, determinen, com veurem a continuació, elspressupostos dels plans.

La província de Barcelona té 311municipis. El 59% d’aquests són de menys de 5.000 habi-tants i dins d’aquest grup n’hi ha 67 que no arriben als 500. El 28% tenen entre 5.000 i20.000 habitants, i el 13% restant superen els 20.000 habitants. Els pressupostos muni-cipals anuals totals dels municipis de menys de 500 habitants tenen, actualment, un valormitjà de 714.205 euros. D’aquesta quantitat, només el 30% (214.205 euros) es dedica ala compra de béns i serveis (cap. 2), mentre que la resta del pressupost s’inverteix en per-sonal, operacions de capital i operacions financeres. L’1% d’aquesta quantitat, destina-da a la compra de béns i serveis (partida en què podríem incloure les despeses de pre-venció d’incendis) és de 2.142 euros.

En iniciar-se aquest programa de planejament, quasi el 100% del ajuntaments no feien des-peses específiques per a la prevenció dels incendis forestals. Fent un raonament semblantal del paràgraf anterior es va considerar:

• Que la participació de l’ajuntament, per la manca de tradició, el seu volum pressu-postari i les obligacions que havia d’atendre, no havia de superar l’1% de la seva des-pesa per a la compra de béns i serveis. Finalment, la participació es va fixar en el 0,8%d’aquesta partida.

• Que, en conseqüència, atesa la manca de participació d’altres institucions, la Dipu-tació de Barcelona havia d’assumir el percentatge del finançament necessari per com-plementar aquesta aportació municipal.

Actualment (any 2008), quan la mitjana anual de finançament dels plans municipals de pre-venció se situa entorn dels 17.650 euros, valor que després es corregeix en funció de lasuperfície forestal del municipi i de la seva superfície total, el 0,8% ja esmentat és de 1.713euros (10% de la inversió mitjana). La participació de la Diputació de Barcelona, en aques-tes condicions, és del 90% de la inversió.

El contingut del planejament es va dissenyar d’acord amb aquestes possibilitats econò-miques. Per aquesta raó, els plans municipals de prevenció d’incendis forestals consti-tueixen un nivell de planificació bàsic, pensat perquè sobre la seva estructura es puguinfer altres inversions.

6. Criteris territorials

6.1 Àmbit

L’àmbit de planificació dels plans de prevenció municipal d’incendis forestals (PPI) és elmunicipi i té com a marc de referència la comarca i, en darrer terme, la província.

Criteris de planificació utilitzats en la redacció dels plans municipals de prevenció | 93

S’estableix aquest àmbit municipal d’acord amb l’article 40 de la Llei 6/1988, forestal deCatalunya, que determina que les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendisforestals han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbit ter-ritorial.

A més d’aquesta raó, a continuació enumerem d’altres per les quals també s’escull l’àmbitmunicipal:

• La conveniència de tenir en compte, a l’hora de planificar, els plans d’ordenacióurbanística municipal derivats de la legislació urbanística, perquè són els que tenencapacitat per qualificar el sòl i definir les infraestructures generals del municipi.Aquests plans, que gestionen els ajuntaments, condicionen, a més, les activitatsfutures, que en general estan sotmeses a llicència municipal. Per tant, és impres-cindible considerar aquest àmbit municipal de planejament i coordinar-lo ambla planificació de la prevenció si es volen evitar contradiccions i dificultats degestió i, sobretot, si es volen consolidar les infraestructures preventives com a sis-temes generals.

• La identificació dels ciutadans amb el municipi, que es tradueix en una capacitat deconvocatòria i negociació de l’ajuntament amb els propietaris forestals que altres ins-titucions supramunicipals no tenen, i en la gran disponibilitat d’energia social per al’organització i l’execució de projectes.

• La tradició dels municipis en l’organització i la gestió de situacions extraordinàries.

• El caràcter municipal de les ADF, que estan formades, bàsicament, per propietarisforestals i ajuntaments.

• L’existència d’altres formes d’informació, gestió i planificació municipal que facilitenel treball en aquest àmbit, com per exemple els censos, el cadastre, els tributs, elsplans d’actuació municipal en emergències, etc.

• El suport tradicional de la Diputació de Barcelona a aquest àmbit de planificació, jaque aquesta corporació és una administració local que té la seva raó de ser en elsuport que dóna als municipis, sobretot, en aquest cas, als que no disposen de tèc-nics especialitzats en prevenció.

L’àmbit municipal també pot presentar certs inconvenients per al planejament de la pre-venció, entre els quals destaquem:

• Els problemes de coordinació amb els plans municipals veïns i els problemesd’organització durant l’extinció d’un incendi.

• La visió exclusivament local que pot deformar la realitat d’un tema que en molts aspec-tes, tant tècnics (la continuïtat de les masses forestals, etc.) com econòmics (or-ganització dels mitjans d’extinció, programes de vigilància, etc.), exigeix un puntde vista més ampli.

Aquests problemes s’han resolt establint com a marc territorial de referència la comarcai, en darrera instància, la província. Aquest marc de referència comarcal és sòlid, perquècoincideix, en bona part, amb el sistema d’organització de l’extinció, tant en l’àmbit pro-fessional (existència d’un parc de bombers professional a la capital de comarca), com enl’àmbit dels voluntaris (organització de les ADF en federacions comarcals).


6.2 Estructura

L’estructura territorial bàsica que proposa aquest planejament és la compartimentació dela superfície forestal en cèl·lules tan estanques com sigui possible a la propagació dels incen-dis forestals. La compartimentació s’ha d’aconseguir mitjançant infraestructures passivesque siguin, al mateix temps, útils a l’estratègia d’arribada ràpida dels equips d’extinció iútils a les tàctiques i tècniques d’extinció terrestre.

Aquesta estanquitat, per tant, és un objectiu que s’ha d’assolir físicament i amb l’acciódels equips d’extinció, fonamentalment amb l’ús d’aigua en massa o a alta pressió. Arabé, l’estanquitat total d’aquestes cèl·lules és econòmicament inviable. Per aquesta raó,les característiques de les infraestructures que s’exposen a continuació són les que esta-dísticament s’han mostrat útils per a llindars de risc caracteritzats per velocitats del ventinferiors a 30 quilòmetres per hora a 1,50 metres d’altura i un índex meteorològic entre alti molt alt (vegeu l’article d’Óscar Sánchez «Índex meteorològic de propagació d’incendisforestals del Pla de vigilància contra incendis forestals», en aquesta mateixa publicació),circumstància que es dóna a més del 80% dels incendis de les comarques de Barcelo-na. Això no descarta que, en situacions més desfavorables, aquestes infraestructures pugu-in servir de suport a altres tècniques d’extinció com, per exemple, l’ús de mitjans aeris ol’ús de retardants per crear tallafocs químics.

6.2.1 Superfície de les cèl·lules

La superfície de la cèl·lula ha de ser inferior a les 400 hectàrees. Aquest valor s’obté en fun-ció de les característiques de les maniobres terrestres amb aigua a pressió dels serveisd’extinció. En aquest cas, la superfície de la cèl·lula és en funció de la longitud màxima quepoden assolir les línies de mànegues mantenint una pressió en punta de llança suficient pera l’extinció. Des de la perifèria de la cèl·lula s’ha de poder arribar a tots els punts interiorsamb aigua a pressió. S’ha pres com a referència la longitud d’estesa de mànega per a undesnivell màxim de 200 metres, ja que si l’aigua s’impulsa de dalt a baix o seguint una cor-ba de nivell, la longitud de la línia pot arribar fins a més de 2 quilòmetres, cosa que dona-ria cèl·lules enormes, dins de les superfícies forestals municipals, de fins a 1.600 hectàrees.

Per calcular la longitud màxima s’han tingut en compte els factors següents:

On:

Pressió bomba (PB): és la pressió que necessita assolir la bomba per aconseguir la míni-ma pressió en llança després de vèncer l’altura d’impulsió i la pèrdua de càrrega. Al’efecte del càlcul, s’estima una pressió real de treball de 40 atm.


Pressió Diàmetre Diàmetre Pressió Diferència Pèrdua de

bomba llança (mm) manega llança cotes carrega

(atm) (mm) (atm) (m) (atm/100 m)

40 7 25 2 200 1,8

Pressió llança (PL): és la pressió que requereix la llança per fer el llançament de l’aigua.Pèrdua de càrrega (PC): és la resistència que oposa la mànega perquè l’aigua hi circu-li. S’expressa en atm/100 m. El valor utilitzat és el d’1,8 atm cada 100 m.Altura d’impulsió (AI): és el desnivell en metres entre l’eix de la bomba i l’extrem lliurede la mànega. Per aixecar l’aigua 10 m és necessària una pressió de 10 kg/cm2 (apro-ximadament 1 atm).

L’equació de descàrrega és: PB = PL + PC + AI

Amb aquesta fórmula calculem la longitud màxima d’estesa de mànega que podem acon-seguir amb un desnivell de 200 metres.

Si identifiquem, teòricament, la superfície de la cèl·lula amb un quadrat de 2.000 metresde costat, en què l’equidistància des de la meitat dels costats al centre del polígon és de1.000 metres, obtenim una superfície de 400 hectàrees. Aquesta és la que s’ha adoptata efectes pràctics com a valor de referència per al planejament.

6.2.2 Contorn de les cèl·lules

El contorn de les cèl·lules està format per pistes. En un municipi, el conjunt d’aquestespistes forma la xarxa viària bàsica municipal de prevenció d’incendis. La formació i la clas-sificació d’aquesta xarxa segueix les pautes següents:

• Sempre que sigui possible, s’aprofita la xarxa de pistes existent a la zona. Un primeresquelet de la xarxa el formen les carreteres i els camins principals existents, al quals’afegeixen a continuació els camins, també existents, que ajudin a delimitar lacèl·lula. Finalment, es dissenyen els trams de pista necessaris per garantir el tanca-ment de les cèl·lules, la seva connectivitat i la superfície de referència.

• Totes les pistes que pertanyen a la xarxa es classifiquen inicialment en funció de l’estatdel ferm en les categories següents:

– De fàcil accés (F): hi pot circular qualsevol tipus de vehicle.

– D’accés mitjà (M): hi circulen vehicles tot terreny, lleugers i pesats.

– De difícil accés (D): només hi poden circular vehicles lleugers tot terreny.

– Impracticable (I): no hi pot circular cap tipus de vehicle.

• Totes les pistes que pertanyen a la xarxa també es classifiquen, d’acord amb la sevafunció, en les categories següents:


PB PL AI PC Longitud estesa

atm atm atm atm/m m

40 2 20 0,018 1.000

• La senyalització de la xarxa viària bàsica (característiques tècniques, tipus, crite-ris de senyalització, criteris de col·locació i revisió i manteniment) es defineix a lafitxa tècnica número 4 de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’IncendisForestals de la Diputació de Barcelona (OTPMIF), que es pot consultar al webwww.diba.cat/incendis.

• Las característiques tècniques de les pistes (geometria, plataforma, amplada, pendents,talussos, drenatges, corbes, radi de corba, peraltat, canvis de sentit, etc.) i de la deno-minada secció de servei, que és la secció vertical sense vegetació que té com a basela plataforma de la pista i les voreres d’1 metre a 1,5 metres d’amplada, es recullena la fitxa tècnica número 2 de l’OTPMIF, que es pot consultar al mateix web.

Els objectius del planejament respecte a la qualitat de les pistes, la construcció de la sec-ció de servei i la senyalització, són els següents:

• L’estat del ferm dels camins ha de ser d’accés fàcil o mitjà.

• Les pistes s’han d’adaptar a la fitxa tècnica número 2.

• La secció de servei s’ha de construir segons la categoria del camí d’acord amb elquadre següent:


Categoría Funció

1 Carreteres nacionals, comarcals i camins veïnals asfaltats

2 Accés a urbanitzacions, edificis singulars, agrupacions de cases i connexions

entre vies de 1a categoria

3 Tots els trams amb inici en camins de 1a i 2a categoria i final a la primera

cruïlla que es trobi, sempre que tingui una longitud igual o superior a 1.000 m

4 Tots els trams amb inici en camins de 3a categoria i final a la primera cruïlla

crítica, sempre que tingui longituds iguals o superiors a 1.000 m

5 Resta de trams

Categoria Construcció de la Responsables de l’execució

de la via secció de servei

1 Sí Estat, Generalitat, Diputació

2 Sí Ajuntament, consell comarcal, particulars

3 Amplada > 6 m

No

3 Amplada < 6 m Gestors del pla municipal de prevenció

Sí

4 Valoració multicriteri* Gestors del pla municipal de prevenció

5 Valoració multicriteri* Gestors del pla municipal de prevenció

* Vegeu l’article de Ventura Bertran i Castelló «Categorització de la xarxa viària bàsica», en aquesta mateixa publicació.

La senyalització ha de garantir:

– La circulació segura i eficaç dels vehicles d’extinció i la localització de punts d’aiguai altres singularitats.

– La informació sobre les mesures de prevenció d’incendis que han de prendre els habi-tants i els visitants de les zones forestals.

– L’evacuació dels veïns d’urbanitzacions i habitatges aïllats.

En casos excepcionals, alguna pista que forma el contorn de la cèl·lula es pot substituirper un altre element natural o artificial, com per exemple un tallafocs, un riu, etc.

6.3 Suport a les cèl·lules estructurals

L’estructuració territorial en cèl·lules delimitades per una xarxa viària bàsica es pot comple-mentar i millorar de múltiples maneres. En el planejament municipal que estem descrivint esduu a terme una acció en aquest sentit: la construcció de punts d’aigua. El tractament dela vegetació, que és, en definitiva, el combustible d’un incendi forestal, es planifica en altresprogrames. Les administracions locals participen en aquests programes en concret mitjan-çant els plans de restauració i millora forestal i els plans de prevenció per a urbanitzacions.

6.3.1 Punts d’aigua

Entenem com a punt d’aigua tota instal·lació hidràulica preparada per proveir d’aigua elsmitjans d’extinció. En general, la tendència d’aquest planejament és que tots els puntsd’aigua per als equips terrestres siguin del tipus hidrant,1 bé connectats a la xarxa gene-ral d’abastament d’aigua del municipi, o bé connectats a dipòsits o basses. Per als mit-jans aeris (helicòpters) es preveuen dipòsits i basses.

Tots els criteris tècnics per a la construcció de basses i dipòsits utilitzats en aquestplanejament es recullen a les fitxes número 1 i 3 de l’ OTPMIF, que es poden consultar alweb:< www.diba.cat/incendis.>

La densitat de punts d’aigua per a vehicles terrestres, sobre l’estructura ja comentada, esdetermina en funció del temps que tarda una cisterna a subministrar aigua a una auto-bomba de 3.500 litres de capacitat que treballa estacionada, sense aturar en cap momentla seva activitat. Aquest període es denomina temps de recàrrega. Per fer-ne el càlcul estenen en compte les variables i els valors següents:

• Capacitat mitjana de les cisternes dels camions de bombers: 3.500 l.

• Diàmetre de les mànegues: 25 mm.

• Longitud de l’estesa de mànega (una sola): 500 m.

• Volum d’aigua dins de la mànega amb la bomba en funcionament: 250 l.


1. Hidrant: presa d’aigua no equipada que permet als serveis d’extinció connectar mànegues per al submi-nistrament dels dipòsits de les autobombes. Consten dels elements següents: cos de l’hidrant, boca de con-nexió i vàlvula.

• Temps de buidatge de la cisterna (3.500 l – 250 l = 3.250 l) amb un cabal de sorti-da a la punta de llança de 60 l/min: 54 minuts.

• Temps de buidatge amb dues línies de 500 m: 27 minuts.

• Durada de les operacions de càrrega i descàrrega d’aigua de la cisterna d’abas-tament:

– col·locació i retirada de la mànega a l’hidrant 2,0 minuts

– ompliment de la cisterna (1.000 l/minut) 3,5 minuts

– buidatge a l’autobomba 2,0 minuts

– Total 7,5 minuts

• Temps de què disposem per carregar i buidar (27’ – 7,5’) = temps de recàrrega:19,5 minuts

• Velocitat de desplaçament de la cisterna:

• Distàncies màximes des del vehicle operatiu fins al punt d’aigua que pot recórrer lacisterna en el temps de 19,5 minuts:

El criteri per determinar la densitat de punts d’aigua en aquest planejament és el de con-siderar que qualsevol punt de la xarxa viària bàsica ha d’estar a un màxim de 3 quilòme-tres d’un punt d’aigua. S’ha considerat, doncs, la pitjor hipòtesi: que la cisterna ha de cir-cular per una pista forestal de tipus M. La superfície de servei d’un punt d’aigua per a equipsterrestres és, per tant, de 2.827 hectàrees.

La densitat de punts d’aigua per a helicòpters, sobre l’estructura ja comentada, es deter-mina considerant una descàrrega cada 8 minuts. Per fer-ne el càlcul es tenen en compteles variables i els valors següents:

• Velocitat mitjana de l’helicòpter: 180 km/h.

• Capacitat de càrrega de l’helicòpter: 1.000 l.


Tipus de via Velocitat mitjana (km/h1) Velocitat mitjana (km/min)

Carretera asfaltada 45,4 0,76

Pista forestal bona 26,1 0,44

Pista forestal mitjana 18,4 0,31

Pista forestal dolenta 12 0,20

1. Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Tipus de via Velocitat Temps de buidatge Distància que Distància màxima

mitjana temps de recàrrega pot recórrer la a un punt d’aigua

(km/min) (minuts) cisterna (km) (km)

Carretera asfaltada 0,76 19,5 14,44 7,22

Pista forestal F 0,44 19,5 8,58 4,29

Pista forestal M 0,31 19,5 6,04 3,00

• Repartiment del temps de descàrrega:

• Distància recorreguda en tres minuts: 9 km

• Superfície de servei d’un punt d’aigua per a helicòpters: 25.447 hectàrees

La capacitat mitjana d’aquests punts d’aigua és de 180.000 litres. En la pràctica, aquestvolum s’ha mostrat suficient per a la majoria d’incendis ja comentats, en què els equipsd’extinció arriben al punt d’inici en menys de 25 minuts comptats a partir de la seva decla-ració. En aquests casos, 10 descàrregues d’helicòpter (10.000 litres) i el buidatge de 5 cis-ternes (17.500 litres) acostumen a ser suficients (total: 27.500 litres).

6.3.2 Tractament de la vegetació

Aquest pla recull entre la seva informació cartogràfica el tipus i la distribució del combusti-ble al municipi d’acord amb elsmodels següents, modificats a partir dels de Rothermel (1983):

• Herbassar de menys de 30 cm d’alçada (model1).

• Herbassar de més de 30 cm d’ alçada (model 2).

• Màquia de 2 m a 4 m amb espècies arbòries (model 4).

• Brolla discontínua inferior a 1 m d’alçada (model 5).

• Brolla de més d’1 m d’alçada (model 6).

• Arbrat amb brolla superior a 1 m d’ alçada (model 7).

• Bosc dens sense estrats arbustius i herbacis (model 9).

• Bosc amb restes de tala (model 11).

• Vegetació de ribera.

• Conreus.

Aquests models es fan servir per determinar el risc de propagació dels incendis que espresenta en el proper apartat.

El pla no proposa cap tractament de la vegetació, atès el seu caràcter bàsic i les sevespossibilitats pressupostàries, però recull els tractaments que proposen altres plans. Enel cas concret de plans en els quals participa la Diputació de Barcelona, es poden citarels plans de prevenció d’incendis en urbanitzacions i el Programa de restauració, millo-ra i valorització de la superfície forestal. Els models utilitzats en aquest darrer planejamentes poden consultar a la publicació de la Diputació de BarcelonaModels silvícoles en bos-cos privats mediterranis. Aquesta i altres informacions es poden consultar, també, al web<www.diba.cat/incendis>.


Anada 3 minuts

Càrrega 1 minut

Tornada 3 minuts

Descàrrega 1 minut

Total 8 minuts

7. Criteri de reducció del risc de propagació dels incendis

S’entén per risc de propagació la probabilitat que té un incendi forestal d’estendre’s ensuperfície. La propagació és un fenomen complex que depèn de nombroses variables queinflueixen de manera diferent en l’evolució de l’incendi. Aquesta incidència de les variablesha estat poc estudiada a casa nostra i és impossible elaborar un càlcul matemàticamentincontrovertible. Aquesta dificultat ens limita, en general, a establir un ordre de magnitudde la propagació a partir d’un grup de variables determinat. L’ OTPMIF ha elaborat la sevapròpia conjectura, utilitzant la millor valoració científica possible de les variables i fent ser-vir sistemes d’anàlisi multicriteri. La metodologia utilitzada es descriu amb detall a l’articled’Albert Tehàs i Puig «Anàlisi multicriteri aplicada a l’estudi del risc de propagació d’un incen-di forestal», que es pot trobar en aquesta mateixa publicació.

Les variables utilitzades per al càlcul són:

• La velocitat de propagació del front en funció del pendent i el combustible.

• El temps de detecció i alerta.

• El temps d’intervenció dels bombers.

• El temps d’intervenció de les ADF.

• El temps de recàrrega.

La integració dels diferents criteris es resumeix finalment en tres classes de risc de pro-pagació: normal, alt i molt alt.

L’objectiu del planejament és millorar les diferents variables per aconseguir eliminar totesles cèl·lules classificades amb risc de propagació molt alt.

8. Altres criteris tècnics

Tota la informació gràfica i alfanumèrica s’emmagatzema en una base de dades cen-tral, que permet fer operacions digitals d’àmbit municipal, comarcal i provincial. La basecartogràfica de referència és el mapa digital 1/5.000 de l’Institut Cartogràfic de Cata-lunya.

9. Criteri de gestió

La gestió dels plans municipals de prevenció d’incendis forestals la fan les ADF, amb elvistiplau dels ajuntaments i el suport tècnic de la Federació Comarcal d’ADF, l’ajuntamentmateix i la Diputació de Barcelona.

10. Criteris de presentació

La presentació del pla és simple i sintètica. Per això, el pla es presenta en una carpeta plas-tificada, útil en el treball de camp, que només conté:


• Fitxes sobre:

– Mesures per reduir el risc d’incendis forestals.

– Infraestructures i equipaments per a la lluita contra els incendis.

– Mesures de caràcter administratiu.

– Gestió del pla.

– Obres.

– Plànol general del pla.

11. Criteri de revisió del pla

Tots els plans tenen un programa d’inversions i un programa de manteniment en la sevafitxa de gestió. La revisió té l’objectiu de comprovar el grau d’execució del planejament;programar el manteniment, ajustar el pla a les noves realitats del municipi i introduir-himillores.

La revisió es programa per a cada quatre o cinc anys en funció de la capacitat de l’ OTP-MIF, que és d’uns 57 plans per any.


Categorització de la xarxa viària bàsicade prevenció d’incendis forestalsa la província de Barcelona

Ventura Bertran Castelló et al.1

Enginyer de forestsOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

1. Objectius

L’objectiu principal de la categorització de la xarxa viària bàsica és determinar la prioritat en:

a) L’execució de la secció de servei (SS)b) el Pla de manteniment de la xarxa viària bàsica (XVB)

2. Categories de la XVB

| 103

1. Integrants de la Comissió de Planificació i Prevenció de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’IncendisForestals de la Diputació de Barcelona: J. I. Castelló, S. González, E. Pujol, A. Tehàs, M. A. Villamuera.

Categoria Descripció Execució SS Entitat responsablede l’execució de l’SS

1a Carreteres nacionals / Sí • Estat

comarcals / locals i camins • Generalitat de Catalunya

veïnals asfaltats • Diputació de Barcelona

Nota: Normalment asfaltats


2a Accés a urbanitzacions / Sí • Ajuntament

edificis singulars / agrupacions • Consell comarcal

de cases i connexions entre vies • Privats

de 1a categoria.

Nota: Es pot tractar de camins asfaltats o no. Són camins normalment gestionats pels municipis. Amb vistaa la revisió dels PPI, s’hauria de sol·licitar els plànols al municipi / consell comarcal per veure el planejamentde manteniment de camins que fan aquestes institucions.

3. Per a l’execució de la secció de servei (SS)

3.1 Integració de criteris

3.1.1 Tractament de la informació

Per cada punt i existeix un vector, que denominarem valoració en la prioritat d’execucióde la secció de servei de la xarxa viària bàsica de prevenció d’incendis forestals (SSi), deltipus:

SSi = [factor de risc de propagació d’incendi a la zona (Ri); factor d’accés a la zona (Ai);factor de servei a les persones (Si); factor de situació orogràfica del camí (Oi)]

SSi = (Ri, Ai; Si; Oi)

Per tal de poder transformar cada vector en un escalar que permeti assignar un valor numè-ric a cada punt i, per tant, comparar-lo amb qualsevol altre i classificar-lo entre diferentsclasses, s’utilitza el mètode de decisió multicriteri discreta de la suma ponderada, en quècada vector SSi s’expressa mitjançant un escalar SSi tal, que:

SSi = a · Ri + b · Ai + c · Si + d · Oi

Aquesta anàlisi multicriteri només s’aplicarà als camins de la XVB de les categories 4ai 5a.



3a Tots els trams amb inici en camins

de 1a i 2a categories i final a la

primera cruïlla que es trobi,

sempre que tinguin longituds

iguals o superiors a 1.000 m.

• Amb més de 6 m d’amplada No –

• Amb menys de 6 m d’amplada Sí PPI

4a Tots els trams amb inici en camins Valoració PPI

de 3a categoria i final a la primera multicriteri

cruïlla crítica de la zona o subzona,

sempre que tinguin longituds iguals

o superiors a 1.000 m.

5a Resta de trams Valoració PPI

multicriteri

Nota final: Els camins sense sortida sempre s’haurien de senyalitzar com a tals i segons el criteri del tècnic.És recomanable executar la secció de servei per millorar les condicions de seguretat del camí.

3.1.2 Valors dels factors que integren l’anàlisi multicriteri

Cada factor té un valor mínim d’1 i un valor màxim de 2, en funció dels paràmetres se-güents. A continuació es mostren les taules de valors per a cada factor.

Per al factor R, de risc de propagació d’incendi a la zona:

Per al factor A, de servei a les persones:

Per al factor S, de servei a les persones:

Per al factor O, de situació orogràfica del camí:

Categorització de la xarxa viària bàsica de prevenció d’incendis forestalsa la provincia de Barcelona | 105

Nivell de riscSuperfície de la zona < 50 % > 50 %

< 750 ha 1 2

> 750 ha 1 2

Nombre d’entrades a la zona > 1

Nre camins a punt d’aiguakm � VB servei zona 1 > 1

< 4 km 1 1

> 4 km 1 2

Nombre d’entrades a la zona = 1

Nre camins a punt d’aiguakm � VB servei zona 1 > 1

< 4 km 1 2

> 4 km 2 2

Habitatges pemanentsRuta de vigilància No Sí

No 1 2

Sí 2 2

Solana Obaga

Orientació 1 2

3.1.3 Determinació dels pesos a, b, c i d

Per a la determinació dels pesos s’utilitza el mètode de comparació per parells anomenatsistema de jerarquies analítiques (AHP), en què es compara factor amb factor, d’acordamb la següent escala fonamental de Saaty, en què es compara el grau d’importànciad’un factor envers l’altre:

A continuació es mostra la matriu per parells:

La matriu normalitzada s’obté a partir de la divisió de cada valor per la suma total dels valorsde la seva columna corresponent:

L’autovector prioritari (A) és la matriu formada per cada un dels valors de la suma de cel·lesdividit per 4. Justament, aquests valors de la matriu A són els pesos a, b, c i d respecti-vament:

0,23040,3178

A =0,41500,0369


Valor Definició Comentaris

1 Igual importància El criteri A és igual d’important que el criteri B3 Importància moderada L’experiència i el judici afavoreixen lleugerament

el criteri A sobre el B5 Importància gran L’experiència i el judici afavoreixen lleugerament

el criteri A sobre el B7 Importància molt gran El criteri A és molt mes important que el B com es

demostra en la pràctica9 Importància extrema La major importància del criteri A sobre el B es

irrefutable2,4,6,8 Valors intermedis quan és necessari i matisar

R A S ORisc de Accès a la Servei a les Orientació

propagació zona persones

R 1 1 1/3 7A 1 1 1 9S 3 1 1 9O 1/7 1/9 1/9 1

IR IA IS IO Suma de cel·les

IR 0,19 0,32 0,14 0,27 0,92IA 0,19 0,32 0,41 0,35 1,27IS 0,58 0,32 0,41 0,35 1,66IO 0,03 0,04 0,05 0,04 0,15

L’avaluació de la validació dels pesos obtinguts s’obté mitjançant la raó de consistència,la qual haurà d’estar per sota del 10% perquè s’accepti aquesta validació:

0,2304 1,180,3174 0,98

(5,14; 3,11; 2,44; 26,00) � 0,4150 = 1,01és la suma de columnes 0,0369 0,95de la matriu de comparació 4,15per parells

Índex de consistència = (4,15 – 4) / (4 – 1) = 0,05

(els 4 són el nombre de files i columnes, i l’1 és una constant)

Índex aleatori = 0,9

Raó de consistència = índex de consistència / índex aleatori, és a dir:

RC = 0,05 / 0,9 = 5,55%

La raó de consistència és d’un 5,55%; per tant, es pot acceptar com a vàlida la matriu A,que fa referència als pesos a, b, c i d.

Per tant, els pesos definitius que formen el polinomi integrat pels quatre factors abansesmentats són:

SSi = a · Ri + b · Ai + c · Si + d · Oi

a = 0,2304; b = 0,3178; c = 0,4150; d = 0,0369

3.1.4 Formació de classes

Aplicant-hi les tècniques de ponderació, hem transformat una informació quantitativa enuna de caràcter qualitatiu. Per evitar una gran dispersió de valors, els concentrem en duesclasses, que constituïm amb intervals fixos d’acord amb el quadre següent:

4. Per a l’execució del pla de manteniment de la xarxa viàriabàsica de prevenció d’incendis forestals

4.1 Integració de criteris

4.1.1 Tractament de la informació

Per a cada punt i existeix un vector, que denominarem valoració en la prioritat d’execuciódel Pla de manteniment dels camins que formen part de la xarxa viària bàsica de preven-ció d’incendis forestals (PMi), del tipus:


Intervals de valors de la secció de servei (SSi) Prioritat d’execució de la secció de servei

1-1,49 Baixa1,50-2 Alta

PMi = [factor de pendent longitudinal mitjà (PLi); factor de duresa del ferm (DFi); factord’orientació del camí (Oi); factor de pluviositat mitjana anual de l’estació de referèn-cia (PVi)]

SSi = (PLi, DFi; Oi; PVi)

Per tal de poder transformar cada vector en un escalar que permeti assignar un valor numè-ric a cada punt i, per tant, comparar-lo amb qualsevol altre i classificar-lo entre diferentsclasses, s’utilitza el mètode de decisió multicriteri discreta de la suma ponderada, en quècada vector PMi s’expressa per un escalar SSi tal, que:

PMi = a ·PLi + b · DFi + c · Oi + d · PVi

Aquesta anàlisi multicriteri només s’aplicarà als camins de la XVB de les categories4a i 5a.

4.1.2 Valors dels factors que integren l’anàlisi multicriteri

Igual que en l’anàlisi multicriteri per a la secció de servei, cada factor té un valor mínim d’1i un valor màxim de 2, en funció dels paràmetres següents. A continuació es mostren enuna única taula els valors per a cada factor:

4.1.3 Determinació dels pesos a, b, c i d

Per a la determinació dels pesos, s’utilitza el mètode de comparació per parells anome-nat sistema de jerarquies analítiques (AHP), en què es compara factor amb factor, d’acordamb l’escala fonamental de Saaty, en què es compara el grau d’importància d’un factorenvers l’altre:

A continuació es mostra la matriu per parells:


Valor PL DF OR PV

1 < = 8% Durs Solana < = 500 mm

2 > 8% Tous/ Trànsit Obaga > 500 mm

PL DF OR PVPendent Duresa Orientació Pluviometria

longitudinal mitjà del ferm del camí mitjana anual

PL 1 1/3 1 1/3

DF 3 1 3 1

OR 1 1/3 1 1/5

PV 3 1 5 1

La matriu normalitzada s’obté a partir de la divisió de cada valor per la suma total dels valorsde la seva columna corresponent:

L’autovector prioritari (A) és la matriu formada per cada un dels valors de la suma de cel·lesdividit per 4. Justament, aquests valors de la matriu A són els pesos a, b, c i d, respecti-vament:

0,12040,3612

A =0,10720,4112

L’avaluació de la validació dels pesos obtinguts s’obté mitjançant la raó de consistència,la qual haurà d’estar per sota del 10% perquè s’accepti aquesta validació:

0,1204 0,960,3612 0,96

(8,00; 2,66; 10,00; 2,53) � 0,1072 = 1,07és la suma de columnes 0,4112 0,1,04de la matriu de comparació 4,04per parells

Índex de consistència = (4,04 – 4) / (4 – 1) = 0,0135

(el 4 és el nombre de files i columnes, i l’1 és una constant)

Índex aleatori = 0,9

Raó de consistència = índex de consistència / índex aleatori, és a dir:

RC = 0,0135 / 0,9 = = 1,50%

La raó de consistència és d’un 1,49%; per tant, es pot acceptar com a vàlida la matriu A,que fa referència als pesos a, b, c i d.

