Número 9. Desembre 2011

Gener

Febrer

Març

dia 20 Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d'accions i participacions de les institucions d'inversió col·lectiva, rendes d'arrendament d'immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.IVA Quart trimestre 2010. Serveis via electrònicadia 31 Pagaments fraccionats de renda. Quart trimestre 2010: Estimació directa i objectiva d’IVA.Desembre 2010: règim general, autoliquidació

Punt de referència

Observatori

de l’economia local

Innovació

Serveis municipals

i activitats

Agenda

dia 6 Impost municipal sobre vehicles de tracció mecànica

dia 30 Declaració anual d’operacions amb tercers

Ajuts a l’empresa catalana:www.acc10.cat www.pimestic.cat

Ajuts del Govern central:www.mityc.es/portalayudaswww.ipyme.orgwww.facilitador�nanciero.ico.eswww.plancontinuidadempresarial.es

Eines de consolidació d’empreses de recent creacióInici d’una nova línia de negoci:http://inicia.gencat.cat

Corrector de llenguatge no sexista:www.themis.es:Servei d'Igualtat per a Empreses:http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/igualtat/inici

Recursos i formació gratuïta per al foment del teletreball:www.teletrabaja.org Contractació de personal:www.staperpetua.catwww.feinaactiva.gencat.cat

Carnet dels treballadors de la cons-trucciówww.trabajoenconstruccion.com

Responsabilitat social empresarial: http://www20.gencat.cat/portal/site/rscat

Dones empresàries:www.mujeresdenegocios.netwww.e-empresarias.net

Normativa de consum:www.consum.cat

Agència Catalana de Protecció de Dadeswww.apdcat.net

* Ha estat publicat l’Orden EHA/3257/2011, de 21 de noviembre, por la que se desarrollan para el año 2012 el método de estimación objetiva del IRPF y el régimen especial simplificado del IVA

* Informació provisional a falta d’aprovació dels calendaris �scals 2012.

2

3

9

10

11

Internacionalització de les empreses deSanta Perpètua de Mogoda, una diagnosi prèvia.

La internacionalització, un dels grans reptes per a un escenari postcrisi.

El mes d’agost de 2011 Catalunya ha exportat mercaderies per valor de 3.949 milions d’euros1 , el que representa un increment del 20% en relació a les dades d’exportació del mes d’agost de 2010. En un context de restricció pressupostària pública i de debilitat de la demanda interna com a conseqüència dels efectes de la perllongada recessió econòmica, diversos estudis2 coincideixen en assenyalar que un de les possibles camins per superar la crisi és un increment del grau d’internacionalització de les empreses catalanes, i diverses polítiques públiques3 desenvolupades en els darrers temps participen d’aquesta visió estratègica.

Tanmateix, també s’ha assenyalat en repetides ocasions4 que l’estructura empresarial de Catalunya afegeix di�cul-tats al ja de per si difícil procés d’internacionalització, degut a l’estructura atomitzada de l’empresariat, a l’acusat predomini de la microempresa en el teixit productiu, a l’elevat pes relatiu de sectors econòmics difícilment interna-cionalitzables i a la pervivència de frens a la competitivitat de les empreses catalanes en relació a les d’altres països.

Hi ha un elevat consens entre el món acadèmic, l’econòmic i el de l’administració pública, doncs, en considerar que la millora de la internacionalització de les empreses del país, i un acurat diagnòstic de la situació de cada sector concret a � i efecte de poder dissenyar programes de suport i acompanyament a la internacionalització adequats a les diferents realitats empresarials de Catalunya, són condicions necessàries (encara que no su�cients per elles mateixes) per millorar la conjuntura econòmica.

L’estat de la qüestió a Santa Perpètua de Mogoda.

Santa Perpètua de Mogoda, tot i representar el 0,34% de la població de Catalunya, és una localització empresarial de primer nivell que genera el 0,62% del PIB català5 . Efectuant una extrapolació de les dades econòmiques sobre exportacions referides abans, és d’esperar que el volum econòmic agregat de les exportacions efectuades per les empreses locals es situï actualment a l’entorn de 335 milions d’euros anuals.

Un recent estudi6 xifra en 27.000 milions d’euros anuals el potencial de creixement exportador de l’economia catalana, dada que també extrapolada a Santa Perpètua representaria un potencial de creixement local de 168 milions d’euros anuals.

Ateses aquestes xifres, ens ha semblat necessari fer una primera aproximació de detall al grau d’internacionalització de les empreses locals.

