Orígens del Neolític al Sud d’Amèrica: una aproximació a ... · Aquest treball és una...

18

Rebut: 8 març 2011; Acceptat: 21 octubre 2011

Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38

Orígens del Neolític al Sud d’Amèrica: unaaproximació a les cultures de Valdivia i LasVegasPedro Àlvaro Hervalejo Sànchez (Estudiant de Grau d’Història a la Universitat de les Illes Balears)[email protected]

RESUMAquest treball és una aproximació a les Cultures de Las Vegas i Valdivia, dels inicis del Formatiu a la pe-nínsula de Santa Elena, Equador, en un intent de recollir les principals idees que existeixen en torn als orí-gens del Neolític a l’Amèrica del Sud. Es realitza una comparació entre les dues cultures a partir de lesinvestigacions que s’hi han anat fent per tal de veure quines evidències hi ha per considerar Las Vegas coma precursora de Valdivia, i de si aquest procés de canvi podria ser una representació a escala local de latransició cap al Neolític. S’assenyala la dificultat actual per sostenir aquesta tesi en un sentit lineal i es pro-posa apuntar la investigació cap a l’agricultura incipient documentada a Las Vegas i al procés de pro-gressiva dependència de l’agricultura a la Cultura Valdivia.

Palabras clau:Valdivia – Las Vegas – Neolític – Equador – Període Formatiu

Articles Científics. Aquest apartat suposa el cos principal d’Estrat Crític, així comun dels seus primers objectius. Aquí tenen cabuda totes aquelles aportacions d’estudiantsde primer, segon i tercer cicle que presentin novetats o síntesis en qualsevol camp del’Arqueologia o d’alguna altra ciència relacionada. És en aquesta secció on es tractarantemàtiques de coneixement substantiu sobre qualsevol regió del món i qualsevol crono-logia arqueològica.

ABSTRACTThis paper is an approach to Las Vegas and Valdivia Cultures from the Early Formative in the Santa Elenapeninsula of Ecuador, in an attempt to round up the main existing ideas around the origins of the Neoli-thic in South America. A comparison is made between the two cultures based on different investigationsto evaluate the existing evidence to consider Las Vegas as Valdivia’s ancestor culture, and if this changecould be a local representation of the transition into the Neolithic. The current difficulty to sustain this the-sis in a linear sense is pointed out, and a suggestion is made to direct investigation towards the early agri-culture documented for Las Vegas and the process of increased dependence upon agriculture in theValdivia Culture.

Key Words: Valdivia – Las Vegas – Neolithic– Ecuador – Formative Period

estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1 21/10/2014 12:45 Página 18

19 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38

P.A. Hervalejo Sànchez

1. Introducció

L’objectiu d’aquest treball és realitzaruna aproximació al procés d’adopcióde la agricultura i la ramaderia a Amè-rica del Sud a partir de les cultures queles investigacions arqueològiques iden-tifiquen com a les primeres en domes-ticar animals i plantes. En aquest sentit,s’han escollit les cultures Valdivia i LasVegas com a subjectes d’estudi a partirde les quals entendre el procés de neo-litització en la seva complexitat.

La metodologia que s’utilitzarà és l’a-nàlisi de les diferents interpretacionsque es fan de les esmentades cultures ide com aquestes reflecteixen l’adopciódel neolític a partir del màxim possiblede bibliografia disponible sobre eltema. La idea és contrastar les evidèn-cies que les diferents investigacions ar-queològiques hagin trobat a la zonaamb les principals teories dels investi-gadors, de cara a establir un discursequilibrat sobre la qüestió del sorgi-ment del Neolític a la regió. S’intentaràcontestar a la pregunta de si la culturade Valdivia és hereva de Las Vegas i desi aquesta transició d’una cultura a unaaltra també és la transició entre una so-cietat de caçadors-recol•lectors i unasocietat agrícola i/o ramadera.

2. Qüestions Prèvies

2. 1. Precedents de treballL’arqueologia difusionista i eurocèn-trica del segle XIX i principis del XX

dubtà que el Neolític hagués pogut sor-gir de forma independent a Amèrica(Rivers, 1916), o bé simplement centràel seu anàlisi en Europa i l’Orient Mitjà(Childe, 1936). Les populars ideesd’Oscar Montelius i el seu Ex OrienteLux deixaven altres regions de la terraen un segon pla. Els arguments de l’ar-queòleg suec eren ben rebuts per unacomunitat científica encara moguda perla influència religiosa i, per tant, prouoberta a la idea dels paisatges bíblicscom a punt d’origen de la civilització.A més, tot plegat ajudava a justificar lesintervencions imperialistes en aquellaregió (Trigger, 1989: 150-156).

A la primera meitat del segle XX tro-bam autors, que, a partir d’una sèrie depremisses teòriques d’arrel neo-evolu-cionista, proposen l’existència d’una“cultura bàsica” que desenvolupà l’a-gricultura a Amèrica i a partir de la qualaquesta s’estengué pel continent (Kid-der, 1924 segons Baumann, 1985). Lesproves d’aquest Neolític americà apa-reixen poc després en forma de desco-briments de ceràmica al jaciment deCerro Narrio, localitzat a la costa d’E-quador. Estem, però, a una fase on allòque prima és la troballa per si mateixa,i de fet es genera un comerç de pecesde ceràmica provinents dels diferentsjaciments o falsificada per artesans lo-cals.

Els estudis científics que van més enllàde la pura classificació tipològica co-mencen als anys 50-60 de la mà d’un


20Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38

Orígens del Neolític al Sud d’Amèrica: una aproximació a les cultures de Valdivia i Las Vegas

trio d’investigadors: el matrimoni ame-ricà Evans-Meggers i l’aficionat localEmilio Estrada. Ells proposaran la hi-pòtesi transoceànica que veurem tot se-guit. No trigaran a aparèixer novesteories de nous investigadors i les pri-meres cronologies de Carboni-14.

D. W. Latharp, associat a una parellad’aficionats, els Norton, també realitzadiferents investigacions ja cap al finaldels 60. Aquest investigador proposa(1973) el sorgiment independent de l’a-gricultura i la ceràmica a Amèrica, re-lacionant la Cultura Valdivia ambelements culturals amazònics com elsdel jaciment de Kotosh. S’ha de dir,però, que el descobriment recent de ce-ràmica més antiga al jaciment de Tape-rinha, a Brasil, podria complicar lespropostes de Lathrap (Hoopes, 1994).

Durant aquestes investigacions es des-cobreixen les primeres evidències d’a-gricultura: decoracions realitzades ambgrans de blat de moro (Zevallos, 1971).La prova definitiva del processamentd’aliments d’origen vegetal foren lesnombroses troballes de petits molinsals jaciments de Loma Alta i San Pablo.La Cultura Valdivia apareix ja als in-vestigadors com a una de les primeres,si no la pionera, en practicar la agricul-tura a l’Amèrica del Sud.

