Perdidos en un laberinto?

8/3/2019 Perdidos en un laberinto?

1/47

Patricia Gil i Laura Vecino

INS Torras i Bages

16/01/2012

Perduts en un laberint?Un estudi de tradici clssica sobre el

Laberint d'Horta


2/47

2

SUMARI

Pg.

Introducci . . . . . . . . . 3

1. Historia del laberint de Creta . . . . . . 5

1.1. Representacions i monedes . . . . . 8

1.2. Smbol i mite . . . . . . . 9

1.3.Danses i jocs. . . . . . . 10

1.4.Mitologia en el laberint de Creta . . . . 11

2. Historia del laberint d Horta . . . . . . 16

2.1 El laberint en el Neoclassicisme: La Illustraci . . 18

2.2. Mitologia en el laberint d Horta . . . . 19

2.3 Treballs Prctics . . . . . . . 25

2.3.1. El bloc . . . . . . . 27

2.3.2. Joc de pistes . . . . . . . 32Conclusi . . . . . . . . . 40

3. Bibliografia . . . . . . . . 42

4. Webgrafia . . . . . . . . 43

5. Annex: Memria. . . . . . . . 44


3/47

3

Introducci

Hem elegit aquest tema del laberint perqu s un tema desconegut per

la societat, ja que molta gent no sabria definir la paraula laberint. Pot

ser que la nostra decisi pot haver estat influenciada per una excursi

que vam fer a 1er de batxillerat al Centre Cultural Contemporani de

Barcelona (CCCB) sobre una exposici que tenia de tema principal els

laberints i prova d aix s el seu ttol: Per laberints.Aquesta exposici ens n explicaven l origen, la simbologia, les

representacions en monedes, tipologia, mitologia, etc. El protagonista

era el laberint. Desprs d aix va ser quan vam elegir el tema dels

laberints com a treball de recerca.

Hem elegit com a material d estudi el Laberint dHorta. Aquest es troba en

el Parc del mateix nom: la referncia primera la vam obtenir de l exposici;nosaltres, per, el coneixem d abans. s realment un privilegi de poder

gaudir d una construcci d aquesta mena en la zona metropolitana de

Barcelona: en un altre lloc de residncia, no podrem haver fet aquest

treball.

Una de les primeres preguntes que ens vam plantejar, en seleccionar el

laberint com tema del nostre treball va ser: hi ha cap nexe entre el

laberint i l amor?. Veiem una relaci de la llum i la ra amb tot all que

es troba dins del laberint; veiem la passi i l irracional dins del mateix ja

que antigament aquests llocs eren propicis als trobada dels enamorats.

Un altre motiu que ens ha fet elegir aquest tema s el fet d haver

estudiat a les classes de llat i grec el mite del Minotaure.


4/47

4

Posteriorment de l elecci del tema, ens vam plantejar: el laberint de

Creta, que surt en el mite, realment va existir? Trobvem interessant

saber sobre una cosa que sempre se n ha parlat i mai ning ha sabut

respondre amb certesa aquesta pregunta.Finalment vam plantejar la darrera pregunta: quin coneixement t la

societat de la mitologia? Qu pensa la gent que s un laberint?.

Per tractar aquest ltim tema farem un bloc, en el qual poder compartir

tota aquella informaci que tingui un vincle amb els laberints i poder

interactuar i canviar opinions amb la gent a travs dels seus comentaris.

Un altre de les fonts que farem servir aqu s la de fer un qestionari a

la gent que visiten el laberint dHorta. Primer consistiria en passar un

qestionari a aquests visitants abans d entrar al laberint i,

posteriorment, passar-los una altra enquesta per veure quines

sensacions han experimentat fora del laberint, si han sabut reconixer

totes aquelles escultures.

Per una altra banda tamb tenim pensat fer una mena de joc, en el qual

sinclouen preguntes, relacions,... destinats tant a adults com per a

joves, que haurien de demostrar el seus coneixements tant pel que fa a

la mitologia com pel que fa a laberints.


5/47


6/47

6

A principis del segle III d. C. Filstrat, encara mencionava el laberint com a

principalatractiude Cnossos. Les excavacions a Cnossos no estan del tot

finalitzades, aix vol dir que encara podem descobrir moltes ms coses.

Les excavacions que hi han actualment, sn grcies al senyor Arthur Evans,

un home que al 1900 va anar a Creta amb un pressentiment de tipus

schliemanni ( Schliemann, home que va descobrir l antiga Troia), pensava

quedar-se uns mesos, per va estar 25 anys excavant i obtenint resultats.

Es diu que el primer palau de Cnossos va ser destrut a l poca Minoica

Mitjana per una catstrofe imprevista.

En el palau de Minos, no noms

vivia ella amb la seva esposa, sin

que tamb hi havia grans

magatzems i dipsits, tamb hi

havia gravats i segells.

( Palau de Cnossos, Creta)

A ms hi havia tallers on els

artesans fabricaven molts objectes i cermiques pintades.

Per fonamentalment era un lloc sagrat i religis, ja que el cap que residia

all a ms de ser rei, era sacerdot. A les parets i portes d aquest palau

trobem pintat i esculpit destrals fetes en bronze i en pedra, que

representava la destral de doble tall i les banyes del toro. A ms, Evans, en

una de les seves excavacions va trobar

una tomba amb forma de destral de

doble tall.


7/47

7

La destral de doble tall simbolitza masculinitat i el doble tall podria

representar les banyes del toro. Aix vol dir que el toro era un animal

sagrat a Creta.

(destral de doble tall)

De Sanctis diu que el Minotaure era Minos, que era la figura mtica principal

de Creta transformada en toro i la llegenda segons la qual estava tancat en

un laberint ja que menjava carn humana, el que sembla que representa aMinos ja que era jutge de les nimes.

En l art minoic, unes imatges ens diuen que a les festes mai faltava una

cerimnia on nois i noies saltaven per sobre d un toro, fent tombarelles

amb les mans posades en les banyes del toro.

El palau tenia dos parts: una part solar, dedicada a la vida; i una part

subterrnia, dedicada a la mort.

Paolo Santarcangeli: Cierto es que posteriormente la imagen de un

pasadizo largo y tortuoso, plagado de peligros y trampas, en el fondo del

cual yace Algo, tal vez el monstruo, tal vez el tesoro, tal vez ambas

arraig con fuerza toda una serie de folclricas.

La creena d un laberint es va traslladar ms tard a Gortina, unes coves

plenes de passadissos amb molts quilmetres i moltes bifurcacions.

Tamb es podria dir que el laberint pot ser a la gruta de Psychr, ms a

prop de Cnossos, o la de Amnisos i moltes ms grutes que hi ha a la part

oriental de l illa. Segons Cagiano la paraula laberints un terme genric

que senyala un edifici de planta complicada.


8/47

8

1.1 Representacions i monedes

Les representacions en figures del laberint sn molt escasses, en canvi, deTeseu i el Minotaure sn les ms freqents. En les representacions ms

antigues, els dos surten de peu o el Minotaure de genolls, amb cap de toro i

cos hum. En els monuments arcaics, els dos porten una tnica molt curta.

I ms tard, el Minotaure apareix nu. Moltes vegades en gots estava dibuixat

la lluita de Teseu amb el Minotaure, sembla que era l escena preferida en

aquella poca.

En quant a les monedes, hi havien dibuixades un laberint, en unes monedes

era rectangular, en altres era circular. En aquesta representaci, el laberint

no presenta bifurcacions sin que son, realment, pseudolaberints.

