Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims...

57
www.plataforma- llengua.cat Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya Gener 2010

Transcript of Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims...

Page 1: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

wwwplataforma- llenguacat

Estudi sobre les pragravectiques i

legislacions entorn de la llengua

al cinema en diversos paiumlsos

europeus Quebec i Catalunya

Gener 2010

1

Molts paiumlsos d arreu del m oacuten tenen un desig raonable d assegurar que els seus ciutadans puguin veure pelmiddotliacutecules i program es de televisioacute que reflecteixin la seva histograveria les seves cultures i les seves llenguumles

Mot ion Associat ion of America en una compareixenccedila davant del Congreacutes dels EUA (maig de 2001)

2

Sumari

1 Introduccioacute 1

2 Apunts metodologravegics 3

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31- Els inicis del cinema 5

32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6

33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8

4 El catalagrave una missioacute impossible

41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10

42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13

43- El catalagrave una llengua poc rendible 17

44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19

45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21

46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33

62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38

63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40

8 Conclusions 42

9 Recomanacions 55

10 Bibliografia 47

3

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

1

1 Introduccioacute

L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua

catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant

histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en

el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta

del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en

les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a

Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de

parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme

oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que

regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori

sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya

com en les agraverees

linguumliacutestiques comparables esmentades

La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la

necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels

ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on

aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en

compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis

sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt

superior a l oferta de cinema en llengua catalana

Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una

perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de

Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha

centrat exclusivament en aquest territori En termes generals

l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix

l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la

llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb

algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat

algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 2: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

1

Molts paiumlsos d arreu del m oacuten tenen un desig raonable d assegurar que els seus ciutadans puguin veure pelmiddotliacutecules i program es de televisioacute que reflecteixin la seva histograveria les seves cultures i les seves llenguumles

Mot ion Associat ion of America en una compareixenccedila davant del Congreacutes dels EUA (maig de 2001)

2

Sumari

1 Introduccioacute 1

2 Apunts metodologravegics 3

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31- Els inicis del cinema 5

32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6

33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8

4 El catalagrave una missioacute impossible

41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10

42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13

43- El catalagrave una llengua poc rendible 17

44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19

45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21

46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33

62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38

63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40

8 Conclusions 42

9 Recomanacions 55

10 Bibliografia 47

3

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

1

1 Introduccioacute

L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua

catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant

histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en

el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta

del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en

les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a

Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de

parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme

oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que

regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori

sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya

com en les agraverees

linguumliacutestiques comparables esmentades

La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la

necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels

ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on

aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en

compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis

sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt

superior a l oferta de cinema en llengua catalana

Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una

perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de

Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha

centrat exclusivament en aquest territori En termes generals

l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix

l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la

llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb

algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat

algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 3: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

2

Sumari

1 Introduccioacute 1

2 Apunts metodologravegics 3

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31- Els inicis del cinema 5

32- Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus 6

33- Un canvi de panorama a l Europa contemporagravenia 8

4 El catalagrave una missioacute impossible

41- La quumlestioacute linguumliacutestica durant la dictadura franquista 10

42- Dades actuals del catalagrave al cinema 13

43- El catalagrave una llengua poc rendible 17

44- L oferta actual resultat d una tria dels espectadors 19

45- Suport de l Estat espanyol en l uacutes del catalagrave al cinema 21

46- Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave 25

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos de tradicioacute democragravetica 29

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

61 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinema 33

62 Altres reglaments linguumliacutestics estatals 38

63 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus 40

8 Conclusions 42

9 Recomanacions 55

10 Bibliografia 47

3

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

1

1 Introduccioacute

L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua

catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant

histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en

el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta

del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en

les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a

Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de

parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme

oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que

regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori

sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya

com en les agraverees

linguumliacutestiques comparables esmentades

La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la

necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels

ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on

aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en

compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis

sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt

superior a l oferta de cinema en llengua catalana

Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una

perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de

Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha

centrat exclusivament en aquest territori En termes generals

l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix

l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la

llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb

algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat

algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 4: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

3

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa 50

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica 51

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

1

1 Introduccioacute

L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua

catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant

histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en

el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta

del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en

les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a

Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de

parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme

oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que

regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori

sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya

com en les agraverees

linguumliacutestiques comparables esmentades

La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la

necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels

ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on

aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en

compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis

sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt

superior a l oferta de cinema en llengua catalana

Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una

perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de

Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha

centrat exclusivament en aquest territori En termes generals

l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix

l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la

llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb

algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat

algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 5: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

1

1 Introduccioacute

L estudi que teniu a les vostres mans se centra en l anagravelisi de la llengua

catalana al cinema a partir de tres vessants diferents Primer una vessant

histograverica on de manera general s observa el rol que ha tingut la llengua en

el moacuten cinematogragravefic i aixiacute mateix es fa un repagraves de l evolucioacute concreta

del catalagrave en aquest sector Segon una perspectiva econogravemica centrada en

les pragravectiques del mercat i de la induacutestria cinematogragravefica actuals tant a

Catalunya com en els paiumlsos que tenen llenguumles oficials amb un nombre de

parlants similar o inferior a la catalana o beacute paiumlsos amb plurilinguumlisme

oficial I tercer una vessant legal amb l anagravelisi de les normatives que

regularien els usos linguumliacutestics en aquest agravembit tant a Catalunya territori

sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya

com en les agraverees

linguumliacutestiques comparables esmentades

La conveniegravencia d un estudi d aquestes caracteriacutestiques recau sobretot en la

necessitat d aprofundir sobre les causes de la discriminacioacute actual dels

ciutadans de Catalunya pel que fa a l acceacutes al cinema en catalagrave agravembit on

aquesta llengua presenta uns iacutendexs d uacutes meacutes baixos I meacutes tenint en

compte el que han assenyalat en meacutes d una ocasioacute els estudis

sociolinguumliacutestics realitzats fins ara que indiquen una demanda potencial molt

superior a l oferta de cinema en llengua catalana

Per altra banda l estudi tambeacute podria servir per valorar des d una

perspectiva meacutes global la Llei del cinema que el Govern de la Generalitat de

Catalunya teacute previst aprovar al 2010 motiu pel qual aquest estudi s ha

centrat exclusivament en aquest territori En termes generals

l avantprojecte de llei presentat el mes d octubre passat estableix

l obligatorietat de les empreses cinematogragravefiques a garantir l uacutes de la

llengua catalana com a miacutenim en igualtat de condicions a la castellana (amb

algunes excepcions) En aquest sentit cal dir que ja s han manifestat

algunes veus en contra de la futura llei pel fet de considerar-la una

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 6: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

2

intromissioacute al mercat cinematogragravefic Perograve tambeacute han sorgit moltes

opinions que hi soacuten favorables partint de la idea que la neut ralitat cultural

de l Estat que proclamen alguns eacutes un mite un fet que no existeix en cap

democragravecia

(Branchadell Requejo2009) Tambeacute ha rebut el suport

d algunes personalitats destacades com la de l exportaveu de Multilinguumlisme

de la Comissioacute Europea Pietro Petrucci que va expressar que les

distribuiumldores cinematogragravefiques i els empresaris de sales hauran de

respectar la nova normativa i assenyalava Catalunya com a exemple molt

bo de bilinguumlisme que eacutes el primer pas cap al multilinguumlisme

Aixiacute doncs els objectius especiacutefics que persegueix l estudi es definirien de la

manera seguumlent

- Explorar el paper de la llengua en el moacuten cinematogragravefic i la

intervencioacute histograverica de determinats governs totalitaris en el cinema

fent especial atencioacute al cas catalagrave

- Mostrar una radiografia actual de les pragravectiques linguumliacutestiques

referents al cinema dels paiumlsos amb llenguumles comparables al catalagrave o

amb plurilinguumlisme oficial aixiacute com tambeacute de les seves legislacions i

mesures de suport institucional

- Analitzar la situacioacute actual del cinema en catalagrave a Catalunya aixiacute com

el grau de preservacioacute i foment institucional d aquesta llengua i

posar-ho en relacioacute amb els de les comunitats linguumliacutestiques que han

estat objecte d estudi en aquesta recerca

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 7: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

3

2 Apunts metodologravegics

El treball de camp ha consistit d una banda en la recerca bibliogragravefica tant

de publicacions en paper com digitals i el buidatge de webs de governs i

organismes oficials De l altra s han realitzat consultes directes a diferents

ministeris de cultura educacioacute io comunicacioacute aixiacute com a entitats i

fundacions relacionades amb el sector cinematogragravefic en diversos paiumlsos

europeus i al Quebec Aquest proceacutes de recerca i recollida d informacioacute s ha

desenvolupat durant el periacuteode del maig a l octubre del 2009

Tenint en compte que el catalagrave teacute 9118882 de parlants segons les darreres

xifres oficials1 els criteris principals de seleccioacute dels paiumlsos per comparar-ne

les pragravectiques cinematogragravefiques amb el cas catalagrave han estat els seguumlents

a) Estats europeus de tradicioacute democragravetica on les llenguumles oficials tenen en

el territori on soacuten oficials un nombre de parlants similar o inferior que el

catalagrave

Llenguumles oficials europees amb un nombre de parlants comparable o menor que el catalagrave (per ordre descendent)

Llengua oficial Estat Parlants Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Hongaregraves Hongria 9500000 Grec Gregravecia 9500000 Suec Suegravecia 7700000 Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Danegraves Dinamarca 5000000 Finegraves Finlagravendia 4900000 Eslovac Eslovagravequia 4600000 Noruec Noruega 4400000 Lituagrave Lituagravenia 2900000 Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Letoacute Letogravenia 1400000 Estoniagrave Estogravenia 930000 Islandegraves Islagravendia 270000

1 Dades oficials extretes de la publicacioacute El catalagrave llengua d Europa (Generalitat de Catalunya 2007)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 8: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

4

Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

b) Estats europeus de tradicioacute democragravetica amb plurilinguumlisme oficial i les

seves llenguumles oficials amb un nombre de parlants similar o inferior al catalagrave

(fins als 100000 parlants)

Estats plurilinguumles i les seves llenguumles oficials comparables al catalagrave

Estat Llengua oficial Parlants

Finegraves 4840000 Finlagravendia

Suec 295000

Neerlandegraves 5600000 Begravelgica

Francegraves 4100000

Alemany 4590000 Francegraves 1470000 Suiumlssa

Italiagrave 470000 Font Dades aproximades extretes de la Universitat de Laval del Quebec Consultable a httpwwwtlfqulavalcaaxl (darrer acceacutes setembre 2009)

Nota Malgrat que l alemany eacutes llengua oficial a Begravelgica i el romanx a Suiumlssa no les posem com a llenguumles comparables al catalagrave pel fet de tractar-se de comunitats linguumliacutestiques minoritagraveries de menys de 100000 parlants

Pel que fa a la legislacioacute i altres mesures de preservacioacute de les llenguumles en

el sector cinematogragravefic hem recollit informacioacute dels paiumlsos europeus

seguumlents Eslovagravequia Lituagravenia Letogravenia Estogravenia Eslovegravenia Finlagravendia i

Suiumlssa Aixiacute mateix malgrat que el treball de camp l hem basat

principalment en paiumlsos europeus hem considerat oportuacute incloure la

legislacioacute del Quebec (Canadagrave) per la seva similitud amb la nova llei del

cinema de Catalunya

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 9: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