Per tant, els pesos definitius que formen el polinomi integrat pels quatre factors abansesmentats són:

PMi = a · PLi + b · DFi + c · Oi + d · PVi

a = 0,1204; b = 0,3612; c = 0,1072; d = 0,4112


IPL IDF IO IPV Suma cel·les

IPL 0,13 0,13 0,10 0,13 0,48

IDF 0,38 0,38 0,30 0,39 1,44

IO 0,13 0,13 0,10 0,08 0,43

IPV 0,38 0,38 0,50 0,39 1,64

4.1.4 Formació de classes

Aplicant-hi les tècniques de ponderació, hem transformat una informació quantitativa enuna de caràcter qualitatiu. Per evitar una gran dispersió de valors, els concentrem en duesclasses, que constituïm amb intervals fixos d’acord amb el quadre següent:


Intervals de valors dels camins de la XVB Prioritat execuciódel Pla de manteniment (PMi) de camins

1-1,49 Baixa

1,50-2 Alta

Anàlisi multicriteri aplicada a l’estudi del riscde propagació d’un incendi forestal

Albert Tehàs i Puig

Enginyer tècnic forestalOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

El risc de propagació és la quantificació del perill que un incendi forestal afecti una superfí-cie determinada. Es presenta lametodologia emprada per l’Oficina Tècnica de PrevencióMuni-cipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona per a la valoració del risc de propa-gació d’incendis forestals. Es descriuen les hipòtesis en què es basa, les variablesconsiderades i l’anàlisi multicriteri emprada per al càlcul dels valors del risc de propagació.

Aquesta metodologia estableix un índex que determina un criteri per a cada variable mitjan-çant una funció d’utilitat ordinal, una integració ponderada dels criteris en un valor escalar delrisc i la determinació de classes de risc en el territori. Aquest plantejament està orientat al càl-cul mecanitzat del risc territorial de propagació mitjançant un sistema d’informació geogràfica.

1. Introducció. Perill i risc

Es defineix perill com la proximitat de l’ocurrència d’algun tipus de dany, i risc com la pro-babilitat que es produeixi aquest dany. Acotant a l’àmbit forestal, el perill d’incendi fores-tal és una característica intrínseca dels combustibles forestals (el perill hi és per l’existènciade material combustible), mentre que el risc d’incendi forestal és la probabilitat que l’incendies manifesti i causi uns danys determinats.

Per mesurar el risc, o la probabilitat del dany, cal tenir en compte factors addicionals al’existència (quantitat i distribució) dels combustibles. Segons els factors estudiats, es podendefinir tres tipus de risc: d’ignició, de propagació i d’afectació a determinats béns i per-sones (vulnerabilitat). Cadascuna d’aquestes definicions té la seva pròpia qualificació res-pecte a l’objectiu que es pretén. Així, el risc d’ignició és la probabilitat que comenci un incen-di forestal, el risc de propagació és la probabilitat que afecti una extensió determinada, iel risc d’afectació a elements vulnerables és l’impacte social, cultural i econòmic que pottenir sobre persones i béns.

2. Criteris i variables

La propagació d’un incendi forestal és un fenomen complex que depèn de nombroses varia-bles, que no tenen el mateix grau d’influència sobre aquesta. Això permet conjecturar que,escollint les més significatives, podrem establir un ordre de magnitud de la propagació.Per fer aquesta selecció es pren com a punt de partida la hipòtesi que la propagació d’unincendi (que sense intervenció de les persones depèn, principalment, del tipus de vege-

| 111

tació, del pendent i de les circumstàncies meteorològiques), està vinculada al temps dereacció dels equips de vigilància, extinció i suport, i a la seva eficàcia.

En concordança amb la hipòtesi esmentada, es consideren les variables següents, quees justificaran en els apartats corresponents: velocitat del front de l’incendi, temps de detec-ció, temps d’intervenció i temps de recàrrega. Quan s’afegeix a les variables un mínimd’informació relativa a les valoracions del planificador, les variables es converteixen en cri-teris. És a dir, el criteri expressa, amb més o menys precisió, les valoracions del planifica-dor respecte a una variable determinada, a través d’una funció d’utilitat ordinal.

El mètode que es descriu a continuació estableix:

– Un índex que determina un ordre (funció d’utilitat ordinal) per a cada variable.

– La integració ponderada de tots els criteris en un valor escalar del risc de propaga-ció (valor del risc) per a cada punt del territori.

– L’establiment de classes entre aquests valors del risc de propagació.

– L’aplicació mecanitzada d’aquesta anàlisi a través d’un sistema d’informació geogrà-fica (SIG), emprant la cartografia digitalitzada dels plans municipals de prevenciód’incendis.

En aquesta metodologia de càlcul del risc de propagació no es considera la intervencióde mitjans aeris, perquè la seva activitat està limitada a determinades condicions de llumi de vent, i perquè es considera la possibilitat d’una situació d’emergència simultània queimpedeixi la seva actuació en totes les àrees afectades.

3. Definició de les funcions d’utilitat ordinal dels criteris

3.1 Velocitat de propagació del front de l’incendi

La velocitat de propagació de l’incendi ve determinada pel tipus de combustible, el contin-gut d’humitat del combustible fi, el pendent del terreny i la velocitat del vent. La modelitza-ció de la velocitat de propagació d’un incendi forestal s’ha obtingut utilitzant la Field Guideto the Canadian Forest Fire Behavior Prediction (FBP) System (Canadian Forest Service, 1996).

Es proposa una adaptació dels models de combustible emprats en la FBP als models deRothermel, més assimilables a les formacions vegetals mediterrànies.


Taula 1. Adaptació dels models de combustible de l’FBP als de Rothermel

Descripció Model de combustible

FBP Rothermel

Herbassar < 30 cm O-1b (grau de marciment 75%) 1Herbassar > 30 cm – 2Màquia de 2 a 4 m M-4 (60% combustible sec) 4Arbúcia fins a 1 m M-3 (60% combustible sec) 5Arbúcia fins a 2 m – 6Bosc amb sotabosc > 1 m C-5 7Bosc dens sense sotabosc C-6 9Bosc amb restes de tallada C-4 11

L’FBP empra l’anomenat codi d’humitat del combustible fi (FFMC), que és un codi inversen què els valors més elevats corresponen a les humitats del combustible més baixes, iviceversa. L’FFMC es calcula amb taules a partir d’un FFMC estàndard, comprès entre 50i 100, determinat per a la nostra zona geogràfica, a partir de l’hora del dia. Si l’FFMC estàn-dard no és conegut, es pot conèixer aproximadament, entre les 6.00 i les 12.00 hores (horasolar o universal), a partir de l’hora del dia i de la humitat relativa ambiental. S’ha pres coma FFMC un càlcul mitjà dels obtinguts a les 12.00 hores, amb una humitat relativa inferioral 33%, i s’ha obtingut un codi de 90.

Anàlisi multicriteri aplicada a l’estudi del risc de propagació d’un incendi forestal | 113

Taula 2. Velocitats de propagació del front d’un incendi forestal

Model de Pendent Diferencial Velocitat Velocitat del front

combustible (%) velocitat del efectiva del

vent (km/h) vent (km/h) m/min km/h

10 3 33 52 3,1

20 7 37 73 4,4

1 / 2 30 11 41 83 5,4

40 15 45 88 5,3

50 21 51 90 5,4

10 2 32 32 1,9

20 6 36 46 2,8

4 30 9 39 54 3,2

40 13 43 58 3,5

50 18 48 60 3,6

10 2 32 53 3,2

20 8 38 71 4,3

5 / 6 30 13 43 77 4,6

40 18 48 80 4,8

50 24 54 81 4,9

10 1 31 11 0,7

20 3 33 15 0,9

7 30 5 35 19 1,1

40 7 37 22 1,3

50 9 39 23 1,4

10 2 32 33 2,4

20 4 34 37 2,2

9 30 7 37 41 2,5

40 10 40 43 2,6

50 13 43 44 2,6

10 3 33 44 2,6

20 7 37 61 3,7

11 30 12 42 70 4,2

40 17 47 74 4,4

50 23 53 75 4,5

A partir de la taula de l’FBP, en què es combina el pendent del terreny amb el tipus decombustible, s’obté el diferencial de la velocitat del vent. El diferencial s’empra per obte-nir la velocitat efectiva del vent, que s’afegeix a la mesura de la velocitat real del vent, obtin-guda a l’estació meteorològica més propera a la localització de l’incendi, a les 12.00 hores.En cas que no es disposi de la mesura del vent en temps real, la velocitat del vent es fixa-ria en 30 quilòmetres per hora, atès que el 90% d’incendis d’aquesta regió mediterràniaes produeixen en l’interval de velocitat del vent que va de 0 a 30 quilòmetres per hora. Eldiferencial de la velocitat del vent és positiu si el pendent del terreny en la direcció del venttambé és positiu. Si el pendent en aquesta direcció és negatiu, el diferencial no s’hauriade considerar, o fins i tot s’hauria de considerar negatiu. Per a la determinació de la velo-citat del front de l’incendi, es considera el pitjor cas, en què el pendent majoritari del ter-reny seria positiu en la direcció del vent.

Per a la determinació teòrica de la velocitat del front de l’incendi, cal determinar en primerlloc un índex inicial de propagació (ISI), a partir de l’FFMC i de la velocitat efectiva del vent.A partir de l’ISI i del BUI (índex referent a la quantitat de combustible disponible per cre-mar), es determina la velocitat del front de l’incendi en metres per minut, emprant les tau-les existents a la FBP per a cada tipus de combustible. Es considera l’índex BUI coml’estàndard determinat en cada taula. La taula final és la resultant de la combinació de lestaules esmentades.

La funció d’utilitat ordinal d’aquest criteri estableix l’índex de velocitat de propagació delfront.

3.2 Temps de detecció i alerta

S’entén com a temps de detecció i alerta l’interval que transcorre entre l’inici de l’incendii el moment de l’avís als bombers o a les agrupacions de defensa forestal (ADF). Per esta-blir aquest temps, s’analitzen la ubicació de les torres fixes de guaita i les rutes de la vigi-lància mòbil. Es considera que el temps fins al moment de l’avís és el mateix per als bom-bers que per a les ADF.

Amb referència a les torres fixes de guaita, els punts del territori es classifiquen en visiblesi no visibles, en funció de la ubicació del punt i de la forma del terreny. Els punts visi-bles determinen l’anomenada «conca visual». La distància màxima observable des d’unatorre es considera que és de 15 a 20 kquilòmetres. Quant a la vigilància mòbil, els puntsdel territori es classifiquen en visibles durant mes d’un 70% del recorregut i visibles durantmenys del 70% del recorregut de la ruta.

La funció d’utilitat ordinal estableix l’índex de temps de detecció i alerta.


Taula 3. Índex de velocitat de propagació del front (Iv)

Velocitat de propagació Índex de velocitat

< 32 m/min 1

32-66 m/min 2

> 66 m/min 3

3.3 Temps d’intervenció

S’entén com a temps d’intervenció el temps transcorregut des que els equips terrestresd’extinció reben l’avís d’incendi fins que comencen a treballar en l’extinció d’aquest incen-di. En formen part el temps de preparació, el temps de desplaçament i el temps de des-plegament funcional del material d’extinció i del personal d’intervenció.

Les dades del programa francèsOpération Promethée, que relacionen la superfície crema-da en el moment de l’arribada dels equips d’extinció amb la superfície forestal finalment afec-tada (quadre núm. 5), indiquen que 9 de cada 10 incendis que, a l’arribada dels bombers,havien cremat menys d’1 hectàrea de superfície, no van superar les 5 hectàrees finals cre-mades, mentre que quan, a l’arribada dels bombers, ja havien cremat entre 1 i 2 hectàreesde superfície, només 4 de cada 10 incendis no van superar les 5 hectàrees finals crema-des. Finalment, posen de manifest que el 90% dels incendis que al final van superar les20 hectàrees havien cremat, en el moment de l’arribada dels bombers, més d’1 hectàrea.


Taula 4. Índex de temps de detecció i alerta (Id)

Visibilitat mòbilVisibilitat fixa > 70% < 70%

Visible 1 1

No visible 2 3

Taula 5a. Nombre d’incendis segons la superfície inicial afectada en el momentde l’arribada dels mitjans terrestres i superfície final afectada

Superfície inicial (ha)Superfície final (ha)

nre. % nre. % nre. % nre. % nre. % nre. % nre. %

0,1-0,9 284 491-1,9 172 30 5 72-4,9 57 10 23 32 1 45-9,9 11 2 35 47 11 42 4 6610-19,9 44 7 5 7 8 31 1 17 1 220-49,9 11 2 4 5 3 11 1 17 40 7550-99,9 2 8 7 13 3 14100-499,9 2 2 1 4 2 4 11 50 1 34> 500 3 6 8 36 2 66

TOTAL 579 100 74 100 26 100 6 100 53 100 22 100 3 100

Font: Opération Promethée. Abril 1992 - desembre 1999.

Taula 5b. Percentatge d’incendis que superen el doble de la superfície inicial

Superfície inicial (ha) %

0,1- 0,9 511-1,9 632-4,9 96

Font: Opération Promethée. Abril 1992 - desembre 1999.

Per a l’establiment d’una classificació dels temps d’arribada dels equips d’extinció es tenenen compte les dades obtingudes pel Département des Pyrénées Orientales en el Sché-ma départemental d’aménagement de la fôret contre l’incendie.

Temps d’intervenció dels bombers

Es considera a partir de la combinació del temps de desplaçament dels vehicles autobom-ba des del parc de bombers i del temps de desplegament. El temps de preparació no esconsidera, ja que se suposa que, un cop rebuda l’alerta, la sortida dels bombersés immediata. Finalment es considera que l’eficàcia dels bombers sempre és la mateixa,sigui quin sigui el seu material i el parc de procedència, i que generalment empren bom-bes d’alta pressió (superior a 50 atmosferes) i mànegues de 25 mil·límetres en trams de20 metres de longitud.

Per al càlcul del temps de desplaçament, es tenen en compte les velocitats mitjanes enrelació amb el tipus de via d’accés i el seu estat.

La funció d’utilitat ordinal estableix l’índex de temps d’intervenció dels bombers.


Taula 6. Intervals de temps d’arribada a l’incendi

Temps d’arribada (min.) Nre. d’incendis Nre. d’incendis (% acumulat)

0-10 92 29,3

11-20 148 76,4

21-30 51 92,7

31-44 17 98,1

> 45 6 100

Font: DPO. Schéma départemental d’aménagement de la fôret contre l’incendie. Any 2000.

Taula 7. Velocitats mitjanes d’un vehicle autobomba Pegaso 3046/10, amb 3.500 litresd’aigua

Tipus de via Velocitat mitjana (km/h)

Carretera asfaltada 45,4

Pista forestal bona 26,1

Pista forestal mitjana 18,4

Pista forestal dolenta 12

Taula 8. Índex de temps d'intervenció dels bombers professionals

Distància a peu a l’incendiTemps de desplaçament del vehicle < 20 m De 21 a 60 m > 60 m

< 15 minuts 1’ 1’ 2’

Entre 15 i 20 minuts 2’ 2’ 3’

> 20 minuts 3’ 3’ 3’

Temps d’intervenció de les ADF

El temps d’intervenció d’una agrupació de defensa forestal es valora a partir dels factorssegüents: tipus de material, preparació i formació del personal, temps de concentració delpersonal, temps de desplaçament dels vehicles i temps d’accés a l’incendi. Les combina-cions entre el tipus de material que té una ADF i el grau de preparació del seu personal enspermeten establir tres tipus d’ADF (A, B i C) en relació amb la seva capacitat d’extinció.

La funció d’utilitat ordinal estableix l’índex de temps d’intervenció de les ADF, segons laseva capacitat d’extinció. L’índex de temps d’intervenció per a les ADF de tipus C es con-sidera de tres en tots els casos.

La funció d’utilitat ordinal estableix l’índex de temps d’intervenció en combinar els índexsde temps d’intervenció dels bombers i de les ADF.


Taula 9. Tipus d’ADF en relació amb la seva capacitat d’extinció

Preparació del personalTipus de material Alta Mitjana Baixa

Bombes d’alta pressió i 2.500 l d’aigua o més A A BBombes de baixa pressió o fins a 2.500 l d’aigua A B CSense bombes, només aigua B C C

Taula 10a. Índex de temps d'intervenció de les ADF de tipus A

Temps de concentració i Distància a peu a l’incenditemps de desplaçament del vehicle < 20 m 20-60 m > 60 m

< 10 minuts 1’’ 1’’ 2’’10-15 minuts 2’’ 2’’ 3’’> 15 minuts 2’’ 3’’ 3’’

Taula 10b. Índex de temps d'intervenció de les ADF de tipus B

Temps de concentració i Distància a peu a l’incenditemps de desplaçament del vehicle < 20 m 20-60 m > 60 m

< 10 minuts 1’’ 2’’ 3’’10-15 minuts 2’’ 3’’ 3’’> 15 minuts 3’’ 3’’ 3’’

Taula 11. Índex de temps d'intervenció (Ii)

Índex ADFÍndex bombers 1’’ 2’’ 3’’

1’ 1 1 12’ 1 2 23’ 1 2 3

3.4 Temps de recàrrega

El temps de recàrrega és el període de temps que requereix un vehicle autobomba o unacisterna per proveir-se d’aigua. Correspon a la suma del temps de desplaçament fins alpunt d’aigua d’acumulació o pressió, el temps de les operacions de connexió i càrrega iel temps de desplaçament del retorn al punt on els mitjans terrestres estan actuant. El tempsde recàrrega òptim ha de ser el que garanteixi la continuïtat del subministrament d’aigua.Per al càlcul d’aquest temps es consideren dos vehicles actuants, un que fa tasquesd’impulsió i l’altre de recàrrega. La capacitat mitjana de les cisternes dels camions de bom-bers és de 3.500 litres, i les mànegues que s’utilitzen per a l’estesa a llargues distànciesamb alta pressió són de 25 mil·límetres de diàmetre. Considerant una estesa mitjana de500 metres de mànega, que amb la bomba en funcionament conté 250 litres d’aigua, resul-ta que el temps de buidatge de la cisterna amb un cabal de sortida a la punta de llançade 60 litres per minut és de 54 minuts. Considerant dues línies de mànega, el temps debuidatge resultant és de 27 minuts.

Les operacions de connexió, càrrega i descàrrega es considera que tenen una duradade 7,5 minuts, entre el temps de col·locació de la mànega o el mangot a l’hidrant o lalàmina d’aigua; el de càrrega de la cisterna, el de recollida, si escau, de la mànega o elmangot, i el de descàrrega. En conseqüència, el temps de desplaçament ha de ser infe-rior a 19,5 minuts. Aplicant-hi les velocitats de la taula 7, en el cas de pistes forestalsen estat correcte (mitjà), obtenim que la distància entre el vehicle autobomba i qualse-vol punt d’accés a l’aigua, per tal de garantir el subministrament continu, ha de ser infe-rior a 3 quilòmetres, o també que la distància entre punts d’aigua ha de ser inferior a6 quilòmetres.

La funció d’utilitat ordinal estableix l’índex de temps de recàrrega.

4. Integració de criteris per a l’anàlisi multicriteri

L’anàlisi multicriteri és una eina de presa de decisions i de valoració d’alternatives molt efi-caç com a orientació en la discussió i consens d’un grup de treball. Amb aquesta eina,els membres del grup poden exposar la valoració de les alternatives, i després aplicar lametodologia per a l’ajustament de les puntuacions atorgades en conjunt. Es tracta de deter-minar els criteris que s’empraran i ponderar-los segons la seva importància, assignant-losun pes específic d’acord amb la seva transcendència en el resultat final.

Els càlculs matemàtics que cal fer parteixen de la base que per a cada punt i del terri-tori existeix un vector, que denominarem valoració del risc de propagació (Vri), del tipus


Taula 12. Índex de temps de recàrrega (Ir)

Temps de recàrrega Índex de temps de recàrrega

< 27 minuts 1

Entre 27 i 54 minuts 2

> 54 minuts 3

[índex de velocitat (Ivi), índex de detecció (Idi), índex d’intervenció (Iii), índex de recàr-rega (Iri)].

Vri= (Ivi, Idi, Iii, Iri)

Per tal de poder transformar cada vector en un escalar que permeti assignar un valor numè-ric a cada punt i, i, per tant, comparar-lo amb qualsevol altre i classificar-lo, s’utilitzal’anomenat mètode de decisió multicriteri discreta de la suma ponderada, en què cadavector Vri s’expressa mitjançant un escalar vri tal, que:

vri= a · Ivi + b · Idi + c · Iii + d · Iri

El procediment de determinació dels pesos s’inicia amb el mètode de comparació perparells, anomenat sistema de jerarquies analítiques. En primer lloc, cal comparar les varia-bles dues a dues, i obtenir una matriu de comparació per parells. Les comparacions espassen de qualitatives a quantitatives a partir dels criteris d’importància numèrica se-güents: 1- igual d’important, 3- una mica més important, 5- més important, 7- molt mésimportant.

A partir de la matriu de comparació es determina la matriu normalitzada i l’autovector prio-ritari, com a eina matemàtica que permet determinar el grau de consistència entre els pesosatorgats a les quatre variables. Si la raó de consistència és inferior al 10%, es consideraque la relació entre els pesos escollits és acceptable.


Taula 13. Matriu de comparació per parells (m.c.p.)

Iv Id Ii Ir

Iv 1 1/3 1/5 1

Id 3 1 1 3

Ii 5 1 1 3

Ir 1 1/3 1/3 1

Suma 10 2,6668 2,5334 8

Taula 14. Matriu normalitzada (m.n.)

Iv Id Ii Ir Suma

Iv 0,1 0,1251 0,0790 0,1250 0,4291

Id 0,3 0,3750 0,3948 0,3750 1,4448

Ii 0,5 0,3750 0,3948 0,3750 1,6448

Ir 0,1 0,1251 0,1316 0,1250 0,4817

5. Formació i ús de les classes de risc de propagació

Per tal d’evitar la dispersió de valors es proposa l’establiment de tres classes de risc depropagació, constituïdes en intervals fixos. La formació de classes permet passar d’un valorquantitatiu del nivell de risc de propagació a un de qualitatiu.

6. Generació de mapes de risc de propagació

Els mapes de classes de risc de propagació són el resultat final de la metodologia expo-sada. Aquests mapes han de ser un instrument de suport per al planificador, i no s’hande considerar en cap cas un fi en si mateixos. L’elecció de variables, la modelització de ladinàmica d’un incendi, la matriu de comparació per parells, la suma ponderada i altres valo-racions del planificador no són càlculs exactes, són aproximacions a un problema que apor-ten estimacions que poden ajudar en l’anàlisi, però que mai no la poden substituir.

Tota la metodologia per a la valoració del risc de propagació d’incendis forestals en cadapunt del territori i la seva classificació està plantejada per a la seva mecanització mitjançantun sistema d’informació geogràfica (SIG), que es troba en procés d’implementació. Aquest


Figura 1. Procés de càlcul de la raó de consistència

Autovector prioritari (A) = Suma de files de la m.n. /4

0,10720,3612

A = 0,41120,1204

(Suma de columnes de la m.c.p.) (A)0,1072 1,0720

(10; 2,6668; 2, 5334; 8) � 0,3612 0,96320,4112 = 1,04170,1204 0,9632

4,0401

Nombre de variables = 4.Índex de consistència = (4,0401 – 4) / (4 – 1) = 0,0401. Índex aleatori = 0,9.Raó de consistència = 0,0401 / 0,9 = 0,0148 = 1,4%Pesos definitius: a = 0,1072; b = 0,3612; c = 0,4112; d = 0,1204

Taula 15. Classes de risc de propagació

Intervals de valor de vri Classe en el punti

1-1,66 Normal

1,67-2,33 Alt

2,34-3 Molt alt

SIG disposa d’extensions que permeten la càrrega de tota la informació cartogràfica neces-sària per al càlcul de l’índex de risc, la generació de mapes per a cada criteri i la del mapaintegrat de risc de propagació territorial, i també altres eines complementàries.

7. Conclusions

Aquesta metodologia per al càlcul del risc de propagació d’incendis forestals té una basecientífica sòlida, però cal validar-la a partir dels coneixements de què disposen els engi-nyers del territori, que han d’interpretar i valorar els mapes de risc en funció de la realitatespacial i temporal del territori.

La modelització de la velocitat de propagació d’un incendi forestal requereix l’anàlisi en pro-funditat de les característiques del territori d’àmbit mediterrani, començant per l’establimentde models de combustible actualitzats i adaptats a les formacions vegetals presents enl’àmbit esmentat, en funció de la seva estructura i el seu comportament en incendis.

Els elements cartogràfics necessaris per al càlcul dels risc de propagació requereixen una actua-lització freqüent i exhaustiva per tal d’obtenir mapes de risc que plasmin a cada moment larealitat del territori. Actualment, el programa de prevenció municipal d’incendis forestals dela Diputació de Barcelona preveu la revisió quadriennal de la cartografia de prevenció.

L’objectiu del planejament del programa de prevenció esmentat és reduir o suprimir totesles zones amb classe de risc de propagació alt o molt alt. Les estratègies d’aquests plansper aconseguir-ho es basen fonamentalment en la creació i la millora d’infraestructures,equipaments o serveis que afavoreixin la reducció dels temps de detecció, d’intervenciói de recàrrega dels mitjans terrestres d’extinció.


Figura 2. Mapa de classes de risc de propagació (SIG ArcView amb extensió específica)

Dos aspectes polèmics de les cremesprescrites: la finestra de prescripciói els costos

Josep Lluís Ruiz-Bellet

Enginyer de forestCol·laborador de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

En aquesta comunicació tractem dues de les qüestions més controvertides entorn de lacrema prescrita. Una és justament el cor de la tècnica: la definició de la finestra de pres-cripció, és a dir, la tria de les condicions meteorològiques adients que determinen forta-ment l’efectivitat i els impactes de la crema. L’altra qüestió és un dels avantatges que tra-dicionalment s’adjudiquen a la crema prescrita: el baix cost de reducció de càrrega decombustible en comparació amb altres mètodes.

La finestra de prescripció

La crema prescrita és l’aplicació controlada del foc a combustibles forestals, en una àreadeterminada, en unes condicions meteorològiques escollides per assolir uns objectius degestió definits prèviament (Dixon, 1966).

El comportament del foc en un incendi forestal depèn de tres grups de factors, l’anomenattriangle ecològic del foc: topografia, condicions meteorològiques i combustible. En el casespecífic de la crema prescrita, el comportament del foc depèn d’aquests tres grups defactors ambientals i, a més, de la tècnica de conducció del foc, que, a diferència dels fac-tors ambientals, depèn exclusivament de la voluntat de l’executor de la crema.

Alguns dels factors ambientals són fixos en el temps (almenys en el temps que transcor-re des de la redacció del «pla de crema» fins al dia de la crema), i cal planificar la cremaprescrita per tal d’adaptar-la a aquests condicionants; exemples de factors fixos són elpendent i l’orientació de la parcel·la, o el tipus, la càrrega i la mida del combustible.

Altres factors són variables en el temps, de manera que el planificador de la crema en pottriar els valors més adients per aconseguir el comportament desitjat del foc. El conjunt devalors escollits és la finestra de prescripció. Exemples de factors variables són la velocitati la direcció del vent o la humitat del combustible. Més precisament, la finestra de pres-cripció inclou, a més de factors ambientals variables, paràmetres que descriuen el com-portament del foc, com ara l’alçada de la flama o la velocitat de propagació del foc.

Així, la determinació de la finestra de prescripció és un element clau de la planificació dela crema prescrita, ja que, juntament amb el tipus de conducció del foc, és el paràmetreque permet regular les característiques del foc i, per tant, els efectes de la crema.

| 123

Ara bé, com es determinen els valors o rangs desitjables de les variables que conformenla finestra de prescripció? Fernandes (2000) agrupa les eines que hi ha actualment per defi-nir-les en quatre aproximacions diferents:

a) Guies de camp de base estadística, a Austràlia.

b) Models del comportament del foc, com el programa RxWindow de Behave, alsEstats Units.

c) Sistema de predicció del comportament del foc del Canadà, que és una aproxima-ció intermèdia entre les dues anteriors.

d) Sistemes experts d’intel·ligència artificial, als Estats Units.

Malauradament, certs autors (Fernandes, 2000; Arnaldos et al., 2004) creuen que aquestsinstruments tècnics no són directament utilitzables a Europa, ja que han estat desenvolu-pats per a uns complexos de combustible i vegetació molt concrets. Per aquesta raó, s’hacreat el projecte europeu de recerca Fire Torch – Prescribed burning as a tool for the Medi-terranean region: a management approach, que té l’objectiu de proporcionar regles irecomanacions tècniques que substitueixin el coneixement qualitatiu i eminentment empí-ric que es fa servir actualment en la crema prescrita (rules of thumb1). És precisament aquestenfocament intuïtiu el que ha portat certs autors a considerar la crema prescrita un art2

basat en l’experiència i el «nas» dels responsables de la crema, més que no pas una tèc-nica basada en criteris objectius.

En efecte, tot revisant la bibliografia (taula 1) es dedueix que les recomanacions per fixarfinestres de prescripció no sorgeixen de la recerca científica i que el que probablement fanmolts autors és copiar i modificar lleugerament les xifres d’un autor anterior, que les va donarbasant-se en la seva experiència personal, en una zona concreta i amb un tipus de com-bustible i vegetació determinats.

Avaluació econòmica: costos

Un dels arguments dels defensors de la crema prescrita és el baix cost unitari d’aquesttractament del combustible en comparació amb altres, particularment l’esbrossada meca-nitzada.

En aquest apartat hem analitzat la validesa d’aquest argument de dues maneres: amb unarecerca bibliogràfica d’anàlisi de costos i amb el càlcul del cost unitari d’una crema pres-crita d’exemple.


1. Rule of thumb és un terme anglès que designa una regla d’aplicació general, fixada a través de la pràcticao l’experiència, sense una base formal. Un equivalent en català podria ser «regla pràctica» o «regla empírica».2. «L’aplicació de cremes prescrites sota boscos és un art. Ens podem convertir en millors artistes estudiantamb cura el treball dels grans artistes i practicant regularment el nostre art, però mai no serem artistes per-fectes. Bona sort.» (Ryan, 2000)«Així es pot qualificar una conducció del foc realitzada amb habilitat, si qui la dirigeix uneix a la pràctica crea-tivitat, facultat que defineix una obra feta amb art i qualifica l’executor com a artista.» (Martínez, 2001)«Malgrat els molts anys de cremes prescrites en parts dels Estats Units […], l’art i la ciència de la prescripcióde cremes encara són a les beceroles al nostre país.» (Paysen, 2000)

Dos aspectes polèmics de les cremes prescrites: la finestra de prescripció i els costos | 125

Taula1.Ran

gsreco

man

atsper

diversosau

tors

per

alafin

estradeprescripció

Varia

ble

Dixo

n19

66Ph

aro

Pier

ovic

hO

hlen

busc

hM

olin

ai

Ryan

Mar

tínez

Dunc

anM

oren

oi

etal

.et

al.

iKun

kel

Llin

ares

2000

2001

2003

Barry

1976

1976

1996

2000

2004

Velocitatdel

Cremasotacapçades

1,6-5km/h

––

––

–1,8-5km/h

––

vent(al’alçada

Cremaencampobert

10-32km/h

––

8-24km/h

––

<20km/h

13-24km/h

4-24km/h

delsulls)

Cremaderestesamuntegades

0-15km/h

––

––

–0-15km/h

––

Velocitatdetransportdelvent

14,5-32km/h

>14,5km/h

>6,5km/h

––

––

––

Humitatrelativa

30-55%

––

––

–30-55%

25-60%

30-60%

Temperatura

Cremadecombustiblemort

<15ºC

––

12-27ºC

––

–15-24ºC

4-21ºC

del’aire

Cremadecombustibleviu

>25ºC

––

(rendiment

––

––

–delsoperaris

òptim)

Estabilitatatmosfèrica

lleugerament

inestable

–inestable

––

–inestable

––

oneutra

Alturadelacapadebarreja

500-2000m

>500m

>500m

––

––

––

Nuvolositat

––

–<0,7

––

––

–Alturadelabasedelsnúvols

––

–>2000m

––

––

–

Sòl

Humitatdelsòl

humit

––

––

>120%

humit

––

Humitatdel

1hdetempsderesposta

––

––

––

––

–combustible

10hdetempsderesposta

––

––

––

––

–mort

100hdetempsderesposta

––

––

––

––

–1.000hdetempsderesposta

––

––

––

––

–

Humitatdel

Herbaci

––

––

––

––

–combustible

Llenyós

––

––

––

––

–viu

Càrregadecombustible

––

––

<20t/ha

––

––

Intensitatlineal

––

––

––

50-1700kW/m

––

Velocitatdepropagació

––

––

––

0,5-20m/min

––

Tempsderesidència

––

––

––

––

–Longituddelaflama

––

––

––

0,5–2,4m

––

Alturadelaflama

––

––

––

––

–

Meteorologia Combustible Comportamentdelfoc

Les referències bibliogràfiques recollides en la taula 2 presenten una enorme diversitat decostos unitaris: van des dels 0,57 euros per hectàrea fins als 1.276 euros per hectàrea.Dos motius poden explicar aquesta disparitat: el primer, la diversitat de condicions en quèaquestes cremes s’han dut a terme; per exemple, cremar un gran prat pla és molt mésbarat que cremar el sotabosc d’una parcel·la forestal mediterrània petita i de fort pendent.El segon motiu, la possible diversitat de mètodes de càlcul: probablement, algunes de lesreferències no inclouen els costos de les fases de planificació i de preparació de la par-cel·la o els de lloguer i amortització de la maquinària.