Pel que fa a la Cultura de Las Vegas,aquesta no serà identificada com a talfins l’any 1967 (Lanning segons Sto-

thert, 1985). Ara bé, la intensitat queagafa la investigació arqueològica enaquesta zona a finals dels 60 farà entraraquesta cultura dins els discursos delsmateixos científics que treballen la Cul-tura Valdivia, com per exemple Lath-rap. La idea de considerar Las Vegascom l’antecedent directe de Valdivia latrobam clarament als treballs de Sto-thert (1985), autora que també veu unpossible origen tropical d’aquesta cul-tura.

2. 2. La qüestió transoceànicaEl debat sobre l’origen japonès del Ne-olític americà no es solucionà fàcil-ment. Fou la primera fornadad’investigadors de la Cultura Valdiviaels qui defensaren més fermament la te-oria transoceànica. Com ja hem co-mentat, els seus dos màxims impulsors,Emilio Estrada i Betty Meggers, rebut-gen la idea d’un sorgiment independentdel Neolític a Amèrica, i proposen coma hipòtesi més probable l’origen en laCultura Jomon, un terme que descriuals habitants del Japó durant el llarg pe-ríode del 14.000 a. C. fins al 300 a. C,i que representa la transició cap al Ne-olític i la seva consolidació a l’illa.

Com comprovam al examinar amb mésdetall els treballs que defensen aquestahipòtesi (Estrada i Meggers, 1961), noes tracta només de comparacions depeces de ceràmica ni només amb laCultura Jomon. S’estableixen paral•le-lismes a nivell de cultura material amb


21 Estrat Crític 6. (2012): 18-38


l’Índia, Java, Xina, Nova Guinea o finsi tot el Congo; a més d’objectes de ce-ràmica, també trobam comparacions enla qüestió clau de la navegació (Estradai Meggers, 1961: 933-935), mostrantsimilituds en quant a tècniques de cons-trucció de balses a vela entre llocs comFormosa, Xina, Vietnam i Equador, do-cumentades principalment a través del’etnografia. Pel que fa a les possibili-tats del llarg viatge travessant el pacífic,argumenten la capacitat de les embar-cacions, la idoneïtat de les corrents ma-rines entre el Japó i Equador, i de lacapacitat d’integració social que tin-drien els navegants perduts una vegadaarribats al nou continent. Això darrerho argumenten amb un cas ocorregut alsegle XVI d. C., quan un grup de nàu-frags esclaus negres es va fer amb elcontrol d’una comunitat d’indis nadiusa Esmeralda, a Equador (Estrada iMeggers, 1961: 935-936).

Són diversos els investigadors que hanqüestionat enèrgicament aquesta pro-posta transoceànica (Baumann, 1985;Salazar, 1993). Una de les respostesmés treballades és la de McEwan iDickson (1978), que argumenten entorn a tres eixos: la dificultat que pre-senten corrents i clima, la inadequacióde les embarcacions Jomon i el repteimpossible de la supervivència dels tri-pulants. Amb una aproximació cientí-fica a les corrents del Pacífic, s’apuntaque aquestes no són ni molt manco l’a-

jut perfecte per travessar l’oceà, ben alcontrari, dibuixen rutes que allunyarienla hipotètica nau d’Equador. Les evi-dències arqueològiques apunten a vai-xells Jomon que no resistiren aigüesmogudes, i encara menys els ciclons ihuracans comuns a la zona comentada.Finalment, les possibilitats de sobre-viure a l’any i mig que trigaria el viatgees calculen gairebé nul•les. Un altredels arguments que trobam al treball deMcEwan i Dickson (1978: 362) és unaqüestió sobre la que entrarem en detallmés endavant, la troballa de peces deceràmica anteriors a la Cultura Valdi-via i, per tant, anteriors a l’hipotèticviatge dels pescadors japonesos.

Ara bé, independentment del debatsobre la hipòtesi transoceànica, hi ha laqüestió de la transició entre les CulturesValdivia i Las Vegas. No pareix proba-ble que Meggers i els seus companysconsiderin incompatible la influènciaJomon amb la idea que Las Vegas siguil’antecessor preceràmic de Valdivia,qüestió que centrarà aquest treball. Laproposta transoceànica encara és de-fensada per alguns investigadors tot i laseva clara inspiració difusionista i elsforts arguments contra els que xoca.

3. Comparant Valdivia i Las Vegas

3.1 Marc cronològic i geogràficSi Las Vegas i Valdivia són en realitatdos moments diferents d’una mateixasocietat, és a dir, que la segona és el re-


22Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


sultat d’una sèrie de canvis socials, eco-nòmics i ideològics en la primera, undels primers àmbits on això hauriad’estar reflectit és el marc cronològic igeogràfic.

En quant a cronologia, caldria esperarpoc solapament entre les dues cultures,segurament amb una etapa central detransició, sense buits excessivamentllargs entre les evidències d’una culturai una altra. Els marcs cronològics, comveurem tot seguit, coincideixen ambaquesta idea.

Els jaciments de Cultura de Las Vegasmostren una ocupació entre 10.000 i6.600 BP (Stothert, 1985: 613), unacronologia antiga (datació feta amb C-14 sense calibrar, equivalent a c. 8.050-4.650 a. C.), anterior a l’arribada delNeolític a Europa. Stothert (1985: 618-619) concretament defensa la divisiócronològica en dues fases: Early LasVegas (10.000 i 8.000 BP) i Late LasVegas (8.000 i 6.600 BP), basant-se enuna capa d’esquelets de crustacis quesepara dos estrats definits com a duesetapes d’ocupació diferents. La mateixaautora també documenta un estrat a lazona occidental del jaciment que rela-ciona amb una ocupació Pre-Las Vegasde entre 11.000 i 10.000 BP (Stothert,1985: 619).

La Cultura de Valdivia presenta unacronologia posterior. Les primeres cro-nologies establien 8 fases estratigràfi-

ques que van del 2600 fins al 1600 a. C(Hill, 1975 segons Baumann, 1985:91), datacions fetes amb C14 sense ca-librar. Calibrades, retrocedirien fins al3890 a. C. (Raymond, 1993). Bischof iViteri (2006) recullen datacions cali-brades que situen la fase 1 de Valdiviafins a c. 4000 a. C.

Comparant les propostes cronològiquesobservam que les dues cultures, de fet,es solapen, especialment si tenim encompte que la data que es dona per al’inici de Valdivia fa referència a lespeces de ceràmica més antigues troba-des al jaciment de Loma Alta, però quesegons Lathrap no es tracta d’una tèc-nica primitiva, fet que suposaria un ori-gen encara més antic. El solapament esreflexa, per exemple, en algunes exca-vacions de la península de Santa Elena,on hi ha estrats que es classifiquen coma “Post-Vegas?” o ja “Valdivia?” (Sto-thert, 1985: 620).