5

3 Evolucioacute del rol de la llengua i la traduccioacute linguumliacutestica al cinema

31 Els inicis del cinema

Les primeres traduccions linguumliacutestiques de les versions originals de les

pelmiddotliacutecules

daten de l any 1895 Sobretot a principis del XX les pelmiddotliacutecules

mudes es van comenccedilar a distribuir amb els diagravelegs en diferents llenguumles en

funcioacute del paiacutes on es passaven Aquesta pragravectica minimitzava doncs

l avantatge comparatiu dels paiumlsos amb un domini linguumliacutestic meacutes gran

Posteriorment l emergegravencia del cinema parlat a partir del 1927 va canviar

l equilibri de poders del mercat cinematogragravefic El cinema dels EUA va

prendre un fort avantatge esdevenint als anys 30 l edat d or d aquest

paiacutes A partir de llavors doncs la traduccioacute linguumliacutestica i l eleccioacute d una

llengua van convertir-se en un aspecte rellevant per a l elaboracioacute de

qualsevol estrategravegia comercial En un principi no hi havia una modalitat

preferent i s exploraven diverses estrategravegies encarades a preservar la

competegravencia una d aquestes per exemple consistia a filmar la mateixa

pelmiddotliacutecula en diverses llenguumles utilitzant els mateixos decorats perograve amb

diferents actors i director

(amb el ci nema par l at ) l a t raducci oacute l i nguumliacutest i ca i

l el ecci oacute d una l l engua van conver t i r -se en un

aspecte rel l evant per a l el aboraci oacute de qual sevol

est rategravegi a comerci al

Durant aquesta degravecada perograve malgrat que el subtitulat en la llengua progravepia

(o llenguumles depegraven del paiacutes) va ser la forma majoritagraveria de traduir les

pelmiddotliacutecules en paiumlsos com Begravelgica Gregravecia Portugal Paiumlsos Baixos i els paiumlsos

nograverdics la majoria dels paiumlsos europeus es van decantar pel doblatge al

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 10: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

6

cinema2 (Dries 1995 6) Una de les raons d aquesta tendegravencia podria

trobar-se en el fet que el doblatge permetria arribar meacutes fagravecilment al gran

puacuteblic tenint en compte que la poblacioacute no alfabetitzada en aquella egravepoca

podia ser molt major Tanmateix diversos autors assenyalen que la tria i

els hagravebits cinematogragravefics en molts paiumlsos europeus va tenir un caragravecter

meacutes ideologravegic i poliacutetic que no pas estrictament de mercat En aquest sentit

segons Chaume i Agost (2001166) aquells paiumlsos que intentaven fomentar

des del poder una determinada consciegravencia nacionalista la introduccioacute de

les veus al cinema va generar una reaccioacute hostil tenint en compte que la

majoria de les pelmiddotliacutecules importades

llavors eren nord-americanes Tal com

esmenten els autors el doblatge va ser una solucioacute de consens

ja que

amb aquesta modalitat a part de resultar meacutes rendible tant per a

Hollywood com per als paiumlsos importadors de les seves pelmiddotliacutecules

es

neutralitzava la pertinenccedila cultural dels personatges calmant les tensions

generades en determinades elits poliacutetiques i intelmiddotlectuals europees

Per aixograve durant els anys 30 a Itagravelia i a partir dels 40 a la resta de regravegims

totalitaris o paiumlsos sota la seva influegravencia es van aprovar diverses

mesures que afectaren la induacutestria del cinema i les llibertats bagravesiques dels

seus puacuteblics La traduccioacute de les pelmiddotliacutecules i la imposicioacute dels usos de la

llengua van convertir-se en una nova forma d abuacutes del poder per part

d aquests estats tal com veurem a continuacioacute

32 Llengua i cinema en els regravegims totalitaris europeus

Com hem esmentat doncs els estats governats per regravegims totalitaris en el

periacuteode d entreguerres com ara Itagravelia Espanya Alemanya i paiumlsos o agraverees

linguumliacutestiques sota la seva influegravencia com ara Franccedila o Agraveustria haurien

irromput les dinagravemiques normals del cinema a traveacutes de la imposicioacute del

doblatge en la llengua estatal Per tant en aquests paiumlsos la possibilitat

2 Pel que fa a la tegravecnica de la veu en off2 tambeacute va ser molt emprada sobretot als paiumlsos de l est d Europa perograve el seu uacutes quedava reduiumlt a les pelmiddotliacutecules i els programes de televisioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 11: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

7

que es desenvolupeacutes una estrategravegia comercial d uacutes d altres llenguumles progravepies

diferents de l estatal en el cinema (aixiacute com la tria d una modalitat o altra)

va ser vetada des d un bon principi

en aquests paiumlsos l a possi bi l i tat que es desenvol upeacutes

una est rategravegi a comerci al d uacutes d al t res l l enguumles progravepi es

di ferents de l estatal en el ci nema va ser vetada des d un

bon pr i nci pi

La primera d aquestes lleis va aparegraveixer l any 1930 quan Mussolini va

implantar a Itagravelia el doblatge en italiagrave obligatori de les pelmiddotliacutecules iniciant

una estrategravegia poliacutetica de censura cultural i linguumliacutestica que va culminar amb

la prohibicioacute de les pelmiddotliacutecules i els cogravemics d origen nord-americagrave en aquest

paiacutes El patriotisme de Mussolini en el cinema va ser en gran mesura copiat

per Hitler especialment durant el Tercer Reich ja que a traveacutes del doblatge

es censuraven determinades influegravencies estrangeres (Miika Blinn 2008) La

dictadura franquista tambeacute va utilitzar aquesta poliacutetica per censurar la

influegravencia exterior perograve tambeacute per reprimir la diversitat interna i com

veurem en el proper capiacutetol l avenccedil normal del catalagrave en aquest sector

En el cas de l Estat francegraves les poliacutetiques de control i censura sobre els usos

linguumliacutestics en el cinema van ser reforccedilades no nomeacutes durant el regravegim de

Vichy sinoacute tambeacute posteriorment (Andersen 1995 4) Aixiacute una llei de 1961

vigent fins al 1992

va establir que les pelmiddotliacutecules importades

nomeacutes

podien mostrar-se doblades al francegraves a meacutes s obligava a fer el doblatge

a Franccedila Es tracta d una llei formulada sota els anys de presidegravencia del

general De Gaulle caracteritzats per una poliacutetica de reafirmacioacute extrema de

la sobirania francesa Els interessos proteccionistes (sobretot de cara a la

induacutestria de la postproduccioacute) d aquesta llei se sumarien aquiacute amb els de

tipus politicoideologravegic si tenim en compte que el foment de l uacutes del francegraves

estagravendard serviria com a element clau per al reconeixement d una sola

identitat dins de l Estat francegraves Amb aquesta llei doncs es mantenia de

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 12: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

8

manera forccedilosa l homogeneiumltzacioacute linguumliacutestica en francegraves a les sales de

cinema d aquest paiacutes durant moltes meacutes degravecades

Per acabar cal dir que aquesta vulneracioacute dels drets linguumliacutestics no va ser

exclusiva d aquests regravegims totalitaris de l Europa occidental sinoacute que tambeacute

es va produir a l est d Europa en els paiumlsos bagraveltics d Estogravenia Letogravenia i

Lituagravenia Aquests estats van experimentar un proceacutes de russificacioacute sota la

influegravencia soviegravetica a partir de la Segona Guerra Mundial que va durar 50

anys i que tambeacute afectaria el camp de l audiovisual i del cinema

33 Un canvi de panoram a a l Europa contemporagravenia

A principis dels 90 la independegravencia dels paiumlsos bagraveltics i de Pologravenia de la

Unioacute Soviegravetica va implicar tant la fi de la repressioacute de la cultura i les

llenguumles progravepies com de la campanya de russificacioacute que els havia estat

imposada durant l ocupacioacute russa Aixiacute el proceacutes de transicioacute cap a la

democragravecia i el capitalisme d aquestes exrepuacutebliques soviegravetiques implica

entre altres coses la creacioacute d una segraverie de normatives i programes per

potenciar l uacutes i la proteccioacute de les llenguumles progravepies oficials Aquestes

mesures afecten agravembits com l audiovisual i el cinematogragravefic tal com

veurem meacutes endavant en aquest estudi

Per altra banda al 1993 es funda la Unioacute Europa amb la qual cosa la

diversitat linguumliacutestica a Europa en aquesta degravecada comenccedila a prendre una

altra dimensioacute I eacutes que l adaptacioacute de la induacutestria del cinema a la

composicioacute sociolinguumliacutestica de les repuacutebliques exsoviegravetiques coincideix amb

el compromiacutes de la Unioacute Europea davant el foment de les llenguumles oficials

en el moacuten del cinema Una de les iniciatives meacutes potents en aquest sentit eacutes

el programa Media que d acord amb el que estableix la normativa aprovada

pel Parlament i el Consell Europeu (nuacutem 17182006CE) teacute com a objectiu

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 13: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

9

Reducing the imbalances in the European audiovisual market between high

audiovisual production capacity countries and countries or regions with low

audiovisual production capacity andor a restricted geographic and linguistic

area (art 14 c) 3

Tanmateix aquesta diversificacioacute dels usos linguumliacutestics en el mercat

cinematogragravefic europeu i la presegravencia normalitzada de les llenguumles progravepies

en la traduccioacute cinematogragravefica no s ha observat a l Estat espanyol el

catalagrave malgrat que eacutes una llengua mitjana oficial amb un mercat

comparable al suec o al grec esdeveacute un cas insogravelit i que difereix d aquesta

tendegravencia europea general A continuacioacute analitzem meacutes en detall aquest

cas i posteriorment el d altres mercats comparables en termes linguumliacutestics

l adaptaci oacute de l a i nduacutest r i a del ci nema a l a composi ci oacute

soci ol i nguumliacutest i ca de l es repuacutebl i ques exsovi egravet i ques

coi nci dei x amb el compromiacutes de l a Uni oacute Europea davant el

foment de l es l l enguumles of i ci al s en el moacuten del ci nema

3 Per a meacutes informacioacute sobre el programa Media vegeu tambeacute el capiacutetol 63 d aquest estudi

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 14: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

10

4 El catalagrave una missioacute impossible

41 La quumlestioacute linguumliacutestica al cinema durant la dictadura franquista

Segons han demostrat autors com Gubern i Agravevila la primera pelmiddotliacutecula que

es va doblar a l Estat espanyol (Rasputiacuten de Richard Boleslawski) va ser a

Barcelona l any 1932 molt possiblement als estudis Trilla-La Riva De fet

entre el 1932 i el 1940 Catalunya es va establir com a pionera de la

induacutestria del doblatge amb la Metro Goldwyn Mayer i Adolfo de la Riva

(estudis Trilla-La Riva) Tanmateix en aquesta egravepoca les versions doblades

eren molt escasses i predominaven les pelmiddotliacutecules amb subtiacutetols4

Amb l adveniment de la dictadura de Franco perograve es van interrompre de

manera forccedilada les dinagravemiques normals d aquesta induacutestria tenint tambeacute

efectes en els usos linguumliacutestics d aquest sector La llei de Mussolini

comentada anteriorment va ser tot un referent per a la poliacutetica del dictador

Franco en el cinema qui a traveacutes de l aprovacioacute del Orden del 23 de abril

de 1941 va establir el doblatge obligatori uacutenicament en llengua castellana

a tot l Estat

Queda prohibida la proyeccioacuten cinem atograacutefica en ot ro

idiom a que no sea el espantildeol salvo autorizacioacuten especial

que concederaacute el Sindicato Nacional del Espectaacuteculo de

acuerdo con el Minister io de I ndust r ia y de Com ercio y

siem pre que las peliacuteculas en cuest ioacuten hayan sido

previam ente dobladas El doblaje deberaacute realizarse en

4 Limongi 1999

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 15: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

