Millora i coordinació dels registres i censos...

Millora i coordinació dels registres i censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya

Elaborat per: Projectes Socials - Fundació Pere Tarrés Observatori del Tercer Sector

Per a: Departament de Relacions Institucionals i Participació Generalitat de Catalunya Gener 2006

3

Sumari

1. LA REALITZACIÓ DE LA RECERCA..........................................................................................................................................5

1.1. JUSTIFICACIÓ..........................................................................................................................................................................5 1.2. OBJECTIUS .............................................................................................................................................................................7 1.3. METODOLOGIA I FASES ............................................................................................................................................................8

2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL ........................................................................................................................................20

2.1. UNA MIRADA GENERAL...........................................................................................................................................................20 2.2. ELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA........................................................................................................21 2.3. ADMINISTRACIONS LOCALS ....................................................................................................................................................34 2.4. LES ENTITATS .......................................................................................................................................................................52 2.5. SÍNTESI DE LA SITUACIÓ ACTUAL.............................................................................................................................................58

3. SOBRE EL GLOSSARI ..............................................................................................................................................................62

3.1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................................62 3.2. LA CONSTRUCCIÓ DEL GLOSSARI ............................................................................................................................................62 3.3. EL GLOSSARI ........................................................................................................................................................................64

4. SOBRE LA CLASSIFICACIÓ TIPOLÒGICA ...........................................................................................................................125

4.1. INTRODUCCIÓ .....................................................................................................................................................................125 4.2. CLASSIFICACIÓ TIPOLÒGICA .................................................................................................................................................125

5. EIXOS CLAU PER L’ESTRUCTURACIÓ DEL SISTEMA INTEGRAT DE REGISTRES I CENSOS D’ENTITATS................153

5.1. ENTITATS INCLOSES AL SISTEMA INTEGRAT DE REGISTRES I CENSOS D’ENTITATS....................................................................154 5.2. GRAU DE COORDINACIÓ INTERDEPARTAMENTAL ....................................................................................................................156 5.3. MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ...............................................................................................................157 5.4. DADES A COMUNICAR ..........................................................................................................................................................158 5.5. ALTRES EIXOS RELLEVANTS A CONSIDERAR ..........................................................................................................................158

6. ESCENARIS, PROPOSTES I LÍNIES DE MILLORA...............................................................................................................161

6.1. ESCENARIS.........................................................................................................................................................................161 6.2. PROPOSTES I LÍNIES DE MILLORA..........................................................................................................................................170 6.3. PROPOSTA D’UN POSSIBLE MODEL........................................................................................................................................183

ANNEXOS ....................................................................................................................................................................................191

5

1. La realització de la recerca

1.1. Justificació

La Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques té al seu càrrec el Registre públic d’associacions de la Generalitat de Catalunya, que en té inscrites més de 40.000. Altres departaments de la Generalitat, paral·lelament, també tenen registres o censos d’associacions relacionats amb el seu àmbit competencial. Finalment, gairebé la totalitat dels municipis catalans també inscriuen en registres o censos les associacions del seu terme municipal.

Així doncs, per part de les diferents administracions, existeix una diversitat de bases de dades amb continguts solapats, incompatibles, parametritzats de formes diverses i/o no actualitzats. En general, hi ha una sèrie de punts febles referents als registres que, a priori, es poden identificar, com per exemple:

- La dispersió de bases de dades, la qual afecta el funcionament del Registre d’associacions. A tall d’exemple, només esmentar la diversitat de bases de dades arreu o el fel fet que hi ha algunes entitats que pertanyen alhora a diferents censos; com és el cas de moltes entitats juvenils, esportives, de voluntariat, etc...

- La dificultat de reflectir la realitat del món associatiu a través dels registres, entre d’altres coses perquè no totes les entitats tenen personalitat jurídica (associacions de fet i/o delegades, col·lectius informals...). Aquest fet pot ajudar a entendre que les diferents administracions hagin de crear els seus propis censos o registres per tal d’ajustar-se a les necessitats específiques del seu departament o àrea; o bé també per a copsar més afinadament la realitat associativa de la qual tenen la competència.

- La manca de fiabilitat de les dades registrades, si es té en compte que moltes de les dades que consten al Registre no estan actualitzades ja que, o bé no es notifiquen els canvis o, en cas de dissolució de l’organització, no s’informa de la seva inactivitat.

6

Aquesta situació aconsellava, tal i com reconeixien els propis departaments implicats, una acció decidida per a ordenar la informació referent a les associacions del País, la qual cosa ha de redundar en una millor orientació de les polítiques públiques envers el sector i ha de permetre conèixer amb més fiabilitat les associacions que segueixen actives i aquelles que no.

Per tal d’avançar en l’assoliment d’aquest objectiu, la Generalitat de Catalunya va promoure la creació d’un grup de treball format per responsables de quatre departaments (Presidència, Justícia, Benestar i Família, i Relacions Institucionals i Participació). La seva finalitat era, d’una banda, proposar iniciatives que ajudin a millorar la informació disponible sobre les entitats i, de l’altra, proposar les accions necessàries que facilitin la interacció entre els diferents registres o censos d’entitats existents.

Una de les accions del grup de treball ha estat la posada en marxa d’aquest projecte sobre la millora de la coordinació entre els registres i censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya.

7

1.2. Objectius

La finalitat d’aquest projecte és la de facilitar un millor coneixement de la realitat del sector associatiu a Catalunya i afavorir el desenvolupament de polítiques eficaces relacionades amb l’estructuració i el reforçament de la tasca associativa. Alhora, també es vol millorar la relació amb i dins el món associatiu, garantint la qualitat de la informació pública.

Els objectius específics del projecte són els següents:

1. Conèixer amb el màxim detall possible, quant a composició i funcionament, els Registres i censos d’entitats existents en els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, centrant-se en els següents aspectes:

- Identificació dels censos i registres d’entitats existents. - Coneixement de la finalitat i l’ús actual que se’n fa d’ells. - Coneixement de l’estructura de cada cens i registre. - Coneixement del grau d’actualització i manteniment.

2. Elaborar un Glossari de temes comuns relacionats amb el món associatiu i el voluntariat, per tal d’unificar el significat d’aquests termes en la relació del conjunt de la Generalitat amb les entitats no lucratives.

3. Elaborar una classificació tipològica d’entitats per tal d’aplicar-la al Registre de la Generalitat, de manera que es pugui conèixer amb major detall la realitat associativa de Catalunya.

4. Definir els criteris d’estructuració i funcionament del Registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya.

5. Orientar els criteris de relació i coordinació entre els diferents departaments de la Generalitat i, al mateix temps, d’aquests amb el món associatiu.

8

1.3. Metodologia i fases

La metodologia per a dur a terme aquest estudi sobre la millora i coordinació dels registres i censos d’entitats es basa en les pautes de l’IAP (Investigació Acció Participativa).

La Investigació Acció Participativa es desenvolupa a partir del què en Ciències Socials s’anomena perspectiva dialèctica. Aquesta perspectiva persegueix una dinamització dels actors en joc amb la finalitat de portar a terme canvis consensuats i democratitzadors, centrant el seu interès en els efectes que es deriven del propi procés investigador. En aquests processos de coneixement i d’intervenció els grups socials implicats juguen un paper protagonista.

Es tracta d’una investigació perquè entre els seus objectius hi ha el d’obtenir un major grau de coneixement d’un fenomen, utilitzant mètodes i tècniques propis de les ciències socials. Al seu torn, és acció perquè no només pretén diagnosticar (comprendre i explicar) la realitat del fenomen, sinó que també intervenir sobre aquest i, en última instància, introduir processos transformadors en les relacions existents. Finalment, és una metodologia participativa perquè al llarg de tot el procés d'investigació-acció s’estimula la participació dels col·lectius implicats: Generalitat de Catalunya, món local, món associatiu i experts; per tal d’obtenir contrast, implicació i consens.

La metodologia participativa, en tant que procés de participació és un procés dual:

- Com a presa de consciència de la situació de partida dels registres i censos d’entitats i de les condicions necessàries per a millorar-los i enfortir-los.

- Com a implicació activa en el pla de treball posterior.

Aquesta participació, en el cas d’aquesta investigació, es concreta de diverses maneres:

9

- Comissió de Seguiment, com a espai institucional de seguiment i transparència del procés d’investigació, formada per responsables tècnics i/o polítics, l’equip investigador i coordinada pel Departament de Relacions Institucionals i Participació.

Al llarg del procés d’elaboració d’aquesta recerca s’han dut a terme reunions mensuals per informar sobre la marxa del procés i per concretar els propers passos en la recerca.

A més, aquesta comissió de seguiment ha disposat d’un espai virtual per accedir a la informació relativa al projecte: documentació sobre les reunions, informes provisionals, etc...

- Grups de treball (amb la participació dels diferents agents implicats) que faciliten i fomenten una reflexió/consens dels temes que es plantegen.

- Jornada de reflexió conjunta, amb la participació dels diferents agents implicats en tot el procés d’investigació, amb la finalitat de posar en comú el treball debatut en els diferents grups de treball i contrastar els resultats del diagnòstic i la millora.

Mitjançant aquesta participació, l‘IAP no pretén únicament generar un procés de (auto)coneixement dels registres i censos d’entitats, sinó també afavorir la implicació dels diferents agents en els projectes que es derivin del mateix, i en especial, en aquest cas, en les propostes de millora sobre la relació entre departaments, administracions de diferents nivells i el món associatiu.

Aquest enfocament mobilitzador i participatiu inclou, a més, un enfocament objectiu-documental (a partir de l’anàlisi de fonts documentals) i un enfocament subjectiu-qualitatiu (a partir d’entrevistes en profunditat individuals i/o grupals).

Cadascuna de les tres perspectives socials que es treballen al llarg del projecte, la participativa, la documental i la qualitativa-subjectiva fan referència a cadascuna de les tres dimensions socials: la referencial (el coneixement objectiu

10

del què hi ha), la reflexiva (el significat subjectiu que confereixen els agents al fet estudiat) i la performativa (les accions i/o propostes dels agents).

El procés metodològic s’estructura en un conjunt de fases de treball, que s’ha d’entendre com un procés “d’obertures” a la realitat social i de “tancaments” a aquesta mateixa. “Obertures”, en tant que es tracta d’obrir-se analítica i reflexivament -diversitat de punts de vista, experiències, coneixements- i també d’accentuar les relacions –implicació d’entitats, ajuntaments, departaments.-; i de “tancaments”, referents a la síntesi de la informació, la recollida i anàlisi de la informació, l’elaboració d’informes i que finalitza amb el lliurament i assessorament per a la implementació de les millores.

En el següent gràfic s’il·lustren les diferents fases de treball en relació als moments d’obertura (temàtica i relacional) i de tancament (recollida i anàlisis):

Fase 1: coneixement de la realitat

Fase 2: anàlisi i descripció

Fase 3: dinamització resultats compartits

Fase 4: redacció d’informes i millores

1.1. Revisió documental 1.2. Identificació de registres

i censos: entrevistes en profunditat a departaments de la Generalitat i ens locals

2.1. Anàlisi de la informació 2.2. Redacció de propostes

3.1. Sessions de treball sobre la proposta base de glossari i classificació tipològica 3.2. Sessions de treball sobre la proposta base de diagnòstic i millores 3.3. Jornada de reflexió conjunta

4.1. Elaboració d’informes de resultats 4.2. Propostes de millora per a la difusió i gestió del coneixement

Posada en marxa i avaluació continuada

11

A continuació es presenta un detall de les principals fases de la recerca, amb una descripció de cadascuna d’elles i les activitats concretes per a assolir-la:

1.3.1. Fase 1: Coneixement de la realitat En aquesta primera fase es van dur a terme dos processos en paral·lel: la revisió documental i la identificació de registres i censos dels diferents nivells de les administracions públiques catalanes.

Revisió documental a nivell nacional i estatal

Per tal de conèixer i de fer un apropament a la realitat objecte d’estudi es va fer, en primer lloc, una recerca bibliogràfica que permetés aclarir alguns conceptes.

La recollida bibliogràfica comprenia tres nivells: d’una banda, la cerca de diferents classificacions tipològiques de les activitats de les entitats; també la recollida d’informació referent a la terminologia emprada sobre el món associatiu i del voluntariat utilitzada en l’àmbit nacional i estatal; i, finalment, referències sobre el marc legal regulador dels censos i registres d’entitats de la Generalitat de Catalunya.

La recerca documental i bibliogràfica, d’àmbit nacional i estatal, incloïa la consulta de llibres sobre Tercer Sector, la revisió de revistes especialitzades, butlletins, webs i portals d’associacionisme i voluntariat. (Podeu consultar la bibliografia utilitzada en la recerca a l’Annex 12.

Identificació de registres i censos

Un cop feta la recerca bibliogràfica, calia acostar-se directament a la realitat per tal de veure com estan funcionant els registres i censos d’entitats de les administracions públiques. L’objectiu era saber com s’estructuren, com funcionen, quines interconnexions tenen amb altres organismes, com classifiquen les entitats, quins termes utilitzen en el seu treball diari, etc...

La identificació de registres i censos d’entitats es va realitzar tant a nivell de la Generalitat de Catalunya com dels ens locals. En primer lloc es va fer un mapatge dels registres i censos d’entitats existents en els departaments de la

12

Generalitat de Catalunya i en els diferents ens locals (incloent ajuntaments, consells comarcals i les diputacions).

En el cas de la Generalitat de Catalunya es van entrevistar tots els departaments en els quals es van identificar registres i censos d’entitats. S’ha de tenir en compte que no es van entrevistar les persones que utilitzen bases de dades basades en la informació d’aquests registres i censos d’entitats, sinó que les entrevistes es van realitzar a les persones responsables dels mateixos. S’entén que la informació que contenen les bases de dades prové dels registres i censos d’entitats.

A més, es va seleccionar una mostra d’ens locals que fos representativa de la realitat catalana.

Durant el treball de camp s’han realitzat 40 entrevistes1 (seguint un guió semiestructurat) tal i com es veu en el gràfic següent:

Gràfic 1: Entrevistes realitzades durant el treball de camp

Ajuntaments 19

Altres ens locals

4

Departaments de la

Generalitat17

1 A l’Annex 1 es poden veure els detalls del llistat de les entrevistes en profunditat realitzades durant el treball de camp.

13

Per tal que la mostra d’ens locals fos representativa s’establiren dos criteris:

- Volum d’habitants

Es va recollir informació de municipis amb tamanys heterogenis per tal d’evitar desequilibris que poguessin esbiaixar els resultats; tal i com es pot veure en la taula següent::

Taula 1: Mostra d’ens locals

Municipis Nombre d’entrevistes

De menys de 50.000 habitants 6

D’entre 50.000 i 100.000 habitants 5

De més de 100.000 habitants 8

TOTAL 19

En l’àmbit comarcal, es van visitar 3 Consells Comarcals amb diferents nivells de població: Berguedà (38.606 habitants), Alt Urgell (20.315 habitants), i Pallars Jussà (13.832 habitants). Es va optar per visitar la Diputació de Barcelona per la seva significativa incidència en l’àmbit associatiu.

- Territorialitat

Es va tenir en compte que la situació geogràfica dels ens locals estigués repartida arreu de Catalunya); tal i com mostra el mapa següent:

14

Gràfic 2: Mapa de les entrevistes realitzades en el treball de camp qualitatiu

Tortosa

Reus

Tarragona

Lleida

Vilanova i la Geltrú

Tremp

La Seu d’Urgell

Mataró

Girona

Manresa

Vilafranca del Penedès

Blanes

Vic

Igualada

Figueres

Berga

L’Hospitalet de Llobregat

Badalona

Sta. Coloma GramenetBarcelona

St. Boi de Llobregat

Sabadell

Tenint en compte els objectius de la recerca, durant el treball de camp es va recopilar la següent informació mitjançant les entrevistes realitzades als departaments i ens locals:

Taula 2: Informació recopilada en les entrevistes

• Unitat gestora

• Tipus d’organitzacions que estan inscrites al registre o cens

• Finalitat del registre o cens

• Ús que se’n fa de la informació

• Dades que hi consten

• Tipus de registres i censos

• Forma d’actualització i manteniment

• Terminologia de termes utilitzada

• Classificació d’entitats utilitzada

• Relacions amb d’altres registres o censos

• Nombre d’entitats

• Aplicació informàtica utilitzada

15

També es va tenir en compte la realitat i característiques de cada agent implicat en aquest procés. En el cas de la Generalitat la recollida d’informació també feia referència al departament responsable, a la coordinació amb altres departaments, etc...

En el cas dels ens locals el procés de recollida es desenvolupà entorn a tres eixos: anàlisi de les finalitats i de l’estructura de la informació, grau de coordinació amb la resta d’administracions públiques i propostes de millora.

En cada entrevista es va sol·licitar també documentació que permetés aprofundir en els termes i classificacions utilitzades..

1.3.2. Fase 2: Anàlisi i descripció Anàlisi de la informació

En aquesta fase es va analitzar la informació obtinguda en les fases documentals i experimentals, pel que fa als següents aspectes:

- Termes i definicions de l’àmbit associatiu i del voluntariat

- Classificacions tipològiques de les entitats

- Diagnòstic sobre l’estat dels registres i censos d’entitats

- Definició de criteris d’estructuració i funcionament dels registres/censos

- Definició de criteris de relació i coordinació entre departaments

Redacció de propostes

Per tal de conèixer les opinions i necessitats de les parts implicades, i com a part de la fase més participativa, s’elaboraren uns documents base per ésser exposats en les diferents sessions de treball que es van dur a terme tant amb l’Administració Pública com amb els ens del món local. Amb aquests documents es pretenia crear debat, per arribar a un consens al voltant dels temes plantejats amb anterioritat.