El laberint apareix en quasi totes les monedes de Cnossos fins que, a l

poca romana, s substitut per una liga. Aix ve a donar suport la tesis

que la representacions que hi havia a les monedes feien de guia per elegir

las bifurcacions en el laberint real.

1.2. Smbol i mite

Un historiador suec va ser el primer en dir que el laberint, amb els seus

passadissos tortuosos, alguns sense sortida, representa el regne de la Mort.


9/47

9

Ens trobem en un secret i misteri. La serp entrellaada, en forma de

laberint, de temibles anells, seria una

metfora dels meandres d un riu

desconegut amb els riscs que comporten

no conixer el cam igual que desconixer

els camins que t un laberint. Actualment

el costum de traar laberints en paper, en

jardins, en els jocs, es troba reprimida

per dir-ho aix.

( serp entrellaada)

( D aquesta ltima ho podem observar quan tractem l apartat que tindremdedicat als jocs, ms endavant). El que no significa que no la trobem en les

representacions dels pintors de forma lliure, catica.

Podrem trobar una relaci entre el smbol de cabdill d Ariadna i l estel d

Orient ja que serveix per guiar als Reis Mags fins al portal de Betlem per

portar regals al nen i pel que fa, el cabdill guia al Teseu fins el centre del

laberint on es trobava el Minotaure.

El laberint s doble: si els seus passadissos aboquen la tortura de l infern,

condueixen tamb fins a un lloc en el que es complir illuminaci.

Ren Gunon, diu que: El laberinto tiene una doble razn de ser, en el

sentido de que permite o prohbe, segn los casos, la entrada a un lugar no

accesible a cualquiera: slo a aquellos que estn cualificados podrn

recorrerlo por entero, mientras que lo dems se les impedir entrar o se

perdern por el camino.El laberint tamb simbolitza el pessimisme malfic per la embull que

comporta i l optimisme geners: lespiral.

El viatger entra o penetra en el laberint amb la meta d arribar a la sala

central, cripta de misteris, s a dir, que no sabem el que ens ofereix en

cada bifurcaci que hi ha. Aix seria la simbologia del centre.


10/47

10

1.3. Danses i jocs

Hi ha una gran connexi entre el laberint i la dansa. El palau de Minos t

una gran importncia ja que all feien taurocatapsia i en tots el ritualscretencs la dansa tenia un paper molt important.

En l Iliada es recordada i escrita una dansa del laberint. Teseu, al derrotar

al Minotaure, ho va celebrar, amb els altres joves, amb una dansa especialensenyada per Ddal. Per en una altra versi diu que Teseu portava amb

ell una mini esttua d Afrodita, que va crear Ddal i Ariadna li va regalar.

Teseu la colocaria a l illa de Delos per desprs, fer amb els seus companys

durant la nit una dansa que representaria els meandres del laberint i aix

celebrar la seva salvaci d aquell perill.

En aquesta dansa en honor a Afrodita, es posaven a la vora d un altar

construt amb moltes banyes esquerres de toro, tots girats cap a l

esquerra, que era la direcci de la mort.

Sabem que aquesta dansa va ser ballada desprs de la mort del Minotaure.

Segons una investigaci de Wolters, la dansa tenia dues fases: a la primera

es representava els embolics del laberint i la segona part seria el

desembolicar del laberint.


11/47

11

En quant a la direcci esquerra, els romans als dus dels Inferns es

sacrificava la m esquerra. Els hinds, la ma esquerra s utilitza per

conjurar el mal; amb aquesta m es per netejar el cos, com per exemple la

defecaci per est prohibit menjar amb aquesta m, noms es pot amb la

ma dreta.

1.4. Mitologia en el laberint de Creta

A les classes de llat i grec hem estat estudiant cultura clssica i hem

dedicat una bona part de temps a lestudi dels mites. El que ms destaca i

ens ve al cap cada vegada que escoltem la paraulalaberints el mite delMinotaure. Aprofundirem en aquests relats per tal de conixer b les bases

del seu significat.

Per comenar, explicarem el mite del Minotaure i els seus personatges

(Minos, Ariadna, Teseu, Minotaure, Ddal i car).

Origen del mite del Minotaure

Minos () era rei de Creta, fill de

Zeus i dEuropa. Un dels seus fills,

Andrgen va participar als Jocs Olmpics

en honor a Atenes i va vncer.

Els atenesos, empipats, van acabar amb

el fill de Minos i aquest es va venjar.

(pintura jocs olmpics)

Va controlar tota la ciutat dAtenes, on va establir unes terribles lleis de la

qual destacava la segent: durant nou anys, havien danar set nois i set

noies al laberint de Creta on estava tancat el Minotaure(; nascut

de Pasfae i un toro blanc), per a apaivagar la seva fam. Tres anys desprs,Teseu (), fill del rei dAtenes, Egeu, va sentir la responsabilitat de


12/47

12

fer alguna cosa al respecte sobre la injusta i cruel llei que afectava al seu

poble.

Va anar voluntari amb la intenci de

matar al Minotaure i lliurar a qualsevol

atens que estigus en perill dins del

laberint.

(

(la mort del Minotaure)

Per, per aconseguir-ho, va necessitar l ajuda d Ariadna (; filla de

Minos i Pasfae). Ddal li va donar aquesta un remei per no perdres en l

intent de trobar al monstre hbrid: un fil d or i un punyal.

Teseu aconsegu el seu propsit i en agrament sen port Ariadna amb ell.

Li va prometre casar-se amb ella per va abandonar-la a lilla de Naxos.

Posteriorment, Dions la va trobar a l illa , li ofer una corona d or i es van

unir en matrimoni.

Quan va morir aquesta, el seu marit va posar la corona nupcial com a una

constellaci formant la Corona Boreal.

El constructor: Ddal

Ddal () era un inventor

que es sentia orgulls dels seus

xits i el qual no li agradava la


13/47

13

possibilitat de tenir un rival . La seva germana va deixar a crrec de Ddal

el seu fill Perdix () per a que sintrueix de les arts mecniques.

(Ddal i car construint les ales)

El nebot era un alumne competent i va sorprendre pel seu ingeni, proba d

ell fou la creaci de la serra o el fet de fer un comps amb la uni de dos

trossos de ferro per un extrem amb un rebl i afilant els seus extrems

oposats.

Ddal tenia sentiment d enveja cap a Perdix i va aprofitar un dia que

estaven junts a la part alta del temple d Atenes en Acrpolis per empnyer -

li. Per la deessa va afavorir la intelligncia , que quan el va veure caure,va canviar el seu dest transformant-lo en un ocell, denominant-lo amb el

nom de perdiu.

Aquest model d ocell no crea el seu niu en els arbres i el seu vol s ms

ben baix, sin que nia en tanques i defuig d emplaaments elevats,

conscient de la seva caiguda. Per aquesta malifeta, Ddal va ser jutjat i

desterrat.

Desprs de ser expulsat d Atenes, arriba al regne de Minos. All constru un

laberint amb el seu fill car (). En aquell laberint estava tancat el

Minotaure, laberint del qual Teseu va aconseguir escapar grcies al consell

d utilitzar un cabdell que havia sigut entregat anteriorment per Ariadna.

El laberint era un recinte amb nombrosos passadissos i carrers tortuosos

obrint-se uns a altres, que semblava no tenir principi ni final. Ddal el va

construir per al rei Minos, ja que aquest ltim el volia per tancar al

Minotaure, fill de la seva esposa Pasfae (). Per desprs de l

edificaci d aquest permetre, Ddal va perdre l empara del rei i va ser

tancat al laberint amb el seu fill. Per poder sortir van haver de confeccionar

unes ales de plomes i cera amb les quals intentaren sortir del seu

tancament.