11

estudios espantildeoles que radiquen en territorio nacional y por

personal espantildeol (Art 8)5

Aquesta llei doncs no nomeacutes impedia al puacuteblic catalagrave l acceacutes a les

pelmiddotliacutecules en la seva llengua sinoacute que tambeacute significava un fre al normal

desenvolupament d un mercat cinematogragravefic en llengua catalana

Amb la llei franquista el panorama cinematogragravefic va canviar radicalment

no nomeacutes el doblatge va ser imposat sinoacute que tambeacute implicava la

culminacioacute d una virulenta campanya espanyolitzadora (Gubern

198168) Perquegrave l any anterior el 1940 ja s havia aprovat una llei que

prohibia l uacutes dels dialectes al cinema A meacutes des del 1937 s anava

prohibint l uacutes del catalagrave en molts altres agravembits de la vida social (reglaments

administracioacute etc)6

no nomeacutes el dobl atge va ser i mposat si noacute que tambeacute

i mpl i cava l a culmi naci oacute d una vi rul enta campanya

espanyol i tzadora (Gubern 198168)

El regravegim franquista va portar a terme una poliacutetica de repressioacute de les

diferegravencies amb un discurs sobre el sentiment de la unitat la puresa de la

raccedila la grandesa de la nacioacute i l orgull envers la llengua Tal com esmenten

Chaume i Agost (2001167) el nacionalisme espanyol a partir dels anys 30

va utilitzar la llengua castellana com a expressioacute d una ideologia com a eina

en la definicioacute d una sola identitat cultural (Loacutepez Garciacutea 2001167) A

Espanya en definitiva la llengua va ser el canal o l instrument del

sentiment nacionalista

5 Extret del document de Marta de Miguel Gonzaacutelez pagraveg 3 a httpwwwehuestraceMiguelGonzalezpdf 6 Chaume i Agost 2001167

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 16: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

12

L any 1946 les protestes de la induacutestria espanyola van fer derogar

l obligatorietat del doblatge tot i que es va mantenir la persecucioacute del

catalagrave prohibint l uacutes de qualsevol altra llengua diferent al castellagrave

L any 1967 es va crear un decret pel qual es permetia la creacioacute de sales de

projeccioacute especials en poblacions inferiors als 50000 habitants on es

podrien veure pelmiddotliacutecules de fora de l Estat en versioacute original subtitulada

Perograve es va mantenir vigent l obligacioacute de veure cinema en castellagrave ja que el

catalagrave continuava essent una llengua perseguida pel regravegim franquista El

decret esmentat perograve tampoc va tenir l efecte desitjat ja que el puacuteblic en

general tenia la rutina de veure les pelmiddotliacutecules doblades al castellagrave a meacutes el

nivell d alfabetitzacioacute de la poblacioacute en aquella egravepoca era encara molt baix

Tambeacute es va tornar a intentar meacutes tard amb el Decret 7931973 una nova

via per fomentar la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules a traveacutes del permiacutes de

doblatge i el de subtitulat mitjanccedilant les tarifes aplicades (meacutes econogravemiques

en el segon cas) perograve una vegada meacutes tampoc es feia referegravencia a l uacutes

d una altra llengua diferent del castellagrave Tot i l obertura a noves formes de

traduccioacute el decret va topar amb el fet que tant les companyies nord-

americanes que dominaven el mercat com el puacuteblic s havien habituat a una

determinada pragravectica La consequumlegravencia d aixograve eacutes que avui Itagravelia Alemanya i

Espanya segueixen sent els bastions del doblatge a Europa (Gubern

2009)7 Per aixograve seguint la mateixa argumentacioacute en termes d eleccioacute

linguumliacutestica podem identificar una consequumlegravencia clara d aquests 40 anys de

franquisme malgrat la instauracioacute de la democragravecia les pragravectiques

comercials d uacutes nul del catalagrave al cinema s han continuat reproduint de la

mateixa manera ignorant la llengua de l audiegravencia catalana8

7 Per a meacutes informacioacute vegeu l annex 1 8 Vegeu tambeacute el capiacutetol 44

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 17: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

13

42 Dades actuals del catalagrave al cinema9

Segons dades del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute de la

Generalitat de Catalunya el cinema en catalagrave va obtenir el 2007 una

assistegravencia de 792503 espectadors xifra que suposa un increment del

1720 respecte de l any 2006 Durant el 2007 els cinemes catalans han

ofert el major nombre de tiacutetols en catalagrave dels darrers anys 146 tiacutetols

davant dels 107 tiacutetols exhibits l any anterior Aquest increment va relacionat

amb l increment del nombre de projeccions que va passar de 23746

sessions l any 2006 a 26362 l any 2007 i l increment de recaptacioacute de

36179 milers d euros el 2006 a 42338 milers d euros el 2007

Pel que fa al global de dades d exhibicioacute a Catalunya l any 2007 les sales de

cinema varen rebre 23927465 espectadors un 6 menys que l any 2006

Al global del territori espanyol la disminucioacute ha estat meacutes significativa amb

una davallada de gairebeacute 95 milions d espectadors un 77 menys que al

2006 segons l informe del Instituto de Cinematografia y de las Artes

Audiovisuales (ICAA)

Evolucioacute d espectadors i sessions

Els informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 de la Generalitat de Catalunya

ens donen les segraveries anuals d espectadors i sessions de cinema a Catalunya

del 2000 al 2007

Mentre que la tendegravencia general d espectadors tant a Catalunya com a

Espanya i a Europa eacutes de descens continu l iacutendex d espectadors de cinema

en catalagrave no segueix aquesta tendegravencia sinoacute que estagrave clarament marcat per

l oferta eacutes a dir els anys amb meacutes oferta de cinema en catalagrave tambeacute hi ha

un nombre meacutes elevat d espectadors en catalagrave En els gragravefics 1 i 2 veiem

9 Dades extretes d El catalagrave i el cinema (Plataforma per la Llengua 2009) i del Dossier de premsa sobre les Bases de la Llei del Cinema de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2009)

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 18: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

14

com la corba interanual d espectadors en catalagrave eacutes paralmiddotlela a la de

sessions de cinema en catalagrave com meacutes nombre de sessions meacutes nombre

d espectadors En canvi en els gragravefics 3 i 4 els espectadors en altres

llenguumles descendeixen cada any mentre que les sessions en altres llenguumles

pugen fins al 2003 i baixen despreacutes a un ritme suau sense una correlacioacute

tan clara amb el nombre d espectadors Per tant sembla que el negoci del

cinema en catalagrave eacutes lluny d assolir el seu sostre perquegrave la demanda eacutes

limitada per l oferta

l a corba i nteranual d espectadors en catal agrave eacutes paral middot l el a

a l a de sessi ons de ci nema en catal agrave com meacutes nombre de

sessi ons meacutes nombre d espectadors

Gragravefics 1 i 2 Nom bre d espectadors i sessions de cinem a en catalagrave a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessionscatalagrave

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsen catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 19: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

15

Gragravefics 3 i 4 Nombre d espectadors i sessions de cinem a en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2001 al 2007

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

Oferta i demanda

Si comparem el percentatge de cinema ofert en catalagrave i el percentatge de

poblacioacute que teacute el catalagrave com a llengua d identificacioacute (llengua progravepia) o d uacutes

habitual deduiumlm que hi ha un desajustament molt gran entre l oferta i la

demanda potencial (vegeu gragravefic 5)

Gragravefic 5 Oferta de cinem a en catalagrave sobre el total i llengua progravepia i llengua habitual sobre el total de poblacioacute a Catalunya ( sota administracioacute de la Generalitat de Catalunya)

3

46 476

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

oferta de cinema llengua progravepia llengua habitual

altresllenguumles

catalagrave

Font Oferta de cinema en catalagrave segons l Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2007 i llengua progravepia i habitual segons l Estadiacutestica d usos linguumliacutestics a Catalunya 2008

0100000200000300000400000500000600000700000800000900000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

sessions altresllenguumles

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

espectadorsaltres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 20: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

16

Segons dades oficials (Generalitat de Catalunya 2009) l any 200710 la

distribucioacute de les cogravepies en catalagrave es va fer amb un nombre molt baix i en

sales secundagraveries i en certs casos en horaris menys competitius que la

versioacute en castellagrave Segons aquesta mateixa font dels 466 films que es van

estrenar a Catalunya doblats o subtitulats el 97 es van distribuir doblats

o subtitulats en castellagrave i en el 89 dels tiacutetols la versioacute castellana era

l uacutenica disponible En canvi nomeacutes un 225 van ser en versioacute doblada al

catalagrave un 061 en versioacute original catalana i un 022 en versioacute original

subtitulada Per tant de les 854906 sessions de cinema que hi va haver a

Catalunya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen projectar en catalagrave Aixiacute doncs

en paraules del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras per una

projeccioacute de cinema en catalagrave se n van fer meacutes de trenta en castellagrave 11

de l es 854906 sessi ons de ci nema que hi va haver a

Catal unya l any 2007 nomeacutes el 3 es varen proj ectar en

catal agrave

El desajustament de l oferta encara es fa meacutes evident quan es teacute en compte

la mitjana d espectadors per sessioacute Si observem el gragravefic 6 es pot veure

com des de l any 2004 les diferegravencies entre la versioacute catalana i la castellana

s han anat reduint i ja a l any 2007 la mitjana d espectadors a cada sessioacute

de cinema en catalagrave ha estat meacutes alta (3095 espectadors) que la xifra

d espectadors per la sessioacute en castellagrave (2817 espectadors)

10 Extretes del document de Bases de la Llei del Cinema de Catalunya presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacioacute el marccedil del 2009 11 Publicat el 4 de marccedil del 2009 a El Perioacutedico

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 21: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

17

Gragravefic 6 Mit jana d espectadors per sessioacute segons versioacute Catalunya 2007 (nuacutemeros absoluts)

295

334

293

299

286

298

309

281

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

2004 2005 2006 2007

Catalagrave

Castellagrave

Font Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals

4 3 El catalagrave una llengua poc rendible

La introduccioacute del catalagrave al cinema eacutes vista a vegades amb temor per les

pegraverdues que suposadament implicaria a la induacutestria cinematogragravefica

Tanmateix l observacioacute de les diverses dades oficials (vegeu tambeacute el punt

43) permeten falsejar aquesta idea Aixiacute si es creuen les dades dels

informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i I ndicadors i

Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2006 sobre recaptacioacute sessions i

llengua veiem en el gragravefic 7 que la recaptacioacute per sessioacute de cinema en

catalagrave i la recaptacioacute per sessioacute de cinema en altres llenguumles eacutes quasi la

mateixa al llarg dels anys Segons els cagravelculs mostrats doncs el cinema en

catalagrave eacutes tan rendible com el cinema en altres llenguumles

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 22: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

18

Gragravefic 7 Mitjana de la recaptacioacute en euros de la sessioacute de cinema en catalagrave i en alt res llenguumles a Catalunya ( sota adm inist racioacute de la Generalitat de Catalunya) del 2000 al 2007

0

50

100

150

200

250

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

recaptacioacute per sessioacute encatalagrave

recaptacioacute per sessioacute enaltres llenguumles

Font Elaboracioacute progravepia a partir dels informes Estadiacutest iques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadiacutestiques Culturals de Catalunya 2006