Els dos documents presentats són els següents:

16

- Proposta de glossari de l’associacionisme i el voluntariat

- Proposta de classificacions tipològiques de les entitats

1.3.3. Fase 3: Dinamització dels resultats compartits

Per tal de fer més dinàmica i participativa la recerca s’optà per fer un seguit de sessions de treball amb els diferents agents implicats en el procés. En total es varen fer 9 sessions de treball, comptant la Jornada de reflexió conjunta.

En la realització dels diferents grups de treball hi hagué tres elements clau per tal de garantir l’èxit en aquesta fase:

- D’una banda, havien d’estar representades organitzacions i administracions de diferent abast territorial. Per tal de poder contrastar els reptes que implica cada realitat i per tal de fer del Registre/s una eina útil i pràctica és important que totes s’hi sentin representades, des d’aquelles que treballen en tot el territori català fins aquelles que treballen en un àmbit local més específic.

- Un element que es considerava necessari i fonamental era garantir, en el cas de la Generalitat de Catalunya, la participació de membres que estiguessin vinculats als diferents departaments on es treballa amb censos i registres d’entitats, els quals representen una eina diària.

- D’altra banda, calia que hi hagués una presència representativa d’organitzacions provinents del tercer sector que centressin la seva activitat en diferents àmbits, atès que els interessos de les organitzacions, sovint, van molt lligats a la seva activitat.

Finalment, també es tingué en compte la tipologia d’organitzacions, és a dir, calgué comptar amb representants d’entitats de diferent nivell organitzatiu (entitats de tercer nivell, de segon nivell i de base).

17

Per fer la convocatòria de les sessions de treball amb entitats es va contactar amb gairebé 500 entitats d’arreu de Catalunya a través del correu electrònic i amb més d’un centenar via telèfon2.

En les 6 sessions es va treballar sobre dues propostes: una de classificació tipològica d’entitats i, una altra del glossari de termes. En la taula següent es mostren els detalls d’aquestes trobades arreu de Catalunya:

Taula 3: Sessions de treball amb entitats del tercer sector

Dia

Municipi Lloc

17 de novembre de 2005 Tortosa

Serveis Territorials de Cultura

17 de novembre de 2005

Tarragona Casa del Mar

22 de novembre de 2005 Girona

Hotel d'Entitats de Benestar i Família


Lleida Casal Cívic

23 de novembre de 2005 Manresa

Centre Cultural el Casino

23 de novembre de 2005 Barcelona

Centre d’Estudis Jurídics i Formació

Especialitzada

La primera sessió de treball amb les administracions públiques també va tenir com a eix central la classificació tipològica d’entitats i el glossari de termes. En la segona, es plantejaren propostes de millora i la construcció d’escenaris de futur mitjançant el treball en grup.

El debat al voltant dels possibles escenaris futurs que es va fer en dos grups implicava una reflexió sobre temes com la viabilitat organitzativa, econòmica, de recursos humans, formació, grau d’utilitat, canvis en la legislació actual, rol de

2 A l’Annex 4 podeu veure el nombre exacte d’entitats contactades.

18

les entitats, avantatges, desavantatges, etc... La posada en comú dels grups va enriquir i va aportar nous punts de vista i visions molt útils per a l’elaboració de propostes d’actuació futures (que han de facilitar la vigència i la fluïdesa de la informació pública). Alhora va permetre detectar les necessitats dels diferents departaments i ens locals.

En la taula següent es mostren els detalls d’aquestes sessions:

Taula 4: Sessions de treball amb les administracions públiques

Dia

Municipi Lloc


Barcelona Casa del Mar


Barcelona

Departament de Relacions Institucionals i Participació

Ciudadana

A la Jornada de Reflexió conjunta es van presentar les principals conclusions de la recerca i es va fer una valoració i avaluació conjunta de les diferents opcions proposades.. La jornada va servir com a espai d’intercanvi d’impressions entre les entitats i les administracions públiques sobre les millores en la coordinació dels registres i censos d’entitats.

Taula 5: Jornada de reflexió conjunta

Dia

Municipi Lloc

10 de gener de 2006

Barcelona

Museu i Centre d’Estudis de

l’Esport Melcior Colet

19

1.3.4. Fase 4: Redacció d’informes i millores

El document final està estructurat en sis parts:

1- La realització de la recerca: on s’explica la metodologia utilitzada en el treball dut a terme en les diferents fases.

2- Anàlisi de la situació actual: en què es fa una anàlisi de la informació recollida durant el treball de camp mitjançant les entrevistes als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i els ens locals.

En aquest apartat es fa una classificació dels Registres i censos, el mapatge en relació als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, les dades recollides en cadascun d’ells, les tipologies i usos més habituals, les formes de manteniment i actualització, relacions entre departaments i amb altres administracions, etc.

3- Sobre el glossari de termes: on hi apareix terminologia sobre associacionisme i voluntariat estructurada en diferents blocs segons àrees temàtiques amb les corresponents definicions i les fonts utilitzades

4- Sobre la classificació tipològica: en què es desenvolupa una proposta de classificació tipològica que serveixi pels Registres d’entitats de la Generalitat.

S’hi exposen els diferents criteris possibles de classificació i els avantatges i desavantatges de cadascun d’ells.

5- Eixos clau per a l’estructuració d’un Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats: en què s’analitzen els diferents criteris que caldria tenir en compte per tal de millorar en la coordinació dels Registres i censos d’entitats.

6- Escenaris i línies de millora: on s’ofereix la visualització de diferents alternatives i possibilitats alhora que es planteja un possible model i els aspectes en què caldria millorar per a la seva construcció.

20

2. Anàlisi de la situació actual

2.1. Una mirada general

Un dels objectius d’aquest treball és el d’analitzar la realitat i la situació actual dels diversos Registres i censos de la Generalitat de Catalunya per tal de comprovar quins són els seus objectius de creació, la tipologia de la informació recollida, el manteniment i actualització de la informació i la seva coordinació amb la resta de registres i censos tant a nivell de la Generalitat de Catalunya com de les administracions locals. Tota aquesta informació recollida mitjançant entrevistes personals amb els diversos responsables dels Registres i censos ha permès detectar una sèrie de problemàtiques que afecten al seu funcionament intern i al grau de relació interdepartamental que han d’ajudar a plantejar propostes de millora en el seu funcionament.

Aquest anàlisi de la realitat havia d’incloure una visió el més àmplia possible a nivell territorial i, per aquest motiu, es va decidir no deixar de banda a l’administració local. L’objectiu era comprovar quin era el paper que desenvolupen els ajuntaments i els Consells Comarcals en el procés de recollida d’informació de les entitats no lucratives mitjançant els seus registres municipals.

L’enfocament d’aquest treball de camp s’ha orientat a detectar els fluxos d’informació sobre el sector no lucratiu que es produeixen entre els diversos departaments de la Generalitat i els ens locals. També s’ha tingut en compte com s’articulen entre si les diverses normes legals que regulen els diversos Registres i censos.

21

2.2. Els departaments de la Generalitat de Catalunya

Els instruments de recollida d’informació sobre entitats

Els departaments de la Generalitat de Catalunya que recullen informació sobre les entitats ho fan mitjançant diferents instruments tal i com es mostra en el gràfic següent: .

Gràfic 3: Instruments de recollida d’informació sobre entitats

Els Registres Oficials es troben regits per un marc legal que defineix quines són les seves funcions i les seves activitats principals. Tant des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com des d’altres organismes és un requisit que les entitats estiguin inscrites per tal d’accedir a fons públics, etc.

Els censos d’entitats són llistats d’entitats amb informació sobre aquestes. En alguns casos els departaments parlen de censos d’entitats per fer referència a les bases de dades que contenen la informació sobre les organitzacions amb què es relacionen sense que hi hagi cap marc legal que reguli la informació que es recull en aquestes bases de dades.

Alguns departaments han creat censos d’entitats que estan regulats mitjançant un decret que defineix els motius de creació, les funcions, quines dades incorpora, etc.

No disponible informació

sobre entitats

2

Cens5

Base de dades

3

Registre Oficial

5

22

En la taula següent s’ha respectat la terminologia que s’utilitza des de cada organisme o departament independentment de què tingui o no un marc regulador.

Bases de dades

En molts casos des dels diferents organismes es parla de bases de dades quan es tracta de recull d’informació sobre entitats que no està del tot estructurada o quan es recull informació bàsica sobre les organitzacions: dades de contacte, per exemple.

Per contra del que podria semblar hi ha departaments que parlen de bases de dades d’entitats tot i tenir informació sobre un nombre d’entitats força elevat. És a dir, el nombre d’entitats no està relacionat amb la terminologia que s’utilitza des dels diferents organismes.

Taula 6: Instruments de recollida d’informació

Instruments de

recollida d’informació

Departaments i Organismes de la

Generalitat de Catalunya

REGISTRE

OFICIAL

• Comerç, Turisme i Consum • Governació i Administracions Públiques – Agència

Catalana de Cooperació al Desenvolupament • Justícia – Direcció General de Dret i d’Entitats

Jurídiques • Presidència – Secretaria General de l’Esport • Treball i Indústria

CENS

• Benestar i Família – Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat

• Medi Ambient i Habitatge - Servei d’educació ambiental

• Presidència – Institut Català de les Dones • Presidència – Secretaria General de Joventut • Salut

BASE

DE DADES

• Benestar i Família – Secretaria General per a la Immigració

• Cultura • Relacions Institucionals i Participació

NO DISPONIBLE

INFORMACIÓ SOBRE

ENTITATS

• Benestar i Família – Equipaments i Habitatge Social • Universitats, Recerca i Societat de la Informació

23

El sistema informàtic utilitzat

Els departaments de la Generalitat utilitzen diferents tipologies d’aplicacions informàtiques per incorporar la informació sobre les organitzacions. Bàsicament, són quatre: Ms. Access, Ms. Excel, AS400 I altres tipus de sistemes creats de manera específica. Al gràfic següent es troba informació sobre la distribució d’utilització de les aplicacions als departaments entrevistats.

Gràfic 4: Tipus d’aplicació utilitzada

L’Access és el sistema que més s’utilitza des dels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta aplicació dóna l’oportunitat als departaments d’adaptar-la a la informació que recullen sobre les entitats en cada cas. La flexibilitat a l’hora de personalitzar l’aplicació i l’agilitat del sistema per introduir canvis fa que des dels Departaments s’opti per aquesta opció.

L’aplicació informàtica triada és l’Excel en els casos en què les dades recollides sobre les entitats són principalment dades de contacte. És a dir, en el moment que els organismes necessiten més informació sobre les entitats es decanten per la utilització d’un Access o altre tipus d’aplicacions.

També es fan servir altres tipus de sistemes com l’AS400 i en alguns casos sistemes que han estat creats d’acord amb les necessitats de cada Departament. En els casos en què els departaments han fet un esforç per

Altres2

AS4002

Ms. Excel3

Ms. Access

5

24

dissenyar un sistema d’acord amb les seves necessitats s’ha perdut en flexibilitat a l’hora de fer adaptacions.

En ocasions hi ha aplicacions que tenen l’opció de poder recollir molta informació sobre les entitats. No obstant, el grau de detall de les dades amb què es compta té a veure en la majoria de casos amb el tipus de relació que s’estableix entre els departaments i les entitats.

A la taula següent es detallen les aplicacions utilitzades des dels diferents departaments:

Taula 7: Sistema informàtic utilitzat

Sistema informàtic Departaments i Organismes

de la Generalitat de Catalunya

MS. ACCESS

• Benestar i Família – Secretaria General per a la Immigració

• Cultura • Presidència – Institut Català de les Dones • Presidència – Secretaria General de Joventut • Salut

MS. EXCEL

• Comerç, Turisme i Consum • Governació i Administracions Públiques – Agència

Catalana de Cooperació al Desenvolupament • Medi Ambient i Habitatge - Servei d’educació

ambiental

AS400 • Benestar i Família – Subdirecció General

d’Associacionisme i Voluntariat • Treball i Indústria

ALTRES • Justícia- Direcció General de Dret i d’Entitats

Jurídiques • Presidència – Secretaria General de l’Esport

25

Les finalitats dels Registres, censos i bases de dades

Els Registres Oficials mantenen contacte amb les organitzacions només en determinats moments de la vida de les organitzacions: alta, modificació de dades relatives a la vida de l’organització i dissolució de les entitats. Per tant, en tots els casos la relació amb les entitats es limita a la recollida i validació de la informació que han d’incorporar d’acord amb les lleis per les quals es regeixen.

Els censos i bases de dades d’entitats es creen, en general, per recollir la vida associativa de l’organització i no tant, determinats moments organitzatius. La seva aparició està parcialment vinculada al fet que els Registres Oficials recullen informació parcial sobre les entitats. A més, hi ha un gran volum d’informació sobre les entitats que no està actualitzada, i, per tant, des dels diferents departaments s’han creat sistemes alternatius que els siguin útils per comptar amb informació més actualitzada sobre les entitats. Alhora, en molts casos, la informació disponible en els censos d’entitats es vincula a informació sobre les subvencions atorgades des dels organismes dels diferents departaments.

Així, la creació dels censos i de les bases de dades té a veure sobretot amb l’agilització de tràmits administratius i de subvencions alhora que amb l’establiment de mecanismes d’interlocució amb les organitzacions.

A continuació es detallen les finalitats exposades des dels diferents departaments i organismes quant a l’existència dels Registres i censos.

Taula 8: Finalitats dels Registres i Censos

Departaments i Organismes de

la Generalitat de Catalunya Finalitat del Registre/Cens/Base de Dades

Benestar i Família – Secretaria General per a la Immigració

L’objectiu és que les entitats puguin participar en l'espai públic. Es tracta de tenir un mecanisme de contacte permanent i tracte habitual amb les entitats. La gestió de subvencions és una necessitat sobrevinguda.

Benestar i Família – Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat

El cens d’entitats del voluntariat es crea per poder tenir relació amb les organitzacions amb què es relaciona la Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat de manera habitual.

Comerç, Turisme i Consum

Es crea per gestionar les subvencions i convenis que gestiona el departament i per necessitats administratives. Va sorgir davant el traspàs de competències en matèria de defensa del consumidor i de l’usuari. Una de les finalitats és també el foment de l’associacionisme dels consumidors que està reconegut per l'Estatut del Consumidor de Catalunya de l’any 1993.

Cultura Creació per tenir recollida la informació sobre les entitats culturals i per facilitar la gestió de les subvencions.

Governació i Administracions Públiques – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Es tracta d’un Registre amb competències censals que serveix per comptar amb la relació d’ONGD’s del panorama català. D’aquesta manera s’assegura també que les entitats que rebessin ajuts estiguessin incloses i tinguessin experiència en anar a l’exterior.

Justícia - Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

El Registre d’Entitats de Justícia es un dels Registres Ofiicials i es va crear davant la transferència de les competències de l'Estat a la Generalitat en aquesta matèria. La llei marca que el Registre es crea a efectes de publicitat.

Medi Ambient i Habitatge - Servei d'educació ambiental

Creació per relacionar-se amb les entitats i gestionar les subvencions atorgades a les organitzacions d’educació ambiental

Presidència – Institut Català de les Dones

El cens d'organitzacions de dones és un cens intern fet per agilitzar els tràmits de mailing, etc. Tenen fàcil accés a les organitzacions dels diferents llocs del territori català a traves d'aquest. A més, així el Consell Nacional de dones impulsa associacions des dels ajuntaments, proporciona informació sobre activitats, subvencions, per exemple, etc.

Presidència – Secretaria General de Joventut

Es crea per poder tenir interlocució amb les associacions: saber quines organitzacions juvenils hi ha, tenir una relació estable amb les organitzacions i per rebre subvencions de la Secretaria General de Joventut ja que si una entitat no està censada no pot rebre subvencions; però actualment no cal que estiguis censat per rebre-les.

Presidència – Secretaria General de l’Esport

Es tracta d'un dels registres Oficials constituents que hi ha a la Generalitat. El Registre permet conèixer les entitats esportives donades d’alta.

Salut La creació està vinculada a poder tenir coneixement de les entitats de l’àmbit de la Salut que treballen a Catalunya i poder posar a disposició de les entitats aquesta informació.

Treball i Indústria Es crea per tal que les associacions empresarials i els sindicats de treballadors catalans que ho desitgin puguin inscriure’s.

27

El marc legislatiu

Els Registres Oficials i els Censos d’Entitats es troben sota un marc legislatiu regulador que marca quines són les seves funcions i competències. A continuació s’inclouen les referències legislatives que regulen els Registres Oficials i els censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya entrevistats:

Taula 9: Marc legal regulador dels Registres i Censos de la Generalitat

Departaments i Organismes de

la Generalitat de Catalunya Marc legal regulador


• Resolució de 7 de gener de 1994, de creació del Cens d’Entitats de Voluntariat de Catalunya.

