La Mireia i el Regne del Sol INICI: Mercè Anguera NUS: 4t B de l'escola Puig d'Agulles (Corbera de Llobregat) DESENLLAÇ: 4t de l’escola Mare de Déu del Rocío (Sant Vicenç del Horts)

Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei! El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia… Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar. A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit. Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar. The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat.

I llavors la piloteta va començar a rodar i jo no podia agafar-la. Ho vaig intentar amb un caça-papallones però tampoc... Finalment vaig aconseguir agafar-la amb la mà, però cremava tant que la vaig deixar anar i va anar rodolant fins a sota l'armari. En aquell moment va començar a sortir una llum groga molt potent que feia mal als ulls. De cop, va sonar el timbre de la porta. La mare va anar a obrir i va trobar en Mathew, el meu nuvi. Era un noi alt amb el cabell moreno i els ulls blaus. Portava texans i una samarreta de màniga curta, de color blau. Duia calçat esportiu. Quan va estar dins de casa va voler anar al lavabo abans de trobar-se amb mi. Mentrestant, un extraterrestre que havia agafat l'aparença d'en Mathew va entrar per la finestra de l'habitació, però com que la piloteta seguia fent tanta llum, ni me'n vaig adonar que entrava.

... Ara us explicaré una cosa important que jo no vaig descobrir fins al cap d'un temps... : l'extraterrestre venia del Regne del Sol. El Rei Sol l'havia fet venir a la Terra per a recuperar la piloteta de llum. I qui era la piloteta? Doncs molt fàcil, era el fill del Rei Sol. El Rei Sol volia fer desaparèixer la Terra perquè s'havia enfadat amb tots els homes perquè no paraven de contaminar l'espai. El seu fill va venir fins aquí per avisar-nos i va anar a parar a casa nostra perquè nosaltres estem molt mentalitzats amb tot això del reciclatge. L'extraterrestre portava un collaret amb una mena de GPS per poder localitzar la piloteta. Quan estava en IN, no hi havia connexió, i quan estava en OFF, si que hi havia connexió. I és clar, com que jo havia premut el botonet i havia sortit la frase "The sun is OFF"... l'extraterrestre ens va localitzar!

Continuo el que us estava explicant abans, quan en "Mathew fals", o sigui, l'extraterrestre va entrar a l'habitació. - Hola Mireia! Com estàs? Què és aquesta llum que surt de sota l'armari?-va preguntar. Jo notava alguna cosa estranya... En Mathew portava un collaret molt curiós... - Ah..., aquesta llum? És... En aquest precís moment, en Mathew de veritat va sortir del lavabo i va entrar a l'habitació!!! -Però Mireia, estimada, qui és aquest? Tots tres vam quedar bocabadats, no ens ho podíem creure... Què estava passant? La piloteta, o sigui, el fill del Rei Sol, va reconèixer en Mathew fals i va saber que l'havia vingut a buscar per tornar-lo al Regne del Sol. Aprofitant la confusió d'aquell moment, va sortir rodant de sota l'armari, es va escapar per la finestra que havia quedat oberta i va anar a parar al jardí de casa meva. Va caure just al damunt d'un pi que de seguida es va començar a encendre perquè la piloteta cremava molt. Els meus pares se'n van adonar i van trucar els bombers que van arribar de seguida.

Mentrestant a l’habitació, el meu nuvi va agafar del braç en Mathew fals preguntant-li qui era, i què volia. L’extraterrestre ens va dir que venia del Regne del Sol per emportar-se al fill del rei, perquè la Terra seria destruïda per no tenir cura del medi ambient. En Mathew i jo ens van posar les mans al cap i li vam dir que això no podia passar, que què podíem fer per evitar-ho. L’extraterrestre ens vas mirar per un instant i va sortir corrents escales a baix.

Al jardí, els bombers havien envoltat l’arbre i l’estaven apagant amb les mànegues d’aigua. L’extraterrestre es va apropar a l’arbre i en veure que la piloteta allà no hi era, va agafar el seu collaret i va començar a donar-li voltes mirant a tot arreu. El meu nuvi, que és molt murri, em va dir: - Està buscant la piloteta. Hem de trobar-la nosaltres abans. En aquell moment, ens vam adonar que el meu gos, el Floquet, estava bordant fora de la seva caseta amb ells ulls clavats a dintre d’aquesta. - Ja sé on és ! li vaig dir a en Mathew mentre agafava uns guants ignífugs dels bombers que hi havia al terra. Vaig ficar la mà a dintre de la caseta del gos i allà estava la piloteta. Cremava molt, però vaig aconseguir prémer el botó. A l’instant van aparèixer les lletres “The sun is IN”, i de nou la piloteta estava desactivada. L’extraterrestre va començar a fer-se invisible a poc a poc, però abans de desaparèixer del tot va dir: - Tornaré, perquè el fill del Sol no pot estar desactivat per sempre, té 365 dies per activar-se, sinó es morirà.

Així que ens vam posar mà a l’obra. Hem enviat aquesta història a totes les escoles perquè, començant pels nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, mestres, etc, ens hem de posar el més aviat possible a reciclar i a estalviar energia. Recordeu i dieu a tothom que tenim un any per convèncer al Sol que hem canviat, que ja tenim cura del medi ambient perquè ens estimem la Terra.