IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

ARES DEL MAESTRAT, LA MOLA I ELS MOLINS

Distància: 10 kmDesnivell: 100 mtsDificultat: baixaTemps: 5 hores

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Descripció del recorregut:La ruta comença eixint d'Ares pel Montjuí cap a la Mola. El Montjuí és el barri que està de l'altra banda de la Plaça, als peus de la Mola, i s'anomena així per ser allí on s'ajusticiava els malfactors.El camí puja cap a la Mola, passant per la portera de la Mola i resseguint els cingles fins al pujador. Passa entre pins jòvens, dels pocs que hi ha al terme d'Ares doncs esta és terra de carrasques i roures.Passat el pinaret de sota el cingle el camí encara el pujador a la part alta de la Mola. Les vistes des d'ací són espectaculars sempre que no faça boira, un fenomen prou freqüent quan amb el vent humitde llevant.Seguim el sender local SL-CV-46 que es troba abalisat ambpals indicadors marcant així el traçat sobre l'ampla planíciede la Mola.El sender marxa sempre vora els cingles de l'ombria, quecauen cap a la Canada, ampla vall erma que ocupa unafossa tectònica o grabben entre el horst de la Mola i el deSant Pere.El punt més alt el marca un vèrtex geodèsic modern, bastitsobre un antic molló de pedres anomenat el Molló delsSoldats en referència als soldats que el van bastir al segleXIX quan es va realitzar la primera triangulació d'Espanya.Des d'ací cal seguir els pals indicadors cap a llevant buscant la Nevera dels Regatxols. Per esta part de la Mola podem observar alguns murs de pedra que servien per a acumular la neu que, posteriorment, era carregada i guardada a la Nevera. Ací també trobarem més vegetació, molta d'ella poc abundant o en perill, i per això mateix tota la Mola s'ha convertit en un paratge natural Municipal i esta part en microrreserva de Flora.Arribem a la Nevera dels Regatxols per dalt. La neveraestà bastida en un plec de la Mola, mirant a llevant iresguardada (relativament) del sol del migdia.La Nevera es troba rehabilitada i musealitzada perrepresentar com funcionava. Després de visitar-la tocabaixar per una ombria poblada d'orons i moixeres quedenoten la humitat de la raconada.A la banda de baix trobem la font dels Regatxols que reculll'aigua que regalima de la Mola en un parell de bassis depedra picada. A la vora hi ha l'antic llavador on s'acostavenels veïns del poble a llavar la roba. També hi ha un xicotetrefugi propietat de l'ajuntament d'Ares.Per ací davant passa el camí real de Morella, antic camí que ja va utilitzar el rei Jaume I quan la conquesta d'estes terres.Seguint el camí, ara formigonat, ens dirigim cap al poble passant per les Casetes i el Tint. Mentre caminem anem trobant les marques blanques i grogues del GR-7 que ens acompanyaran fins que entrem al poble per davant de la Nevera de la Vila, ara transformada en magatzem i que passa inadvertida al visitant.Travessem el poble cap als Portalets i eixim seguint el PR-CV-45 o camí dels molins.Seguint la senda arribem al llavador del Bassot Nou. Des d'ací recull l'aigua la sèquia del primer molí que trobarem, el de la Roca. El sender baixa a buscar el casalici, però seguint la sèquia hom pot acostar-se al cup que té una caiguda vertical de més de vint metres. Per evitar accidents hi ha una reixa de ferro posada ja d'antic, mentre que per la vora hi ha unes modernes baranes.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Des de la porta del molí queda a l'esquerra el Salt, on entemps de pluja o desgel es forma un bonic salt d'aigua.Per la dreta baixa el camí que uneix tots els molins,passant primer per la Molineta i tot seguit pel molí de laCasa de Dalt, on destaca la magnífica rampa esglaonadaque baixa des de la bassa al carcabà on hi ha la roda.Continua el camí per l'esquerra del barranc, deixant a ladreta el molí de la Bassa Redona, i passa per davant lafont del Sòl de la Costa abans d'arribar al conjunt de casesque conformen el molí del Sòl de la Costa, el mésimportant i ben conservat de tots.Des del molí el camí de ferradura deixa pas a un ample camí de carro que davalla per la dreta del barranc i que s’encamina a la Vall.Travessem bancals treballats fins que arribem a un encreuament on passa el vell camí de la costa d’Ares. Ací el sender abalisat puja de tornada al poble mentre que nosaltres seguirem la pista que planeja per a eixir, entre pinars de repoblació, a la nova carretera que segueix el traçat del camí carreter construït al segle XVIII per a baixar la fusta necessària per a la construcció dels grans vaixells de l’armada espanyola.

