OVNI 2005 RESISTÈNCIES - CCCBper a l’autocrítica dels aspectes totalitaris, excloents, que...

OVNI 2005 RESISTÈNCIESDel 25 al 30 de gener

Arxius de l'Observatori un projecte d’ OVNI[Observatori de Vídeo No Identificat]

Amb la col.laboració de:Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Programació:Joan LeandreToni Serra

Producció:Rosa Llop

Producció tècnica:Simona Marchesi

Ajudants de Producció:Roberta TranchidaMassimo PietrobonJudith NadalMikel LlopMarc PerisLiz Peñuela

Recerca:Dee Dee HalleckSerene HuleleiXavi HurtadoJoan LeandreMariano MartinoOriana González EliçabeToni SerraRabia Williams

Regidor:Mariano Martino

Disseny Gràfic:Jordi Calvet

Premsa:Irene Ruiz

Imatge OVNI 2005:“Ocean Life” Alain Kugel

WEB:Robert Blank

Sotstítols:VIDEOLAB

Traduccions:Nuria RodríguezDenise Cord'homeEduard Escoffet

Benvinguts:Ada, Mauro

OVNI 2005Resistències Arxius de l’Observatori

Inauguració 25 de generPrograma especial, de les 20h.30 a les 23h.00

ProgramacióP rojeccions temàtiques dels nous documents què s’incorporen als Arx i u s .Del 26 al 30 de gener: Projeccions simultànies al Hall i Auditori,de les 17 a les 24h.Sala B, de les 19 a les 24h.Sotstitolats en castellà / català.

IntervencionsGlobale, Rogelio López Cuenca,Gema Martín Muñoz, Cryptome, Cheb Balowsky.

Consulta dels Arxius Accés lliure a la totalitat dels Arxius.De les 12 a les 23 h., Hall.

Arxius de l’Observatoriwww.desorg.org

Els Arxius de l’Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una críti-ca de la cultura contemporània utilitzant diferents estratègies: vídeo art, documen-tal independent, arqueologia dels mass mèdia.

Els Arxius recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominadorcomú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lec-tius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, queaprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d’altres possibles. Un discurson els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjecti-vitat des de la qual es realitza. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició delsmass mediacorporatius.

Al llarg de les diferents edicions el caràcter temàtic de la convocatòria ha fet de lessuccessives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de lanostra època. Així hem pogut observar com l’espectre de preocupacions s’anavaconcentrant progressivament, partint d’un ventall molt ampli als primers OVNI 1993-96 (explorar i ampliar els límits del llenguatge vídeo, recuperant la llibertat formal,temàtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop més específics: iden-titat versus media (1997-1998), comunitat (2000), globalització (2002), Post 11Setembre (2003).

En els seus 12 anys d’existència, OVNI ha incorporat als Arxius de l’Observatorimés 1.000 documents i obres. [dvd, sostitolats en castellà].

Actualment estem treballant per obrir la consulta dels Arxius on-line. Un projecteque ens plantegem a mig termini.

RESISTÈNCIESOVNI 2005 Arxius de l’Observatori

A diversos llocs i cultures es va imposant la paraula resistència, que s’a-fegeixen a d’altres que no han deixat de practicar-la. Resistència és unterme que comporta negació: obstaculitzar un pro-cés, una força, però també salvaguarda una afirma-ció: altres maneres de fer, de pensar, de viure. Lesminories i les majories marginades en la seva pròpiaterra la practiquen de diferents maneres actives opassives. Al voltant d’aquesta pràctica es re u n e i-xen avui dia pobles i cultures molt distints, algunssense contacte entre si, però que comencen a reco-nèixer-se, a sentir parlar els uns dels altres, enaquesta lluita.

Aquestes resistències de diversos orígens i llengüessón exercides contra la imposició d’un pensament únic i hegemònic, unasola forma d’entendre la història i el progrés. Sovint se l’anomena“Occident”… un concepte vaporós, simbòlic que a l’inici definia Europa imés concretament les antigues potències europees -“potències occiden-tals” en deien- i més tard, per extensió, el sistema econòmic, els EstatsUnits d’Amèrica i fins i tot els seus aliats de l’Extrem Orient i Orient Mitjà.Finalment, “Occident” sembla respondre més a un sistema econòmic i alseu derivat cultural que no pas al terme geogràfic.

El que sí que sembla cert és que l’imaginari occidental es va haver deconstruir en oposició a una altra invenció encara més inexacta i extensa:Orient. Un concepte nascut arran de l’expansió de les “potències colo-nials”, aplicat indistintament a una extensió que va del Magreb a l’ExtremOrient. I que s’afegia com a objecte de desig als ja sotmesos territoris“salvatges”, “pobles indígenes” o a l’evanescent “El Dorado”.

En primer lloc cal reconèixer que la construcció d’a-quest Occident es va fer també sobre la negació deles seves diversitats i heterodòxies, sobre la negacióviolenta de la seva pròpia història (històries) i vanecessitar la invenció d’una genealogia fantàstica iexcloent en què se succeïen sense oposició l’anti-guitat clàssica, l’imperi romà, la cristiandat, el racio-nalisme, la Il·lustració, el positivisme, el capitalis-me…. reinventats tots com a estereotips, sense ares-tes ni violències, llestos per al consum d’identitats.Així, el que és “clàssic” es redibuixa com a origen

aristocràtic dominant ja sobre el protoorient de l’“enemic persa”; l’Imperiromà, com a força cruel però unificadora; la cristiandat, de vegades fanà-tica i hipòcrita però al capdavall civilitzadora; la Il·lustració, alliberadora ihumanista malgrat els seus despotismes i la seva visió colonitzadora delconeixement. Com a culminació trobem la noció de progrés incessant,lineal, acrític, i el capitalisme com a definitiu garant de la llibertat. La pro-gressiva hegemonia tecnològica s’afegeix a aquesta successió i ve a pro-var la seva raó de ser i de poder.

Aquesta escenografia genealògica se sosté en l’anomenada societat delconsum global, el nucli dur de la qual s’ha anat concentrant en l’entramatd’interessos de les grans corporacions petroleres, farmacèutiques i de laindústria militar, les quals projecten un món espectacular a través delsmass media. Un mecanisme de colonització dels desigs i de les pors,mitjançant imatges i eslògans, però per damunt de tot un dispositiu dereversibilitat en què no només l’èxit i el triomf sinótambé la tragèdia i el desastre, fins i tot els propis,es rendibilitzen immediatament en tant queespectacle de consum. En aquesta elastic realityperviuen, no obstant, dogmes inamovibles, entreells: la noció d’una economia única basada en elcreixement permament, agressiu i l’eufòria tecno-lògica. Fins les veus moderades que clamen permodels de sostenibilitat no pretenen renunciar aaquest model radical d’entendre l’economia:poden modular el grau d’agressivitat, però no elc reixement. La societat de consum global l’és per-q u è consumeix fins a la seva extinció productes itambé recursos naturals, persones i comunitats.

Aquesta economia expansiva, que es vol al marge de qualsevol ideolo-gía, genera un estat de conflicte permanent amb múltiples fronts: òbvia-ment, el de la intervenció militar, la repressió, l’ocupació. Però també enel camp de l’alimentació: els productes locals cada cop tenen un papermés minoritari (sigui marginal o elitista) i els productes globals proces-sats, precuinats etc. cada vegada tenen una major presència i accessibi-

litat en el lliure (?) mercat. Literalment s’imposa el concepte d’agriculturaintensiva i industrialitzada, en què tots els processos -llavors genètica-ment modificades, fertilitzants, pesticides…- formen un sol paquet. Elsrecursos naturals del planeta són entesos sota el prisma de la propietatprivada i l’explotació, i ja no parlem només de les matèries primeres o lesenergètiques, sinó també de l’aigua, en la qual van convergint les grans

inversions especuladores. La medicina, tant la d’ac-cés públic com la d’accés privat, està infiltrada pelsinteressos de les grans corporacions farmacèuti-ques, en l’imperi a penes discutit de la medicinaquímica i fins i tot també en el propi concepte delque és la salut pública, combatent, desqualificant oignorant les pràctiques preventives i la seva neces-s à r i a relació amb l’educació. El propi sistema edu-catiu sembla tenir com a horitzó utòpic adaptar-seergonòmicament a les necessitats del “mercat”...

Els mass media, els anomenats mitjans de comu-nicació, s’alimenten en major mesura de les notí-cies precuinades per les poques i grans agències

informatives. En el seu conjunt practiquen un reseteig continu dels esde-veniments, tot presentant-los com una successió d’absurds. Propaguenentre la població la idea d’un Occident hiperprivilegiat en contrast ambun “món subdesenvolupat” sempre sofrent i ignorant, l’únic interés delqual radica en esdevenir destinació turística (i efectivament “els turistesarriben allà on no ho fan els exèrcits”). Construeixen i exporten així, dia adia, la perspectiva única del que és pobresa i riquesa. La tan mediàtica

imatge del tercer món del nen soldat participant en unes guerres incom-prensibles, que fereix tantes consciències, no troba mai el seu paral·lel enla tan comuna imatge del nen occidental lliurat a hores de vídeojocs vio-lents, alguns best-sellers dels quals són versions d’entreteniment de pro-grames d’entrenament militar.

Però també en tots aquestes camps persisteixi s’estén la resistència, no necessàriament ide-ològica ni conscient, amb pràctiques prou dife-rents, ja que responen a contextos propis, cul-tures i tradicions molt distants entre si. Parlemmillor, doncs, de resistències: algunes prove-nen del pensament crític occidental, restes d’i-deologies alliberadores després del naufragi,pràctiques alternatives, refundacions i nousencreuaments… Altres provenen del rizomaindígena que s’estén desigual pel món i quesap que la contínua agressió a la terra i a lanatura és un procés autodestructiu: destrucciódels nostres recursos, però també destruccióde coneixement, com si mil bibliotequesd’Alexandria cremessin alhora. Altres resistèn-cies radicals provenen de cultures, com la islàmica, ara demonitzada iquasi sempre desconeguda, que ha sofert en els darrers deu anys quasi10 milions de víctimes (1), sense que a penes s’hagin aixecat veus aOccidents… i de moltes altres actituds, religions i pràctiques cada vega-da més necessitades de conèixer-se i de respectar-se mútuament. Un

diàleg clau per a l’acceptació de la nostra diversitat de sabers i de fers,per a l’autocrítica dels aspectes totalitaris, excloents, que habiten enquasi totes les cultures. En aquest sentit, Europa i per extensió Occident,malgrat el monumental paper que s’ha autoatorgat en la història de la

humanitat i en la construcció de la llibertat idels drets humans, no ofereix un historial detolerància racial, religiosa o nacional precisa-ment modèlics, i és de vegades inferior al des-envolupat per altres cultures properes. Para-doxalment, fins i tot una part de l’actual pensa-ment i activisme crític reprodueix i expandeixamb massa facilitat criteris etnocèntrics.

OVNI 2005 Resistències programarà i passa-rà a incloure en els Arxius de l’Observatori unasèrie de treballs audiovisuals (155), en la sevamajor part documentals independents, arqueo-logia mediàtica, agit-prop… que ens parlen dediferents formes de resistència i dels seus con-flictes. Aquestes resistències d’orígens i proce-diments molt diversos s’enfronten a un pensa-ment únic i a la seva economia agressiva, a una

hegemonia hereva directa del colonialisme i d’un etnocentrisme que sem-b l a v e n oblidats i que han cobrat ara renovada força amb l’expansionismedels E.U.A. i de l’imperi de les corporacions transnacionals. La crida al nouo rd re mundial o el més recent i precís new american century són el seu nuclidur. Aquestes resistències, però, no es redueixen a un antiamericanisme,

ja que aquest representa només l’actual punta d’un iceberg històric, eco-nòmic de profunditats i dimensions molt majors, no sempre visibles.