El fill de Ddal, car, no fent cas a les advertncies del seu pare quan li deia

que no saprops tant al sol, sel van fondre la cera de les ales, precipitant-

se al mar i morint en lacte.


14/47

14

La dona que va donar nom a un continent: Europa

El mite dEuropa () s

important per conixer els

antecedents del relat del

Minotaure. Zeus () estava

enamorat d Europa i va decidir

seduir-la. Segons compta la

mitologia, es va transformar en un

toro () blanc mentre ella

estava en una platja recollint flor (Pintura del rapte d Europa)

Ella al veure el toro, va anar a donar-li carcies.

Veient que era tranquil, ella va optar per pujar al llom. Zeus aprofit per

portar-se-la nedant ja que ella no havia posat resistncia alguna. La port

fins la illa de Creta i va ser all on li revel la seva autntica identitat i la vaconvertir en la primera reina de Creta.

Zeus li va lliurar tres regals:

Talos, un autmat; Laelaps, ungos que mai deixava anar a les

seves preses; i per ltim una

javelina que mai fallava.

Ell va recrear la forma de toro

blanc en els estels, conjunt que

actualment es coneix com a

constellaci de Tauro.

(Rapte dEuropa al laberint dHorta.)


15/47

15

Del fruit d aquella relaci Europa va donar llum tres fills, Minos (),

Sarped i Radamantis ()deixant aix l estirp divina en la illa.

2. Historia del laberint d' Horta

El parc del laberint d' Horta s el parc ms antic i millor conservat de la

ciutat de Barcelona. Es troba situat al districte d' Horta-Guinard, al carrer

passeig dels Castanyers, n1 de la ciutat comtal.

Aquest parc, el laberint d' Horta s un lloc idllic per passejar i gaudir de la

tranquillitat, per aix s molt visitat per les famlies ja que s una forma de

divertir-se tots junts de l' estrs que suposa la ciutat. Tamb s un joc

perfecte per a la gent que li agrada la mitologia grega ja que es pot gaudir


16/47

16

amb els significats de les escultures que podeu trobar.

El fet de perdre s,

suposar un repte,

rectificar cada vegada

que ens equivoquem fins

trobar la sortida, s a dir,

en aquest laberint que

ens endinsem, s la

metfora a la nostra

vida.(Laberint dHorta)

Com que el parc s un jard-museu, s' ha de tenir constncia d' un nombre

mxim de persones per poder preservar en bon estat per no fer mal tot el

recinte. Per aix, t un nombre mxim de 750 persones al mateix temps.

La construcci d' aquest laberint es va iniciar a l' any 1774, per l' arquitecte

itali Domenico Bagutti, i encarregat per Joan Antoni Desvalls i d' Ardena,

sis marqus de Llupi (i propietari del terreny). Volia que el laberint

tingus una temtica amorosa.

Aquest parc s d' una esttica Barroca i

Neoclssica i dividida en tres nivells.En la part superior trobem a la nimfa

Egria (nimfa de les fonts) i un pavell

neoclssic que es por visualitzar des de

lluny i que est dedicat a les nou muses

en el qual podem llegir aquestes

inscripcions:

( Eros i Psique a Horta)


17/47

17

- Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (la harmonia de l' art i la

naturalesa engendra bellesa).- Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat(l' art harmonis dna

llum al fruit de la mare naturalesa).

En la terrassa d' enmig, observem dos

templets on es troben les escultures de Dnae

i Ariadna. Per ltim, a las terrassa inferior, es

troba el fams laberint d' Horta, de

dimensions 45x50 metres i una forma

rectangular.

(Escultura de Dnae a Horta)

El laberint amb unes dimensions de 45x50, consta de 750 metres de xiprers

retallats on a l' entrada hi ha un relleu de marbre de Teseu i Ariadna quan

aquesta li dna el fill per a que pogus sortir sense problemes desprs de

que Teseu s' hagus endinsat en el laberint del Minotaure.

Al mig hi ha l' esttua d' Eros (du de l' Amor).


18/47

18

(Dins del laberint)

2.1 El laberint en el Neoclassicisme: La Illustraci.

La illustraci s inicia en el segle XVII a Frana quan la burgesia estava encontra de l absolutisme i la noblesa.

Aquesta poca era coneguda com els segles de els llums, ja que no hihavia amor a Du, perqueren ateus i si que hi era lamor a lsser hum:filantropia

En la Illustraci l ideal era la Naturalesa a travs de la ra, com perexemple un jard, que s una natura controlada. La natura es relaciona ambla mitologia, que sn elements molt pocs racionals.

Llavors aix fa que el laberint, un jard amb molta mitologia, domini lanatura i fa que sigui irracional. Representava la temtica de l amor,estaven fets per enamorar-se, per a que els enamorats tinguessin intimitat.

Les passions, que eren errors i prejudicis, havien d estar dominats per lara. Per aix, els enamorats per tenir ms intimitat, anaven a perdre s allaberint, un lloc irracional, desordenat, un lloc imperfecte, on no dominavala ra.

En el Neoclassicisme es destaquen els mites d amor, que servien d ajudaper interpretar l amor, que estava al marge de la ra.

2.2. Mitologia en el laberint dHorta

Ara parlarem de la mitologia clssica que hi ha al laberint d Horta, recollidaen escultures, en relleus i en una inscripci que fa referncia al mite delMinotaure. En aquest apartat no farem referncia a aquests mites(Minotaure, Europa, Ddal ) ja que han sigut esmentat anteriorment.


19/47

19

L origen de l amor: Eros

A Eros () la tradici li atribueix a moltes

genealogies: la ms difosa el fa fill d Afrodita

() i Ares (o) ; tamb el

fa germ d Anteros (), l amor

correspost. Un altre dels familiars seria Psique

(significa nima), la qual va esdevenir la seva

muller.

Trobem l origen d Eros al llibre VII delbanquet, un dileg platnic on ens explica

Scrates que una sacerdotessa li va explicar:

El du Poros (), du de la riquesa, va

sortir ebri d una festa i es va trobar fora a

Penia, que representava la misria. (Esttua d Eros a Horta)

Poros es va enamorar d ella i de la uni d aquella nit va sorgir Eros, un

dimon (mig du, mig mortal). Eros s el du de l amor, ja que l amor

consisteix en tenir-ho tot per a la vegada tenir mancances, s a dir, Eros

ho t tot perqu s el fill de l abundncia i a la vegadamanca de tot

perqu s fill de la pobresa.

L art i la literatura clssica el pinten com un precis adolescent, encarregat

de l atracci sexual, lamor i el sexe. Ms tard li atorgaran la imatge d un

nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes que dispara a dus i homes, o

b portant unes torxes amb les que inflama els cors d una passi

irresistible.

Pel que fa referncia a Psique (), era una dona mortal de gran bellesa

que feia que Afrodita estigus gelosa. La dea va enviar al seu fill Eros per a

que llancs una fletxa en mal estat que faria que s enamors de l home

ms horrible. Per, com que Eros es va enamorar d ella, no va poder

complir amb la seva comesa i va llanar la fletxa al mar. Quan Psique es va

adormir, va emportar-se-la al seu palau.


20/47

20

Per evitar l enuig de la seva mare, es presentava sempre de nit per que

Psique no descobrs la seva identitat. Aquesta trobava a faltar a les seves

germanes i li pregunt a Eros si podia anar a visitar-les. Aquest accept

amb la condici que no confiessin les seves germanes.

Li van preguntar pel seu amant i Psique com no sabia res va confessar que

realment no sabia qui era. Les germanes li van recomanar que encengus

un llum per poder observar al seu marit ja que deien que era un monstre.