El marc geogràfic presenta una conti-nuïtat molt clara. Per a la Cultura de lasVegas, aquest és bàsicament la penín-sula de Santa Elena, a Equador. Els ja-ciments associats amb aquest grupcultural s’estructuren principalment entorn als torrents Rio Grande i LasVegas, del qual la cultura agafa el nom,a més de la zona de costa entre els ac-tuals nuclis urbans de Santa Elena i LaLibertad (Stothert, Piperno, Andrés,2002: 33). Un dels jaciments més estu-diats, especialment per l’arqueòloga


23 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


Karen Stothert i els seus associats, és elclassificat com a OGSE-80. La CulturaValdivia suposa una petita expansió apartir de la mateixa zona geogràfica ontrobam Las Vegas: al nord arriba fins aljaciment de Chacras, al departament deManabí, i al sud trobam una certa aglo-meració de jaciments associats aaquesta cultura en torn a la desembo-cadura del riu Babahoyo (Baumann,1985:8). També es troben restes de ce-ràmica Valdivia a altres zones, com ésel cas del llac Imbabura, fet que apuntaa una considerable influència d’aquestacultura a la regió (Myers, 1976).

De moment, doncs, tenim unes dadesque ens acosten a aquesta hipotèticasuccessió cultural entre Las Vegas iValdivia. Només un mateix marc geo-gràfic, per exemple, quedaria coix com

a prova, i és que els éssers humans sónmòbils, poden migrar a altres regions iles seves terres ser ocupades per altres.Arribats a aquest punt, però, ja hem vistque també trobam un important sola-pament a nivell cronològic. Destaquenespecialment els jaciments que tenenestrats associats a les dues cultures, fetque comença a obrir el pas per poderdefensar un possible procés de canvique convertís la cultura de Las Vegasen la cultura Valdivia.

Ara bé, això només és una primerapassa. A continuació s’examinarà laqüestió fonamental de la base socioe-conòmica de les dues cultures. Si real-ment representen el procés d’adopciódel neolític, l’estudi dels seus sistemesde producció hauria de ser la peça claudel trencaclosques. (figura.1)

Figura 1: Localització dels principals jaciments de la Cultura Valdivia i del jaciment Las Vegas (Raymond,1993: 27).


24Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


3.2 Sistemes de ProduccióPassant ja a analitzar aquest hipotèticcanvi que hauria afectat a la cultura deLas Vegas, alterant-la i transformant-la en una de nova, agafarem en primerlloc la qüestió econòmica. Partint de lapremissa marxista que el sistema deproducció d’una societat resulta moltdeterminant pel que després conformala seva naturalesa social i ideològica(Lull i Micó, 2007: 244-247), ens calanalitzar quins són els sistemes de sub-sistència documentats a les dues cultu-res i quines perspectives existeixensobre la seva relació.

La cultura de Las Vegas la trobam des-crita per tots els autors com comunitatsde caçadors-recol•lectors. Stothert(1985) presenta una llista d’espècies deles quals s’han trobat restes als jaci-ments associats amb aquesta cultura,que van des d’espècies de cérvol comMazama i Odocoileus fins a rèptils comserps i llangardaixos, passant per dife-rents mamífers petits. Es proposa, apartir de les seccions excavades del ja-ciment OGSE-80, que la base alimen-tària de la cultura de Las Vegas escomposa en un 54% del esmentat es-pectre d’animals, la resta corresponenta crustacis i peixos. Aquest darrer grup,llevant-li els invertebrats, sembla guan-yar pes cap a la fase d’ocupació més re-cent (Stothert, 1985: 620). Lesmateixes investigacions troben provesde la recol•lecció de Lagenaria sicera-ria (carbassa), a un estrat datat al 8890

a. C. considerat com a pre-Valdivia. Arabé, el que no s’observa és una signifi-cativa estacionalitat subsistencial, enquant al fet que no hi ha proves d’a-bandonament periòdic als jaciments(Stothert, 1985: 614).

Estudis més recents pareixen haver tro-bat evidències del desenvolupamentd’una incipient agricultura per aquestacultura preceràmica. Aquests s’han re-alitzat mitjançant la investigació de fi-tòlits, partícules de sílice contingudesdins determinades plantes i que restenals sediments. Els resultats de l’aplica-ció d’aquesta metodologia al jacimentOGSE-80 mostren evidències de fitò-lits de blat de moro (Zea mays) per lafase tardana de Las Vegas, de les qualses pot inferir que el cultiu d’aquesta es-pècie pels habitants d’aquest jacimentcomença entre el 6000 i el 5000 a. C.(Pearsall i Piperno, 1990: 331-332). Ésun descobriment certament revelador jaque qüestiona la idea prèvia de l’apari-ció de l’agricultura en un moment pos-terior, si bé no vol dir que Las Vegasarribà a ser una societat completamentagrícola, ja que sembla que continuàbasant el gruix de la seva subsistènciaen la caça i la recol•lecció.

La cultura Valdivia representa, en quanta sistemes d’aprofitament, un trenca-ment clar, ja que trobam, ara sense gai-res matisos, proves d’una activitatagrícola molt important. En aquest sen-tit, tot i que els jaciments costaners la


25 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


pesca segueix sent l’activitat produc-tiva principal (Meggers, 1965), als ja-ciments d’interior els productesvegetals procedents de l’agricultura re-presenten la principal font d’aliment.

La primera prova de la presència d’a-questes activitats fou indirecta: unapeça de ceràmica descoberta per l’ar-queòleg Carlos Zevallos (1971) situadacronològicament a la fase 6 de la Cul-tura Valdivia. Presentava una sèrie d’in-cisions decoratives realitzades ambgrans de blat de moro. Poc després estrobava un grà carbonitzat de la ma-teixa planta, fet que combinat amb lagran quantitat d’artefactes de pedraconsiderats molins trobats a jacimentscom Loma Alta, verificà l’activitatagrícola. Es tracta de l’espècie Zeamays indurata, o kcello, d’una produc-tivitat considerable però encara primi-tiva, i s’apunta a ella com a precedentd’altres varietats més grans utilitzadesposteriorment a l’Imperi Inca (Bau-mann, 1985: 67-69).

Lathrap (1975) proposa l’origen de laagricultura de Valdivia a través d’altrescultures establertes a la conca del riuAmazones, de la mateixa manera queho fa per l’origen de la ceràmica. Entrealtres proves presenta la presència, en-cara que en petites quantitats, d’evi-dències de cultius típicament selvàticscom la mandioca als jaciments de laCultura de Valdivia.

S’especula que amb uns cultius tanavançats de blat de moro, la presènciade mandioca i la gran quantitat d’einesel processament de grà, segurament lavarietat de conreus seria més gran, in-cloent-hi el cacahuet, la batata, etc. Amés Baumann (1985: 76) cita provesd’un cultiu no relacionat amb l’alimen-tació, el cotó, trobades al jaciment deLoma Alta.

Pareix clar que està fora de dubte la na-turalesa agrícola de la Cultura Valdivia,sembla també bastant raonable parlarde l’aparició d’aquesta activitat a finalsde la Cultura de Las Vegas. Si d’unabanda tenim una cultura que mostra capal final de la seva existència uns tímidsinicis de producció agrícola, i a l’altrabanda, una cultura amb una agriculturaque progressivament es va consolidant,pareix una inclinació lògica dibuixaruna relació entre les dues, tenint encompte la seva successió cronològica iel fet que comparteixen en gran mesurael context geogràfic.