Comerç, Turisme i Consum

• Decret 429/1983, de 18 d’octubre de creació del Registre d’Organitzacions de Consumidors i Usuaris de Catalunya (DOGC 377 de 2.11.1983)


• Llei de Cooperació Catalana del 2001


• Llei 7/1997, de 18 de juny d’associacions • Decret 206/1999, de 27 de juliol. • Llei 5/2001 de 2 de maig, de fundacions.


• Ordre de 17 d’octubre de 1995, publicada al DOGC nº 2125 de 8 de novembre de 1995.


• Ordre de 31 d’octubre de 1985, publicada en el DOGC nº 625 de 13 de desembre de 1985


• Decret legislatiu 1/200, de 31 de juliol.

Treball i Indústria

• Llei 19/1977, de 1 d’abril, de regulació del Dret d’Associació Sindical (BOE de 4 d’abril).

• Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost de 1985 de Llibertat Sindical

28

Nombre d’entitats

Taula 10: Nombre d’entitats Registrades

El nombre d’organitzacions incloses en els diferents Registres, censos i bases de dades d’entitats varia molt en funció del Departament i organisme de què s’estigui parlant. En alguns casos aquesta dada ha estat estimada pels responsables dels Registres i Censos d’entitats.

Tal i com es veurà en el següent punt el manteniment i actualització de la informació es troba vinculat en certa manera al volum d’entitats amb què s’està en relació.

3Tenint en compte entitats amb les seves diverses delegacions

4 La base de dades recull contactes que no són entitats sinó que poden ser organismes que treballen també amb

entitats d’immigrats o que poden ser útils en el treball quotidià amb aquestes organitzacions.



Nombre

d’entitats

Justícia – Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

40.000

Presidència – Secretaria General de l’Esport 12.500 Cultura 12.000 Presidència – Secretaria General de Joventut

2.344

Treball i Indústria 2.000 Benestar i Família – Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat

1.8003

Presidència – Institut Català de les Dones 1.000 Benestar i Família – Secretaria General per a la Immigració

6004

Salut 300 Medi Ambient i Habitatge - Servei d'educació ambiental

100


68

Comerç, Turisme i Consum 29

29

Criteris de classificació

Els Registres i Censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya inclouen, no només associacions sinó que també incorporen altres tipus d’entitats: fundacions, sindicats, associacions empresarials, entitats esportives, etc que tenen un marc regulador propi.

El treball quotidià d’alguns departaments i organismes amb les organitzacions fa que aquests es plantegin quina és la manera més útil per a ells a l’hora de realitzar consultes sobre les entitats. A més, en aquells casos en què la informació bàsica sobre les organitzacions està disponible via web els diferents organismes donen l’opció a les organitzacions de fer consultes en funció de diferents criteris.

La classificació de les organitzacions s’acostuma a fer principalment en funció de l’àmbit d’actuació. A més, però, es fan servir també criteris com la forma jurídica de l’entitat, a quina organització d’àmbit superior pertanyen, el municipi en què actuen, els destinataris, etc. És a dir, a més de considerar-se l’àmbit d’actuació com a criteri principal s’utilitzen també d’altres que poden acostumen a ser útils en les tasques de dinamització associativa de les organitzacions, de creació de xarxes, etc.

30

Taula 11: Criteris de classificació de les entitats a la Generalitat de Catalunya



Criteris de classificació

de les entitats


• Per àmbits d’actuació • Per àmbit territorial • Per activitat


• Per àmbit d’actuació • Per àmbit territorial • Per població destinatària

Comerç, Turisme i Consum • Per àmbit d’actuació • Per àmbit territorial

Cultura • Per àmbits de la cultura

popular i tradicional Governació i Administracions Públiques – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

• Per àmbit d’actuació

Justícia – Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

• Per forma jurídica • Per àmbit d’actuació • Per àmbit territorial


• Per àmbit d’actuació • Per destinataris

Presidència – Institut Català de les Dones • Per àmbit d’actuació • Per activitat • Per municipi


• Per àmbit d’actuació • Per municipi • Per entitat a la qual

pertany Presidència – Secretaria General de l’Esport

• Per àmbit d’actuació

Salut • Per forma jurídica • Per tipus de malalties • Per col·lectiu

Treball i Indústria • Per activitat econòmica • Per àmbit territorial

El manteniment i actualització de la informació

A continuació es presenta una taula resum amb la informació sobre com es realitza l’actualització i el manteniment d’informació des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

Taula 12: Manteniment i actualització de la informació


Generalitat de Catalunya Manteniment i actualització de la informació


L’any 2001 es va desenvolupar una base de dades en suport electrònic que està força actualitzada fins gener del 2005. Des de l’any 2004 es fa un seguiment molt acurat d’actualització de la informació.


Es detecten les organitzacions repetides, inactives, emergents...Els canvis de seu social els canvien només quan ho comuniquen les entitats però no sempre ho fan. La detecció d’organitzacions vives es fa per mitjà de les devolucions de cartes, del no contacte telefònic, de l’absència de subvencions, de relacions puntuals de coneixement, etc... Per treure una organització del cens primer se li ha de comunicar que deixa d’existir.

Comerç, Turisme i Consum Les organitzacions inscrites al Registre tenen l’obligació de comunicar els canvis que es produeixen. Si no ho fan, l'Agència té la potestat de donar de baixa l’entitat. Cada 2-3 anys es fa un procés d’actualització.

Cultura No han fet un procés d’actualització de dades darrerament.


Ara com ara no hi ha mecanismes per actualització. No hi ha un hàbit per a l’actualització. No tenen del tot clar si han de fer actualització sobre la informació de les entitats, no hi ha cap menció específica al decret sobre l’actualització. Es plantegen que hauran d’incorporar aquest aspecte en la sol·licitud de temes a les entitats.


Només es fa actualització d’informació de les associacions declarades d’utilitat pública.


Periòdicament s’envien cartes a les entitats del cens per actualitzar les dades. Si no responen, es fa un informe tècnic per donar-les de baixa.

Presidència – Institut Català de les Dones Cada 3 o 4 anys es fa una actualització de dades.


Fa 3 o 4 anys es va actualitzar la informació. La comunicació de canvis d'Estatuts i de Junta Directiva depèn de la voluntat de les organitzacions. L'any 2004 es van fer visites a organitzacions i es va fer un informe arrel de cadascuna de les visites. Moltes organitzacions es van donar de baixa i d’altres estan esperant certificats.


Les organitzacions no acostumen a comunicar les renovacions de juntes així que no tenen la constatació de quins són els mandats vigents.

Salut L’actualització de la guia es fa cada 2 anys i l’actualització de la informació d’entitats es fa cada 6 mesos.

Treball i Indústria No hi ha un seguiment de la informació de l’entitat en cada moment. La llei no els demana que facin aquest seguiment i el departament no ho exigeix.

32

S’observa que, en general, aquells departaments que tenen censos d’entitats han actualitzat recentment la informació de què disposen. A simple vista podria semblar que la informació disponible està força actualitzada perquè diversos departaments i organismes fan actualització. No obstant, dos dels Registres Oficials compten amb un volum d’entitats molt superior al dels censos (Departament de Justícia i Secretaria General de l’Esport), Per tant, els recursos necessaris per fer una actualització de les dades de les entitats són molt més grans. A més, els Registres Oficials no són responsables de l’actualització de la informació sobre les entitats. Si es té en compte, que no hi ha cap organisme que s’encarregui de la gestió transversal de les organitzacions no lucratives i que la informació dels Registres i Censos no es troba coordinada, és lògic que les dades de les entitats incloses als Registres no estiguin actualitzades.

Els Registres Oficials no poden donar de baixa cap organització si no és davant la presència d’un jutge i, per tant, entre altres motius, el fet que el procés per donar de baixa una organització manqui d’agilitat fa que moltes entitats no expressin la seva voluntat de donar-se de baixa quan deixen d’exercir les activitats que han donat origen a la seva creació.

En l’actualitat, no existeix cap camp que serveixi per poder seleccionar aquelles organitzacions amb què s’ha tingut relació darrerament i, que, per tant, han demostrat que segueixen desenvolupant activitats i projectes. Per als departaments que tenen una relació de caràcter regular amb les entitats acostuma a ser més senzill saber quines entitats estan o no actives sobretot perquè en molts casos aquestes relacions es vinculen a l’atorgació de fons públics que financen projectes i activitats de les entitats. En els casos dels Registres Oficials en què la relació és de caràcter puntual i només per tràmits administratius saber quines organitzacions segueixen o no funcionant resulta més complex.

33

Dades recollides en els registres i censos d’entitats

Les dades que es recullen en els diferents Registres i Censos d’Entitats dels departaments de la Generalitat pel què fa a dades bàsiques són força similars. És a dir, en tots els casos es demanen dades de contacte com per exemple l’adreça, el telèfon, l’e-mail, els òrgans de govern, etc...

Ara bé, també es troba que la resta d’informacions que es demanen varien i s’adapten depenent de les necessitats i funcions dels diferents departaments i organismes. Per exemple, hi ha departaments que, degut al seu contacte quant a la gestió de subvencions demanen dades econòmiques de les entitats per poder atorgar-les però aquesta sol·licitud no està vinculada amb el fet que tinguin Registres i Censos. Hi ha altres departaments que posen més èmfasi en el tipus d’activitat que duen a terme les entitats, com és el cas de les entitats relacionades amb el lleure, etc...

Coordinació amb els altres departaments

La situació actual mostra que la coordinació entre departaments de la Generalitat pel què fa a l’intercanvi d’informacions referents a les entitats és molt escassa. Els departaments actuen i modifiquen les dades de les entitats sense comunicar-ho a la resta.

Es pot dir que en el dia a dia no hi ha integrada una cultura de compartir les informacions ni cap sistematització que ho faci possible. Cada departament s’autogestiona en funció de les seves necessitats.

Les relacions que s’estableixen entre els Departaments tenen més a veure amb la realització conjunta d’algun projecte o iniciativa però no són gaire habituals en la gestió de la informació disponible als Registres i Censos.

34

2.3. Administracions locals

L’estudi de camp sobre el funcionament dels registres municipals d’entitats s’ha desenvolupat en base a tres grans eixos de recollida d’informació:

- analitzar la finalitat del registre, els seus objectius i funcionament

- recollir informació sobre els diversos aplicatius que utilitzen i sobre les dades que s’hi recullen

- plantejar propostes de millora des de les administracions locals

2.3.1. Sobre la finalitat i funcionament del Registre d’Associacions

- Origen del Registre

Es constata que per la majoria d’ajuntaments entrevistats el Registre d’Entitats sorgeix per necessitats administratives i legals. L’altra aspecte que tenen en compte es que és una eina per gestionar les relacions amb les entitats tant a nivell de subvencions com de convenis.

En els Consells Comarcals, conjuntament a les causes administratives i la gestió de subvencions i convenis, un element clau de l’origen dels censos i bases de dades és la necessitat de conèixer el teixit associatiu de la comarca, sovint dispers pel territori i amb una organització interna depenen del voluntariat. El grau de professionalització és molt reduït, fet que dificulta el contacte directe entre les entitats i l’administració pública.

35

- Sistema informàtic utilitzat

La utilització de programes informàtics per a la gestió dels Registres està força diversificat. El sistema més utilitzat a la majoria d’ens locals és el Ms Access, i en menor mesura l’Excel i el Word. Alguns dels ajuntaments que utilitzen el Registre per dinamitzar la vida associativa ja han iniciat un procés de millora de la seva eficiència informàtica mitjançant programes a mida de les seves necessitats. D’altra banda, el grau de complexitat dels sistemes informàtics té una relació directa amb el volum d’entitats que gestiona el Registre i de la seva utilització per dinamitzar el sector no lucratiu per part dels ens locals.

Veiem que ajuntaments amb un volum d’entitats elevada i activa socialment disposen d’eines informàtiques més complexes i efectives (ORACLE, AS 400, ASIA). En conjunt, podem apreciar una elevada dispersió i diversitat dels sistemes informàtics aplicats a la gestió dels Registres d’Entitats, fet que dificulta la interconnexió i el treball en xarxa entre les diferents administracions locals.

- Tipologia d’organitzacions inscrites en el registre

En conjunt es constata una gran dispersió en la metodologia de classificació tipològica en els diversos ens locals entrevistats. Podem apreciar diversos criteris de classificació de les entitats. Aquests criteris estan relacionats, per regla general amb volum d’entitats que incorpora el registre i de la influència del món associatiu a la societat local. Com més població i arrelament social de les entitats apreciem una més gran complexitat en la classificació tipològica.

a) Model de classificació en funció de les diverses regidories existents a l’Ajuntament (Cultural, Medi Ambient, Esports, Veïnal, Educació, Relacions Ciutadanes, Sanitat,...)

36

Aquest model de classificació tipològica pretén facilitar les relacions de les entitats amb les diferents àrees de l’ajuntament. Acostuma a aplicar-se tant en ajuntaments amb un teixit associatiu poc estructurat com en aquells on s’aprecia un grau de participació activa molt elevada i cohesionada. L’objectiu d’aquesta classificació és simplificar la gestió i la relació amb les entitats.

b) Model de classificació tipològica en funció de les característiques de les entitats locals ( Promoció intercultural, Conservació i Patrimoni, Festives Tradicionals, Geganteres, ...)

Aquest model és característic de poblacions on el nombre d’entitats no és molt significatiu. És el cas de Consells Comarcals de muntanya i de poblacions amb poca població on el teixit associatiu és poc nombrós i la metodologia de classificació de les entitats s’adapta a la realitat d’una manera flexible. A mesura que s’incorporen entitats que treballen un nou àmbit d’actuació es poden obrir nous camps a la classificació tipològica.

c) Model de classificació tipològica integradora de les diverses tipologies d’entitats

Pretén integrar el màxim nombre de tipologies d’entitats per tal d’anar assumint la complexitat . No depèn tant de la realitat actual sinó que permet la incorporació de noves classificacions. És propi d’ajuntaments amb un fort arrelament del teixit associatiu i amb un grau elevat d’implicació de les entitats en els processos de participació democràtica. La informació recollida del registre s’utilitza per analitzar el sector associatiu, desenvolupar estratègies de dinamització i fomentar la participació ciutadana.

37

Podem citar alguns exemples dels paràmetres de classificació tipològica integradora recollits de diversos registres municipals:

Assistencials

Tercera Edat

Mares i Pares

Comerciants

Cooperació Internacional

Cultura

Medi Ambient

Educació

Dones

Esports

Immigració

Relacions Ciutadanes

El grau de desenvolupament de les diverses classificacions tipològiques d’entitats acostuma a quedar-se en un primer nivell de definició. Alguns ajuntaments han desenvolupat fins a un segon nivell, però aquest és concreta en funció de les activitats i característiques de les entitats locals. No es tracta de camps oberts, sinó que aquests s’incorporen a mesura que sorgeixen entitats que treballen un nou àmbit d’actuació.

Un altre aspecte a considerar sobre la tipologia de les entitats que formen part dels diversos registres consultats és el fet que en la majoria d’aquest hi trobem diverses tipologies en funció de la seva forma jurídica, principalment fundacions i associacions.

38

- Motius de relació de les entitats amb els ens locals

La principal motivació de relacionar-se les entitats amb l’administració local és el fet de gestionar els tràmits relacionats amb la concessió de subvencions. Aquest motiu es pot aplicar tant a aquells ajuntaments que dinamitzen la vida associativa amb la informació del Registre, com aquells que encara no han iniciat aquest procés i els Consells Comarcals.

Un altre aspecte a destacar és el fet que la relació entre l’administració local i les entitats no lucratives en la gestió de projectes i la gestió dels aspectes legals de les organitzacions (en menor mesura) és pròpia d’aquells ajuntaments amb una vida associativa dinàmica i participativa. En aquest cas els ajuntaments que fomenten la participació de les entitats col·laboren directament amb aquestes mitjançant l’assessorament en la gestió de projectes, activitats, treball en xarxa i temes legals.

- Utilització de la informació

En conjunt, la informació recollida per els ajuntaments i ens locals serveix majoritàriament per planificar i organitzar activitats conjuntament amb les entitats no lucratives. Aquesta constatació és comuna tant als ajuntaments que fomenten la participació activa de les entitats a la vida política de la població mitjançant la informació recollida en el Registre d’Entitats, com els que encara no han iniciat aquest procés, i els Consells Comarcals. L’altre aspecte que destaca de la utilització de la informació que es recull del Registre és la realització d’estadístiques i el coneixement del teixit associatiu, directament relacionat amb el grau de dinamització associativa assolit per l’ajuntament.

39

- Grau de coneixement de les organitzacions federades

Per regla general no és una informació que es demani a les entitats al inscriure’s al Registre. En alguns casos és una informació que s’inclou a mesura que augmenta el grau d’interrelació entre l’àrea de l’ajuntament que dinamitza la vida associativa i l’entitat.

- Reglaments al que es vincula l’existència del Registre

Els Registres d’Entitats dels ajuntaments poden estar regulats per el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i per el Reglament de Participació Ciutadana.

Reglament Orgànic Municipal (ROM)

El Reglament Orgànic Municipal (ROM), regula el règim organitzatiu i del funcionament dels òrgans municipals, l’articulació dels drets i els deures dels membres de la Corporació, la dels drets d’informació i de participació ciutadana i la de determinats aspectes administratius i de procediment de l’organització ciutadana. El ROM es concreta en funció de les atribucions que li reconeixen els articles 5.a), 20 i 69 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

El ROM regula l’àmbit de la participació ciutadana i el Registre Municipal d’Entitats. Les principals característiques del Registre d’Entitats recollides en el ROM dels ajuntaments entrevistats són:

Objectiu

Conèixer el nombre d’entitats existents, els seus objectius i la seva representativitat a efectes de potenciar l’associacionisme ciutadà.