Llocs d’interès:

Ares del MaestratEl terme d'Ares es troba enmig de dos grans fossestectòniques que segueixen la direcció NNE – SSW,continuació de les falles que conformen les serraladescatalanes cap al sud i que interaccionen ací amb la part finaldel sistema Ibèric amb una alineació NNW – SSE. Així elterme d'Ares abasta des de la fossa de la Canà a l'oest fins ala de Catí a l'est. Estant delimitat al sud pel corredor obert perla rambla Carbonera i al nord per l'altiplà de la Llàcua ques'allarga per les llomes del Muixacre fins a la Vallivana. Lapart central del terme està formada per una sèrie de llomes imoles altes i planes, part superior dels pilars tectònics realçats i on s'encaixa vigorosament la xarxa fluvial. El clima d'Ares és mediterrani de muntanya, amb hiverns freds amb gelades freqüents de novembre a maig, sobretot a les parts altes, i estius càlids i amb un elevat contrast tèrmic entre el dia i la nit. Les precipitacions són més abundants a la tardor i primavera amb un mínim estival, atenuat per les freqüents tronades, i un mínim secundari a l'hivern . De tota manera en una zona calcària com aquesta l'aigua no circula en superfície i no hi ha cap curs permanent sinó tan sols rambles i barrancs estacionals. Aquest extens terme es troba dividit en quatre grans Denes o partides: la Canà, el Barranc dels Prats, Vilavall i el Romer. La Mola del Vilar i la d'Ares conformen una mena de circ d'on baixen els barrancs que a partir de la Montalvana formen el llarg corredor de la rambla i, a la vora del coll que s'obre entre elles es troba sobre un esperó rocós el poble d'Ares, ubicat en un lloc estratègic però en la part més costeruda del muntanyós terme. Avui dia Ares és un municipi fonamentalment agrari tot i què el pes de l'agricultura ha disminuït notablement les darreres dècades53 de tota manera dels 133 masos habitats54 que va arribar a tindreel municipi d'Ares principis del segle XX actualment apenes en resten 20 habitats i en ells encara vivia el 54% de la població del municipi el 200155.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Actualment resideixen al municipi 212 habitants56 amb un predomini clar de la població anciana que representa quasi un terç del total, i només un 6% de població jove57. Encara que els grups d'edat més nombrosos els trobem entre els 40 i 50 anys i entre 55 i 70 anys. El nucli urbà d’Ares es troba situat a una altura d'uns 1.190 m sobre el nivell de la mar. La seua ubicació i morfologia l’han convertit en un dels pobles més retratats del País Valencià. Dins el nucli urbà cal visitar la Plaça Major, que tanca la casa de la Vila a la qual s’accedeix des d’ella pel Perxe, antiga llotja comercial situada a la part baixa de la Sala. A la vora encara es pot visitar la presó medieval. Davant mateix es troba l’església parroquial de l’Assumpció, del segle XVIII, que va substituïr l’antiga església gòtica de la qual només roman el campanar, curiosament més baix que l’església.A la part de dalt del poble i dominant-ho tot hi ha les restes de l’antic castell. Poc en queda del que fou una poderosa fortalesa destruït al segle XIX. A sota hi ha la Cova del Castell, que travessa la moleta on s’alça de banda a banda. En ella s’ha habilitat el museu municipal i una peculiar sala de concerts.És interessant fer la volta a la moleta del Castell passant pels Portalets i observant les restes del recinte emmurallat medieval, així com gaudir de les vistes que presenta.