Tampoc basta, però amb això. Aquestesevidències sobre els sintemes de pro-ducció cal contrastar-les i ampliar-lesamb l’anàlisi de la cultura material. No-vament es tracta de comparar les duescultures per trobar més diferències iparal•lelismes que permetin entendremillor la seva relació.


26

Per la seva banda, la Cultura de Valdi-via és considerada com a una de les pri-meres productores de ceràmica delcontinent americà. Ara bé, si que val lapena comentar la possibilitat que la ce-ràmica aparegués abans a la zona, commostra un estudi realitzat sobre unesexcavacions al jaciment G-31, associata aquesta cultura però que mostra, als

Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


3.3 Cultura material i patrons d’as-sentamentUn canvi tan important en el mode desubsistència, passant d’unes comunitatscaçadores-recol•lectores amb certa es-pecialització al d’una societat on l’a-gricultura té cada vegada més pessuposa una alteració de la base del sub-jecte d’estudi. Seria una opció lògicatrobar un reflex d’aquest procés a nivelltecnològic i d’ús de l’espai. Cal analit-zar doncs les restes materials així comla forma en què s’organitzen els assen-taments i el tipus d’estructures que elsformen en les dues cultures.

Com ja hem dit algunes vegades LasVegas és una cultura preceràmica, i enaquest sentit els artefactes que ens hadeixat es basen en l’ós, la fusta, elsexosquelets de mol•luscs i la pedra.Aquest darrer material és el més desta-cable pel que fa a l’excavació del jaci-ment OGSE-80, amb eines lítiquesformades predominantment de quarsitaamb petites modificacions associadesal processament d’aliments (Ranere,1976 de Stothert, 1985: 622). No sónhabituals els retocs ni s’observa unagran especialització. Altres artefactesde pedra són els de superfície plana, in-terpretats com moledores de vegetals,dos d’ells trobats al costat d’un habi-tatge que comentarem més endavant.Objectes d’exosquelets es relacionenamb l’emmagatzemament, així com esproposa la utilització de carbasses peraquesta funció (Stothert, 1985: 622-

623). De copinyes es troben instru-ments utilitzats com a “culleres”, ob-jectes que es trobaran de forma idènticaassociats a la Cultura Valdivia (Sto-thert, 1985: 634). En qualsevol cas, elcert és que la conservació de culturamaterial de la Cultura Las Vegas ésmolt limitada. És un fet que Stothert(1985) atribueix a processos d’erosió.(figura:2)

Figura 2: Exemple de cultura material de Las Vegas:destral de pedra pulimentada. (Stothert, 1985: 623)


seus estrats més profunds, evidènciesmés antigues de producció de ceràmicaque els investigadors (Bischof i Gam-boa, 1971) atribueixen a una “Fase SanPedro”. Degut a què els fragments tro-bats en aquests estrats són escassos, elsinvestigadors proposen la seva fabrica-ció a altres llocs i la seva presència aljaciment G-31 com a fruit de contacteso intercanvis amb altres grups humans,items que la població local no havia co-mençat encara a utilitzar de forma ge-neralitzada ni a produir de formaindependent (Bischof i Gamboa, 1971:550).

Quan la ceràmica de Valdivia fou des-coberta no s’acabà d’entendre la sevaexistència, ja que en el moment de lesprimeres troballes encara no s’enteniala Cultura de Valdivia com a agrícola,sinó més lligada a la pesca i larecol•lecció. A nivell tipològic, una deles característiques més destacades és

27 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


la tècnica avançada i la complexitatdels dissenys, fet que ja passa amb l’a-nomenada Fase San Pedro. Com recullStaller (2001: 215) dels treballs de La-tharp et. al. (1975: 27-33), la ceràmicaes pot dividir en dos tipus, els bolsoberts i les gerres de coll prim, i s’as-socia amb diferents fases segons la de-coració. A la primera fase trobamdecoracions fetes amb incisions geo-mètriques, amb algunes peces mostrantevidències d’ús culinari. A la segonafase apareixen formes més variades,destacant-hi bols grans amb quatre su-ports. Entre les fases III i V, hi ha ungran augment en la complexitat tant deformes com de motius decoratius, apa-reixen els colors i les figures antropo-mòrfiques. Cap al període més tardàs’arriba al nivell màxim de complexitati innovació tecnològica amb una granvarietat tipològica amb una certa varia-ció regional (Staller, 2001: 215-222).(figura:3)

Figura 3: EExemple de cultura material de Valdivia: ceràmica decorada amb marques realitzades amb blat demoro. Una de les primeres proves d’activitat agrícola relacionada amb aquesta cultura (Baumann, 1985: 67).


28

orientada per protegir els seus usuarisdel vent i evidències d’una llar de foc alcostat d’aquesta, així com d’un ente-rrament just a sota. Crida l’atenció lamanca d’evidències d’habitatges asso-ciats a aquesta cultura més enllà del jacitat. Això, en la línia del que es co-menta més a dalt sobre la cultura mate-rial, es relaciona amb processosd’erosió als jaciments principals.

L’arquitectura i patrons dels jacimentsde la Cultura de Valdivia ha estat in-vestigada a partir de la dècada dels 70.Damp (1984) estudia jaciments comReal Alto i Loma Alta, relacionant laseva configuració i distribució amb elsprincipis de la vida agrícola. Aquestautor determina que a la fase Valdivia Ila distribució de les estructures a un as-sentament d’aquesta cultura forma unaU o ferradura de cavall, amb una ex-tensió de 145 x 90 metres pel jacimentde Loma Alta, que s’anirà ampliant,arribant als 175 x 115 metres al final dela fase Valdivia II. La investigació aReal Alto no és igual de completa peròmostra tendències molt similars. S’es-tableix una dualitat, amb dos espais bendiferenciats: la perifèria de l’assenta-ment, on es troben les restes de dife-rents activitats de la vida diària, i el buitcentral o plaza, que s’interpreta com aespai ritual (Damp, 1984: 581-582).

Destaquen dos edificis comunals, sensecomptar la plaza, que aniria inclosadins aquesta categoria: l’anomenada

La Cultura de Valdivia és més cone-guda pels seus objectes de ceràmica ila polèmica sobre el seu origen, però elseu registre inclou tot tipus d’artefactesque aporten informació sobre les ca-racterístiques socioeconòmiques d’a-quests pobles. La destral de pedratrobada a l’estructura 4 del jaciment deLoma Alta, molt semblant a altres ob-jectes associats a la mateixa cultura,s’ha interpretat com a instrument detreball agrícola, utilitzat en rompudesde terra (Damp, 1985: 580), una activi-tat que implica un ús actiu del territorii la transformació de l’entorn. A la ma-teixa estructura es troben evidències decuina a les llars de foc i restes de fu-saioles de pedra per teixir.