Ella ho va fer: una gota d oli, per, va caure bullint sobre la cara d Eros,

aquest despert decebut i

abandon a la seva amant.

Psique es va adonar del que haviafet, li va demanar a Afrodita que li

torns l amor d Eros, per

aquesta per poder acceptar li

demana quatre

feines impossibles de fer.

Zeus, en veure el seu gran esfor

per l amor d Eros , la va convertir

en immortal, podent casar-se amb

ell. Tenen un fill anomenat Plaer.

(Escultura d Eros i Psique)

La mitologia no es noms un principi de manifestaci, abans que res s una

forma d enteniment i aproximaci simblica que connecta amb les nostres

arrels, ja que a travs de la mitologia podem explicar l origen de costums,

o el simple fet d explicar alguna cosa, s ms fcil per la seva comprensi

grcies a un mite, s a dir, ens ajuda a comprendre el mn.

Per poder fer-nos una idea del que hem exposat en el pargraf anterior,

hem seleccionat el mite d Eros i Psique mitjanant Antoni Canova, que va

modelar una interpretaci individual, de la mitologia, de l amor, de la mort i

la bellesa, que sembla commoure ns quan visualitzem l obra.

A l obra d Eros i Psique podem contemplar la interpretaci de l amor, amb

aquell pet susps a l aire, una mirada recproca, sense principi ni final;

buscant l eternitat.


21/47

21

Per aquesta creaci, Canova rebutja la primera versi on Psique intenta

abraar el seu amant, que acabava de mostrar el seu rostre i va optar per

una segona opci ms delicada, en la que ella desperta en els braos d

Eros.

Com hem mencionat anteriorment, a l obra s observava un pet susps a l

aire. Per a Canoca les figures no estan enganxades a res terrenal, la

sensaci de que tot es troba en una bombolla equivalent a un somni,

simbolitzant una trobada amorosa, ms all del temps, com un viatja a la

perpetutat. L obra tamb ens da la sensaci dels oposats, ja que ell s el

desig amors i terrenal, les seves ales s eleven cap al cel, mentre que

Psique s l nima i els seus peus es dirigeixen a terra. Tot aix denota elsimbolisme de l amor, la fusi de cos i nima.

Un altre fet cridaner s que sengles cossos resultin gaireb indistints, com si

la masculinitat i la feminitat construssin un tot, un nic pet. Eros i Psique

sn smbol del pet amors, lescultura forma una X, signe de la crulla, de

la multiplicaci i d el pet, per tamb s un argument de cel i terra, espai i

temps, fusionats en la mirada i el abraada circular que els amants es

concedeixen. Eros convertit en un jove atrapat en la seva prpia trampa d

amor i feliment abstret amb la dola i desmaiada mirada de Psique, que

espera delicadament un pet pres ja en l eternitat.

Tancada a la metfora del laberint: Dnae

Tamb trobem una escultura de Dnae () al laberint d Hortasimbolitzant una metfora entre el tancament que va sofrir ella i en la

situaci que es trobava el Minotaure dins del laberint. El pare de Dnae, el

rei d Argos, Acrisi, va saber per mitj d un oracle que el seu nt li prendria

el tron. Llavors el rei va fer tancat a la seva nica filla, Dnae a una torre de

bronze.

Zeus s havia enamorat d ella, la desitjava i per aix es va transformar enpluja d or per colar-se a la torre per fecundar-la. Va quedar embarassada i


22/47

22

va nixer el seu fill Perseu (). Acrisi va sospitar de la intervenci

divina en aquell embars i per aix quan va nixer el nen, va tancar a mare

i fill en un cofre i els va llanar al mar i van ser conduts fins a Srife.

Dins de la ja cristiana tradici medieval,

la pluja d or que va fecundar a Dnae

podia associar-se metafricament amb la

Concepci Immaculada de Maria sense

intervenci de bar.

(Dnae a la torre)

La nimfa plorona: Egria

La nimfa Egria tamb la trobem al parc del laberint d Horta, a la tercera

terrassa. La seva escultura es troba sobre una font i aix est relacionat

amb el seu mite.


23/47

23

Egria, va ser una nimfa transformada en font, nimfa del Laci. La llegenda

la suposa consellera d un dels primers reis de Roma, Numa el Piads, a

qui havia inspirat la legislaci religiosa, ensenyant-li pregries i conjurs

eficaos durant els seus trobades nocturns.

Quan va morir aquest, Egria, que es consolada per la prdua, es va retirar

a Arice, al Laci, i va abocar tantes llgrimes per aquesta mort que va ser

transformada en font.

La diversi dels sopars: Lesnou Muses


24/47

24

Trobem les nou muses esculpides a la part de dalt d un temple que est

dedicat a elles. Les muses sn filles de Zeus y Mnemsine (),

deessa de la memria.

(Temple dedicat a les nou muses)

Cadascuna d aquestes muses tenia un do:

-Calope (): proporcionava ritme als versos i a les frases de la

prosa cadenciosa, de la prosa oratria i simbolitza l Eloqncia.

-Clo (): canta el passat dels homes i de les ciutats: s la musa de l

histria.-Erato (): expressa a l elegia les alegries i les penes de l amor.

-Euterpe (): fascina amb l encant de la msica als homes i

animals.

-Melpmene (): parla del sofriment i de la mort, temes

fonamentals de la tragdia.

-Polimnia (): inspira als poetes

que s acompanyen de la poesia lrica.

-Tala (): es burlava de totes les

coses, s la musa de la comdia.

-Terpscole (): es consagra els

ritmes de la dansa.

-Urania (): s la musa de l

astronomia, canta l harmonia dels

astres.

(Pintura de les nous muses)

Totes aquestes muses amenitzaven el banquet dels dus.

La nimfa sense veu i un noi egoista: Eco i Narcs

A Eco () el trobem en una gruta de la primera terrassa; aquesta

localitzaci, a ligual que la de Dnae, fa referncia al seu mite. Eco era una


25/47

25

nimfa que va entretenir a Hera () en una conversa mentre Zeus anava

amb una de les seves amants. Quan la deessa va descobrir-la , la castig

deixant-la sense veu, noms podia repetir les ltimes paraules que deia.

Ella es va enamorar de Narcs, un jove de gran

bellesa per insensible als requeriments

amorosos de les nimfes, per Eco, que no

sabia com declarar-li el seu amor, fou

rebutjada per ell i aix va fer que plors

inconsolablement i que es consums a poc a

poc fins que noms li qued la veu, que va

continuar repetint tot el que li arribava.

(Gruta d Eco)

A Narcs (), una de les seves

pretendents rebutjada, el va maldir, i

aix un dia que es va apropar a una font

per calmar la seva set, va veure la seva

imatge reflectida a l aigua de la bassa i

es va enamorar d ell mateix.

( La flor anomenada Narcs)

Va voler abraar la imatge per si tocava l aigua, envellia. Atrapat en l

amor impossible , no es va moure de la bassa.

Els dus el van convertir en una flor amb seu nom.

2.3 Treballs Prctics


26/47

26

En aquest treball hem fet un bloc amb informaci sobre laberints en el qual

volem donar-ne ms informaci dels laberints per d una forma diferent;

veient la relaci d aquest tema amb els jocs, somnis...; i tamb incloent-li

la mitologia que es troba al laberint d Horta a travs d escultures, relleus...

No solament hem treballat amb el bloc sin que tamb hem realitzat un joc

de pistes per nens que comprenien les edats entre el tretze i catorze anys.

Aquests nois cursen 2n d ESO i fan l optativa de Mitologia grecorromana.