A meacutes segons l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa

1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat

de Catalunya12 dins el mercat cinematogragravefic europeu Catalunya (sota

administracioacute de la Generalitat de Catalunya) ocupava el 2004 la segona

posicioacute en frequumlegravencia d assistegravencia al cinema per habitant i any per darrere

d Irlanda (Espanya n ocupava la 4a posicioacute) i la sisena posicioacute com a

mercat en l exhibicioacute cinematogragravefica per davant de paiumlsos com Begravelgica

Holanda o Portugal Catalunya ocupava tambeacute la segona posicioacute en la

recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrera d Irlanda mentre

Espanya n ocupava l 11a posicioacute (vegeu gragravefic 8)

12 Extret del web oficial de la Generalitat [httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArxiuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 23: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

19

Gragravefic 8 Recaptacioacute de cinema per habitant a Europa el 2004

Font l informe 10 anys de cinem a Cinem a a Catalunya i Europa 1994-2004 elaborat el 2007 pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya

44 Les opcions actuals resultat d una tria dels espectadors

Davant l argumentacioacute cultural de l efecte que pot tenir la tria de les

audiegravencies en les pragravectiques i els usos linguumliacutestics de la induacutestria

cinematogragravefica voldriacuteem fer una breu pinzellada a les teories

desenvolupades al voltant de les pragravectiques socials Segons la teoria

econogravemica clagravessica el ser humagrave actua racionalment eacutes a dir disposa d un

conjunt estable de preferegravencies i tria aquella que maximitza meacutes els seus

beneficis Per tant els individus serien considerats elements intercanviables

amb unes accions determinades de manera mecagravenica Perograve la sociologia ha

incorporat altres consideracions apuntant que l accioacute humana pot ser tant

racional com tambeacute tradicional o irracional (Weber1968) Aixiacute el sentit

de l accioacute pot veure s com a variable i histogravericament construiumlt havent de ser

investigat empiacutericament en cada situacioacute particular

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

20

Partint d aquesta perspectiva alternativa doncs la tria dels espectadors cap

a una modalitat i una llengua de traduccioacute concretes no seria el simple

resultat de la relacioacute entre les preferegravencies i l oferta Des del punt de vista

individual hauriacuteem de tenir en compte que els esquemes de percepcioacute i

d accioacute interioritzats moltes vegades s han fet d una manera no conscient a

partir de les condicions objectives d existegravencia La tria dels espectadors per

un consum cultural concret tal com exposa Miika Blinn (2008) en la seva

recerca sobre el doblatge a Alemanya molt sovint no equivaldria a una

accioacute racional (tot i que siacute raonable) Aixiacute la incidegravencia de les preferegravencies

dels espectadors en la consolidacioacute d un tipus de modalitat i una llengua

concretes no eacutes directa i clara i per aixograve segons l autora cal tenir present el

pes que haurien tingut altres factors contextuals en aquesta tria

Extrapolant-ho al cas catalagrave s observa que la tria del cinema en castellagrave en

aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir quan hi ha meacutes d una versioacute

linguumliacutestica

no ha estat en general quumlestionada des del temps en quegrave es va

imposar per la forccedila i per tant s hauria instaurat com un costum malgrat la

transicioacute del paiacutes cap a la democragravecia

la tria del cinema en castellagrave en aquells casos en quegrave eacutes real

eacutes a dir

quan hi ha meacutes duna versioacute linguumliacutestica

no ha estat en general

quumlestionada des del temps en quegrave es va imposar per la forccedila i per tant

s hauria instaurat com un costum malgrat la transicioacute del paiacutes cap a la

democragravecia

A meacutes tal com assenyala l autora tambeacute eacutes important tenir en compte el

proceacutes de rutinitzacioacute i autoreforccedilament en la tria de l espectador Aixiacute

quan meacutes oferta hi ha d un determinat tipus de consum i meacutes se n

consumeix meacutes rendible i uacutetil eacutes aquest consum

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

21

4 5 Suport de l Estat espanyol a l uacutes del catalagrave en el cinem a

La llei estatal sobre cinema 552007 eacutes presentada en el seu preagravembul

com una normativa que persegueix la promocioacuten de la diversidad

linguumliacutestica de nuestro paiacutes 13 i es compromet amb els principis de la

Declaracioacute Universal dels Drets Linguumliacutestics

Las m edidas de fom ento recogidas en esta Ley se desarrollan

plenam ente en un aacutem bito cultural con absoluta adecuacioacuten a los

objet ivos y pr incipios rectores de la Convencioacuten sobre la proteccioacuten y

prom ocioacuten de la diversidad de las expresiones culturales adoptada en

la Conferencia General de la UNESCO celebrada en Pariacutes el 20 de

octubre de 2005 siendo rat if icada por Espantildea de acuerdo con el

inst rum ento de rat ificacioacuten publicado en el Boletiacuten Oficial del Estado de

12 de febrero de 2007 asiacute como con pleno respeto a otros acuerdos de

caraacutecter internacional en la m ateria com o la Declaracioacuten Universal de

Derechos Linguumliacutesticos

La mesura doncs que aquesta llei estableix per al foment de la diversitat

linguumliacutestica a l Estat espanyol eacutes un fons d ajudes i cregravedits per a les

comunitats autogravenomes amb meacutes d una llengua oficial perquegrave es pugui

destinar al doblatge o subtitulat de les pelmiddotliacutecules estrangeres en aquestes

llenguumles diferents del castellagrave14

Art iacuteculo 36 Fom ento de la cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas

cooficiales distintas al castellano

Sin perjuicio de lo dispuesto en el art iacuteculo 193 y con el fin de atender

al fom ento y proteccioacuten del uso de las lenguas cooficiales dist intas a la

castellana en la cinem atografiacutea y el audiovisual prom oviendo la

13 Extret del web del BOE (Boletiacuten Oficial del Estado) [httpwwwboeesboedias20071229pdfsA53686-53701pdf]

14 El text destacat en negreta eacutes nostre

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

22

pluralidad cultural de Espantildea y la igualdad de oportunidades de las

lenguas propias de cada terr itor io en m ateria de expresioacuten y difusioacuten

audiovisual se estableceraacute un fondo de ayudas o creacuteditos

especiacuteficos que seraacuten t ransferidos en su integridad a los

organism os com petentes de las Com unidades Autoacutenom as que

los gestionaraacuten conforme a sus competencias

Esta aportacioacuten del Estado basada en el pr incipio de

corresponsabilidad se dotaraacute anualm ente en los Presupuestos

Generales del Estado y se dest inaraacute al fom ento de la produccioacuten

dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten de la industr ia

cinematograacutefica y audiovisual en las citadas lenguas

DI SPOSI CI OacuteN ADI CI ONAL SEXTA Convenios para el fom ento de la

cinem atografiacutea y el audiovisual en lenguas cooficiales dist intas al

castellano

El Minister io de Cultura m ediante convenio concretaraacute los creacuteditos

previstos en el art iacuteculo 36 de esta Ley de form a que la dotacioacuten que

reciba cada Com unidad Autoacutenom a con lengua cooficial sea anualm ente

equivalente a la sum a de aportaciones que dicha Com unidad haya

dest inado en el ejercicio anter ior para el soporte y fom ento de la

produccioacuten dist r ibucioacuten exhibicioacuten y prom ocioacuten del audiovisual en

lengua cooficial distinta al castellano

La dotacioacuten que reciba cada Com unidad Autoacutenom a no seraacute

superior a l 5 0 del tota l de las ayudas que las em presas

audiovisuales residentes en dicha Com unidad hayan recibido

del I nst ituto de la Cinem atografiacutea y de las Artes Audiovisuales

en el ejercicio anterior15

No obstant aixograve aquest fons d ajudes presenta una quumlestioacute controvertida a

la disposicioacute sisena de la llei on es descriuen les condicions del fons

destinat a les comunitats autogravenomes veiem que s esmenta el criteri de la

localitzacioacute de les empreses audiovisuals Essent Catalunya un dels territoris

15 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

23

de l Estat on la induacutestria cinematogragravefica obteacute meacutes rendiments16 i comptant

nomeacutes les empreses amb seu social en aquest territori considerem que

queda infrarepresentada la inversioacute de la induacutestria a Catalunya en la

produccioacute distribucioacute i exhibicioacute cinematogragravefica amb la qual es basa el

fons d ajudes estatals17 En consequumlegravencia la dotacioacute econogravemica seria molt

menor de la que pertocaria si es tinguessin en compte les ajudes que reben

totes les empreses que actuen a Catalunya (i no nomeacutes les que hi tenen la

seu social)

D altra banda la Llei 552007 converteix l Instituto de la Cinematografiacutea y

las Artes Audiovisuales (ICAA) en l agegravencia estatal que assoleix l objectiu

dels poders puacuteblics de prom oure una gest ioacute adequada a las noves

necessitats que la societat en general i el sector audiovisual en part icular

van demanant

Hem fet una primera aproximacioacute al funcionament d aquest organisme

oficial per veure el grau de sensibilitat cap al foment i la preservacioacute del

catalagrave al cinema

En primer lloc hem observat que la pagravegina web d aquesta institucioacute18 que

es troba dins del web del Ministeri de Cultura s ofereix (com la del

Ministeri) en diverses versions linguumliacutestiques19 castellagrave catalagrave valenciagrave

gallec basc i anglegraves Per tant el tractament gragravefic del valenciagrave i el catalagrave

com si es tracteacutes de dues llenguumles diferents reobre un debat poliacutetic que no

existeix en l agravembit cientiacutefic respecte de la unitat de llengua

16 En el capiacutetol 71 veurem la importagravencia del mercat catalagrave a Europa i es mostra com el 2007 ocupava la segona posicioacute en la recaptacioacute de cinema per habitant a Europa darrere d Irlanda mentre Espanya n ocupava l 11a posicioacute 17 Majors com Warner Bros o Sony Pictures tenen la seu a Madrid 18 Font Dades extretes del web del Ministeri de Cultura del govern espanyol httpvawwwmcuescineCEInfGeneralGestionMinisteriohtml 19 Darrer acceacutes el 221209

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

24

Una altra dada que ens permetria valorar la sensibilitat que aquest

organisme teacute envers el catalagrave eacutes a traveacutes de la concessioacute de les ajudes per

a la distribucioacute que s ofereixen a les pelmiddotliacutecules estrangeres de la comunitat

europea Aquestes ajudes van destinades al tiratge de cogravepies subtitulat i

publicitat per la qual cosa afectaria tambeacute el proceacutes de subtitulacioacute o

doblatge en una llengua oficial a l Estat Fins aquest any les ajudes encara

s han convocat sota l empara del Reial Decret 5262002 de mesures de

foment i promocioacute de la cinematografia i realitzacioacute de pelmiddotliacutecules en

coproduccioacute Com a exemple si observem la convocatograveria 2009 amb un

pressupost de dos milions i mig d euros i que va ser assignat a 54

solmiddotlicituds diferents tenia els requisits seguumlents

La calidad de las peliacuteculas cont ratadas para su dist r ibucioacuten el aacutem bito

territorial de distribucioacuten el coste de la actividad para la que se solicita

la ayuda el histor ial del dist r ibuidor en el que se valoraraacute la

especializacioacuten en dist r ibucioacuten m ayoritar ia de cine europeo en versioacuten

original subt itulada y en especial las acciones que faciliten el

acercam iento de las peliacuteculas a personas con discapacidades

[ Resolucioacute del 3 de desem bre del 2008 de l I CCA]