En qualsevol cas, el valor que sembla més realista és l’aportat per Larrañaga et al. (2005),que es basa en les dades de les cremes prescrites realitzades pel cos de bombers de laGeneralitat de Catalunya entre 1998 i 2004: 1.276 euros i 64 hores de feina per hectàreacremada (taules 2 i 3).

De tota manera, aquest resultat encara és lluny dels nostres càlculs, basats en una par-cel·la típica dels boscos catalans: 2.181,28 euros i 293 hores de feina per hectàrea cre-mada (taula 6 de l’annex). Aquesta divergència pot ser deguda més aviat a diferències enel mètode de càlcul que a diferències en les característiques de la parcel·la de crema, jaque probablement són molt semblants a les que conformen el conjunt de parcel·les ana-litzades per Larrañaga et al. (2005): parcel·les petites, de cert pendent i sotabosc espès.

Aquestes anàlisis de costos—tant les de la recerca bibliogràfica com el càlcul d’exemple—mostren que, en certs casos, el tractament del combustible amb crema prescrita no éspas més barat que ambmitjans mecanitzats, sinó més aviat al contrari si es tenen en comp-te els valors de la taula 4.

Conclusions

En aquest article hem vist, d’una banda, que no hi ha mètodes objectius per determinarla finestra de prescripció aplicables a Catalunya, i que tot es basa en la intuïció i l’experiència,fins al punt que certs executors de cremes es consideren artistes; i, de l’altra banda, quela reducció de càrrega de combustible mitjançant crema prescrita (si es vol fer ben feta)no sempre és més barata que l’esbrossada mecanitzada.

En resum, la revisió bibliogràfica permet deduir que la crema prescrita és una tècnica ambuna base cientificotècnica minsa i que, a més, encara no se n’han analitzat objectivamenti desapassionadament els avantatges i inconvenients, fet que dóna lloc a possibles inter-pretacions i subjectivitats que acaben generant controvèrsia.

Annex

Exemple: Parcel·la de 3 hectàrees, grandària mitjana d’una parcel·la de crema ambobjectiu de prevenció d’incendis executada pel Graf (Larrañaga et al., 2005) de pendententre 20 i 30%, en un bosc de coníferes (Pinus halepensis), amb un sotabosc que cor-respon al model de combustible 7 del sistema americà (Arnaldos et al., 2004): matolld’espècies molt inflamables i de 0,6-1,2 metres d’alçada. Els pins tenen branques a par-


tir d’1 metre d’alçada; per aquest motiu, per evitar un incendi de capçades, serà neces-sari podar-les fins a uns 2 metres d’alçada. Altres característiques de la parcel·la aparei-xen en la taula 5.

A aquest cost de 2.231 euros per hectàrea cal sumar-hi el de l’assegurança de responsabi-litat civil i els percentatges de benefici industrial, despeses generals i IVA. A més, cal teniren compte el cost que representa la disponibilitat de l’empresa encarregada de fer la crema.En efecte, la disponibilitat de l’empresa contractada fins que es compleixin les condicionsmarcades per la finestra de prescripció és un cost d’oportunitat que cal tenir en compte.


Taula 2. Cost unitari d’una crema prescrita segons diferents autors

Referència Observacions Cost unitari no Cost unitariactualitzat actualitzat*

(€/ha) (€/ha)

Cleaves et al. boscos nacionals dels EUA entre 1985 197 232

2000 i 1994

South Carolina cremes de menys de 20 ha (només 30 30

Forestry l’execució de la crema)

Service 2006

North Carolina cremes sota capçades de menys de 17 ha 22 22

Forest Service (només l’execució de la crema)

2006

Husari i cremes sota capçades en boscos nacionals entre 37 entre 48

McKelvey de Califòrnia i 1102 i 1425

1996

Stevens et al. prat d’Oklahoma (EUA); 250 ha, de fort 9 11

1997 pendent i bosquets enclavats

prat d’Oklahoma (EUA); 2.000 ha; plana 0,45 0,57

Valladares cremes de restes de tallada; càrrega de

2004 combustible (mesura en verd) compresa 476 508

entre 25 i 40 Mg/ha

Martínez i model combustible 5 (h < 1 m) 60 73

Martínez 2000 model combustible 6 (1 < h < 1,5 m) 90 109

model combustible 4 (h > 1,5 m) 120 146

Larrañaga cremes executades pel Cos de Bombers

et al. de la Generalitat de Catalunya en el 1240 1276

2005 període 1998-2004; crema prescrita amb

fins de prevenció d’incendis; superfície

mitjana 3 ha

cremes executades pel Cos de Bombers 242 249

de la Generalitat de Catalunya en el

període 1998-2004; recuperació de

pastures; superfície mitjana: 20,3 ha

*Actualització dels preus el setembre del 2006; les referències americanes, amb les dades d’inflació de l’USDepartment of Labor (http://www.bls.gov/cpi/home.htm), i les referències espanyoles, amb les dades del’Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es/cgi-bin/calcula).

Val a dir que aquests costos corresponen a una crema prescrita en una parcel·la amb unagran acumulació de combustible. En el cas de cremes recurrents (cada tres o quatre anys),el cost serà lleugerament inferior, ja que la càrrega de combustible serà menor; de totamanera, com que el foc correrà més lentament, el rendiment horari baixarà, amb la qualcosa l’abaratiment de costos es veurà atenuat.

Explicació dels càlculs

4. Preparació de la parcel·la de crema: obertura de les línies de control internes i exter-nes; eliminació de tota la vegetació, inclosa l’herbàcia.

• Longitud: perímetre + línies interiors: 700 m + 500 m

• Amplada: 3 m

• Superfície total de les línies de control: (700 +500) x 3 = 3.600 m2 = 0,36 ha

L’equip encarregat de la preparació de la parcel·la, quan es fa amb mitjans manuals, estàformat per:

• 1 capatàs

• 4 peons

En la preparació de la parcel·la de crema amb mitjans manuals, el capatàs treballa apro-ximadament 1 hora per cada 32 hores de peó, és a dir, una hora per cada dia de treballd’un equip de quatre. En el cas d’ús de maquinària, el capatàs treballa 1 hora per cadadia de maquinista.

5. En la fase d’execució, l’equip està format per:

• 1

• 1 capatàs

• 5 peons

• 4 bombers (o peons) preparats per actuar en cas que el foc s’escampi


Taula 3. Anàlisi de 74 cremes executades pel Cos de Bombers de la Generalitat deCatalunya en el període 1998-2004, adaptat de Larrañaga et al. (2005)

Objectiu Superfície Superfície Superfície Rendiment Cost* no Cost*tractada total en mitjana (jornals/ha) actualitzat actualitzat**

(ha) percentatge (ha) (€/ha) (€/ha)

Prevenció

d’incendis 164 33,4 3,0 8 1.240 1.276

Recuperació

de pastures 324 66,4 20,3 2 242 249

R+D 2 0,2 0,9 19 2.727 2.806

*Tarifes de cost horari del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya; cost horari del vehicle d’aigua: tari-fes vigents de mercat.**Actualització dels preus el setembre del 2006 amb les dades de l’Instituto Nacional de Estadística(www.ine.es/cgi-bin/calcula).

5.1.1 Preparació de l’equip de crema: explicació de l’execució prevista (patró d’ignició,conducció del foc, comportament del foc, funció de cada membre de l’equip, mesuresque s’han de prendre en cas d’emergència, mesures de seguretat i salut).

5.1.3 Comprovació de la prescripció: mesurament de les condicions de prescripció.


Taula 4. Preus de diferents unitats d’obra d’esbrossada mecanitzada (fonts: Valladares2004 i Diputació de Barcelona 2006 )

Codi Descripció Preu no Preuactualitzat actualitzat*

(€/ha) (€/ha)

RD0001 Eliminació de la vegetació arbòria de masses

contínues de desarrelament fàcil formades per

arbres de canó dèbil i diàmetre inferior a 10 cm 99 106

RD0002 Eliminació de la vegetació arbustiva mitjançant

buldòzer en terreny sense pedres grosses ni

soques i densitat de vegetació baixa 185 198

RD0003 Eliminació de la vegetació arbustiva mitjançant

buldòzer en terreny sense pedres grosses ni

soques i densitat de vegetació alta 187 200

RD0007 Arrencada mecanitzada de vegetació arbustiva

en pendents de menys de 30%, mitjançant tractor

de cadenes, inclosos l’acordonament de les restes

i l’eliminació per crema 702 750

RD0009 Arrencada mecanitzada de vegetació subarbustiva

no consistent en pendents de menys de 20%,

mitjançant tractor de cadenes equipat amb grada

de discs, inclosos l’esbocinament i el

semienterrament de les restes 652 696

– Estassada semimecanitzada de matoll, tallada i

desembosc de peus sobrants, eliminació de residus

in situ; pendent menor de 50%, matoll amb

3<Ø<6 cm, 900-1200 peus/ha amb Ø<10 cm – 2901-3276



in situ; pendent menor de 50%, matoll amb Ø>6 cm,

900-1200 peus/ha amb 10<Ø<20 cm – 4872-5608



in situ; pendent major de 50%, matoll amb Ø>6 cm,

900-1200 peus/ha amb 10<Ø<20 cm – 5565-5955

*Actualització dels preus el setembre del 2006 amb les dades de l’Instituto Nacional de Estadística(www.ine.es/cgi-bin/calcula).

5.1.5 Crema d’eixamplament: crema d’una franja de 20 metres d’amplada annexa ala línia de control situada a sotavent. Realitzada amb tres homes amb torxes, que esreparteixen la ignició d’una línia d’una longitud de 175 metres (la quarta part del perí-metre de la parcel·la), i dos homes amb material d’extinció d’incendis. Cadascun delstres homes amb torxa ha d’encendre 60 metres a una velocitat de 50 metres per minut.El foc avançarà en la direcció contrària del vent o vessant avall a una velocitat d’1 metreper minut.

• Longitud del front de crema: 60 m

• Amplada de la franja que s’ha de cremar: 20 m

• Superfície que s’ha de cremar: 0,35 ha

• Velocitat d’avançament dels encarregats de la ignició: 50 m/min

• Taxa de propagació3: 1 m/min

• Ignició: 60 m / 50 m/min = 1,2 min

• Avançament del foc: 20 m x 1 m/min = 20 min

• 1,2 min + 20 min = 21,2 min = 0,35 h

5.2 Ignició i conducció del foc: realitzada amb tres homes amb torxes (que es repartei-xen la ignició d’una línia de longitud de 175 metres) i dos homes amb material d’extinciód’incendis. Cadascun dels tres homes amb torxa ha d’encendre 60 metres. El foc avan-çarà a una velocitat de 3 metres per minut.

• Longitud del front de crema: 60 m

• Superfície que s’ha de cremar (descomptant la franja de la crema d’eixamplament):3 – 0,35 = 2,65 ha

• Taxa de propagació4: 3 m/min = 180 m/h

• 60 m x 180 m/h = 1,08 ha/h

• 3 ha / 1,08 ha/h = 2,78 h


Taula 5. Característiques de la parcel·la de crema

Superfície (ha) 3 Pendent >30%

perímetre quadrat (m) 690 vegetació bosc de coníferes

perímetre circular (m) 610 model de combustible 7

densitat (peus/ha) 1200 humitat del combustible 1 h (%) 20

fracció de cabuda coberta (%) 70 càrrega de combustible (t/ha) 18

diàmetre mitjà dels peus (cm) 10 objectiu de la crema reducció de la

càrrega de

combustible a 8 t/ha

3. Martínez, 2001.4. Martínez, 2001.


Taula6.Ren

dimen

tsho

rarisicostosdelesdiversesfasesdelacrem

a

Mà

d’o

bra

(h)

Maq

uinà

ria

Tasq

ues

Ren

dim

ent

(h)T

ècni

cC

apat

àsP

eóB

omb

erA

utob

omb

aB

uld

òzer

Altr

es

1.P

lani

ficac

ió

1.1treballdecamp

44

1.2treballdegabinet

8

Subtotal(h)

124

Rendiment(h/ha)

4,00

1,33

2.N

otifi

caci

óa

auto

ritat

siv

eïns

Subtotal(h)

1

Rendiment(h/ha)

0,33

3.In

form

ació

púb

lica

Subtotal(h)

40

Rendiment(h/ha)

13,33

4.P

rep

arac

iód

ela

par

cel·l

ad

ecr

ema

4.1replanteig

11

4.2oberturadelíniesdecontrol:

4.2.1manual(*)

65h/ha

0,73

23,40

4.2.2mecanitzada

4h/km

0,60

4,80

4.3podadebranquesbaixes

2min/peu

3,75

120

Motoserres120h

4.4esbrossadaselectivaprevia(**)

4h/ha

1,5

12

4.5preparaciódelcombustible(***)

16h/ha

1,5

48

Subtotal(h)

8,35

169

4,8

120

Rendiment(h/ha)

2,78

56,33

1,60

40,00 (c

ontin

ua)


Taula6.Ren

dimen

tsho

rarisicostosdelesdiversesfasesdelacrem

a(c

ontin

uaci

ó)

Mà

d’o

bra

(h)

Maq

uinà

ria

Tasq

ues

Ren

dim

ent

(h)T

ècni

cC

apat

àsP

eóB

omb

erA

utob

omb

aB

uld

òzer

Altr

es

5.1treballsprevis

5.1.1preparaciódel’equipdecrema:briefing

0,25

0,25

1,25

1

5.1.2reconeixementdelperímetre

0,5

1

5.1.3comprovaciódelaprescripció

0,5

5.1.4notificacióaautoritatsiveïns

1

5.1.5cremad’eixamplament

1m/min

0,35

0,35

2,1

1,7

0,35

5.2ignicióiconducciódelfoc

1,08ha/h

2,78

2,78

8,34

11,12

Totterreny:2,78h

5.3liquidació

11

5,56

2,78

5.4vigilànciadecendres

168

Totterreny:8h

Subtotal(h)

4,88

5,88

33,90

13,52

11,13

10,78

Rendiment(h/ha)

1,63

1,96

11,30

4,51

3,71

3,59

Tota

l(h)

56,8

819

,23

202,

9013

,52

11,1

34,

80

Ren

dim

ent

(h/h

a)18

,96

6,41

67,6

34,

513,

711,

60

Cos

tho

rari

(€/h

)35

,201

322

,506

814

,784

512

,199

448

,487

257

,127

30,

8651

(mot

oser

ra)

16,2

977

(tot

terr

eny)

Cos

tun

itari

(€/h

a)66

7,42

144,

2799

9,88

55,0

217

9,89

91,4

034

,69

(mot

oser

ra)

58,5

6(to

tte

rren

y)

Tota

l(€/

ha)

2231

,13

*L’oberturadelíniesdecontrolambmitjansmanualsnoméss’hiinclouaefectesil·lustratiusinoestéencompteenelcàlculdelsrendimentshoraris;enaquestexemple,eltècnicha

preferitutilitzarmitjansmecànics.

**Ídem

peral’esbrossadaselectivaprèvia,quenoméss’executaquanlacàrregadecombustibleésextremamentaltaicomportafocsd’altaintensitat.

***Ídem

peralapreparaciódelcombustible,quenoméss’efectuaquaneltècnicestimaqueunadisposiciódiferentdelesrestesdetalladapotsermésbeneficiosaperal’execuciódela

cremaprescrita.

****Nos’hiincloulafased’avaluaciódelacremaperquè,estrictament,noformapartdel’aplicaciódelacrema.

5.3 Liquidació: mentre els homes amb torxes continuen amb la ignició, juntament ambels bombers que vigilen que el foc no s’escampi, els altres dos peons executen la liquida-ció de la zona cremada. La liquidació consisteix en l’extinció de totes les restes fumejantsambmatafocs i aigua. Es considera que s’inverteix en aquesta operació tant de temps comen la conducció del foc.

5.4 Vigilància de cendres: patrulla de dos homes durant la nit posterior a la crema; comque la crema s’executarà en una jornada, la vigilància de cendres serà d’una nit.

El cost horari de la mà d’obra i la maquinària s’ha extret de Valladares, 2004 (taula 7):

Bibliografia

ARNALDOS, J.; NAVALÓN, X.; PASTOR, E.; PLANAS, E.; ZÁRATE, L.. Manual de ingeniería básicapara la prevención y la extinción de incendios forestales. Diputació de Barcelona iMundi-Prensa. 2004.

CLEAVES, D. A.; MARTÍNEZ, J.; HAINES, T. K.. Influences on prescribed burning activity andcosts in the national forest system [en línia]. US Department of Agriculture, Forest Ser-vice, Southern Research Station. SRS-37, 2000. 34 p. <http://www.srs.fs.usda.gov/pubs/gtr/gtr_srs037.pdf> [Consulta: 04/10/2006]

DIXON, M. J. (1966). A guide for prescribed fire in southern forests. [Reescrit per Wade, D.D.; Lunsford, J. D. (1988)] [en línia]. US Department of Agriculture, Forest Service, Region8, Technical Publication R8-TP 11. <http://www.pfmt.org/standman/prescrib.htm>[Consulta: 29/08/2006]

DUNCAN, K. W. (2003). Considerations for prescribed burning [en línia]. New Mexico StateUniversity <http://cahe.nmsu.edu/pubs/_circulars/Cr-522.pdf> [Consulta: 16/11/2006]


Taula 7. Costos horaris (Valladares, 2004)

Codi Concepte Cost horari no Cost horariactualitzat actualitzat*

(€/h) (€/h)

MO0004 Enginyer o arquitecte 32,9600 35,2013

MO0017 Capatàs forestal (amb desplaçament) 21,0738 22,5068

MO0034 Peó especialista forestal (amb desplaçament) 13,8432 14,7845

MO0036 Peó obrer forestal (amb desplaçament) 11,4227 12,1994

MM0022 Tractor de cadenes / Buldòzer de 131/150 CV,

amb mà d’obra 53,4900 48,4872

MM0188 Camió contraincendis 2 eixos de 101/130 CV (8 m3) 45,4000 57,1273

MM0071 Motoserra de 1,6/2,8 CV (30-45 cm), sense mà

d’obra 0,8100 0,8651

MM0125 Vehicle tot terreny tipus pickup 111/140 CV, sense

mà d’obra 15,2600 16,2977

*Actualització dels preus el setembre del 2006, amb les dades de l’Instituto Nacional de Estadística(www.ine.es/cgi-bin/calcula).

LARRAÑAGA, A.; GALÁN, M.; PELLISA, O. (2005). Discusión sobre el análisis de costos de lescremes prescritas en els ámbitos de pre-extinión y gestión forestal. Valoración de 6 añosde experiencia en Cataluña [en línia]. II Conferència internacional sobre estratègies deprevenció d’incendis al sud d’Europa. Barcelona, del 9 a l’11 de maig del 2005.<http://www.ctfc.es/confeinfor/articles/PAPER%20LARRAÑAGA.pdf> [Consulta:04/10/2006]

MARTÍNEZ, E.. Manual de quemas controladas. El manejo del fuego en la prevención deincendios forestales. Mundi-Prensa i Tragsa, Madrid, 2001. 175 p.

MARTÍNEZ, E.; MARTÍNEZ, E. «Notas sobre la necesaria prevención de incendios forestalesen Galicia. Programación de quemas controladas. Esquema de plan quinquenal». Cua-dernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm. 9, 2000. p. 71-73,Madrid.

MOLINA, M. J.; LLINARES, J. V. «Comportamiento del fuego, intensidad y efectos sobre elsuelo en quemas controladas de matorral valenciano en verano y en otoño». Cuader-nos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm. 9, 2000. p. 155-161,Madrid.

MORENO, M.; BARRY, D. (2004). Determining suitable weather windows for prescribed fireplanning [en línia]. Lewisville Lake Environmental Learning Area, research note 9<http://www.ias.unt.edu/llela/documents/llelanote9.pdf> [Consulta: 16/11/2006]

NORTH CAROLINA FOREST SERVICE (2006). Prescribed burning rates [en línia] http://www.dfr.state.nc.us/tending/tending_burningrates.htm> [Consulta: 20/10/2006]

OHLENBUSCH, P. D.; KUNKEL, J. W. (1996). Prescribed burning: Safety [en línia]. Kansas Sta-te University <http://www.oznet.ksu.edu> [Consulta: 09/08/2006]

OTPMIF, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals (2006). Butlletí delmercat de productes forestals a Catalunya, núm. 4 [en línia]. Diputació de Barcelona<http://www.diba.es/incendis/descarrega/mercat/pdf_mercatprodforestals_4.pdf> [Con-sulta: 15/06/2007]

PAYSEN, T.. «Quemas prescritas en el suroeste y en la costa pacífica suroccidental de losEstados Unidos». Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm.9, 2000. p. 71-73, Madrid.

PHARO, J. A.; LAUDAS, L. G.; BAILEY, P. M. (1976). «Smoke transport and dispersion». A:Mobley, H. E. (senior compiler). Southern Forestry Smoke Management Guidebook [enlínia]. Gen. Tech. Rep. ES-10. Asheville, NC: U.S. Department of Agriculture, Forest Ser-vice, Southeastern Forest Experiment Station. p. 29-44. <http://www.srs.fs.fed.us/pubs/683> [Consulta: 31/08/2006]

PIEROVICH, J. M.; JOHANSEN, R. W.; LAVDAS, L. G.; MOBLEY, H. E.; PHARO, J. A.; TANGREN,C. D. (1976). «How to manage smoke». A: Mobley, H. E. (senior compiler). SouthernForestry Smoke Management Guidebook [en línia]. Gen. Tech. Rep. ES-10.Asheville, NC: U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southeastern ForestExperiment Station. pp. 29-44. <http://www.srs.fs.fed.us/pubs/683]> [Consulta:31/08/2006]


RYAN, K. C. «Técnicas para establecer prescripciones que minimicen o reduzcan la mor-talidad del arbolado». Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm.9, 2000. p. 59-70, Madrid.

South Carolina Forestry Service (2006). Price guide for tree seedlings, equipment, and ser-vices [en línia] <http://www.state.sc.us/forest/refprice.htm> [Consulta: 20/10/2006]

STEVENS, R.; ALJOE, H.; FROST, T. S.; MOTAL, F.; SHANKLES, K. (1997). How much does it costto burn? [en línia] The Samuel Roberts Nobel Foundation <http://www.noble.org/Ag/Burn/index.htm> [Consulta: 19/10/2006]

VALLADARES, A. (director). Cuadro de precios unitarios de la actividad forestal. Colegio deIngenieros de Montes i Ediciones Mundi-Prensa, 2004. Madrid.


El Pla d’actuació municipal (PAM) en casd’incendi forestal de la Diputacióde Barcelona: una proposta pràctica

Ventura Bertran Castelló

Enginyer de forestOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

Quan es produeix una emergència per incendi forestal és important tenir i realitzar coman-daments clars i concrets, i actuar amb la màxima rapidesa possible. El factor temps ésdeterminant a l’hora d’actuar, per tant, quan s’ha de redactar un pla d’actuació per a qual-sevol tipus d’emergència, els paràmetres més importants que ha de complir el documentesmentat són que sigui senzill en la seva elaboració i activació, i que sigui operatiu. És adir, que serveixi i que s’utilitzi.

Sovint es cau en l’error de redactar plans massa espessos i densos, amb fases d’anàlisimassa detallades, la qual cosa fa que sigui molt difícil dur-los a la pràctica i, si finalments’aconsegueix, el temps emprat haurà estat massa elevat, i per tant hauran perdut ope-rativitat i eficàcia. Es tendeix a perdre la concepció inicial d’aquests plans i la finalitat pera la qual es van crear, ja que en una emergència s’ha de parlar sempre de coordinació,de comunicació i d’activació de persones i mitjans.

Hem de ser, per tant, capaços d’elaborar un planejament que sigui eficaç, i que doni unbon servei als ajuntaments, a altres entitats i organismes; i d’una manera general, a la res-ta de la ciutadania.

1. Què és un pla d’actuació municipal (PAM)?

El Pla d’actuació municipal per a emergències (a partir d’ara, PAM) és un instrument creatper la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per a la gestió d’unaemergència produïda per un incendi forestal, i posat a disposició de l’ajuntament i les auto-ritats municipals.

Aquest pla és un document operatiu que conté:

a) Els protocols d’actuació en cas d’emergència per incendi forestal.

b) La relació de recursos humans i materials disponibles.

c) Les directrius bàsiques per restablir els serveis i recuperar la normalitat.

| 137

2. Quins són els objectius del PAM?

El seus objectius fonamentals són donar a l’ajuntament la informació i els instruments neces-saris per:

a) Organitzar els mitjans humans i materials del municipi per fer front a l’emergència.

b) Coordinar-los amb els bombers i altres serveis.

c) Assegurar la protecció de persones i de béns.

3. Per què l’ajuntament ha de tenir un pla d’emergència?

La Llei 4/1997, de 20 de maig de 1997, de protecció civil de Catalunya, obliga tots els ajun-taments a tenir un pla d’emergències.

A més a més, el Pla INFOCAT obliga 627 municipis de Catalunya considerats de risc alta tenir el PAM en cas d’incendi forestal, a causa del perill d’incendi de la seva massa fores-tal o per l’existència d’elements vulnerables dins de la massa forestal o a prop d’aquesta.

4. Quan s’ha d’activar el PAM, i qui l’activa?

Per la Llei 4/1997 de protecció civil, l’alcalde o alcaldessa és el màxim càrrec responsa-ble del municipi, és a dir, el director de l’emergència i, per tant, la persona que activa elPAM.

El PAM s’activa quan al terme municipal s’ha declarat un incendi forestal i alhora es pro-dueix alguna de les següents situacions:

a) Quan els bombers ho sol·liciten expressament.

b) Quan l’incendi pot afectar zones habitades.

c) Quan l’incendi forestal porta cremant més de 45 minuts.

d) Quan el municipi es troba en situació de risc extrem d’incendi forestal en el mapade risc diari que elabora la Diputació de Barcelona dins del seu programa de vigi-lància (PVI).

e) Quan els bombers no es poden desplaçar per saturació.

5. Com s’activa el PAM?

L’alcalde o alcaldessa s’adreça a l’ajuntament per recollir el Manual d’ús per a emergèn-cies d’incendis forestals, situat dins de la caixa groga, i ha de cercar un despatx per cons-tituir el Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL). El CECOPAL està constituït princi-palment per l’alcalde o alcaldessa, els quatre caps dels grups locals (d’Intervenció, d’OrdrePúblic, de Sanitat, i de Suport Logístic i Comunicacions), el responsable dels voluntarisespontanis i altre personal que tingui relació directa amb l’emergència.


6. Què és el manual d’ús per a emergències d’incendisforestals?

Des de l’any 1995, la Diputació de Barcelona desenvolupa un programa de suport als ajun-taments per a la redacció dels plans d’emergència per a incendis forestals (PAM).

Aquests plans organitzen els recursos humans i materials del municipi per afrontar un incen-di forestal.

Aquest programa de suport consisteix en l’edició d’una guia operativa estructurada en dife-rents fases, perquè el director de l’emergència (l’alcalde o alcaldessa) pugui activar el PAMd’una manera fàcil, entenedora i ràpida (aproximadament en 20 minuts), per fer front al’emergència que es pugui produir en el seu municipi.

Aquesta guia, abans d’ésser editada, va ser testada en diferents municipis per avaluar-lai corregir-la, i poder adaptar-la a les necessitats reals del municipi. Després d’haver estu-diat les diferents proves que es van fer a priori, i haver constatat que en el nostre territorihi ha diferents idiosincràsies, es va dissenyar una guia operativa amb dues tipologies bendiferenciades, anomenades PAM1 i PAM4, tenint en compte paràmetres de població, dis-ponibilitat de policia local i altres.

A partir de la descripció dels destinataris als quals van adreçades aquestes dues tipolo-gies de Pla d’actuació municipal, es defineixen els continguts que han de tenir aquestesguies operatives anomenades Manual d’ús per a emergències d’incendis forestals.

6.1 El PAM1

El PAM1 és una guia operativa del PAM adreçada a municipis superiors als 1.000 habi-tants aproximadament, i que dins de l’estructura municipal tenen un cos de policia muni-cipal que dóna servei les 24 hores del dia.

Contingut de la guia operativa del PAM1:

• 1 carpeta amb les directrius per al director del Pla.

• 4 carpetes amb les directrius i les fitxes amb les dades de material i personal, per acadascun dels caps de grup:

– Grup d’intervenció.

– Grup d’ordre públic.

– Grup sanitari.

– Grup de suport logístic i comunicacions.

• 1 carpeta amb les directrius per al responsable dels voluntaris espontanis.

• 1 carpeta amb el Pla d’evacuació, de les urbanitzacions (PEU).

El pla d’actuació municipal (PAM) en cas d’incendi forestal de la Diputació de Barcelona | 139

6.2 El PAM4

El PAM4 també és una guia operativa, més senzilla, adreçada als municipis amb menysde 1.000 habitants i que no disposen de cos de policia municipal o que, en cas que entinguin, que no doni servei les 24 hores del dia.

Contingut de la guia operativa del PAM4:

• 1 carpeta amb les directrius per al director del Pla.

• 1 carpeta amb les directrius per al responsable dels voluntaris espontanis.

6.3 Material cartogràfic i digital inclòs en el PAM1 i el PAM4

A més d’aquest contingut específic per a cadascun dels dos tipus de guies operatives, elmaterial de tots dos tipus conté:

1. Un plànol cartogràfic del municipi a escala 1:10.000 amb les característiques se-güents:

• La xarxa viària bàsica de prevenció municipal d’incendis forestals del municipi mateix, icomunicada amb els municipis veïns per poder tenir una visió mes àmplia del territori.

• La xarxa de punts d’aigua del municipi mateix i dels municipis veïns, també amb lafinalitat de tenir una visió de conjunt del territori.

• Els models de combustibles de la vegetació d’arreu del municipi i dels municipis veïns,amb la mateixa finalitat.

• La malla de quadrícules (5� 5 km2) i subquadrícules (1� 1 km2) que fa servir el cosd’extinció dels bombers de la Generalitat de Catalunya per facilitar la coordinació iles comunicacions conjuntes a l’hora de localitzar un incendi forestal.

2. Un CD-ROM amb una còpia del plànol del PAM. Aquesta còpia es presenta en unarxiu en format plòter (.000) i un arxiu PDF en els quals s’ha fet servir el programa Micros-tation 7J.

7. El simulacre d’activació del PAM

Amb la finalitat que aquestes guies del PAM siguin operatives, que estiguin actualitzadesi que en cada ajuntament es mantingui la consciència del significat d’un Pla d’acció muni-cipal per fer front a l’emergència en cas d’incendi forestal, any rere any i des del 1997, esduu a terme un simulacre del PAM. És a dir, l’èxit d’aquests plans n’exigeix, d’una banda,l’actualització anual perquè els canvis en els membres que formen els diferents grupsd’intervenció, ordre, sanitat i logística canvien freqüentment; d’una altra banda, exigeix unapràctica periòdica en la seva activació i funcionament que garanteixin un bon coneixementdel Pla.

Per aconseguir aquests objectius d’eficiència, és necessari realitzar anualment un simu-lacre a cada municipi que disposi de PAM.


El simulacre permet la correcció anual de les dades del Pla abans de l’inici de la campa-nya d’incendis forestals, i manté l’interès municipal en un problema per al qual cal estarpreparat, per evitar que els bons resultats dels programes de prevenció facin baixar la guàr-dia als municipis i en cas de sinistre.

El simulacre del pla d’emergència municipal contra incendis forestals (PAM) consisteix bàsi-cament en una visita concertada a l’ajuntament corresponent, en la qual han d’estar pre-sents el director del pla, normalment l’alcalde o alcaldessa, els caps del grups localsd’Intervenció, d’Ordre, Sanitari, i de Suport Logístic i Comunicacions, el responsable delsvoluntaris espontanis, i altres persones que es considerin oportunes.

El simulacre està pensat per ser dirigit per enginyers forestals que disposin de formaciósuficient per tractar el tema dels incendis forestals i l’emergència.

Un cop realitzat cada simulacre s’especifiquen totes les variacions de noms, adreces, telè-fons, etc. que s’han produït en el PAM, i a continuació totes aquestes modificacionss’introdueixen en la base de dades del PAM. Posteriorment, s’editen en el format de lesfulles del PAM i es trameten a l’ajuntament. Aquesta base de dades, que s’ha generat apartir del recull de dades per a l’elaboració i l’actualització del PAM, s’ubica a Internet mit-jançant un servidor al qual tenen accés, per a qualsevol consulta, tots els centres de con-trol del Pla de vigilància, el CECAT i diversos parcs de bombers de la província de Barce-lona. Això permet que en tot moment i d’una manera immediata es pugui disposar de lainformació necessària de qualsevol persona o material.

Durant la realització d’aquest simulacre, hi ha una presentació interactiva a través d’unCD-ROM d’un cas pràctic en el qual es fa participar molt directament al director de l’emer-gència o al responsable dels voluntaris espontanis, segons el tipus de cas pràctic.