Pel que fa als patrons d’assentament deLas Vegas, dins el marc geogràfic ja co-mentat, la tendència és que els poblatses localitzin a dalt de petits turons amés de 10 m per sobre de l’actual ni-vell de la mar. La distància entre dos ja-ciments no supera els 6 km, i elstorrents constitueixen una espècie d’eixen torn als que es configuren els assen-taments (Stothert 1985: 615, 623-624).

Un exemple d’estructura, interpretadacom a habitatge, generada per la Cul-tura de Las Vegas és un refugi al tall F-H/8-11 del jaciment OGSE-80. Estracta d’una cabana de tipus circulard’uns 180 cm de diàmetre realitzadaamb elements peribles amb l’entrada

Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38



29 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


fiesta house, i una altra estructura, des-crita com a ossera, destinada al depòsitde cadàvers. Aquest primer edifici s’in-terpreta com a lloc de “reunions aixícom de grans banquets” (Klepinger,1979: 306), mentre que el segon repre-senta un lloc d’enterrament específica-ment delimitat.

A Real Alto s’identifiquen set habitat-ges, construïts amb elements periblesreforçats amb puntals de fusta. Unexemple és l’estructura 2-77, recolzadaen 30 puntals de 5 a 10 cm de diàmetre,assolint els 450 cm d’amplitud en elseu eix més llarg. La cabana no té com-partimentació interna, s’hi accedeix peruna obertura d’un metre i les restesmostren que les restes alimentàries esllençaven per aquesta fora de l’estruc-tura, envoltada d’agrupaments de pe-dres de significat desconegut. A dins hiha un petit clot amb evidències de res-tes humanes. Parlam d’una construccióque situam a la primera fase de la Cul-tura Valdivia (Valdivia I), tant per la ti-pologia de la ceràmica quel’acompanya com per la datació per ra-diocarboni, que corregida pels investi-gadors comparant-la amb altres estratsens situa l’habitatge en el 3250 a. C. Almateix jaciment, si ens fixam en lescases associades a la fase Valdivia II,trobam un gran canvi en la tipologia,amb estructures ovalades de 12 x 8 me-tres (Damp, 1984: 578).

A Loma Alta, els habitatges s’associen

a una ceràmica de tipologia situadaentre Valdivia I i Valdivia II. Es destacal’estructura 4, que segueix una tècnicade construcció diferent, a partir de l’ex-cavació de tota la base de la cabana, lainserció dels puntals i elements estruc-turals al clot i l’ompliment posteriord’aquest. Es tracta d’un habitatge ontrobam evidències de diferents activi-tats al seu interior i voltant: una zona dedescans, una zona per activitats tèxtils,una de treball lític, dues llars de foc, pe-tits clots amb rebuig, i un enterramentmolt similar al trobat a l’estructura 2-77 de Real Alto.

Cap a les fases més recents de la Cul-tura Valdivia, es detecta un canvi en laconfiguració dels jaciments. A RealAlto l’anell d’habitatges es tanca com-pletament, i dues elevacions apareixena la plaza central amb elements que lesassocien a una funció ritual. Després,ja entre el 1850 i el 1500 a. C. aproxi-madament, hi hauria un procés de des-població de l’assentament de Real Altoen favor d’una sèrie de nuclis habitatsmés petits en torn aquest. Es mantin-dria, però, la funció ideològica de l’es-pai central (Schwarz i Raymond, 1996:207).

Podem veure, doncs, diferents fases enquant a configuració d’assentamentsdurant tot aquest període. Entre LasVegas i Valdivia trobam un augment decomplexitat, amb l’aparició d’edificiscomunals i una estructuració més clara,


30

Vegas i Valdivia es redueix a algunes pinzellades.

Per Stothert (1985) el refugi conservatal jaciment OGSE-80, degut a la sevamida tan petita, pot ser indicador de lafamília nuclear com a base dels grupssocials. Exclou per tant altres possibili-tats de configuració social agafant la fa-mília nuclear com a opció per defecteen espais reduïts. En quant als grups so-cials, la distribució dels assentaments,especialment la seva proximitat, apuntaa grups petits tot i que amb molta rela-ció entre ells. El registre, però, resultamolt limitat, especialment en quant ahabitatges, dificultant notablement in-ferències tan clares com aquestes.Aquesta autora defineix el model socialde la Cultura de Las Vegas amb unaafirmació clau (Stothert 1985: 631):“the Las Vegas people were probablythe most self-sufficient, simply-orga-naised, and egalitarian of the prehisto-ric peoples of the peninsula”.

Damp (1985: 578, 581), recolzant-se eninvestigacions anteriors (Lathrap et al.,1975:139), arriba a una conclusió simi-lar a la de Stothert a partir dels habitat-ges excavats a Real Alto. Associa lapetita mida de les cabanes de la faseValdivia I a la organització dels habi-tants en famílies nuclears, i per lesgrans cabanes de la fase Valdivia II pro-posa la configuració de famílies exten-ses. Si bé aquesta idea, que com ja hedit té el suport de diversos investiga-

i durant el transcurs del temps d’a-questa segona cultura una certa “crisi”del model d’assentament anterior, pas-sant a un altre on la població viu en pe-tits assentaments envoltant un centreritual.

No podem quedar-nos amb els canvisen la cultura material i de patrons d’as-sentament, sinó que és imprescindibleveure què més pot anar associat a l’al-teració d’aquests. La ideologia, queactua com a concepció del món, aportacoherència i justificació al model sociali econòmic, i per tant no es pot separard’aquest. Si el canvi de Las Vegas aValdivia és la forma concreta que prenla transició al neolític en aquesta zonade la terra, això ens obliga a parlar degrans canvis en les mentalitats com aconseqüència.

3. 4 Estructura social i ideologiaLes modificacions en l’estructura so-cial sovint es poden inferir a partir deles diferents restes materials que ensvan deixant les societats. De la mateixamanera podem fer inferències sobre laideologia d’una societat. Recordem quela cultura material pot jugar també unafunció ideològica més enllà del seu úsfuncional. Ara bé, no és una tasca sen-zilla, especialment quan els registressón limitats. Arribar a comprendre deforma significativa la magnitud i ca-racterístiques dels canvis ideològics ésun repte vertaderament difícil, i el tre-ball realitzat en aquest sentit per Las

Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38



31 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


dors, només es sustenta en la mida deles estructures, i no en cap altre elementque permeti un anàlisi detallat de l’es-tructura social de la Cultura Valdivia.Encara més agosarada es torna l’argu-mentació d’aquest autor (1985: 580),quan divideix l’estructura 4 del jaci-ment de Loma Alta en dues zones, unafemale specific i una altra male specific,basant-se en les evidències materials deles activitats que s’hi portaven a terme:cuina i producció tèxtil per les dones iproducció lítica pels homes. D’aquestamanera l’autor planteja com a premissauns rols de gènere pels quals no aportacap tipus d’evidència, i que mostra unús d’una lògica clarament patriarcal, icertament masclista. És un esquema ar-gumental molt similar, i per tant igual-ment criticable, que el que utilitzaStothert a la seva interpretació dels ha-bitatges.