40

Reconeixement

A efectes municipals, els drets reconeguts a les entitats ciutadanes només els tindran aquelles que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Entitats.

Entitats que poden ésser inscrites

Totes aquelles que domiciliades en el municipi, tinguin per objectiu el foment i la millora dels interessos del ciutadà. Cada ajuntament enumera una sèrie de tipologies d’entitats a las que considera especialment adients en la defensa dels interessos dels ciutadans: associacions de veïns i veïnes, les de pares d’alumnes, les entitats culturals, les esportives, les recreatives, les de joves, les sindicals, les empresarials, les professionals, les religioses, les ideològiques o les polítiques, les cíviques, les ecologistes, les de consum, les econòmiques,...

Gestió

El Registre Municipal d’Entitats, per regla general, el gestiona i custodia el Secretari de l’Ajuntament i té caràcter públic.

Documentació

Estatuts de l’entitat

Número d’inscripció en el Registre General d’Associacions o en altres Registres públics que requereixi la legislació aplicable

El nom de les persones que conformen la Junta Directiva

Nombre de socis de l’entitat

Domicili social

Alguns ajuntaments també demanen informació sobre les activitats i pressupostos de l’entitat:

Programa d’activitats de l’any en curs

41

Pressupost de l’any en curs

Actualització de les dades

El Registre Municipal d’Entitats obliga a les entitats inscrites a notificar qualsevol modificació de les dades registrals que es produeixi.

L’Ajuntament pot requerir a les entitats quan aquesta vulgui accedir a qualsevol ajut o subvenció municipal, el pressupost, la liquidació i el programa d’activitat anual. Alguns ajuntaments recullen en el ROM la obligatorietat de lliurar un cop a l’any el pressupost i el programa anual d’activitats.

Baixa del Registre

L’incompliment de les obligacions de comunicar els canvis quan es produeixen o el no lliurament del pressupost o del programa anual d’activitats (en aquest cas depèn de cada ajuntament) permet a l’ajuntament a donar de baixa del Registre a l’entitat.

El Reglament de Participació Ciutadana

El Reglament de Participació Ciutadana és un instrument que té la voluntat d’incrementar els canals de participació de la ciutadania en tot allò que és públic i amb la vida col·lectiva de la ciutat.

Les funcions del Reglament de Participació Ciutadana són:

- la creació d’estructures col·lectives de deliberació (Consells Municipals sectorials i municipals) i d’acords sobre el funcionament de la ciutat

- fomentar la participació cívica i democràtica de la ciutadania

- foment de la participació ciutadana com a eix vertebrador de la totalitat de les àrees municipals

42

En el Reglament de Participació Ciutadana és regula el Registre Municipal d’Entitats, generalment en els mateixos termes que al Reglament Orgànic Municipal (ROM)

2.3.2. Sobre l’aplicació utilitzada

- Grau de coordinació entre les bases de dades de les diferents àrees i el

Registre d’Entitats

En conjunt, podem apreciar que hi ha una manca de coordinació entre les diferents àrees dels ajuntaments (cultura, participació ciutadana, cooperació, medi ambient, etc.) i el Registre Municipal d’Entitats. Malgrat aquesta manca de comunicació interna, de l’anàlisi de les entrevistes realitzades amb els diferents responsables dels registres municipals, podem definir tres models d’ajuntaments en relació al grau de coordinació interdepartamental:

a) Ajuntaments on cada àrea compta amb la seva pròpia base de dades i no es coordinen entre elles ni amb el Registre Municipal d’Entitats

En aquest cas no hi una metodologia establerta per introduir i intercanviar la informació. Cada àrea funciona de forma autònoma i la informació que es recull a la seva base de dades no es comparteix amb la resta d’àrees i tampoc es traspassa al Registre Municipal d’Entitats per a la seva actualització. Generalment les diverses àrees dels ajuntaments consulten el Registre Municipal d’Entitats per a comprovar si estan donats d’alta en el moment de tramitar les subvencions. El principal problema que es deriva d’aquest model és la manca d’actualització del Registre, malgrat que ens molt casos les bases de dades de les diferents àrees poden tenir al dia la informació de les entitats.

43

b) Ajuntaments on el Registre Municipal d’Entitats és la única base de dades

En aquest model les diferents àrees de l’ajuntament no disposen de base de dades pròpies i han de consultar el Registre Municipal d’Entitats cada vegada que es relacionen amb les organitzacions no lucratives. El principal avantatge d’aquest sistema és l’actualització constant de la informació de les entitats i la millora de la coordinació entre les diverses àrees.

c) Ajuntaments on les bases de dades de les diferents àrees es coordinen entre si i amb el Registre Municipal d’Entitats

Les bases de dades de les diferents àrees estan coordinades entre si i cada canvi es comunica al Registre per actualitzar la informació. Aquesta coordinació no es realitza mitjançant una aplicació informàtica, el tècnic de cada àrea comunica al responsable del Registre Municipal d’Entitats els canvis en les dades de les entitats i aquest les actualitza.

Es constata que no existeix una coordinació entre les bases de dades dels ajuntaments amb les dels Consells Comarcals. Aquests, disposen d’una única base de dades que per regla general és consultada pels ajuntaments. Al ésser pública la informació sobre les entitats que consten a les bases de dades dels Consells Comarcals, es pot lliurar a l’ajuntament que ho demani. En altres casos, la relació d’entitats i la informació disponible és consultable mitjançant la pàgina web del Consell Comarcal.

- Nombre d’entitats que contenen els Registres

En el treball de camp s’ha fet un recull del nombre d’entitats inscrites en els diversos registres (ajuntaments) i bases de dades (Consells Comarcals i Diputació de Barcelona) amb l’objectiu d’analitzar en profunditat les dades que hi consten i el seu grau d’actualització.

44

Taula 13: Relació d’Ajuntaments entrevistats i nombre d’entitats registrades

Ajuntament Comarca Població municipi

Nombre d’entitats registrades

Badalona Barcelonès 205.836 505

Barcelona Barcelonès 1.503.884 3.243

Blanes Selva 30.693 220

Figueres Alt Empordà 33.064 137

Girona Gironès 74.879 500

Igualada Anoia 33.049 283


Barcelonès 239.019 849

Lleida Segrià 112.992 424

Manresa Bages 63.981 293

Mataró Maresme 106.358 420

Reus Baix Camp 89.006 281

Sabadell

Vallès Occidental

183.788 574

Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 78.738 273

Santa Coloma de Gramenet

Barcelonès 112.992 294

Tarragona Tarragonès 113.129 560

Tortosa Baix Ebre 28.933 85

Vic Osona 32.703 196


Alt Penedès 31.248 195


Garraf 54.230 122

45

Taula 14: Relació de Consells Comarcals entrevistats i nombre d’entitats registrades

Ens local Comarca Població Nombre d’entitats registrades

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Alt Urgell 20.315 90

Consell Comarcal del Berguedà

Berguedà 38.606 331

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Pallars Jussà 13.832 200

Taula 15: Nombre d’entitats registrades Diputació de Barcelona

Ens local Àrea responsable Comarca Nombre

d’entitats registrades

Diputació de Barcelona

Centre per a la Participació Ciutadana

Barcelonès 580

Respecte al nombre d’entitats inscrites en els diversos registres i bases de dades, podem constatar que no hi ha una correlació directa entre el nombre d’habitants d’una determinada població i la quantitat d’entitats inscrites. Al llarg de l’estudi qualitatiu hem pogut apreciar com els ajuntaments que, a través de la seva àrea de participació ciutadana, ha iniciat processos de dinamització associativa i han afavorit que les entitats s’impliquin en els diversos consells municipals, tenen un més elevat índex d’entitats inscrites en relació a la seva població. En aquest cas, s’ha fet un esforç per contactar amb aquelles entitats que desenvolupen activitats a la ciutat i que no estaven inscrites

46

al Registre Municipal d’Entitats, encara que si que ho podien estar en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.

El nombre d’entitats inscrites depèn del grau d’actualització de les dades del registre. Trobem ajuntaments que no saben amb exactitud quantes entitats resten inactives temporalment o quantes ho estan de forma definitiva. Altres porten actualitzades les dades de les entitats i donen de baixa a aquelles entitats que no presenten una memòria d’activitats cada cert temps o quan es detecta inactivitat per part de l’àrea que gestiona el registre. També es dóna el cas d’Ajuntaments que comptabilitzen en una base de dades paral·lela que inclou a les entitats que resten inactives sense donar-les de baixa, i una vegada tornen a contactar amb l’ajuntament es torna a reincorporar al registre.

Un altre aspecte que es constata en el treball de camp és la constància de les entitats no inscrites, és a dir, aquelles que no s’han registrat en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i, per tant, tampoc ho han fet en el Registre Municipal d’Entitats. Alguns ajuntaments han fet un esforç per contactar amb aquestes entitats que, malgrat no constar en els registres oficials, desenvolupen activitats a la ciutat , i recullen en una base de dades a banda del registre oficial informació sobre aquestes organitzacions.

- Persona responsable de la gestió

La majoria de les administracions locals entrevistades gestionen el Registre Municipal a través de l’àrea de participació ciutadana. En aquest cas, el registre serveix com a font d’informació per potenciar la vida associativa de la ciutat. Altres departaments que poden gestionar el registre són departaments de comunicació, serveis administratius, oficines tècniques d’informació,...

- Dades que consten en el Registre

Es constata una gran diversitat en els formularis d’inscripció al Registre Municipal d’Entitats. Trobem dos models de recollida d’informació en funció de la utilització que se’n fa posteriorment. Alguns ajuntaments es limiten a recollir

47

les dades essencials d’identificació de l’entitat (domicili social, càrrecs directius, objecte de l’entitat, any de creació, inscripció registral, nombre de socis, etc.. ). Altres ajuntaments estructuren la informació del registre amb l’objectiu de conèixer amb profunditat les seves activitats, projectes, infrastructures, organització interna, participació del voluntariat, pertinença a organitzacions de segon nivell, dades econòmiques, etc. L’esquema de recollida d’informació d’aquesta segona tipologia de fitxa d’inscripció és la següent:

a) Dades d’identificació i contacte

Nom de l’entitat

Adreça

CIF

Telèfon, Fax, correu electrònic

Horari d’activitat i d’atenció al públic

Persona de contacte i dades de localització

Adreça de correspondència

b) Raó de ser i àmbits d’actuació

Any de creació, descripció i objectius de l’entitat

Àmbit de l’entitat (cultural, joventut, medi ambient, esports, educació, cooperació, dona,...)

c) Organització interna

Forma jurídica

Data i número d’inscripció al Registre de la Generalitat

Data aprovació dels estatuts

48

Pertinença a federacions, consells, coordinadores,...

Presència de voluntariat

Nombre d’associats i associades

Membres de la Junta Directiva

Propera data de renovació de càrrecs

d) Dades econòmiques

Pressupostos

Ajuts i subvencions rebudes

- Manteniment de les dades del Registre

El grau de manteniment de les dades dels diversos registres analitzats és força desigual. Podem definir diversos models de registres en funció del grau de manteniment:

a) Ajuntaments que, seguint les directius del Reglament Orgànic Municipal (ROM) o del Reglament de Participació Ciutadana, obliguen a les entitats que reben suport econòmic a presentar cada any informació sobre els seus pressupostos i el programa d’activitats. En cas de no acompliment d’aquesta obligació poden ser donades de baixa del Registre Municipal d’Entitats.

b) Ajuntaments que demanen cada cert període de temps (generalment cada any) una actualització de les dades que consten en el Registre Municipal d’Entitats independentment de que rebin suport econòmic de l’ajuntament. En cas de que no es presenti aquesta actualització, s’inicia un procés administratiu que pot acabar amb la baixa en el registre.

c) Ajuntaments que poden donar de baixa a una entitat en el Registre Municipal d’Entitats si es detecta que resta inactiva. Per regla general aquesta informació la recull el tècnic de participació ciutadana o la persona

49

encarregada del contacte directe amb el sector no lucratiu mitjançant els diversos criteris que s’apliquen per determinar si una organització està activa. Segons les respostes dels diversos gestors dels registres entrevistats, i per ordre d’importància, els principals criteris per determinar si una entitat té o no activitat són:

- resposta a trameses postals

- contacte directe

- contacte telefònic

- participació a activitats

- lliurament de la memòria anual

d) Ajuntaments que una vegada detectada una organització que està inactiva la incorpora, sens e donar-la de baixa, en un fitxer provisional al marge del Registre Municipal d’Entitats d’on es pot recuperar una vegada aquesta reprèn l’activitat.

e) Ajuntaments que no apliquen cap criteri de manteniment de la base de dades. És pròpia d’aquells ajuntaments que es troben en fase de reestructuració del Registre Municipal d’Entitats i que estan començant a actualitzar la seva base de dades en termes de gestió i d’aplicatius informàtics i d’aquells on el Registre és tant sols un instrument indispensable per part de les entitats d’accedir a les subvencions.

50

2.3.3. Altres aspectes

- Grau de relació amb la resta d’administracions públiques

La majoria de responsables de la gestió del Registre Municipal d’Entitats tenen relació, en temes relacionats amb el registre, amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. El principal motiu és la verificació de les dades registrals de les entitats que es volen donar d’alta en el Registre Municipal d’Entitats i les consultes de tipus legal. Per aquests contactes acostumen a utilitzar la pàgina web del Departament de Justícia. Les altres administracions públiques en les que tenen contacte, encara que en menys grau, són les Diputacions i els Consells Comarcals, en temes relacionats amb l’organització d’activitats o en la gestió de projectes.

Es detecta un percentatge significatiu d’Ajuntaments entrevistats que contesten que no tenen cap relació amb la resta d’administracions públiques en temes relacionats amb el Registre Municipal d’Entitats. Per regla general, correspon a aquells ajuntaments on el registre no té un paper de dinamitzador de la vida associativa de la ciutat.

- Valoració sobre el funcionament del Registre

Segons les entrevistes amb els responsables dels Registres Municipals d’Entitats, la seva valoració sobre el seu grau d’utilitat és la següent:

Taula 16: Valoració del grau d’utilitat dels Registres i censos Valoració Percentatge sobre el total Excel·lent 16,66% Molt bona 5,55% Bona 44,44% Regular 27,77% Dolenta 5,55%

Del comentaris extrets de les entrevistes qualitatives podem apreciar que el grau de valoració sobre la utilitat dels Registres Municipals d’Entitats i de les bases de dades de la resta d’administracions locals, depèn en gran mesura del nivell

51

d’utilització i de la rendibilitat de les dades de les entitats. Els ajuntaments que utilitzen les dades del registre per enfortir la col·laboració amb el sector no lucratiu té una valoració molt més positiva que la resta d’ajuntaments on les dades de les entitats no estan actualitzades i el Registre Municipal d’Entitats tant sols és un instrument que serveix per gestionar els ajuts i subvencions. A la majoria de les entrevistes es planteja la necessitat de millorar la gestió de les dades que hi consten en el registres.

2.3.4. Síntesi del món local

La primera conclusió a la que podem arribar de l’anàlisi de les entrevistes realitzades als diversos ajuntaments arreu de Catalunya, és la constatació de l’existència de dues grans tipologies en relació al seu funcionament intern, el grau d’actualització de les dades, i la utilitat pràctica del Registre com a element vertebrador i dinamitzador de la vida associativa i de la participació ciutadana. Aquests dos grans grups són:

Grup d’Ajuntaments que porten al dia l’actualització de les dades del Registre d’Associacions i on aquest és una font d’informació eficaç per a la població en general, per l’administració pública i per el propi sector.

Són ajuntaments que per regla general el Registre d’Associacions depèn de l’Àrea de Participació Ciutadana. En aquest cas la informació recollida pel Registre té una utilitat dinamitzadora ja que aquesta al estar actualitzada i donada a conèixer, sovint mitjançant pàgines web, s’utilitza per:

Facilitar la participar en les convocatòries de subvencions i d’ajuts

Millorar la participació de la població a les entitats

Millorar la relació de les entitats amb l’administració pública

Dinamitzar la relació de les entitats entre sectors, associacions, empreses i administracions públiques

52

Reforçar la presència social de les entitats a la ciutat

Informar a les entitats dels recursos al seu abast

Difusió de les activitats de les entitats

Fomentar les activitats i el treball en xarxa

Facilitar la participació ciutadana mitjançant els diferents organismes municipals (Consells Municipals, Agendes 21,...)

Els mecanismes que apliquen per l’actualització constant de les dades de les entitats és doble: seguiment periòdic de les entitats i obligatorietat d’actualitzar les dades cada cert temps. Per regla general aquests ajuntament poden donar de baixa al Registre a les entitats que es detecten que estan inactives.

Grup d’Ajuntaments que estan en fase de millora de la gestió del Registre d’Entitats. Aquest segon grup, es caracteritza per un funcionament del Registre on les dades estan poc actualitzades i on és difícil conèixer les entitats que resten inactives. Es reflexa una certa descoordinació amb la resta d’àrees de l’Ajuntament fet que ocasiona que algunes d’aquestes àrees tinguin la informació més actualitzada que el propi Registre d’Entitats. En aquest cas la informació recollida té una utilitat orientada a la gestió de subvencions i a l’organització d’activitats.