En la majoria dels treballs que durant aquests darrers dos anys hem com-pilat, hi descobrim l’expressió resistència, com una crida i com una rea-litat en marxa. En les comunitats autònomes zapatistes “Resistencia”,“Lucha por el Agua”; en els indígenes maput-xes “Marici Weu” (cent cops vencerem); aBolívia “Fusil metralla, el pueblo no se calla”; al’Argentina “La tierra es nuestra”; en el camíemprès per Veneçuela “La Revolución no serátelevisada” o “Pueblo y lucha en la 4ª guerramundial”; en els moviments antiglobalització“Turbulences”; en les protestes contra l’FMI iALCA “Miami Model”; en la intifada palestina“Who is the terrorist”, “Gaza Strip”, “Arna’sChildren”, “We are allah soldiers”; en la resis-tència antisionista a Israel, “Democracy isn’tbuilt on demonstrators bodies”; en l’ocupacióde l’Iraq, “The Real Face of Occupation”, “Iraq.In the name of Freedom”; i en tot el món àrab i musulmà “AmericaCampaign to Suppres Islam”; en els subempletas de les grans corpora-cions “Mayday. San Precario”; en les persones que perden els seus dretsen creuar fronteres “Crossing Borders”, “Paralelo 36”; i en els conflictesmés locals però fractàlics de la nostra ciutat, que reflecteixen l’especula-ció i la cultura espectacular que s’imposa en el panorama mundial, “ElForat de la Vergonya”, “Patarem el Fòrum”…

En aquesta edició d’OVNI intervendran diferents persones i projectes:Globale Film Festival de Berlín, “El Paraíso de los Extraños” de RogelioLópez Cuenca, “Discursos críticos y voces alternativas del Mundo Árabe”de Gema Martín Muñoz i Cryptome de John Young i Deborah Natsios dewww.cryptome.org (NYC), la web dels quals publica documents prohibitspels governs de tot el món, especialment aquells relacionats amb la lli

bertat d’expressió, criptologia, tècniques dedoble ús… (vegeu programa).

Totes aquestes resistències, de les quals reco-llim una mínima part, dibuixen també un mapade possibles referències, i de diàlegs cadavegada més necessaris entre aquestes dife-rents tradicions i heterodòxies. Una possibilitatde pensar, de construir altres mons, descobrirels ja existents ocultats per pantalles d’igno-ràncies i prejudicis, per imatges estereotipadesde l’altre. I tal com una vella dona protestava a

l’Argentina, “el otro soy yo”; la seva estereotipació seria la nostra.

Al segle XIII, el místic andalusí, Muhiyuddin Ibn Arabi va escriure: “La lli-bertat ens uneix, la unió ens allibera”, una afirmació que té molts estratsde lectura. Prenem-ne ara un: La llibertat ens uneix en tant que dones,homes i comunitats lliures, i aquesta unió ens allibera.

Programació OVNI 2005RESISTÈNCIESArxius de l’Observatori

Dimarts 25 de GenerInauguració

20h.30Programa d'Inauguració(projecció 2 hores)

Dimecres 26 de Gener

17h a 24h HALL i AUDITORI

17hTerror and the Time 70’, Victor Jara Collec-tive, Rupert Roopnaraine, Ray Kril, SusumuTo k u n o w, Lewanne Jones, Gloria Lowe,EE.UU, dvd 141.El terror es el colonialisme britanic i l’imperialismede la guerra freda. El temps és l’any 1953.La invasió de Guaiana per part de l’exercit britànicl’any 1953 és el punt de partida d’aquest documen-tal sobre el colonialisme i l’imperialisme occidentaldurant l’època de la guerra freda. Centrant-se en larepressió econòmica i cultural del poble guaianés,els realitzadors expliquen la força d’uns esdeveni-ments històrics que ens ajuden a entendre la lluitade les classes treballadores. Terror and the time uti-litza dades històriques, entrevistes i nou Poemes dela Resistència de Martin Carter per analitzar l’impac-t e total dels esdeveniments de l’època. Les imatgesde les seqüeles de la pobresa i l’opressió assenya-len els complexes efectes de la vida quotidianasota el domini colonial. Eusi Kwyana, un dels princi-pals integrant de l’aliança dels treballadors, explicaque els versos de Carter, prohibits a Guayana, vanser efectius perquè són un producte cultural o “ ali-mentació ideològica”, que enriqueix la seva lluita.

18h.20Marici Weu, 20', Rodrigo Paz / Col·lectiuBuenos Aires / Indymedia, Argentina, 2004,dvd 142.Una família Mapuche ha estat desallotjada d’unesterres que ocupava a la província de Chubut,(Patagonia Argentina) arran d’una denuncia presen-tada pel Grup Benetton. A partir de l’experiènciad’aquesta família, es descobrirà que el PobleMapuche encara es viu i lluita per la seva cultura ipels seus drets ancestrals.Aquesta vídeo funciona com a eina de difusió peractivar una campanya internacional contra la multi-nacional italiana, que amb 90.000 hectàrees al’Argentina s’ha convertit en el principal terratinentdel vell graner del mon. Primer informe d’un treballmés extens, en construcció.

18h.40Ford Transit, 70', Hany Abu-Assad, Palestina,2002, dvd 143.El realitzador Hanu Abu-Assad, segueix el conduc-tor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh iJerusalem. D’aquesta manera coneixerem des dedins el problemes per viure i treballar a la regió.Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint delcaos causat per la guerra, l’ocupació i la resistèn-cia. Mentre condueix els seus passatgers per dre-ceres i camins poc coneguts per tal d’evitar les

carreteres bloquejades, anem coneixent, poc a poc,la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, lesseves destinacions i la seva vida més enllà del seutreball s’entrecreuen creant una imatge diversa deRajai i de la situació a Palestina

19h.50All the tired horses (Frames / Fragments),3', Glòria Martí, Espanya, 2003, dvd 144.¿Com se suposa que puc arribar enlloc?

19h.55La Revolución no será Televisada, 74', KimBartley, Donnacha O'Brien, Irlanda / Vene-çuela, 2003, dvd 145.Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, ésun heroi popular carismàtic i imprevisible, estimatper la classe obrera del seu país, i un adversari for-midable de les estructures de poder que cerquen laseva renuncia. El dia 11 d’abril de 2002, dos realit-zadors independents es trobaven din del Palau delgovern, quan es va produir el cop d’estat contra elseu govern. També eren presents quan va reprendreel govern 48 hores més tard, rodejat pels seusseguidors que no amagaven la seva alegria. Elmaterial que va rodar es va convertir en un reportat-ge del que potser sigui el cop d’estat més curt dela història. És un document únic sobre el funciona-ment del poder i un retrat extraordinari de l’home

que segons Wall Street Journal, ha convertit aVeneçuela en el mal de cap més gran perWashington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

21h.10Soraida, a woman in Palestine, 54', TahaniRached, Canadà, 2004, dvd 146.Soraida es una dona palestina que viu a Ramallah,als territoris ocupats. Al vídeo veiem la seva lluitadiària per conservar la seva humanitat enmig de l’o-pressió al seu barri on totes les dones duen el vel,els homes no acostumen a recitar buides consignespolítiques, i els joves no tenen bombes lligades alseu cos. La vida continua malgrat els tocs dequeda, i els punts de control que els empresona enuna gàbia sense reixes. A través de les seves activi-tats diàries descobrim el pitjor aspecte de viure enun estat de setge: la pèrdua de control sobre lapròpia vida. Soraida ens fa partíceps de les sevesreflexions sobre la vida a Palestina i el seu refús al’odi i la violència.

22h HALL Intervenció

GLOBALE 05 [Berlín]www.globale-filmfestival.de“No siguis solament un espectador, fes políti-ca al cinema i més enllà”.El teló és a punt d’obrir-se per presentar Globle05-

d’espectadors a protagonistes, de consumidors acreadors. Durant set dies, el món es veurà en pri-mer pla: explotació i privació de drets, creuamentsde fronteres i deportacions, guerra i poder corpora -tiu, lluita i esperança. El cimena com un espai per aun públic crític, les pel·lícules com un mitja polític,dins de la sala i més enllà.

Globale és un festival de cine que es presenta aBerlín, amb pel·lícules, debats i tallers organitzatsper i per a un grup divers de participants. Hi ha unasecció especialment dedicada a contactar i debatreamb estudiants i professors. Durant la primera mei-tat de 2005, part de Globale estarà de gira per dife-rents ciutats alemanyes, potser per altres ciutatseuropees.

(al llarg d’anys ens involucrem en lluites polítiques iactivitats en el nostre entorn, en el que denominemintervencions polítiques: donem suport a la com-panya dels nostres socis FIB (iniciativa dels refu -giats de Branderburg) en contra de les deporta-cions, participem al Fòrum Social Europeu, organit-zem tallers en congressos de sindicats d’esquerresamb el nostres socis de LabourB. Organitzats perun grup heterogeni d’activistes polítics, artistes icinema-addictes, Globale, és una invitació a lareflexió i a la participació- perquè el cinema políticnecessita moviment polític.

22h. AUDITORI Projecció

4th World war, Big Noise film, 78', EUA, 2003,dvd 127.Mentre els telenotícies i els mitjans de comunicacióvan plens de les opinions dels generals sobre unanova guerra mundial i ens mostren imatges filma-des des de les mateixes bombes, la història huma-na d’aquest conflicte global continua sense serexplicada. Aquest documental bar reja imatges iveus enregistrades sobre el terreny des de Mèxic,l’Argentina, Sud-àfrica, Palestina, Corea; o des deles societats occidentals de Seattle fins a Gènova ila “guerra del Terror” de Nova York i l’Iraq. 4thWorld War revela l’aterridor sistema de violènciaglobal en el qual estem tots atrapats, però al mateixtemps ens dóna a conèixer els homes i les donesamb els quals compartim aquest planeta. Són elshomes i dones que aturaran aquesta guerra.

SALA B

19h.Giving an Enema, 9', United States NavyTraining Film, EUA,1944, dvd 147.Aquests apassionant document arqueològic provi -nent dels arxius de la Marina dels Estats Units ensmostra com un marine subministra una lavativa al

seu valent company, segons el mètode oficial apro-vat en els manuals de la US Navy. De laCompilació: "The Subject is Sex".

19h10V I P, 15', Eduardo Díaz, Espanya, 2004, dvd 148. Els secrets de la pastisseria psico-activa del doctorLinus Tyler. La indústria de l’alcohol intenta comprarla formula de Vip, el nou producte que posarà enperill els seus grans beneficis. El Dr. Linus Tyler, nosolament no accepta la seva proposta, sinó que,renunciant a la seva explotació comercial, la difonpúblicament.

19h.25Babashivananda, 10', Alberto Martos, Espa-nya / Índia 2004, dvd 148.Benarés, l’Índia, 6 a.m. 2a setmana de rodatge.La calor és ja insuportable. Entre els carrerons d’a-questa ciutat sagrada algú m’invita a realitzar unaentrevista. No entenc què em diu, però el segueixo.

19h.35Countours of Staying, 12', Caraballo-Farman, EUA / Argentina. 2004, dvd 149.Cada dissabte els membres del grup Falun Gong esreuneixen davant del Consolat Xinès, al carrer 42 deNova York, per a protestar i meditar. Aquest dissab-te hi ha una forta tempesta de vent, però els mani-

festants no marxen fins complir les seves dueshores habituals, insensibles a les forces externes.En les cares pacifiques dels manifestants, malme-ses pel vent i la neu, es pot veure una combinacióde resistència sobrehumana, i d’humana bogeria,una barreja d’absurditat i heroisme, que ens provo-ca una incomoda reacció: admirem la força de lesseves conviccions, però ens plau d’anomenar-lo totcom fanàtic. Aquest cop, però, resistir a les forcesde la natura s’ha convertit en un fet més urgent quela resistència política.

19h.50D e c a s i a, 75', Bill Morrison, 2001, EUA, dvd 150.Decasia va ser muntada completament a partir demetratge abandonat en arxius que s’havien cor rom-put amb el temps. El greu deteriorament de lapel·lícula dóna la sensació de desfer-se i cremar-seen el mateix moment en què l’estem veient.Morrisson va examinar uns mil segments de dife-rents col·leccions. Però Decasia fa molt més quecelebrar la bellesa psicodèlica del decaïment, jaque ha escollit imatges que semblen rebel·lar-se iresistir la seva pròpia desintegració.

Dijous 27 de gener


17hHappy Bithday Mr. Mograby, 77', Avi Mograbi,1999, França / Israel, dvd 151.L’aniversari del protagonista fictici (que és el realit-zador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzadorreal del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de laIndepencia d’Israel, el que els palestins anomenen“Al Nakba”, el “Dia de la Catàstrofe”.Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gra-var els preparatius per la commemoració de LaIndependència, i un productor li demana filmar ladestrucció dels pobles palestins a Israel. Per ago-biar-se una mica més encara, es veu involucrat enuna disputa immobiliària amb els seus veïns sobreels límits de la seva propietat. El creuament delstres aniversaris, els dos treballs com a realitzador ila disputa immobiliària porten a aquest “documen-tal fictici” al cor de la vida quotidiana entre Israel iPalestina, i la història compartida durant mig segle.