En quant a la ja comentada dualitat es-paial dels jaciments, dins i fora de la Uque formen els habitatges, Damp citaestudis etnogràfics (Melatti, 1979: 48)que troben situacions similars a les queproposa ell per la Cultura Valdivia, ambun exterior “domèstic” i un interior“ideològic”, associats a dones i ahomes respectivament. Diferents autorsdonen suport al caràcter ritual de l’es-pai central interpretant-lo a més comuna mostra d’un augment de la jerar-quització social a partir d’uns orígensigualitaris. La funció de la plaza seriaideològica, mantenint l’ordre social

existent (Damp, 1985: 583 de Latharpet. al., 1977), i una funció molt sem-blant tindria la fiesta house de la FaseIII, que incorporaria l’element delsgrans banquets (Klepinger, 1979: 306).L’existència d’aquests dos elements co-munals apunta a que la societat de Val-divia tenia una certa complexitat ambels seus corresponents elements de ges-tió que garantissin la seva cohesió.

Pel que fa al nombre total d’habitants,Damp reconeix que és “prematur” rea-litzar càlculs, però proposa, en base auns estudis etnogràfics tropicals quecita de Roosevelt (1980: 217-219), po-blacions de 150-200 habitants pels ja-ciments estudiats (1985: 582).Klepinger (1979) estudia aquesta qües-tió específicament per la Fase III al ja-ciment de Real Alto, però no veuevidències suficients per donar capxifra aproximada de població total, sibé estudiant la mortalitat a partir delsenterraments conservats arriba a la con-clusió que es tracta d’una població tí-picament natural, amb una altamortalitat infantil i una esperança devida curta. Aquesta mateixa autoraapunta a la possibilitat que la família detipus nuclear sigui la unitat social bà-sica a partir d’un enterrament de dosadults amb sis infants (Klepinger, 1979:308). És una afirmació que seguraments’hauria de contrastar amb anàlisis ge-nètics.

Ja hem comentat la presència d’un en-


32


restes d’un pigment vermell, etc. Lesestadístiques, sempre damunt un regis-tre limitat, mostren que aquests aixo-vars són més freqüents en dones iinfants. A les osseres també es docu-menten possibles ofrenes: pedres pig-mentades, dents d’animals, etc(Stothert 1985: 627).

Es tracta doncs d’una cultura mortuòriacomplexa i difícil de desxifrar, quetroba paral•lelismes tant a l’etnografiacom a altres cultures antigues de laregió. Entre elles la Cultura Valdivia, iés que Stothert interpreta un origencomú d’aquestes i altres cultures mésal Nord, com la del jaciment de CerroMangote a Panamà, apuntant novamenta una early tropical forest tradition(1985: 628). El que no es veu claramenten el registre arqueològic són mostresclares d’estratificació social, ja que elsaixovars i els llocs d’enterrament novarien enormement, ni seguint cappatró identificable.

Pel que fa a la Cultura Valdivia, es pro-dueixen enterraments sota les muradesde les cases, on es troben petites exca-vacions on es dipositen restes humanes,com és el cas dels fragments de crani al’estructura 2-77 de Real Alto. Els en-terraments millor conservats s’associenen la seva gran majoria a la Fase III,amb un mínim de 72 individus (Kle-pinger, 1979), i a més de sota els habi-tatges també es troben a la plaza centralaixí com a un edifici que pareix dedicat

terrament sota l’entrada d’un refugi dela Cultura Las Vegas. Més de 192 indi-vidus ha documentat Stothert (1985)relacionats amb 65 enterraments, asso-ciats a la fase tardana de l’ocupaciódels jaciments. Es documenten trestipus d’enterraments: els primaris, elssecundaris associats a un primari i elssecundaris massius, o osseres. Aquestestudi mostra diferències al tractamentde sexes, amb un 66% de dones als en-terraments primaris, que es realitzenamb el cos flexionat de forma artificial.Molts dels secundaris associats a pri-maris mostren ossos compartimentatsde forma artificial en formes quadran-gulars. En quant a les osseres, es docu-menten quatre al centre del jacimentOGSE-80, d’un diàmetre de entre 1 i 2metres, que Stothert lliga a la mida delrefugi, proposant que aquests enterra-ments es fessin coberts per estructurestambé. La representació dels sexes estàequilibrada però s’observen alguns pa-trons d’alineament o agrupació d’ossosconcrets, així com persones individualsentre la massa d’ossos (Stothert, 1985:624-625).

Les ofrenes principals, tal com lesentén Stothert, són els petits enterra-ments secundaris als primaris, moltspresentats en reculls quadrats moltmarcats, en alguns casos només des-carnats, en altres cremats. A més, tambées documenten petites pedres de colors,exosquelets de mol•luscs en ocasionsperforats, un cas d’una destral de pedra,

Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


33 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


a realitzar la funció d’ossera. Damp(1985: 579) recull la proposta de Mar-cos (1978: 39-42), que apunta a unculte als avantpassats, que serien hon-rats per les cases, o fins hi tot esdevin-drien els seus guardians.

Els indicis d’estratificació social tornena ser escassos, si bé no del tot inexis-tents. Klepinger (1979: 308) troba elcos d’una dona adulta enterrat sotal’entrada de l’ossera i envoltada de pe-dres, un tracte que sembla indicar quel-com especial relacionat amb aquestindividu. Aquesta autora també recullde Lathrap et al. (1977) l’existènciad’una zona d’enterraments al sud deljaciment que no ha estat degudamentinvestigada. La trobada d’enterramentsde la Fase III en aquesta zona ens obli-garia a replantejar el significat dels cos-tums mortuoris d’aquesta cultura, jaque podríem tenir davant una dualitatentre l’assentament i els edificis prin-cipals i la perifèria, reflex de possiblesdiferències d’estatus (Klepinger, 1979:308).

No abunda la investigació dedicada aentendre millor des d’un punt de vistasocial i ideològic societats com LasVegas i Valdivia, però és a partir de di-ferents treballs dedicats a l’estudi d’al-tres aspectes d’aquestes societats quepodem extreure petites idees sobre coms’organitzaven i cohesionaven aquestspobles. La presència d’osseres a jaci-ments de les dues cultures pareix sug-

gerir que es tracta de societats on l’ele-ment comunal té molta importància.Per la Cultura Valdivia a més tenim es-tructures com les plaza o la fiesta housede Real Alto que van en un mateix sen-tit, tot i que conviuen amb alguns ente-rraments que semblen indicar possiblesdiferències d’estatus, i estan a més pen-dents de més investigació que podriatrobar enterraments fora del nucli habi-tat. Si fos així, segurament ens hauríemde replantejar la funció dels elementscomunals, que podrien ser en realitateines de control per part d’un grup do-minant. En qualsevol cas, ara per ara,les proves pareixen indicar una escassadiferenciació social pel que fa a aques-tes cultures, on allò important pareixser la comunitat. Ara bé, l’aparició d’e-dificis comunals suggereix que laforma d’entendre aquesta comunitat síque pot haver canviat entre Las Vegas iValdivia.