Si beacute es valora la modalitat de la traduccioacute (versioacute original subtitulada) en

cap moment s esmenten criteris linguumliacutestics respecte a les llenguumles

utilitzades tot i ser un fons d ajudes a la distribucioacute

A part del fons d ajudes a les comunitats autogravenomes comentat

anteriorment la Llei 552007 no preveu cap altra mesura especiacutefica per al

foment de les llenguumles oficials diferents al castellagrave

Per acabar tambeacute eacutes important fer referegravencia a un altre capiacutetol d aquesta

normativa estatal on s estableix la preservacioacute del cinema iberoamericagrave com

a referente natural de la nuest ra cinem atografiacutea e indust r ia audiovisual

Segons les dades del Ministeri de Cultura de l any 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

25

En los m eses de julio y noviem bre de 2008 se resolvieron las ayudas

del PROGRAMA I BERMEDI A para el fom ento de las coproducciones

iberoam ericanas el desarrollo de proyectos la dist r ibucioacuten del cine

iberoam ericano y la form acioacuten de profesionales Dicho program a en el

que el I CAA se halla presente m uy act ivam ente estaacute dando lugar a un

crecim iento de coproducciones y a una m ayor dist r ibucioacuten de las

peliacuteculas en los paiacuteses part icipantes en el m ism o En el antildeo 2008 el

I CAA ha part icipado en la financiacioacuten del Program a con una

contribucioacuten de 400000 euros20

Davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a promoure el

cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la desigualtat entre el

cogravemput de pelmiddotliacutecules produiumldes

o distribuiumldes en llengua catalana respecte

de les fetes en llengua castellana

davant la manca de programes com ara l Ibermedia enfocats a

promoure el cinema en catalagrave doncs s ha contribuiumlt a accentuar la

desigualtat (respecte al castellagrave)

46 Legislacioacute catalana i accions del govern catalagrave

A Catalunya la competegravencia exclusiva en mategraveria de cultura s estableix en

el que disposa l article 127 de l Estatut d Autonomia Aixiacute la Generalitat

concedeix anualment diverses liacutenies d ajuda dirigides al sector audiovisual a

traveacutes de l Institut Catalagrave de les Induacutestries Culturals (ICIC) Entre aquestes

hi ha diversos ajuts centrats en la projeccioacute de pelmiddotliacutecules de produccioacute

catalana en llengua catalana aixiacute com en el doblatge i subtitulat en llengua

catalana

20 Font Dades extretes del web oficial del Ministeri de Cultura del govern espanyol a El cinema i viacutedeo en dades i xifres Any 2008 [wwwcamcues]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

26

Malgrat aquests ajuts l oferta continua sent molt desigual respecte a la que

ofereix el mercat en llengua castellana Pel que fa a les pelmiddotliacutecules

subtitulades en catalagrave queden excloses fins i tot del circuit comercial i

nomeacutes es poden trobar a la Filmoteca de Catalunya o en algun passi puntual

de festivals

Sobre el paper el govern catalagrave podria en aquest sentit contribuir a

mitigar aquesta problemagravetica si tenim en compte l article 283 de la Llei

11998 de 7 de gener de poliacutetica linguumliacutestica que atorga al Govern la

responsabilitat de desenvolupar una reglamentacioacute sobre les traduccions de

les pelmiddotliacutecules en catalagrave a partir del doblatge o subtitulat a traveacutes de

quotes de pantalla i de distribucioacute de les pelmiddotliacutecules

Per tal de garant ir una presegravencia significat iva de la llengua catalana en

loferta cinem atogragravefica el Govern de la Generalitat pot establir per

reglam ent quotes linguumliacutest iques de pantalla i de dist r ibucioacute per als

productes cinem atogragravefics que es dist r ibueixin i sexhibeixin doblats o

subt itulats en una llengua diferent de lor iginal Les quotes establertes

per a les produccions cinem atogragravefiques doblades o subt itulades en

catalagrave no poden excedir el cinquanta per cent de loferta de

dist r ibuiumldors i exhibidors en cogravem put anual i shan de fonam entar en

cr iter is object ius La regulacioacute corresponent sha de fer en el m arc de

la Llei de lEstat 17 1994 del 8 de juny de proteccioacute i fom ent de la

cinematografia i segons el regravegim que aquesta estableix

En aquest sentit s espera que aquesta situacioacute d estancament es desencalli

a principis del 2010 despreacutes que el Govern hagi aprovat la futura llei del

cinema a Catalunya Aquesta expectativa es basa en l avantprojecte de llei

del cinema que el govern va fer puacuteblic el mes d octubre del 2009 i que

aborda decididament aquesta problemagravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

27

L avantprojecte basant-se en el fet que el mercat actual no garanteix el

dret dels ciutadans de veure cinema en la llengua progravepia del paiacutes estableix

una segraverie de mesures de proteccioacute i foment del catalagrave de forma progressiva

en un periacuteode de 4 anys Cal destacar la seguumlent mesura relativa a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules (article 181)

Quan s est reni un llargm etratge cinem atogragravefic a Catalunya doblat o

subtitulat que suposi la dist r ibucioacute de m eacutes de quinze cogravepies les

em preses dist r ibuiumldores tenen l obligacioacute de dist r ibuir el 50 per 100 de

totes les cogravepies en versioacute en llengua catalana i de respectar aquest

equilibr i linguumliacutest ic en la publicitat que se n faci

Aquesta obligacioacute s ha de respectar tant en el cogravem put de les cogravepies

dist r ibuiumldes en versioacute doblada com en el cogravem put de les cogravepies

distribuiumldes en versioacute subtitulada

En el cas de les cogravepies digitals l em presa dist r ibuiumldora ha de garant ir

que el 50 per 100 de les projeccions es facin en llengua catalana

Tot i que amb aquesta mesura la presegravencia del catalagrave experimentaria un

canvi molt significatiu en el sector cal dir que tampoc seria garantia

suficient per tal d equiparar-se plenament amb els usos del castellagrave si tenim

en compte el que estableix el punt seguumlent del mateix article 18 (art182)

Resten exem ptes del com plim ent de l obligacioacute prevista a l apartat

anterior les obres cinematogragravefiques seguumlents

a) Les obres cinematogragravefiques en versioacute original castellana o catalana

amb independegravencia de la seva nacionalitat i el nuacutemero de cogravepies que

se n distribueixin

b) Les obres cinem atogragravefiques de les quals se n dist r ibueixin a

Catalunya m enys de setze cogravepies No obstant si se n dist r ibueixen

cogravepies subtitulades el 50 per 100 ha de ser en catalagrave

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

28

Aixiacute tenint en compte d una banda que l oferta en versioacute original

castellana pelmiddotliacutecules de l Estat espanyol i de fora

eacutes sempre molt major

que la catalana i de l altra que la majoria de pelmiddotliacutecules amb baixa

distribucioacute comercial soacuten majoritagraveriament traduiumldes exclusivament en

castellagrave encara es mantindria una situacioacute de greuge comparatiu d una de

les llenguumles oficials (el catalagrave) a les sales de cinema de Catalunya

D altra banda seguidament a l aprovacioacute de la llei encara mancaragrave un pas

meacutes per fer que seria portar a terme el desenvolupament reglamentari per

tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a Catalunya i en els horaris de

magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana de les pelmiddotliacutecules doblades

o subtitulades que ofereixin les sales de cinema en aquest territori

mancaragrave () el desenvolupament reglamentari per tal dassegurar que

totes les sales dexhibicioacute a Catalunya i en els horaris de magravexima

audiegravencia es garanteixi la versioacute catalana

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

29

5 Pragravectiques de la induacutestria cinematogragravefica en paiumlsos

de tradicioacute democragravetica

En aquest capiacutetol observem els usos de les llenguumles actuals en el doblatge i

subtitulat de les pelmiddotliacutecules en diversos paiumlsos D una banda analitzem els

casos de 14 llenguumles europees oficials comparables en nombre de parlants a

la llengua catalana (Taula 1) En segon lloc exposem quines soacuten les

pragravectiques linguumliacutestiques en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial com soacuten

Finlagravendia Begravelgica i Suiumlssa (Taula 2)

Els resultats de la Taula 1 ens indiquen que la projeccioacute de les pelmiddotliacutecules

estrangeres en les llenguumles europees que han estat objecte d estudi eacutes una

pragravectica habitual i generalitzada en tots els casos De la comparacioacute entre

aquestes llenguumles i el catalagrave es pot concloure que en els territoris de parla

catalana es produeix un fet excepcional a nivell europeu i eacutes que no hi ha

cap llengua comparable al catalagrave en nombre de parlants en la que no se

subtitulin o es doblin les obres cinematogragravefiques el catalagrave en canvi

queda habitualment exclograves com a llengua de traduccioacute de les pelmiddotliacutecules

Com a exemple destacariacuteem el cas d Islagravendia (Taula 1) que amb una

llengua de 270000 espectadors i malgrat que la majoria de la poblacioacute

sigui bilinguumle en islandegraves i anglegraves l islandegraves sempre eacutes present com a

llengua de la traduccioacute d una pelmiddotliacutecula de parla no islandesa 21

Tambeacute eacutes significatiu l exemple de Finlagravendia (Taula 2) on la comunitat

linguumliacutestica sueca amb menys de 300000 espectadors potencials teacute acceacutes

al cinema en la seva llengua en les mateixes condicions que la comunitat

finesa I en el cas de les pelmiddotliacutecules per als infants menors de 10 anys a les

21 Dades del Consell de l Idioma Islandegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

30

agraverees bilinguumles es projecten de manera igualitagraveria tant en versioacute doblada al

finegraves com en versioacute doblada al suec22

(a Fi nl agravendi a) pel middot l iacutecul es per al s i nfants menors de 10 anys es

proj ecten a l es agraverees bi l i nguumles de manera i gual i tagraver i a tant en

versi oacute doblada al f i negraves com en versi oacute doblada al suec

Aixiacute mateix a la Taula 2 es pot veure que la subtitulacioacute en dues llenguumles eacutes

una tegravecnica forccedila utilitzada en l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules en paiumlsos

plurilinguumles com ara Suiumlssa (francegraves alemany) Begravelgica (francegraves flamenc)

o Finlagravendia (finegraves suec) Tambeacute segons l estudi de Media 2007 aquesta

pragravectica eacutes emprada a Letogravenia en letoacute i rus (Taula 1)

Taula 1 - Uacutes de llenguumles oficials com parables al catalagrave en el doblatgesubtitulat de les pelmiddotliacutecules no nacionals

Llengua oficial

Estat Nombre de parlants

Uacutes generalitzat de la llengua progravepia

oficial en les pelmiddotliacutecules dobladessubtitulades

al cinema

Txec Repuacuteblica Txeca 9900000 Siacute

Hongaregraves Hongria 9500000 Siacute

Grec Gregravecia 9500000 Siacute

Catalagrave Espanya 9100000 No

Suec Suegravecia 7700000 Siacute

Buacutelgar Bulgagraveria 6200000 Siacute

Danegraves Dinamarca 5000000 Siacute

Finegraves Finlagravendia 4900000 Siacute

Eslovac Eslovagravequia 4600000 Siacute

Noruec Noruega 4400000 Siacute

Lituagrave Lituagravenia 2900000 Siacute

Eslovegrave Eslovegravenia 1700000 Siacute

Letoacute Letogravenia 1400000 Siacute

Estogravenia Estogravenia 930000 Siacute

Islandegraves Islagravendia 270000 Siacute

22 Dades del Ministeri d Educacioacute i Cultura del govern finegraves

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

31

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos Nota Xifres arrodonides

Taula 2- Pragravectiques multilinguumles en la traduccioacute de les pelmiddotliacutecules no nacionals en paiumlsos amb plurilinguumlisme oficial