Nosaltres el que hem fet, ha sigut donar una classe sobre els mites que

influeixen en el laberint o que es troben al laberint d Horta. Desprs de l

explicaci a classe, els vam portar a visitar al laberint d Horta.

Una vegada all, els vam tornar a explicar els mites, per aquesta vegada,

davant de les escultures corresponents. Posteriorment, els donarem un joc

de pistes (que vrem fer nosaltres) amb unes preguntes de relacionar sobre

el laberint i el mites i unes altres per veure quins coneixements tenien sobre

la matria.

Tot aquest procs descrit anteriorment es diu Aprenentatge Servei,

metodologia d ensenyament que integra un servei voluntari a la comunitat

amb l aprenentatge de competncies, continguts, etc. Per part dels que

ofereixen aquest servei. Els coneixements que un ha aprs abans es posen

al servei de la comunitat.

2.3.1 El bloc

s possible que sigui difcil d entendre el fet d elegir fer un bloc com una

de les parts prctiques del nostre treball de recerca, per, vam decidir elegir

aquesta plataforma tecnolgica per poder arribar a ms gent les

explicacions de temes relacionats amb el laberint des d un altre punt de

vista del que sempre veiem o pensem a l escoltar la paraula laberint. Vam


27/47

27

crear aquest bloc a principis d agost i el ttol va ser: Perdido en un

laberinto?, ja que vam pensar que aquesta podria ser la qesti que ens

formulem quan una persona visita el nostre bloc.

Per poder explicar la nostre URL (http://laberintoconsalida.blogspot.com/ )

ens va molt b aquest fragment:

El laberinto lo es porque, al fin y al cabo, alguien sale de l, por lo que sea,

de la manera que sea. Si no saliese nadie quin iba a saber de su

existencia?

[Max Aub (1903-1972), Campo de los almendros]

s a dir, el laberint sempre t sortides perqu de una altra forma no

ho seria, no existiria, ning sabria de la seva existncia , de manera

semblant al que passa amb un carrer sense sortida.

Abans de comenar el treball, no sabem que la paraula laberint estava tan

relacionada en la nostra vida, s a dir, no tothom sap que a la casella 42 del

joc de l Oca podem trobar un laberint, que el joc de la xarranca t origen

al laberint o que el fet de somiar amb ells significa que et trobes perdut o

confs.

La primera entrada que vam fer al bloc va ser al 11 de agost amb el ttol

Todo tiene un origen.... En aquesta entrada, primer vam fer una petitaintroducci a l origen del laberint.

Un origen desconegut, ja que no es sap en quina civilitzaci van comenar a

dibuixar-los o utilitzar-los. Posteriorment vam escriure una srie de

definicions de la paraula laberint agafades des del diccionari Oxford,

passant pel Dizionary de Nicola Zingarelli, el Dizionario de Petrocchi i

acabant per l Enciclopedia Britnica.
http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/


28/47

28

Per a la nostra segona entrada He soado con un laberinto qu

significar? vam decidir elegir com a tema principal el mn onric amb

referncia als laberints. En aquesta entrada vam posar una srie de

interpretacions en el cas d haver somiat amb aquests.

Un exemple d una de les interpretacions:

Soar que est en un laberinto en la oscuridad representa la posibilidad de

sufrir problemas o una enfermedad.

Amb aquesta entrada vam rebre nombrosos comentaris, alguns dels quals

en comentaven els seus somnis o ens preguntaven els significats d

aquests. Com que les explicacions als comentaris seria molt llarga vam

decidir fer una altre entrada. I aix va ser com van decidir fer la tercera

entrada.

Com hem dit abans, aquesta entrada dona respostes als comentaris d He

soado con un laberinto qu significar? i hem intentat respondre les

inquietuts de la gent com per exemple el significat de somiar amb carrerons

de ciutats en el qual est fugint com si alguna persona la persegus y quan

la vol atrapar es desperta. Posteriorment vam respondre, per aix ens

resulta una dificultat. Si pensem en un laberint, ens ve al cap estar perduts,

el fet de somiar amb all tamb podria significar estar perdut en alguna de

les circumstncies de la vida per no sempre es aix, ja que cadasc li dna

un significat a cada cosa.

Amb el somni de la cuitat de carrerons, es evident que tenen referncia al

laberint, y ens recorda al barri del Trastevere de Roma.

Per la part de que una persona la persegueix y ella fuig pot significar que

tenen problemes per es possible que no vulgui resoldre-ho. Per si aquesta

persona ha estat anteriorment, por exemple en aquest barri pot significar

alguna cosa que hagus vist o li hagus passat.

En esta pgina tamb responem als sentiments que sent, las fases per les

que passa una persona a l entrar a un laberint. Per all, anteriorment

havem anat al laberint d Horta per a veure la reacci que te una personadins d un laberint. La persona que coneix el cam tarda 5 min. de mitjana,


29/47

29

mentre que una persona que desconeix el cam tarda uns 12 min. de

mitjana.

Aquestes ltimes es creien molt capacitades per entrar y sortir del laberint

sense cap problema, per al ver el laberint aquella sensaci sensorra i

mostren un sentiment de preocupaci i alerta al ver que aquella situaci les

pot sobrepassar.

Una vegada dins, hi ha tres fases:

- La primera fase, la persona es troba en calma i amb atenci i

sobretot intentant recordar per on ja ha passat.

- La segona fase, la podrem denominar la de no retorn (al no saber

per on has passat), i abans que res la prdua d orientaci: Comenaa sobrevenir una espcie de nervis i estrs.

- La tercera y ltima fase, seria la desesperaci quan saps que la

sortida est a prop per no ets capa de trobar-la; Apareix el riure

ximple produda per els nervis i finalment una gran satisfacci al

trobar la sortida del laberint.

Un altre de les respostes que hem donat ha sigut la que fa referncia a la

esttica de nostre bloc, ja que ens havien plantejat la problemtica amb la

foto de fons. Hem intentat varies vegades posar-les duna altre, fins i tot

fotografies diferents, per ens dna problemes per el mida i l nica

fotografia que ha acceptat s la que hi ha posada en aquest moment:

Noms ens deixa posar-la en mosaic o una altra forma seria posar-la a la

dreta (arriba a sota) o esquerra (arriba a sota) i la resta de fons negra.

Aix pels motius mencionats anteriorment hem pensat que lo millor s tal

com est ara.

Per ltim contestem a una persona que ens explica el seu somni per a que

ho analitzem, per ser contestada com a comentari a la tercera entrada ja

que va escriure ms tard. Aquesta persona es escptica, no creu en la

interpretaci dels somnis o millor dit, en les interpretacions que es donen,

per a pesar d aix ens va escriure. Ens plantej dos. El primer era unlaberint de miralls del qual no podia sortir i en el qual se reflectia en setze


30/47

30

perspectives diferents i el segon es veia participant en el joc del

Chinotauro de Humor Amarillo.

En quant al primer, el fet de reflectir-se en miralls es per por o carncia de

personalitat, aquelles persones que somnien amb un laberint de miralls sn

persones insegures e introvertides. Pel que fa a les setze perspectives

diferents, es perqu aquest nombre te fora o gran atracci per aquella

persona.

Per analitzar el segon somni abans vam haver d informar-nos, ja que mai

havem vist aquell programa. En el joc del Chinotauro hi ha dues persones

que et tenen que agafar, per tant somiar amb all s que te por a que el

persegueixin i que aquelles persones portin problemes que no es volenresoldre.

En el mes d octubre la nostra entrada va estar dedicada a la mitologia, amb

el ttol de: la mitologia en el laberint. En aquesta pgina expliquem tots

aquells mites que es troben en el laberint d Horta des d Ariadna i Teseu

fins a Eco i Narcs.