1 Dades IDESCAT, consultables a http://www.idescat.cat/cat/economia/conjuntura/exp/2 Consulteu el portal http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/menuitem.46359e2a2a4d6511a6740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=b3afd31c240af210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b3afd31c240af210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default per a una visió detallada del tema.3 Vegeu, per exemple, els serveis d’Acc1ó a http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/internacionalitzacio/4 Vegeu, per exemple, Hermosilla, Lladós i Puig, “La internacionalització de l’empresa catalana”, 2009. http://www.cambrabcn.org/c/document_library/get_file?uuid=7eff38ea-802e-44b4-a0b3-b0382111ce79&groupId=15334025 Dades 2006 Idescat a http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08260&V3=1538&V4=1539&PARENT=100&COMPARAR=TRUE&ALLINFO=TRUE&CTX=B6 Vegeu la referència a PIMEC http://www.web.pimec.org/repositori/documents/actualitat/ca/INS-11-016.pdf

Mostra d’empreses considerada.

Per tal de seguir una metodologia que permeti un tractament homogeni de la informació, hem considerat que utilitzar les dades del cens empresarial Camerdata és l’opció més convenient, atès que són pràcticament idènti-ques a les referenciades per l’INSS a 30/9/2011 i a més incorporen dades sobre el grau d’internacionalització de les empreses locals durant l’any 2010 de forma sistemàtica.

Hem considerat, tanmateix, que no era útil treballar amb tot el cens d’empreses, sinó només amb aquelles que per la seva grandària tenen majors probabilitats d’haver iniciat activitats de caràcter exportador. En aquest sentit, hem limitat la mostra a aquelles empreses amb forma jurídica societària (exclosos empresaris individuals) que tenen més de 10 treballadors.

La mostra sobre la qual treballarem, doncs, està formada per 211 empreses amb la distribució tipològica que mostra el grà�c. S’observa un clar predomini de les petites empreses de serveis pel que fa al nombre de raons socials, i una marcada preponderància de la indústria pel que fa a empreses mitjanes i grans7.

Internacionalització8 , una mirada general

El grà�c dóna compte, en una primera mirada quantitativa, del grau d’internacionalització de les empreses del municipi de més de 10 treballadors segons el gran sector econòmic en què s’ubiquen. Observem que un 43,6% de les 211 empreses de la mostra considerada tenen activitat exportadora, valor que oscil·la entre el 5,8% de les empreses de la construcció i el 61,7% de les empreses industrials, passant pel 34,2% de les empreses del sector serveis.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0

10

20

30

40

50

60

0

3

6

9

12

15

Serveis Indústria Construcció

8 - mes de 500

7 - de 251 a 500

6 - de 101 a 250

5 - de 51 a 100

4 - de 26 a 50

3 - de 11 a 25

EMPLEATS

Serveis Indústria Construcció

NO

IMPORTA I EXPORTA

IMPORTA

EXPORTA0

10

20

30

40

50

60

0

10

20

30

40

50

0

5

10

15

20

7 Val a dir que la classificació de les activitats econòmiques que realitza Camerdata es basa en l’IAE, i això pot generar alguna confusió perquè s’ha pres en consideració per a l’elaboració de la gràfica únicament el primer epigraf ressenyat per cada empresa. A tall d’exemple, l’empresa que apareix amb més de 500 persones al sector serveis es tracta de Panrico, netament industrial. Per altra banda, el fitxer utilitzat ressenya únicament les empreses amb seu corporativa principal a Santa Perpètua, i per tant les empreses amb establiment sucursal al municipi, com per exemple Alstom, no apareixen al fitxer. En qualsevol cas, i atès que aquest treball vol donar compte de resultats preliminars, considerem que aquests inconvenients no són determinants.8 No hem considerat, als efectes d’aquest treball, l’activitat únicament importadora com a indicador d’internacionalització.

La internacionalització dels sectors industrials, amb un bon marge de millora

El grà�c mostra com prop d’un 40% de les empreses dels sectors de construcció de maquinària i prop del 60% de les empreses del metall no han tingut activitat exportadora durant l’any 2010, existint també un bon marge per a l’increment de l’activitat exportadora en els sectors de les arts grà�ques, l’automoció i l’electrònica i el tèxtil-confecció.

Tanmateix, també s’observa com les activitats considerades d’alt nivell tecnològic9 mostren un grau d’internacionalització molt elevat, així com les activitats vinculades al sector del plàstic.

La construcció, sector no internacionalitzable?

De les 17 empreses radicades al municipi, en el sector de la construcció, de més de 10 treballadors, només 1 ha iniciat activitats de caràcter exportador.