En aquest moment, es disposa de dos tipus de casos pràctics:

• El primer tracta del cas de l’inici d’un incendi convencional, en el qual es donen aldirector de l’emergència unes directrius per organitzar el municipi un cop s’ha pro-duït l’emergència.

• El segon tracta del seguiment del contingut de la carpeta per al responsable delsvoluntaris espontanis, en el qual a aquest se li donen unes directrius per organitzari prendre totes les mesures de seguretat per a tots els voluntaris espontanis que pu-guin arribar a un ajuntament un cop s’ha produït un incendi forestal important.

Per tant, en el simulacre es realitzen in situ les tasques següents:

1. La revisió i l’actualització de les dades inventariades que integren el Pla d’actuaciómunicipal.

2. La revisió de l’emissora amb un informe d’incidències, en cas que n’hi hagi.

3. La presentació interactiva del CD-ROM d’un cas pràctic.

4. Una explicació breu de la carpeta del Pla d’evacuació de les urbanitzacions (PEU).

5. Una explicació breu de la carpeta del responsable dels voluntaris espontanis al’ajuntament.


6. Dur i fer el lliurament del material de divulgació als ajuntaments perquè es repartei-xi als veïns de les urbanitzacions.

7. Altres informacions complementàries, com, per exemple, que els ajuntaments tin-guin coneixement de l’existència de tres magatzems de material ubicats a Olèrdo-la, Sallent i Sant Celoni, que resten a la seva disposició en cas de necessitat. Aquestmaterial va adreçat als voluntaris espontanis per dur a terme tasques de cendres,i es tracta de lots amb quatre rasclets i quatre motxilles d’aigua.

8. I, en el cas particular del municipi de Caldes de Montbui, revisar el funcionament cor-recte de l’alarma situada al Turó del Farell.

8. El PAM en dades

Després de deu anys de l’inici d’aquest programa de suport als ajuntaments de Barcelo-na (1997-2007), hi ha 250 municipis que disposen de la guia operativa del PAM, dels quals196 tenen una guia operativa del tipus PAM1, i els 54 restants disposen d’una guia ope-rativa del tipus PAM4.

En els dos quadres següents se’n presenten les dades més significatives:


Quadre 1. Planejament actual en l’àmbit comarcal del PAM a la província de Barcelona

Comarca Nre. Municipis Superficie Municipis Superficie Municipis Superficietotal de amb superf. forestal amb forestal PAM forestal

municipis forestal total PAM PAM planificats planificada

Alt Penedès 27 27 26.212 18 25.660 67 % 98 %

Anoia 33 33 47.641 28 43.768 85 % 92 %

Bages 35 35 91.589 29 79.432 83 % 87 %

Baix Llobregat 30 30 27.118 25 25.459 83 % 94 %

Berguedà 30 30 89.833 24 76.227 80 % 85 %

Garraf 6 6 12.198 6 12.198 100 % 100 %

Maresme 30 26 26.898 26 26.898 100 % 100 %

Osona 48 47 72.153 35 55.067 74 % 76 %

Selva 1 1 3.100 1 3.100 100 % 100 %

Vallès Occidental 23 21 33.987 19 33.750 90 % 99 %

Vallès Oriental 43 40 56.458 39 56.327 98 % 100 %

TOTAL 3060 2960 487.1870 2500 437.8860 84% 90%


Quadre 2. Evolució del nombre de simulacres del PAM comprès en el període 1997-2007a les comarques de la província de Barcelona

Comarca 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alt Penedès 2 2 6 10 13 14 14 15 16 18

Anoia 8 11 20 24 25 22 25 27 27 28

Bages 6 12 24 27 28 28 27 27 28 29

Baix Llobregat 2 11 17 18 19 19 21 22 20 22

Berguedà 2 2 4 6 7 7 7 20 24 23

Garraf 1 2 2 4 5 5 6 5 5

Maresme 3 3 7 15 23 26 25 26 26 25 25

Osona 11 7 20 23 26 28 30 32 34 35

Selva 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Vallès Occidental 3 2 10 13 13 14 13 14 19 16 15

Vallès Oriental 1 9 15 32 34 36 36 36 36 37 39

TOTAL 8 45 79 153 181 199 198 206 231 233 240

Suport a les agrupacions de defensa forestal(ADF) per part de les federacions d’ADFi del Secretariat de Federacions i d’ADFde Catalunya (SFADF). Representaciói gestió d’interessos comuns

Ana Morgado Souto

Enginyera de forestFederació d’ADF de l’AnoiaOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona [email protected]

Pilar Raïch i Camps

Enginyera tècnica forestalTècnica de la Federació d’ADF del Berguedà[email protected]

Resum

A Catalunya, les agrupacions de defensa forestal (ADF) representen un moviment de mit-jans humans i materials molt important en la prevenció i l’extinció dels incendis forestals.La heterogeneïtat del món forestal a Catalunya fa que aquestes ADF siguin molt diferentsentre elles, i tot i que tenen un objectiu comú, es troben amb problemes diversos que nosempre comparteixen. La societat actual requereix que aquestes ADF s’associïn en un solorganisme que les representi i lluiti pels seus interessos. El treball en equip sempre és millorque l’individual, i estructures com les federacions d’ADF i el Secretariat de Federacions id’ADF de Catalunya (SFADF) són indispensables si es vol potenciar la força del volunta-riat que representen aquestes agrupacions. Hi ha el convenciment de bona part del paísque els incendis forestals són un problema que s’ha d’enfocar des d’un compromís amplide tots els actors socials, i que aquest problema no s’ha d’escometre amb anàlisis sin-gulars, sinó amb una clara visió territorial. Per aquest motiu, entre altres, es van crear lesfederacions d’ADF, que són fruit de la necessitat de les ADF d’una organització que vetlliper elles i les representi a escala comarcal.

A la província de Barcelona, a causa de la particularitat de la implicació de la Diputació deBarcelona en el suport als municipis per a la prevenció dels incendis forestals, les ADF iles seves federacions gestionen un volum de recursos tècnics i econòmics més importantque a la resta del país. Això comporta federacions més fortes, més professionalitzades ipreparades per a la representació i el suport de les ADF associades. Per això seria inte-ressant la implicació i la participació de les administracions en la potenciació de les fede-racions d’ADF a la resta de Catalunya. D’altra banda, el Secretariat de Federacions id’ADF de Catalunya es va crear l’any 1999 amb la voluntat de representar les ADF de tot

| 177

Catalunya. Després de vuit anys de funcionament, aquest Secretariat es troba en situa-ció de reflexió i de redefinició de les línies de treball. Però té clara una cosa: que la par-ticipació de les ADF en la lluita contra els incendis forestals és important, i que cal promo-cionar-la i defensar-la davant dels poders públics per tal que els donin suport. És positiuper a la prevenció i l’extinció que les ADF tinguin el paper que el seu esforç i organitzacióreclama, i que se les tingui en compte a l’hora d’elaborar polítiques de prevenció i extin-ció d’incendis. En aquest sentit, el Secretariat pot ser la institució catalana que les repre-senti i vetlli per les seves necessitats.

1. Introducció

Les agrupacions de defensa forestal (ADF) són associacions sense afany de lucre, forma-des per propietaris forestals, ajuntaments i entitats vinculades amb el món forestal, quetenen un àmbit d’actuació municipal o plurimunicipal. També hi col·laboren de manera moltimportant voluntaris i voluntàries. L’objectiu principal d’aquestes associacions és la pre-venció i la lluita contra els incendis forestals. A les comarques de Barcelona, a partir del’any 1996, les ADF s’han agrupat formant federacions, per unir recursos, coordinar-se ifacilitar la comunicació amb altres institucions.

Si bé en un principi el paper més important de les ADF eren les tasques d’extinció, en elsdarrers anys la prevenció ha guanyat terreny i, actualment, hi destinen gran quantitatd’esforços.

Atès que a Catalunya un 61% de la superfície total és forestal (2 milions d’hectàrees), i quequasi dues terceres parts dels boscos tenen una inflamabilitat molt alta, i per tant, el seu riscd’ignició i de propagació són alts, la prevenció i l’extinció dels incendis forestals ocupen unlloc prominent en les polítiques del país. Com que els incendis són un problema territorial,aquestes polítiques no poden oblidar la participació ciutadana, molt ben representadaen aquest cas, com es demostra en aquest article, per les agrupacions de defensa forestal.

2. Antecedents

A causa dels incendis de l’any 1986, que van cremar 65.800 ha de superfície forestal endiverses jornades d’incendis simultanis, la societat catalana va prendre consciència queels serveis professionals d’extinció no podien actuar alhora en tots els focs. Per això,l’Administració forestal (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitatde Catalunya) va impulsar en el programa Foc Verd la creació d’agrupacions de defensaforestal, amb els objectius següents:

• impulsar el reconeixement, la potenciació i l’extensió de les associacions de propie-taris forestals existents per a la defensa contra els incendis forestals, i

• millorar l’organització de la prevenció dels incendis forestals.

Més endavant, la Llei 6/1988 va donar a les ADF el reconeixement i les atribucions legalsper dur a terme les seves funcions.


3. Les agrupacions de defensa forestal

Les ADF són associacions sense afany de lucre d’àmbit d’actuació municipal i, en oca-sions, plurimunicipal, formades per propietaris forestals, ajuntaments i entitats vinculadesal món forestal, amb les quals col·laboren de manera molt important voluntaris i voluntà-ries. L’objectiu principal d’aquestes associacions és la prevenció i la lluita contra els incen-dis forestals.

La pluralitat dels membres i el seu caràcter voluntari són les característiques estructuralsmés importants de les ADF, i són també els valors socials més destacats d’aquesta idea.Avui les ADF són, conjuntament amb els ajuntaments, un gran actiu per a qualsevol polí-tica de prevenció i extinció d’incendis.

Els objectius i les finalitats de les ADF són:

• l’elaboració i l’execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendisforestals;

• la col·laboració activa en l’organització, el control i l’execució de mesures dictadeso que es dictin pels organismes amb autoritat i competència en la lluita contra elsincendis forestals;

• la realització de campanyes de divulgació;

• la sensibilització de la població rural i urbana en el territori de l’ADF;

• l’execució de plans de prevenció, creació i manteniment d’infraestructures, xarxesde camins i punts d’aigua;

• el suport a l’extinció d’incendis forestals.

3.1 Situació actual de les ADF

A Catalunya actualment hi ha 294 ADF. Un 69,7% dels municipis de Catalunya pertanyena alguna ADF (figura 1). Barcelona és la província amb més municipis amb ADF, seguidade Girona, Lleida i Tarragona, respectivament (figures 2, 3 i 4).

S’estima que, actualment, les ADF mouen a Catalunya entre 12.000 i 15.000 voluntaris,dels quals 6.000 realitzen una activitat permanent.

Aquest volum afavoreix la varietat i la complexitat de les ADF, des de la seva composicióal finançament, passant pels voluntaris, la formació dels associats, l’estructura de les jun-tes, el material de què disposen, les estratègies d’actuació i altres qüestions. No hi ha unaanàlisi profunda de les ADF catalanes, si exceptuem el treball Dades sobre les ADF de Bar-celona, encarregat i publicat per la Diputació de Barcelona l’any 2002. Per resoldre elsproblemes derivats de l’elevat nombre d’ADF i de les seves diverses idiosincràsies, les fede-racions o associacions comarcals d’ADF, de les quals es parlarà més endavant, són enmolts casos una primera solució.

Actualment el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), des del Servei de Pre-venció d’Incendis, dóna suport a les ADF per a la seva creació i per a les despeses

Suport a les agrupacions de defensa forestal (ADF) per part de les federacions d’ADF ... | 179

d’adquisició i manteniment del material, a través d’un ordre d’ajuts anual. Aquest ordreno sempre s’adapta a les necessitats reals de les agrupacions, i dificulta la renovació delsequips amb la rapidesa que cal per garantir equips homogenis, segurs i eficients.


1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0Municipis de Catalunya Municipis que pertanyen

a alguna ADF

Figura 1. Municipis que pertanyen a alguna ADF

Figura 2. Distribució de les ADF a Catalunya

El DMAH, des de la Subdirecció General d’Agents Rurals, dóna suport a les agrupacions,durant la campanya d’estiu, a través de la sala de control de comunicacions i de la xarxade repetidors de 80 MHz destinada a la coordinació de les ADF arreu del territori.

En general, les ADF han vist augmentar les tasques administratives que genera el funcio-nament de l’agrupació, i els manquen instruments per afrontar les despeses d’organitzaciói material fungible pròpies de qualsevol associació.

D’altra banda, en les àrees menys urbanes, l’envelliment dels associats fa que hi hagi unamanca de renovació i de nous voluntaris, la qual cosa porta a incrementar la dedicació horà-ria dels membres de les ADF.

A la província de Barcelona, les ADF participen en la planificació i la gestió dels plans muni-cipals de prevenció d’incendis i en el planejament i gestió del Pla de vigilància contra incen-dis forestals, juntament amb els seus ajuntaments, i amb l’Oficina Tècnica de PrevencióMunicipal d’Incendis Forestals (OTPMIF) de la Diputació de Barcelona. A més, les federa-cions d’aquesta província tenen suport tècnic finançat per les administracions (Diputacióde Barcelona, consells comarcals, DMAH, ajuntaments, etc.).


300

250

200

150

100

50

0Província de

BarcelonaProvíncia de

LleidaProvíncia de

GironaProvíncia de

Tarragona

Figura 3. Nombre d’ADF per província

ADF provínciade Lleida; 30 ADF província

de Barcelona; 122

ADF provínciade Girona; 122

ADF provínciade Tarragona; 82

Figura 4. Nombre de municipis amb ADF per província

També a la província de Barcelona i per mitjà de l’OTPMIF, gairebé tots els ajuntamentstenen una emissora que els connecta a la seva ADF.

A la província de Girona, la Diputació també col·labora amb les ADF amb subvencions pera la redacció i l’actualització de plans de prevenció d’incendis, l’execució de les obresd’aquests plans, l’adquisició de material de comunicacions, la vigilància d’àmbits geogrà-fics amb alt risc d’incendi i altres actuacions relacionades.

Les ADF participen activament en l’extinció dels incendis forestals i agrícoles que tenenlloc a Catalunya. La relació amb el cos de bombers de la Generalitat varia molt d’una regióa una altra, i no està formalitzada ni recollida a l’INFOCAT. Tot i que en els últims anys lacoordinació ADF-Bombers ha millorat molt, encara falta treballar per optimitzar els recur-sos i actuar de manera més eficaç. Quan els incendis adquireixen grans dimensions i ales tasques d’extinció hi participen ADF de fora de la zona afectada, sovint hi ha proble-mes logístics. Actualment, les ADF, tot i tenir un alt coneixement del seu territori, una dis-tribució territorial molt bona, molts recursos i una capacitat de transport d’aigua impor-tant, no participen en la presa de decisions de les estratègies, les tàctiques i les tècniquesd’extinció. En general, la participació de les ADF en l’extinció queda fora de les notes depremsa oficials.

D’altra banda les ADF realitzen importants tasques en la prevenció d’incendis, de vigilàn-cia, sensibilització de la població, manteniment d’infraestructures (camins i punts d’aigua)i formació dels voluntaris. Una línia de treball que cada vegada pren més volada.

Les ADF són testimoni del convenciment de bona part del país que els incendis forestalssón un problema que s’ha d’enfocar a partir d’un compromís ampli de tots els actors ter-ritorials.

4. Les federacions d’ADF

L’hivern de 1992 es va constituir la primera federació d’ADF, la de l’Anoia, que es varegistrar l’any 1995 al Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Gene-ralitat.

Les federacions, igual que les ADF, són entitats sense afany de lucre constituïdes, gene-ralment, per les ADF d’una comarca. Aquestes federacions són fruit de la necessitat detenir una organització que vetlli pels interessos de les ADF i les representi davant de lesinstitucions, amb la qual cosa se supera la manca de pes d’una ADF individual. Normal-ment les ADF d’una mateixa zona o comarca tenen necessitats i problemàtiques semblants,i és una pèrdua de temps i d’esforços intentar resoldre-les per separat.

Les federacions d’ADF estan formades per una junta directiva (president, vicepresident,secretari, tresorer i vocals). Són càrrecs electes entre els representats de les ADF. Anual-ment es convoca l’assemblea general, en què es vetlla pel control dels pressupostos i deles actuacions anuals fetes o que es pretenen fer, i diferents comissions de treball (aixòdepèn del moviment de la federació). Tot el personal és voluntari i membre de les diferentsADF que hi pertanyen.


4.1 Distribució actual de les federacions i associacions comarcals d’ADF

A Catalunya actualment hi ha dotze federacions i associacions comarcals d’ADF. Aques-tes es troben principalment a la província de Barcelona.

4.2 Tasques principals de les federacions d’ADF

Les federacions són útils, com hem dit, per agilitzar les negociacions i les comunicacionsentre les ADF, les diferents administracions, les entitats privades i la resta de ciutadans,tant si és a escala comarcal, provincial o autonòmica. En situacions d’emergència les fun-cions principals de les federacions són les de representació, suport, assessorament i coor-dinació de les ADF. Cada federació, segons les necessitats de les ADF que representa, témés o menys desenvolupades aquestes funcions.

A continuació es detalla una relació de les tasques que desenvolupen les diferents fede-racions segons les seves necessitats i els seus mitjans:

• Donar suport a les ADF federades en la realització de les seves tasques de preven-ció i extinció.

• Crear una estructura d’àmbit comarcal que faciliti el treball i el funcionament de les ADF.

• Donar assessorament i suport jurídic a les ADF.

• Redactar i consensuar un pla estratègic d’actuació en cas d’incendi.

• Coordinar els equips d’intervenció de les ADF durant un sinistre.

• Coordinar i mantenir el sistema de comunicacions.

• Coordinar els plans de vigilància contra incendis de la comarca.

• Realitzar l’inventari de mitjans de les ADF.

• Normalitzar i recolzar l’adquisició de material.

• Negociar compres conjuntes de material.

• Construir i mantenir el banc de dades de material i d’efectius materials i humans.

• Donar suport i coordinar la formació del personal de les ADF.

• Establir i mantenir una bona relació entre les diferents entitats de la comarca.

• Donar a conèixer l’existència i les tasques que realitzen les ADF.

• Representar les ADF davant de les administracions públiques.

Algunes federacions, com la d’Osona, realitzen treballs forestals de prevenció d’incendis(neteges de línies elèctriques, neteja de vores de camins, etc.) que ajuden a finançar lesseves activitats.


Taula 1. Distribució de les federacions per províncies

Província Nombre de federacions

Barcelona 8 (federacions)

Tarragona 2 (associacions)

Lleida 0

Girona 2 (associacions)

4.3 Finançament de les federacions d’ADF

Les federacions d’ADF obtenen els seus recursos econòmics de diferents fonts públiquesi privades. Els seus membres són totalment voluntaris, per la qual cosa hi ha una limita-ció del temps que poden dedicar a desenvolupar les tasques associades. Això afectal’operativitat de la federació. En general, la solució a aquesta manca de temps passa peraconseguir suport de personal professional amb dedicació exclusiva. Les federacions nodisposen dels recursos econòmics per a la contractació d’aquest personal, d’aquí que,en els casos de suport professional existents, hagin estat les administracions les que handonat aquest suport, tant si és cedint professionals com transferint recursos econòmicsper a contractar-los.

El cas particular de la província de Barcelona

Pràcticament tots els municipis de la província de Barcelona amb superfície forestal par-ticipen en una ADF, que pot ser unimunicipal o plurimunicipal. El nombre d’ADF d’aquestàmbit és de 124, i totes elles agrupen 274 municipis (95% dels municipis forestals).

Són vuit les federacions legalment constituïdes a la província (figura 5). La més recent ésla del Baix Llobregat, constituïda al final del 2007.

En general totes són comarcals, a excepció de la federació del Penedès-Garraf, formadaper tres comarques, una de les quals (Baix Penedès) pertany a la província de Tarragona.


PENEDÈS-GARRAFMARESMEVALLÈS ORIENTALVALLÈS OCCIDENTALANOIAOSONABAGESBERGUEDÀ

FEDERACIONS D’ADF

Figura 5. Distribució de les federacions a la província de Barcelona

A la província de Barcelona, a més de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barce-lona, dins de la seva política de suport als municipis per a la prevenció dels incendis fores-tals, destina recursos tant tècnics com econòmics al suport de les federacions. Aquestapolítica té el seu pilar principal en la participació dels ciutadans en les tasques de preven-ció i extinció. Per això, tot el planejament i la gestió municipal en la qual participa aques-ta corporació s’ha fet i es fa no solament amb la col·laboració dels ajuntaments, sinó tam-bé amb la participació activa de les ADF i de les seves federacions.

El suport de la Diputació a les federacions es formalitza amb la signatura d’un convenianual, que permet a la federació la contractació d’un enginyer tècnic forestal per dur a ter-me un programa consensuat, i el finançament de les despeses ordinàries del seu funcio-nament.

En moltes comarques, també els consells comarcals ofereixen suport a les federacionsamb recursos econòmics o de personal.

L’existència d’aquests recursos «extra» de les ADF i de les federacions de Barcelona mar-ca, en comparació de la resta de Catalunya, diferències significatives en:

• la capacitat de negociació i col·laboració amb les administracions i les entitats públi-ques i privades;

• l’estructura de les associacions;

• la disponibilitat de personal professional;

• el percentatge d’ADF amb l’organització federada (que a Barcelona és de gairebé el100%).

Aquestes federacions han fet un pas endavant important en la seva estructuració territo-rial i en l’organització de les seves activitats. Queden, però, coses de diferent importàn-cia per solucionar en el futur, com ara la definició precisa de les seves tasques dins delmodel de prevenció i extinció d’incendis de Catalunya; la recerca d’instruments que faci-litin la gestió burocràtica en les seves relacions amb les administracions; la discussiódetallada de l’ordre anual d’ajuts; la renovació d’associats; l’estatus dels voluntaris i la sim-plificació progressiva de les contractacions anuals per obres i serveis.

5. El Secretariat de Federacions i d’ADF de Catalunya

El 19 d’abril de 1999 es va crear el Secretariat de Federacions i d’Agrupacions de Defen-sa Forestal de Catalunya, com una entitat sense ànim de lucre amb un àmbit d’actua-ció que inclou tot Catalunya, amb els objectius següents:

a) Coordinar totes les federacions i ADF que hi estiguin afiliades per tal de potenciar lestasques que cada federació i ADF porta a terme en el seu territori, així com repre-sentar-les davant d’entitats i institucions.

b) Conscienciar la societat per reduir el risc d’incendi, potenciant el respecte i l’estimacióper la natura, així com la col·laboració de tota la ciutadania per conservar el patri-moni natural de Catalunya.


c) Promoure la prevenció d’incendis, tot estimulant les federacions, les ADF i altres orga-nismes competents perquè promoguin la realització de plans de prevenció d’incendisque defineixin les actuacions necessàries en el tractament de masses forestals, laxarxa bàsica de camins, els punts d’aprovisionament d’aigua, la vigilància, etc., i totesles altres actuacions dirigides a evitar els incendis i minvar-ne la propagació.

d) Coordinar les federacions i les ADF associades en la seva relació amb les insti-tucions i les entitats relacionades amb la prevenció i la lluita contra els incendis fo-restals.

La participació de les ADF en aquest Secretariat és voluntària i només requereix la sol·licitudde l’agrupació interessada. Tot i això, els recursos del Secretariat es posen a disposició detotes les ADF i federacions d’ADF de Catalunya, tant si en són membres com si no. Desque es va constituir, l’entitat ha signat anualment un conveni amb el DMAH que li permettirar endavant alguns dels seus projectes.

5.1 Situació actual del Secretariat (SFADF)

Després de vuit anys de funcionament, el Secretariat està refent els inventaris sobre lesnecessitats i les possibilitats reals que tenen les ADF i les seves federacions per poder uni-ficar criteris i accions, tenir un sistema d’organització clar, concís i efectiu en tots els seusàmbits i concretar més els seus objectius.

En l’actualitat, al Secretariat no hi són representades totes les ADF i federacions de Cata-lunya, i aquest ens no té una estructura professional mínima, ben definida, que l’ajudi apresentar-se davant de les administracions i de l’opinió pública amb la força que li donenels milers de persones associades a les ADF.

Avui dia, el Secretariat d’ADF de Catalunya realitza tasques de formació i de coordinaciódurant els incendis, però el seu paper no està definit amb precisió en el model de preven-ció i extinció d’incendis de Catalunya.

5.2 Futur del Secretariat

Resoldre les necessitats i les reivindicacions de les ADF que s’estan posant de manifestés un dels principals objectius de futur d’aquesta organització. És prematur parlar de leslínies de treball futures, però hi ha alguns objectius que són presents en moltes trobadesi discussions, i són els següents:

• Donar suport i assessorament a les ADF i a les federacions d’ADF per al seu bon fun-cionament:

– Fomentant la creació de noves ADF, afavorint la creació de federacions a tot Cata-lunya i enfortint les estructures ja existents.

– Elaborant programes de formació adaptats a la realitat de les ADF, per tal que elsseus membres estiguin ben preparats i coordinats amb els mitjans d’extinció delsbombers de la Generalitat.


– Potenciant la participació de voluntaris a les ADF.

– Garantint una bona cobertura en cas d’accident.

– Donant suport a les ADF i a les federacions per inventariar, estudiar les necessi-tats, planificar i fer el manteniment de les xarxes de comunicacions.

– Garantint el suport institucional per a aquests programes.

• Representar les ADF de Catalunya davant de les administracions:

– Participant en l’elaboració de les polítiques de prevenció i extinció d’incendis, i enels àmbits de decisió relacionats amb el sector forestal.

– Aconseguint el suport i la participació de totes les ADF de Catalunya per tal depoder-les representar i transmetre’n les necessitats en les negociacions amb lesdiferents administracions, de la manera més legítima possible.

– Difonent la tasca que realitzen les ADF.

– Vetllant perquè el finançament públic i privat de les ADF sigui continuat, just i fàcilde tramitar.

– Aconseguint que les federacions i les associacions comarcals d’ADF de Catalu-nya tinguin el suport tècnic necessari per millorar la seva resposta, i d’aquestamanera obtenir més bons resultats en l’execució de les tasques i les funcions pera les quals s’han creat.

6. Conclusions

Tradicionalment, a Catalunya s’ha considerat que la lluita contra els incendis forestals neces-sita la participació i l’entesa de tots els agents territorials que hi estan relacionats. S’ha entèsque la prevenció i l’extinció no són una tasca unilateral d’una administració. El paper quetenen les ADF en aquest model és important, ja que representen la col·laboració de la socie-tat civil. Per assumir aquesta responsabilitat cal que les ADF estiguin ben organitzades itinguin representants sòlids i bons coneixedors de la realitat de les ADF i del sector fores-tal. En una societat cada vegada més participativa, no s’hauria de desaprofitar la coope-ració de les ADF. Ara bé, tampoc se’n pot abusar. D’aquí ve la importància de les federa-cions d’ADF, que poden canalitzar la força del voluntariat sense carregar-lo en excés,motivar-lo i facilitar-li les coses, i d’aquí també la importància que les administracions par-ticipin activament promovent aquestes federacions d’ADF.

Quant a la importància d’un interlocutor sòlid, el SFADF de Catalunya pot ser la solució.Per aconseguir-ho, cal que rebi la conformitat de totes les ADF i federacions de Catalu-nya, i que tingui, també, una bona estructura professional i una infraestructura mínima, pre-parada per tirar endavant tots els projectes necessaris per aconseguir que les ADF es con-verteixin en una institució bàsica per a la prevenció i l’extinció d’incendis a Catalunya.

Cal que la veu de les agrupacions de defensa forestal s’escolti l’Administració i que estingui en compte en la presa de decisions relatives a la prevenció i l’extinció d’incendisforestals.


És important que el Govern de Catalunya, les diputacions, els consells comarcals, els ajun-taments i la resta d’institucions públiques segueixin donant suport a aquestes agrupacions,ja que el seu treball marca un model que dóna grans resultats.

Bibliografia

BURRIEL, J. A.; IBÀÑEZ, J. J.; et al. Inventari Forestal de Catalunya. Centre de Recerca Eco-lògica i Aplicacions Forestals. 2004. Bellaterra.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ MUNICIPAL D’INCENDIS FORESTALS.Quaderns d’Informació Tècnica: Dades sobre les ADF de Barcelona. 2002

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. <http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/agrupacions_defensa_forestal.jsp>(Consulta:15/6/2007).

Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals. Diputació de Barcelona.<www.diba.cat/incendis> (Consulta: 15/6/2007).

Secretariat Nacional d’ADF de Catalunya. <http://snadf.org> (Consulta: 14/6/2007).

Secretariat de Federacions i d’Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya<http://sfadf.org> (Consulta: 25/4/2008).


Organització i pla d’actuació contraincendis forestals de la Federació d’ADFPenedès/Garraf

Francesc Flores, Enginyer tècnic forestal

Núria Idáñez, Enginyera tècnica forestal

Xavier Guilera, Voluntari ADFFederació ADF Penedès/Garraf

Resum

En aquesta comunicació, els autors expliquem com s’organitzen les ADF del Pene-dès/Garraf davant els incendis forestals. Creiem que pot ser un model vàlid per a altresterritoris. Lògicament, adaptant-lo a les especificitats de cada lloc. En tot cas, estem con-vençuts que donem uns criteris que poden ser útils per ajudar a estructurar conjunts d’ADFo d’entitats similars. Fa quatre anys que apliquem un pla d’emergències d’elaboració prò-pia (anomenat PEIC, Pla d’emergències intercomarcal de coordinació per a les ADF davantd’incendis forestals a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), pràctic i alho-ra rigorós, que fem evolucionar cada any. En aquest aspecte som pioners a tot Catalu-nya, i ara volem compartir aquesta experiència.

El Pla d’emergències parteix, en primer lloc, d’un estudi sistemàtic de la vulnerabilitat encada municipi. En segon lloc, es classifica l’evolució dels incendis del passat, per tal dedeterminar objectivament la magnitud en cada cas. Aquestes dues variables, combina-des amb un inventari dels recursos de les ADF, ajuden a predeterminar els mitjans neces-saris en unes taules de sortida per a cada vehicle. D’altra banda, hi ha uns recursos humansanomenats figures, els quals són activats per gestionar tots aquests recursos materials.Són funcions complementàries entre si que, ben aplicades, permeten treballar com un solequip. Finalment, s’expliquen les pautes d’actuació, que milloren l’eficàcia i la seguretatdel sistema.

1. Les agrupacions de defensa forestal

Les agrupacions de defensa forestal (en endavant ADF) són associacions sense ànim delucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, associacions de defensa de la natu-ra i organitzacions professionals agràries. La seva raó de ser és la prevenció i lluita contraels incendis forestals, i la sensibilització social vers el patrimoni natural.

| 189

2. La Federació d’ADF Penedès/Garraf

La Federació d’ADF Penedès/Garraf va néixer de la necessitat d’organitzar a escala supra-municipal les ADF de les tres comarques. Es va constituir el 1998, i va englobar totes lesADF de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Des de l’inici del 2003, les ADF del BaixPenedès també hi estan adherides. Actualment, la Federació està formada per 25 ADF,més de 480 voluntaris i té una capacitat de mobilitzar 137.000 litres.

En síntesi, les tasques de la Federació són donar suport tècnic i administratiu a les ADFfederades, i dotar-les dels mitjans necessaris per millorar-ne l’efectivitat. Les seves prin-cipals línies de treball són:

1. Suport en la prevenció d’incendis forestals.

2. Gestió i coordinació de les emergències.

3. Formació i capacitació dels voluntaris.

4. Divulgació i foment del voluntariat i dels valors mediambientals.

3. El Pla d’emergències

El Pla d’emergències intercomarcal de coordinació per a les ADF davant els incendis fores-tals a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (PEIC) sorgeix de la neces-sitat de les ADF del Penedès/Garraf d’organitzar-se entre si davant l’extinció dels incen-dis forestals. Els objectius del Pla són:

• Protegir el territori en conjunt i minimitzar els danys.

• Autogestionar les ADF, posant en funcionament els recursos humans, materials i orga-nitzatius de la manera més racional possible.

• Maximitzar l’eficiència i l’eficàcia dels mitjans en totes les actuacions.


Taula 1. Recursos humans i materials inclosos a la Federació d’ADF Penedès/Garraf

Alt Baix Garraf TotalPenedès Penedès

Nombre d’ADF 16 6 3 25

Vehicles 52 17 24 93

— Dipòsit per tractor 10 5 15

— Lleuger 18 3 6 27

— Pesant 4 x 4 16 2 10 28

— Vehicles pesants excepte 4 x 4 2 0 1 3

— Sense aigua 4 4 4 12

— Altres (per exemple, remolcs) 2 3 3 8

Capacitat 106.050 22.700 23.100 151.850

Nombre de voluntaris 295 55 100 450

Unitats de vigilància

(Diputació de Barcelona) 8,5 0 1,5 9

• Coordinar-se amb la resta de cossos que participen en l’emergència.

• Vetllar per la seguretat de tots els voluntaris que participen en l’incendi.

• En definitiva, treballar com un equip.