18h.15Miami Model, 91', Indymedia Collaborative,EUA, 2004, dvd 152. Al novembre de 2003, els ministres de comerç de34 països es van reunir a Miami, Florida, per nego-

ciar l’acord de l’àrea de lliure comerç de lesAmèriques (ALCA). L’ALCA podria tenir efectesdevastadors sobre els treballadors, el mediambient,i els serveis públics com ara el de la salut, l’educa-ció, l’aigua, a més destruir els drets de pobles indí-genes, així com la diversitat cultural de tota Amèrica.Com alternativa al model d’opressió paramilitar queofereix el capital, nosaltres proposem models deresistència del poble, acció creativa i solidària.

19h.45Democracy isn't build on demonstratorsbodies, 25', it’s all lies, Israel, 2003, dvd 153.El 26 de desembre del 2003, la IDF (Israel DefenseForce) va disparar contra Gil Namati, un israelià de21 any, que es manifestava en contra del mur deseparació. Gil va ser ferit en dues cames per duesbales vives. L’incident encapçala el debat en elsmitjans de comunicació i provoca moltes pregun-tes: que hauria succeït si la IDF no hagués mentitsobre el trets contra Gil? S’haurien justificat lesaccions de les forces de seguretat? Existeix algunadiferencia entre disparar a un jueu o un no jueu?Aquest documental es divideix en tres parts. La pri-mera presenta la investigació que es va poderveure a la roda de premsa on es podia comprovarque la IDF va mentir sobre els motius que la portà adisparar. La segona part critica la investigaciómateixa i les reaccions de la premsa al presentar la

notícia i el mur de separació. La tercera part és unpeça de propaganda sobre el perill que representenels anarquistes per Israel.

20h.10Nablus, la ciudad fantasma, 32', AlbertoA rce, María Moreno, Palestina / Espanya,2004, dvd 154. Una visió des de dins i a peu de carrer del que vasucceir en aquesta ciutat palestina al llarg d’unasetmana del mes d’agost de 2004. La càmera s’a-propa a la realitat dels nens que juguen a ser sol-dats d’un exèrcit tant sols armat de pedres i raons.Enmig de les bombes i els trets de l’exercit israeliàs’estableix un diàleg amb soldats que semblen devegades més espantats que les seves pròpies vícti-mes. La càmera al costat d’un grup de parametgesi activistes internacionals segueix els passos de l’exèrcit en el seu registre de la ciutat casa percasa. Al mateix temps la presència internacionalactua com a “ testimoni ocupant” de l’espai d’impunitat en què Israel es comporta habitualment.

20h.45Thanks God for India, 57', Nisan Katz, Israel/ Índia, 2000, dvd 155.Un documental sobre l’esquerda generacional entreels joves israelians que viatgen a l’Índia, i la pròpiasocietat conformista de l’Israel d’avui. S’explora

també la nova sub-cultura israeliana que s’ha des-envolupat a l’Índia arran d’aquesta esquerda. El vídeosegueix Amos Mosenzon, un israelià de 72 any, quedecideix emprendre viatge al país amb el qual sem-p re ha somniat: l’Índia. Demana permís a la seva marede 95 anys, perquè no entén que estigui capficat enviatjar a l’Índia, quan podria visitar un país civilitzatcom França o al Japó. Amos s’acomiada de la sevadona i comença el seu viatge cap al desconegut.

21h.45Crossing Borders, 17', Heather Lares, EUA,2001, dvd 156. Retrats de la creixent militarització de la fronteraentre EUA i Mèxic. Les patrulles de la frontera queara formen part del Departament de Seguretat(Homeland Security) tenen un llarg historial d’abu-sos de poder que van des de les violacions alsassassinats.

22h. HALL Intervenció

Rogelio López Cuencawww.malagana.com"El Paradís és dels Estranys” consisteix en un(des)viatge a través dels processos de la construc -ció d’imatge del món aràbic-islàmic en la culturaoccidental mitjançant l’anàlisi de la recurréncia dedeterminats estereotips, el seu origen i la seva per-

sistencia, tant en les arts visuals (belles arts tradi-cionals, la fotografia, el cinema..) com en els mit-jans de comunicació massius i la publicitat comer-cial, amb especial atenció a les peculiaritats pròpiesdel nostre entorn cultural inmediat: el Marroc com“l’altre” més proper, el mite de l’Al-Andalus com amodel d’explotació de les anomalies integrables oel tractament mediàtic dels fenòmens migratoriscontemporanis.

22h. AUDITORI Projecció

We are Allah Soldiers, 52’, Hanna Musleh,Palestina,1993, dvd 158.Parla sobre el moviment palestí de Hamas contras-tant-lo amb Al Fateh i les bases ideològiques de laIntifada coordinades per Hamas i transmeses alsjoves en jornades educatives i reunions públiques.La ideologia insisteix en la importància central del’Islam en la vida social i política de cada musulmà.

SALA B

19hRelatos de la Periferia, 57', Jacobo Sucari,Argentina / Espanya, 2003, dvd 140.Tracta sobre els canvis que s’estan produint alDelta del Plata (Argentina), segona conca aqüífera

del planeta, les seves formes de vida i els seus per-sonatges. La càmera ens introdueix sense pressesen els ritme de llurs vides, ressaltant el detall a tra-vés d’una mirada subjectiva que apropa l’especta -dor cap a una nova realitat vivencial.

20h¡Fusil Metralla! ¡El Pueblo no se Calla!, 18',Edwin Villca Gutierrez, Rudy Menacho Mozon,Bolívia, 2004, dvd 159.L’any 2003 el govern presidit per l’expresidentSánchez de Lozada i Carlos Mesa (actual presidentde Bolívia) van decretar l’impost sobre els salaris.Aquest fet provocà un motí policial que fou reprimitper les forces militars. També la població civil queva sortir a reclamar al car rers fou reprimida pelsmilitars i franctiradors.

20.20Dias de Cartón, 51', Veronica Souto, PabloRobledo, Justo Daract, Argentina, 2003, dvd160.La vida dels "Cartoneros", un veritable exèrcitd’ombres de més de 100.000 persones que reciclenels cartrons de les escombraries de la ciutat i quevenen per molt poc. Arriben cada nit dels suburbis,com un ramat, amb els seus carretons, en elsvagons d’un “ Tren Blanco”, sense portes ni fines -tres, ni llums ni seients.

Divendres 28 de gener


17h¡Escuche Bunachi!, 17', Yezid CamposZornosa, Colòmbia, 2004, dvd 159.En un departament colombià, angoixats davant lapressió de l’‘home blanc (exèrcit, paramilitars i fins itot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena,en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) queels deixi en pau.

17h.20Zapatistas. La lucha del Agua 15', Prome-dios, Mèxic, 2001, dvd 161.Moltes comunitats indígenes a Chiapas no tenenaccés a l’aigua potable. “La lucha del agua” exploraaquest greu problema i les estratègies de les comu-nitats zapatistes per intentar solucionar-lo.Ajudats per l’educació i solidaritat internacional,moltes comunitats comencen a construir els seuspropis sistemes d’aigua.Persones d’aquestes comunitats parlen de laimportància de l’aigua dintre del seu projecte d’au-tonomia, i com element a bàsic de la lluita contrales malalties.El procés els hi ha servit per reflexionar sobre lanecessitat de protegir els seus recursos d’aigua,

representant alhora una via més per resistir en pro-jectes com “ El Plan Puebla Panamà”.

17h.35Zapatistas. La Resistencia, 20', Promedios,Mèxic, 2001, dvd 161.Seguretat pública i imposició de les forces armadesmexicanes en diferents llocs de Chiapas: Nazareth(San Manuel), La Galeana, La Gar rucha...

17h.55Planet of the Arabs, 9', Jackie Salloum, EUA,2003, dvd 129.Un treball experimental que ens nostra com lesrepresentacions de Hollywood envileixen i deshu -manitzen els àrabs i la cultura islàmica. Un previewde la pel·lícula de Hollywood portada al seu extremfinals en què utilitzen metratge de pel·lícules i pro-grames de TV.

18h.05Doublethinktank I, 3', Alexander Peterh a e n s e l ,Alemanya, 2004, dvd 172.Després de tot sabem, que 2 i 2 són 4? O que laforça de la gravetat funciona? O que el passat ésincanviable? Els dubtes de Winston Smith (1984,George Orwell) i found footatge de “l’operation iraqifreedom” són la base per a una reflexió sobre elcomportament humà.

Intel·ligència Artificial, Imatge i So i altres tecnolo-gies de simulació. I també àrees específiques d’en-trenament digital (Future Combat Systems). FCS noestà solament relacionat amb plataformes, tambéimplica sistemes de comandament, informació,logística, xarxes, sensors i vehicles robot de terra iaire, tots treballant plegats perquè els soldats ame -ricans del futur siguin convincents en temps de paui invencibles en temps de guerra.

20h.15Britain master of Colonialism 24', Hibz ut-Tahrir, Khilafah. GB, 2004, dvd 164.Un retrat únic del Regne Unit i com arran de la sevafe en el capitalisme, va emprendre un procés decolonització d’altres països per assegurar els seuspropis interessos i difondre el capitalisme i els seusvalors. Aquest documental presenta la política colo -nialista del Regne Unit, i les seves estratègies perimposar el control polític, militar, cultural i econòmicen altres països per poder beneficiar-se d’ells.Aquestes polítiques encara existeixen, especialmenten el món islàmic.

20h.40Gaza Strip, 74', James Longley, Palestina,2002, dvd 165.Al gener de 2003, el realitzador americà JamesLongley viatjà al franja de Gaza per gravar un docu-

19h.55Babylon Archives, 40', Abu Ali, Retroyou,Ovni Sisterhood, Espanya, 2004, dvd 163.Full Spectrum Warrior: Basat en un simulador d’en-trenament desenvolupat per a l’exèrcit americà. Ésun joc de combat a temps real en el qual es potexperimentar la intensitat i el realisme de la guerraen un entorn urbà. En el paper d’un Capd’Esquadró, l’usuari pren decisions tàctiques perguiar a las seves dues esquadres d’infanteria (Alfa iBravo) pels camps de batalla urbans enemics.

Kuma War situa el jugador al cap davant dels con-flictes més durs de la guerra global antiterroristaamb missions basades en esdeveniments reals. Elsseus creadors actualitzen les missions perquè elsjugadors puguin experimentar quasi al moment elsconflictes reals basats en la més rabiosa actualitat.

ICT. Un projecte del University of SouthernCalifornia, l’Institute for Creative Technologies és unreconegut centre d’investigació sobre la realitat vir -tual i els sistemes d’immersió d’avantguarda.L’objectiu de l’ICT és crear un Experience LearningSystem(ELS), que els permetrà l’aprenentatge a tra -vés de sistemes actius, en lloc de passius. Ambl’objectiu de desenvolupar l’ELS, l’ICT ha reclutatcreatius del sector del vídeojoc i de l’oci digital, itambé s’aprofita de les investigacions sobre

18h.10Persons of Interests, 63', Alison Maclean,Tobias Perse, EUA, 2003, dvd 130.Després dels atacs terroristes de l’11 de setembre,més de 5.000 persones d’origen sud-asiàtic o àrab, van ser detingudes pel Departament deJustícia dels Estats Units, indefinidament i perraons de seguretat nacional. Aquests immigrantsmusulmans van estar sotmesos a una detencióarbitrària, aïllament i deportació. A molts d’ells se’ls va negar l’accés a un advocat o a contactaramb les seves famílies.

19h.15Irak.The Real Face of the Occupation(Shocking and Awful), 20', Jacquie Soohen,Brandon Jourdan, Deep Dish TV. EUA / Iraq,2004, dvd 162.Tot el món pot veure el que els americans fan a Iraqmenys els americans mateixos. Els activistes deDeep Dish TV i els seus col·laboradors pensen queno hauria de ser així i per això van viatjar a l’Iraqper a enregistrar material des de la realitat de l’ocu-pació. Les seves càmeres segueixen les tropesamericanes a cases particulars, visiten les oficinesdestrossades de diaris independents i escoltenmentre els ciutadans parlen sobre una quotidianitaten la qual és necessari creuar les clavegueres des-bordades per moure’t per la ciutat.

mental sobre la Intifada Palestina. La seva idea ésquedar-s’hi dues setmanes, però es queda tresmesos més, i grava més de 75 hores de material.Gaza Strip segueix diverses persones i esdeveni-ments, desprès de l’elecció del primer MinistreIsraelià Ariel Sharon, i documenta la primera incur-sió de les forces de la IDF, el l’àrea A.Gravat a l’estil“ veritté”, i presentat sense narració, i amb el mínimd’explicacions, el documental es centra amb elspalestins normals enlloc dels polítics i els seusseguidors.