Per bé que el sector de la construcció, per les característiques de l’activitat, és difícilment deslocalitzable, cal pensar en la viabilitat de cercar oportunitats de negoci de caràcter internacional, ja sigui en els àmbits de la promo-ció immobiliària o en l’aportació de coneixement especialitzat en l’àmbit de les instal·lacions i els diversos sectors auxiliars de la construcció.

SUMA DE EXPORTA

SUMA DE NO EXPORTA0

3

6

9

12

15

Agro

alim

enta

ri

Aigu

a, en

ergi

a ige

stió d

e res

idus

Arts

gràfi

ques

Auto

moc

ió i m

ater

ialde

tran

spor

t

Electr

ònica

i elec

tricit

at

Fusta

i mob

le

Maq

uinà

ria

Met

all

Plàs

tic, c

utxú

i vid

re

Quím

ica i f

arm

acèu

tica

Tèxt

il i co

nfec

ció

Construcció - Suma de Exporta

Construcció - Suma de no Exporta

Construcció Instal·lacions

0

2

4

6

8

10

9 Segons l’Eurostat, activitats compreses en les divisions 21, 26 i 30 de la CCAE2009: química farmacèutica, determinats subsectors de l’electrònica de consum i les telecomunicacions, i construcció aeronàutica. Al municipi hi ha present un nombre significatiu d’activitats del subsector químic-farmacèutic.

Els serveis, sectors susceptibles d’una major internacionalització.

El subsector de comerç a l’engròs, amb activitat exportadora per part de prop del 65% de les empreses considera-des, és alhora el més internacionalitzat i el més susceptible de creixement per la naturalesa de la seva activitat.

Cal deixar palès, però, que el subsector de “serveis a empreses” engloba un grup encara petit, però ja signi�catiu, d’empreses intensives en coneixement (assessories, consultories, engineries, activitats de recerca, etc) amb un elevat potencial d’internacionalització dels seus serveis, i encara amb una escassa presència internacional.

On i què exportar?

Prenent com a referència les dades corresponents als anys 2007 i 2010, relatives a l’activitat exportadora de les empreses de la demarcació de Barcelona, contingudes a la base de dades de comerç exterior del Consell Superior de Cambres de Comerç, s’observa com un 70% del volum exportador d’ambdós anys es realitza a un reduït grup de 15 països.

Al grà�c, els països acolorits en vermell són els que formen part de la UE. S’observa com la majoria d’ells, llevat de Polònia, han tingut una evolució negativa en l’import de les exportacions. Dels països que constitueixen els princi-pals mercats internacionales de les empreses de la demarcació, l’evolució més positiva correspon, per ordre decreixent, a Suïssa, Xina, Marroc, Turquia, Polònia i els USA.

SUMA DE EXPORTA

SUMA DE NO EXPORTA

0

5

10

15

20

25

30

Comerç al’engrós

Comerçal detall

Hostaleria Serveis aempreses

Serveispersonals

Transporti logística

Complementàriament a aquesta dada, observem com dels països que han tingut un volum d’exportació superior als 20 milions d’euros l’any 2010, els que enregistren una evolució més positiva són els del grà�c següent, enca-pçalats per Líbia, Vietnam i Egipte. Tot i que la conjuntura sociopolítica actual del nord d’Àfrica obliga a prendre amb prudència aquestes dades, es con�guren a mitjà termini unes zones clarament delimitades on consolidar nous mercats.

Finalment, aquest grà�c dóna compte del valor econòmic de les exportacions realitzades l’any 2010 per les empre-ses de la demarcació de Barcelona, en aquells capítols de la codi�cació TARIC que representen �ns a un 70% del volum total de les exportacions.

Destaca, molt per damunt de tots els altres capítols, el referit als vehicles de motor i els seus accessoris, seguit a considerables distància per la maquinària elèctrica, la maquinària mecànica, els productes farmacèutics i les manufactures del plàstic.