La part més operativa del PEIC és el pla d’actuació. És una eina senzilla i pràctica, pen-sada per facilitar la feina de les ADF davant un incendi, guiant la seva intervenció. Els seusconceptes més destacats són:

• Índex de vulnerabilitat.

• Codis d’evolució de l’emergència.

• Taules de sortida.

• Figures.

• Procediments estàndard.

3.1 Índex de vulnerabilitat

El pla d’actuació parteix d’un estudi de la vulnerabilitat dels municipis del Penedès/Garrafdavant els incendis forestals. Es mesuren sistemàticament diferents indicadors:

Danys sobre les persones i els béns

Danys sobre la vegetació

Organització i pla d’actuació contra incendis forestals de la Federació d’ADF Penedès/Garraf | 191

Taula 2. Valor en funció dels nuclis habitats

Nre. de nuclis habitats Valor

0 1De 2 a 4 2De 5 a 9 4De 10 a 14 6De 15 a 19 8

<20 10

Taules 3 i 4. Valor en funció de la superfície forestal del municipi i de la continuïtat de lamassa forestal dels municipis veïns

Superfície forestal (ha) Valor

>4.000 103.500-4.000 93.000-3.500 82.500-3.000 72.000-2.500 61.500-2.000 51.000-1.500 4500-1.000 3100-500 2

<100 1

% del municipi contigu amb Valormassa forestal contínua

0% 0

1-24% 2

24-49% 4

50-74% 6

75-99% 8

100% 10

• Capacitat de defensa del municipi

• Capacitat de defensa de l’ADF

• Capacitat de defensa dels bombers

Un cop quantificats els diferents indicadors, es ponderen i es combinen, i això dóna lloca un índex de vulnerabilitat per a cada municipi. Els valors d’aquests índexs estan com-presos entre l’1 (vulnerabilitat baixa) i el 10 (vulnerabilitat extrema); ens donen així unareferència de quines zones seran les més crítiques en cas que es produeixi un incendiforestal.


Taula 5. Valor assignat en funció delsespais naturals protegits del municipi

El municipi té un PEIN*? Valor

Sí 10

No 1

* Pla d’espais d’interès natural

Taula 6. Valor en funció de si el municipi téalgun pla d’actuació municipal (PAM)

El municipi té PAM? Valor

Sí 1

No 10

Taula 7. Valor en funció de la capacitat demobilització de l’ADF

Litres disponibles de l’ADF Valor

0 10

<500 8

500-2.500 6

2.500-5.000 4

5.000-10.000 2

>10.000 1

Taula 8. Valor en funció del tempsd’arribada dels bombers

Temps d’arribada Valor

<5 min 1

5-15 min 3

15-25 min 5

25-30 min 7

>30 min 10

3.2 Codis d’evolució de l’emergència

En qualsevol situació d’emergència, és molt útil una classificació metòdica de les diferentsfases d’evolució de l’incendi que es poden produir. Aquesta avaluació objectiva de la situa-ció té dos grans avantatges: en primer lloc, permet compartir el coneixement de l’evolucióa tot el sistema d’ADF, tant si es participa en el front del foc com aïlladament; en segonlloc, ajuda a determinar objectivament quins mitjans cal mobilitzar. Els codis establerts sónels següents:

CODI 1

Detecció de columna de fum propera a una massa forestal.

CODI 2

Confirmació d’incendi forestal. Característiques:

• No amenaça nuclis habitats.

• No amenaça massa forestal (inferior a 50 ha).

• Condicions meteorològiques favorables (temperatura, humitat i vent).

• No avança vessant amunt.

• Combustible poc disponible.

• Velocitat de propagació del front inferior a 2 km/h.

CODI 3

Incendi amb certs riscos. Característiques (una de les dues):

• Amenaça nuclis habitats.

• Es dirigeix a massa forestal important (superior a 50 ha).

CODI 4

Incendi d’alt risc. Característiques (les dues anteriors alhora o una més d’alguna d’aques-tes):

• Condicions meteorològiques desfavorables (temperatura, humitat i vent).

• Avança vessant amunt.

• Combustible disponible.

• Velocitat de propagació del front superior a 2 km/h.


Taula 9. Valors de l’índex de vulnerabilitat

Índex de vulnerabilitat Valor

[1,3] Baixa

[3,5] Mitjana

[5,8] Alta

[8,10] Extrema

CODI 5

Gran incendi forestal (GIF). Característiques:

• Es mantenen una velocitat, una intensitat i longitud de flama que superen la capaci-tat d’extinció.

• Ha superat les 500 ha cremades.

• Pot afectar la població de manera important.

CODI CONTROL

Els bombers donen l’incendi per controlat.

CODI DE GUÀRDIA

Els bombers donen l’incendi per extingit. Les ADF, amb aquest codi, es dedicaran aremullar la zona.

CODI FI

S’ordena la retirada de tots els efectius.

Amb l’objectiu de mantenir un mínim de coherència i ordre, l’activació dels codis està res-tringida a determinades persones. El criteri general és donar la potestat a qui disposa demés i millor informació sobre l’incendi. La seva aplicació és:

• CODI 1: l’activa la primera persona que detecta la columna de fum.

• CODI 2: l’activa la primera persona que confirma l’incendi forestal.

• ALTRES CODIS: els activaran el cap d’intervenció i el cap operatiu (vegeu l’apartat«Figures»).

Quant a les comunicacions, cal esmentar que la Federació té una gran diversitat de sis-temes, aprofitant les especificitats de cada mitjà. Les tecnologies més utilitzades són:

• Telèfon fix i mòbil.

• Canals de ràdio. N’hi ha cinc d’assignats via repetidor (80 MHz) i quatre de directes.

SMS massius. S’envien a través d’un sistema web centralitzat, tant a mòbils individualscom a grups d’usuaris. Es transmet el codi, el municipi, el paratge, el canal de ràdio detreball, etc. La Federació ha estat pionera en l’ús dels SMS.

Web. Alertes i informació de seguiment dels incendis, pràcticament a temps real, al webde la Federació i del Secretariat.

Correu electrònic. Missatges per escrit i ràpids amb altres estaments, mitjans de comuni-cació, etc.

3.3 Taules de sortida

Les taules de sortida serveixen per protocol·litzar la sortida dels recursos humans i mate-rials que s’han de mobilitzar per fer front a l’incendi forestal. Aquestes taules indiquen el


moment en què cada mitjà s’ha de desplaçar cap a l’emergència en funció de la combi-nació dels factors següents:

• Municipi on s’ha declarat l’incendi (considerant-ne l’índex de vulnerabilitat).

• Codi d’evolució de l’incendi activat (segons l’avaluació feta).

• ADF (tenint en compte la proximitat al foc i els diferents vehicles).

És un sistema anàleg a un «despatx automàtic», la qual cosa ajuda a fer una mobilitza-ció racional i sistemàtica dels recursos. A més, permet que la resta d’ADF es vagin pre-parant.


Municipi de l’incendi

Co

di d’evolucióVehi

cles

AD

F

Índex vulnerabilitat

Avaluació

In

vent

ari

TAULESSORTIDA

Figura 1. Esquema de factors que determinen les taules de sortida

Taula 10. Exemple de taula de sortida

Municipi de l’incendi

ADF 1Vehicle A Codi 5

Vehicle B Codi 4

Vehicle A Codi 2

ADF 2 Vehicle B Codi 3

Vehicle C Codi 2

3.4 Figures

L’èxit del PEIC depèn del desenvolupament correcte de les tasques assignades a cadas-cú. L’organització es basa en figures, que no són càrrecs personals, sinó responsabilitatsque té assignades una persona determinada. Aquestes funcions es poden exercir indivi-dualment o les pot dur a terme un equip de treball, segons les necessitats i magnituds del’emergència. Sempre busquen la complementarietat entre si, de manera que no hi ha jerar-quies. A més, en algunes ocasions, una mateixa persona haurà d’assumir més d’una fun-ció. Les figures es distingeixen entre si per les funcions, la posició, els coneixements i lamanera de ser escollides. Les figures del PEIC són les descrites a continuació.

3.4.1 Cap de colla

El cap de colla és un membre experimentat de cada ADF, que participa en l’incendi i queha fet el curs de formació bàsica. És el responsable dels seus companys d’unitat. Nor-malment serà el conductor del vehicle. Si la seva colla és la primera a arribar a l’incendi,assumirà la coordinació mentre no hi siguin el cap operatiu o el cap d’intervenció.

Ubicació del cap de colla: al front de l’incendi o al lloc que li assigni el cap d’intervenció.

Tasques del cap de colla:

• Transmetrà les indicacions del cap d’intervenció / cap operatiu als seus companysi col·laborarà en la feina que s’ha de fer.

• Serà l’encarregat de l’emissora i l’únic portaveu de tota la colla.

• Controlarà la posició dels seus companys i vetllarà per la seva seguretat.

Elecció del cap de colla: cada ADF escull els seus caps de colla.

3.4.2 Cap operatiu

El cap operatiu és la figura latent que s’activa només quan l’incendi és al seu municipi. Ésun membre experimentat de l’ADF, amb el curs de formació avançada. És el coneixedordel territori, quant a orografia, infraestructures, vegetació...

Ubicació del cap operatiu: en un lloc visible i fàcilment localitzable de la zona de l’incendi.Si l’incendi requereix un centre de comandament avançat (lloc on es duu a terme la coor-dinació de l’incendi i de tots els mitjans actuants), anirà cap allà. També si l’ajuntament acti-va el PAM, hi pot tenir una persona de contacte.

Tasques del cap operatiu:

• Rep les ADF que arribin, i els assigna una tasca i una zona determinada per treba-llar, d’acord amb el cap d’intervenció.

• Facilita al cap d’intervenció i als bombers informació sobre com és el territori iles infraestructures de prevenció i extinció del territori (punts d’aigua, xarxa viàriabàsica...).


• Fa de contacte logístic amb l’ajuntament del municipi afectat (abastiment, transports,senyalització d’accessos...).

• Activa els codis d’evolució de l’incendi mentre no arriba el cap d’intervenció.

Elecció del cap operatiu: cada ADF escull dos caps operatius per municipi.

3.4.3 Cap d’intervenció

El cap d’intervenció és la figura latent que només s’activa quan l’incendi passa de conati és a la seva zona d’actuació (grup de municipis). És un membre experimentat d’una ADF,amb el curs de formació avançada. És el coneixedor del comportament del foc, de compot evolucionar l’incendi. Si la magnitud d’aquest ho exigeix, hi haurà un cap d’intervencióper sector o focus.

Ubicació del cap d’intervenció: en un lloc visible i fàcilment localitzable de la zona del’incendi, on en pugui fer un seguiment global del comportament i l’evolució.

Tasques del cap d’intervenció:

• Fa d’interlocutor amb el cap de sector dels bombers i el CAR (cos d’agents rurals).

• Analitza l’estat de l’incendi forestal i la seva evolució.

• Quantifica les necessitats de recursos, segons l’evolució i el mètode d’atac (junta-ment amb els bombers).

• Reparteix les tasques que han de realitzar les ADF d’acord amb el cap operatiu.

• Distribueix els mitjans de les ADF en els llocs on consideri oportú, d’acord amb elcap operatiu.

• Controla i fa el seguiment de la distribució d’aquests mitjans en el terreny.

• Organitza els relleus i les guàrdies.

• Activa els codis d’evolució de l’incendi.

Elecció del cap d’intervenció: els caps operatius de la Federació escullen tres capsd’intervenció per zona. Aquest sistema té un triple avantatge:

• Legitimitat: els caps operatius tenen la representació de l’ADF respecte al PEIC.

• Independència: el sistema s’autoregula, sense intervenció exterior.

• Cohesió: tots voten per a totes les zones (el territori Federació funciona com aunitat).

3.4.4 Coordinador comarcal

És la figura que entra en funcionament amb un foc forestal confirmat (codi 2) a qualse-vol de les tres comarques. És el responsable del compliment del PEIC. Pot ser un tècnicde la Federació o un membre de la Junta, experimentat i amb el curs de formació avan-çada.


Ubicació del coordinador comarcal: al centre de control territorial (Control Penedès). Pottenir un representant en altres ubicacions, com el CCA (Centre de Comandament Avan-çat), el punt de trànsit...

Tasques del coordinador comarcal:

• Ajuda l’operador en les transmissions.

• Dóna suport al cap d’intervenció i al cap operatiu.

• Mobilitza els recursos de les ADF, segons el Pla d’emergències.

• Fa un seguiment i control dels vehicles i voluntaris de les ADF que han de fer unasortida, que han sortit o que estan treballant a l’incendi.

• Remet les altes i baixes de servei a Control Torreferrussa (CAR).

• Atén i transmet els missatges necessaris als mitjans de comunicació, si escau.

• Imprimeix mapes de localització de l’incendi, si cal.

• Es relaciona amb altres estaments que poden estar implicats en un incendi (SNAC,Protecció Civil, plans de vigilància contra incendis forestals, altres controls ADF,Control Torreferrussa, regions d’emergències dels bombers).

• Optimitza les comunicacions: telèfon, SMS, alertes al web, correu electrònic, etc.


Bombers RE / CECATCAR: Control TorreferrusaSNAC: Junta / ControlAltres controls ADFProtecció Civil

Mitjans comunicació

Con

eix

elpl

ad’e

mergències Coneix el territori

Coneix

el comportament del foc Coneix

latè

cn

ica

d’ex

tinci

ó

Coo

rdin

ador

comarcal

Cap operatiu

Cap

d’intervenció Caps deco

lla

(Con

trol P

enedès) (per municipi afectat)

(persector d’incendi) (per vehic

le-e

quip

)

Vess

ant e

stru

ctural Vessant comandam

ent

Vessant actuació Vessant

pràc

tica

GESTIÓINCENDI

ADF

Ajuntament / PAMCCCAPunt trànsitSNAC suport tècnic

Bombers membresVoluntaris esporàdics

Persones afectades

Bombers caps SectorCAR: agentsinformadors PVI

Figura 2. Diagrama dels papers que s’exerceixen i de les relacions durant una emergència

Amb la intenció de trobar les persones adequades per exercir els papers de cap opera-tiu, cap d’intervenció i coordinador comarcal, la Federació ha definit un perfil personal ido-ni, comú a les tres figures, amb les característiques següents:

• Amb experiència. Certa veterania és necessària.

• Amb aptituds d’organització, anàlisi, comunicació i persuasió.

• Amb coneixement de les persones, de temperament calmat i que toleri la pressió.

• Amb disciplina. Conscient de la varietat de tasques que cal assumir en un incendi.

• Amb actitud protectora envers el paper de les ADF en un foc.

• Amb aptituds de lideratge. Acceptats socialment entre els companys.

4. Procediments estàndard

La Federació aconsella unes pautes en la manera d’actuar de les ADF en el seu conjunt:

1. Treball en grups d’equips d’extinció, anomenats punts ADF. Avantatges:

• Augmenta l’eficiència i l’eficàcia dels recursos.

• Facilita la gestió i la coordinació a tots els nivells.

• Incrementa la seguretat, si cal autoprotegir-se.

• Ajuda a determinar les coordenades del punt ADF.

2. Si hi ha equips que treballen fora del grup, cal que ho comuniquin al cap d’intervenció.Per exemple, si segueixen focus secundaris, fan tasques de senyalització, resse-gueixen el perímetre de l’incendi, etc.

3. L’ADF local té certa responsabilitat i, a banda de l’extinció, ha de rebre i guiar la res-ta d’ADF.

4. Principals funcions segons la tipologia dels vehicles:

1. Vehicles lleugers amb kit d’extinció (indicatiu 400)

• No poden estendre mànegues, llevat que siguin els primers a arribar.

• Resseguiment de perímetre (control de possibles revifades).

• Atac a focus secundaris.

• Tasques de guiatge i transport de personal.

2. Vehicles pesants 4 � 4 (indicatiu 200)

• Atac directe mitjançant línies d’aigua.

• Abastament a les línies d’aigua (mitjançant la sínia).

• Atac a focus secundaris.

• Tasques de guiatge i transport de personal.


3. Vehicles pesants excepte 4 � 4 (indicatiu 250)

• Transport de grans quantitats d’aigua.

4. Dipòsits (indicatiu 100)

• Transport de grans quantitats d’aigua.

5. Remolcs amb kit d’extinció (indicatiu 500)

• No poden estendre mànegues, llevat que siguin els primers a arribar.

• Abastiment a les línies d’aigua.

6. Vehicles lleugers sense kit (indicatiu 300)

• Funcions logístiques de transport de personal i material, abastiment, punts deguia, etc.

Bibliografia

DEPARTAMENT D’INTERIOR. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla INFOCAT. Primera revisió 2003.Actualització 2007.

NÚRIA IDÁÑEZ CORTÉS. Pla d’emergències intercomarcal de coordinació per a les ADFdavant d’incendis forestals a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf(PEIC). Estudi no editat. 2004.


Organització i pla d’actuació contra incendisforestals de la Federació d’ADF del Bages

Jaume Muntada i Sant

Enginyer tècnic forestalFederació d’ADF del Bages

Xavier Joves i Garcia

Tècnic de protecció civilAjuntament de ManresaCoordinador comarcal de la Federació d’ADF del Bages

Resum

En la present comunicació s’exposa, en primer terme, què són les agrupacions de defen-sa forestal (ADF) i quines són les tasques que realitzen i, per acabar, es descriu l’organitzaciói el pla d’actuació de les ADF a la comarca del Bages en cas d’incendi forestal. Aquestpla d’actuació s’ha anat polint any rere any, després d’analitzar les actuacions en els incen-dis passats que anualment afecten la comarca.

També es fa palès el gran potencial que forma part d’una agrupació sense afany de lucrei que totes les tasques que es duen a terme es fan de manera voluntària, en el tempslliure i moltes vegades deixant de fer la feina que dóna de menjar per involucrar-se en tas-ques d’extinció. Això, sense oblidar les aportacions que es reben de l’Administraciópública.

1. Què és una ADF?

Les agrupacions de defensa forestal són entitats sense afany de lucre, formades per pro-pietaris forestals, ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, voluntàries i volun-taris.

Les ADF tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Aques-tes agrupacions es van regular a partir de l’any 1986 com a conseqüència dels gransincendis forestals d’aquell any (vegeu la figura 1) i del consegüent programa Foc Verd,elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalu-nya. No obstant això, cal cercar-ne l’origen en els antics grups d’extinció d’incendis i auxiliimmediat que es van començar a formar al començament dels anys seixanta a Cata-lunya.

| 201

2. Objectius i finalitats de les ADF

La finalitat de les ADF és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Per assolir aques-ta fita, tenen els objectius següents:

• Elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendisforestals.

• Col·laboració activa en l’organització, el control i l’execució de mesures en matèriade prevenció i extinció d’incendis forestals.

• Realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobreles accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals.

• Sensibilització de la població rural i urbana en el territori de l’ADF.

• Execució de plans de prevenció contra incendis forestals, creació i mantenimentd’infraestructures, xarxa de camins, franges de baixa combustibilitat i punts d’aigua.

• Suport a l’extinció d’incendis forestals.


Límit comarcal BagesLímit municipalIncendis més importantsAltres incendis

Figura 1. Incendis forestals a la comarca del Bages dels últims 50 anys

3. Què és la Federació d’ADF del Bages?

La Federació d’ADF del Bages és una entitat jurídica sense afany de lucre formada per lesdiferents ADF de la comarca. Es va constituir el 25 de novembre de 1998 amb la finalitatde coordinar totes les ADF que hi estan associades per tal d’organitzar-ne millor les tas-ques en cada territori, així com representar-les davant d’entitats i institucions. També caldestacar les funcions d’assessorament tècnic i administratiu, formació i coordinació delvoluntariat, i coordinació en les tasques d’extinció de les ADF.

Fins al moment formen part d’aquesta federació onze ADF, que són: ADF Amics delBosc; ADF Defensors del Bosc; ADF Artés, Calders i Monistrol de Calders; ADF SantSalvador de Guardiola; ADF Castellfollit del Boix; ADF Pla de Bages; ADF Bages orien-tal; ADF Quercus; ADF Tres Branques; ADF Protectors del Bosc, i ADF Monistrol deMontserrat.

La major part de les ADF de la comarca han estat de les primeres en constituir-se legal-ment en l’àmbit de Catalunya, com mostren les xifres de la taula anterior.

Com podem veure, la Federació de les ADF del Bages integra 33 dels 35 municipis de lacomarca del Bages (no hi són inclosos els municipis de Cardona i Moià). En aquest sen-tit, el municipi de Sant Pere Sallavinera, que pertany a l’Anoia, també es troba dins de laFederació d’ADF del Bages.

Organització i pla d’actuació contra incendis forestals de la Federació d’ADF del Bages | 203

Taula 1. ADF i municipis a la comarca

Nom ADF Nre. ADF Municipis que en formen part

Amics del Bosc 3 Sant Mateu de Bages, Fonollosa, Callús, Rajadell,

Aguilar de Segarra i Sant Pere Sallavinera

Defensors del Bosc 5 Navàs, Súria, Castellnou de Bages, Santpedor

Artés, Calders i Monistrol 8 Artés, Calders, Monistrol de Calders

de Calders

Sant Salvador de Guardiola 12 Sant Salvador de Guardiola

Castellfollit del Boix 13 Castellfollit del Boix

Pla de Bages 20 Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de

Vilatorrada

Bages Oriental 25 Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Mura,

Talamanca

Quercus 28 Santa Maria d’Oló, Sant Feliu Sasserra, Avinyó,

L’Estany

Tres Branques 33 Gaià, Sallent, Balsareny

Protectors del Bosc 78 Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet,

Marganell, Castellgalí

Monistrol de Montserrat 260 Monistrol de Montserrat

Pel que fa a la superfície total representada per la Federació, estaríem parlant d’unes118.000 ha, de les quals un 70,3% és superfície forestal.

A partir de l’any 2006, en una reunió de junta es va decidir per majoria que els nous volun-taris tindrien l’obligació de realitzar unes jornades de formació abans de formar part de lesdiferents ADF federades de la comarca, que actualment ja es fan de manera periòdica. Esva arribar a aquest acord ja que cada vegada els incendis forestals tenen un comporta-ment més virulent, i per tant la formació dels combatents o els voluntaris pel que fa alsincendis forestals cada vegada és més important. Es vol evitar que els voluntaris es diri-geixin a l’incendi sense haver rebut una formació bàsica prèvia, en què es tracten una sèriede punts que es creuen imprescindibles, com ara nocions de comunicacions per emisso-ra, cartografia i orientació, manera de treballar de les ADF de la comarca, manera de tre-ballar i organització dels mitjans de prevenció i extinció de Catalunya, o nocions de pri-mers auxilis en cas d’accidents.


Figura 2. Il·lustració de les ADF i municipis representats per la Federació d’ADF del Bages

FEDERACIÓ ADF BAGES

4. Organització de les ADF a la comarca

Les ADF, igual que la Federació, estan compostes per una junta, formada per:

• president

• vicepresident

• secretari

• tresorer

• vocals

Dins de cada ADF hi ha una organització interna formada per caps d’intervenció i volun-taris.

Les diferents parts que formen les ADF en el moment de l’incendi són:

• coordinadors comarcals

• caps operatius

• caps d’intervenció

• voluntaris

Coordinadors comarcals: encarregats de coordinar els mitjans d’extinció de les ADF enl’àmbit de la comarca del Bages. Són els responsables màxims de la Federació en la coor-dinació durant l’incendi. Un d’ells es desplaça al Control Bages per donar suport als ope-radors que hi ha del Pla de vigilància contra incendis i coordinar el moviment del personali les bótes de les ADF, d’acord amb el Control Central de Bombers de la Regió d’Emer-gències Centre; l’altre es desplaça al punt de trànsit escollit per bombers i, des d’allà, coor-dina in situ aquests moviments.

Caps operatius: són les persones que coordinen tots els efectius disponibles de la sevaADF i que alhora són responsables, com a coneixedors del territori on es produeix l’incendi,de distribuir les ajudes que puguin arribar d’altres ADF. Solen ser els presidents de les dife-rents ADF federades.

Caps d’intervenció: són les persones que donen suport als caps operatius de l’ADF queactuen en l’incendi i coordinen les ajudes que provenen de les altres ADF. Aquestes aju-des les han de sol·licitar els caps operatius i s’han de limitar al mínim possible per resol-dre l’emergència a fi i efecte de no deixar al descobert les seves zones en uns momentscrítics en què els bombers disposen de menys efectius lliures per actuar en possibles nousincendis.

Voluntaris: són les persones que han rebut una formació bàsica i prèvia en aspectesd’extinció d’incendis, i són els combatents directes per extingir un focus o incendi.


5. Una tasca principal de la Federació d’ADF:el protocol d’actuació en cas d’incendi forestal

El Control Bages és el control de les ADF i al mateix temps el control de les unitats de vigi-lància del PVI (Pla de vigilància contra incendis forestals) emplaçades a la comarca durantel període d’estiu (juny-setembre). En l’execució d’aquest pla hi participen les ADF matei-xes, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona.

El Control Bages està situat just al costat del Control Central de Bombers de la Regiód’Emergències Centre, a Manresa. Dins del Control Bages es disposa dels mitjans de comu-nicació següents: un RAC, amb vuit emissores que pertanyen als vuit repetidors de la RegióCentre, propietat de la Federació d’ADF, entre ells repetidors del Bages, el Berguedà i el Sol-sonès. Aquest fet permet la comunicació amb totes les ADF de la comarca i algunes de veïnes.

Durant la campanya d’estiu, al Control Bages hi ha un operador o una operadora que realit-za puntualment rondes de novetats a les diferents unitats de vigilància que formen partdel Pla de vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona i, en cas de rebreun avís d’incendi forestal, actua segons el protocol.

A continuació es relacionen les diferents maneres d’entrada de l’avís d’incendi forestal alControl Bages, que poden venir des dels llocs següents:

• unitats de vigilància

• bombers

• membres de les ADF

• Control central del PVI

• agents rurals

• mossos d’esquadra

• particulars


Figura 3. Direcció de les comunicacions en un incendi forestal

COORDINADOR COMARCAL 1 COORDINADOR COMARCAL 2

CONTROL BAGES PUNT DE TRÀNSIT

CAP OPERATIU 1 CAP OPERATIU 2 CAP OPERATIU 3 CAP OPERATIU 4

CAPD’INTERVENCIÓ 1


VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4

VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4



VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4

VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4



VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4

VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4



VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4

VOLUNTARI 1

VOLUNTARI 2

VOLUNTARI 3

VOLUNTARI 4

DIRECCCIÓ DE LA COMUNICACIÓ

Una vegada confirmat l’incendi, la sortida de l’avís per part de l’operador o l’operadoradel Control Bages serà el següent:

• bombers

• ADF pròximes

• Control central del PVI

• coordinadors comarcals

• agents rurals

• mossos d’esquadra

Normalment, totes les ADF tenen els seus sistemes d’avís als voluntaris i llocs de concen-tració propis, on es disposa dels mitjans per apropar els voluntaris al lloc de l’incendi. Unavegada reunits un nombre de quatre a sis voluntaris, aquests són dirigits cap a l’incendiseguint el següent protocol, diferenciat en cinc apartats.

a) Donar avís al Control Bages de la sortida cap a l’incendi, i informar del vehicle enquè s’efectua el desplaçament (aquests tenen un número de codificació, en funcióde l’ADF) i del nombre de voluntaris.

b) Donar avís de l’arribada a l’incendi o punt de trànsit si aquest s’ha establert. Si s’haestablert el punt de trànsit, una vegada els vehicles de l’ADF hi arriben, contactenamb el coordinador comarcal, i aquest, en funció de les demandes del cap de guàr-dia de bombers, els farà dirigir cap a un punt o un altre segons les necessitats delmoment.

c) Una vegada ja s’ha ubicat el vehicle de l’ADF sobre el territori i s’ha disposat unatasca específica per fer: en cas de treballar amb vehicle de bombers, s’ha d’informarde la codificació del vehicle, ja que aquests tenen un GPS, i des del Control Bageses pot visualitzar a la pantalla de la Regió d’Emergències Centre i així tenir una ideade la seva ubicació. En cas contrari, se n’ha de donar la ubicació dins de les pos-sibilitats permeses.

d) Una vegada s’han acabat les tasques d’extinció, s’ha de comunicar al ControlBages.

e) Una vegada s’arriba al lloc d’origen, també s’ha de comunicar la finalització del ser-vei al Control Bages.

També cal esmentar algunes particularitats de l’activació de les ADF per part del ControlBages:

1. Les ADF que no es troben dins del municipi on té lloc l’incendi, en un primer momentsón avisades des del Control Bages, i resten a l’espera per si han d’anar al front delfoc; és a dir, en un primer moment no es dirigeixen a l’incendi. Si des dels bombersse sol·licita més suport, les ADF més pròximes seran avisades des del ControlBages, i es deixaran en últim lloc les ADF que es trobin més allunyades de l’incendi.

2. En cas que l’incendi continuï actiu durant la nit, s’activen les ADF més llunyanes pertal que puguin rellevar les ADF que han estat treballant durant el dia.


3. S’actua segons aquest protocol per temes logístics, ja que quan es produeix unincendi a qualsevol punt de la comarca, els bombers envien mitjans terrestres dediferents parcs, i alguns punts de la comarca queden amb pocs efectius de bom-bers. És en aquest cas quan les ADF veïnes, en cas de focs d’incendis simultanis,tenen un paper clau en el sistema de prevenció i extinció.

Abans de finalitzar aquesta comunicació cal citar algunes dades rellevants que són de for-ça interès:

• Hi ha aproximadament uns 1.200 voluntaris involucrats en les ADF del Bages.

• La Federació d’ADF del Bages, a partir del material que s’ha adquirit gràcies a lessubvencions de les administracions públiques, pot mobilitzar un total de 600.000 litresd’aigua: 300.000 litres en vehicles de transport i 300.000 litres en vehicles dotats debomba. A grans trets, i comparant la magnitud amb vehicles de bombers, estaríemparlant aproximadament d’una dotació d’uns 80 vehicles de bombers de 3.500 li-tres de capacitat per vehicle.

• La Federació disposa també d’un aparell anomenat Tecnitrack, que es troba en fasede proves, amb funcions similars a un GPS, vinculat a l’emissora del vehicle de l’ADF.Amb aquest aparell es pot conèixer la ubicació dels mitjans terrestres propis, iaquests es poden visualitzar en pantalla.

6. Conclusions

El Bages és una comarca de la Catalunya central que ha estat afectada en gran part dela seva superfície pels grans incendis forestals dels anys vuitanta i noranta. Aprofitantl’arrelament de les ADF a una gran part d’aquesta comarca, s’ha donat un important impulsa l’estructuració i l’organització d’aquestes agrupacions a través de la creació de la Fede-ració i dotant-la de recursos tècnics i professionalitzant el seu personal tècnic.

Tot i tractar-se d’agrupacions de voluntaris, les ADF estan realitzant tasques d’organitzacióper coordinar cada vegada millor l’organització en la prevenció i l’extinció d’incendis fores-tals amb les administracions competents.


Extinció

Millora o transformació del modelde prevenció i extinció d’incendisde la província de Barcelona


Cap de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestalsde la Diputació de Barcelona

Resum

Es descriuen els principis que en els darrers decennis han orientat la política de preven-ció i extinció d’incendis forestals a la província de Barcelona, i es repassen els bons resul-tats obtinguts en els darrers dinou anys. S’informa de la creació, l’any 1995, d’una assig-natura sobre incendis forestals a la Universitat de Lleida basada en el que s’ensenya alDepartament of Environmental Science, Policy & Management de la Universitat de Cali-fòrnia a Berkeley. S’introdueix el pensament i el sistema que anima els grups de suporta les actuacions forestals (GRAF) de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendisi Salvaments de la Generalitat de Catalunya, i es mostren les contradiccions que tenenamb la realitat de la província de Barcelona. Finalment es discuteixen els problemes quepresenta una transformació, basada en els criteris anteriors, del models actuals de pre-venció i extinció, i s’alerta sobre la necessitat de debatre àmpliament qualsevol propos-ta de canvi que afecta nombroses institucions que treballen en la prevenció i l’extinció.

Evolució dels incendis forestals a la província de Barcelona

La província de Barcelona (5.226.354 habitants) concentra el 75% de la població deCatalunya i és, també, una de les zones més poblades de la Mediterrània. Això determi-na una pressió humana important sobre la seva superfície forestal que genera, entre altresefectes, un increment de les probabilitats d’inici d’incendis forestals. Per afrontar aques-ta situació, en els darrers 50 anys s’han desenvolupat un conjunt d’iniciatives públiques iprivades, tant en la prevenció com en l’extinció dels incendis forestals, que donen una for-ta personalitat a aquest conjunt de comarques, i les diferencien en aquest terreny de laresta de comarques catalanes. Les accions més emblemàtiques han estat la creació d’unsistema unificat de bombers ben distribuït territorialment, que als anys seixanta va assu-mir la responsabilitat d’extinció; la creació de les agrupacions voluntàries de defensaforestal per col·laborar des de la iniciativa privada en la prevenció i l’extinció, i la seva agru-pació en federacions comarcals; el compromís i la participació dels ajuntaments en la pre-venció, mitjançant els plans municipals de prevenció, d’emergència i de vigilància; i, mésrecentment, la creació d’associacions de propietaris forestals per a la restauració dezones cremades i la gestió activa dels boscos particulars i, per tant, dels combustibles fores-tals. A aquestes creacions, que parcialment s’han estès per tot Catalunya, s’hi han de sumar

| 211

les actuacions públiques de caràcter general per a tot el país, com ara l’acció dels agentsrurals, la millora de la prevenció en urbanitzacions, les mesures legislatives, l’elaboraciód’índexs de risc, l’increment de la seguretat entorn de les línies de transport elèctric, id’altres.