Estat

Agraverees linguumliacutestiques Modalitat

majoritagraveria i usos linguumliacutestics

Uacutes generalitzat

de la llengua progravepia i

oficial en el cinema

Municipalitats monolinguumles fineses

Subtitulat en finegraves Doblatge en finegraves les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Finlagravendia Municipalitats monolinguumles sueques i municipalitats bilinguumles (de majoria sueca o de majoria finesa)

Subtitulat bilinguumle finegraves-suec Doblatge en finegraves i en suec per les pelmiddotliacutecules infantils

Siacute

Regioacute de la llengua neerlandesa (comunitat flamenca)

Subtitulat en neerlandegraves

Siacute

Regioacute de la llengua francesa (comunitat valona)

Doblatge en francegraves Siacute Begravelgica

Regioacute bilinguumle de la capital de Brusselmiddotles

Subtitulat bilinguumle neerlandegraves-francegraves

Siacute

Cantons de llengua alemanya Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons bilinguumles de llengua alemanya i francesa

Doblatge en francegraves Subtitulat en alemany

Siacute

Cantons de llengua francesa Doblatge en francegraves Siacute

Cantons de llengua italiana Doblatge en italiagrave Siacute

Suiumlssa

Cantoacute dels Grisons de llengua alemanya italiana i romanx

Subtitulat en alemany Doblatge en italiagrave

Siacute

Espanya

Territoris de parla catalana (Paiacutes Valenciagrave Illes Balears Franja de Ponent i Principat de Catalunya)

Doblatge en castellagrave No

Font Elaboracioacute progravepia a partir de les dades de El catalagrave llengua d Europa editat per la Generalitat de Catalunya (2007) la informacioacute continguda als annexos I-VI de Study on dubbing and subt it ling needs and pract ices in the European Audiovisual I ndust ry de Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

32

Consulting Group-Peacefulfish novembre 2007 i respostes donades a la Plataforma per la Llengua dels ministeris de cultura o educacioacute de diversos paiumlsos

Nota Considerem nomeacutes les llenguumles comparables al catalagrave en nombre de parlants i per tant el romanx a Suiumlssa o l alemany a Begravelgica queden excloses del nostre anagravelisi sobre els usos linguumliacutestics al cinema (per a meacutes informacioacute aneu al capiacutetol d Apunts metodologravegics )

En conclusioacute podem dir que el catalagrave eacutes una raresa a Europa si posem en relacioacute la seva situacioacute amb la d altres llenguumles similars pel fet d estar sistemagraveticament exclograves de l oferta majoritagraveria de les projeccions a les sales de cinema

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

33

6 Suport legislatiu i institucional en l uacutes de les llenguumles nacionals oficials en paiumlsos de tradicioacute democragravetica

6 1 Lleis que estableixen l uacutes de les llenguumles nacionals al cinem a

La llibertat de distribucioacute cinematogragravefica eacutes plenament compatible amb el

manteniment de mesures de proteccioacute del sector del cine i de la induacutestria

audiovisual Segons la Resolucioacute del Consell de la Unioacute Europea de 12 de

febrer del 2001 sobre les ajudes al sector del cine i al sector audiovisual

les ajudes nacionals al sector del cine i al sector audiovisual constitueixen

un dels mitjans principals per a garantir la diversitat cultural

En la majoria dels paiumlsos europeus trobem mesures legals i institucionals

que afecten les dinagravemiques del sector cinematogragravefic fent referegravencia a les

modalitats de traduccioacute i als usos linguumliacutestics Tot seguit analitzem la

situacioacute normativa d aquells estats europeus que tenen llenguumles oficials

comparables a la llengua catalana (amb meacutes de 9 milions de parlants) o

amb un nombre menor de parlants tambeacute hem inclograves el cas del Quebec

(Canadagrave)

a) Eslovagravequia

L article 52 de la Llei sobre la llengua estatal eslovaca 2701995 de

novembre del 1995 estableix el seguumlent

L uacutes de la llengua estatal en la inform acioacute dels m it jans de com unicacioacute

sobre esdevenim ents culturals i actes puacuteblics ( ) les obres

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

34

audiovisuals dir igides al puacuteblic infant il de fins a 12 anys han de ser

doblades a la llengua de l Estat23

Per tant a Eslovagravequia la llei obliga que les pelmiddotliacutecules per a nens de fins a 12

anys siguin doblades a la llengua eslovaca Aquesta legislacioacute s enteacuten

sobretot per la necessitat de promoure el doblatge per al puacuteblic infantil

encara plenament no alfabetitzat ja que Eslovagravequia eacutes bagravesicament un paiacutes

on se subtitula

Pel que fa a la pragravectica linguumliacutestica habitual de la induacutestria cinematogragravefica

l eslovac eacutes la llengua que es fa servir per subtitular la majoria de les

pelmiddotliacutecules Aquesta pragravectica ve reforccedilada pel que es diu a l article 7

d aquesta mateixa llei sobre els esdeveniments culturals (en els quals

s inclou el cinema) fent una referegravencia impliacutecita a la possibilitat d utilitzar

tambeacute la llengua txeca (entesa pels parlants eslovacs)

Els esdeveniments culturals i educatius han de ser fets en la llengua de

l Estat o beacute poden fer-se en una alt ra llengua si acom pleixen una

suficient com prensioacute del punt de vista de la llengua de l Estat

L excepcioacute es doacutena en el cas dels esdevenim ents de les m inories

nacionals grups egravetnics art istes est rangers convidats i t reballs

m usicals am b els textos originals La presentacioacute am b la que

s acom panyi en els program es seragrave expressada prim er de tot en la

llengua de l Estat24

b) Lituagravenia

L article 13 de la Llei I-779 de gener de 1995 sobre la llengua estatal el

lituagrave estipula el seguumlent

23 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text trobat al web de Mercator CIEMEN [httpwwwciemenorgmercatorbutlletins53-20htm] La versioacute original proveacute del web del Ministeri de Cultura de la Repuacuteblica Eslovaca 24 Iacutebid

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

35

Els program es audiovisuals i les pelmiddot liacutecules exhibides puacuteblicam ent a

Lituagravenia han de ser t raduiumldes a la llengua de l Estat25 o subt itulades en

lituagrave

La llei doncs estableix clarament que les pelmiddotliacutecules exhibides al puacuteblic a

Lituagravenia han de ser traduiumldes a la llengua lituana o mostrades en subtiacutetols

en lituagrave

c) Letogravenia

L article 171 de la Llei sobre la llengua estatal de desembre de 1999 fa

referegravencia al cinema en aquests termes

Els llargm etratges cinem atogragravefics videofilm s i els seus t ragraveilers

m ost rats en puacuteblic han de ser proveiumlts de veu en off doblats en la

llengua de l Estat o mostrats amb la pista de so original i subtiacutetols en la

llengua de l Estat26 d acord am b el corpus norm at iu d aquesta llengua

A meacutes l article 172 d aquesta llei tambeacute teacute en compte l opcioacute de la

subtitulacioacute bilinguumle que com s ha comentat anteriorment altres paiumlsos

europeus tambeacute practiquen

En els casos esm entats en aquest art icle els subt iacutetols en llengua

est rangera tam beacute soacuten perm esos Els subt iacutetols en la llengua de l Estat

s han de colmiddot locar en prim er pla i no poden ser m eacutes pet it s en m ida o

m enys com plerts en cont ingut que els subt iacutetols en la llengua

estrangera

25 En referegravencia al lituagrave 26 En referegravencia al letoacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

36

el s subt iacutetol s en l a l l engua de l Estat [ l etoacute] s han de

col middot l ocar en pr i mer pl a i no poden ser meacutes pet i t s en mi da o

menys compl er ts en cont i ngut que el s subt iacutetol s en l a

l l engua est rangera

d) Eslovegravenia

La normativa que fa referegravencia a la traduccioacute linguumliacutestica de les pelmiddotliacutecules eacutes

la Llei d usos puacuteblics de la llengua eslovena 862004 que a l article 24

sobre els esdeveniments puacuteblics estableix

Les pelmiddot liacutecules estrangeres han de ser m ost rades puacuteblicam ent am b

subtiacutetols en eslovegrave o sincronitzades a l eslovegrave27

Aixiacute doncs a Eslovegravenia totes les pelmiddotliacutecules en altres llenguumles han de traduir-

se a l eslovegrave ja sigui amb subtiacutetols (la modalitat majoritagraveria al cinema) o beacute

altres tipus de traduccioacute sincronitzada que pel que fa al cinema es

tractaria sobretot del doblatge de pelmiddotliacutecules per al puacuteblic infantil

e) Estogravenia

La legislacioacute vigent d Estogravenia que fa referegravencia als usos linguumliacutestics en el

sector audiovisual eacutes la Llei sobre la llengua de 21 de febrer de 1995

concretament en l article 25 estableix el seguumlent

La t raduccioacute dels textos en llenguumles est rangeres de les obres

audiovisuals els program es de televisioacute i ragravedio i dels anuncis

publicitaris

27 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text oficial publicat a l Official Gazette of the Republic of Slovenia n 862004 pagraveg 10418

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

37

(1) Sobre la radiodifusioacute ( incloent la ret ransm issioacute dels senyals de

televisioacute i per cable) de les obres audiovisuals ( incloent program es i

anuncis) el text de la llengua est rangera ha d anar acom panyat per

una adequada traduccioacute en estoniagrave 28

La llei doncs malgrat que no especifica la modalitat estableix

l obligatorietat de difondre les pelmiddotliacutecules en llenguumles estrangeres amb una

traduccioacute adequada a l estoniagrave Estogravenia eacutes tradicionalment un paiacutes de

subtitulat aixiacute que a la pragravectica les pelmiddotliacutecules que es poden veure al cinema

soacuten en versioacute original subtitulada a l estoniagrave

f) Quebec (Canadagrave)

El francegraves eacutes l uacutenica llengua oficial del Quebec amb una poblacioacute d uns 76

milions d habitants L anglegraves perograve hi teacute una presegravencia important en eacutesser

llengua oficial (juntament amb el francegraves) al Canadagrave

La llei sobre el cinema vigent va ser aprovada des de l any 1983 i ha anat

desenvolupant-se a partir de diversos reglaments Les condicions respecte

dels usos linguumliacutestics per a l exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules es troben a l article 83

(versioacute de la llei actualitzada l 1 de desembre del 2007)

La Reacutegie ne deacutelivre de visa pour la preacutesentat ion en public dune

version autre quen franccedilais dun film que selon les regravegles suivantes

1 il peut ecirct re deacutelivreacute au m axim um pour des copies de cet te version

le m ecircm e nom bre de visas que le requeacuterant en dem ande pour des

copies dune version doubleacutee en franccedilais du film agrave la condition que ces

derniegraveres soient rendues disponibles pour les exploitants de lieux de

preacutesentation de film en public en mecircme temps que les premiegraveres

28 Traduccioacute progravepia de l anglegraves a partir del text extret del web del Ministeri de Justiacutecia de Letogravenia [wwwlegaltextee ]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

38

2 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour toute copie sous- titreacutee en franccedilais29