0,00

1000.000.000,00

2.000.000.000,00

3.000.000.000,00

4.000.000.000,00

5.000.000.000,00

6.000.000.000,00

7.000.000.000,00

8.000.000.000,00

VEHICLESAUTOMÒBILS

TRACTORSI ALTRES

VEHICLESTERRESTRESI ELS SEUS

ACCESSORIS

MAQUINÀRIAAPARELLS IMATERIALELÈCTRICAPARELLS

DE GRAVACIÓO REPRODUCCIÓ

DE SO

REACTORSNUCLEARS,CALDERES,APARELLS I

ESTRISMECÀNICS

PRODUCTESFARMACÈUTICS

PLÀSTICS IMANUFACTURES

DERIVADES

PRODUCTESQUÍMICS

ORGÀNICS

OLIS ESSENCIALSI RESINOIDES,

PREPARACIONSDE PERFUMERIA

DE TOCADORO COSMÈTICA

PAPER ICARTRÓ,

MANUFACTURESDE PASTA DECEL·LULOSA

VESTITS ICOMPLEMENTS

DE PUNT

VESTITS ICOMPLEMENTS

EXCEPTE ELSDE PUNT

FUNDICIÓFERROI ACER

Series 1 6.936.103,07 3.276.461,41 2.785.604,37 2.552.311,62 2.121.153,91 1.281.895,74 1.047.195,07 970.654,299 897.479,412 887.349,879 879.920,120

Per una proposta d’actuació.

Veiem, en aquesta primera aproximació al grau d’internacionalització de les empreses locals i al seu potencial de millora del mateix, com un signi�catiu 43% de les empreses de més de 10 treballadors han tingut activitat exporta-dora durant l’any 2010. Aquest grau d’internacionalització és signi�cativament més elevat en les empreses indus-trials.

Així mateix, observem com una elevada proporció de les empreses que encara no han iniciat processos d’internacionalització pertanyen als sectors productius amb major facilitat exportadora, d’acord amb la tipologia de productes exportats durant el darrer any.

Per tant, creiem que es doenen les precondicions necessàries com per iniciar processos d’acompanyament i suport a la internacionalització de les empreses del municipi que encara no hagin iniciat activitats exportadores, i de consolidació de presència en els mercats internacionals per a aquelles empreses que ja tenen experiència en vendre a l’exterior.

La implementació d’aquests processos, de ben segur, ha de comptar amb la col·laboració i el mestratge de les empreses que ja són expertes en aquests afers, i amb la col·laboració entre les administracions públiques, les diferents organitzacions empresarials i les empreses. Una bona tasca que, de ben segur, caldrà iniciar i aprofundir en els propers mesos.

Meritxell Gimeno (Barcelona, 39 anys) és sòcia fundadora de DRACO SYSTEMS i membre de la Junta del COETTC.

Estudis: Enginyeria electrònica. Màster en telede-tecció. Doctorat en processat de la imatge. Executive Program d’ESADE. Dones als consells d’administració. EADA

Experiència laboral: enginyeria electrònica desen-volupant projectes d'enginyeria. Gestió de projec-tes. Gerent. Consultora externa de la CE per a l‘avaluació i el seguiment de projectes europeus.

La seva empresa, Draco Systems, ubicada a Sta. Perpètua des de fa 8 anys, és capdavantera en disseny i desenvolupament de nous productes d’alt nivell tecnològic per a clients que vulguin innovar i alhora reduir el time-to-market en sectors com l’audiovisual, l’electromedecina, l’automoció i l’entreteniment.

-En quin programa està participant?

Aquestes darreres setmanes he tingut l’oportunitat de compartir amb 35 directives i empresàries d’arreu de Catalunya, experiències professionals i aprofundir coneixements en finances, estratègia, òrgans de govern, innovació i internacionalització. Tot això dins del programa FEM TALENT impulsat per la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) i Barcelona Activa.

-Com es va assabentar de l’existència del programa?

Gràcies a la meva xarxa de contactes em van convi-dar a participar a la taula rodona de la Jornada de cooperació empresarial Gettingcontacts Woman al Tecnocampus de Mataró. Després de la xerrada se’m va acostar una col·laboradora d’HUNIVERS, encarre-gada de la cerca de candidatures per al programa FEM TALENT i em va preguntar si estaria interessada a entrar en el procés de selecció. Per tant, la lectura és: si ens fem VISIBLES al món, podrem gaudir de moltes més oportunitats!

-En què consisteix?

Consisteix en dues parts. Una primera de formació de 80 hores, impartida per l’escola de negocis EADA on hem aprofundit els nostres coneixements en finances, estratègia, òrgans de govern, innovació i internacio-nalització.

I una segona, on cada participant serà assignada al Consell d’administració de les empreses participants

al programa per desenvolupar de forma pràctica la formació rebuda i obtenir experiència real. Empreses com Aventia, Janus Developments, Nextret, Zyncro... ens acolliran durant un any en el seu òrgan de govern i, si tot va bé, facilitaran mecanismes per a la nostra integració definitiva.

-Per què va decidir participar-hi?