GR-7El sender GR-7 recorre el País Valencià de Nord a Sud desde Fredes al Pinós amb una longitut total de 600 km. Peròel GR-7 és molt més llarg, arriba pel Sud a la Punta deTarifa, extrem Sud de la Península Ibèrica entrant enEspanya per la Seu d'Urgell, sent la continuació del GR-7francés i formant part del sender Europeu E4 que ve delPeloponés (Grècia).El GR-7 fou el primer sender de Gran Recorregut abalisata Espanya a iniciativa dels Centre Excursionista deCatalunya als anys 70 i continuant-se els 80 el tramvalencià.El traçat i marcatge del tram castellonenc va correspondreal Centre Excursionista de Vila-real i a fou un soci del mateix qui va editar les primeres topoguies.El traçat del GR-7 entre Ares i Morella segueix el camí real que unia les dos poblacions i que ja existia al temps de la conquesta. Per ell va passar el rei Jaume I per posar setge a Morella quan va tindre notícia de la seua presa per part de Balasc d'Alagó1.

El llavador dels RegatxolsAprofitant l’aigua de la font dels Regatxols que regalimade la Mola es va construir el llavador del poble d’Ares.Les dones del poble venien una vegada a la setmana ambla safa de roba bruta per a llavar-la. La bugada podia durarfins a tres dies. Començaven el dilluns per a assegurar robaneta per al diumenge.Primer llavaven la roba blanca de cotó escaldant-la en casaamb lleixiu fet de cendra. En un cossi o tina, col·locaven laroba bruta, per damunt un banquer de llana per on tiravenuna barreja d’aigua bullint i cendra cernuda que es colavadins la roba. Deixaven en remull 24 hores al sol i la llunaperquè es blanquejaren els taques. Després destapaven el forat del cossi. A la fi, aclarien la roba amb aigua clara al llavador. Durant l’espera netejaven la roba de color.

1 Tal i com ho recull el mateix rei al Llibre dels fets.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Nevera dels Regatxols La nevera dels Regatxols es troba a uns 1200 metresd'altitut i el pou on es conservava la neu té unaprofunditat de 8 metres. La nevera va ser construida entreels anys 1630 i 1650 i va estar en funcionament fins aprincipis del segle XX quan a l’inici de la producció degel industrial es va deixar d’utilitzar. És l’única de lacomarca que ha estat restaurada.Es tracta d’una de les poques neveres de plantarectangular valencianes, perquè la majoria són circulars.La planta fa uns 7 per 10 metres, amb un arc de mig puntde 7 metres d’altura que sosté la volta. La part superioraplanada compta amb un xicotet habitacle per alstreballadors i els guardes de la nevera. També es poden observar part dels murs originals i el majestuós perfil de la pedra.Aquesta cava estava destinada a emmagatzemar la neu que s’acumulava al vessant de la Mola i actualment s’ha transformat en un magnífic Centre d’Interpretació del “Comerç del fred” i és la nevera rehabilitada més gran del País Valencià.El comerç de la neu i el gel es va desenvolupar al País Valencià a partir del segle XVI i va arribar al punt culminant als segles XVIII i XIX, coincidint amb un periode climàtic que va afavorir les nevades freqüents a l'hivern en cotes d'uns 1000 metres, i va decaure al darrer terç del segle XIX davant la competència de les fàbriques de gel. Actualment es coneix l'existència d'unes 300 neveres,caves, pous de neu, ventisquers i clots de neu a les montanyes del país. Entre elles destaquen les de les serres de Mariola i Aitana, els Ventisquers de Canales i les neveres del Maestrat.Per a convertir-lo en museu, s'ha reconstruit la Casa del Nevater, situada al capdamunt del pou de la neu, i s'ha adequat per a la visita. Hi ha preparat un audiovisual on s'expliquen els usos de la neu i elgel, les feines de recollida, conservació i transport de la neu al País Valencià.El comerç de la neu tenia molta importància en temps passats. Tant que damunt de la nevera es va construir la casa del nevater, guardià de la neu. La neu tenia tres usos:

Conservació d’aliments: com ara el peix, per possibilitar el trasllat terra endins Terapèutic: encara que sempre va ser un objecte de polèmica i controvèrsia. Principalment

per baixar la febre dels malalts durant tot l’any i tallar hemorràgies. Gastronòmic: tant per refredar aigua, vi i altres begudes, com per la preparació de gelats i

granissats.Com és treballava la neu?Era necessari un pam o pam i mig de neu neta per iniciar la recollida. La neu era recollida amb pales i transportada fins al pou mitjançant senalles i fins i tot cavalleries amb sàrries.Una vegada la neu estava junt a la porta es descarregava per les finestres de la coberta, dintre de la nevera es trobaven ja els treballadors que havien baixat utilitzant una escala de mà de fusta fins a una mena d’escala formada per lloses incrustades a la paret. Els obrers, amb pilons, repartien i comprimien les capes de neu colpejant de forma rítmica. Seguidament es posava un mantell de palla per tota la superfície i es repetia l’operació fent tongades.

La Mola d’AresLa Mola d’Ares és el punt més alt del municipi i de tota lacomarca de l’Alt Maestrat, fa 1318 metres d’altitud. La seuaforma és de tossal abrupte amb el cim pla, d’ací el nom demola.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Geològicament la Mola està constinuïda per una alternança d’estrats calcaris i de margues amb una clara inclinació cap al sud. La seua gran superfície fa que siga la zona de recàrrega de l’aqüífer que alimenta la font dels Regatxols i conseqüentment el barranc dels Molins2. La vegetació de la Mola està fortament condicionada per la rigorositat del clima, en particular a l’hivern i per ser utilitzat com a pastura pel bestiar. Tants anys de pasturatge ha fet que puguem osbservar dos singularitats:

o Els arbustos no arriben a fer-se grans.o Hi ha plantes subnitròfiles; és a dir plantes que viuen on hi ha més nitrogen que hi hauria

d’haver de manera natural, com a conseqüència del fem d’animals.Malgrat això, trobem gran quantitat de plantes interessants com els coixins de monja, la peònia, i el timonet de roca. Arbres en trobarem ben pocs, però de gran interés, hi veurem aurons, teixos i grèvols. Cal destacar la presència de la Linaria ilergabona, espècie vegetal recentment descrita per a la flora de Castelló. Tant és que s’ha declarat una microrreserva al cim de la Mola.De la Mola d'Ares diu Cavanilles Truncada la cima presenta una llanura de media hora de largo, y un quarto de ancho con corto declive hácia el nordeste. Por todas partes limitan su extensión cortes casi perpendiculares de quince y veinte pies de altura, que forman al rededor lo que llamo cintos [...] De la cumbre mirando al mediodia se descubre San Christóbal de Benasál á dos horas de distancia, y Culla á mas de tres, Peñagolosa cae al sudueste y á nueve horas de distancia, la ermita de Castellfort casi al norte á poco mas de una hora, y Morella al norte con declinacion al oriente á mas de quatro. Por las raices de la muela se prolonga el valle estéril y arenoso, conocido con el nombre de canada de Ares. La llanura ó esplanada de la Muela está toda inculta, y se reserva al pasto de las caballerías de vecinos [...]. Como por todas partes está cercada de precipicios perpendiculares, y nazcan aguas en la parte baxa hácia el nordeste, dexan allí los vecinos sus caballerías sin rezelo de lobos ni ladrones, no habiendo mas entrada que la angosta puerta situada cerca de la villa.