2.4. Les entitats

En aquest projecte sobre la millora i coordinació dels registres i censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya s’ha tingut en compte la importància d’implicar a les entitats no lucratives en el procés, ja que elles tenen un paper essencial en aportar propostes per millorar la seva eficiència.

53

Amb aquest objectiu s’han organitzat 6 trobades arreu de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona i Tortosa), amb representants d’entitats de diferents nivells organitzatius (entitats de tercer nivell, de segon ordre i organitzacions de base). Els objectius d’aquestes trobades han estat:

- Detectar el grau de coneixement de les entitats respecte els diversos registres i censos on estan inscrites.

- Conèixer les motivacions que tenen les entitats per inscriure’s.

- Analitzar les diverses tipologies de classificació de les entitats que s’utilitzen.

- Recollir informació sobre el grau d’actualització per part de les entitats de les dades que hi consten als registres i censos.

- Percebre el grau d’utilitat que tenen les entitats sobre els registres i censos.

- Contrastar una primera proposta de glossari de termes i recollir nous termes per incorporar-los a la versió final del glossari. Validar una primera proposta de criteris de classificació i, es especial, de classificació tipològica de les organitzacions.

- Recollir des de la perspectiva de les entitats possibles propostes per a la millora i coordinació dels censos i registres que serien útils per elles.

Les principals conclusions de la dinàmica amb les entitats han estat:

1. Sobre el grau de coneixement dels diversos registres i censos en els que estan inscrites les entitats

En conjunt podem constatar que les entitats consultades tenen un elevat coneixement dels diversos registres i censos en els que estan inscrits. De les diverses dinàmiques desenvolupades es pot extraure que hem de tenir en compte dues variables que tenen a veure en aquest grau de coneixement dels registres i censos, com poden ser la implicació dels ajuntaments amb la dinamització de la vida associativa i el volum d’activitats de la pròpia entitat:

54

- En aquells ajuntaments on el departament que gestiona el registre d’entitats (generalment l’àrea de participació) l’utilitza per dinamitzar el sector no lucratiu, podem comprovar un més elevat índex d’entitats que tenen un coneixement detallat dels diversos censos i registres on estan inscrites.

- La majoria d’entitats estan inscrites al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i al Registre Municipal d’Entitats corresponent al seu ajuntament. A mesura que l’entitat disposa de més informació sobre on trobar recursos de finançament, i disposa d’eines (pàgina web municipal o activitats de formació) per compartir informació amb la resta d’organitzacions, el nombre de registres i censos on estan inscrites augmenta.

- La majoria de les entitats que estan inscrites a diversos registres i censos tenen una estructura organitzativa més professionalitzada i amb un volum important de projectes i activitats, fet que implica la necessitat d’inscriure’s a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya per optar a subvencions i ajuts.

2. Motivacions de les entitats per inscriure’s als diversos registres i censos

La gran majoria de les entitats consultades opinen que la inscripció als registres i censos és una obligació legal imprescindible per accedir a les subvencions i ajuts per part de l’administració pública. Un elevat percentatge d’aquestes entitats tenen la percepció de que aquests registres poden ser una eina de dinamització de la vida associativa. La informació que recullen pot servir per donar-se a conèixer a la societat en general i al mateix sector no lucratiu, mitjançant les diverses accions de comunicació que les administracions públiques porten a terme: pàgines web, trobades, activitats formatives, processos participatius, etc. En aquesta línia, algunes de les aportacions dels representants de les entitats anaven orientades a que els registres han de donar informació actualitzada sobre el sector no lucratiu per a que, d’aquesta manera, es faciliti el treball en xarxa entre les pròpies entitats i les relacions intersectorials amb l’administració pública i el sector privat.

55

3. Anàlisi de les diverses tipologies de classificació de les entitats des dels diversos registres i censos

Un dels objectius d’aquestes sessions de treball amb les entitats era analitzar les diverses tipologies de classificació que sobre una mateixa entitat utilitzen les diverses administracions públiques. Es constata que no es disposa d’una metodologia de classificació homogènia comú a les diverses administracions públiques. S’ha pogut comprovar que la majoria d’entitats, principalment les integrades a l’àmbit cultural i social, estan classificades sota diversos criteris en cadascun dels departaments de la Generalitat o del municipi on es troben inscrites.

4. Sobre l’actualització de les dades al registres i censos per part de les entitats

Un percentatge elevat de les entitats han contestat que porten a terme les actualitzacions de les dades quan aquestes es modifiquen degut a canvis de domicili, de càrrecs dels òrgans de govern, d’estatuts, etc. Es constata que aquestes entitats que afirmen que actualitzen les dades registrals disposen d’una organització administrativa interna ben estructurada i que compten o bé amb personal assalariat o amb un voluntariat dedicat a tasques de gestió. En conjunt es percep per part de les entitats una necessitat d’actualitzar les dades en el registres i censos de l’administració pública ja que és una eina fonamental per conèixer amb exactitud la situació real del sector i de les entitats que estan actives o inactives.

El paper de les administracions públiques en el grau d’acompliment de l’actualització de dades és fonamental:

- Diversos ajuntaments obliguen a les entitats a actualitzar les dades registrals cada cert període de temps (entre un i quatre anys).

56

- Quan l’àrea o departament que gestiona el registre d’entitats dinamitza la vida associativa i potencia les activitats formatives i el treball en xarxa, les entitats disposen de més informació respecte a les seves obligacions i deures.

- L’actualització és desigual a les diferents administracions, ja que les entitats poden actualitzar les seves dades en un determinat departament de la Generalitat o en el seu registre municipal quan aquests ho requereixen. Aquesta informació actualitzada no es traspassa a la resta d’administracions, fet que provoca un esforç administratiu per part de les entitats i una dispersió de dades a l’administració pública.

En el cas de les entitats que reconeixen que no actualitzen les dades que consten en els registres, els principals motius que alegen són el desconeixement de la normativa i la falta de temps degut a una infraestructura organitzativa reduïda i formada majoritàriament per voluntaris.

5. La percepció del grau d’utilitat que tenen les entitats sobre els registres i censos.

L’aspecte legal és un dels elements clau per part de les entitats respecte a la utilitat dels registres i censos. Aquests es veuen com una forma de legalitzar-se, de ser reconegudes tant per part de l’administració pública i per la societat, com per la resta d’entitats Es detecta una percepció generalitzada de que els registres i censos són uns mecanismes de control de l’administració pública sobre les entitats no lucratives.

D’altra banda, i en menor grau, algunes de les entitats creuen que els registres, si estan actualitzats i ben organitzats, poden ser un bon espai per trobar informació i compartir-la amb d’altres entitats i per a dinamitzar i fomentar la participació en la vida pública del sector associatiu.

57

6. Possibles propostes per a la millora i coordinació dels censos i registres

Les principals propostes sobre la millora i coordinació dels censos i registres que s’han recollit de les diferents trobades amb les entitats són:

- Necessitat de que es pugui compartir la informació dels registres i censos i que aquests siguin una eina útil per coordinar i compartir informació.

- Respecte a l’actualització de les dades dels censos i registres, s’han recollit dues propostes en funció dels diferents nivells d’actualització i aprofitament de les dades que contenen els registres municipals:

- En els ajuntaments on el registre té una funció estrictament de reconeixement legal de les entitats i les seves dades no s’utilitzen per dinamitzar el sector associatiu, les entitats són partidàries de que sigui el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya qui validi l’actualització de les dades. L’ajuntament hauria d’anar a cercar aquesta informació al Departament de Justícia degut a que no tots els ajuntaments poden assolir la complexitat administrativa de l’actualització de les dades ni tampoc tenen el mateix grau de comunicació amb la resta d’administracions públiques.

- Un altre model que es recull de les aportacions de les entitats és la de organitzar un Registre únic, més global aprofitant les eines informàtiques disponibles. Aquesta informació podria ser consultada i compartida per totes les administracions públiques.

- El registre ha de ser un instrument que ajudi a incrementar la fluïdesa i simplificació dels tràmits burocràtics amb l’administració pública. Es recull la proposta de digitalitzar la informació i els documents oficials de les entitats que consten en el registres.

- Els registres i censos haurien de servir per desenvolupar portals dels ciutadans per donar a conèixer les entitats i facilitar el treball en xarxa.

58

2.5. Síntesi de la situació actual

Del treball de camp desenvolupat a l’entorn dels diversos Registres i censos dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i del món local es poden extraure les següents conclusions:

Sobre el motiu de creació del Registres i censos

Els registres i censos d’entitats es creen principalment per necessitats operatives, administratives i legals relacionades amb:

- la gestió de subvencions i convenis

- coneixement del sector

- relacionar-se amb les entitats

Sobre la diversitat d’entitats existents

Els Registres i censos recullen la diversitat de tipologies de les entitats no lucratives. En general, la forma jurídica no és un criteri estès. En quant a tipus d’organitzacions i funcionament s’han trobat les següents:

- Associacions

- Fundacions

- Entitats esportives

- Sindicats

- Etc.

També s’han trobat altres tipologies d’entitats com ara:

- Organitzacions de segon i tercer nivell

- Organitzacions amb personalitat jurídica delegada

59

- Entitats no inscrites

Els registres i censos del món local

Per regla general, el món local té un contacte més directe amb les organitzacions. En el treball de camp s’han detectat dos models d’utilització de la informació que contenen els Registres d’entitats en el món local:

- Aquells on el Registre és exclusivament una eina de gestió administrativa i legal.

- Aquells on s’aprofita la informació recollida per a la dinamització de la vida associativa.

Sistemes informàtics utilitzats

Majoritàriament són sistemes informàtics senzills tècnicament i adaptats a les necessitats dels diferents departaments i del món local. Més del 80% dels entrevistats utilitza l’Access ja que permet una certa flexibilitat i es pot adaptar fàcilment a les noves necessitats. La resta utilitzen altres sistemes de bases de dades com ara ORACLE, AS400,...

Grau de coordinació

Es constata una desigual actualització i coordinació de la informació sobre les entitats en els diferents nivells administratius d’una mateixa administració. A la Generalitat entre departaments i en el món local entre les diverses àrees de l’ajuntament (cooperació, cultura, participació, ..)

La dificultat d’identificar l’inactivitat

Aquesta dificultat ve donada per la impossibilitat de donar de baixa a les organitzacions dels Registres d’entitats de la Generalitat i al fet de l’incompliment per part de les entitats de l’obligatorietat d’actualitzar les dades.

60

Visió sectorial de les entitats

Cada departament de la Generalitat coneix la realitat de les organitzacions amb les que es relaciona. Es cobreixen àmbits temàtics diferents, i així, per exemple, la Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat coneix la realitat de les entitats de voluntariat, la Secretaria General de l’Esport la de les entitats esportives, o la Secretaria General de Joventut la de les entitats juvenils. Es recull la necessitat de treballar per aconseguir una visió global de la realitat per part de l’administració pública.

Grau de coordinació de Registres i censos

Del treball de camp podem extraure la conclusió de que no hi ha coordinació entre les diferents informacions de les bases de dades, censos i registres. Respecte a les dades identificatives i operatives podem concloure que la informació identificativa no es completa amb la relativa a activitats de l’organització (subvencions, actes públics,...) i, al mateix temps, els diferents departaments i administracions desconeixen la informació recollida des d’altres.

Dimensions de Registres i censos

Es constata que hi ha una gran diversitat en quant al volum dels Registres i censos tant en els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya com en el món local:

- El tamany condiciona la capacitat de fer accions d’actualització i d’informació.

- Als departaments de la Generalitat la dimensió oscil·la entre menys de 100 entitats i més de 10.000.

- En els ajuntaments no hi ha relació directa entre nombre d’habitants i nombre d’entitats: depèn del grau de dinamització de les entitats que s’impulsi des de la regidoria que gestiona el Registre d’entitats.

61

Tipologia de les dades recollides

Tant sols una part de les dades recollides és comú en els diferents Registres i censos:

Taula 17: Tipus de dades recollides en els Registres i censos d’entitats Tipus de dades recollides Característiques Identificació i contacte 100% dels registres Raó de ser i àmbit d’actuació 100% del registres Sobre organització interna En ocasions Econòmiques i d’activitat Es reculen a vegades. En general no es fa en

Registres i censos

Les entitats i l’actualització de dades

Les entitats més estructurades organitzativament són les que estan més familiaritzades amb els Registres i censos d’entitats. Els trets diferencials d’aquestes entitats són:

- Inscripció en diverses àrees i departaments

- Actualització de la informació

- Percepció positiva de la utilitat com a elements dinamitzadors i de coordinació sectorial

62

3. Sobre el glossari

3.1. Introducció

Un dels objectius del present estudi és la de millorar la informació disponible referent al sector associatiu per tal d’unificar en un glossari els diversos termes que s’utilitzen en la relació del conjunt de la Generalitat amb les associacions no lucratives.

No pretén ser un diccionari teòric sobre terminologia associativa sinó que vol ser una eina útil i dinàmica que faciliti la gestió de la col·laboració entre el sector públic i el no lucratiu. Per aquest motiu s’ha utilitzat una metodologia participativa en la seva elaboració, que ha consistit en consultar directament, mitjançant entrevistes personals i dinàmiques de grup, als diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, a l’administració pública local (ajuntaments, Diputació de Barcelona i consells comarcals), i a les entitats no lucratives d’arreu de Catalunya sobre quins són els termes més utilitzats en la gestió dels registres i censos, i amb les seves relacions intersectorials. També s’han inclòs en el recull de termes aquelles entitats públiques que tenen relació amb els diversos registres i censos que s’han consultat al llarg d’aquest estudi.

La falta de referents sobre un treball d’aquestes característiques ha motivat que molts dels termes que es recullen hagin estat elaborats mitjançant adaptacions d’altres conceptes més genèrics o a través de la consulta directa a les diverses lleis que regulen el sector no lucratiu i l’administració pública i, d’aquesta forma desenvolupar una definició més adequada als objectius de l’estudi.

3.2. La construcció del glossari

En el desenvolupament de les diverses dinàmiques participatives amb representants de l’administració pública i del sector no lucratiu, s’han seleccionat una sèrie d’eixos clau que haurien de permetre classificar els termes que composen el glossari en quatre grans blocs:

63

a) Termes generals

Són els conceptes més globals i genèrics que intenten donar una definició el més concreta possible sobre la delimitació i l’estructuració del sector no lucratiu. Termes com ara societat civil, teixit social, tercer sector, etc. poden portar a confusió degut a la complexitat del seu abast i a la diversitat dels agents socials que hi participen. Per aquest motiu s’ha intentat cercar una definició el més adequada possible a l’objectiu d’unificar el significat d’aquests termes.

b) Les tipologies de les organitzacions

En aquest apartat, s’han volgut incorporar aquells conceptes que al llarg de l’estudi les diferents administracions públiques i entitats consultades han considerat que són representatives de les diferents classes i nivells organitzatius del sector no lucratiu. S’han tingut en compte dos criteris a l’hora de seleccionar els termes referents a les tipologies de les organitzacions: reflectir la diversitat dels àmbits d’actuació i tenir en compte els diferents nivells d’organització i coordinació.

c) El funcionament de les organitzacions

S’han recollit aquells conceptes que tenen relació amb el funcionament intern de les organitzacions no lucratives des de diverses perspectives: aspectes legals, òrgans de govern, mecanismes de participació interna i el paper del voluntariat.

d) L’administració pública i el sector

Es tracta de definir aquells termes i conceptes que tenen a veure amb la relació establerta entre el sector no lucratiu i l’administració pública. Per aquest motiu s’han recollit definicions dels aspectes legals que regulen les relacions entre les dues parts i de les diverses institucions que gestionen els diferents registres i censos que s’han consultat al llarg del present treball.