En un entorn econòmic tan complex com l’actual, participar en programes com aquest, que ens perme-tin generar noves aliances i desenvolupar noves com-petències, són un ventall d’idees, que es tradueixen en creativitat, en innovació per a l’empresa i en creixe-ment personal per a un mateix.

-Què és el que més li ha aportat?

Networking, sinergies, possibles sòcies, conselleres, amigues...

-Considera el temps dedicat una despesa o una inver-sió?

Una inversió i tot un luxe! Compartir 80 hores amb 35 dones amb talent és una oportunitat a la qual ningú es pot negar, no creus?

A més a més, tant talent i empenta no es podia quedar aquí, i ja ens hem organitzat un parell de sessions dirigides per nosaltres mateixes on compar-tirem coneixement, des de la comunicació verbal i gestual, fins a les xarxes socials, passant per alguna activitat lúdica, això sí!

-Li servirà per augmentar la rendibilitat del seu negoci?

Aquest programa va sorgir seguint les recomanacions i directrius europees del "bon govern corporatiu" d'impulsar dones en els Consells d'Administració amb l’objectiu d’arribar al 40% a l'any 2015. Per a mi ha estat l’impuls necessari per prendre consciència de la importància de la visibilitat i el networking en els negocis. I és clar, que tot això farà augmentar la rendi-bilitat de Draco Systems!

.

Innovant en els consells d’administració de l’empresa catalana

SRA. MERITXELL GIMENOGerent de l’empresa DRACO SYSTEMS, S.L.

KUMON

Persones emprenedores: Anna Maria Soriano Collado Fase de l’empresa: CreacióTipus de negoci: Centre d’ensenyamentQuè ofereixen: Programa individualitzat amb el qual els alumnes desenvo-lupen autonomia en l'aprenentatge, hàbit d'estudi, concentració, con�ança en un mateix i motivació per aprendre, que els acompanyen durant tota la vida. Treball de les matemàtiques i la lectura. Contacte: Carrer Lluís Companys, núm. 6kumonstaperpetua@gmail.comTel.: 676 89 62 35

GELATERIA CAFETERIA “ DE TU A TU”

Persones emprenedores: Ana Escudero i Miguel Ángel Rueda.Fase de l’empresa: CreacióTipus de negoci: Gelateria - CafeteriaQuè ofereixen: Gelats, cafès, pastes, etc.Contacte: Passeig de la Florida, 2808130 Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua aposta per la formació a les empresesDurant l’any 2011, 184 persones han assistit a les diferents activitats formatives que s’han desenvolupat des del Servei d’Empresa de l’Àrea de Promoció Econòmica.

S’han tractat diversos temes d’interès empresarial, com són vendes, gestió d’equips, imatge i marca, inquietuds emprenedores, networking, internacionalització, lideratge, gestió del temps, costos i contactes comercials internacionals.

Aquestes activitats s’han desenvolupat en format de cursos, tallers i jornades.

PROPERS CURSOS PROGRAMATS:Com tancar una negociació: 24, 26 i 31 de gener (de 9.30 a 13.30 h) (dimarts i dijous)

Pensament creatiu: 20, 22, 27 i 29 de febrer (de 9.30 a 13.30 h) (dilluns i dimecres)

Inscripcions: Web Ajuntament. Tel 935600103. Àrea d’Empresa - Promoció Econòmica o al correu electrònic duqueten@staperpetua.cat

Preu: Gratuït

Lloc: Edi�ci Granja Soldevila, camí de la Granja, s/n, Santa Perpètua de Mogoda.

Des de l’Àrea d’Empresa de la Regidoria de Promoció Econòmica i Indústria portem a terme l’actualització del Cens municipal d’empreses.

Poden actualitzar les dades de la seva empresa posant-se en contacte a través del tel. 93 560 01 03 ext. 1, o a l’adreça electrònica: empresa@staperpetua.cat

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Àrea de Promoció Econòmica

Edi�ci Granja Soldevila

Camí de la Granja, s/n

08130 Santa Perpètua de Mogoda

Telèfon: 93 560 01 03

e-mail: empresa@staperpetua.cat

Web: www.staperpetua.cat

Edició: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Promoció Econòmica i Indústria

Direcció: Carles Feiner

Redacció: Mª Lluïsa Valle

Col·laboracions: Meritxell Gimeno

Personal tècnic de l’Àrea d’Empreses,

Observatori de l’economia local,

Servei de Català de Santa Perpètua

Disseny i impressió: M QUATRE

Distribució: Nous sistemes de distribució

Dipòsit legal: 34026-2009