22h HALL intervenció

Gema Martín Muñoz: “Discursos crítics iveus alternatives del Món Àrab”.Gema Martín Muñoz, professora de Socio-lògia del Món Àrab a la Universitat Autònomade Madrid.Entre d’altres treballs, és autora dels llibres ElEstado Árabe. Crisis de legitimitat y contestaciónIslamista (Bellaterra, 2000) i “Iraq, un fracaso deOccidente” (Tusquets, 2003).

22h AUDITORI Projecció

Untitled part 2: Beauty and the east, 51',Jayce Salloum, (Bòsnia-Herzegovina, Cròacia,Macedònia, Sèrbia & Montenegro, Eslovènia,

Àustria, EUA, Canadà, 1999-2003, dvd 132.Aquest vídeo tracta els temes del nacionalisme i la nació estat, les polaritats temporals, l’alienació, el rebuig i la construcció de lesidentitats polítiques, l’etnofeixisme, el cos com a objecte i metàfora, els agents, els monstres i el que és abjecte, les afinitats subjectives i les confiances objectives.El material es va filmar mentre el seu autor abandonava casa seva, arribava a Nova Yorki Viena i a continuació es desplaçava a través de l’antiga Iugoslàvia (amb parades de Ljubljiana,Zagreb, Sarajevo, Belgrad i Sofia), poc després dels bombardeigs de l’OTAN. Els subjectes queconversen procedeixen d’una gran varietat de contextos: emigrants, refugiats, sol·licitants d’asil,residents (permanents i provisionals), estudiants,treballadors i productors culturals. Tots ells expli-quen la seva experiència, situen llocs, canvis iesdeveniments, i s’hi teoritzen i expliquen elstemes en joc i la imagineria ambiental associada,amb la qual cosa es constitueixen històries especí-fiques de situacions i situacions d’històries en laintersecció de les cultures en aquest/s lloc/s i moment/s concret/s.

23h.30 HALL

Cheb Balowsky.

SALA B

19hMATZPEN - anti-Zionist Israelis, 60', EranTorbiner, Israel, 2003, dvd 166.En un moment en que el conflicte israelià-palestí estroba estancat, el realitzador d’aquest documentals’atreveix a donar-li veu de nou a Matzpen, un grupantisionista jutjat per la societat israeliana del debatpolític del seu país durant 35 anys perquè els seusintegrants van afirmar la legitimitat dels palestins aviure també a la seva pròpia terra.

20hGaloot, 100', Asher de Bentolila Tlalim, Israel/ R.U., 2003, dvd 167.Galoot (“exili” en hebreu) és una odissea íntima quetoca les arrels de les tragèdies manifestes en elconflicte entre israelians i palestins. Un exili tempo-ral de la seva terra permet al cineasta israelià veureel conflicte des d’una nova perspectiva i, gràciesals seus amics palestins i israelians, als seus viatgei els de la seva dona, Galoot es converteix en unviatge reflexiu per cases i paisatges d’Israel,Palestina, Polònia, Marroc i Anglaterra.

Dissabte 29 de gener


17hWa Baad, 15', Anas el Aili, Ramah, WafaHourani, Palestina, 2002, dvd 168.Anas El Aili treballa amb nens palestins a Ramallah.Aquests realitzen de manera autònoma un retrat delseu entorn, des de la seva particular perspectiva i laseva noció del llenguatge del vídeo.

17h.15Mane Tajawwul (Forbidden to Wander), 35’,Susan Youssef, EUA / Palestina, 2004,dvd168.Les experiències d’una dona jove, àrab-americana icristiana, que durant l’estiu de 2002 decideix viatjarsola als territoris ocupats de Cisjordània i la Franjade Gaza. Una reflexió sobre la complexitat de l’e-xistència palestina i la inquietant “normalitat” de lavida sota els tocs de queda permanents. ManeTajawwul “prohibit viatjar” és també una històriad’autoconeixement per a la realitzadora, la viatgeraque s’enamora d’un home palestí a Gaza.

17h.50I m p e ro (In God We Tru s t ), 30', Cane-Capovolto, Itàlia, 2003, dvd 169.

Seattle ha estat ataccada. Més optimistes, altresveïns de Capital Hill s’imaginen un foc o un acci-dent de cotxes qualsevol, això sí, suficientmentseriós perquè hi vagin totes les ambulàncies i bom-bers de la ciutat. En aquest mateix moment, ungrup de persones que es troben a The Stranglerobserven des de les alçades l’origen de tot l’enre-nou - 8 o 10 tipus, dos a cada cantonada, tornant-se tirant cables a les caixes - sirenes que criden is’amplifiquen a través de megàfons distorsionats.

19h.301991 NextHundredYears,15' Abu Ali, 1991-2004, EUA - Marroc, dvd 172.1991 es una data clau en la construcció de l'imperiglobal. George Bush, "el pare", l’inici de la primeraguerra del golf, proclamava parafrasejant un soldat:"suposo que no estem en aquesta guerra pel preud'un barril de petroli, estem aquí per definir el futurdel món dels propers 100 anys".

19h.45Meen Erhabe (Who is the Terrorist?), 10',Jackie Salloum, Palestina / EUA, 2003, dvd 129.Un vídeo que es demana qui és el terrorista i per-què. Una reflexió sobre el conflicte quotidià en elsterritoris ocupats, amb una banda sonora de músi-ca rap produïda per joves que viuen sota l’ocupaciói inspirada per la Intifada.

19h.55American Campaign to Suppress Islam, 28',Hibz ut-Tahrir / khilafah, GB,2004, dvd 164.Aquest documental explica com després del finalde la Guerra Freda i el trencament de la UnióSoviètica han quedat sols dues ideologies princi-pals, l’Islam i el Capitalisme. Explica que la Ummah islàmica segueix fidel a l’Islam, malgrat que la destrucció del Khilafah l’ha esborrat de lesseves vides a nivell pràctic i de la realitat internacio-nal; també explica que en aquest buit, els abande-rats del capitalisme, EUA, ha iniciat una perillosacampanya amb l’objectiu que el capitalisme predo-mini en el món.

20h.25Venezuela Bolivariana: Pueblo y Lucha dela IV Guerra Mundial, 76', Marcelo Andrade,Kesang Sherpa, Veneçuela, 2004, dvd 173.La Revolució Bolivariana de Veneçuela com a par tdel moviment mundial contra la globalització capi-talista. L’evolució del moviment popular veneçolàdes de la revolta del "Caracazo" el 1989, fins a lesaccions massives que rescatarem al president revo-lucionari Hugo Chávez, 48 hores després que uncop militar dels Estats Units el destituís. El tema principal de l’obra és com la revolucióBolivariana, gràcies a l’increïble poder de les sevesxarxes populars, és una revolució que transcendeix

La postguerra i el Nou Ordre Mundial contats a tra-vés de documentals i pel·lícules de guerra, propa-ganda i fotos. Waco, Oklahoma City, l’11 de setem-bre, la guerra contra el terrorisme i les lleis espe-cials,“l’Altra Amèrica” i la destrucció de les 10esmenes. Impero neix de la necessitat d’unir lacontra informació, el rigor periodístic, aprofundinten l’operació ja iniciada amb els fals radiofònic de“l’Iraq 2 special edition”, “death for sale” i “theblack mirror of democracy”.

18h.20Baghdad in no particular order, 51', PaulChan, Iraq / EUA, 2003, dvd 170.Un vídeo - assaig sobre la vida a Bagdad abans dela invasió i l’ocupació, on veiem els homes ballar,les dones dibuixar i els sufis cantar mentre esperenl’arribada d’una altra guerra. Notes, regals, prome-ses, quadres, escombraries i altres testimonis efí -mers d’una ciutat que quasi ja no és ciutat.

19h.15Moukabir Sawte (Noize Redistribution), 15',Infernal Noise Brigade, EUA, 2003, dvd 171.Dimarts, 25 de març, 17 hores. Tot comença ambun soroll infernal, sirenes a tot volum, barrejadesamb un feedback electrònic i amb una força que esfa sentir en un radi d’un quilòmetre. Els propietarisd’un restaurant de la 15ª avinguda es pregunten si

les fronteres veneçolanes i contribueix amb alternatives concretes en la lluita contrar el capita-lisme neoliberal.

21h.15What Barry Says, 3',.RU, 2004, dvd 172.Simon decideix enregistrar un monòleg en el qualBarry parla de l’imperialisme americà i el projectedel nou segle americà, un discurs que es transfor-marà en l’element central que va inspirar aquestaanimació.What Barry Says és la resposta de Simon al veurela manca d’interès que mostra el seu amic davantde les manifestacions en contra de la guerra, en l’è-poca de la II Guerra del Golf. Molts joves deLondres van decidir que ja que no podien fer resper impedir l’atac contra l’Iraq; el millor era passarde tot.

21h.20In Limbo, 43', Simon Arazi, Bèlgica, 2001,dvd 175.Un “collage” montat amb imatges piratejades pelsartistes Marko Peljhan i Brian Springer als satèl·litsamericans entre 1990 i 1997. Utilitza material de les agències de notícies en estat pur (sense comentaris, música o publicitat) i transmissions cor-poratives i governamentals destinades a l’ús interndels seus empleats.

22h HALL Intervenció

www.cryptome.orgJohn Young & Deborah NatsiosA través de la seva web, Cryptome publica docu-ments prohibits pels governs de tot el món, espe-cialment aquells relacionats amb la llibertat d’ex-pressió, criptologia, tecnologies de doble ús, segu-retat nacional, intel·ligència -documents públics,secrets i classificats, però no solament aquests. Elsdocuments sols es trauran de la web sota ordrejudicial rebuda directament d’una cort americanaamb la competència corresponent. Mai s’ha rebutuna ordre. Totes les ordres traslladades es publica-ran a la web -o en una altra si fos prohibida-. Lesordres falses es publicaran si són divertides; si no,seran ignorades.

22h AUDITORI Projecció

E d w a rd Said.Orientalism, 40', Sut Jhally,EUA, 1998, dvd 176. Edward Said parla sobre el context del qual va sor-gir el seu libre “Orientalisme”, els temes principalsdel llibre i la relació entre la seva tesi original i lamanera en què s’entén a “Orient” el món contem-porani. Per a Said, l’idea que es té a Occident (especial-ment Amèrica del Nord) de l’Orient Mitjà com una

zona plena de gent dolenta i terroristes controlatsper fonamentalistes islàmics, ha creat una imatge distrorsionada que poc té a veure amb la diversitat i complexitat de milions de persones àrabs.

SALA B

19h.The Gas Man, 28', Iban del Campo, ElenaMari, Espanya, 2002, dvd 177.Mohamed Ramzam es un paquistanès que esguanya la vida repartint bombones de “butano” en al barri del Raval des que va arribar a Barcelona.Malgrat no disposar d’un sou i viure solament deles propines ha aconseguit portar els seus 3 fills i la seva dona des del Paquistan, i viuen en unmagatzem habilitat com a vivenda en el cor delRaval, on segueixen aferrats a la tradició musulmana del seu país.

20h.Paralelo 36 , 65', José Luis Tirado, Espanya,2004,dvd 178.Paralelo 36 és una línia imaginaria en un mapa, a la vegada que un espai real en que transcorre elviatge de la immigració clandestina a l’Estret de Gibraltar.

19hYomango Ta n g o, 7', Yomango, Espanya,2002, dvd 174.de la Compilación MAYDAY2004, P2P Fight-sharing 02Yomango va fer la descompra de Nadal. Per cele-brar l’aniversari de les revoltes argentines…. Quèmillor que aprofitar les generoses ofertes nadalen-ques de les nostres cadenes de supermercats, elstentacles dels quals arriben des d’Europa fins al’Amèrica Llatina: “ampolles de Cava: emporti-se’n14 i paguin 0! Al dia següent cassolades i concen-tracions davant de seus bancàries al centre de laciutat. Yomango penetra a l’interior de Banc deSantander per destapar les ampolles i brindar pelpoble argentí, i portar al cor de la metròpoli, sotauna pluja de cava, el crit “que se vayan todos”començant per les multinacionals i els bancs querampinyen argentina.