64

3.3. El glossari

Sumari

1. TERMES GENERALS ............................................................................................................. 71

ASSOCIACIONISME ................................................................................................................................................... 71

BENESTAR SOCIAL................................................................................................................................................... 71

ECONOMIA SOCIAL................................................................................................................................................... 72

PARTICIPACIÓ CIUTADANA ..................................................................................................................................... 72

SECTOR NO LUCRATIU ............................................................................................................................................ 73

SOCIETAT CIVIL......................................................................................................................................................... 73

TEIXIT SOCIAL ........................................................................................................................................................... 74

TERCER SECTOR ...................................................................................................................................................... 74

2. LES TIPOLOGIES DE LES ORGANITZACIONS.................................................................... 76

AGRUPACIÓ ............................................................................................................................................................... 76

ASSOCIACIÓ .............................................................................................................................................................. 76

ASSOCIACIÓ CULTURAL.......................................................................................................................................... 77

ASSOCIACIÓ D’ALUMNES ........................................................................................................................................ 77

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS............................................................................................................................. 78

ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS ............................................................................................................................ 78

ASSOCIACIÓ DE DONES........................................................................................................................................... 79

ASSOCIACIÓ D’IMMIGRANTS................................................................................................................................... 79

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS................................................................................................................ 80

65

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES..................................................................................................... 80

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES ............................................................................................................................ 80

ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL ................................................................................................................................... 81

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA......................................................................................................................................... 82

ASSOCIACIÓ D’INTERÈS SOCIAL............................................................................................................................ 82

ASSOCIACIÓ JUVENIL .............................................................................................................................................. 82

ASSOCIACIÓ NO INSCRITA ...................................................................................................................................... 83

ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL ................................................................................................................................. 83

ATENEU ...................................................................................................................................................................... 83

CASA REGIONAL ....................................................................................................................................................... 84

CLUB ESPORTIU........................................................................................................................................................ 84

COFRADIA .................................................................................................................................................................. 84

COL·LEGI PROFESSIONAL....................................................................................................................................... 85

CONFEDERACIÓ ........................................................................................................................................................ 85

CONSELL ESPORTIU................................................................................................................................................. 86

COOPERATIVA D’INICIATIVA SOCIAL..................................................................................................................... 86

COORDINADORA D’ENTITATS................................................................................................................................. 87

ENTITAT...................................................................................................................................................................... 87

ENTITAT CULTURAL ................................................................................................................................................. 88

ENTITATS D’EDUCACIÓ EN EL LLEURE................................................................................................................. 88

ENTITAT D’INTEGRACIÓ SOCIOLABORAL............................................................................................................. 88

ENTITAT DE SEGON NIVELL .................................................................................................................................... 89

ENTITAT DE TERCER NIVELL .................................................................................................................................. 89

66

ENTITAT DE VOLUNTARIAT ..................................................................................................................................... 89

ENTITAT JUVENIL...................................................................................................................................................... 89

ENTITATS NO LUCRATIVES ..................................................................................................................................... 90

ENTITAT RELIGIOSA ................................................................................................................................................. 91

ENTITAT TUTELAR .................................................................................................................................................... 91

FEDERACIÓ................................................................................................................................................................ 91

FUNDACIÓ .................................................................................................................................................................. 92

GREMI ......................................................................................................................................................................... 92

GRUP D’AJUDA MÚTUA............................................................................................................................................ 92

LLIGA D’ORGANITZACIONS..................................................................................................................................... 93

LOBBY......................................................................................................................................................................... 93

MOVIMENT SOCIAL ................................................................................................................................................... 93

ORGANITZACIÓ DE COOPERACIÓ.......................................................................................................................... 93

ORGANITZACIÓ NO GOVERNAMENTAL (ONG) ..................................................................................................... 94

ORGANITZACIÓ DE SEGON NIVELL........................................................................................................................ 94

ORGANITZACIÓ DE TERCER NIVELL...................................................................................................................... 94

PARTIT POLÍTIC ......................................................................................................................................................... 95

PLATAFORMA ............................................................................................................................................................ 95

SECCIÓ ESPORTIVA.................................................................................................................................................. 95

SINDICAT .................................................................................................................................................................... 95

3. EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS............................................................... 97

ACTA ........................................................................................................................................................................... 97

ADMINISTRADOR....................................................................................................................................................... 97

67

ASSEMBLEA............................................................................................................................................................... 97

ASSOCIAT / DA .......................................................................................................................................................... 98

BENEFICIARI / A......................................................................................................................................................... 99

CIF ............................................................................................................................................................................... 99

COMITÈ ....................................................................................................................................................................... 99

CONSELL ASSOCIATIU............................................................................................................................................. 99

DELEGACIÓ................................................................................................................................................................ 99

DISSOLUCIÓ DE L’ENTITAT ................................................................................................................................... 100

DOMICILI SOCIAL .................................................................................................................................................... 100

ELECCIONS .............................................................................................................................................................. 100

ESTATUTS ................................................................................................................................................................ 101

EXECUTIVA............................................................................................................................................................... 101

JUNTA DIRECTIVA................................................................................................................................................... 101

LLIBRE D’ACTES ..................................................................................................................................................... 102

MECENATGE ............................................................................................................................................................ 102

MEMÒRIA.................................................................................................................................................................. 102

MEMÒRIA D’ACTIVITATS........................................................................................................................................ 102

MEMÒRIA ECONÒMICA .......................................................................................................................................... 103

MISSIÓ....................................................................................................................................................................... 103

OBJECTE SOCIAL.................................................................................................................................................... 103

ÒRGANS DE GOVERN............................................................................................................................................. 103

PARTENARIAT ......................................................................................................................................................... 104

PATRIMONI FUNDACIONAL.................................................................................................................................... 104

68

PATRIMONI SOCIAL ................................................................................................................................................ 104

PATRONAT ............................................................................................................................................................... 105

PATROCINI ............................................................................................................................................................... 105

PERSONALITAT JURÍDICA ..................................................................................................................................... 105

PRESIDENT............................................................................................................................................................... 106

PROTECTORAT........................................................................................................................................................ 106

REGISTRE DE SOCIS/ASSOCIATS......................................................................................................................... 106

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN ........................................................................................................................... 107

RENOVACIÓ DE CÀRRECS..................................................................................................................................... 107

SECCIÓ ..................................................................................................................................................................... 107

SECRETARI .............................................................................................................................................................. 107

SOCI/A....................................................................................................................................................................... 108

TRESORER ............................................................................................................................................................... 108

USUARI/A.................................................................................................................................................................. 108

VALORS .................................................................................................................................................................... 108

VOCAL....................................................................................................................................................................... 109

VOLUNTARI .............................................................................................................................................................. 109

VOLUNTARIAT ......................................................................................................................................................... 109

VOLUNTARIAT HOSPITALARI ................................................................................................................................ 110

4. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I EL SECTOR...................................................................... 111

BASE DE DADES...................................................................................................................................................... 111

BASE DE DADES DE L’AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT.......................... 111

CENS D’ENTITATS................................................................................................................................................... 111

69

CENS GENERAL D'ENTITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL DE CATALUNYA ..................................................... 111

CENS GENERAL D’ASSOCIACIONS JUVENILS I ENTITATS DE SERVEI A LA JOVENTUT ............................. 112

CENS D’ENTITATS DEL DEPARTAMENT DE SALUT ........................................................................................... 112

CENS D’ENTITATS DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA..................................................................................... 112

CENS D’ENTITATS QUE TENEN PER FINALITAT EL FOMENT DE LA LLENGUA CATALANA ........................ 113

CONSELL CATALÀ D’ASSOCIACIONS.................................................................................................................. 113

CONSELL DE CIUTAT.............................................................................................................................................. 114

CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA (CNJC)................................................................... 114

CONSELL MUNICIPAL ............................................................................................................................................. 115

CONSELL MUNICIPAL D’ASSOCIACIONS DE BARCELONA............................................................................... 115

CONSELL NACIONAL DE DONES DE CATALUNYA............................................................................................. 115

CONSELL CATALÀ DEL VOLUNTARIAT ............................................................................................................... 116

CONSELL SUPERIOR DE FUNDACIONS ............................................................................................................... 116

CONVENI................................................................................................................................................................... 117

DECLARACIÓ D’UTILITAT PÚBLICA...................................................................................................................... 117

GUIA D’ENTITATS.................................................................................................................................................... 117

GUIA D’ASSOCIACIONS I ENTITATS DE L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES ............................................... 118

HOTEL D’ENTITATS/ CASAL D’ENTITATS ............................................................................................................ 118

LLEI D’ASSOCIACIONS DE CATALUNYA.............................................................................................................. 118

POLÍTICA PÚBLICA ................................................................................................................................................. 119

PORTAL D’ENTITATS .............................................................................................................................................. 119

REGISTRE DE L’AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT ..................................... 119

REGISTRE D’ASSOCIACIONS ................................................................................................................................ 119

70

REGISTRE D’ENTITATS........................................................................................................................................... 120

REGISTRE D’ENTITATS ESPORTIVES................................................................................................................... 120

REGISTRE DE FUNDACIONS.................................................................................................................................. 121

REGISTRE DEL DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS LABORALS ............................................................................................................................................................... 121

REGISTRE D’ENTITATS RELIGIOSES.................................................................................................................... 121

REGISTRE MUNICIPAL D’ENTITATS...................................................................................................................... 122

REGISTRE D'ORGANITZACIONS DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA......................................... 122

REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL (ROM) ........................................................................................... 123

SUBVENCIÓ.............................................................................................................................................................. 123

71

1. Termes generals

Associacionisme

- Fenomen jurídic i social que sorgeix com a conseqüència de les necessitats de

l’ésser humà de reunir-se o cooperar amb altres persones per a la consecució d’una finalitat determinada d’interès públic, és a dir, una finalitat que reporta uns beneficis a la societat en general i no únicament als membres que la componen. Veure Associació5.

Benestar social

- Sistema organitzat d’institucions i serveis, concebut per ajudar als individus o grups per assolir un nivell satisfactori de vida, salut i relacions personals i socials. Tot això permet a les persones desenvolupar plenament les seves capacitats i cercar el seu benestar en harmonia amb les necessitats de les seves famílies i comunitats6.

- Conjunt de polítiques, estratègies, mesures, actuacions, programes, etc., encaminats a la consecució de millors nivells o estàndards de qualitat de vida entre els membres d’una comunitat -des del barri més petit d’una població al conjunt d’habitants d’un país o un continent7.

5 Elaboració pròpia. 6 Estrategia 2010, Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja. 7 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona.

72

Economia social

- Activitats econòmiques exercides per societats, principalment cooperatives, societats

anònimes laborals, mutualitats i associacions, amb uns principis d’actuació caracteritzats per la finalitat de servei als seus membres, a l’entorn, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball sobre el capital i el repartiment dels beneficis8.

- Activitat econòmica exercida per un conjunt d’entitats privades les quals, mitjançant una gestió democràtica, uneixen els valors de participació, responsabilitat i solidaritat amb els de rendibilitat i eficàcia per desenvolupar un règim de propietat i de distribució dels guanys que afavoreix el creixement de l’empresa, augmenta la producció de bens i serveis i millora els serveis als socis i a les societats. Aquestes empreses sorgeixen en el mercat amb la finalitat de crear riquesa, generar treball o de resoldre problemes socials9.

Participació ciutadana

- És la intervenció en la presa de decisions i en la seva execució de totes les persones

que integren un àmbit social i/o territorial determinat, en igualtat de condicions, sobre els assumptes que afecten aquest àmbit que permet incrementar la seva capacitat d’iniciativa en els afers polítics i socials. La intervenció o participació pot realitzar-se mitjançant mecanismes de democràcia directa (totes les persones decideixen i executen) o indirecta (totes les persones decideixen però deleguen l’execució en algunes).

8 Elaboració pròpia. 9 Definició del Comitè Consultiu de les Cooperatives, Mutualitats, Associacions i Fundacions (CEP-CMAF) de la Unió Europea.

73

- A la participació ciutadana la voluntat general s’expressa d’una manera permanent i no episòdica o puntual i les delegacions que puguin sorgir seran sempre controlables i revocables per la voluntat general10.

Sector no lucratiu

- En el sector no lucratiu s'emmarquen les organitzacions que compleixen amb els

següents requisits:

• Amb personalitat jurídica, inscrites a qualsevol registre públic, tot i que algunes poden no estar inscrites.

• Que operen sense ànim de lucre, és a dir sense repartiment dels excedents o beneficis en cas que es produeixin.

• Que són privades, és a dir, institucionalment autònomes de l'administració pública.

• El seu objectiu principal és el de contribuir a l’interès general en alguna de les seves manifestacions (culturals, socials, educatives, mediambiental, ...)11.

- Conjunt d’organitzacions de la societat de propietat privada i sense finalitat de lucre en la seva activitat i que duen a terme activitats per a l’interès col·lectiu. El sector no lucratiu es defineix en oposició al sector lucratiu privat i al sector públic. També s’anomena tercer sector, sector associatiu o sector independent12.

Societat civil

10 http://www.edualter.org/material/denip2004/garcia.htm 11 Elaboració pròpia. 12 Elaboració pròpia.

74

- L’ampli conjunt de grups no governamentals, no comercials i més o menys organitzades que, a través d’una expressió organitzada i col·lectiva, tracten d’assolir una sèrie d’objectius culturals, socials, humanitaris o d’altra gènere13.

- Una esfera històricament creada de drets individuals i associacions voluntàries, en la qual la concurrència políticament pacífica dels uns amb els altres en la persecució dels seus respectius afers, interessos i intencions privats és garantida per una institució pública, anomenada estat14.

Teixit social

- Fa referència a les organitzacions socials estructurades en un sistema de xarxes

formals i informals, que acompleixen objectius associatius de diversa mena. Vegeu Societat civil15.

Tercer sector

- Terme referit al conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre preferentment

associacions i fundacions. Es basa en una classificació dels actors socials que diferencia entre el sector governamental (primer sector), el sector privat lucratiu (segon sector) i el sector privat no lucratiu (tercer sector). Es tracta d’organitzacions privades formalment constituïdes segons la legislació vigent, amb entitat jurídica pròpia, que no tenen objectius de lucre: en cas de tenir beneficis, aquests no es reparteixen entre els seus membres sinó que es reinverteixen en el seu objecte social. Moltes vegades es defineix aquest tipus d’organització en base al que no és,

13 Estrategia 2010, Federación Internacional de Sociedades de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja. 14 Salvador Giner. Extret del document “Reflexions sobre les condicions de la Participació Política” a la Convenció Catalana pel futur de la Unió Europea. 15 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona.

75

emprant termes com ONG i ONL, és a dir, tot el que no és governamental ni lucratiu. Aquest fet dóna idea de les grans diferències existents en l’interior del tercer sector. Entre les anomenades ONGs podem trobar des d’una associació d’antics alumnes fins a les ONGs pel Desenvolupament, des d’una organització dedicada als interessos exclusius dels seus membres fins a una organització que treballa pel benestar social16.

16 http://www.ub.es/solidaritat/observatori/general/glossari/glossari.htm

76

2. Les tipologies de les organitzacions

Agrupació

- Vegeu Associació.

Associació

- En les associacions, tres o més persones s'uneixen de manera voluntària, lliure i

solidària per a aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès general o particular i es comprometen per a això a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter temporal o indefinit. L'organització interna i el funcionament de les associacions han d'ésser democràtics, amb ple respecte al pluralisme. Es considera que una associació no té afany de lucre encara que desenvolupi una activitat econòmica si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al compliment de les finalitats d'interès general establertes pels estatuts. En cap cas no es poden repartir els béns de l'associació entre els associats i associades ni ésser cedits gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu. Se n'exceptuen les aportacions condicionals, que tenen el tracte que imposa la condició. Algunes associacions poden prendre diverses denominacions com ara agrupació o entitat. Està regulada per la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions.

- La constitució espanyola en el seu article 22 reconeix el dret d’associació en els

següents termes:

• Es reconeix el dret d’associació

• Les associacions que persegueixin finalitats o utilitzin mitjans tipificats com a delicte són il·legals

77

• Les associacions constituïdes a l’ampar d’aquest article s’hauran d’inscriure en un registre tant sols a efecte de publicitat

• Les associacions tant sols podran ser dissoltes o suspeses en les seves activitats en virtut de resolució judicial motivada

• Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar

Associació cultural

- Vegeu Entitat cultural

Associació d’alumnes

- Es consideren associacions d'alumnes les que, d'acord amb el que s'estableix en el present Decret, les que constitueixin els alumnes en els centres docents d'Educació Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional i altres ensenyaments reglats de nivell no universitària dins l'àmbit territorial de Catalunya17. Els fins d’aquesta associació són els següents:

• Estudiar, considerar i conèixer tot el que afecti la situació dels alumnes al centre, i poder-ne expressar l’opinió i el criteri.

• Facilitar l’exercici dels drets que la legislació vigent reconeix a favor dels alumnes, en especial dels assenyalats en l’article 6 de la Llei orgànica del dret a l’educació.

• Impulsar la participació i la col·laboració activa dels seus membres en els treballs educatius que formen part del projecte educatiu del centre, com també en les activitats complementàries i extraescolars que puguin programar i organitzar el Consell Escolar i l’Associació de Pares.

• Promoure la informació i la participació dels alumnes en el Consell Escolar i en els diversos òrgans consultius i de participació establerts per la Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars de Catalunya.

• Informar sobre activitats culturals, esportives, d’esbarjo i de foment de l’acció cooperativa i del treball en equip; organitzar-ne, i participar-hi.

17 Decret 197/1987, de 19 de maig (DOGC núm. 854, de 19 de juny de 1987).

78

• Promoure tota mena de relacions amb altres organitzacions i associacions d’alumnes, com també la creació de federacions i confederacions, d’acord amb el que estableix la legislació vigent18.

Les associacions d’estudiants universitaris estan regulades per la Llei Orgànica 11/1983, de 25 d’agost i tenen com a objectiu fomentar la seva participació en els òrgans de govern de la Universitat, per a promoure, gestionar i defensar els seus drets i interessos en els àmbits acadèmics i professionals, així com la reivindicació de la millora de la qualitat de l’ensenyament universitari.

Associació de comerciants

- Associació que agrupa els comerciants d’una determinada zona amb l’objectiu de millorar i promocionar el comerç i vetllar per la representació, gestió, defensa i foment dels interessos comuns dels professionals adherits. A nivell més ampli pretenen garantir la continuïtat i el desenvolupament d’un comerç divers que asseguri un model de ciutat on es conservi una estructura comercial que possibiliti la llibertat d’elecció dels consumidors19.

Associació de consumidors

- Entitat sense finalitat de lucre constituïda legalment que té per objectiu la defensa

dels drets i els interessos dels consumidors i que són inscrites en el Registre d’organitzacions de consumidors i usuaris de Catalunya. Han d’incloure en els seus estatuts com a objecte social la defensa, la informació i l’educació dels consumidors. També es poden anomenar Associació de defensa del consumidor i organització de consumidors. Estan regulades per la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del Consumidor.