Tot el sistema d’extinció creat a la província de Barcelona es basa en:

• Un principi estratègic diàfan: detectar els incendis al més aviat possible i atacar imme-diatament.

• Una tàctica inicial molt clara: atacar tots els fronts amb mitjans aeris o terrestres,segons les seves característiques.

• Una tècnica principal: l’ús de l’aigua polvoritzada a alta pressió en els equips terres-tres i de l’aigua en massa en els atacs aeris.

• Una convicció tècnica: quan un incendi supera les 300 hectàrees ha fallat la preven-ció o l’extinció, o les dues coses alhora.

• Una convicció social: que la participació de la societat en la prevenció i l’extinció ésmillor que l’estatisme estricte.

Perquè aquest model funcioni, la província de Barcelona, desplegant les iniciatives quecomentàvem, ha creat: una xarxa de 64 parcs de bombers professionals i voluntaris; unaxarxa de detecció de 26 punts de guaita, a la que cal sumar els milers de telèfons mòbilsactuals que fan servir els seus habitants; els plans de prevenció de 286 municipis; una xar-xa mantinguda de pistes, carreteres i camins d’accés a les zones forestals que sobrepas-sa els 16.000 quilòmetres; una xarxa de punts d’aigua per al subministrament dels medisterrestres i aeris de més de 700 unitats; un sistema de mobilització d’aigua a través de les120 ADF (agrupacions de defensa forestal) que arriba a tenir una capacitat de 135.000litres en moltes comarques; i una vigilància dissuasiva mòbil que recorre 126 itineraris en286 municipis, entre altres coses. La despesa pública en prevenció i extinció en aquestaprovíncia és d’aproximadament 26.834.960 euros per any, quasi el doble del que s’inverteixa la resta de províncies.

Totes les actuacions preventives i els dispositius d’extinció es poden valorar en funció delsresultats obtinguts, és a dir, si la superfície cremada anualment s’incrementa o no, i si elnombre d’incendis puja o baixa. En el cas que estem comentant de la província de Bar-celona la influència positiva de les mesures preses és evident. Així, mentre en el període1973-1986, en el 93% d’anys la superfície cremada durant l’estiu va superar les 1.000 hec-tàrees, en el període 1987-2006 el percentatge s’ha reduït al 30%, tot i que en aquest perío-de el nombre d’habitants ha augmentat gairebé en un milió de persones, s’han reduït nota-blement els aprofitaments forestals i s’ha incrementat l’abandonament de terres agrícoles.També l’Índex 10.000, que valora la superfície cremada per cada 10.000 hectàrees, bai-xa en el segon període d’un valor mitjà de 112,84 hectàrees (1973-1986) a 69,20 hectà-rees (1987-2006). Aquest valor és força positiu si considerem que l’incendi de l’any 1994del Bages i el Berguedà fa pujar l’índex un 269% del valor que tindria sense aquest epi-sodi (25,72 hectàrees). Si comparem l’Índex 10.000 mitjà de la província de Barcelonad’aquests darrers dinou anys amb el de les dues regions mediterrànies properes que méss’acosten al volum de població de Barcelona, que són les Boques del Roine i la Ligúria,veiem que en el període 1987-2006 els valors de l’índex d’aquestes dues zones han supe-


rat àmpliament el valor de Barcelona: en un 169,13% a les Boques del Roine i en un 240%a la Ligúria.

El nombre d’incendis es manté constant al llarg del període 1987-2006, la qual cosa ésuna dada positiva, sobretot si pensem que la població ha augmentat, com ja hem dit, ique el parc mòbil i el nombre de desplaçaments anuals s’han incrementat d’una mane-ra espectacular. Per tant, es pot assegurar que els resultats dels models de prevenció iextinció de la província de Barcelona dels darrers dinou anys són els millors de l’àrea medi-terrània en zones similars, i que redueixen significativament la superfície i el nombred’incendis que es van produir en el període 1973-1986. La idea molt estesa, en parlardels incendis forestals, que cada vegada la situació és més greu i els problemes són mésgrans, no es correspon amb les dades estadístiques de què disposem a la província deBarcelona.

Pedagogia sobre els incendis forestalsa l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida

Per primera vegada a la universitat espanyola, l’any 1995 es va crear a la Universitat deLleida una assignatura denominada «Focs forestals: ciència i gestió», dins dels estudisd’enginyeria forestal. El contingut d’aquesta assignatura no es va inspirar, ni en el seu inicini ara, en les experiències que s’havien desenvolupat a Catalunya, principalment a la pro-víncia de Barcelona, en prevenció i extinció, sinó que va agafar com a model els contin-guts que s’impartien al Departament of Environmental Science, Policy & Management dela Universitat de Califòrnia a Berkeley.

La Universitat de Lleida introdueix els seus estudiants, seguint aquesta línia, en els com-bustibles forestals, els sistemes de predicció dels risc, el comportament dels incendis, lamodelització d’aquest comportament, la gestió dels incendis, els focs prescrits, els efec-tes dels incendis sobre les plantes i la fauna, i els problemes relacionats amb les urbanit-zacions en zones forestals. Tot això es fa a partir de dades californianes, ja que a Catalu-nya ningú ha establert uns models de combustible ben adaptats a la nostra realitat, ni ningúha estudiat seriosament els paràmetres que els caracteritzen, com ara la intensitat linealquan es cremen, la velocitat de propagació, l’alçada i la longitud de les flames, el tempsde residència i altres. Ningú ha creat models per simular el comportament del foc a Cata-lunya, cosa que obliga a ensenyar simuladors com FARSITE o BEHAVE, per exemple, queestan pensats per a determinats models de combustible i zones geogràfiques concretesque donen molt mal resultat quan els apliquem a casa nostra. Tampoc no s’han estudiatal Mediterrani les finestres de condicions per a l’execució de focs controlats, i s’han hagutd’aplicar els valors de les diferents prescripcions obtinguts a Califòrnia a partir d’experiènciespràctiques realitzades en determinades circumstàncies, que en cap cas es poden extra-polar més enllà de les condicions en què es van obtenir. En general, s’ha de dir que totesles teories sobre el comportament dels incendis i les seves caracteritzacions no s’han pogutvalidar de manera universal, i que en general han estat les experiències concretes ambincendis reals, experimentals o no, les que han ajudat a validar localment algunes de leshipòtesis que es fan servir en el món dels incendis forestals. El Canadà és, en aquest sen-tit, el país que més ha treballat en la comprovació de teories aplicades als seus boscos.

Millora o transformació del model de prevenció i extinció d’incendis de la província de Barcelona | 213

Les estratègies, tàctiques i tècniques d’extinció que s’estudien en aquesta universitat tenenmenys pes en el conjunt del programa i estan emparentades, en bona part, amb les quefa servir el Forest Service dels EUA en algunes zones que, per la seva escala, la mancad’infraestructures, la baixa densitat de població i les causes dels incendis, s’assemblenpoc a les condicions que es donen a la província de Barcelona.

Les experiències desenvolupades a Catalunya tenen una presència discreta, generalmenten forma de conferències.

La Universitat de Califòrnia a Berkeley té un laboratori de recerca sobre el que denominenla ciència dels incendis forestals: l’«Stephens Lab», que treballa en nombrosos programesrelacionats amb l’ecologia, la restauració dels ecosistemes afectats pels incendis, l’ús dela biomassa, la revisió de les polítiques sobre els incendis forestals, la relació dels incen-dis amb el canvi climàtic i el paper dels incendis en alguns ecosistemes. No obstant això,en els darrers anys no ha desenvolupat cap programa sobre temes d’enginyeria relacio-nada amb l’ús de l’aigua en l’extinció dels incendis forestals, ni tècnicament ni tàcticament.

La creació d’aquesta assignatura especialitzada en incendis forestals a la Universitat deLleida ha estat un gran encert i ha permès divulgar una terminologia i un coneixement delsincendis que, de manera pionera, s’han desenvolupat als EUA, al Canadà i a Austràlia. Ésuna llàstima que aquest «corpus» tant interessant no s’hagi acompanyat d’una divulgaciói una anàlisi més ambiciosa de les experiències que s’han desenvolupat amb èxit a la pro-víncia de Barcelona i a altres àrees de Catalunya, sobretot tenint en compte on és l’escola,la procedència de la majoria dels seus alumnes i les característiques dels boscos cata-lans, en els quals molts d’aquests alumnes desenvoluparan la seva tasca professional quansurtin de les aules.

Els incendis de 1994 i 1998

Els bons resultats obtinguts després de posar en pràctica noves mesures ideades des-prés dels incendis de 1986 es van trencar de cop l’any 1994, quan es va produir l’incendimés important del segle XX a Catalunya i a tot l’arc mediterrani, des de Gènova fins a Valèn-cia, que va cremar el nord de la comarca del Bagues i el Baix Berguedà. No s’ha fet públi-ca cap anàlisi oficial del perquè d’aquest sinistre que ajudi a entendre què és el que vafallar en la prevenció i l’extinció, o si hi va haver circumstàncies incontrolables contra lesquals no es podia lluitar. En qualsevol cas, una cosa és certa i comprovable: la major part del’àrea cremada estava ocupada per pinedes de pinassa, i després de l’incendi l’àrea estàocupada per rouredes. Això ens porta a una hipòtesi plausible: la pinassa, que havia estatafavorida pel seu valor econòmic en els límits de la seva àrea de distribució, i que no téels mecanismes de moltes espècies mediterrànies de zones seques per evitar les pèrdu-es d’aigua per transpiració en les èpoques de penúria hídrica, es va trobar amb un granestrès hídric a les acícules amb un 30% d’humitat com a màxim, és a dir, amb la humitatd’un combustible sec. En aquestes circumstàncies, l’energia de l’incendi no es va haverde gastar en cap moment en l’evaporació de l’aigua que emmagatzemava la planta, i esva poder propagar amb gran llibertat, la vegetació no li va posar resistència; com deienalguns observadors, la pinassa cremava com paper de fumar. La regeneració natural de


la zona cremada va ser a càrrec de les soques de roure que havien estat tractades coma espècie que s’havia d’estassar per afavorir el creixement de la pinassa i que eren a lazona. La regeneració natural de la pinassa després de l’incendi encara no s’ha produït, itot fa pensar que serà difícil veure aquests pins a mig termini. Amb aquesta realitat no ésaventurat pensar que les pràctiques silvícoles de la zona van ser una de les causes prin-cipals de les dimensions d’aquest incendi, que no s’hauria produït amb espècies més pre-parades per resistir la sequera, com per exemple el roure.

No havien passat quatre anys quan el 1998 un nou incendi, que es va iniciar al límit occi-dental de la comarca del Bages, va cremar bona part de les pinedes de pinassa del Sol-sonès. La regeneració després de l’incendi va ser, igual que el 1994, de roure. Una cosasembla segura, les grans superfícies que ocupava la pinassa no tornaran a cremar a lavelocitat i amb la intensitat que ho van fer, si no és que els mecanismes de retenció d’aiguadel roure són insuficients i aquest bosc cremi al mateix ritme que el de pinassa. Ara bé,d’aquests fets es pot deduir una conclusió prudent: no plantem pinassa en els límits dela seva àrea de distribució i preparem-nos per a un bon incendi a les zones en què algu-nes espècies estan en els seus límits de distribució, com per exemple en l’ampla franjade pi silvestre que uneix el Bages i Osona pel sud d’aquestes comarques, sobretot si unany tenim un bon vent de ponent. Malauradament, algunes plantacions de pinassa delsdarrers mesos, en zones amb menys de 1.500 soques de roure, no segueixen aquestcriteri.

Els incendis de 1994 i 1998 van produir un trasbals polític important, que va generar dis-cussions parlamentàries i malestar entre els ciutadans de les zones afectades. El Governes va veure obligat a actuar, i ho va fer. La manca d’una anàlisi sòlida del que havia pas-sat per part dels serveis d’extinció, que ja hem comentat, va posar de manifest que lestècniques desenvolupades i els èxits en tantes campanyes estaven mancats d’un discursforestal suficientment creïble. El Govern va pensar que havia arribat el moment d’introduirun discurs forestal que solucionés les mancances existents.

El discurs forestal del Departament d’Interior i el pensamentuniversitari californià

Per proveir-se d’aquest discurs forestal, el Departament d’Interior hauria pogut recórrer alDepartament de Medi Ambient, que tenia i té la responsabilitat de la prevenció dels incen-dis forestals i de la gestió dels combustibles, i cercar una col·laboració que hauria ajudata trencar els malentesos i el distanciament entre els dos departaments. Però no es va optarper aquesta via, sinó que es va crear una unitat nova, l’any 1999, amb el nom de Grup deRecolzament a les Actuacions Forestals (GRAF).

Aquesta unitat es va formar amb enginyers preparats a la Universitat de Lleida ambles idees que hem explicat de la Universitat de Califòrnia. És evident que el resultatgeneral d’aquesta creació és positiu perquè ha permès a la Direcció General de Preven-ció, Extinció d’Incendis i Salvaments tenir un discurs forestal, i ha familiaritzat els bom-bers amb terminologies i formes d’anàlisi que desconeixien. Aquesta decisió també haestat positiva mediàticament, perquè ha permès als representants governamentals mos-


trar-se més segurs en les seves informacions als ciutadans i, fins i tot, presentar anysdolents, en què s’han cremat més 3.000 hectàrees a la província de Barcelona, comanys bons.

L’entrada dels GRAF, amb una cultura tan diferent de la dels serveis professionalsd’extinció del país, no ha estat ni està exempta de problemes. Els més importants nei-xen dels conceptes de partida del nou grup i del sistema que aquests generen, que, comveurem a continuació, difereixen substancialment dels que s’havien anat creant en els dar-rers decennis.

Hi ha quatre hipòtesis bàsiques en què es basen els sistemes d’aquest grup especial:

• Que hem entrat en una nova època en què l’acumulació de combustibles és moltmés gran que la que havia existit en el passat.

• Que els incendis són una part intrínseca dels ecosistemes forestals mediterranis i quecal un canvi cultural perquè la societat aprengui a conviure amb els incendis.

• Que la causa dels grans incendis és l’extinció sistemàtica de tots els incendis, atèsque quan s’extingeix un incendi s’està permetent l’acumulació de combustible al vol-tant de la zona apagada, que després es consumirà amb virulència i afectarà granssuperfícies quan es produeixi un nou incendi, sobretot si és en condicions meteoro-lògiques adverses.

• Que no es pot mantenir la situació actual i que cal fer un gir cap a un país caracte-ritzat per ecosistemes dominats per focs de baixa intensitat, amb infraestructureshumanes tolerants al pas del foc i estructures de vegetació dinamitzades pel règimd’incendis.

Aquest punt de partida serveix a aquest grup per proposar un nou sistema d’enfocarl’extinció dels incendis forestals, que s’hauria de caracteritzar per:

• Deixar de considerar l’estratègia de detecció immediata i d’atac al més ràpid possi-ble com a prioritària.

• Canviar les tècniques agressives d’atac a tots els fronts i incendis per altres tècni-ques pacients de confinament de l’incendi entre línies des d’on aquest es pugui con-trolar fàcilment.

• Utilitzar preferentment els atacs indirectes als incendis a partir de les línies de confi-nament, amb incendis d’eixamplament i tècniques similars.

• Planificar les actuacions dels equips d’extinció, en funció d’incendis de dissenyobtinguts en estudiar el que diuen els simuladors i la història.

• Crear cèl·lules autònomes especialitzades, amb capacitat d’anàlisi, llibertat i logísti-ca per moure’s a gran velocitat per l’escenari de l’incendi i superar, així, la tasca fei-xuga de la infanteria, que representen els bombers actuals i les ADF.

• No fer evacuacions a les urbanitzacions i altres zones i promoure interfícies urbanespreparades per ser tolerants al pas dels incendis, com a sistema més segur per ales persones.

Aquest programa d’origen californià contradiu algunes realitats mediterrànies. Així, perexemple: A Catalunya i l’arc mediterrani no es pot parlar dels incendis com a fenomen


intrínsec als seus ecosistemes, atès que, perquè un foc s’iniciï en aquests àmbits, cal unaaportació d’energia, ja que els boscos no cremen per ells mateixos, i atès que es dónala circumstància que aquesta aportació, segons totes les enquestes de la Mediterrània,té en un 90% un origen antròpic. Per aquest motiu, és totalment inexacte considerar queal segle XXI els incendis són una de les relacions intrínseques dels ecosistemes, quan larealitat és que som els homes i les nostres activitats (extrínseques) els que fem possibleels incendis d’uns sistemes que sense nosaltres estarien la mar de tranquils. En el casde la província de Barcelona cap incendi important dels darrers 33 ha tingut origen enun llamp i, per contra, fins i tot els tribunals han dictaminat que els orígens dels incendisimportants han estat causats per activitats humanes. Contràriament al Canadà, on elsllamps són l’origen del 60% dels incendis forestals. Confirma aquestes estadístiques elfet que a la província de Lleida es produeixin molts menys incendis al cap de l’any que ala resta de Catalunya perquè la seva densitat de població és molt més baixa. D’altra ban-da, si incloem l’home en els ecosistemes ho hem de fer amb totes les seves conseqüèn-cies. Així doncs, si integrem la seva capacitat de produir incendis també hem d’inclourela seva capacitat per extingir-los. Seria tendenciós adjudicar a l’home l’origen dels incen-dis i a l’ecosistema en general l’obligació d’adaptar-s’hi i arribar a un nou equilibri basaten l’autoregulació pel foc dels combustibles, sense considerar la capacitat d’extinció quetenim.

La paradoxa que com més incendis apaguem més estem col·laborant a fer que es pro-dueixi un gran incendi, que va inventar el Sr. Minnich l’any 1983, és la deducció d’un estu-di local sense valor de llei universal, no acceptat per la majoria de científics especialitzatsen incendis forestals, i és una frivolitat voler extrapolar-la al conjunt de boscos del món.Les dades estadístiques tampoc avalen aquesta hipòtesi de llei de l’esforç invers ni les tesisque se’n deriven, segons les quals cal deixar que molts incendis cremin perquè això afa-vorirà el balanç final de superfície cremada. A Catalunya, per exemple, que durant elperíode 1996-2005 va tenir el 0,223% dels grans incendis de tot Espanya, es van cremar31.318 hectàrees, mentre que a Galícia, on els grans incendis representen solament el0,003% de tot Espanya, en el mateix període es van cremar 312.004 hectàrees. D’aixòes pot deduir que, tot i que si bé l’eficàcia de l’extinció dels petits incendis a Galícia haestat baixa, i potser això, segons els seguidors de Minnich, ha evitat un gran incendi, elfet que s’hagi cremat molta superfície a cada incendi petit no ha significat que es reduísel nombre d’hectàrees cremades, sinó ben al contrari, perquè Catalunya, amb el seu sis-tema i amb condicions climàtiques molt més dures, ha tingut una superfície cremada un90% menor que la que s’ha cremat a Galícia en el mateix període.

Opinar que actualment l’acumulació de combustible és molt més important als boscos cata-lans que fa 50 o 100 anys i que la intensitat i la velocitat de propagació dels incendis supe-ren les de temps passats és una hipòtesi que no es pot contrastar amb cap dadad’èpoques passades, perquè no n’hi ha. Ara bé, pensar que les pinedes de pi blanc, perposar un exemple, tenien una constitució diferent fa 50 anys de la que tenen avui, o quel’increment de la biomassa d’aquestes pinedes no té límit, o que aquest límit és avui dife-rent del que hi havia al segle XIX, és agosarat, ja que en aquests darrers 100 anys no havariat la silvicultura de la majoria de boscos privats, que ha consistit únicament en larecol·lecció. És cert que els alzinars i les rouredes es carbonejaven i la seva estructura eradiferent, però a les pinedes, que són el terreny preferit pels incendis forestals, les coses,


excepte en zones pasturades i en algunes àrees estassades per fer feixines, no han can-viat substancialment.

No actuar en determinats incendis té lògica al Canadà i als EUA, amb grans àrees fores-tals deshabitades, on en un any (com el 2005 als EUA) es poden iniciar més de 75.000incendis i es poden cremar quasi tres milions d’hectàrees, i és impossible lluitar contra tots,i cal concentrar-se en les zones habitades, que són les que s’assemblen a casa nostra.Deixar com a estratègia general que els boscos cremin, amb més o menys intensitat, ésdefinir una nova política territorial basada prioritàriament en unes idees sobre la gestió delsincendis forestals, deixant de banda altres criteris paisatgístics, de conservació de la flo-ra i la fauna, econòmics i de manteniment de la qualitat de vida.

Pensar que s’ha de fer un gir espectacular i aconseguir eliminar dels sistemes fores-tals amb l’ús controlat del foc o un altre mètode un dels seus estrats, l’estrat arbustiui herbaci, té tres problemes: un de conceptual, que és pensar que la gestió d’un sis-tema passa per l’eliminació total d’una de les seves parts; un altre de socioeconòmic,que és disposar de diners per realitzar cíclicament, any rere any, aquesta operació coma mínim en 1.700.000 hectàrees del país i aconseguir, a més, que 50.000 propietarisforestals s’avinguin a aquest tractament, quan tractar els combustibles es pot acon-seguir amb una silvicultura adequada que garanteixi un bon nivell de gestió dels bos-cos catalans; i un darrer problema, tècnic: com és possible trobar suficients dies ade-quats per cremar unes 400.000 hectàrees anuals, si fem una rotació de quatre anys?Com farem això si la política d’ajuts públics als boscos particulars no aconsegueix trac-tar més de 2.000 hectàrees anuals? Com ho farà un servei d’extinció d’incendis quede moment no té la responsabilitat de determinar i dirigir les polítiques forestal i terri-torial de Catalunya?

El sistema que es deriva d’aquests plantejaments tan contradictoris a la nostra realitat plan-teja nombrosos interrogants i reflexions. Alguns d’ells són els següents:

• Passar de la prioritat de la detecció i atacs ràpids a una nova estratègia de pren-dre’s les coses amb calma, deixant que l’incendi creixi (perquè així evitarem incen-dis més grans i seguirem un règim de focs natural semblant al dels boscos boreals)no es pot fer amb una base científica sòlida, clarament contrastada a Catalunya, niamb arguments d’eficiència econòmica o de millora de la qualitat de vida dels ciu-tadans.

• Considerar que els atacs amb aigua a pressió o aigua en massa són sistemes mésagressius que utilitzar el foc per cremar una àrea important davant del foc (per evi-tar que quan arribi segueixi progressant, cosa que en qualsevol cas garanteix que lasuperfície cremada serà sempre més gran) és difícilment defensable.

• Recórrer als incendis de disseny amb els simuladors de què es disposa, sense infor-mar la població i els seus representants que aquest simuladors:

– No estan validats íntegrament en el seu conjunt, per la qual cosa és impossibledetectar l’origen de les imprecisions degudes al model matemàtic o a l’entradade dades.

– Contenen un model matemàtic semiempíric de predicció que tendeix a sobrees-timar la velocitat de propagació del front.


– No incorporen un model dinàmic de vents en territoris complexos i, per tant, noes preveu degudament la interacció atmosfera-incendi.

– No reaccionen a les disposicions que es prenen, i no tenen en compte l’impactesobre l’incendi de les infraestructures de prevenció i de les accions d’extinció.

– Tenen una precisió de càlcul baixa.

És una tasca poc operativa de prevenció i extinció. A més, aquests simuladors sónun experiment sobre el qual no es poden edificar models ni prendre decisions.

• Trencar l’organització actual dels serveis professionals d’extinció i dels voluntaris deles ADF amb grups operatius independents que prenen lliurement decisions pot com-prometre, com de fet ja ha succeït, la seguretat de les persones que treballen en unincendi forestal. Al mateix temps, aquest procediment mostra una decidida opció capa formes d’extinció estatistes i insolidàries lluny dels sistemes de participació que hancaracteritzat fins avui el model català i, sobretot, el de la província de Barcelona.

• Parlar de preparar les urbanitzacions per al confinament, quan no hi ha cap planifi-cació al respecte i quan és impossible garantir, a curt i mitjà termini, que les parcel·lesi els habitatges estiguin blindats contra l’impacte d’un incendi, és una posició tal vega-da ben intencionada, però que genera un risc molt alt per a les persones. A més,confinar la població en zones no preparades és concentrar l’acció de la majoria delsequips d’extinció a les urbanitzacions per garantir la vida dels ciutadans confinats ideixar els fronts amb menys equips d’extinció directa.

Canvi unilateral o consensuat

Aquests punts de vista difereixen notablement dels que hem comentat al començament enparlar de la província de Barcelona. De moment, ha estat impossible que les propostes dela Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments s’apliquin en la seva tota-litat i, per tant, l’organització general de prevenció i extinció segueix evitant fins on pot l’inicidels incendis, els detecta al més ràpid possible i es desplaça al sinistre sense perdretemps. Per tant, l’estratègia prioritària encara no ha sofert canvis transcendents. Les tàc-tiques i les tècniques d’extinció, mentre l’incendi no supera una superfície determinada, se-gueixen centrades en l’atac a tots els fronts i en l’ús de l’aigua a pressió, ja que tornar50 anys enrere fent servir d’entrada matafocs o contrafocs seria difícilment justificable. Amés, el resultat seria desastrós, com es pot comprovar a qualsevol regió del planeta on noes pugui desplaçar aigua fins al lloc d’inici de l’incendi. Ara bé, quan un incendi no s’ha pogutapagar al principi —normalment perquè els equips d’extinció han tardat més de 20 minutsen arribar-hi, i el que en un principi es podia apagar amb una mànega ja requereix una tàc-tica diferent, com la sectorització de l’incendi i la definició del tipus de treball que es farà encada front—, la influència de les idees californianes va agafant pes, i fronts que abanss’haurien atacat directament es deixen córrer fins a zones de confinament, i fronts en quès’hauria lluitat amb aigua s’ataquen amb incendis provocats. Això, en principi, pot ser bosi realment els fronts eren inatacables amb aigua per terra o per aire i les condicionsambientals i locals ho permetien, però és dolent si realment es podien tractar amb aques-tes tècniques o si les condicions no eren adequades per encendre un contraincendi, per-


què llavors s’acaba cremant més superfície forestal. El problema sempre és determinar qui-na tècnica és aplicable reduint al màxim la superfície cremada, que de moment és el queinteressa als ciutadans que paguen el servei d’extinció. Aquí i avui, la solució del problemaes basa, en totes les tècniques, en l’experiència personal dels equips d’extinció, ja que, comhem afirmat diverses vegades, a Catalunya no existeixen estudis rigorosos sobre aquestesqüestions que permetin elaborar protocols validats i utilitzables.

Es nota, doncs, en determinats casos, una certa evolució en les tècniques i les tàctiquesd’extinció que utilitza la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments,en funció dels principis californians desenvolupats i analitzats anteriorment. Aquestesvariacions no han estat explicades oficialment als diferents actors que col·laboren en la pre-venció i l’extinció de la província de Barcelona, la qual cosa provoca desconcert sobre quinés el model de prevenció i extinció a Catalunya. Si realment la Direcció General de Pre-venció, Extinció d’Incendis i Salvaments està fent aquesta evolució conscientment, i hadecidit variar els principis estratègics, tàctics i tècnics que s’han utilitzat amb prioritat finsara, seria interessant que no trenqués el principi de participació, que tan bons resultats hadonat, i que creés una comissió per debatre entre institucions públiques i privades aques-ta qüestió tant determinant.

Crec que sorprendria que una organització d’extinció amb una experiència de 50 anys,que ha cercat el màxim rigor al llarg de la seva història, pogués transformar-se ràpidament,sense cap debat ni discussió participativa de l’ampli ventall d’institucions que treballen enla prevenció i l’extinció dels incendis forestals. Seria interessant que no es repetís la mane-ra en què es va aprovar el Decret 312/2006 per regular la gestió dels focs tècnics que faciel personal d’extinció del Departament d’Interior i on, per exemple, no es van poder dis-cutir ni consensuar les finestres de prescripcions, que en el Decret queden pendents dedecidir per part del Cos de Bombers de la Generalitat, per adaptar-les a la realitat del país.

Amb caràcter general, seria difícil d’entendre que determinades idees i tècniques d’extinciópassessin per davant de qualsevol altra consideració a l’hora de definir polítiques territo-rials o forestals, com ja hem comentat, i que una organització dedicada a l’extinció comel Cos de Bombers de la Generalitat, en comptes d’apagar els incendis com és la sevaobligació, es dediqués a altres funcions pròpies de la política forestal o territorial. És volun-tarista, però poc pràctic, pensar que des del Departament d’Interior es definiran i es tira-ran endavant aquestes polítiques.

Sigui quin sigui el compromís que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis iSalvaments vulgui aconseguir amb la resta d’actors del sector, amb referència a la intro-ducció dels principis que han desenvolupat els GRAF i que hem comentat anteriorment,una cosa serà indiscutible: que els resultats de les properes campanyes, sobretot en super-fícies cremades, marcaran l’èxit o el fracàs de les mesures, consensuades o no, que es pren-guin. L’evolució de l’Índex 10.000 a la província de Barcelona i el percentatge d’anys ambmenys de 1.000 hectàrees cremades seran uns bons indicadors del que anirà passant.


La gestiói millora forestal

El bosc a Catalunya:un problema sectorial i estructural

Jaume Minguell i Garriga

Enginyer de forest

Associació de Propietaris Forestals del Montnegre – Corredor

Joan Carles Àngel i Hernández

Enginyers de forest

Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt – Collsacabra

Resum

El sector forestal es troba immers en una crisi que ha convertit les administracions en elmotor que manté, d’una manera artificiosa, la gestió i l’explotació forestals a Catalunya.En aquests moments només s’aprofita una petita part de la producció dels boscos.Davant d’aquesta situació, es fa una anàlisi que posa en relleu que el sector forestal a Cata-lunya té un problema més estructural que econòmic, ja que difícilment podria fer front, amitjà termini, al repte d’explotar tota la fusta que caldria extreure dels boscos. El proble-ma principal per fer front a aquest repte es troba en la mateixa estructura del sector, enl’atomització de la propietat, en les empreses de treballs forestals i les empreses consu-midores i en la relació amb les administracions. Es plantegen diverses vies de solució, agru-pades en quatre blocs, que s’haurien d’explorar per tal de garantir que, si la societat deci-deix un dia retornar als seus boscos part del que aquests li proporcionen, el sector estiguipreparat per aprofitar aquesta oportunitat.

Comunicació

Catalunya és un país de boscos, amb 1.194.444 hectàrees forestals arbrades. El 62% dela seva superfície és forestal i el 44% és forestal arbrada (IEFC-CREAF). Les vuit espèciesmés importants hi ocupen més d’un milió d’hectàrees (taula 1).

Un dels trets que més ha influït en els boscos catalans ha estat el règim de propietat, jaque el 80% de la superfície és de titularitat privada i únicament 373.880 hectàrees són depropietat pública o bé estan consorciades amb alguna administració.

Entre els anys 2000 i 2004, s’ha extret oficialment dels nostres boscos una mitjana anualde 486.456 metres cúbics de fusta amb escorça i de 103.463 metres cúbics de llenya (tau-la 1). El 20% d’aquest volum s’ha obtingut de plantacions d’espècies de creixement ràpid,quan aquestes només representen el 10% de la superfície forestal arbrada. En contrapo-sició, uns 3,5 milions de metres cúbics de fusta i llenya s’acumulen anualment als bos-cos, amb un elevat risc d’incendi forestal en molts casos.

| 223

La situació actual, amb costos d’explotació elevats i preus baixos de la fusta en roll, haimmers el sector primari en una crisi econòmica que ha convertit les administracions enel principal motor que manté, d’una manera artificiosa, la gestió i l’explotació forestals alnostre país.

Vista aquesta situació, ens hem plantejat la necessitat de fer una valoració transversal iuna quantificació aproximada de les problemàtiques que ens afecten com a productorsi gestors. El nostre interès no ha estat tant obtenir uns valors concrets com el fet de tro-bar tendències, confrontar estratègies i proposar algunes mesures que el sector hauria deprendre.

En primer lloc, segons les dades obtingudes de l’estudi de les indústries i empreses delsector forestal a Catalunya realitzat el 2005 per la Diputació de Barcelona, les empresesd’explotació i aprofitament forestal ocupen aproximadament 1.500 treballadors, disposend’uns 270 tractors per al desembosc, 15 tractors forestals arrossegadors, 5 processado-res i uns 125 camions per al transport de fusta. Aquest estudi inclou 181 empreses, el54 % de les quals estan donades d’alta en el sector. Tenint en compte que entre les empre-ses que van respondre l’enquesta hi havia les més importants, les dades globals nopoden ser gaire més altes que les esmentades. El sector està format per petites empre-ses, poc professionalitzades, amb poca o nul·la formació, sotmeses a una temporalitat lli-gada als ajuts públics. A més, cal tenir en compte que la major part d’aquestes empre-ses comparteixen l’activitat forestal amb la jardineria, la neteja de línies elèctriques, frangesperimetrals d’urbanitzacions, plantacions, etc., per la qual cosa la capacitat real de treballal bosc és molt menor.