19h.10Pakistanis en BCN (Captura el Raval), 20',Mohamed Laiti, Galeem Uddin, MuhammadSuleman Ta h i r, Moises Paredes Amad,Espanya, 2004, dvd 139.Recorregut per la vida dels Pakistanesos deBarcelona. Ens parlen sobre la seva feina, el seuviatge fins arribar a Barcelona la seva família, entred'altres. Visitem alguns dels llocs on solen estar: la

Rambla del Raval, els locutoris, la platja de laBarceloneta i les tres Xemeneies.

19h.30El Encierro en la Iglesia del Pi, 20’, RabiaWilliams, Espanya, 2004, dvd 157.Un capítol d’ un llarg projecte sobre la lluita delsimmigrants amb papers i sense. El segment relatala nit dels tancaments de juny de 2004 a l’interiorde l’església del Pi, donant a conèixer el desenvolu-pament de les assembles, sota la pressió delgovern, els sindicats majoritaris, la policia, i poste-riorment les declaracions a través de la premsa.

19h.50Pacipaciana 11', Itàlia, 2004, dvd 174.de la Compilació MAYDAY2004, P2P Fight-sharing 02. Treball flexible, vida incerta i precària, infotreball, ex-p ropiació del treball comunicatiu per servir a la trans-nacional que governa l’imperi… les condicions delprecari treball temporal en que es troben milions depersones en la societat global que s’està construint.

20h.02Intermittenti dello spettacolo, 27', França,2004, dvd 174.de la Compilació MAYDAY2004, P2P Fight-sharing 02.

Obra col·lectiva no comercial dedicada a la lluitaactiva contra la publicitat, la televisió estúpida, lapremsa servil, la cultura del consum, la ideologianeoliberal i el ball emmascarat de la política.

20h.30Call Centers, 5’ Índia, 2004, dvd 174.de la Compilació MAYDAY2004, P2P Fight-sharing 02.“It for change es una network associada a la xarxainternacional Don Don i ha dut a terme una anàliside la globalització des d’una perspectiva feminista”.“A les centraletes de telecomunicacions del sud, lescondicions són extremes a fi de mantenir el contac-te amb el nord…”

Diumenge 30 de gener


17hEl viaje de Mazin, 55’, Fèlix Merino, Iraq /Espanya, 2003, dvd 179.Com es viu el dia a dia a l’Iraq? Sent ara que els seusd rets són ara més grans que l’època de Sadam? Coma f ronten l’augment d’inseguretat que amenaça al paísàrab? Per primer cop des del final de l’ofensiva “Lliber-t at Duradora”, un reporter conviu durant setmanesamb famílies de Bagdad per explicar la seva vidaquotidiana. I ho fan seguint les passes de MazinH e rmes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barc e l o n aque torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

18hPateram el Fòrum, 20', Un treball col·lectiuamb càmeres independents per Rabia Wi l l i a m sa Okupem les Ones, Espanya, 2004, dvd 157.L’estiu de 2004, ciutadans de Barcelona van fer unaacció aquàtica contra la hipocresia i la corrupció enel concepte i la realització del Fòrum Universal deles Cultures. El documental presenta la seva missióamb pateres al Fòrum.

18h.20Passatge Cussidó...un adéu, 30', Jord i

d’una gran empresa cauen imprevisiblement un dia,quants treballadors perden els seus llocs de treballo les seves pensions! El mercat global no és unterritori neutral, sinó un estat d’interconnexions iinterdependència sense precedents.

20h.35El Forat, 75', José Maria V. Peña, Espanya,2004, dvd 182.Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l’empresa immobi-liària encarregada de reestructurar diverses àreesde la Barcelona vella, va expropiar a baix preuvaries illes de cases del barri de la Ribera. Més tardles va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nouespai aparegut on abans hi havien les seves casescom el Forat de la Vergonya. D’aquesta maneradenunciaven una situació que consideraven degra-dant per múltiples raons: l’abandonament en quèels poders públics havia sotmès a un barri ja de persi molt castigat, les obres interminables, la pèrduade drets dels reallotjats en nous pisos, etc.

SALA B

19h.Credits included: a video in Red and Green,40', Jalal Toufic, Líban, 1995, dvd 119.Documenta la pèrdua de tradicions després d’un

Secall, Manel Muntaner, Yolanda Bermúdez,Txema Alonso, Espanya, 2004, dvd 134.(La renovació del tram final de la Diagonal alPoblenou de Barcelona amb la posada en marxa dela zona "Fòrum", suposa la desaparició física d'illessenceres de cases i d'una manera de viure). Entrevista a un grup de veïns afectats per un PERI(pla especial de reforma interior) d'una illa de casesde planta baixa al Poblenou de Barcelona. Ensexpliquen la mala gestió per part de la immobiliària i el desinterès de l'Ajuntament en tot el procés, més pendent de l'obertura del Fòrum Universal de les Cultures.

18h.50La Tierra es Nuestra, 20', Colectivo BuenosAires/ Indymedia Video (Juan Lewin, RodrigoPaz, Andres López, Pablo Boido, ManuelPalacios), Argentina, 2004,dvd 142.Vídeo informe sobre la presa de ter res del“Movimiento de Trabajadores Desocupados”, el 26de juny al partit La Matanza, a la perifèria de la ciu-tat de Buenos Aires. El relat ens apropa a la com-pressió de les formes d’auto-organització dels tre-balladors desocupats al voltant d’una necessitat icom l’acció directa deriva en un dur enfrontamentamb les forces de seguretat. També ens mostra lesseves propostes per pensar altres lògiques de pro-pietat, fora de la societat capitalista.

19h.10La Barcelona que no se ve, la que seesconde (Captura Raval), 17', Blanca IsabelC a rdoso, Enrico Missana, Fatima Kamal,Marta Cortiona, Espanya, 2004, dvd 138.“A mi em sembla que els polítics no han llegit caphistòria, ni moderna ni antiga. Les situacions esrepeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revo-lució es tornarà a repetir, perque tornarà a sernecessària. Que parin compte els caps mundials,assassins com el senyor Bush… Aquesta és unaBarcelona que no es veu, que s’amaga”.

19h.25Cocktail Hour, 10', Infernal Noise Brigade,EUA, 2003, dvd 171.El segundo ¡Tchung! vs. The State és un homenatgea les relacions d’un grup de música, els policies ibombers del seu barri en els anys 90. Un vídeo queutilitza enregistraments domèstics d’actuacions endirecte i els assaigs, intervencions de la policia icaos al carrer.

19h.35Turbulences, 60’, Carole Poliquin, Canadà,1997, dvd 181.Què succeeix quan una papallona mou les sevesales? L’aire es mou al seu voltant i desencadena unhuracà a l’altre costat del globus? I si les accions

d e s a s t re (quinze anys de guerra al Líban); crea motsencreuats plens als que hi resten espais en blanc, aun país que els rètols de les botigues continuendestruïts; mostra la sublim arquitectura de maonsque apareix a Beirut el 1992, una època que semblaempènyer els àrabs a l’edat de pedra (palestins tirantpedres a l’exercit israelià als territoris ocupats, etc.)i utilitza la ficció per a documentar l’erupció d’efec-tes psicòtics dins i fora dels hospitals psiquiàtrics.

19h.40Mine de Rien, 84', Christian Barani, G.R e y n a rd, França / Kazakhastan, 2004, dvd 183.Karaganda, segona ciutat de Kazakhastan, empla -çada al sud de les estepes, va ser construïda el1930 per la mà d’obra dels presoners deportats capa un immens Karlag sobre un conca minera. Avui, elpedestal econòmic de la ciutat s’ha enfonsat apor-tant una pauperització considerable. Mine de Rien representa el temps de la transició, dela inestabilitat entre dos estats, entre el sentimentd’abandó i l’esperança capitalista. Un estat passat,vençut, i un estat en progrés, fantasiat, inevitable.La pel·lícula té la forma d’aquest passatge quegenera el caos, l’adaptació, el sofriment, que revelal’incapacitat de ser: un temps on l’ésser humà ja noes pot considerar com una massa, sinó que s’had’entreveure com a suma d’individus.

ALTRES OBRES INCLOSESALS ARXIUS 2005Consultables a partir del 25 gener 2005

11 $, 7’ Eduardo Díaz, Espanya,2004.dvd 148.Ficció i realitat es creuen; davant elperill, l’heroi de ficció irromp tot i l’advertència del seu pare de noimmiscuir-se en els assumptes delshomes... davant l’indubtable respectea les víctimes, sens dubte estem parlant d’una altra cosa.

4 días de mayo, seis mesesdespués, 90’ El Tronco deSenegal, Espanya, 2003, dvd 125.El documental 4 dies de Maig, sismesos després és una produccióaudiovisual que tracta el tema delPrestige (petrolier que s’enfonsà enaigües gallegues el 2002 i que vessàal mar, i consegüentment a les costes,50.000 tones de fuel de mala qualitat)i les seves conseqüències ecològi-ques, polítiques i socials.

20 días de Noviembre. Despuésde una revuelta, 90’, El Troncode Senegal, Bolívia / Espanya,2004, dvd 126.El documental ha estat rodat durantun viatge a Bolívia després de la re v o l-

ta popular d’Octubre, que començàamb l’oposició al projecte d’exporta-ció de gas als EUA i va acabar-seamb les dimissions del presidentSánchez de Losada i d’altres minis -tres. Les veus recollides al documen-tal proporcionen informació sobre lescondicions econòmiques, polítiques isocials del país i suggereixen unareflexió més general sobre el procésde globalització i el paper de les multi-nacionals als països d’Amèrica Llatina.

Afghan Massacre (The Convoyof Death), 50', Jamie Doran, GB,2002, dvd 184.Afghan Massacre conta la història delterrible viatge forçat que van empren-dre uns 3.000 presos que van rendir-se a les forces afganeses aliadesd’Estats Units, després del setge deKunduz. Els presoners foren obligats aintroduir-se en contenidors i, quancomençaren a cridar demanant aireper a respirar, els soldats afganesosels van disparar. Els més afortunatsmoriren els primers minuts. La restava haver de patir un llarg viatge dequatre dies per una esgarrifosa car re-

tera. Tan assedegats estaven que vanesgarrapar la pell dels seus companysper llepar la suor i, fins i tot, van beurela sang de les seves ferides. Aquest documental conta com lesForces Especials nord-americanes vanprendre el control de la situació, por-taren als contenidors els presonersvius i morts fins al desert, on els vanmatar a tots i els enterraren. En algunlloc d’aquell desert, una fossa comunaalberga els cadàvers d’uns tres miltalibans. El documental també explica com elPentàgon va mentir al món per dissi-mular el seu paper en la major atroci-tat de la guerra afganesa. Aquest és eldocumental que no volen que vegis.La producció d’aquest documental esva allargar uns deu mesos en condi -cions perilloses, alguns testimonis vanser amenaçats, l’equip de producció vahaver de desaparèixer i l’investigadorva ser colpejat gairebé fins a la mort.

Age of disord e r, 42’ Hibz ut-Ta h r i r,Khilafah, GB, 2004, dvd 185.Els efectes del comunisme, del nacio -nalisme i del capitalisme al segle XX i

la seva solució. Les anomenadesnacions civilitzades occidentals portenla resta del món a témer el retorn del’Islam com una forma de vida quenomés ofereix foscor, retard i pobresa,incapaç d’oferir un lideratge intel·lec -tual per a la humanitat al mónmodern.Però és justament el segle XX, unsegle dominat per ideologies secularsi no per l’Islam, el que la històriarecordarà com l’època més fosca isagnant, i la menys tolerant, mai vista.Aquest documental explora els efec-tes de les ideologies falses i erròniesdel capitalisme i del comunisme i elllaç superficial i inhumà que és elnacionalisme. La misèria, el dolor i elsofriment que han causat. Per poderentendre que són aquestes idees i nol’Islam les que han plantejat les ame-naces més grans per a l’humanitat,enfonsant el món en un estat d’agita-ció i caos.

Ah!: The Hopeful Pageantry OfBread & Puppet, 84', TamarSchumann, Dee Dee Halleck,EUA, 2002, dvd 186.