En els comentaris de la gent en esta entrada ens plantegen el coneixement

de la paraula per s el desconeixement del seu origen, com per exemple

tots sabem el que es l Eco per moltes vegades no sabem qu origen te en

la mitologia

L ltima de les nostres entrades te com tema principal els jocs, per all

hem posat els jocs ms rellevants que tenen relaci amb els laberints.

Si pensem en un joc que tingui alguna relaci amb els laberints, ens ve al

cap el Pacman, d origen japons, que consisteix en un emoticona, el qual

ha de menjar-se a uns fantasmes que hi ha al laberint. Per hi ha un altre

tipus de jocs com la xarranca(origen en els jocs del laberint grec. Els troians

el van portar a Roma i aquest a Gran Bretanya), que ens fa difcil pensar

que te una relaci amb els laberints.

Ms jocs rellevants serien el joc de l oca o el laberint i la bala. El primer,

podem trobar un laberint en la casella 42, que representaria la closca d un

cargol.


31/47


32/47

32

Germany 6

Ecuador 5

France 4

Colombia 4

Ukraine 4

Peru 2

Venezuela 2

Mexico 1

2.3.2. Joc de Pistes

La segona prctica que vam decidir fer pel nostre treball de recerca va ser

un joc de pistes, el qual consistiria en fer una mena de gimcana, en la que

els alumnes de segon d ESO (que cursen la matria de mitologia

grecorromana) haurien d anar responent preguntes, relacionar mites,

tenint en compte que abans els hem explicat tots aquests mites que surten

al joc i que els trobem al laberint d Horta.

Per fer l esmentat anteriorment es va elegir el 16 de novembre de 2011,

que va ser un dia plujs. El primer que vam fer abans d anar al laberint d

Horta va ser que nosaltres dues explicarem a un grup d alumnes de segon

d ESO els mites que ells trobarien al recinte del Parc del laberint d Horta.

Posteriorment ens vam desplaar all, on la nostra sorpresa va ser que

encara que hagus sigut un mal dia a causa del clima, vam anar all per res

ja que el laberint es trobava tancat perqu estaven podant-lo.

La segona vegada que vam tornar a fer la sortida al parc del laberint

dHorta va ser el 14 de desembre de 2011, per en comptes d anar les

dues, noms va anar una de nosaltres al laberint amb els dos professors

(Ana Prieto i Jaume Agust) ja que l altre no es trobava b de sa lut.

Aquesta vegada es va poder fer l explicaci a classe ja que va haver una

srie d imprevistos d ltima hora que van fer que aix no succes. Ms tard


33/47

33

vam agafar el metro a Can Serra (L1) fent transbord a Pl. Catalunya per

poder agafar la L3 que ens portaria a la parada Mundet.

Una vegada all, es va donar temps lliure per esmorzar i desprs anrem al

Parc del laberint d Horta, que s all on trobem el nostre element mitolgic

de carcter ldic: el laberint.

All es va fer una presentaci dels espais i dels mites relacionats a un grup

de segon d ESO E, pertanyents a un grup de baix rendiment i amb

adaptaci curricular. Amb l ajut dels professors vam anar explicant les

explicacions pertanyents davant dels referents de cultura clssica

prviament seleccionats. Aix vam anar turnant-nos per explicar,

successivament, els mites del rapte d Europa, de Poseid i Amftrite, de la

nimfa Egria, de Psique i Cupido, D Ariadna i de Dnae, en relaci alsrespectius relleus o esttues

A l explicar tot aix, vam passar a la realitzaci del joc de pistes, tenint en

compte que es va haver de modificar a l ltim moment ja que es van

perdre les pistes que serien un

nombres que s els donarem als

alumnes per que fessin les

preguntes desordenades, perqu

entressin i sortissin del laberint.

Com a decisi d ltima hora, es

va suprimir la segona pregunta,

en la qual havia que trobar un

objecte relacionat amb Eros,

l objecte era una fletxa. (Fletxa feta per nosaltres)

En quant a la distribuci de l alumnat a l hora de fer els grups, van ser tres

grups: dos de quatre i un de tres. Cadasc d aquests grups estaria

acompanyat per una de nosaltres o b per un dels dos monitors.


34/47

34

Aqu mostrem el nostre joc de pistes:

Continuaci del joc:

Continuaci del

joc de pistes:


35/47

35

A continuaci comentarem les respostes dels alumnes que han participat a

la tasca:

La primera pregunta, va ser resposta per tots, exceptuant un alumne. Pel

que fa la resta, hi ha respostes no tan correctes com: Porque estaba

metida en una cueva y all se extingui porque perdi a su amante. Per

tamb nhi ha de millor respostes com per

exemple: Porque fue maldecida y solo podia

repetir las ltimas palabras que la gente

deca. Entonces est en una cueva, porque

se escucha el eco.

La tercera pregunta era com una mena de

penjat, havien d anar a l entrada del

laberint per trobar una frase relacionada


36/47

36

amb el mite d Ariadna i Teseu. La frase era la segent:

E N T R A S A L D R S S I N R O D E O E L L A B E R I N T O E S

S E N C I L L O N O E S M E N E S T E R E L O V I L L O Q U E D I

O A R I A D N A A T E S E O

(Inscripci sobre el fil dAriadna)

En aquesta pregunta nmero tres no va haver cap problema, fins i tot vaser una de la que ms els va agradar ja que amb aquesta frase es pot b el

mite entre Ariadna i Teseu.

A la pregunta nmero quatre vam decidir fer un relaciona tenint com a

protagonista a Ariadna. Aquesta pregunta pot ser una de les que va costar a

l hora de respondre i en la qual els acompanyants vam haver de explicar-li

algunes coses. Per finalment tots van fer-la b.

La pregunta nmero cinc era: Dnde estaba encerrada Dnae? Por qu?

En aquesta pregunta hi ha males

respostes, com aquesta: En su propio

Palacio. Porque el marido la encerr por

adultera. Per molts alumnes han respost

b, com per exemple: En una torre de

bronce. Porque el padre de Dnae

descubri a travs del orculo que le

poda arrebatar el trono.

(Esttua de Dnae)

Arribem a l equador del joc, la pregunta nmero sis, on trobem un altrerelaciona, per aquesta vegada es tracta de quatre fotografies (d Eros,


37/47

37

Ddal, Eco i Egria), les quals havia de relacionar amb unes frases que feien

referncia amb el seu mite. En aquesta pregunta tots els alumnes la van fer

b igual que la segent pregunta, la nmero set, que van respondre:

Narciso quan s els preguntava quin personatge mitolgic va convertir-se

en una flor?

Per a la pregunta vuit vam decidir preguntar sobre el mite del Minotaure.

Les respostes sn molt diverses, explicades a la manera de l alumne,

exceptuant un alumne que en comptes d explicar el mite, va contestar qu

era el Minotaure, la seva resposta: Tiene el cuerpo de hombre y la cabeza

de toro.

La pregunta nou era una pregunta lliure; Cul es tu mito preferido?

Molts dels alumnes han elegit el de Dnae, un d ells fins i tot comenta el

mite de Perseu, que va matar a la Medusa. Altres es decanten per el mite

del Minotaure, explicat en la pregunta anterior.

Pel que fa el mite de Ddal i el de Narcs i Eco, noms ho ha elegit un

alumne. Per ltim, el mite d Eros i Psique, hi ha un dels alumnes que l

explica molt b:

El mito de Eros y Psique. La madre de Eros, pidi a l, que lanzara a Psique

una de sus flechas (oxidadas), pero l se enamora de ella. Un da por

curiosidad, Psique le mira la cara a Eros y el se enfad y se va. Psique hace

todo para que le perdone y despus viven felices y Psique se converti en

inmortal.