Els productes que s’extreuen del bosc tenen el seu destí principal en les 62 empreses deCatalunya i, de manera secundària, al sud de França (Saint Gaudens) i a l’Aragó (Cella).Aquesta indústria catalana de primera transformació té una capacitat de consum anuald’aproximadament 700.000 metres cúbics de fusta en roll, dels quals més de 200.000metres cúbics provenen de fora de Catalunya.


Taula 1. Superfícies, existències, produccions i volum per espècies. Elaboració pròpia amb dadesde l’IEFC-CREAF i Idescat

EspèciePinus Pinus Quercus Pinus Roures Pinus Pinus Fagus

Totalhalepensis sylvestris ilex nigra (1) uncinata pinea sylvatica

Superfície (ha) 239.092 219.754 184.654 140.627 75.000 54.500 36.000 28.726 1.041.353

Superfície explotable (%) 80,0% 80,0% 60,0% 80,0% 60,0% 10,0% 80,0% 60,0% 66%

Superfície explotable (ha) 191.274 175.803 110.792 112.502 45.000 5.450 28.800 17.236 686.856

Existències (milers m3) 14.477 26.263 9.136 12.207 5.819 8.426 3.512 5.189 88.336

Producció anual (m3/ha) 3,6 4,4 1,9 4,1 2 4,3 3,6 5,4

Producció anual (m3) 860.731 966.918 350.843 576.571 150.000 234.350 129.600 155.120 3.493.433

Explotació anual (m3 amb esc.) 75.474 120.652 55.231 61.796 9.205 19.369 22.508 22.508 386.743

Percentatge aprofitat 8,8% 12,5% 15,7% 10,7% 6,1% 8,3% 17,4% 14,5% 11,1%

Volum a explotar (m3/any) 688.585 773.534 210.506 461.257 90.000 23.435 103.680 93.072 2.444.068

En segon lloc, partint de les dades de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) ide l’Institut Català d’Estadística, hem calculat quins podrien ser els volums anuals explo-tables i les despeses, els ingressos i el balanç global dels treballs necessaris per explotaraquests volums (taula 2).

Per fer-ho, s’han tingut en compte les hipòtesis següents:

• Hem considerat, per a cadascuna de les espècies principals, una hipòtesi conser-vadora referent a la superfície que podria ser explotada (taula 1), basada en criterisfísics d’explotabilitat, com ara l’orografia i l’accessibilitat. No hem considerat la hipò-tesi presentada en la ponència marc del Subcomitè d’Indústria, en què se suposaque la superfície explotable és aquella que en l’actualitat mostra més del 70% de reco-briment de capçades, ja que amb aquesta suposició el volum explotable anualmentno seria equivalent al creixement anual, sinó que hauria de tenir en compte, a més,les existències reals d’aquestes superfícies.

El bosc a Catalunya: un problema sectorial i estructural | 225

Taula 2. Despeses, ingressos d’explotació i recursos humans i materials necessaris.Elaboració pròpia amb dades de l’IEFC-CREAF, Butlletí de preus de la fusta a Catalunya 2006i indústries i empreses del sector forestal a Catalunya

EspèciePinus Pinus Quercus Pinus Roures Pinus Pinus Fagus

Totalhalepensis sylvestris ilex nigra (1) uncinata pinea sylvatica

Torn (anys) 80 80 30 80 30 100 100 80

Cost tallada i desembosc

(€/m3) 18 18 24 18 24 18 20 18

Treballs de millora (*) (€/m3) 3,1 2,6 15,8 2,7 15,0 2,1 2,5 2,1

Cost estassada penetració

(€/m3) 2,1 3,4 10,5 3,7 10,0 0,0 3,3 2,8

Cost repàs camins (€/m3) 1,0 0,9 3,5 0,9 3,3 0,7 0,8 0,7

Despesa necessària (€) 16.698.185 19.197.709 11.330.369 11.677.666 4.710.000 487.230 2.764.800 2.192.368 69.042.457

Venda de producte

carregador (€/m3)15 25 45 25 33 20 15 43

Ingressos venda (€) 10.328.774 19.338.352 9.472.750 11.531.414 2.970.000 468.700 1.555.200 4.002.106 59.667.297

Balanç (€) –6.369.411 140.643 –1.857.619 –146.252 –1.740.000 –18.530 –1.209.600 1.809.738 –9.375.160

Inversió anual mínima

necessària (€) –6.369.411 0 –1.857.664 0 –1.740.000 –18.530 –1.209.600 0 –12.592.152

Cost jornal (€/jornal) 120 120 120 120 120 120 120 120

Jornals necessaris 139.152 159.981 94.420 97.314 39.250 4.060 23.040 18.270 575.354

Treballadors necessaris 592 681 402 414 167 17 98 78 2.448

Viatges de camió necessaris 45.906 51.569 14.034 30.750 6.000 1.562 6.912 6.205 162.938

Camions necessaris 98 110 30 65 13 3 15 13 347

• Per al càlcul de la producció dels boscos s’ha multiplicat el creixement mitjà anualde cada espècie per la superfície suposadament explotable, segons les dades del’IEFC.

• Per al càlcul de les despeses necessàries per assumir l’aprofitament de la produc-ció anual de la superfície explotable, s’han considerat els costos d’explotació de lataula 2. Els valors que hi figuren es fonamenten en costos mitjans de mercat pervolum extret. Per al càlcul dels ingressos per venda de productes s’han emprat elspreus de mercat, suposant tallades tipus. En tots els casos es tracta de valors dereferència.

• Per a les aclarides de plançoneda i seleccions de tanys, s’han establert com a cos-tos mitjans 900 euros per hectàrea i una sola intervenció durant el torn fixat. El costs’ha repercutit en el volum explotat durant el torn. Segons l’espècie, també s’han con-siderat uns costos mitjans d’estassada complementària d’entre 200 i 600 euros perhectàrea i d’una a tres actuacions durant el torn, tenint en compte que en alguns bos-cos no seria necessària l’estassada i en altres seria més cara que els valors fixats.Les dades concretes es poden consultar en la taula 3.

• Per al repàs dels camins de desembosc s’han considerat uns costos unitaris de 600euros per quilòmetre a cada tallada i s’ha partit del supòsit que un quilòmetre de camídonaria servei de mitjana a unes sis hectàrees de bosc.

Les conclusions principals que s’extrauen dels càlculs realitzats es resumeixen a conti-nuació.

Considerem explotables dos terços de la superfície ocupada per les vuit primeres espè-cies forestals, és a dir, 685.000 hectàrees. Si s’explotés la producció anual d’aquestasuperfície, es posarien al mercat 2,4 milions de metres cúbics cada any. En aquest supò-sit caldria col·locar al mercat (a més del volum que s’està explotant en l’actualitat)300.000 tones de llenya d’alzina i roure, 1.700.000 metres cúbics de fusta de conífe-res, la major part de la qual no seria apta per a serra, i 70.000 metres cúbics de fusta illenya de faig.


Taula 3. Costos d’estassada imputats a les diferents espècies forestals

Espècie Torn Cost unitari Nombre d’intervencions Cost €/m3

Pinus halepensis 80 200 € 3 2,10

Pinus sylvestris 80 400 € 3 3,40

Quercus ilex 30 600 € 1 10,50

Pinus nigra 80 400 € 3 3,70

Roures (1) 30 600 € 1 10,00

Pinus uncinata 100 0 € 3 0,00

Pinus pinea 100 400 € 3 3,30

Fagus sylvatica 80 400 € 3 2,80

Explotar la producció anual d’aquestes 685.000 hectàrees generaria una despesa apro-ximada d’uns 69 milions d’euros, dels quals es podrien recuperar gairebé 60 milions ambla venda del producte als preus actuals. De fet, si es considera que una mateixa superfí-cie s’explotarà de mitjana un cop cada vint anys, això suposa que cada any caldria actu-ar en unes 35.000 hectàrees, fet que comporta una despesa de gairebé 2.000 euros perhectàrea, dels quals es podrien recuperar uns 1.700 euros per hectàrea de mitjana ambla venda de la fusta i la llenya.

Per explotar aquesta superfície aprofitable caldrien uns 2.500 treballadors amb dedicacióexclusiva al bosc i, per transportar el producte que és possible extreure anualment, cal-drien uns 350 camions de desembosc que asseguressin dos viatges diaris per camió. Elsector hauria de créixer de manera molt important.

Pel que fa a la producció de fusta de serra de qualitat, la indústria d’aquest sector, que éspoc important quantitativament, s’abasteix cada cop més de la importació. La produccióde fusta de qualitat es veu condicionada per la manca general d’explotació i l’aplicació resi-dual d’una silvicultura orientada a obtenir aquest producte al final del torn. Tenim el mer-cat, però ja no tenim el producte. Calen anys per arribar a produir-ne la quantitat que dema-na aquest tipus d’indústria, i mentrestant caldrà recórrer a la importació.

La resta de fusta de serra serveix per fer palets i embalatges. Hi ha mercat per a aquestproducte i té capacitat per absorbir-ne més. També hi ha el producte al bosc, però s’estàarribant al punt en què els costos d’explotació no compensen el que es pot pagar peraquest producte. En molts boscos només és rendible una tallada si es fa una recol·lecciód’arbres que han arribat a un diàmetre determinat. Això compromet la producció futurade fusta de qualitat i podria arribar a comprometre la rendibilitat de l’extracció de fusta aptaper a palets i embalatges.

L’única empresa dedicada a la fusta de trituració s’abasteix majoritàriament de productede rebuig d’altres indústries. Cada cop tenim més producte, però el mercat actual no podriaarribar a absorbir ni una petita part de la fusta que es posaria en venda en cas d’aprofitartota la superfície explotable. L’altre problema és que en cap cas no es compensa el costde la tallada amb el preu de compra.

Finalment, cal fer una consideració especial sobre el consum de llenya, que té un destífonamentalment menudista. La majoria d’empreses de treballs forestals es dediquen endeterminades èpoques a la transformació de la llenya obtinguda durant l’any. En aquestsentit, el mercat intern, Catalunya i les Balears, la consumeix pràcticament tota. Es trac-ta d’un mercat saturat i sensible a baixades de consum induïdes per les condicionsmeteorològiques particulars. En aquest cas existeix el producte, però no hi ha prou mer-cat per absorbir-lo.

Així doncs, són dos els mercats que haurien de créixer a curt termini per tal d’arribar aconsumir la fusta produïda a Catalunya. De fet, hi ha marge per créixer perquè el con-sum final existeix, ja que cada català consumeix de mitjana i aproximadament un metrecúbic de fusta a l’any. Això fa set milions de metres cúbics, el doble de la producció anu-al dels boscos del país. Tanmateix, una part important d’aquest consum final és en for-ma de paper, i la poca indústria paperera que queda a Catalunya s’alimenta de paperreciclat.


L’anàlisi feta posa en relleu que el sector forestal a Catalunya té un problema més estruc-tural que no pas econòmic, ja que es tracta d’un sector que difícilment podria fer front amitjà termini al repte d’explotar tota la fusta que cal extreure del bosc. El problema prin-cipal es troba en l’estructura mateixa del sector: hi falten treballadors, maquinària, puntsde consum i de transformació de la fusta, i, en aquest sentit, s’haurien de dirigir lesdemandes a les administracions. No tot s’hauria d’acabar amb les ordres d’ajuts a la ges-tió forestal sostenible.

Davant de tot això, posem sobre la taula, per al debat, un seguit de vies de solució, agru-pades en quatre blocs que creiem que s’haurien d’explorar per tal de garantir que, si lasocietat decideix un dia retornar als seus boscos part del que aquests li proporcionen, esti-guem preparats com a sector per aprofitar aquesta oportunitat.

1. Un primer bloc correspon a la redacció de plans de massís, en els quals s’haurien dedefinir clarament els criteris d’explotabilitat i no-explotabilitat basant-se en l’accessibilitat.Per grafiar les zones explotables cal un mapa de pendents, un mapa de la xarxa de caminsde desembosc i un sistema d’informació geogràfica. Tota la informació existeix; per tant,només és qüestió de treballar-hi. En el cas dels camins, però, caldria reunir la informaciócontinguda en els plans tècnics i en altres instruments d’ordenació forestal, en els inventa-ris de camins comarcals i en altres fonts, per dibuixar la xarxa de manera exhaustiva.

Com a criteri general, i tenint en compte la maquinària actual, són explotables les zonessituades a menys de 40-50 metres per sobre d’un camí i 70-80 metres per sota, que sóndesemboscables amb un cable. A aquestes superfícies caldria afegir-hi els vessants tran-sitables amb tractors forestals, amb pendents longitudinals inferiors al 40%, sempre queel pendent transversal sigui inferior al 10% i hi hagi poca pedregositat. Finalment, caldriaexcloure les zones amb pendents superiors al 100%, encara que siguin properes a un camí,per raons de seguretat dels treballadors (Millot, M. et al., 2006).

En aquests plans de massís, s’haurien d’excloure de les zones amb objectiu productoraquelles en les quals calgui prioritzar objectius recreatius, protectors, científics, etc. Aques-tes zones s’haurien de gestionar d’acord amb els seus objectius particulars.

Per contra, a les zones on l’objectiu prioritari sigui l’explotació forestal, s’ha d’evitarl’aplicació de models silvícoles insostenibles econòmicament i centrar-se en l’aplicació d’unasilvicultura intensiva, amb maquinària moderna i personal professional, ja que, en cas con-trari, la tendència continuarà sent l’abandó progressiu del bosc. Tanmateix, si bé en algunstipus de bosc serà viable l’aplicació de models intensius i amb finalitats clarament produc-tives, en altres tipus de bosc, en què el producte obtingut no pugui superar els costosd’explotació, i mentre no canviï el mercat, els models silvícoles més realistes seran els quegaranteixin la mínima despesa i les mínimes intervencions a mitjà termini. En definitiva, elsmitjans humans i materials de les empreses dedicades a l’explotació forestal són limitatsi, per tant, els hem de dirigir allà on siguin més eficients.

2. En segon lloc, davant de l’atomització de la propietat del bosc, la solució passa per lacreació d’associacions de propietaris forestals, cooperatives de venda en comú i qualse-vol altra iniciativa que permeti la gestió conjunta de superfícies grans i que pugui garantirel subministrament continuat de fusta a les empreses consumidores i treball permanent ales empreses de treballs forestals.


Aquestes iniciatives haurien de disposar de la participació de l’Administració, no sols eco-nòmicament, sinó també amb suport tècnic i facilitant tots els tràmits burocràtics que actu-alment es requereixen.

3. En tercer lloc, davant l’evidència que els boscos catalans produeixen molta més fustade la que pot arribar a consumir la indústria de la primera transformació, benvingudes si-guin totes les iniciatives d’ampliació de centres de consum i totes les que puguin obrir nousmercats, com ara, per exemple, l’aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques.

Tanmateix, en cas que el mercat comenci a créixer, la capacitat de consum toparia ambla desestructura del sector de les empreses de treballs forestals. En aquest sentit, cal tre-ballar en dues línies: en primer lloc, garantir el treball continuat a les empreses i, en segonlloc, facilitar la formació dels treballadors del sector. D’una banda, la creació d’associacionso agrupacions similars i l’ampliació dels terminis d’execució dels treballs lligats als ordresd’ajuts serien possibles solucions al tema de la temporalitat. De l’altra, la creació de veri-tables centres de formació pràctica, que permetessin als treballadors millorar les condi-cions de seguretat a la feina, millorar el rendiment laboral i obtenir certificats de professio-nalitat reconeguts arreu, serien possibles solucions a la manca de formació.

4. Finalment, les administracions haurien de treballar en la mateixa direcció, evitar els con-flictes de competències i facilitar al màxim la tramitació de permisos i subvencions. Cal unafinestreta única mitjançant la qual el propietari forestal es pugui dirigir a l’Administració pera qualsevol tema relacionat amb el seu bosc.

L’Administració s’hauria de plantejar seriosament la seva política i decidir si el futur és se-guir amb l’abandó progressiu d’una part molt important del territori o bé crear un sectorforestal fort i capaç de fer front al repte d’aprofitar de manera eficient i continuada els recur-sos naturals que el bosc ens ofereix.

Pensem que, com a país, tenim la capacitat tècnica i econòmica per fer front a aquest rep-te i que el problema es troba en l’estructura mateixa de tot el sector. Per tant, la soluciócomença per millorar l’estructura del sector forestal. Si fem una ullada a l’aplicació del Plageneral de política forestal de 1994, veiem que tant sols un 50% de la previsió econòmi-ca s’ha arribat a executar al final del període. Si no fem un esforç en el nou Pla generalper tal que les mesures de foment de la indústria i del sector prenguin més rellevància, lapossibilitat d’executar la inversió prevista es veurà afectada per la manca de professionals,mitjans i mercats.

Bibliografia

Anuari estadístic de Catalunya. Capítol 6: «Agricultura, ramaderia i pesca». Barcelona: Ins-titut d’Estadística de Catalunya.<http://www.idescat.net/cat/economia/ecoagrari.html> [Consulta: 10 de juny de 2007]

CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. UAB. 2004.

CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya: Síntesi de resultats. Bellaterra. UAB.2007.<http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/Catalunya/Portada.htm> [Consulta: 10 de juny de 2007]


MILLOT, M.; TORRE, F.; LABBÉ, S. (2006). «Évaluation à l’aide d’un système d’information géo-graphique des flux de bois transitant sur la voirie forestière». Rev. For. Fr., LVIII (núm. 2).

Pla general de política forestal 2007-2016. Documents del Pla. Barcelona: DMAH. Gene-ralitat de Catalunya. 18 de setembre de 2006.<http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/PGPF_Documents.pdf > [Consulta: 10 de juny de 2007]

RADDI, A. Butlletí del mercat dels productes forestals a Catalunya. OTPMIF. Diputació deBarcelona (núm. 2). 2006.

ROVIRA BLANCO, J. Indústries i empreses del sector forestal a Catalunya. Diputació de Bar-celona. Document no publicat. 2005.


Algunes reflexions sobre el sistema d’ajutsals boscos privats a Catalunya


Enginyer de forest

Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals

de la Diputació de Barcelona

1. Resum

S’analitzen els objectius, instruments i pressupostos que defineixen la política forestal cata-lana sobre el bosc privat els darrers vint-i-cinc anys. Es constata una incidència limitadad’aquestes polítiques i s’estudien diferents desequilibris en la distribució dels ajuts públics.També es reflexiona sobre les regles silvícoles usades i la seva influencia en l’abast terri-torial dels actuals pressupostos. Finalment, es considera que és necessari complemen-tar l’actual situació amb noves estratègies.

2. Comunicació

Els boscos es poden gestionar de moltes maneres. En general, a Catalunya predomina larecol·lecció, tallar un arbre aquí i un altre allà d’acord amb la demanda del mercat, senseobjectius precisos en relació amb l’estructura més estable o més productiva de la mas-sa, i sense cap organització de les tallades respecte al temps i a l’espai. El bosc tambées pot gestionar utilitzant diferents regles silvícoles, més o menys fonamentades en elsconeixements científics i l’anàlisi econòmica. L’aplicació de regles silvícoles als boscos cata-lans de propietat privada exigeix en la majoria dels casos l’aportació de diners públics. Enels casos en què la gestió silvícola del bosc pot garantir una renda periòdica positiva alsseus propietaris, aquest ajut només és necessari per adequar el bosc a les condicions queestableixen les regles de conreu; per contra, quan la rendibilitat forestal és impossible i esvol anar més enllà de la recol·lecció, la gestió silvícola depèn sempre del pressupostpúblic.

Normalment, les polítiques forestals del bosc privat proposen dos tipus d’ajuts: els direc-tes, destinats quasi sempre a sostenir les inversions forestals, i les reduccions i exemp-cions fiscals pensades per beneficiar els boscos gestionats a llarg termini.

En ambdós casos, l’esforç financer requereix un compromís de la propietat privada ambels interessos públics, que pot tenir diferents formes. A Catalunya aquest pacte és, enalguns casos, l’existència d’un pla de gestió forestal aprovat, en general, per la Generali-tat de Catalunya, i en altres casos el compliment d’unes bases definides pel Govern. Enqualsevol cas, aquest interès general exigeix aconseguir la màxima eficàcia amb la inver-sió mínima, que és el mateix que dir que el Govern, en aquest sector, ha de definir els objec-

| 231

tius forestals del país, cercar les millors regles silvícoles per aconseguir-los i idear els ins-truments idonis per fer-ho amb el màxim rigor i la mínima despesa.

La política forestal del bosc privat aplicada pel Govern de la Generalitat els darrers vint-i-cinc anys és molt interessant, perquè va partir d’una experiència forestal espanyola moltbreu, ja que el gruix de la política forestal s’havia dedicat des del segle XIX als boscos públicscatalogats, i va haver de crear estratègies i instruments nous. El període de temps trans-corregut és prou important per assajar de fer un balanç en cinc àmbits principals: els objec-tius principals de la política del bosc privat; la implantació territorial del planejament; lesdisponibilitats pressupostàries i la seva incidència sobre l’execució del planejament i la ges-tió forestal; la distribució territorial dels ajuts públics i l’economia associada als models sil-vícoles predominants en el planejament.

No és fàcil disposar d’informació estadística sobre aquesta política. Per això basaremaquesta anàlisi en les dades disponibles dels períodes 2002-2004 i 1984-1997, que espoden extrapolar a grans trets a aquests vint-i-cinc anys; les dades del Quadern 5, Ges-tió forestal (CREAF, 2004), i les publicacions oficials de les decisions governamentalssobre aquestes qüestions.

3. Els objectius principals de la política del bosc privat

Els objectius i els instruments més notables de la política catalana del bosc privat han estatels treballs silvícoles sobre les masses consolidades, la redacció de plans de gestió fores-tal per a cada finca individual i l’aportació de diners públics per al desenvolupamentd’aquests plans. Si analitzem els quadres 1 i 2, en què es presenten les dades proporcio-nades per la Generalitat sobre la distribució dels ajuts en el període 2002-2004, es con-firma que la redacció i gestió dels plans monopolitza la inversió pública en el bosc privat,amb un 96,4% del total invertit, mentre que altres qüestions com la reforestació no pas-sen del 3,6%. Constatem, doncs, que la restauració de la superfície forestal privada noarbrada, que a Catalunya és de quasi 1.000.000 hectàrees, és una qüestió poc importantper a la societat catalana, ja que, al ritme actual d’inversions, caldrien 2.512 anys per res-taurar l’àrea degradada del país.

4. Implantació territorial del planejament

Actualment hi ha 2.400 plans redactats que cobreixen una superfície forestal de 361.000hectàrees, amb una superfície mitjana per pla de 150 hectàrees. Els 2.400 propietats quetenen pla representen el 4,8% dels 50.000 propietaris forestals catalans, i el 20% de les1.800.000 hectàrees forestals privades de Catalunya. L’esforç ha estat important, sobretoten el període 2002-2004, en què s’han fet els plans del 77% de la superfície planificada. Però,si pensem que el finançament de la redacció dels plans ha estat a càrrec del pressupost públici que les finques amb plans s’han vist afavorides a l’hora de rebre ajuts directes i beneficisfiscals, els percentatges que presentem semblen indicar que després d’un llarg període detemps aquest tipus de política ha assolit o està molt a prop d’assolir el seu límit i que, pertant, no sembla probable que es pugui estendre a la totalitat de les finques privades.


5. Disponibilitats pressupostàries i la seva incidència sobrel’execució del planejament i la gestió forestal

Dins del nucli central de la nostra política forestal, el volum monetari disponible i la sevadistribució han tingut, com veurem, amb referència a la seva incidència sobre la superfí-cie forestal privada, dues mancances:

• D’una banda, amb el pressupost actual i la forma de gestionar-lo, ha quedat fora dela planificació el 80% de la superfície forestal privada.

• D’altra banda, per les mateixes raons, no es gestiona bona part de la superfície pla-nificada.

Els darrers anys el Govern de la Generalitat ha publicat les llistes de finques forestals bene-ficiades pels ajuts del Govern i la quantia d’aquests ajuts. Aquest gest democràtic hon-ra el Govern actual i deixa en una posició poc defensable els governs anteriors, que esvan negar sistemàticament a presentar al Parlament de Catalunya la relació dels benefi-ciaris i les quantitats que els corresponien. L’anàlisi de les tres llistes presentades fins arapermet establir dos grups de beneficiaris. Un primer grup de prop de 300 explotacions,que es repeteix sistemàticament en totes les convocatòries i que representen aproxima-dament unes 60.000 hectàrees, i un segon grup variable, tant en beneficiaris com ensuperfície.

Algunes reflexions sobre el sistema d’ajuts als boscos privats a Catalunya | 233

Quadre 1. Superfícies tractades amb els ajuts a les activitats silvícoles. Període 2002-2004

Any Reforestació Redacció Treballs Treballs Camins kmha plans silvícoles silvícoles en

tècnics ha ha suredes ha

2002 298 110.372 20.034 821 3.892

2003 - 2004 895 168.511 41.459 681 2.177

Totals 1.193 278.994 61.493 1.502 6.069

Mitjana anual 398 92.998 20.498 501 2.023

Font: Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

Quadre 2. Quantia dels ajuts a les activitats silvícoles. Període 2002-2004

Any Reforestació Redacció Treballs Treballs Camins Total€ plans silvícoles silvícoles en €

tècnics € € suredes €

2002 300.029 2.132.380 7.144.364 468.499 2.487.691

2003 - 2004 976.770 3.433.614 16.816.721 547.477 1.435.455

Totals 1.276.799 5.565.994 23.961.085 1.015.976 3.923.146 35.743.000

Mitjana anual 425.600 1.855.331 7.987.028 338.659 1.307.715 11.914.333

% 3,6 15,6 67,0 2,8 11,0 100

Font: Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

Si conjecturem que 30.000 hectàrees d’aquesta darrera superfície estan ocupades perconíferes i les restants 30.000 hectàrees per planifolis, i que aquestes són aprofitadesparcialment, com indiquen molts plans simples de gestió aprovats cada 14 i 7 anys, res-pectivament, resulta, sempre hipotèticament, que cada any se subvencionen estassa-des, aclarides i altres treballs en 4.286 hectàrees de planifolis (30.000 ha / 7 anys) i en2.143 hectàrees de coníferes (30.000 ha / 14 anys). És a dir, que les 300 explotacions quecomentàvem tracten cada any 6.429 hectàrees amb un ajut mínim de 2.944.482 euros,fet que representa el 31% del total d’ajuts.

Si apliquem aquest mateix raonament a la resta de superfície forestal gestionada (quadre1), que és de 14.006 hectàrees (20.498 ha – 6.492 ha), obtenim una superfície gestiona-da de 49.021 hectàrees de planifolis i de 98.021 hectàrees de coníferes.

Resumint, els ajuts actuals, amb l’argumentació anterior, permeten el funcionament, sem-pre dins dels criteris actuals, d’un màxim de 207.003 hectàrees, que representen el 26%de la superfície forestal arbrada de caràcter privat, l’11,5% de tota la superfície forestal pri-vada i el 57% de la superfície planificada. Aquests valors donen un ordre de magnitud del’ús i la incidència dels ajuts públics als boscos privats. Una magnitud que posa claramentde manifest que la gran majoria de la superfície forestal del país no participa dels ajutspúblics i que, per tant, no s’hi aplica cap de les regles silvícoles comentades. En definiti-va, doncs, el 53% de la superfície total de Catalunya no té una gestió silvícola regulada ieficaç. Fins i tot podríem arribar a dir que no té cap tipus de gestió, que està abandona-da. Algú pot pensar que els valors comentats estan lluny de la realitat. En aquest cas, podeusumar els ajuts reals a les 300 explotacions recurrents, que hem comentat, i veureu ques’aproximen més al 50%, que al 30% indicat, i podeu intentar fer una relació de finquesprivades gestionades, si les trobeu, que superin les 201.000 hectàrees determinadesanteriorment.

6. Distribució territorial dels ajuts públics

D’altra banda, la distribució dels ajuts públics en el període 1984-1997 mostra un clar des-equilibri territorial (quadre 4 i figura 1) que s’ha anat mantenint fins avui. Així, mentre que10 comarques que representen el 46% de la superfície forestal privada del país van rebreel 75% dels ajuts, 31 comarques que sumen el 54% d’aquesta superfície només en vanrebre el 25%. A més, dins del primer grup, cinc comarques, que sumen el 25% de la super-fície forestal privada, van concentrar el 53% del total d’ajuts públics.

De fet, les diferències entre les aportacions mitjanes anuals per hectàrea van arribar enaquest període (quadre 5) a diferències entre comarques de més de 800 unitats, com perexemple entre l’Alta Ribagorça i la Selva.


Quadre 4. Distribució comarcal dels ajuts al bosc particular. Període 1984-1997

Nombre de comarques % de superfície forestal privada % d’ajuts rebuts

10 46 75

31 54 25

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Generalitat de Catalunya.

L’esforç de planificació ha estat important els darrers anys, com ja hem comentat. Les inver-sions en aquest àmbit (quadre 2) han representat una mitjana del 15,6% de la inversió total.En algunes comarques, com el Vallès Occidental (quadre 6), la inversió en l’execució delsplans i la planificació han estat pràcticament iguals en el període 2001-2006.


Quadre 5. Aportació anual mitjana de subvencions per hectàrea. Període 1984-1997

Comarca Aportació anual mitjana Aportació anualen PTA/ha/any mitjana en €

Selva 1.181 7,10

Garrotxa 172 1,03

Montsià 85 0,51

Alta Ribagorça 1,33 0,80

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Generalitat de Catalunya.

Figura1. Comarques més afavorides pels ajuts al bosc privat. Període 1984-1997

Font: Elaboració pròpia.

Aquest desequilibri també es fa patent en parlar del planejament, ja que el 61% dels PTGMFes troben concentrats en sis comarques: la Selva, Osona, el Bages, el Berguedà, l’AltEmpordà i el Solsonès.

7. Economia associada als models silvícoles predominantsen el planejament

Les regles silvícoles que s’apliquen i els ajuts públics que hi donen suport també condi-cionen la superfície gestionada de Catalunya. Un exemple pot aclarir aquesta informació.

Considerem una hectàrea d’alzinar d’estructura irregular en què s’aprofitin cada 15 anys30 tones de llenyes. Si el preu pagat al carregador és de 42 euros per tona, podem esta-blir el compte d’explotació següent (quadre 7):

En aquestes circumstàncies, el benefici net d’explotació és negatiu (–390). Ara bé, si tenimunes ajudes públiques (ingressos extraordinaris), que en aquest cas coincideixen amb elsvalors màxims establerts en els darrers ajuts atorgats per la Generalitat, els beneficis


Quadre 6. Ajuts al planejament i a la gestió del bosc privat. Període 2001-2006

Concepte Inversió Generalitat en € %

Redacció de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) 101.701 44,5

Execució dels PTGMF 126.780 55,5

TOTAL 228.481 100

Font: Generalitat de Catalunya.

Quadre 7. Compte d’explotació d’un alzinar d’estructura irregular (1 hectàrea) aprofitatcada 15 anys

Concepte Valor en € Suma parcial en €

Vendes 1.260

— Cost dels aprofitaments (30 €/t) 900

— Estassada 700

— Arranjament de camins 50

Benefici brut d’explotació –390

— Despeses d’administració i amortitzacions 0

Benefici net d’explotació –390

+ Ingressos extraordinaris. Subvencions

Aclarida 480

Estassada 530

Benefici abans d’interessos i impostos 620

— Despesa financera 0

Benefici abans d’impostos 620

abans d’impostos (+620) deixen de ser negatius. Si considerem dos aprofitaments en30 anys, el benefici real és de –780 euros, però amb una aportació pública de 2.020 eurospodem generar 1.240 euros de beneficis.

A continuació, considerem una hectàrea d’alzinar d’estructura regular que s’aprofiti cada30 anys, amb un pes final de 70 tones. En aquest cas obtenim el compte d’explotaciósegüent:

El benefici net d’explotació és positiu i si hi hagués un ajut públic de 250 euros per fer elstractaments intermedis, el benefici abans d’impostos arribaria a 690 euros.

Si comparem els dos comptes d’explotació (quadre 9), amb els seus corresponents ajutspúblics, s’observa una cosa obvia: que si la subvenció és important, un sistema que dónabeneficis bruts clarament negatius pot ser el més positiu per a la propietat, fins i tot moltmés positiu que un sistema que dóna beneficis. Aquesta situació no és estranya, en dife-rents escales, a Catalunya i planteja nombrosos interrogants sobre els models silvícoles quese subvencionen, les quantitats que s’hi dediquen i la filosofia que anima la política d’ajuts.