El Bread and Puppet Theater ha estatuna font d’esperança i visió per a per-sones d’arreu del món. Ha representatel seu treball en teatres, universitats,esglésies i parcs, però sobretot alscarrers. Bread and Puppet ha ensen-yat a generacions d’activistes a cons -truir marionetes gegants, pintar pan-cartes iconogràfiques i dissenyar car-tells per a la mobilització. Aquest treball és en part un documen -tal, en part la història del teatre, enp a rt una recepta per a fer-ho tu mateix.

Aller Ne Suffit Pas, 55', JosephMarando, França / Marroc 2002,dvd 187.L’autor viatja amb un grup de donesjoves d’origen marroquí a visitar lesseves famílies. Un relat de migració,retrobades i pèrdues.

America Wake up! (or Waco),Alex Jones, EUA, 2002, dvd 188.Aquest vídeo mostra com el gover namericà va anar molt més enllà delsseus poders constitucionals, i l’encim -bellament posterior amb els BranchDavidians a Waco, Texas.

Arab Stereotypes, 200', EUA,1998 dvd 190, dvd 191, dvd 192,dvd 193.Una col·lecció de documentals, dibui-xos animats i pel·lícules mudes queens mostren els estereotips mésextrems entorn al món àrab que sovinttrobàvem als mitjans de comunicació ientreteniment occidentals a la primerameitat del segle XX.P a rt 1:Tom & Jerry gypped in Egypt, 44’.P a rt 2: Hal Roach: Grief In Baghdad, 47’.Part 3: George Melies: Palace of the

Arabian Nights, 58’.Part 4: Outposts of theForeign Legion, 51’.

Arna’s children, 85’,Juliano Mer Khamis,Danniel Danniel, Israel /Holanda, 2004, dvd 189.Yussuf va cometre unatemptat suïcida a Haderael 2001, Ashraf va morir amans de l’exèrcit israelià enuna batalla en el camp derefugiats de Jenin i Ala diri -gia les Brigades d’Al Aqsa aJenin fins que el van matar

el novembre de 2002. Juliano MerKhamis els coneixia des que erenpetits i els va filmar des de 1989 fins a1996 en el grup de teatre que dirigia.A l’abril de 2002 torna a Jenin amb laseva càmera per esbrinar què els vapassar a aquests joves que tantconeixia i estimava. Juliano MerKhamis és fill de la jueva Arna Mer id’un palestí que es casaren als anys50. Juliano és, avui dia, un dels princi-pals actors de la regió. Arna Mer vaestablir un sistema educatiu alternatiu

per tal de reemplaçar el sistema edu-catiu formal, pràcticament destruït perl’ocupació israeliana. Arna’s Childrenens ofereix una magnífica connexióentre passat i present, ja que el retornde Juliano Mer Khamis a Jenin li va ferveure que allà tot havia canviat...

Âshûrâ: This Blood Spilled inMy veins, 100’, Jalal Toufic,Líban, 2002, dvd 120.L’any 680 Al-Husayn, nét del profetaMuhammad i fill d’Alî, el primer Imamxiïta, fou assassinat juntament ambdiversos membres de la seva família.Aquest record és com una tortura pera mi. Però també podria dir el mateixde qualsevol record, ja que d’algunamanera tot record abraça el comença-ment de la memòria mateixa, la torturaque l’home va haver de sobreviure perarribar a recordar (Nietzsche). La com-memoració anual de Âshûrâ no tractaúnicament de mantenir la memòria delpassat, sinó la memòria del futur, par-ticularment la promesa del Parousiadel dotzè Imam, Mahdî, el desitjat -encara que hagin passat mil anys desde la seva desaparició, i la promesa dels

xiïtes Dotzens que esperarien la sevaarribada. ‘Âshûrâ’: la condició de pos -sibilitat d’una promesa incondicional.

Bandiera Rossa, 3', BouchraKhalili, Marroc / França, 2004,dvd 194.La bandera marroquina és vermella. Elvermell és un dels colors de l’Islam,però també és el color de la revolució.Dues imatges. Una, és heroica: labandera. L’altre, trivial: joves passe-jant. Entre aquestes dues imatges unacançó: Bandiera Rossa.

Buildings And Grounds: TheAngst Archive, 45’ Ken Kobland,EUA, 2003, dvd 195.Aquest vídeo tranquil i meditatiu ésuna investigació filosòfica, la històriad’un viatge i, en darrere instància, unassaig -pel·lícula que es planteja pre-guntes a l’estil d’Aleksandr Sokorov oel Godard més recent. Buildings andGrounds ens ofereix cuidadosamentemmarcades imatges d’escenarisurbans, instal·lacions industrials,deserts i altres paisatges evocatorisamb fragments de reflexions fetes per

grans del cinema com Fassbinder,Fellini, Bergman i Tarkovsky, convertitsen narració a l’estil d’un diari. Les pre-guntes i reflexions de Kobland sem-blen surar sobre imatges quasi total -ment buides de cossos humans omoviment, evocant un món bell imelangiós.

Biographie de la pierre, 7',Abdelghani Bibt, Marroc, dvd 194.La biografia de la pedra és un crit decòlera, d’indignació i de contesta alscrims i barbàries que succeeixen ar reu

del món, un critcontra l’aspror de lapedra que defuig totdiàleg.

Black and Gold,72', Bignoise-films, EUA, 1999,dvd 196.“Germans iGermanes... ha arri-bat el moment d’a-nar al Downtown”Els Latin King andQueen Nation, que

havien estat la banda més perillosa deNova York, es troben amb la descon-fiança dels mitjans, de l’ajuntament ide la policia quan proven de sortir delmón del crim i convertir-se en unmoviment polític a l’estil dels BlackPanthers.

Boujad, an nest in the heat, 45',Hakim Belabbes, EUA / Mar roc,1992, dvd 129. Boujad constitueix una mirada perso-nal i angoixada als temes de la sepa-ració, la independència i el retorn. La

crònica del viatge que el director de lapel·lícula realitzà des de casa seva, aChicago, a la seva ciutat natal, Boujad(Marroc), per visitar la seva família. Laseva exploració de les relacions fami-liars és conscient i a voltes dolorosa-ment honesta. Som testimonis delsmoments més privats en companyiade la seva família. La pel·lícula deBelabbes explora de forma íntima elsespais domèstics i els rituals religio -sos de les relacions intrafamiliars,especialment quan contrasten amb laruptura dels valors tradicionals que undels seus membres ha portat a terme.

Camal, 13’, Miguel Alvear,Equa-dor, 2000, dvd 197.Una mirada poètica i penetrant al vellCamal (escorxador) de Quito i la rutinade la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes ladespresa emocional amb què s’esde-vé el procés de convertir animals viusen carn per al consum massiu. Al capi a la fi és un treball com qualsevolaltre, una rutina. L’olor de l’indret éstèbia i penetrant, el soroll intens, elsvermells dominants. I a aquest

ambient, que per a l’observador inge-nu és aterrador i nauseabund, conco-rren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se eljornal. No serà que tant d’esforç, tantamort té un motiu ulterior?”.

Captura Raval, Taller de Vídeo,Teb, CCCB, ovni, Espanya, 2004,dvd 138, dvd 139.El barri del Raval de Barcelona com apunt d’intersecció entre les diferentscultures del món, a través de la veude les persones que han volgut parti-cipar al projecte del Taller de Vídeo.La multiculturalitat és tractada aquícom una metàfora dels camins que esramifiquen i com una possibilitat d’a-prendre de la diversitat.

Casa Plage, Bouchra Khalili, 2’,Marroc / França, 2004, dvd 194.La platja com a territori polític i social:Que potser l’himne nacional mar roquíestà dedicat els joves que passegenper les platges i els nois que s’ofega-ren al Mediterrani?

Children of Fire, 50’, Mai Masri,

Palestina, 1990, dvd 198.Quan la realitzadora Mai Masri torna ala seva ciutat de Nablus, desprésd’haver passat catorze anys fora, estroba amb una nova generació de llui-tadors palestins: els nens de laIntifada.

C h i l d ren of Shatila, 50’, MaiM a s r i , Líban,1990, dvd 199.Fins que va ocórrerla terrible i impac-tant massacre el1982, molta gent nosabia que existís elcamp de refugiatsShatila al Líban.Situat dins l’anome-nat “cinturó de lamisèria”, més de15.000 palestins ilibanesos viuen aShatila, compartintuna vida en què totspateixen el despla-çament, l’atur i lapobresa. Cinquantaanys després de l’e-xili dels seus avis de

Palestina, els nens de Shatila provend’encarar-se a la realitat d’ésser refu-giats en un camp que ha passat perun setge, una massacre i la fam.

Choco Banana in North Caro-lina, 52’, Nisan Katz, EUA /Israel, 2003, dvd 200Amèrica vista des del punt de vistadel venedor de gelats israelià.

Aquest documental és un retrat delsbarris d’una ciutat nord-americana através dels seus comerciants de gelatambulants. El documental segueixdiversos venedors en els seuscamions per la ciutat de Charlotte,Carolina del Nord.

Clapper, 58’, Ammar Al-Beik,Síria, 2003, dvd 201.El realitzador Siri Ammar al-Beik utilit-za tota una sèrie d’enginyosos artificisper a abordar una petita comunitatmonàstica que viu el diàleg cristià -islàmic.

Crossing Kalandia, 52', SobhiAl-Zobaidi, Palestina, 2002, dvd202, dvd 203. P renent la forma d’un diari íntim, aquestdocumental mostra la vida d’una famí-lia palestina i el seu poble durant unany de la Intifada. Kalandia és el nomd’un camp de refugiats, situat entreRamallah i Jerusalem, que ha esdevin-gut un dels llocs del territori palestí onl’exèrcit israelià porta a terme méscontrols. Amb material enregistratentre maig de 2001 i agost de 2002,

Crossing Kalandia ofereix una visióúnica de la situació actual a Palestina.

Dangerous Concepts:Terrorism,22’, Hibz ut-Tahrir, Khilafah, GB,2004, dvd 204.Aquest documental únic, basat en elllibre Dangerous Concepts de Hizb ut-Tahrir, explica les opinions i els perillsque suposen per a la Ummah (Comuni-tat) islàmica. Perquè ella les pugui conèi- xer i prendre la posició necessària.

Dieu me Pard o n n e, 8’15”, MounirFatmi, França, 2005, dvd 194.Aquest vídeo es realitza a partir d’i -matges televisives gravades entre2001 i 2004. Una gran part d’aquestsenregistraments pro-venen d’un taller en elquè es convidava elsparticipants a gravarzapping televisiu ambaccés a totes lescadenes del món. Unha dit del profetaMuhammad, que ser-veix de fil conductor:“La primera mirada

vers una dona és per a tu, la segonaés per al diable i la tercera és uncrim.”Les mirades es desplacen cap ala imatge televisiva i ens demostrencom la repetició i la pobresa dels frag-ments d’actualitat ens col·loquen alpaper d’un voyeur. Així doncs, la tele-visió crea una situació d’ambigüitat i,insidiosament, ens fa gaudir d’unamanera quasi eròtica amb aquestesimatges catastròfiques però curiosa-ment belles.

Don't Call me Crazy on the 4thof July, 36', Richard Pell, EUA,2003, dvd 205.Per què pensa Bob Lansber ry quealgú li està robant el cor reu? Per què

la CIA pensa que els russos acapara-ren el mercat global de LSD? Per quèodia Ted Kaczinsi el seu professord’universitat? Per què el Dr. JoséDelgado no té por d’un toro brau?

Edward Said. The Myth of theClash of Civilization, 50', EUA,1998, dvd 206.Un dels principals pensadors delsdarrers cent anys parla sobre elsmites perillosos que alimenten la polí -tica exterior americana a la postguerrafreda. En aquest important discurs a laUniversitat de Massachussets, Saiddesmunta els principals dogmes de lapolítica exterior actual basats en laidea que els conflictes i el xoc entre

diferents “civilitza-cions” (l’occidental,la islàmica, la confu-cionista) defineixenel món contempora-ni. Said explica queles conseqüènciesde simplificar i definiren termes generals iabstractes el querealment són grups

de persones diversos, complexes icontradictoris poden ser desastroses.A la seva conclusió parla del reptefonamental a què s’enfronta la huma-nitat a finals de segle i proposa unavisió basada en la “coexistència” de ladiferència.

Fes. Ciutat Interior, 4h 30’, AbuAli, Marroc / Espanya, 2002, dvd135,dvd 136, dvd 137.Un viatge iniciàtic a l’interior de la ciu-tat de Fes mitjançant fragments queil·lustren diferents aspectes del teixitantropològic, sociològic, urbanístic ireligiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l’exposicióque, sota el mateix títol, es va realitzaral Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona l’any 2002 (Un projected’Albert García-Espuche i Toni Serra).