18 http://www.gencat.net/justicia/serveis/tramits/formularis/de10420a.dot 19 Elaboració pròpia.

79

Associació de dones

- Són organitzacions sense finalitat de lucre composades per dones que tenen la

voluntat expressa de treballar i fer propostes enfront les relacions i situacions discriminatòries per raó de sexe20.

- Un altre tipus d’organització són els anomenats Grups de Dones, que són un

conjunt de persones sensibilitzades respecte de la discriminació per raó de sexe que s’organitzen de forma independent i autònoma dins d’altres entitats com ara partits polítics, sindicats o associacions i que es mobilitzen per la millora de les condicions de vida de les dones. 21

Associació d’immigrants

- Són organitzacions formades majoritàriament per aquelles persones que deixen el

seu país d’origen o de residència habitual per causes econòmiques o polítiques i que tenen com a objectiu afavorir el seu procés d’assentament i integració a la societat receptora. Les associacions d’immigrants solen treballar en conjunt amb altres que sorgeixen de la societat autòctona per dedicar-se a seva integració econòmica, política i social i facilitar la seva participació a la societat.

- Les principals tasques que desenvolupen les associacions d’immigrants són:

• Vertebren la vida social i esportiva de la comunitat

• Acullen als nouvinguts i els orienten sobre els serveis dels país d’acollida.

• Presten serveis com el d’ensenyament de l’idioma del país receptor i el d’assessorament

• Actuen coma interlocutors davant les administracions públiques i participen en els òrgans consultius

20 http://l-h.es/caid/cat/docs//Les%20associacions%20de%20dones.pdf 21 Elaboració pròpia.

80

• Dinamitzen els col·lectius per participar a la vida política del país d’origen i d’acollida22.

Associació de malalts i familiars

- Entitat o organització sense afany de lucre que s’adreça a malalts o familiars de

malalts amb alguns dels següents objectius: representar els interessos del malalt i la família, promocionar un diagnòstic correcte, orientar a l’ atenció integral, ajudar a suportar l’ impacte psicològic, assessorar e informar, estimular l investigació i sensibilitzar a la societat23.

Associació de mares i pares d’alumnes

- Es consideren associacions de mares i pares d'alumnes aquelles que es constitueixin en els centres docents públics i privats que imparteixen ensenyaments en els nivells d'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i altres ensenyaments reglats de nivell no universitari. Només poden ser membres de les esmentades associacions els pares o els tutors dels alumnes que cursin els seus estudis als centres docents indicats a l'article anterior24.

Associació de veïns i veïnes

- Són aquelles organitzacions que tenen com a principal objecte de constitució la

defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns i veïnes d’una determinada zona. Tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana. En relació amb el municipi, per acord del ple, aquestes associacions tenen dret a:

22 Casey, John. Les associacions i la integració d’immigrants estrangers. Revista catalana de sociologia 6/97. pp. 9-22. 23 http://www.geocities.com/HotSprings/Spa/5647/lanostra.htm 24 Decret 202/1987, de 19 de maig (DOGC núm. 8, de 19 de juny de 1987), adaptat a la regulació actual dels ensenyaments obligatoris.

81

• Rebre informació directa dels assumptes que siguin del seu interès.

• Elevar propostes d'actuació en l'àmbit de les matèries de competència municipal.

• Formar part dels òrgans de participació. • Intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, informe o consulta

en els supòsits específics que es determinin25.

Associació empresarial

- Agrupació de persones que voluntàriament s’organitzen i actuen conjuntament per defensar els seus interessos com empresaris o propietaris d’empreses dintre d’àmbits diversos, com són els sectorials o territorials26.

- Agrupació d’empresaris que té com a objectius:

• Representar totes les persones afiliades, mitjançant la intervenció en les relacions laborals i la contribució ala defensa i a la promoció dels interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals, tant individuals com col·lectius que li són propis.

• Fomentar la solidaritat de les persones afiliades mitjançant la promoció i creació de serveis comuns de naturalesa assistèncial.

• Programar les accions adients per aconseguir millores socials i econòmiques per a les persones afiliades.

• Mantenir el contacte necessari i el tracte amb altres organitzacions afins, de qualsevol àmbit territorial, amb l’objectiu de prestar-se col·laboració mútua.

• Intercanviar experiències en matèria professional, sindical o qualsevol altra que redundi en el benefici de l’associació i de les persones afiliades.

25 Llei 8/1987, de 15 de abril, Municipal y de Règim Local de Catalunya. Elaboració pròpia. 26 http://www.enredalicante.org/glosario.html. I elaboració pròpia.

82

• Exercir l’activitat sindical, caracteritzada per l’existència d’una altra part relacionada a la persona titular del dret per una relació de servei i davant la qual s’exercita, mitjançant l’expressió d’una sèrie de drets com el de negociació col·lectiva laboral, adopció de mesures de conflictes col·lectius individuals de treball, diàleg social i participació institucional en els organismes públics de les administracions públiques laborals27.

Associació esportiva

- Són clubs i associacions esportives les entitats privades amb personalitat jurídica i

capacitat d'obrar, formades per persones físiques els objectius bàsics de les quals siguin el foment, el desenvolupament i la pràctica contínua de l'activitat física i esportiva sense finalitat de lucre. Estan regulades pel decret 145/1991 del 17 de juny.

Associació d’interès social

- Segons l’article 31 de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions s’entén per

associació d’interès social la que té unes finalitats estatutàries orientades a la satisfacció d’interessos que transcendeixen els dels mateixos associats i associades i que fa habitualment i preferentment actuacions en benefici de terceres persones. Les administracions públiques de Catalunya poden establir, en els ordenaments tributaris respectius, beneficis per a les associacions d’interès social.

Associació juvenil

Vegeu Entitat juvenil.

27 www.gencat.net/treball/AmbitLaboral_RelaiconsLaborals_Models_Estatuts.htm

83

Associació no inscrita

- Són aquelles associacions que no s’han inscrit en el Registre d’Associacions de la

Generalitat de Catalunya o de l’Estat. En aquest cas les persones que actuen en nom d’una associació no inscrita responen personalment i solidàriament de les obligacions concretes amb terceres persones per qualsevol dels seus associats o associades que hagi manifestat actuar en nom de la col·lectivitat28.

Associació professional

- Una organització, generalment, no lucrativa, que existeix per defensar una professió particular, i tant l’interès públic com el dels professionals. Les associacions professionals actuen protegint al públic mitjançant el manteniment i reforç de les normes i l’ètica en la professió. Els membres d’una associació professional no necessàriament posseeixen les qualificacions en l’àrea en qüestió, ni l’experiència laboral a nivell legal, malgrat que en alguns països i professions, els membres d’una associació professional tenen que demostrar la pràctica legal en la professió en qüestió29.

Ateneu

- Centre social i cultural que té com a objectiu ser un espai de trobada de diverses entitats, grups, col·lectius i associacions que desenvolupen activitats i iniciatives socials, culturals, educatives i de lleure amb l’objectiu de dinamitzar la vida cultural de barris, pobles i ciutats i que comparteixen un mateix local. Poden tenir diverses denominacions com ara: cercles, centres, casals, societats, patronals culturals o recreatives, o foments30.

28 Elaboració pròpia. 29 www.answers.com 30 Elaboració pròpia a partir de http://ateneuscat.org

84

Casa regional

- Són centres i espais de trobada formats per persones procedents d’altres regions que tenen com a objectiu organitzar activitats orientades a preservar, fomentar i promocionar el coneixement de la seva cultura d’origen, la defensa dels signes d’identitat propis i la conservació de la seva diversitat cultural, social i històrica31.

Club Esportiu

- Segons L'art. 5 de la Llei 1/200, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport de Catalunya,

s'entendrà per club esportiu o associació esportiva, als efectes de la present Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, formada per persones físiques, de la qual els objectius bàsics siguin la promoció, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

- Associació amb personalitat jurídica pròpia que té com a objectiu permetre la pràctica de l’esport als seus membres i la possibilitat de participat en competicions esportives organitzades per la federació corresponent32.

Cofradia

- Són associacions de fidels que han estat erigides per a exercir alguna obra de pietat o

de caritat i que quan estan constituïdes de forma orgànica, es denominen “Hermandades”. Aquestes s’ocupen de l’organització dels actes de les processons de Setmana Santa33.

- Les Cofradies de pescadors són organismes de dret públic controlades per els propis pescadors amb una funció d’organisme consultiu per a les autoritats públiques que

31 Elaboració pròpia. 32 Elaboració pròpia. 33 Elaboració pròpia.

85

exerceixen diverses funcions ordinàriament encomanades a l’autoritat pública com ara la recopilació d’estadístiques de venda, funció i control de l’activitat, etc. També ofereixen diferents prestacions de caire social als pescadors que són membres34.

Col·legi professional

- Entitat de dret públic o persona moral que és creada generalment per motius

professionals, constituïda per un cos de persones amb característiques i interessos comuns i sotmeses a un mateix reglament35. Segons l’article 4 de la Llei 13/1982 de 17 de desembre de Col·legis Professionals, aquests tenen com a fins essencials:

• Ordenar, dins del marc de les lleis, i vigilar l’exercici de la professió respectiva

• Representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb l’Administració.

• Defensar els interessos professionals dels col·legiats

• Vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi als interessos dels ciutadans

Correspon als Col·legis Professionals i als seus Consells informar de totes les normes que prepari el Govern de la Generalitat sobre les condicions generals de l’exercici professional i sobre les funcions, els àmbits, els honoraris, quan es fixin per tarifa o aranzel, i el règim d’incompatibilitats de les diferents funcions.

Confederació

- Conjunt de federacions que s’associen de manera orgànica i permanent per aconseguir accions comunes. Aquestes entitats també s’anomenen associacions de tercer grau. Vegeu Federació 36.

34 Elaboració pròpia. 35 http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm?GECART=0031584. 36 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF

86

Consell esportiu

- Segons l’article 16 de la Llei 1/200, de 31 de juliol, de l’Esport, com a agrupacions

esportives, els Consell Esportius són entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre, que tenen per objecte el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar, els quals, si escau, als efectes d’executar o gestionar la política esportiva dels consells comarcals, poden establir els convenis de col·laboració corresponents.

- Els consells esportius de Catalunya són agrupacions esportives privades sense

afany de lucre que es dediquen al foment, la promoció i l’organització d’activitats esportives de la seva comarca. Engloben a tots els agents que hi intervenen en l’àmbit de l’esport en edat escolar, tan públics (ajuntaments i Consells Comarcals) com privats (associacions, clubs i federacions esportives). Per tant, coneixen quina és la realitat esportiva i social dels municipis de la seva zona territorial i quines són les seves necessitats. Això els permet oferir activitats esportives adequades a cada població i a la pròpia comarca.37.

Cooperativa d’iniciativa social

- Segons la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives és una societat constituïda

per persones físiques o jurídiques que, sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica, s'han unit per millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l'entorn comunitari, mitjançant una activitat empresarial de base col·lectiva. Poden desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social.

37 http://www.laucec.org/carpeta05/ucec/ucec.htm

87

Es constitueix amb un mínim de tres socis que hauran de realitzar l'activitat cooperativitzada que correspongui segons la classe de cooperativa. S'exceptua les cooperatives de consumidors i usuaris i les cooperatives de segon grau (formades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals haurà de ser cooperativa) - Són reconegudes com d’iniciativa social, les cooperatives que tenen per finalitat la integració laboral, la plena inserció o la defensa de les persones, o col·lectius, amb dificultats especials d’integració o afectades per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses, o ateses insuficientment pel mercat, mitjançant les activitats que determinin els estatuts socials respectius. Per assolir llur finalitat, l’objecte social d’aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d’atenció domiciliaria, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé de qualsevol mena d’activitat econòmica. 38.

Coordinadora d’entitats

- Agrupació d’associacions, entitats i organitzacions que s’uneixen per a un objectiu comú, sigui aquest molt concret o immediat, o més complex o de llarg abast 39.

Entitat

- Denominació genèrica que reben les organitzacions. Sovint es fa ús d’aquesta paraula per identificar associacions, federacions i fundacions40.

38 http://www.gencat.net/treball/CooperativesISocietats_Cooperatives.htm 39 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300 entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona. 40 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF

88

Entitat cultural

- Organització que té com a objectiu el foment de les manifestacions culturals i

artístiques no professionals, dutes a terme per grups o entitats sense finalitat de lucre per difondre la cultura en tot el territori i a tots els ciutadans i promoure la màxima participació d’aquests41.

Entitats d’educació en el lleure

- Entitats sense finalitat de lucre que s’ocupen del conjunt de processos, mètodes i

tècniques educatives que tenen per objectiu el desenvolupament de valors, coneixements, capacitats i habilitats de relació, respecte i conservació de la natura fora de l’àmbit de l’educació formal, tot ocupant la franja anomenada temps lliure42.

- Organitzacions que promouen l’educació en el lleure, entesa com tota aquella

intenció educativa en situació de temps lliure i fora dels àmbits de l’ensenyament reglat. La seva funció educativa es basa en la transmissió de valors per part dels educadors, tant contribuint en l’educació integral dels infants i els joves, utilitzant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo43.

Entitat d’integració sociolaboral

- Són aquelles organitzacions sense afany de lucre que tenen com a finalitat

primordial la integració sociolaboral de la població amb risc d’exclusió social mitjançant plans de formació ocupacional, prospecció amb empreses, i la creació de centres tutelars, entre d’altres44.

41 Elaboració pròpia a partir de la Llei 2/1993 de 5 de març de foment i protecció de la cultura popular tradicional i de l’associacionisme cultural. 42 http://www.enredalicante.org/glosario.html. Elaboració pròpia 43 Secretaria General de la Joventut 44 Elaboració pròpia.

89

Entitat de segon nivell

- Es diu d’aquella organització constituïda per diverses persones jurídiques (entitats), i

que pot prendre diversos títols o modalitats, així com tenir diferents missions i objectius. Així podem trobar federacions, unions, xarxes d’entitats, coordinadores, plataformes, secretariats, consells, taules, i d’altres denominacions similars. Vegeu Coordinadora.

Federació45.

Entitat de tercer nivell

- Vegeu Confederació.

Entitat de voluntariat

- Les organitzacions voluntàries tenen com a característiques definitòries: ser un grup

de persones que comparteixen i defensen interessos comuns; tenir un caràcter específic i no genèric (la seva especificat pot ser temàtica, espacial o temporal); posseir un mínim de permanència i organització; la figura del voluntariat és l’element central; i el seu objectiu no és l’obtenció de beneficis econòmics per els seus membres, diferenciant-se així de les entitats de caràcter mercantil46. Vegeu

Voluntari i Voluntariat.

Entitat juvenil

- Són associacions juvenils les que es regeixen per la Llei d’Associacions 1/2002, de

22 de març, i observen les particularitats següents:

45 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona. I elaboració pròpia. 46 Giner S., Lamo de Espinosa, E., Torres, C. (eds.) (1998): Diccionario de Sociología, Madrid, Alianza Editorial.

90

• La condició de soci o sòcia de ple dret s'adquireix a partir dels catorze anys, si bé els menors d'aquesta edat poden pertànyer a l'associació si els estatuts ho permeten, i , en tot cas, amb veu però sense vot, i es perd la condició d'associat o associada en complir els trenta anys.

• Sens perjudici del que estableix l'apartat a, si els seus estatuts ho estableixen així, no perden la condició d'associades les persones que en el moment de complir trenta anys tenen càrrecs en l’òrgan de govern o de representació, fins a l’acabament de llur mandat.

• Les associacions juvenils que no tenen, com a mínim, dues persones majors d'edat o menors emancipades en l'òrgan de govern han de disposar del suport d'un òrgan adjunt, elegit per l'assemblea general i integrat per un mínim de dues persones majors d'edat o menors emancipades amb la finalitat de suplir, qualsevol d'elles, la manca de capacitat d'obrar de les persones que formen part dels òrgans de l'associació en tots els casos en què calgui. La constitució inicial i les renovacions següents totals o parcials de l'òrgan adjunt han d'ésser comunicades al Registre per a tenir-ne la constància deguda.

• No obstant el que disposa la lletra c, les persones menors d'edat que pertanyin als òrgans directius de conformitat amb el que estableixen els estatuts poden actuar davant les administracions públiques per a l'exercici dels drets que confereix a aquestes associacions l'ordenament administratiu.

• En la denominació d'aquestes associacions han de constar les expressions "juvenil" o "de joves", o qualsevol altra de similar.47

Entitats no lucratives

- Organitzacions, associacions, fundacions i tot tipus d'entitats l'acció, les quals no tenen per objectiu el lucre individual o col·lectiu48.

47 Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (DOGC núm. 2423, de 01-07-1997). 48 http://www.enredalicante.org/glosario.html

91

- Junt amb ONG, un altre dels termes emprats habitualment per referir-se a les organitzacions del tercer sector, davant les organitzacions amb ànim de lucre (segon sector) i les organitzacions governamentals (primer sector). Vegeu Organització No

Governamental. Sector no lucratiu. Tercer sector49.

Entitat religiosa

- Organitzacions, associacions o fundacions amb personalitat jurídica pròpia que desenvolupen activitats socials o de culte i que tenen com a eix vertebrador el difondre i promoure els valors propis de les seves creences religioses. Estan regulades per la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa50.