Per a molts professionals forestals és difícil justificar un quadre d’aquestes característiques,alguns per qüestions ideològiques i la majoria per la raó pràctica següent (quadre 10): si


Quadre 8. Compte d’explotació d’un alzinar regular (1 hectàrea) aprofitat cada 30 anys

Concepte Valor en € Suma parcial en €

Vendes 2.940

— Cost dels aprofitaments (25 €/t) 1.750

— Despeses de preparació de la tallada 400

— Tractament intermedi 250

— Arranjament de camins 50

Benefici brut d’explotació 440

— Despeses d’administració i amortitzacions 0

Benefici net d’explotació 440

+ Ingressos extraordinaris. Subvencions

Tractament intermedi 250

Benefici abans d’interessos i impostos 690

— Despesa financera 0

Benefici abans d’impostos 690

Quadre 9. Comparació entre comptes d’explotació

Mètode Benefici brut en Ajuts públics en Beneficis abans30 anys (€/ha) 30 anys (€/ha) d’impostos (€/ha)

Tallada cada 15 anys –780 2.020 1.240

Tallada cada 30 anys 440 250 690

disposéssim anualment d’un milió d’euros de diner públic per ajudar l’aprofitament delsboscos d’alzina, tallant cada 15 anys i aportant ajuts de 2.020 euros per hectàrea en30 anys, podríem tenir ordenades 14.851 hectàrees d’alzinar; per contra, si talléssimcada 30 anys i l’aportació pública fos de 250 euros per hectàrea, la superfície ordenadapodria ser de 120.000 hectàrees.

8. Valoració del balanç del sistema actual d’ajutsals boscos privats

Els valors que hem indicat en els apartats anteriors mostren que els instruments de pla-nificació i els ajuts als boscos privats han tingut un grau d’acceptació i un impacte impor-tant en determinats sectors i territoris. Tanmateix, la seva incidència general ha estat bai-xa i no ha superat l’11,1% de la superfície forestal privada de Catalunya. La insistència enl’actual model es traduirà en més superfície planificada, sobretot perquè als propietaris noels representa cap despesa econòmica, ja que aquest treball es paga amb el pressupostpúblic, però quedarem lluny d’una incidència important sobre la totalitat de boscos isuperfície forestal no arbrada del país.

Una idea interessant podria ser complementar aquesta política amb el pacte, entre totsels actors territorials (associacions de propietaris, ajuntaments, diputacions, Generali-tat...), de plans a mitjà o a llarg termini, que podrien gestionar les associacions de propie-taris, i desenvolupar així alguns aspectes de la Llei forestal de Catalunya que han quedathivernats. A la província de Barcelona, els ajuntaments, diferents associacions de propie-taris i la Diputació de Barcelona han iniciat una experiència en aquest sentit que pot sermolt positiva.


Quadre 10. Superfície forestal ordenable amb els sistemes anteriors, amb una aportaciópública anual d’1.000.000 d’euros

Mètode Aportació pública Superfície anual Superfície tractableen 30 anys (€/ha) tractable (ha) en 30 anys (ha)

Tallada cada 15 anys 2.020 495 14.851

Tallada cada 30 anys 250 4.000 120.000

La gestió associada dels boscosde l’Alt Berguedà

David Marcé i Majà

Enginyer de forest

Col·laborador de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals


Resum

La gestió dels boscos públics sempre ha estat una tasca feixuga per les entitats locals.L’article que segueix a continuació descriu les conclusions de les experiències portadesa terme per la Diputació de Barcelona, juntament amb els ajuntaments i les juntes gesto-res, a la conca alta del Llobregat. Els principals objectius perseguits pel programa consis-teixen a millorar la gestió d’aquests boscos i augmentar els beneficis obtinguts de la sevaexplotació.

Introducció

L’Alt Berguedà, amb prop de 23.000 hectàrees de superfície forestal, correspon a unade les millors zones forestals de Catalunya, poblades de pi roig gairebé en la seva tota-litat, a excepció de les parts més altes, on trobem el pi negre, i les àrees de solana, onapareixen les fulloses (rouredes principalment). La qualitat general d’aquests boscos ésmés que acceptable, amb creixements importants, gràcies en gran part a la pluviome-tria mitjana abundant (per sobre dels 1.000 mil·límetres, repartits amb força regularitatdurant l’any).

La gestió dels boscos municipals de l’Alt Berguedà ha estat competència de l’Administra-ció forestal, primer de l’Estat i després de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb elque establia la Llei forestal de 1957, la qual no permetia als municipis gestionar el seupatrimoni forestal declarat d’utilitat pública. La nova Llei forestal catalana va canviaraquesta situació i va atorgar als municipis la possibilitat de gestionar els seus boscos cata-logats.

Actualment la gestió d’aquests boscos presenta la problemàtica general del sector aCatalunya. Per començar, el preu de venda de la fusta no ha experimentat cap alça apre-ciable en el transcurs de l’últim decenni. En canvi, els costos d’explotació sí que han aug-mentat considerablement, ja que s’han apujat els sous de la mà d’obra, el cost de la maqui-nària i el transport. Les conseqüències d’aquestes circumstàncies han estat una claradisminució dels ingressos que la propietat ha obtingut per la fusta i la dificultat per portara terme les actuacions de millora.

| 239

Caracterització dels boscos de l’Alt Berguedà

L’Alt Berguedà és un indret amb predomini del bosc de pi roig. La fageda apareix únicamenta les obaguesmés frescals, i en indrets d’orientació sud també hi trobem el roure. A les zoneselevades, per damunt dels 1.600 metres, apareix el paisatge subalpí, amb bosc de pi negrei extensos pasturatges. Els cims més elevats atenyen l’estatge alpí dels prats naturals.

La qualitat dels boscos de l’Alt Berguedà varia substancialment en funció del règim de pro-pietat, l’orientació i l’altitud en què es troben. Pel que fa al primer, cal destacar que els bos-cos públics han estat menys castigats a l’hora d’explotar-los que els privats. Presentenun volum de fusta més gran, i aquesta generalment és de més qualitat, amb predomini deles classes diamètriques superiors. Per norma general, aquests boscos s’han explotat persota de les seves possibilitats, fet que ha provocat que pateixin un cert grau d’envelliment.Els boscos privats, en canvi, han sofert una gestió més intensa. És habitual que les exis-tències estiguin per sota de les dels boscos públics i la fusta sigui d’una qualitat inferior,a causa de la selecció negativa a l’hora de portar a terme els aprofitaments. En aquestsboscos històricament les tallades realitzades sempre han estat les de tipus «recol·lecció»;se n’han extret els millors peus, fet que ha derivat en una pèrdua de qualitat de la massaal llarg del temps.

Pel que fa a l’orientació, també és un factor que condiciona en gran manera la composi-ció i qualitat dels boscos de l’Alt Berguedà. A les zones d’orientació sud abunden les rou-redes i en ocasions també les pinedes de pi roig, aquestes últimes afavorides per l’ésserhumà, però d’una qualitat inferior que les masses d’orientació nord.

També l’altitud condiciona la composició i la qualitat d’aquests boscos. A més altitud laqualitat de la massa disminueix de manera considerable. Els arbres són d’una qualitat infe-rior (torts, bifurcats, amb més presència de nusos...), ja que es troben gairebé al límit delseu hàbitat natural.

Règim de propietat dels boscos de l’Alt Berguedà

Pel que fa al règim de propietat dels boscos de l’Alt Berguedà, trobem diverses figures:

• Boscos públics de propietat municipal. En general es tracta d’antics boscos comu-nals que, amb els anys, van passar a mans dels respectius ajuntaments.

• Boscos públics de propietat veïnal. Aquesta és una figura força corrent a la zona. Sónboscos propietat dels veïns del municipi i es regeixen per una junta escollida en assem-blea, que s’encarrega de gestionar-los. Els beneficis normalment es destinen al’execució d’obres d’interès municipal o s’ingressen a les arques dels ajuntamentsrespectius.

• Boscos públics propietat de la Generalitat de Catalunya. Antigament propietat del’Estat i traspassats a les comunitats autònomes després de la cessió de competèn-cies en matèria forestal als governs autònoms.

• Boscos privats.


Quantificació de la superfície forestal, i de la possibilitati beneficis anuals estimats dels boscos de l’Alt Berguedà

L’Alt Berguedà disposa de 29.115 hectàrees de superfície forestal, que corresponen al 5,8%del total de la província de Barcelona. D’aquestes, 18.450 hectàrees corresponen a super-fície arbrada. La titularitat dels boscos de l’Alt Berguedà es reparteix entre els ajuntaments(25%), les comunitats de veïns (17%), la Generalitat de Catalunya (10%) i els propietarisprivats (48%). La possibilitat anual estimada se situaria per sobre dels 40.000 metres cúbicsl’any (el 55% correspondria a boscos públics i de mancomú i la resta, al bosc privat). Elsbeneficis per a la propietat derivats de la comercialització d’aquesta fusta serien d’uns600.000 euros l’any, i això genera un moviment econòmic per a les empreses explotado-res lleugerament superior al milió d’euros anuals. El consum actual de les indústries trans-formadores de la zona és de 350.000 metres cúbics l’any.

Anàlisi de la xarxa de camins

La xarxa de camins és un aspecte cabdal per poder executar els aprofitaments amb ple-nes garanties.

L’Alt Berguedà és una zona molt muntanyosa. Aquest fet dificulta en gran manera l’execucióde les tallades. Els sistemes d’explotació utilitzats fins avui han estat bàsicament els tra-dicionals, poc mecanitzats, sota la falsa creença que l’orografia del terreny no permetiaintroduir-hi maquinària. Per poder mecanitzar les tallades a l’Alt Berguedà, però, cal unabona distribució de vials sobre el terreny, ja sigui en forma de pistes secundàries, de desem-bosc o fins i tot de ròssecs. D’aquesta manera es redueixen els costos d’explotació is’augmenta de manera substancial el rendiment de les operacions respecte als sistemestradicionals que s’utilitzen en l’actualitat.

La densitat de pistes i la distància mitjana d’arrossegament també són dos variables que,a priori, ens donaran una primera aproximació sobre la necessitat o no de construir novespistes. Per pendents menors del 35-40% aproximadament el tractor forestal arrossega-dor (skidder) podrà treballar fora de pistes i serà necessària menys densitat de camins queen la resta de casos.

Proposta per a l’explotació mecanitzada dels boscosde l’Alt Berguedà

El sector forestal, i més concretament els aprofitaments fusters a Catalunya, a diferènciade la resta de sectors que formen el sector agrari (agrícola i ramader), ha tingut unaescassa modernització els últims anys. Això es tradueix en l’ús de mètodes i equipsd’aprofitament tradicionals, en molts casos amb predomini dels treballs realitzats de for-ma manual. Actualment la mecanització dels aprofitaments forestals a l’Alt Berguedà ésescassa. Fins ara gairebé no s’utilitza a la zona maquinària específica de bosc, com elstractors forestals arrossegadors, les processadores o els autocarregadors.

La gestió associada dels boscos de l’Alt Berguedà | 241

Un altre aspecte que cal destacar, també relacionat amb el baix nivell de mecanització deles explotacions forestals, és l’alta sinistralitat que pateix el sector, principalment en les ope-racions on intervé la motoserra (tallar i esbrancar), que es pot evitar en gran maneramecanitzant el procés amb l’ajuda de la processadora.

La mecanització dels treballs és un aspecte molt important per rellançar el sector dels apro-fitaments forestals, de manera que es puguin assolir les fites següents:

• Disminuir els costos d’aprofitament.

• Millorar la seguretat de les diferents operacions realitzades, principalment quan hi inter-vé la motoserra, amb l’ús de processadores, per fer aquestes operacions de mane-ra totalment mecanitzada i molt més segura.

• Augmentar el volum de treball, disminuint considerablement els temps d’execucióde les tallades. Amb un nombre igual de treballadors, el rendiment de les operacionsexperimenta un augment més que significatiu respecte dels sistemes d’aprofitamenttradicionals.

• Resoldre el problema de la falta de mà d’obra i fer que el sector sigui molt més atrac-tiu que en l’actualitat, amb l’objectiu que gent jove i ben preparada s’incorpori a laprofessió.

La mecanització de la zona de l’Alt Berguedà exigeix adoptar prèviament les solucions se-güents:

• Marcatges forts que impliquin altes densitats de tallada i facilitin l’execució dels tre-balls, el rendiment de la maquinària utilitzada i l’amortització de les infraestructures.

• Utilització de maquinària de bosc per a les operacions de processament de la fustai del seu desembosc fins al carregador (processadores, tractors forestals arrossega-dors i, en menor mesura, els autocarregadors).

• Construcció de pistes de desembosc principalment a les zones on el tractor fores-tal arrossegador no pot entrar al bosc a causa del pendent, de manera quel’arrossegament fins a la pista es pugui fer amb el cabrestant.

La maquinària susceptible de ser utilitzada a l’Alt Berguedà seran la processadora i eltractor forestal arrossegador. L’ús de l’autocarregador es veu limitat per l’orografia delterreny.

Pel que fa a la processadora, cal destacar que aquesta màquina és capaç de tallar,esbrancar, trossejar i apilar la fusta de manera totalment mecanitzada, sempre que el pen-dent del terreny sigui inferior al 25-30% aproximadament. La processadora també es potutilitzar per a les aclarides, treballant en carrers d’una amplada mínima que permeti el pasde la màquina, i tallant els arbres a banda i banda en funció de l’abast de la grua, deixantla fusta amuntegada paral·lela als carrers, preparada per ser desemboscada amb el trac-tor forestal arrossegador o l’autocarregador.

A les zones de pendents superiors al 25-30% el rendiment de la processadora dismi-nueix considerablement, fins al punt de no poder accedir a l’interior del bosc pel risc debolcada. En aquest cas, el procediment proposat consisteix a tallar els arbres de formamanual i després desemboscar-los sencers fins a peu de pista o carregador. Posterior-


ment es du a terme el processament (esbrancament, trossejament i apilament de la fus-ta) amb la processadora estàtica, treballant a peu de pista o amb carregador.

Pel que fa al tractor forestal arrossegador, cal comentar que és un equip molt indicat perdesemboscar la fusta, ja que el seu disseny li permet circular fora de les pistes amb pen-dents considerables. Quan el pendent és d’un 35-40% aproximadament el tractor fores-tal arrossegador pot circular lliurement per l’interior del bosc, i obtenir bons rendiments enca-ra que hi hagi un densitat de pistes baixa.

En pendents superiors, però, el tractor forestal arrossegador no té cap més alternativa quedesemboscar des dels camins, estirant la fusta preferiblement cara amunt amb el cabres-tant, ja que l’orografia del terreny li impedeix l’accés a l’interior del bosc. En aquestes situa-cions les pistes estaran dissenyades de manera que les distàncies d’arrossegament nosuperin l’abast del cabrestant.

En qualsevol dels casos anteriors, el desembosc es pot fer en forma d’arbres sencers obé prèviament desbrancats, segons si aquesta operació precedeix el processament o ala inversa.

La problemàtica de les subhastes

La venda dels aprofitaments dels boscos de propietat municipal s’ha fet tradicionalmentpel sistema de subhasta. Aquest sistema, però, s’ha comprovat que té molts inconve-nients. Actualment les vendes procedents de les subhastes dels aprofitaments dels bos-cos de propietat municipal es fan a baix preu, a causa del fraccionament de l’oferta (jaque cada ajuntament treu a subhasta el seu lot de manera aïllada) i també dels acordsde la demanda. És molt habitual que quedin desertes o bé que se les adjudiqui el mateixajuntament davant la falta d’ofertes interessants. D’aquesta manera es veuen obligats anegociar directament amb les empreses del sector el preu de l’aprofitament a la baixa.L’adaptació a l’actual situació econòmica requeriria, bàsicament, substituir l’antic modelde petites finques autònomes, petits rematants i comerciants i petites indústries trans-formadores, per un nou model en què predominin productors, empreses i indústries dedimensions més grans. Aquest nou model es basaria en l’associació dels productors perreduir els costos d’explotació i posar a disposició del mercat grans partides, poten-ciar empreses d’aprofitaments amb molta capacitat i tecnologia d’avantguarda i negociaramb empreses de dimensions mitjanes i grans subministraments plurianuals i preussatisfactoris.

La gestió associada

La problemàtica de la comercialització de la fusta i la contractació dels treballs anterior-ment plantejada es veu agreujada per la gestió individual, propietat per propietat, que ac-tualment s’utilitza a la zona. Aquesta implica un cert inconvenient econòmic a l’hora devendre la fusta i la llenya o de contractar els treballs d’aprofitament. La manca de rendi-bilitat real d’aquests boscos ha fet pensar a l’Administració municipal la possibilitat de reunir


la seva producció i gestió amb la d’altres boscos municipals i finques privades, ambl’objectiu d’incrementar les partides anuals de vendes per tal d’aconseguir millors preusen el mercat i reduir els costos dels treballs silvícoles i de gestió en general. Aquest fet podriaaugmentar els guanys i reduir els costos finals de tot el procés. Probablement la venda ila contractació conjunta dels productes forestals i dels treballs per obtenir-los, respecti-vament, és una de les millors opcions de què disposen actualment els interessats per talde garantir una producció econòmicament viable i alhora incrementar els beneficis.

Seguint aquesta línia, els ajuntaments de la zona i les juntes gestores dels boscos públicsde propietat veïnal, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van engegar l’any 2002un projecte per a la gestió conjunta dels boscos de la conca alta del Llobregat, amb elsobjectius següents:

• Valoritzar els boscos mitjançant una gestió conjunta de tots ells, definint un projec-te forestal integral per als boscos de l’Alt Berguedà lligat a la situació socioeconò-mica de la comarca.

• Garantir un subministrament continu a les indústries de la comarca. Subscriure con-tractes de venda de la fusta de manera conjunta per tal de millorar l’oferta i obtenirmillors preus.

• Reduir els costos de gestió, aprofitant els beneficis de les economies d’escala a l’horade contractar l’execució dels aprofitaments (per mitjà de la contractació de gransvolums de fusta), reduint al mateix temps els costos d’explotació.

• Afavorir l’ordenació i la gestió de la resta d’usos (el lleure, la caça, la recollida debolets, etc.).

• Incrementar els beneficis derivats dels aprofitaments en fer la venda en comú delsproductes.

Per poder assolir els objectius anteriorment plantejats es proposa l’adopció de les accionssegüents:

• Que els ajuntaments i les juntes gestores dels boscos veïnals de mancomú creïn alguntipus d’associació per a la gestió forestal.

• Que aquesta associació convingui amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat deCatalunya la creació d’una comissió de treball integrada pels ajuntaments, les jun-tes gestores dels boscos veïnals de mancomú i els representants de les institucionsesmentades, per a la redacció i la posterior gestió d’un pla marc per a un períodede vint-i-cinc anys.

• Que la Diputació de Barcelona o la Generalitat destinin un tècnic per donar suport aaquesta comissió de treball.

• Que la Generalitat continuï amb el finançament actual als boscos municipals.

Paral·lelament, i per tal de facilitar la gestió de les finques interessades a formar part d’aquestprograma, la Diputació de Barcelona (amb col·laboració dels ajuntaments i les juntes ges-tores) ha elaborat un protocol per a l’ordenació i la gestió d’aquests boscos. Aquesta einaes va presentar durant el Seminari sobre Plans d’Ordenació Forestal en Boscos de Pro-pietat Municipal, que va tenir lloc a Berga el 18 de maig del 2006. El protocol es basa (ate-nent les característiques dels boscos de la zona, la problemàtica plantejada i les neces-


sitats dels propietaris) en mètodes d’ordenació de masses regulars i tractaments de talla-des d’aclarida successiva.

A partir d’aquest protocol també s’ha elaborat un programa informàtic basat en un siste-ma d’informació geogràfica. Aquesta eina ens permet ordenar i posteriorment gestionarels boscos de la zona tractada, i obtenir, una vegada decidit el mètode d’ordenació i trac-tament que s’hi ha d’aplicar, totes les dades referents als aprofitaments i les actuacionsde millora que s’hi han de dur a terme: infraestructures necessàries (camins que s’han deconstruir i arranjar); mètode d’explotació més indicat; localització, tipus de tallada que s’hiha de fer, existències i qualitat de la fusta obtinguda; descripció, localització i quantifica-ció de les actuacions de millora; balanç econòmic dels aprofitaments i actuacions de millo-ra. Primerament, el programa disposa d’un formulari per introduir les dades de l’inventari,que inclou una eina associada que ens permet l’elaboració de mapes temàtics diversos:edat mitjana, espècies principal i secundària, densitat mitjana, existències, qualitats...Aquests mapes són de gran utilitat per poder caracteritzar el bosc en l’espai, i faciliten engran manera el procés de definició de les parcel·les forestals. Finalment, el programa ensdóna l’opció de fer simulacions de diferents alternatives de gestió, quantificant en cadacas la possibilitat i el cost dels aprofitaments, i també de les actuacions de millora, i obte-nir finalment el balanç econòmic actualitzat per a la totalitat del pla especial del bosc trac-tat. El programa es basa en un sistema d’informació geogràfica, de manera que la basede dades s’alimenta de la base cartogràfica del bosc pel que fa a superfícies d’actuació,longitud de camins que s’han de construir o arranjar, etc.


El bosc urbà, una nova realitat ambmancances de planificació

Leire Miñambres i Sáez

Enginyera de forest

Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals


Ana Elia Ramón i Hidalgo

Enginyera de forest

Col·laboradora de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals


Jordi Romà i Vega

Enginyer de forest

Àrea de Territori. Consell Comarcal del Vallès Occidental

Resum

L’increment de població que han experimentat durant el segle XX les rodalies de Barce-lona ha fet augmentar la superfície urbana en detriment del sòl agrícola. La desaparicióprogressiva dels conreus que separaven el bosc de la ciutat ha fet que molts boscosara estiguin al peu de la ciutat. Aquests boscos urbans ja són percebuts per molts habi-tants de l’àrea metropolitana com una part integrant de la seva ciutat. L’ús fonamentald’aquests boscos és social, i en una àrea tan poblada l’ús social és molt intens i com-porta un risc de degradació. El futur d’aquests boscos ha de passar per una entesa entrel’Administració local, l’Administració forestal i propietaris privats per assegurar el màximde beneficis per a la població que els demana, juntament amb una compensació justaper al propietari.

Els boscos i les ciutats, cada cop més a prop

Tradicionalment, el paisatge català s’havia estructurat sobre la base de tres elements bàsics:boscos, conreus i viles. La distribució d’usos del territori a Catalunya i dels seus paisat-ges associats era ben clàssica. Es tractava d’una típica distribució concèntrica amb elshabitatges al centre, ja fossin masies, viles o ciutats; els conreus al seu voltant formant unapseudoanella, i, a l’exterior d’aquesta, els boscos i les pastures.

Habitualment, els conreus s’han interposat entre els assentaments humans i els boscos,i han fet que el contacte directe entre l’espai forestal i l’espai urbà hagi estat poc més queanecdòtic, almenys fins ben entrat el segle XX. Efectivament, durant el segle passatl’increment de població, molt accentuat en algunes zones de Catalunya, ha fet créixer de

| 247

manera espectacular les necessitats d’habitatge. El sòl necessari per a aquestes novesedificacions ha estat fonamentalment sòl agrícola i no forestal. Les raons d’aquest fet hanestat, bàsicament, tres:

1. L’ampliació dels terrenys edificats s’acostuma a fer a partir dels ja existents i, comja s’ha esmentat, el sòl adjacent a les zones edificades sol ser agrícola.

2. Els terrenys agrícoles acostumen a ser més accessibles i tenir menys pendent queels terrenys forestals, fets que hi faciliten la construcció.

3. La rendibilitat de la pagesia ha disminuït durant el segle XX, i això facilita la venda i/oel canvi d’ús del sòl agrícola.

Com a excepció significativa d’aquesta ocupació preferent dels terrenys agrícoles, calesmentar el cas de les urbanitzacions construïdes a la província de Barcelona durant elsanys setanta. Encara que moltes van començar en antigues feixes de conreu, l’ocupacióva estar, principalment, de sòl forestal.

Així doncs, la tendència actual de les zones urbanes és reduir la distància que les separadel bosc, ja sigui ocupant la superfície de conreus que els separava o bé ocupant direc-tament l’espai forestal. D’altra banda, hi ha una tendència en sentit contrari, encara quemenys accentuada: el bosc també tendeix a apropar-se a les zones urbanes en recolo-nitzar les superfícies agrícoles marginals i/o reduïdes quan s’abandonen per manca de ren-dibilitat.

La conseqüència d’aquesta doble tendència és clara: els conreus cada cop actuen menyscom a frontissa entre la ciutat i el bosc. L’exemple més clar el trobem a la Catalunya metro-politana: a les rodalies de Barcelona cada vegada hi ha més ciutats a l’ombra del bosc o,si es prefereix, cada vegada hi ha més bosc a les portes de les ciutats. És a dir, els bos-cos i les ciutats tendeixen a convergir i és en aquest espai de convergència on apareix elbosc urbà.

Com a cas paradigmàtic d’aquesta tendència es pot esmentar l’evolució de l’estructuraterritorial al Vallès Occidental. En la taula 1 es pot comprovar com, al llarg del segle pas-sat, la superfície de conreus de la comarca ha anat disminuint fins a ocupar, el 2003, úni-cament un 44% de la superfície que ocupava el 1920. Aquest 56% de conreus que s’hanperdut han estat substituïts en un 78% per terreny urbà i en un 22% per terreny forestal.En el gràfic 1 es mostra com el creixement de la superfície urbana i forestal, combinat ambla disminució de la superfície de conreus, condueix inexorablement a un augment del con-tacte entre zones urbanes i forestals, que al principi del segle XX era pràcticament inexis-tent.


Taula 1. Evolució de la distribució territorial del Vallès Occidental al llarg del segle XX

AnySuperfície (ha)

Forestal Conreus Urbana

2003 34.244 11.610 12.183

1957 29.829 23.914 4.294

1920 30.866 26.578 593

El bosc urbà com a concepte

El concepte de bosc urbà va néixer als EUA a finals del segle XIX (Konijnendijk et al., 2006)i, en la seva accepció original, es referia únicament als arbres situats dins les àrees urba-nes, fent especial èmfasi en la seva consideració individual i, per tant, en la seva gestiódes del punt de vista de l’arboricultura. De fet, era un concepte més relacionat amb elsparcs i jardins que amb els boscos. Al començament del segle XXI, però, el concepte debosc urbà ha esdevingut més ampli: en primer lloc, s’hi afegeixen els arbres que hi ha ales rodalies de la ciutat i, en segon lloc, als arbres individuals s’hi afegeixen els boscos,amb la qual cosa la silvicultura pren el relleu a l’arboricultura.

La definició de bosc urbà és: «Tota aquella vegetació llenyosa situada als assentamentshumans i/o les seves rodalies i que els proporciona múltiples beneficis, principalmentambientals i socials».

Aquesta definició deixa oberta una qüestió que dificulta la seva aplicació pràctica: fins onarriben les rodalies dels assentaments humans? És a dir, on és el límit entre el bosc urbài el no urbà? La resposta és que la definició espacial del bosc urbà està sotmesa a lescaracterístiques i a la intensitat de l’ús que en facin els habitants dels assentaments pro-pers. Un bosc urbà no ho és pel fet de ser proper a una ciutat, ho és per l’ús que se’nfa. Cal dir, però, que aquest ús habitualment requereix que el bosc sigui adjacent a unazona urbana.

El bosc urbà, una nova realitat amb mancances de planificació | 249

Gràfic 1. Evolució de la distribució territorial del Vallès Occidental al llarg del segle XX

1920 1957 2003Coberta vegetal arbòrla forestal

Herbassar / Matollar

Urbà / Urbanitzat

Erm / Improductiu

Conreu

La caracterització dels usos del bosc urbà dóna una importància prioritària a l’ús social:passejar, fer esport, gaudir de la natura, etc. Això és perquè incloure el bosc com a pro-longació de l’imaginari urbà en requereix un ús semblant al de la ciutat i el principal tretdefinitori de la ciutat és la presència dels seus habitants, que hi viuen, és a dir, que la fre-qüenten de manera contínua. Per tant, cal concloure que una freqüentació intensa del bosctendeix a convertir-lo en urbà, de la mateixa manera que la freqüentació contínua d’unsedificis els converteix en ciutat. En resum, quan un nombre significatiu dels habitants d’unaciutat visita amb freqüència suficient un bosc determinat, aquest s’incorpora a l’imaginaricol·lectiu de la ciutat i esdevé urbà.

Això no significa que l’únic ús del bosc urbà sigui el social. De fet, l’ús ambiental d’aquestsboscos com a filtres de la contaminació de l’aire, protectors contra el vent, hàbitatd’espècies animals o reguladors de temperatures, per esmentar alguns exemples, cons-titueix una part fonamental de la seva utilitat. De la mateixa manera es podria parlar de l’úsproductiu: recol·lecció de bolets, d’espàrrecs, de plantes aromàtiques i fruits del bosc, etc.Cal assenyalar que aquests usos productius impliquen la freqüentació del bosc i que, pertant, també contribuirien a fer d’un bosc un bosc urbà.

Definir els llindars de freqüentació a partir dels quals un bosc pot esdevenir urbà és unatasca complexa. En principi, aquests llindars dependrien de la població de la zona, de ladistància que hi ha fins al bosc i de la facilitat per accedir-hi. A Anglaterra, O’Brien (2005)considera que un bosc és bo per desenvolupar-hi activitats d’educació, salut i convivèn-cia si és a un màxim de 500 metres d’un nucli de població quan el bosc té 1 hectàrea desuperfície. Aquesta distància, però, puja fins a 4 quilòmetres si el bosc arriba a les 4 hec-tàrees. A Catalunya no s’han dut a terme estudis per determinar uns paràmetres de refe-rència semblants. Si s’hagués de posar un exemple de bosc urbà català podríem recórreral parc de Collserola, que és visitat, segons algunes estimacions, per 2.500.000 per-sones a l’any.

Un nou repte: la planificació del bosc urbà

Tal com s’ha vist en el primer punt, l’increment de població i la disminució de la distànciaefectiva entre ciutat i bosc farà que la importància dels boscos urbans augmenti progres-sivament. Planificar l’ús que se’n faci implica tenir en compte algunes particularitats quel’ordenació forestal tradicional no considera:

1. La freqüentació d’aquests boscos és molt elevada. Això implica que cal adoptarmesures per regular els fluxos de gent i assegurar que la seva estada al bosc es facien les condicions de seguretat adequades.

2. La inclusió d’aquests boscos en l’imaginari urbà fa que la gent els consideri com apropis. Tenint en compte que en les societats democràtiques els interessos col·lectiusacostumen a traduir-se en mesures de caràcter politicoadministratiu, cal determi-nar quin serà el paper de les administracions públiques en la gestió i planificaciód’aquests boscos. Probablement correspongui a les administracions locals prendrela iniciativa en aquest tema.


3. Malgrat que per a molts ciutadans de Catalunya aquests boscos són una prolon-gació natural de la seva vila o ciutat, la immensa majoria de boscos catalans sónde propietat privada. Si les administracions locals han d’influir en la gestió d’aquestsboscos per assegurar que donin millors serveis als seus ciutadans, caldrà arribar aacords amb els propietaris d’aquests boscos. Cal establir el format que tindranaquests acords i el procediment per al seu seguiment.

4. Els propietaris de territoris forestals urbans s’haurien d’associar per poder negociardes d’una posició de força amb l’Administració. Per a l’Administració aquesta asso-ciació també és un avantatge, ja que es minimitza el nombre d’interlocutors.

Els boscos urbans ja comencen a ser una realitat que no es pot ignorar. Com a mostrade la tendència que hi ha a considerar cada cop més urbans els boscos, es pot assenya-lar que dels 20 municipis del Vallès Occidental amb sòl forestal, 14 demanen algun tipusde llicència o comunicació per tallar arbres en sòl rústic quan la competència corresponal Departament de Medi Ambient.

A Catalunya encara no hem arribat al nivell de socialització del bosc d’altres països, onles administracions locals els utilitzen com a marc per dur a terme activitats d’educació,salut i convivència amb la col·laboració de l’Administració i dels propietaris forestals. Defet, a Catalunya ja hi ha una socialització extrema del bosc, però és una socialització noregulada que sovint porta a la degradació de l’espai forestal. Planificar l’on, el com i el quand’aquesta socialització és el repte actual dels professionals del bosc que treballen en elsàmbits més urbans de Catalunya.

Bibliografia

KONIJNENDIJK, C. C.; RICARD, R. R.; KENNEY, A.; RANDRUP, T. B. «Defining urban forestry –Acomparative perspective of North America and Europe». Urban Forestry & Urban gree-ning, núm. 4, 2006. p. 93-103.

O’BRIEN, E. A. Trees and woodlands. Nature’s health service. Forest Research, Alice HoltLodge, Farnham, Surrey. 2005. 48 p.

El bosc urbà, una nova realitat amb mancances de planificació | 251


Sèrie_Terrirori 10

La planificació de la prevenció contra incendis forestals a la província de Barcelona

Sèrie_Territori 10

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a la millora en la gestió de les polítiques públiques locals.

En aquest sentit, l’Àrea d’Espais Naturals, a través de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals, amb estreta col·laboració amb els ajuntaments i les associacions de propietaris forestals, dissenya, des de fa gairebé una dècada, estratègies per a la gestió i millora dels terrenys forestals de la província de Barcelona, tant els afectats per incendis forestals com els boscos adults.

Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsOficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis ForestalsComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 614 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/incendis

Àrea d’Espais Naturals

10

La P

lani

fica

ció

de

la P

reve

nció

Co

ntra

Ince

ndis

Fo

rest

als

a la

pro

vínc

ia d

e B

arce

lona

Planificació de la prevenció contra incendis forestals a ... · El Pla marc com a estratègia per...

Documents

Transcript of Planificació de la prevenció contra incendis forestals a ... · El Pla marc com a estratègia per...