Festin, 8’, Mounir Fatmi, França,2002, dvd194.Com aconseguir escapar de la tram-pa? Com arribar a lluitar contra elmonstre de la necessitat, que et faperdre tota forma humana, aquell‘mono’ que et devora la nuca i et fa

depenent, un presoner del consum, unesclau del paradís artificial? Totesaquestes qüestions s’extrauen dels lli -bres de William Burroughs, addicte ales drogues fins als 50 anys, edat a laqual finalment escapà dels horrors del’addicció. Al seu pròleg a L’esmorzarnu, Gérard-Georges Lemaire escriud’ell: "(...) era salvatgement interessaten les tècniques de control en un sen-tit ampli, des del codi Maia, que des-cobrí a Mèxic, fins a les manipulacionsoperades pels mass media, la CIA idiverses sectes americanes. WilliamBurroughs és un defensor infatigabledel lliure albir de l’ésser humà, sotmèsa sistemes coercitius de tota mena,alguns totalitaris, altres més subtils,més sofisticats, que prenen possessióde l’ésser humà a través de camins per-v e r s o s i íntims: el desig, per exemple”.

Frames / Fragmentos, 70’, GlòriaMartí, Espanya, 2003, dvd 144.“(...) Aquests vídeos recullen algunstemes de gran presència a les socie-tats contemporànies. El mestissatge,la violència, la marginalitat, el xoc decultures… com a manifestacions d’a-

quell concepte de Frontera (territorial,social, política, psicològica).Problemàtiques que es podrien resu-mir en aquella profunda sensació desolitud que impregna aquests tre-balls”. Juan Bautista Peiro.

Garden, 90', Adi Barash, RuthieShatz, Israel, 2003, dvd 207.Nino i Dudu són joves chaperos quetreballen a “l’electricity garden”, una

zona cèntrica de Tel-Aviv. Durant un anyels realitzadorssegueixen el seu diaa dia i veiem com estransformen lesseves vides i evolu-ciona la seva amis-tat. Els dos joves estroben al carrer des-prés de fugir delsabusos per part demembres de lesseves famílies i esguanyen la vida ambla prostitució. Totsdos són supervi-vents i la seva sim-

patia i força de voluntat fan que siguinl’elit dels joves chaperos del Garden.Amics des que es van conèixer en unalluita al carrer el 2002, són el fil con-ductor del documental. A través de la història de la seva amistat podem veure la dura realitatde la prostitució adolescent i també la complexitat d’ésser palestí, àrab-israelià i emigrant a Israel.Sempre fugint...

Hágase tu voluntad, 22’, VirginiaGarcía del Pino, Mèxic, 2004, dvd 197. Converses entre minyones i senyoresa Mèxic DF.

Hamdulilllah Dar al Ajira, 15’,Abu Ali, Marroc / Espanya, 2004,dvd 133.Un Sheikh desconegut a un lloc ambprou feines vist: “El destí té l’ampladad’una mà i quatre dits, és l’ampladad’una tomba. Qui té 40 autobusos,realment què té? Qui té quatre fin -ques, pobret!, què és el que té?: unatomba….”

Hamdulilllah Dhia Dikr, 15’, Abu Ali, Marroc / Espanya, 2004, dvd 133.El sacrifici. Les ensenyances de lamort, els seus espais oberts.

Hezbollah, 3h, Líban, 2003, dvd 209.L’apogeu de Hezbollah com a partitpolític comença el 1982, quan un grupde fidels islàmics decideixen establiruna fórmula concreta com a solució a

la debilitat prevalent en la lluita contraIsrael i per aconseguir els objectius del’Islam.Des de bon principi, Hezbollah estàestretament associat amb la lluita islà -mica a Iran, la qual condiciona la tra-jectòria d’aquest partit. Hezbollah va ser establert per mem-bres d’organitzacions i partits, tantislamites com nacionalistes, i delsmoviments independents entre elsjoves. El partit té lligams religiososamb l’Imam Jomeini, i més tard ambl’Imam Jamenei.

Hidden Wars Of Desert Storm,60’, Audrey Brohy, GerardUngerman, Iraq, 2000, dvd 210.El 2 d’agost de 1990, SaddamHussein va enviar tropes iraquianescontra Kuwait i aquest atac va derivaren la primera crisi internacional del’era post-soviètica. Però, va agafarper sorpresa el món aquesta invasió?Van exhaurir-se totes les vies diplomà-tiques per resoldre el conflicte pacífi-cament? Existia alguna amenaçad’Iraq cap a Aràbia Saudita o qualse-vol altra nació del Golf? Per què no va

acompanyar Amèrica la seva retòricaanti-Saddam amb suport real alsgrups d’oposició iraquians? Atès queno serviren per debilitar el poder deSaddam Hussein, de què van servirles sancions d’ EUA contra l’Iraq? Quèés la misteriosa “Síndrome de la gue-rra del Golf” que continua afectantmilers de veterans d’aquella guerra iciutadans iraquians?

Introduction to the End of anArgument: Speaking for One-self… / Speaking for Others ,41’, Jayce Salloum, Elia Suleiman,EUA / Palestina, 1990, dvd 131.Invertint les formes de representacióque predominen als mitjans de comu -nicació, el quadre de vistes i obressonores apropiades que presentaaquesta cinta, altament cinètic, fun-

ciona amb total sin-ceritat per treure ala llum els prejudicisracials que s’ama-guen rere les imat-ges familiars. Elmagatzem d’ideesmal construïdessobre la culturaàrab es mostra entot el seu esplendorcinemàtic. Salloum iSuleiman han creatuna narrativa sor-prenentment irònicaque escarneix lahistòria políticad’Orient Mitjà. Através de certes fra-

ses polítiques clau, veiem una sèrie dedistorsions repetides transformar-seen política exterior. Speaking forOneself… constitueix el primer intentd’unificar en una sola cosa la imatge il’acte.

Iraq - In The Name of Freedom,34', An-Nahda Media Pro d u c t i o n s ,GB, 2004, dvd 211.Abans de llançar la seva guerra contral’Iraq, les forces de la coalició vanprometre acabar amb dictadures comla de Saddam i implementar llibertat idemocràcia. Anglaterra i Amèricacomençaren la seva guerra brutal con -tra el poble iraquià, majoritàriamentàrab, en nom de la Llibertat. Llunyd’acceptar l’ocupació de les forces dela coalició, els iraquians han refusat laimposició forçosa d’aquesta democrà-cia i llibertat. Amèrica ha instal·lat unnou dictador enlloc de Saddam, isegueix la seva escomesa sobre lesciutats i els pobles d’Iraq, que nomésdesitgen conservar la seva indepen-dència. Un documental de gran forçaque posa en dubte les justificacionsper a la guerra, mostra la crueltat a la

què han sotmès els iraquians i ofereixla seva visió (basada en l’acció) perles comunitats musulmanes de laGran Bretanya i l’occident.

La Ciudad de la Espera , 60',Prod. Multicanal i Elegant MobFilm, Espanya, 2002, dvd 212.Aquest documental aborda el feno-men de l’emigració sota una doblemirada: por un costat, des de la de lasocietat d’origen, i per l’altre, des dela d’aquells que es queden.

Las Consecuencias del PlanColòmbia para Venezuela, 68’,A l e s s a n d ro Bombassei, Colòmbia,2004, dvd 213.El conflicte armat a Colòmbia s’haestès durant el mandat del presidentUribe. Grups de població civil creuenla frontera amb Veneçuela per fugir dela violència paramilitar.Quines són a llarg termini les conse -qüències del conflicte colombià per aVeneçuela i per a la regió? Què hi hadarrera del tradicional servilisme pro-nordamericà de l’oligarquia colombiana?

La Resistència del Maíz, 18’, Min-gaSocial, Equador, 2003, dvd 214.Fins a on arriba el Pla ALCA? A quiafecta majoritàriament i a qui beneficiaparticularment? L’aplicació del plaregional ALCA és una tragèdia per auna multitud de camperols (indígenes,en la seva majoria) i d’habitantsurbans sense recursos, és a dir, per ala gran majoria de la població d’a-quests països del nord deSudamèrica.

Laberinto de Mentiras, 27’, Ibandel Campo, Ixiar Rozas, Espanya,2004, dvd 177.Documental que recull les reflexionsde John Beger, Bernardo Atxaga,Gianni Celati, Joaquín Jordá i AbdelAziz sobre com trencar el laberint dementides que avui ens atrapa.Aquests i altres creadors que vanestar entre els ports de Livorno,Bilbao, Nàpols i Barcelona van teixintels fils d’ Ariadnna necessaris per sor-tir del laberint del món.

Les Ciseaux, 12’, Mounir Fatmi,França, 2003, dvd 194.

“Un home i una dona fan l’amor, com-parteixen el plaer com tisores que escreuen. La parella, com un parell detisores mordaç, perilloses i sublims.Les ciseaux és un vídeo realitzat apartir de les imatges de la pel·lícula deNabil Ayouch Une minute de soleil enmoins, ambdues prohibides alMarroc”. Mounir Fatmi.

Local Angel, Theological Poli-tical Fragments, After WalterBenjamin and GershomShalom, 70’, Udi Aloni, EUA /Israel, 2003, dvd 215.Un documental sobre les causes his -tòriques i les contradiccions actualsdel conflicte palestí-israelià. Un viatgeprofundament personal que combinapoesia, música i imatges tan boniquescom terribles, per crear una obra d’artsurrealista, amb un desenllaç queuneix tots els seus elements i pot sor-prendre.

MAYDAY2004, P2P Fightsharing02, Itàlia, 2004, dvd 174.Ferroviaris, chainworkers, precaris dela informació, treballadors temporals

francesos del món de l’espectacle,Yomango, vaguistes de Macdonal’s...Conflictes i vagues a llocs de feina,accions, piquets, protestes i reivindi-cacions per a la defensa i conquestade nous drets socials.

Metamorfosi, Maxine Harris,Sheldon Rochlin, EUA, dvd 216.Un “triàleg” en què Terence McKenna,Rupert Sheldrake i Ralph Abrahamparlen sobre la relació entre el caos, lacreativitat i la imaginació. L’ esvoletecd’una papallona pot desfermar l’hura-cà. Això no és una afirmació poètica,és una descripció exacta dins d’unacerta manera d’entendre la natura. Ésa dir, els canvis minúsculs donen lloca cascades en les quals es desplaceni pertorben estats sencers.

Napoli Centrale, 9’, BouchraKhalili, Itàlia / Marroc / França,2002, dvd 129.La nit. Travessar en cotxe una ciutatmediterrània. La seva llar invisible ifugissera, absorbida per la visió delpaisatge urbà. Al mateix temps, unaveu masculina ens relata un passeig

nocturn i solitari, sense objecte clar,fet per deixar passar el temps abansde la partença final. La partida d’unhome en trànsit o un futur exiliat.

Okupa, 8‘, it's all lies, Espanya /Israel, 2003, dvd 153.Són tot mentides. Un documentalsobre les manifestacions multitudinà-ries pels carrers de Barcelona en con-tra dels desallotjaments i l’especulació.

On Boys, Girls, and the Veil,72’, Yousry Nasrallah, Egipte,1995, dvd 217. En aquest documental seguimBassam Samra (protagonista i amicdel realitzador) per explorar des d’unnou punt de vista un tema que a occi-dent sovint es dramatitza. De maneramolt natural, noies i nois parlen sobreel “hijab” i el que significa en termessocials. Per a la majoria d’ells, el velno és tant una obligació religiosa com,sobretot, una construcció social queassenyala la respectabilitat o la inno -cència sexual de les noies. Però quanparlen entre ells, la majoria dels noisreconeixen la doble moral sexual.

Panorama Ephemera, 90', RickPrelinger, EUA, 2004, dvd 218.Un collage audiovisual de fragmentsrecuperats d’una col·lecció de pel·lícu-les efímeres (publicitàries, educacio-nals, industrials i d’aficionats) que ensofereix un viatge pels paisatges con -tradictoris de l’Amèrica del segle XX.A través de les visions subjectives dela pel·lícula es construeix una històriad’Amèrica plena d’horror i esperança,

una història queresulta familiar i avegades sorprenent.Panorama Ephemerase concentra en lesactivitats i imatgesfamiliars i mítiques aAmèrica (1626-1978).