Unes altres respostes a aquesta pregunta sn les segents:

1.- Es Cupido porque enamora a la gente.

2.- Mi mito es Cupido, porque tuvo un amor diferente.

La segent pregunta, la nmero deu, decidirem posar, per satisfer la nostra

curiositat va ser: Qu te parece que hagamos un trabajo sobre los

laberintos?


38/47

38

El 63% va elegir l opci dOriginal, el 18,2% elegiren lopci Diferenti per

ltim hi ha un empat amb un 9,19% en les eleccions d Estranyi unaAltre

Opci.

A la pregunta onze vam preguntar: Qu es un laberinto? i la veritat que

las respostes sn una mica embolicades, com embolic s el concepte

descrit.

Per a l ltima pregunta, vam elegir a veure si sabien algun truc per poder

sortir del laberint sense problemes. En aquesta pregunta noms el 9,1%

van respondre que no sabien cap truc, mentre que el 90,9% contestarenque sabien algun. Les seves respostes als trucs sn des de deixar pedres o

molles de pa a utilitzar un cabdill com el d Ariadna passant per mirar-lo des

d alt i terminant amb donar una volta i tornar per on ha vingut.

La resposta de l alumnat pel que fa a la presentaci ha sigut mitjana i

quan ha sigut la realitzaci la resposta ha estat molt positiva.

Aquesta resposta positiva pot estar influenciada pel fet que els mites estan

relacionats amb l amor, que els elements mitolgics en un espai lliure, en l

entorn vegetal, que ells hagin pogut posar imatge als personatge mitolgic

mentre l explicvem. Uns altres factors que poden haver influenciat s el

fet de que les preguntes del joc de pistes hi s molt anivellat amb les

capacitats de l alumne.

Com a factors negatius trobarem el fet de no poder fer una introducci a l

aula i tamb el fet de que les exposicions de mites en presentaci, en

alguns casos eren excessivament llargues.

La realitzaci d activitats a l exterior amb fonts primries reals i directes fa

crixer la motivaci d alumnes de baix rendiment, s a dir, com hem dit

anteriorment, el fet de veure esttues mentre que es dna l explicaci fa

que estiguin ms atents i que siguin ms receptius a les explicacions, fins i

tot tenien curiositat per conixer altres mites o versions i el seu desenlla.

Malgrat sser un grup de baix rendiment, han collaborat molt b a aquestatasca, han mostrat molt inters i una bona predisposici per tot el que s els


39/47

39

deia. Ens agradaria afegir les nostres felicitacions a aquest grup d onze

alumnes de segon d ESO que han participat i que han fet possible que

sorts b aquesta prctica.

( 2n dEso a lexcursi al Parc del laberint d Horta)

CONCLUSI

La primera hiptesi que ens plantegem va ser conixer totes aquelles

formes que fan referncia al laberint de Creta. Per aquesta qesti, ens va

servir d ajuda el llibre l exposici Per laberints, en el qual s ens


40/47

40

mostrava diferents aspectes referents al laberint de Creta, aspectes com

per exemple que fos una premeditada construcci humana de la que Ddal

era responsable, passat per un complex sistema de galeries subterrnies,

on podem observar si Du o la mateixa cosa sn ddalics, exemple d

aquest ltim serien les grutes de Gortina o la carverna de Skotino i finalitzat

per el moviment de l aigua o closques d animals marins.

Altres accepcions com a sentit figurat d una situaci complicada, de recinte

artificial amb camins que fa que es dificulti la sortida, serien el laberint de

formigues i llodrigueres, els quals tenen estructura laberntica natural,

altres exemples sn els budells (mesopotmia), venes i artries

(Renaixement), cervell o nima.

Tot aix ens porta a percebre que hi ha diversos laberints i no solament el

tpic laberint de arbust que ens imaginem al escoltar la paraula, sin que

estan els que formen per la prpia naturalesa com els formiguers, cmeres

subterrnies...

La conclusi que hem obtingut respecte la primera hiptesi s la possibilitat

de la no existncia del laberint de Creta.

Pel que fa la nostra segona hiptesi, que tracta sobre el coneixement que te

la gent en temes mitolgics i sobre el laberint, podem dir que la gent te un

nivell baix de cultura pel que fa a la mitologia com per exemple l origen d

Eco, tothom sap que s l eco per no coneixen el seu mite; qui era, qu li

va passar...Referent al laberint, la gent sap el que s per no tenen grans

coneixements sobre els mateixos; origen, tipologia, etc.Hem aconseguit arribar a aquesta conclusi grcies al bloc que tenim, en

el qual hem interactuat amb la gent a travs dels comentaris aportats en

les diverses entrades. Tamb hem de dir que hem vist que el bloc ha

tingut una bona acceptaci ja que hi ha hagut molta participaci, ms de

lesperada fins i tot.

Laltre idea que tenem per a la part prctica era fer un qestionari per

que finalment no vam fer perqu ens va semblar ms idoni l elaboraci


41/47

41

DEL joc de pistes, aquesta idea la vam du a terme, per en part, ja que

solament la hem fet per joves utilitzant a alumnes de segon d ESO de l

institut IES Torras i Bages.Tamb hem utilitzat com treball prctic la plataforma espurnik, que s

un joc similar als Sims i que actualment est comenant a ser

manejada en tots els instituts. s un mn virtual en el qual cada institut

t el seu illot i all van fent treballs. En aquest cas el que hem creat ha

sigut el laberint dHorta amb les mesures prpies del laberint. Pel que fa

a les sensacions que he experimentat, al principi viem difcil la

construcci del laberint i pensvem que tardarem molt, per un vegada

ja comprens el funcionament, vas ms rpid i acabes abans .

BIBLIOGRAFIA

SANTARCANGELI Paolo y prlogo de ECO Humberto

El libro de los laberintosSiruela, 2002


42/47

42

MARTN Rene

Mitologa Griega y Romana (de la A a la Z)

Espasa-Calpe, 2006

MNDEZ FILESI Marcos

El laberinto : Historia y Mitos

Alba Editorial, 2009

RIVERA DORADO MiguelLaberintos de la Antigedad

Alianza Editorial, 1995

CARDONA Francesc-Llus

Mitologa griega E

dicomunicacin, 1996

PHILIP Neil

Mitologa

Pearson Educacin/Alhambra , cop. 2004

Anna Prez i Mir, Pere Ignasi Rojas

Dus i herois de la mitologia grecorromana

Prtic, 1997

WEBGRAFIA

http://es.wikipedia.org/wiki/Narciso_(mitolog%C3%ADa)

http://es.wikipedia.org/wiki/Eco_(mitolog%C3%ADa)


43/47

43

http://es.wikipedia.org/wiki/Teseo

http://es.wikipedia.org/wiki/Minotauro

http://es.wikipedia.org/wiki/Ariadna

http://es.wikipedia.org/wiki/Egeria_(mitolog%C3%ADa)

http://es.wikipedia.org/wiki/Danae_(mitologia)

http://es.wikipedia.org/wiki/Eros_y_Psique

http://es.wikipedia.org/wiki/Eros

http://es.wikipedia.org/wiki/Europa_(mitolog%C3%ADa)

http://es.wikipedia.org/wiki/Psique_(mitolog%C3%ADa )

http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_del_laberinto_de_Horta

http://www.eroresidentes.com/suenos/diccionario_significado_de/l/sonar-con -

laberinto.htm

http://www.guiascostarica.com/mitos/grecia14.htm

http://www.solonosotras.com/archivo/14/cult-mitol-220701.htm

http://www.solonosotras.com/archivo/15/cult-mitol-200801.htm

http://sobreleyendas.com/2008/07/01/el-mito-del-minotauro/

http://es.wikipedia.org/wiki/Laberinto

http://piniella.blogspot.com/2010/03/el-rapto-de-europa.html

http://barcelonatural-rosalisabel.blogspot.com/2007/10/el-laberint-dhorta.html

ANNEX


44/47

44

MEMORIA

Podem dir que el dia de San Ferm de l any 2011, s a dir, un set de juliol,

el podem considerar el punt de sortida per a la nostra tasca d investigaci,

ja que va ser el dia on vam tenir la nostra primera reuni amb el tutor

(Jaume Agust).