El barranc dels MolinsEl barranc dels Molins concentra en el curt espai d'unquilòmetre cinc molins que aprofiten les aigües quebrollen als peus de la Mola.El primer molí de tots, el molí de la Roca, és elprimer que trobem baixant del poble d'Ares és el molíde la Roca, anomenat així perquè el seu cup, de 24metres d'alt i 1,5 metres de diàmetre, es trobaparcialment excavat a la roca. Dalt del llindar de laporta hi ha datada la construcció el 1774.El segon és el Molinet que recull les aigüesdirectament del carcabà de l'anterior i d'una fontveïna. És el molí que es troba en més males condicions amb el casal enrunat. D'ell destaca el cup hexagonal, format poc usual i únic a les nostres contrades.L'aigua que ix del carcau la recull la sèquia que la condueix a la gran bassa del molí de la Casa de Dalt. Es tracta d'un edifici de planta baixa i una altura. A la part baixa hi ha les moles i l'estable mentre que a la part alta s'hi troba la vivenda i s'ha habilitat una zona com a museu.Seguint barranc avall trobem el molí de la Bassa Redona. El casalici es troba en bon estat i no ha estat rehabilitat així que podem fer-nos una idea de com era la vida dels moliners.Finalment trobem el molí del Sol de la Costa. Consta d'un casal gran, ben bastit i ben conservat. Destaca per la majestuositat el cup redó i, sobretot, l'últim tram de la sèquia, elevada sobre una gruixuda paret de pedra amb un arc a sota. Ací hi ha instal·lat un museu que explica el funcionamentdels molins, i també es conserva en perfecte estat la maquinària del molí de manera que pot posar-sea moldre en qualsevol moment si hi ha aigua.

2 Situat als peus de la Font dels Regatxols i per on s’ha habilitat un itinerari interpretatiu.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Els molins van treballar fins als anys 70 del segle XX quan encara molien guixes i cereal per a pinso dels animals. Finalment van tancar a causa de la competència de les farineres industrials que no depenen de l'aigua per a moldre el gra.

Bibliografia• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de

Castelló Ed. Antinea• Boira i Muñoz, Pascual (2012) Les neveres de la província de Castelló. L'ús i el comerç de

la neu a les comarques castellonenques. • Cavanilles, Antonio Josef Observaciones sobre la historia natural,geografia, agricultura

del Reyno de Valencia, Madrid, 1795 (ed. facsímil)• Forner i Valls, Enric (1998) “Ares del Maestrat a finals del segle XIX: estructura de la

riquesa i classes socials” A: Millars: espai i història Vol.:21 [revista en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012] <http://sic.uji.es/bin/publ/edicions/jfi2/ares.pdf>

• Gregori; Joan Cucó, Josepa Llop, Francesc (1985) Temes d'etnografia valenciana. Volum III: bosc i muntanya, industria tradicional i serveis. Ed. Alfons el Magnànim

• Llop Goterris, Josep Xavier (2013) Els camins tradicionals a Ares del Maestrat [llibre en línia] < > [Data de consulta: 30 de març del 2017]

• Marqués Torrent, Magali (2006) El maestrazgo, un pueblo de su comarca: Ares del Maestre [Publicació en línia] UJI, <http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf> [Data de consulta: 25 de maig del 2013]

• Martín i Clarós, Josep Antoni (1987) GR-7 Sector Nord: Fredes – S. Joan de Penyagolosa, ed. Diputació de Castelló

• Membrado Tena, Joan Carles (2004) Toponímia dels pobles valencians: Ares del Maestrat Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Muñoz Badia, Ricardo (2009) Ares rutas y prehistoria Ed. Antinea