Papillond’Amour, 4',Nicolas Provost,Bèlgica, 2003,dvd 219.Provost aplica l’efec-te “mirall” a frag-ments de la pel·lículaRashomon d’Akira

Kurasawa per crear una escenaal·lucinaria d’una transformació de cri -sàlida-dona a papallona que implosio -na. Una experiència física audiovisualque produeix originals reflexions sobrel’Amor i les seves monstruositats líri -ques.

Perro Corazón, 25’, Abu Ali,Marroc, 1998-2004, dvd 172.

1998 Tànger. Converses al bar LaPoste amb l’escriptor tangeríMohammed Chukri i el poeta novaior -quès Ira Cohen; històries de mort,desencontres (malentesos) i pèrduessota la flassada de l’amistat.

Pirates, 56’, David Combe, Jean-M a rc Barbieux, ARTE France/Pro -gram 33, França, 2004 dvd 208. Hakim Bey. Anarchy in USA, BlackBlock, Autónomos, MC5, SeaShepherd.

Playboy, 5’, Jackie Salloum,EUA, 2003, dvd 129.Confessions d’un exagent de la CIA ala revista Playboy.

Reason is a name given tocollective thought 2002-2003, 3’/ ballad of the flag 2002-2003, 4’Caraballo-Farman, EUA /Argentina, 2003, dvd 149.Cadascuna d’aquestes obres fou gra-vada en un lloc concret i en unmoment concret, però podien haverestat altres llocs, en d’altres momentsde la història: els seguidors de l’altre

equip, partidaris d’una altra causa,membres d’una tribu diferent. Lesmultituds apareixen quan desapareixel concret. Allò concret temporal itambé allò concret de les emocions,necessitats, pensaments, desitjos iesperances. Volíem evocar els perills itambé la força i l’eufòria dels estatsde l’existència col·lectiva.

Reverend Billy & The Church ofStop Shopping, 60', DietmarPost, EUA / Alemanya / Espanya,2002, dvd 220.Las accions/performances delReverend Billy, predicador de la esglé-sia per l’Aturar les Compres, dins ifora de les cafeteries Starbucks i boti-gues Disney acaben sovint amb ladetenció del reverend. El Reverend Billy afirma que tot canvisocial comença amb actes de des -obediència civil i inclou entre els seusherois els moviments pacifistes i dedrets civils i laborals.

Saint of globalisation: señorCambio 2003, 2’/ Gaseosa fría2003, 3’ Caraballo-Farman, EUA /

Argentina, 2003, dvd 149.Els venedors ambulants treballen a lesesquerdes de la globalització, venentels fetitxes de la globalització comer -cial – figures d’en Hulk, 7-up, monedanacional i estrangera, però no al mer-cat oficial, del qual estan exclosos. Laseva feina és constant, un esforç diariheroic i a la vegada sisifista, ja que,tot i la seva astúcia, inventiva i suor,els resultats són poca cosa (compa-rats amb els beneficis dels campionsde la globalització). El món et passaper davant i en acabar el dia recullsles teves coses i te’n vas, i en la tevaabsència el món continua igual comsempre.

Seffar [Fes. Ciutat Interior], 11’,Abu Ali, Marroc / Espanya, 2004,dvd 133.De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencisi oliveres al vent, contemplacions,laberints i somnis. Abdelfettah Seffar,un artesà que durant molts anys vis-qué a Londres i va decidir tornar, ensparla de la seva visió de Fes, una ciu-tat velada, i reflexiona sobre occident iels seus conflictes.

Sentenciados sin juicio, 50’,Eliseo Blay Climent, Espanya,2003, dvd 221, dvd 222.A la dècada dels setanta quasi 50.000persones (homosexuals, dropos,malfactors...) foren empresonats

a Espanya sense dret a un advocat,sense judici, sense delicte, gràcies a la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social. Una petita part dels processats vaanar a parar a presons especials. Lamajoria va complir la seva condemnaal costat de delinqüents comuns. Allàforen vexats, apallissats, alguns vio-lats diàriament pels seus propis com-panys. Tot això succeïa davant la indi-ferència dels funcionaris de presons,jutges i policies. Als homosexuals els van arribar a aplicar cor rents elèctriques. Això sí, sota supervisió psiquiàtrica. La llei va deixar d’aplicar-se a princi-pis dels 80, però la societat civil, lapolicia i els propis represaliats consideren el seu pas per la presócom un estigma. Tots preferiren callar.I així, aquells terribles fets van caureen l’oblit.

She was Cuba, 17’, Ho Tam,Cuba / Canadà, 2003, dvd 219.Utilitzant la pel·lícula clàssica russa-cubana I am Cuba com a punt de par-tida, She Was Cuba explora aspectesde la memòria, el temps ja passat i elque en roman.La primera de les dues trames dela pel·lícula explica la vida i la mortd’una dona cubana, Ada PérezEsquivel, que s’exilia al Canadà.És la història d’una dona de colori la seva recerca de llibertat, amori acceptació a l’exili. La protago-nista és un símbol de Cuba, itambé de tots els que han deixatenrere la seva pròpia terra per fer-se una nova vida a una altre lloc.

Suicide, 70‘, Shelly Silver, EUA,2003, dvd 223.Suicide és un llargmetratge-ficciósobre el viatge d’una dona pels cen-tres comercials, els aeroports i lesestacions de tren d’Àsia, Europa iCentreamèrica. La pel·lícula segueix ladona en la seva recerca desesperada iincansable per trobar alguna raó perseguir amb vida.

Syria Collection 2002, JeanetteSchou, Síria / Dinamarca, 2004,dvd 225.El Sufisme islàmic és un movimentreligiós molt antic que es troba enoposició a l’Islam integrista en deter -minats temes, fet que ha portat a larepressió del sufisme per part de for-ces tant polítiques com religioses. Elssufís cerquen la unió amb Déu a tra-vés de la dansa estàtica, la música i lameditació. Les formes més conegudessón les practicades pels dervitxesgiradors, però el sufisme pot trobaraltres mètodes. Aquest vídeo mostraels rituals sufís que es practiquen aSíria, transmesos de generació ageneració, i que estan relacionats ambla pràctica dels faquirs. El vídeo contébelles imatges i també escenes degran profunditat i violència.

The Hundred Videos, 4h 37’,Steve Reinke, Canadà, 1990-1 9 9 7 , dvd 226, dvd 227, dvd 228,dvd 229, dvd 230.“La pregunta que més em solen fersobre la meva feina (persones que nol’han vist) és: “De què va?”, una cosa

que mai no sé com respondre. Lasèrie no té cap tema central i mésaviat és, o així ho espero, bastantheterogènia. Generalment puc dir queestà basada en el monòleg, estructu -rada pel so de la meva pròpia veu.Potser el vídeo prototípic consistiriade dues parts: La primera seria unbucle d’imatges, apropiades d’altresfonts, amb un monòleg parlat a sobreprometent revelar un “què”. Desprésvindria el “què”, que no seria exacta-

ment allò que s’havia promès, però hiés relacionat d’alguna manera, potseruna mica poca-solta o còmica. Lasèrie sencera dura cinc hores i la ideaés veure-la com una col·lecció depoemes en prosa o contes molt curts:obre el llibre on vulguis i comença allegir, salta el que no et cridi l’atenció itorna a llegir les parts que t’agradin.Per això és una bona pensada veure’lamb un comandament a distància”.Steve Reinke.

The Pentagon, TVC o m m e rc i a l s, 18',CaneCapovolto,Itàlia, 2004, dvd 231.La postguerra i elNou Ordre Mundialcontats a través dedocumentals,pel·lícules de guerra,propaganda i fotos.Waco, OklahomaCity, l’11 de setem-bre, la guerra contrael terrorisme i les lleisespecials, l’ “Altra

Amèrica” i la destrucció de les 10esmenes. “The Pentagon” neix de lanecessitat d’unir la contra-informacióal rigor periodístic, aprofundint l’ope-ració ja iniciada amb el fals spotradiofònic d’”Irak 2 special edition”,“death for sale” i “the black mirror ofdemocracy”.

The Spirit of America Collection,56’, Film Clips, EUA, 2002, dvd 232.Com a resposta a l’11 de setembre,Film Clips va comissionar el reconegutdirector Chuck Workman per quecreés un vídeo de tres minuts utilitzantmetratge de la història del cinema quecelebrés l’esperit d’Amèrica. Es vapresentar com un regal de la indústriade l’entreteniment al poble americà, iva ser projectat a més de 10.000 pan-talles a tota Nordamèrica.

Episode 1 “The Pilot”, 28', AmericanSchool Counselor Association, EUA,2002.El seu objectiu és incentivar els estu-diants perque explorin diferents temescom: canviar el teu món, el treball enequip, les relacions racials, la com-

prensió mutua, la generositat, la tole -rància i els drets humans.

Episode 2 “The Spirit of America”, 28',American School CounselorAssociation, EUA, 2002.El seu objectiu és incentivar els estu-diants perquè explorin els trets decaràcter comuns que recolzen elpatriotisme americà, com per exem-ple: solidaritat, integritat, llibertat, dis-sensió i responsabilitat, amb una guiad’estudi escrita per l’American SchoolCounselor Association.

This Ain't no Heartland, 100',Andreas Horvath, Àustria, 2004,dvd 233.“Amèrica està al mig d’una guerra al’Iraq, però, hi ha algú per aquí a qui liimporti? Sempre que plogui....” Durantla guerra contra l’Iraq, Horvath se’n vaanar directe cap al cor dels EstatsUnits, el Midwest. Un cop allà, va ferun sondeig per conéixer les opinionsdels veïns.

Travel Agency, 8', Nabila Irshaid,Àustria / Alemanya, 2001, dvd 234.

La veu d’una guiaturística acompanyales imatges desuper-8 gravadespel pare de la realit -zadora durant unavisita familiar aPalestina i Israel alsanys 70. Un retratirònic que ofereixuna alternativa a lesimatges dels massmedia.

Visits – Ziyarat,Nabila Irshaid,Àustria /Palestina, 2004, dvd 234.Un retrat del meu pare palestí, gravatquan ens vam visitar mutuament aAlemanya i a Àustria abans de comen-çar la guerra de l’Iraq el 2003. Mésenllà dels estereotips generats pelsmitjans, mostra a un individu civilitzatque viu la seva vida segons la sevahistòria personal, estat de vida impro-vitsat. Exportant parts de la culturaàrab a la seva vida cotidiana i a la dela seva família a Europa, va crear el

seu propi estil d’identitat mixta.Totaquest drama personal s’explica ambhumor i ironia.

War & Peace Trilogy, Indymedia,EUA, 2003, dvd 235.El 2003 la guerra va fer-se realitat,m e n t re el rugit dels mitjans de comuni-c a c i ó semblava eixordar la nostra oïdai sufocar les nostres veus. Els activis-tes del Hudson Mohawk IndependentMedia Center decideixen unir-se perfer aquests tres documentals.

Independent Media in a time of war, 29'Voices Against War: F15 NYC, 22'Women's fast for peace, 29'

Whispers, 15', Hakim Belabbes,Marroc / EUA, 1999, dvd 129.Whispers de Hakim Belabbes segueixla recerca obsessiva d’un home per laseva infantesa perduda, a través delsfoscos carrerons i els solitaris cemen-tiris de la ciutat natal mar roquina delrealitzador, Boujad.

Zapatista, 56', Bignoisefilms,Mèxic / EUA, 1998, dvd 236. “La realitat vista a través d’aquestacamera és més Real” -Subcomandant Marcos.La rebel·lió de l’exèrcit Zapatista, lesseves arrels històriques i les seves lli -çons que ens poden ajudar en el pre-sent i en el futur.

COL·LABORACIÓ DE: PATROCINI DE: MITJANS DE COMUNICACIÓ:

OVNI 2005RESISTÈNCIESArxius de l’Observatori

Inauguració 25 de gener.Programa especial, a les 20h30.

Un projecte de OVNI

OBSERVATORI DE VIDEO NO IDENTIFICATU F O [ u n k n o w n f r a m e o b s e r v a t o ry ]www.desorg.org

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona C/ Montalegre, 5. 08001- Barcelona Tel.: (00 34) 93 306 41 00 www. c c c b . o rg

OVNI 2005 RESISTÈNCIES - CCCBper a l’autocrítica dels aspectes totalitaris, excloents, que...

Documents

Transcript of OVNI 2005 RESISTÈNCIES - CCCBper a l’autocrítica dels aspectes totalitaris, excloents, que...