4. Conclusions

4. 1. Una possible cultura intermè-dia?Quan, a l’apartat de cultura material,analitzàvem les primers evidències ce-ràmiques, i com aquestes es trobaven aestrats més antics que les restes de laCultura Valdivia, i identificades com apart de la Fase San Pedro (Bischof i Vi-teri, 1971), resulta lògic plantejar laqüestió si ens trobam davant un estaditransitori entre Las Vegas i Valdivia.Sobre això reflexionen els autors dèca-


34Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38

al Japó. Val la pena comentar queaquesta autora no veu clara la conside-ració de San Pedro com una cultura in-dependent, sinó que a falta de mésinvestigacions, veu probable el seu en-caix dins el complex de Valdivia (Meg-gers, 1998: 217). Altres autors sí quereconeixen San Pedro com a fase inde-pendent, com és el cas de Myers (1976:358).

4. 2. Las Vegas fou l’origen de Valdi-via?La resposta a aquesta pregunta conti-nuarà sent limitada. Tot i que observanttotes les evidències arqueològiques nosembla cap disbarat que Las Vegas fosl’antecessor preceràmic de Valdivia, nohi ha prou arguments en ferm com perdonar per vàlida aquesta lògica.

Un dels principals problemes que lesdiferents investigacions han trobatprové de la pròpia naturalesa de l’es-tudi: tradicionalment l’evolució tipolò-gica de les peces de ceràmica s’hautilitzat per estudiar les relacions entrecultures. En tractar-se d’una cultura queno disposava d’aquesta tecnologia i unasegona que l’aporta com a principal in-novació, la metodologia queda gairebéanul•lada. S’ha intentat un pont enaquest sentit: la proposada Fase SanPedro que acabam de comentar, peròen aquest cas tampoc no es pot veureuna evolució tipològica cap a les pecesmés antigues de la ceràmica associadaa les primeres fases de la Cultura Val-

des després (Bischof i Viteri, 2006),plantejant de nou preguntes sobreaquesta fase que podria representar unaconnexió entre les dues cultures que es-tudia aquest treball.

Una qüestió clau és que l’estrat prece-ràmic que es troba immediatament sotala Fase San Pedro no ha estat docu-mentat encara com a pertanyent a laCultura de Las Vegas. Els mateixos in-vestigadors apunten que és necessàriauna comparació de la tipologia dels ar-tefactes lítics per establir una relacióclara (Bischof i Viteri, 2006: 366). Elque sí s’ha documentat és la presènciade ceràmica de tipus San Pedro a altresjaciments de la zona com són El En-canto, Punta Concepción, Real Alto iMontañita (Bischof i Viteri, 2006:369). Aquest fet pot reforçar la idea quepodríem parlar d’una “cultura”, que amés té presència geogràfica solapadaamb Las Vegas i amb Valdivia, no d’uncas aïllat a un jaciment concret.

En qualsevol cas, pareix que la investi-gació és massa limitada com per treureconclusions definitives o parlar d’una“Cultura de San Pedro” que fos unamena de baula perduda entre Las Vegasi Valdivia, ja que ens limitam a restesreduïdes de ceràmica i alguns estratsmolt localitzats. Encara no està deter-minat l’origen d’aquesta ceràmica, que,com recull Bischof, l’autora Meggers(1987, 27-28, fig. 15) associava a di-verses tipologies de la ceràmica Jomon



35 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


divia, més aviat hem de parlar d’un im-portant contrast (Bischof i Viteri, 2006:367). No és l’únic problema associat ala Fase San Pedro, ja que com hem co-mentat, si bé aquests estrats es trobenentre els associats a la Cultura Valdiviai una cultura preceràmica, no s’hapogut establir una relació entre aquestadarrera i la Cultura de Las Vegas. Enqualsevol cas, s’han de recordar les im-portants limitacions que representa lacomparació tipològica ceràmica per es-tudiar les relacions entre cultures. Elscontactes entre grups humans podendonar lloc a imitacions, intercanvisd’objectes, etc, que resten molta utili-tat a aquesta metodologia tradicional.

Una alternativa, a la que sembla que nose li ha donat especial importància, ésla comparació de cultures funeràries. Elrepte és considerable per la falta d’in-vestigacions orientades en aquest sen-tit, però possiblement aportaria novallum a moltes preguntes. Ara per aranomés tenim alguns indicis, com lapresència d’osseres, per establirparal•lelismes als sistemes funeraris deles dues cultures.

A nivell cronològic la situació es com-plica encara més, ja que el solapamentdel què parlàvem al principi del treballno és tan clar per tots els autors. Resultaque, en part arran del descobriment dela ceràmica San Pedro, s’han posat endubte els resultats de les datacions deles peces més antigues de la ceràmica

de Valdivia, que fan parlar a Baumannd’una antiguitat de fins al 5000 a. C. ibasades en part al fet que la tècnica em-prada no era “primitiva”, com dèiemals primers apartats. Bischof (2006:371) recull d’autors com Hoopes(1994: 18-19) la crítica a les esmenta-des datacions per radiocarboni i pro-posa entre 3600 i 3350 a. C. per la FaseSan Pedro i entre 3550 i 3500 a. C. perla primera fase de la Cultura Valdivia,basant-se en diferents datacions fetes aljaciment Valdivia. Això ens porta, comdiu Stothert (1985: 634) a què hi ha unadiscontinuïtat cronològica d’uns 1.500anys entre la Cultura de Las Vegas i laCultura Valdivia. És cert que aquestaautora ha datat material a jaciments queha adjudicat a una possible etapa Post-Vegas o Pre-Valdivia, però es tracta dedipòsits d’exosquelets de mol•luscs queno aporten gaire informació sobre lacultura que els generà. Stothert conti-nua recollint les opinions de McDou-gle (1967) i Sarma (1974) apuntant aun petit canvi climàtic, probablementuna sequera extrema, que durà uns anysi motivà l’abandonament de la majoriad’assentaments a la zona, que mantin-dria una població mínima. La qüestió,doncs, és que (Stothert, 1985: 634): “This area, however, was not the locusof important culture change. It seemsmore likely that the innovation grew inthe riverin lowlands where agriculturecould be practiced more extensively.”

Queda prou clar, doncs, que no hi ha


suficients evidències d’una continuïtatcultural entre Las Vegas i Valdivia, i lesque es treballen apunten que si aquestava existir, no va tenir lloc a la penínsulade Santa Elena. Sí que es reconeix queel mode de vida propi de Las Vegas vadonar lloc a la societat agrícola de Val-divia, i que existeix una connexió entreles dues que mostren alguns aspectesde la cultura material, però no d’unaforma tan lineal a nivell cronològic igeogràfic, sinó que es tracta d’un pro-cés de més abast que afectaria a tota laregió baixa d’Equador. Novament Sto-thert apunta en aquesta direcció (1985:634): “Although there is no transition bet-ween Vegas and Valdivia on the wes-tern Peninsula, it seems probable that ageneralized preceramic culture of lo-wland Ecuador, which included LasVegas as a local variant, provided thecontext for the development of Valdi-via.”