3 un visa peut ecirctre deacutelivreacute pour autant de copies quil en est demandeacute

agrave la condition que le requeacuterant deacutepose agrave la Reacutegie avec la demande un

contrat assurant dans un deacutelai que celle-ci juge raisonnable le

doublage en franccedilais du film au Queacutebec de mecircme que la preuve de la

remise des eacuteleacutements requis pour lexeacutecution de ce contrat agrave la

personne qui en est chargeacutee

Per tant segons aquesta llei es poden atorgar llicegravencies d exhibicioacute a les

pelmiddotliacutecules estrangeres en altres llenguumles si s exhibeixen com a miacutenim el

mateix nombre de cogravepies doblades en francegraves i amb la condicioacute que

aquestes uacuteltimes estiguin disponibles per als exhibidors al mateix temps

que les versions en altres llenguumles (majoritagraveriament en anglegraves) En el cas

de les pelmiddotliacutecules subtitulades les llicegravencies nomeacutes es donaran quan els

subtiacutetols siguin en francegraves

6 2 Altres reglaments linguumliacutestics estatals

a) Suiumlssa

A Suiumlssa les llenguumles oficials de la Confederacioacute soacuten l italiagrave el francegraves

l alemany i el romanx (aquesta amb una poblacioacute d uns 50000 parlants)

Respecte al cinema hi ha una llei vigent que estableix criteris linguumliacutestics al

cinema respecte de les llenguumles oficials de la Confederacioacute La Llei federal

sobre la cultura i la produccioacute cinematogragravefiques de desembre de 2001 en

l article 19 sobre la diversitat linguumliacutestica estableix que

1 Les films soutenus par la Confeacutedeacuteration doivent ecirctre disponibles dans

plus d une langue nat ionale

29 Extret del web de la Reacutegie du Cineacutema Queacutebec httpwwwrcqqccala_regieloiasp

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

39

2 Une ent reprise ne peut dist r ibuer un t it re en prem iegravere exploitat ion

publique que si elle possegravede pour l ensem ble du terr itoire de la Suisse

les droits pour toutes les versions linguistiques qui y sont exploiteacutees30

Aquesta llei doncs estableix que les pelmiddotliacutecules que reben les ajudes han de

ser obligatograveriament traduiumldes com a miacutenim en dues llenguumles Per tant es

tracta d una iniciativa que inevitablement fomenta els usos plurilinguumles dins

d un mateix Estat per part de les empreses cinematogragravefiques

Aixiacute mateix en el punt 2 de l article la llei exigeix que abans d exhibir la

pelmiddotliacutecula a Suiumlssa es posseeixin els drets per a totes les llenguumles amb les

quals es projectaragrave la pelmiddotliacutecula I per tant amb aquesta mesura es procura

que les diverses versions linguumliacutestiques estiguin disponibles al mateix temps

per als exhibidors

(a Suiumlssa) l es pel middot l iacutecul es que reben l es aj udes han de ser

obl i gatograver i ament t raduiumldes en com a miacuteni m 2 l l enguumles

b) Finlagravendia

A Finlagravendia existeixen dues llenguumles nacionals oficials el finegraves amb

4840000 parlants i el suec amb una comunitat de nomeacutes 295000

parlants La Fundacioacute Finlandesa del Cinema eacutes un organisme adscrit al

Ministeri de Cultura del govern finegraves que s encarrega del suport i

desenvolupament de la produccioacute distribucioacute i exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules

fineses Com a criteris per a l acceacutes al fons d ajudes destinat a la produccioacute i

distribucioacute de pelmiddotliacutecules hi ha els seguumlents

30 Extret del web oficial de la Confederacioacute Suiumlssa [httpwwwadminchchfrs443_1indexhtml]

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

40

Les autoritats com petents han de vet llar perquegrave la pelmiddot liacutecula sigui

subt itulada en les llenguumles oficials de Finlagravendia de m anera apropiada

per a la distribucioacute de la pelmiddotliacutecula Quan la pelmiddotliacutecula es distribueix amb

m eacutes d una cogravepia es requereix que aquestes es facin sem pre en finegraves i

suec31

Aixiacute doncs tant el finegraves com el suec soacuten llenguumles requerides en les obres

cinematogragravefiques que es presentin com a candidates a ser subvencionades

per aquest organisme A meacutes els criteris tambeacute estipulen mesures en cas

de fer-se meacutes d una cogravepia requerint que es facin sempre en totes dues

llenguumles

6 3 Ajudes al cinema del programa europeu Media Plus

El Programa MEDIA 2007 (2007-2013) eacutes un programa europeu de suport a

la induacutestria audiovisual Entre els seus objectius hi ha preservar i

desenvolupar la diversitat cultural i promoure el diagraveleg intercultural

El programa doacutena periogravedicament un suport selectiu per al doblatge i

subtitulat que durant el periacuteode 2001-2004 va ser d un total de 66 milions

d euros en projectes d uns 21 estats diferents Els projectes que van rebre

meacutes diners d acord amb el paiacutes de distribucioacute per al doblatge i subtitulat de

pelmiddotliacutecules entre el 2001 2004 varen ser per a la seva distribucioacute a Itagravelia

(25 del total concedit) Alemanya (19) i Espanya (16 del total)

Tanmateix segons es comenta a les conclusions de l estudi del 2007

aquest programa europeu ha anat diversificant progressivament les ajudes

en paiumlsos europeus on se subtitula amb la voluntat de promoure la

diversitat cultural i linguumliacutestica Aixiacute es preteacuten donar resposta a la

31 Traduccioacute progravepia extreta del web oficial de la Fundacioacute Finlandesa del Cinema httpwwwsesfien

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

41

problemagravetica que suposa el cost de l estructura del doblatge davant la

diversitat cultural i linguumliacutestica pel fet de posar en situacioacute de desavantatge

sistemagravetic les pelmiddotliacutecules amb un pressupost baix o mitjagrave adquirides per

distribuiumldors petits obstaculitzant aixiacute la diversitat de les pelmiddotliacutecules

subministrades i consumides al mercat

Segons l estudi del 2007 tenint en compte totes les ajudes atorgades en 10

paiumlsos la contribucioacute de les ajudes a l Estat espanyol representa una

pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest territori Tanmateix no hi ha

cap promocioacute especiacutefica per a la llengua catalana32 i eacutes que mentre el

catalagrave no sigui reconegut com a llengua oficial a Europa aquest greuge

comparatiu continuaragrave postergant-se

En el cas de paiumlsos en llenguumles comparables o amb menys poblacioacute que el

catalagrave perograve podem veure que el programa va donar suport a una de cada

5 pelmiddotliacutecules per a ser doblades o subtitulades en les llenguumles progravepies de

paiumlsos Es tracta de paiumlsos com Suegravecia (que va rebre el 29 del pressupost

total) Dinamarca (25) Noruega (25) o Islagravendia (09) A meacutes cal dir

que ni Suegravecia ni Islagravendia (ni tampoc Liechtenstein) soacuten membres de la CE

perograve reben aquest suport econogravemic i institucional a partir de convenis

especiacutefics signats amb la UE

la contribucioacute de les ajudes (del programa europeu Media) a l Estat

espanyol representa una pelmiddotliacutecula de cada sis projectades en aquest

territori

32 Segons ha informat a la Plataforma per la Llengua la mateixa Oficina de Barcelona del Programa Media

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

42

8 Conclusions

a) Quan a Catalunya emergia una induacutestria pionera del doblatge i els

subtiacutetols eren predominants al cinema el regravegim franquista va irrompre les

dinagravemiques mercantils de l agravembit cinematogragravefic imposant el castellagrave com a

uacutenica llengua al cinema i el doblatge en castellagrave com a forma exclusiva

d exhibicioacute de les pelmiddotliacutecules estrangeres a tot l Estat Tambeacute altres paiumlsos

europeus que havien estat sota regravegims predemocragravetics com ara Itagravelia

Alemanya Franccedila i paiumlsos o agraverees linguumliacutestiques sota la seva influegravencia

mostren avui dia en graus diferents el manteniment de les pragravectiques i

hagravebits culturals imposats per aquells governs Es deu doncs sobretot a

motius histograverics el fet que a tot l Estat espanyol i a Catalunya en

part icular es m ant ingui un arrelam ent fort vers al doblatge

monolinguumle en castellagrave

b) Aquest fet explicaria doncs que el cinema sigui actualment el sector

audiovisual on la llengua catalana teacute uns iacutendex meacutes baixos d uacutes l any 2007

del total de projeccions als cinemes a Catalunya nom eacutes un 3 de les

sessions de cinema van ser en catalagrave

c) Si s observen les pragravectiques de paiumlsos democragravetics europeus amb

llenguumles comparables a la catalana o beacute plurilinguumles es veu com en el cas

catalagrave es produeix una situacioacute clarament anormal En tots els casos

estudiats (16 paiumlsos 3 dels quals plurilinguumles) els agents encarregats de

les traduccions (majors agegravencies de venda o distribuiumldores locals) empren

la llengua progravepia i oficial a l hora de distribuir les pelmiddotliacutecules no nacionals

fins i tot en el cas de llenguumles de minories linguumliacutestiques com l islandegraves (amb

uns 270000 espectadors potencials) o el suec a Finlagravendia (uns 295000

espectadors) Per tant el tracte cap a la comunitat de parla catalana eacutes uacutenic

a Europa ja que no passa en cap alt ra llengua europea com parable

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

43

que no sigui la llengua del doblatge i o el subt itulat de l oferta

majoritagraveria de les pelmiddotliacutecules cinematogragravefiques

d) La induacutestria cinematogragravefica tambeacute ofereix en paiumlsos plurilinguumles

(Begravelgica Suiumlssa i Finlagravendia) o paiumlsos com Letogravenia l opcioacute de pelmiddotliacutecules amb

doble subtitulacioacute En canvi a Catalunya les pelmiddotliacutecules en versioacute subtitulada

pragravecticament nomeacutes s ofereixen en castellagrave les de versioacute catalana no

arriben a l 1 i a meacutes fora del circuits comercials

e) A Letogravenia Lituagravenia Estogravenia Eslovegravenia Eslovagravequia Quebec

( Canadagrave) Suiumlssa i Finlagravendia s han t robat norm at ives que obliguen

les em preses cinem atogragravefiques a l uacutes de les llenguumles progravepies per a

les pelmiddotliacutecules exhibides en el terr itor i on soacuten oficials Per exemple a

Letogravenia s estableix l obligacioacute de la traduccioacute en letoacute i alhora tambeacute es

permet utilitzar el subtitulat bilinguumle en altres llenguumles perograve indicant sempre

una forma preferent pel letoacute

f) Tot i aquestes normatives desenvolupades en el context europeu l Estat

espanyol no ha creat encara cap lle i o m esura per restablir la

situacioacute de la llengua catalana en aquest sector despreacutes del periacuteode

franquista

g) Malgrat que la llei estatal vigent (552007) estableixi un fons d ajudes

especiacutefiques per al foment de les pelmiddotliacutecules en llenguumles oficials diferents del

castellagrave la inversioacute real feta a Catalunya estaria infravalorada respecte a la

rendibilitat real del cinema en aquest territori

h) L Instituto de la Cinematografiacutea y de las Artes Audiovisuales (ICAA)

l agegravencia estatal de suport i promocioacute del sector cinematogragravefic a l Estat

espanyol no estableix cap criteri linguumliacutestic d acceacutes al fons d ajudes per a la

distribucioacute de les pelmiddotliacutecules comunitagraveries meacutes enllagrave del subtitulat Davant

la m anca de poliacutet iques de prom ocioacute del catalagrave en el cinem a a l Estat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