D aquesta reuni ens vam portar deures d estiu, que era trobar tota l

informaci possible referent al nostre treball de recerca i a partir d aqu

vam anar quedant dues hores diries, els dies laborables, exceptuant l

ltima setmana de juliol, que vam fer vacances. Encara que el vint de juliol

vam fer una petita excursi amb la germana de la Patrcia i el seu nuvi al

Parc del laberint d Horta, per veure tot l entorn del laberint i totes lesescultures referents a la mitologia, que ja havem estudiat amb anterioritat.

El diumenge catorze dagost, vam anar una altra vegada al parc per fer

fotografies.

Buscant per Internet, vam trobar un llibre titulat: El gran llibre dels

laberints, situat al fons histric de la biblioteca Xavier Benguerel a la Ciutat

Vella. Tenint en compte el ttol, vam pensar que aquell llibre en seria degran ajut i per aix decidrem anar-hi el dia deu d agost.

Vam arribar a la biblioteca i abans de preguntar pel llibre, vam estar

buscant per totes les prestatgeries de la zona d adults, especialment a la

secci d Historia ja que suposadament es trobava al fons histric.

Com no trobvem per cap lloc el llibre, vam decidir preguntar al bibliotecari,

la seva resposta va ser que no es trobava en aquella part de la biblioteca,

s a dir, que no hi era a la zona d adult i ens va senyalar a la dreta, on

estava la zona infantil. Amb la nostra corresponent cara de sorpresa, vam

anar a la zona infantil a demanar el llibre.

Aquesta vegada, en comptes de buscar-ho, vam anar a preguntar

directament al senyor que es trobava en el mostrador d aquella zona.

Quan li vam preguntar al bibliotecari per el llibre en qesti, criem que ell

es va sorprendre quan vam demanar-li un llibre infantil, que nosaltres quanes vam adonar que el llibre era per nens. El primer que va fer el bibliotecari


45/47

45

va ser assegurar-se que necessitaven aquell llibre, posteriorment es va

quedar un dels nostres carnets de la biblioteca l estona que tenem el llibre

ja que estava excls de prstec. El llibre per fora ja es veia que era per a

nen, per la nostra sorpresa v ser ms gran quan es vam seure a les petites

cadires i vam obrir el llibre; ni una sola lletra, tot era ple de dibuixos i ms

dibuixos, de laberints, s clar.

El dia sis de setembre vam anar buscar un altre llibre de mitologia a

Barcelona, per aquesta vegada vam anar a la biblioteca Francesca

Bonnemaison, per tampoc vam trobar el llibre.

Tornant una altra vegada al tema de les nostres visites al laberint d Horta,

s ha de dir que vam anar el diumenge trenta d octubre per fer una mena dexperiment utilitzant com voluntries a la germana de la Patrcia i a la

germana del nuvi d aquesta. Aquesta prova era per veure com aniria el

nostre joc de pistes, per desprs saber com haurem d editar-ho per al grup

de 2n d ESO.

Amb aquest grup vam anar el dia setze de novembre per fer el joc de pistes

per ens vam trobar que hi era tancat perqu estava podant el laberint i

vam tornar al laberint el dia catorze de desembre, per aquesta vegada

amb un grup diferent.

Sobre les biblioteques de L Hospitalet, hem de dir que durant l estiu fins

desembre, no vam tenir problemes a l hora d horaris i ens vam moure

entre les biblioteques de la Florida i el Teclasala.

En el pont de la Constituci, vam comenar a trobar dificultats, amb el fet

que la biblioteca de la Florida aquell dimecres pel de mat hi era tancada,

per aix vam decidir anar la biblioteca de la Bbila per poder utilitzar un

ordinador, per el problema era que tot estaven ocupats.

Tamb vam anar a la biblioteca de Can Sumarro, per aquesta, igual que la

de la Florida, era tancada.

En les vacances de Nadal se ns va fer difcil el fet de coordinar-nos per

quedar. El dia vint-i-quatre de desembre, pel de mat, vam quedar a las deu

a la biblioteca de la Florida i ens vam trobar un cartell a la porta on deia quela biblioteca romandria tancada des del vint-i-quatre fins al trenta-u de


46/47

46

desembre. Llavors, vam comenar a buscar una biblioteca que estigus

oberta aquest dia.

La nostra primera opci va ser la biblioteca de la Bbila, per estava

tancada. Vam tomar la decisi de fer un altre vegada, el nostre periple, com

el que vam fer al pont de la Constituci, que ens va portar a la biblioteca de

Can Sumarro, tamb tancada.

Com vam veure que totes les biblioteques hi serien tancades aquests dies

de festes, vam quedar per fer el nostre treball a travs de videoconferncia

pel Messengeri quedar el dia dos de gener ja que estarien obertes.

El dia dos de gener del 2012, vam quedar a las deu del mat; perqu lesbiblioteques no obren abans, sin hi anirem ms d hora. Vam arribar

abans que obrissin i vam estar esperant un estona amb ms gent que

tamb anava el primer dia de l any que obria la biblioteca. A les 10:05

encara no havien obert, per com era dies de festa, tampoc ens va semblar

tard que triguessin una mica en obrir. Un senyor va apropar-se a nosaltres i

va preguntar-nos si obrien la biblioteca ja que el cartell que figurava a fora

amb lletres gran deia que estaria tancat del 24 al 31 i que per aquest any

noms posava Feli Any 2012. Al cap d una estona, aquell mateix senyor

es va apropar a la porta i va veure pel vidre un paper petit amb lletres

petites on posava que la biblioteca no obriria pel de mat.

Al veure aix, vam dirigir-nos cap a una altra biblioteca amb l esperana

que estigus oberta. Primer vam anar a la de la Bbila, tancada. A

continuaci vam anar a la biblioteca de Can Sumarro, per no desentonar

amb les altres, tamb romania tancada.

Vam acabar al barri de Bellvitge, per la biblioteca d aquest barri estava

tancada tamb.

Com no tenem cap biblioteca per poder treballar, vam haver d acampar al

terra amb els llibres i un porttil, on rem el centre de les mirades de lagent que passava i que es qestionaven el fet que unes joves no poguessin


47/47

tenir un lloc disponible per poder estudiar, en aquest cas, fer el treball de

recerca.

Tamb vam quedar el dia de la cavalcada dels reis mags a la biblioteca de

Can Sumarro per una altra vegada, com no, era tancada. Llavors vam

pensar, en comptes de seure al terra una altra vegada, entrar en una

cafeteria a consumir per poder seguir treballant. Continuem amb el dia set

de gener, dia en que totes les biblioteques de L Hospitalet es troben

tancades i hem acabat fent el nostre treball al carrer.

Perdidos en un laberinto?

Documents

Transcript of Perdidos en un laberinto?