4. 3. Reflexions finalsEn relació a algunes de les preguntesque es formulaven al principi del tre-ball, podem dir que no es poden donardeterminades respostes sense caure enreduccionismes. Afirmar que les Cul-tures de Las Vegas i Valdivia són duesfases de la transició cap al neolític aAmèrica del Sud és massa agosarat, en-cara que no pareix que sigui del tot in-correcte.

Com hem dit a l’apartat anterior, no

queda prou demostrada una continuïtatclara entre les dues cultures que hemexaminat, en el sentit que la segonasigui amb tota seguretat el resultat decanvis profunds en la primera. El quetenim són dues fotografies: una ensmostra una societat clarament neolítica,que utilitza la ceràmica, que viu en pe-tites aldees ben estructurades; l’altra,més complexa i fragmentada, ens mos-tra una societat sense ceràmica, senseagricultura consolidada, però sí ambuns tímids inicis agrícoles i una culturafunerària que mostra una complexaideologia.

Està clar que seria necessària més in-vestigació sobre la Cultura de LasVegas, amb noves excavacions a la re-cerca d’habitatges, delimitar claramentels assentaments identificats i investi-gar la seva distribució, identificar elsestrats preceràmics a jaciments asso-ciats a la Cultura Valdivia per veure sies poden encabir dins el complex LasVegas, etc. Seria aquesta la manera decontinuar contestant preguntes sobre larelació entre les dues cultures. Ara bé,qui escriu es demana en la utilitat reald’aquesta línia d’investigació si el quees pretén és entendre millor els meca-nismes i factors que fan que una socie-tat passi de tenir una basecaçadora-recol•lectora a tenir una baseagrícola. Si l’objectiu és l’estudi de latransició cap a l’agricultura, tal vegadaseria interessant donar un nou protago-nisme a la Cultura de Las Vegas als es-

36Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38



37 Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38


que se’n pot derivar, etc.

5. BibliografiaBAUMANN, P. (1985): VALDIVIA. Eldescubrimiento de la más antigua cul-tura de América. Planeta, Barcelona.

BISCHOF, H. VITERI, J. (1971):Pre-Valdivia occupations on the south-west coast of Ecuador. American Anti-quity. 37: 548-551.

BISCHOF, H. VITERI, J (2006):Entre Vegas y Valdivia: la fase de SanPedro en el suroeste del Ecuador. Bole-tín del Instituto Francés de EstudiosAndinos. 35: 361-376.

CHILDE, V. G. (1936): Man makeshimself. Watts, London.

ESTRADA, E. MEGGERS, B.(1961): A complex of traits of probabletranspacific origin on the coast of Ecua-dor. American Anthropologist. 63: 913-939.

DAMP, J. (1984): Arquitecture of theEarly Valdivia Village. American Anti-quity. 49: 573-585.

HOOPES, J. (1994): Ford revisited: Acritical review of the chronology andrelationships of the earliest ceramiccomplexes of the New World, 6000-1500 B.C. Journal of World Prehistory,8: 1-49.

tudis, no des d’una perspectiva evolu-cionista, trobant-li tots els lligams pos-sibles amb Valdivia, sinó des d’unaperspectiva pròpia: es tracta d’una so-cietat que podria estar començant asentir els canvis que la portaran al noumodel. La incipient agricultura de lasVegas, com apareix, per què ho fa, icom evoluciona, hauria de ser unaprioritat d’estudi. Moltes respostes alprocés de neolitització a Amèrica delSud es podrien trobar a les fases méstardanes de Las Vegas. Segurament,hauríem de deixar d’esforçar-nos entrobar la transició entre Las Vegas iValdivia, i cercar la transició entre LasVegas i el neolític.

També hi ha la qüestió d’equipararagricultura amb neolític, quan hi hamés factors que compliquen l’anàlisi.Tal vegada no és la simple pràcticaagrícola, sinó la dependència de l’agri-cultura, el que caracteritza una societatplenament neolítica. En aquest sentit lainvestigació hauria d’anar dirigida a lesfases de la Valdivia mitjana, que se-gons diferents autors és quan es pro-dueix una major dependència delconsum de productes derivats de l’a-gricultura i una intensificació d’a-questa activitat. Tampoc no pareix ques’hagi entrat gaire en l’activitat clau del’emmagatzemament, que és en sí unacte clarament indicatiu de la neolitit-zació de la societat, així com plantejasempre qüestions socials claus com laseva gestió, la possible estratificació


38


Estrat Crític 7-8 (2014): 18-38

KLEPINGER, L. (1979): Paleodemo-graphy of the Valdivia III Phase at RealAlto, Ecuador. American Antiquity. 44:305-309.

LATHRAP, D. (1973): The Antiquityand Importance of Long-DistanceTrade Relationships in the Moist Tro-pics of Pre-Columbian South America.World Archaeology, 5: 170-186.

LULL, V. MICÓ, R. (2007): Arqueo-logía del origen del Estado: las teorías.Bellaterra, Barcelona.

MCEWAN, G. DICKSON, B. (1978):Valdivia, Jomon fishermen, and the Na-ture of the North Pacific: some nauticalproblems with Meggers, Evans, and Es-trada’s (1965) Transoceanic ContactThesis. American Antiquity. 43: 362-371.

MEGGERS, B. (1998): Enfoques teó-ricos para la difusión arqueológica:Evolución y difusión cultural. AbyaYala, Quito.

MYERS, T. (1976): Formative periodoccupations in the Highlands of Nor-thern Ecuador. American Antiquity, 41:353-360

PEARSALL, D. I PIPERNO, D.(1990): Antiquity of Maize Cultivationin Ecuador: Summary and Reevaluationof the Evidence. Society for AmericanArcheology, 55: 324-337.

RAYMOND, J. S. (1993): Ceremo-nialism in the Early Formative ofEcuador. Senri Ethnological Studies,37: 25-45

RIVERS, W. H. R. (1916): [Ressenyade The Migrations of Early Culture, deGrafton Elliot Smith i de The In-fluence of Ancient Egyptian Civilisa-tion in the East and in America deGrafton Elliot Smith]. The Geographi-cal Journal, 47: 461-463.

SALAZAR, E. (1993): La arqueolo-gía contemporánea del Ecuador (1970-1993). Procesos. Revista ecuatorianade historia, 5: 5-29.

SCHWARZ, F. I RAYMOND, J.(1996): Formative Settlement Patternsin the Valdivia Valley, SW CoastalEcuador Journal of Field Archaeo-logy, 23(2): 205-224.

STALLER, J. (1999): Reassessingthe Developmental and ChronologicalRelationships of the Formative of Co-astal Ecuador. Journal of World Pre-history, 15: 193-256.

STOTHERT, K. (1985): The prece-ramic Las Vegas culture of coastalEcuador. American Antiquity, 50: 613-637.

TRIGGER, B. (1989): A History ofArchaeological Thought, CambridgeUniversity Press, Cambridge.


Orígens del Neolític al Sud d’Amèrica: una aproximació a ... · Aquest treball és una...

Documents

Transcript of Orígens del Neolític al Sud d’Amèrica: una aproximació a ... · Aquest treball és una...