44

espanyol t robem casos d alt res agegravencies anagravelogues en com unitats

linguumliacutestiques com parables com ara la Fundacioacute Finlandesa del

Cinem a que est ipula com a cr iter i per a les ajudes a les pelmiddotliacutecules

l uacutes de les dues llenguumles oficials al paiacutes (finegraves i suec) malgrat que el

suec sigui un mercat de menys de 300000 espectadors

i) El fet que el nombre d espectadors de cinema en catalagrave depengui de

l oferta de sessions de cinema en catalagrave i que no es trobi subjecte al

descens general mostra com el m ercat catalagrave eacutes una oportunitat de

negoci tan rendible com ho soacuten alt res idiom es a Europa als quals

les em preses doblen o subt itulen les pelmiddotliacutecules

Per aixograve encara eacutes

menys comprensible la desatencioacute per part de l Estat espanyol davant

d aquesta situacioacute anormal amb la que es troben els consumidors catalans

patint les inegravercies d una induacutestria sostingudes des de la dictadura

franquista

j) Davant d aquesta situacioacute d anormalitat el govern catalagrave vol aprovar una

nova llei de cinema amb la qual es garanteixi com a miacutenim la igualtat de

condicions amb el cinema en versioacute doblada o subtitulada en castellagrave El que

sobta de la llei no eacutes perograve que obligui les empreses a doblar o subtitular en

catalagrave perquegrave com s ha vist a l estudi ja existeixen lleis similars en

comunitats linguumliacutestiques comparables el que seria destacable eacutes que la

norm at iva s ha desenvolupat 1 0 anys m eacutes tard del que era previst

tenint en com pte el que estableix la Llei de poliacutet ica linguumliacutest ica de

1998

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

45

9 Recomanacions

Als espectadors

que prenguin consciegravencia del fet que la manca de cinema en llengua

catalana respon a les inegravercies originades per la dictadura franquista i

no a les dinagravemiques del mercat que soacuten progravepies de paiumlsos

democragravetics i que per aixograve cal exigir tant als poders puacuteblics com a

les empreses de distribucioacute i exhibicioacute el restabliment de l uacutes normal

del catalagrave en aquest agravembit

A les empreses del sector cinematogragravefic (especialment les m ajors i els

agents de venda de pelmiddotliacutecules les distribuiumldores locals i les exhibidores)

que acabin amb el tracte desigual que rep l audiegravencia catalana

respecte al d altres comunitats linguumliacutestiques comparables a Europa i

al Quebec garantint que la seva oferta cinematogragravefica tingui la

versioacute catalana en l agravembit territorial on aquesta eacutes llengua oficial i

progravepia

A l Estat espanyol

que acabi amb el tracte discriminatori dels ciutadans dels territoris de

parla catalana i segueixi el model dels paiumlsos europeus amb llenguumles

comparables o amb plurilinguumlisme oficial garantint mitjanccedilant

mesures legals i de suport institucional el dret a l acceacutes al cinema en

catalagrave com a miacutenim en igualtat de condicions respecte al que

s ofereix en llengua castellana

Al Govern de la Generalitat de Catalunya

a) que tingui fermesa per portar a terme la futura llei de cinema

desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una

inegravercia discriminatograveria de difiacutecil justificacioacute en una societat

democragravetica

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

46

b) que de forma immediata apliqui el desenvolupament reglamentari

de la llei per tal d assegurar que totes les sales d exhibicioacute a

Catalunya i en els horaris de magravexima audiegravencia es garanteixi la versioacute

catalana de les pelmiddotliacutecules doblades o subtitulades que ofereixin les

sales de cinema en aquest territori

Al Govern d Andorra

que segueixi l exemple de paiumlsos que no pertanyen a la UE com ara

Suiumlssa o Liechtenstein i estableixi algun tipus de relacioacute contractual o

conveni per tal de desenvolupar el programa MEDIA a Andorra

D aquesta manera el catalagrave com a llengua oficial i progravepia d aquest

paiacutes es podria veure reforccedilat al mercat cinematogragravefic a partir de les

ajudes que ofereix aquest programa enfocades a la produccioacute i a la

distribucioacute

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

47

10 Bibliografia

ALBERT BRANCHADELL I FERRAN REQUEJO (2009) Una lengua de

cine

a La Vanguardia 26 de marccedil 2009

httpwwwlavanguardiaes

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2009) Avantprojecte de Llei del cinem a

de Catalunya

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentSIDDocumentsDocum

ents20VJArxiu202009Avantprojecte_llei_cinemapdf

CATALUNYA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA I

MITJANS DE COMUNICACIOacute (2007) 1 0 anys de cinem a Cinem a a

Catalunya i Europa 1994-2004

httpwww20gencatcatdocsCulturaDepartamentCulturaDocumentsArx

iuArxius20GTCinema20a20Europa201994-2004pdf

FREDERIC CHAUME I ROSA AGOST (2001) La traduccioacuten en los medios

audiovisuales a Colmiddotleccioacute Estudis sobre la Traduccioacute nuacutem 7

Publicacions de la Universitat Jaume I

JORGE DIacuteAZ (2001) La t raduccioacuten audiovisual El subt itulado Ed

Almar Salamanca

JOSEPHINE DRIES (1995) Breaking Eastern European Barr iers

a

Sequentia Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-Agost 1995

European Audiovisual Observatory

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

48

LONE ANDERSEN (1995) A Topical I ssue

a Sequent ia Dossier

Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European Audiovisual

Observatory

MARTIacute PETIT (2005) La convencioacute sobre la diversitat cultural una anagravelisi Consell de l Audiovisual de Catalunya httpwwwcaccat

MAX WEBER (1968) Economy And Society ed Roth G and Wittich

C Bedminster Press Nova York

MIIKA BLINN (2008) Path Dependence of Dubbing in the German

Film Market a International conference DIME - Creative Industries

Observatory (CIO) Birkbeck (May 2008) httpwwwdime-

euorgfilesactive0Blinn-ABpdf

PLATAFORMA PER LA LLENGUA (marccedil 2009) El catalagrave i e l cinem a

a El

catalagrave en el m oacuten socioeconogravem ic 2 0 0 9 httpwwwplataforma-

llenguacat

J ROMAGUERA JM LOacutePEZ i C COgraveDOL (2006) Conclusions del t reball

sobre el cinem a i la llengua catalana Plataforma per la Llengua

Barcelona

ROMAacuteN GUBERN (2009) Guerra de llenguumles

a elPeriodicocat 5 de

marccedil del 2009 httpwwwelperiodicocat

TONI LIMONGI (1999) Veus a l om bra El doblatge de cinem a a Catalunya diari Avui 8 d agost de 1999 Barcelona

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2007) Study on dubbing and

subtitling needs and practices in the European Audiovisual Industry

Media Consulting I Group-Peacefulfish Paris

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

49

httpwwweceuropaeumedia

UNIOacute EUROPEA MEDIA PROGRAMME (2008) Study on the role of SMEs

and European audiovisual w orks in the context of the fast changing

and converging hom e entertainm ent sector ( PayTV Hom evideo

Video on Dem and video gam es internet etc) Media Consulting

Group-Peacefulfish Paris httpwwweceuropaeumedia

YVES GAMBIER (1995) Form s of linguist ic t ransfer

a Sequent ia

Dossier Linguist ic Transfer Vol II n4 Juny-August 1995 European

Audiovisual Observatory

Webs

Cultural policies and t rends in Europe ( Consell d Europa i I nst itut

Europeu per a la Recerca Comparativa Cultural)

httpwwwculturalpoliciesnetwebindexphp

MERCATOR linguistic rights and legislation (CIEMEN)

httpwwwciemenorgmercatorindex-gbhtm

Treacutesor de la langue franccedilaise au Queacutebec (TLFQ) Universitat de

Laval del Quebec

httpwwwtlfqulavalcaaxl

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

50

Annex 1 Mapa sobre les pragravectiques de traduccioacute linguumliacutestica de les obres cinematogragravefiques a Europa

En el mapa superior s observa la tendegravencia europea cap al subtitulat en

paiumlsos tradicionalment dobladors com ara Alemanya Franccedila Hongria o la

Repuacuteblica Txeca Segons l estudi de Media a l Estat espanyol s ha detectat

que hi ha meacutes oferta de pelmiddotliacutecules subtitulades en els darrers anys perograve el

canvi observat eacutes encara poc significatiu Aixiacute doncs els estats espanyol i

italiagrave es mantindrien encara al marge d aquest salt general del mercat

europeu cap a la subtitulacioacute de les pelmiddotliacutecules

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

51

Annex 2 Contribucions relacionades amb la competitivitat i el futur de la induacutestria cinematogragravefica

La contribucioacute tecnologravegica

Segons l estudi del programa Media Plus (2007) el cinema digital

comportaragrave noves oportunitats sobretot als distribuiumldors i exhibidors tant

pel que fa a les audiegravencies com a la reduccioacute dels costos En el doblatge la

digitalitzacioacute hauria de comportar una simplificacioacute del proceacutes de produccioacute

reduint el temps de les sessions de gravacioacute Perograve on meacutes es notaragrave eacutes en la

subtitulacioacute que majoritagraveriament es fa actualment a partir de la tegravecnica

lagraveser Els distribuiumldors estan d acord que suposaragrave una reduccioacute dels costos

meacutes cogravepies disponibles i meacutes flexibilitat a l hora d afegir diferents subtiacutetols a

cost pragravecticament zero Una pragravectica que seragrave favorable sobretot per a les

comunitats meacutes petites i les minoritagraveries (especialment aquelles que viuen a

les fronteres dels paiumlsos amb menys reconeixement estatal) Els exhibidors

tambeacute veuen favorable la flexibilitat en la programacioacute ja que tindran les

dues versions (doblada i subtitulada) de la mateixa pelmiddotliacutecula Aquesta

flexibilitat seragrave superior si tenim en compte que podran disposar de versions

subtitulades de la mateixa pelmiddotliacutecula en una diversitat de llenguumles

Tanmateix el cinema digital requereix una inversioacute significativa en

equipament per als petits exhibidors i per tant la seva implementacioacute

dependragrave de cada paiacutes

PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Estudi sobre la llengua al cinema en diversos paiumlsos europeus Quebec i

Catalunya

52

La formacioacute de traductors especialitzats en audiovisuals

La formacioacute tambeacute eacutes un aspecte important quant al fet que condiciona la

qualitat de les traduccions i l evolucioacute del sector En l estudi de la Unioacute

Europea del 2007 tambeacute s esmenta que encara hi ha pocs cursos

especialitzats per a traduccioacute en el sector audiovisual i la necessitat de

connectar de manera meacutes eficient la formacioacute i el moacuten professional De tota

manera cal dir que els autors de l estudi valoren positivament certs cursos

formatius que s estan realitzant a Europa entre els quals citen un

d organitzat per la Universitat Autogravenoma de Barcelona a Bellaterra del qual

tambeacute se n ha fet versions a Tarragona i altres ciutats de l Estat Cal afegir

tambeacute que la futura Llei de cinema de la Generalitat teacute previst establir un

Fons per a la Form acioacute per potenciar el talent en aquest camp i donar meacutes

recursos als centres de formacioacute

wwwplataforma- llenguacat

PLATAFORMA PER LA LLENGUA Via Laietana 48 A Principal 2a

08003 Barcelona Tel 93 321 18 03 Fax 93 321 12 71

infoplataforma-llenguacat

Page 24: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 25: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 26: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 27: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 28: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 29: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 30: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 31: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 32: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 33: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 34: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 35: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 36: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 37: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 38: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 39: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 40: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 41: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 42: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 43: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 44: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 45: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 46: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 47: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 48: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 49: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 50: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 51: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 52: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 53: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 54: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 55: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 56: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països
Page 57: Estudi de cinema-des09 VERSIÓ REVISADA...Com hem esmentat, doncs, els estats governats per règims totalitaris en el període dentreguerres com ara Itàlia, Espanya, Alemanya, i països