Entitat tutelar

- Entitat sense afany de lucre que té un col·lectiu de persones sota la seva tutela

o protecció degut a una incapacitat física, psíquica o emocional51.

Federació

- Segons la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions, és una entitat de segon grau de caràcter territorial (local, regional, nacional) que agrupa a diverses associacions o grups del mateix camp temàtic i que comparteixen objectius comuns. Els requisits per a constituir federacions són els mateixos que s’estableixen per llei per a la constitució d’una associació. L’organització i el funcionament han d’ésser democràtics i, en tot cas, s’ha de garantir la participació de tothom en l’adopció d’acords. Vegeu Associació de segon nivell52.

49 http://www.ub.es/solidaritat/observatori/general/glossari/glossari.htm 50 Elaboració pròpia a partir d ela Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa. 51 http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm 52 http://www.enredalicante.org/glosario.html

92

- Agrupació de diverses entitats amb personalitat jurídica que tenen un fi comú. Aquestes entitats també s’anomenen associacions de segon grau53.

Fundació

- Segons l’article 1 del Capítol I de la Llei 5/2001 de Fundacions una fundació privada

és una entitat sense afany de lucre constituïda per la manifestació de voluntat de les persones físiques o jurídiques que en són les fundadors, mitjançant l’afecció d’uns bens o d’uns drets de manera permanent a la realització a finalitats d’interès general.

- Entitat sense afany de lucre i d’interès general que disposa d’una certa dotació de

capital gestionada per un patronat que és l’òrgan màxim per la presa de decisions. A diferencia de les associacions, les fundacions no tenen socis i sòcies sinó que està formada per un conjunt de béns gestionats pels patrons54.

Gremi

- Corporació professional que agrupa a empresaris o industrials d’un mateix ram o professió amb l’objectiu de defensar els interessos professionals i econòmics dels seus membres55.

Grup d’ajuda mútua

- Grup de persones amb un mateixa problemàtica o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal56.

53 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF 54 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF 55 Elaboració pròpia. 56 http://www.termcat.net/termgia/termnorm/fitxes/2/220707_36.html

93

Lliga d’organitzacions

- Vegeu Federació.

Lobby

- Tota aquella activitat exercida per grups de pressió amb l’objectiu d’influir directament o indirectament en l’àmbit d’intervenció o decisió dels poder públics. El sector associatiu pot esdevenir grup de pressió tot influenciant en aspectes i decisions importants en el si de la societat. En aquest sentit va molt lligat al concepte de xarxa, associacions relacionades, relacionals i treballant les unes amb les altres57.

Moviment social

- Agent col·lectiu que intervé en el procés de transformació social promovent canvis. Tenen un model organitzatiu de relacions internes i externes de participació oberta, de caire assembleari amb una forta autonomia dels grups que hi formen part i amb una estructura de xarxa basada en el consens. Té com a objectiu el canvi social, o bé la denúncia i la resistència a ell, no merament solucionar les necessitats dels membres58.

Organització de cooperació

- Les organitzacions del sector de la cooperació, conegudes com a ONGD (organitzacions no governamentals per al desenvolupament), són aquelles entitats que treballen per el desenvolupament dels pobles empobrits i la millora de les seves condicions de vida, i alhora, promouen campanyes de sensibilització, recerca o

57 Hernández , P. (1998): Petit diccionari crític- etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300 entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions. 58 Elaboració pròpia.

94

pressió política en els països del nord amb l’objectiu de canviar les seves estructures socials, polítiques i econòmiques per tal que totes les persones tinguin una vida digna59.

Organització no governamental (ONG)

- Terme que engloba a les organitzacions benèfiques, socials, de la societat civil i

altres organitzacions no lucratives independents de les administracions públiques.60. - Associació voluntària no lucrativa formada per particulars, independent de l'estat i

dedicada a tasques amb finalitats solidàries. L'acció de les ONG es dirigeix a afavorir l'accés a drets o béns bàsics a individus o col·lectius que normalment en són privats. La solidaritat subjacent a totes les ONG inclou tant l'assistència immediata de necessitats elementals (salut, alimentació, habitatge, escolarització etc.), com el desenvolupament de recursos que permetin als individus un determinat nivell d'autosuficiència. Vegeu Entitats no lucratives. Sector no lucratiu. Tercer sector61.

Organització de segon nivell

- Vegeu Entitat de segon nivell.

Organització de tercer nivell

- Vegeu Confederació.

59 Elaboració pròpia. 60 http://wingsweb.org/information/glossary_es.cfm#V 61 http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/socials/sociologia.htm#Associacionisme

95

Partit polític

- Agrupació de persones que s’adscriuen a una ideologia determinada i/o

representa algun grup en particular, que participa en la vida pública d’una societat. Estan regulats per la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics62.

Plataforma

- Forma de coordinació d’organitzacions heterogènies, que es constitueix per algun objecte molt concret, una reivindicació acotada en el temps o un procés de transició fins a la consolidació definitiva de quelcom63.

Secció esportiva

- Grup estructurat en el si d’una entitat no esportiva, legalment constituïda i

inscrita, que fomenta la pràctica de l’activitat física i de l’Esport. La seva adscripció en el Registre d’Entitats Esportives els hi atorga els mateixos drets i beneficis esportius que una associació o club esportiu. Regulada pel Decret legislatiu 1/200, del 31 de juliol de la llei de l’esport 64.

Sindicat

- Organització formal constituïda per treballadors, amb el propòsit de millorar les seves condicions laborals, aconseguir millores salarials i facilitar l’estabilitat de la

62 Elaboració pròpia. 63 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona. 64 http://participaciociutadana.caib.es/participacio/doc/esport.pdf

96

solidaritat entre ells65. Estan regulats per la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.

65 Giner S., Lamo de Espinosa, E., Torres, C. (eds.) (1998): Diccionario de Sociología, Madrid, Alianza Editorial.

97

3. El funcionament de les organitzacions

Acta

- Document que es dóna constància dels fets, acords i decisions efectuades en la

celebració d’una reunió o assemblea, i que és redactada per la persona autoritzada

per a fer-lo. 66 Segons la Llei 7/1997 de 18 de juny d’associacions, en el cas d’una

assemblea de socis i sòcies, s’ha d’estendre una acta la qual ha d’incloure la data de reunió, la llista de les persones assistents, els assumptes tractats i els acords adoptats, i ha d’ésser signada per les persones que designin els estatuts i, en tot cas, pel secretari o secretària, amb el vist-i-plau del president i presidenta.

Administrador

- Persona encarregada, sola o conjuntament amb d'altres, amb facultats indistintes o

mancomunades, que té la responsabilitat de la gestió, funcionament i administració d'una entitat67.

Assemblea

- Segons la Llei 7/1997 de 18 de juny d’associacions, l’assemblea és el màxim òrgan

de govern de les associacions. Està constituïda per tots els socis i sòcies i s’ha de reunir com a mínim un cop a l’any. Té les següents competències:

• modificar els estatuts

• elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat

66 http://termcat.net/termgia/termnorm/ Elaboració pròpia. 67 http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm. Elaboració pròpia.

98

• aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l’import de la contribució al sosteniment de les despeses de l’associació i aprovar la gestió feta per l’òrgan de govern.

• acordar la dissolució de l’associació

• incorporar-se a altres unions d’associacions o separar-se’n

• sol·licitar la declaració d’utilitat pública

• aprovar el reglament de règim interior

• acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i associades

• conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d’associats i associades per una raó distinta a la de la separació definitiva

• resoldre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l’associació

En els sector no lucratiu podem trobar diversos tipus d’assemblees en funció de la seva finalitat: assemblea constituent (convocada per formalitzar l’inici de l’activitat de l’entitat), assemblea extraordinària (convocada per l’òrgan de govern sempre que ho consideri convenient o quan ho sol·liciti un nombre d’associats no inferior al 10%), assemblea general o ordinària (aquella que segon la llei es reuneix un cop a l’any per aprovar els comptes i els pressupostos).

Associat / da

- Membre d'una associació. Vegeu Associació68.

68http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm?GECART=0031584

99

Beneficiari / a

- Aquella persona que rep la prestació d’un servei o una acció que redunden en una millora de la seva qualitat de vida69.

CIF

- És el document d’identificació fiscal i administratiu per empreses i organitzacions. És l’element imprescindible per les relacions econòmiques i jurídiques amb les administracions públiques70.

Comitè

- Grup de persones que formen part d’una organització i que porten a la pràctica algunes de les funcions, gestions o decisions concretes i puntuals en representació d’una instància superior com pot ser la junta directiva. També es poden anomenar Comitès executius71.

Consell associatiu

- Vegeu Junta directiva.

Delegació

- Cadascuna de les seus que representen a una organització en una determinada zona geogràfica i a la que li són transferides part de les funcions de les quals és titular l’òrgan superior72.

69 Hernández , P. (1998): Petit diccionari crític- etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300 entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions. 70 Elaboració pròpia. 71 Elaboració pròpia. 72 Elaboració pròpia.

100

Dissolució de l’entitat

- Procés que emmena a l’acabament de les relacions jurídiques d’una entitat, a la

liquidació del seu patrimoni i a la seva extinció. Segons la Llei 7/1997 de 18 de juny d’associacions, una associació es pot dissoldre per les causes següents:

• una resolució judicial ferma

• un acord de l’assemblea general

• l’expiració del termini fixat en els estatuts o la realització del fi per al qual es va constituir o la impossibilitat d’assolir-lo

• la baixa dels associats i associades, de manera que quedin reduïts a menys de tres socis o sòcies

• qualsevol altra causa establerta pels estatuts

- Fi de la personalitat civil d'una entitat73.

- Procés que emmena a l’acabament de les relacions jurídiques de l'ens, a la liquidació del seu patrimoni i, per fi, a la seva extinció74.

Domicili social

- Lloc on legalment té la seva seu social, s’ubica legalment la seva gestió administrativa i es desenvolupen les activitats principals d’una entitat. També es pot denominar Seu Social75.

Eleccions

- Procediment de designació dels membres de l’òrgan de govern d’una entitat

mitjançant votació per part dels seus associats i associades a l’assemblea

73 http://civil.udg.es/Tossa/1996/Textos/ribot_ruda.htm 74 Ídem. 75 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/1997 de 18 de juny d’associacions.

101

general. Segons la Llei 7/1997 de 18 de juny d’associacions, per a l’elecció dels membres de l’òrgan de govern o de qualsevol altre òrgan només requereix el vot favorable de la majoria dels socis i sòcies presents o representats; si ha més d’una candidatura, surt elegida la que obté un major nombre de vots76.

Estatuts

- Conjunt de normes que regulen el funcionament d’una entitat. Representen “la carta de presentació”, el “DNI de l’associació”, la seva constitució i norma reguladora. Jurídicament una associació no pot existir si no té estatuts77.

- És el document que regula el funcionament d’una associació i que defineix la seva constitució i finalitats, els requisits que s’han de complir per adquirir la condició de soci, els drets i deures dels associats, el funcionament dels òrgans de govern i administració, el règim econòmic, i els mecanismes de dissolució i liquidació78.

Executiva

- Vegeu Òrgans de govern.

Junta Directiva

- Veure òrgans de govern.

76 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions. 77Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona. 78 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions i la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions.

102

Llibre d’actes

- És un document que aplega les actes de les reunions dels òrgans de govern d’una entitat, autenticades en la forma que estableixin la normativa vigent i els estatuts o, si no ho fan, amb la signatura del secretari o secretària o el vist-i-plau del president o presidenta79.

Mecenatge

- Suport financer o material que una persona física o jurídica dóna a una activitat d'interès públic, generalment de caràcter social, cultural o educatiu. En general no comporta una contrapartida d’imatge80.

Memòria

- Relació dels actes, treballs, projectes, etc., realitzats per una entitat dins d’un temps determinat81.

Memòria d’activitats

- Relació de les activitats realitzades per una entitat, dins d’un temps i espai determinat, que signifiquen la concreció d’un projecte, d’uns objectius o d’una programació82.

79 Elaboració pròpia a partir de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions i la Llei 7/1997, de 18 de juny d’associacions 80 http://www.termcat.net/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env 81 Hernández , P. (1998): Petit diccionari crític- etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300 entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions. 82 Elaboració pròpia.

103

Memòria econòmica

- Informe econòmic de l’activitat d’una organització en un període determinat, que hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades o de l’administració en acompliment de determinades exigències legal83.

Missió

- Expressió que sintetitza allò que fa característic una organització, que és la seva raó de ser,

la seva essència. La missió està formada per tres elements bàsics: el propòsit (descriu el resultat final que l’organització vol assolir), l’activitat (descriu la manera com l’organització vol assolir aquest resultat), i els valors (descriu els principis i creences que guien l’actuació

de l’organització)84.

Objecte social

- Finalitat a què s'adrecen les activitats d'una organització, o conjunt d'operacions a

què es dedica una organització85.

Òrgans de govern

- Segons la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions els òrgans de govern són el

grup de persones que han de governar, gestionar i representar els interessos de l’associació, d’acord amb les disposicions i les directrius de l’assemblea general, tenint en compte que les facultats d’aquest òrgan s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats de l’associació, sense perjudici que els estatuts en puguin determinar d’altres pels als quals es requereixi l’autorització expressa de l’assemblea.

83 http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM 84 Extret del llibre d’Alfred Vernis (1994), La gestión de las organizaciones no lucrativas, Barcelona, Editorial Columna. 85 http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm

104

- En el cas de les fundacions i, segons la Llei 5/2001, de 2 de maig, el patronat és el seu òrgan de govern i representació. Pot dur a terme tota classe d’actes i negocis jurídics, i pot actuar en l’àmbit jurisdiccional, només amb les limitacions que resultin de la Llei i dels estatuts. Al patronat li correspon vetllar perquè s’acompleixi la finalitat fundacional, la realitat de la dotació i la destinació a favor dels beneficiaris dels fruits, les rendes i els béns de que disposi la fundació.

Partenariat

- Aquell procés per el que dos o més agents de naturalesa diferent i sense que perdin

la seva especificitat, es posen d’acord per a realitzar una activitat o un projecte en un temps i un espai determinat. Implica el desenvolupament d’una estratègia d’actuació basada en la corresponsabilitat entre les parts que participen en el procés de col·laboració. El partenariat pot implicar a un conjunt de diferents actors (públics i privats), d’àmbits diversos (social, econòmic, polític), de tots els sectors (educatiu, sanitari, habitatge, cultural) en funció de les necessitats de cada territori on s’actua86.

Patrimoni fundacional

- Els béns que constitueixen la dotació inicial d'una Fundació. Aquests poden ésser

destinats amb caràcter permanent al compliment directe de les finalitats fundacionals en forma d'immobles, , instal·lacions o béns de natura moble, adequats per a aquest compliment87.

Patrimoni social

- S’entén per patrimoni social el conjunt de béns, valors i crèdits que posseeix

i adquireix una entitat posteriorment al moment de la seva fundació. Aquest pot nodrir-se de les quotes dels socis, dels donatius i beneficis que pugui

86 http://www.famp.es Elaboració pròpia. 87 http://civil.udg.es/normacivil/cat/Persona/PJ/L1-82.htm

105

rebre o adquirir, de les subvencions públiques que pugui rebre i del rendiment dels seus bens patrimonials88.

Patronat

- Segons la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions el patronat és l’òrgan de govern i

representació de la fundació. Pot dur a terme tota classe d’actes i negocis jurídics, i pot actuar en l’àmbit jurisdiccional, només amb les limitacions que resultin de la Llei i dels estatuts. Al patronat li correspon vetllar perquè s’acompleixi la finalitat fundacional, la realitat de la dotació i la destinació a favor dels beneficiaris dels fruits, les rendes i els béns de què disposi la Fundació.

Patrocini

- Ajut econòmic o material d’una persona o d’una empresa amb la finalitat de protegir o donar continuïtat una entitat o a una dels seus projectes. En general comporta una contrapartida en imatge89.

Personalitat jurídica

- Capacitat que ostenta una entitat a partir del moment en que els socis fundadors procedeixen a la inscripció en el Registre corresponent i s’adquireix la capacitat jurídica per a acomplir les seves finalitats amb les limitacions que resultin de la Llei i dels estatuts90.

88 http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM. http://www.lacetans.org/presentacio.htm. Elaboració pròpia.

89 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF 90 Elaboració pròpia a partir de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions.

106

President

- Persona que dirigeix i representa legalment a una entitat, per delegació de

l’Assemblea General i de la Junta Directiva91.

Protectorat

- El Protectorat de la Generalitat és el responsable de vetllar perquè es satisfacin l’interès propi de les fundacions i d’assegurar l’acompliment de les finalitats fundacionals. La composició i el procediment d’elecció dels patrons (membres del patronat) és fixada pels estatuts de la fundació que també estableixen els procediments de renovació. El Patronat aprova els pressupostos, els comptes, i el compliment dels estatuts. És un òrgan de l’Administració Pública i ha de rendir comptes periòdicament92.

Registre de socis/associats

- Llibre on s’anoten les altes i baixes dels socis que es van produint a una associació. Hi consten les dades d’identificació del soci, la dat d’alta i baixa i el número assignat93.

91 Elaboració pròpia. 92 Elaboració pròpia a partir de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions. 93 www.asociaciones.org

107

Reglament de règim intern

- Conjunt de normes i instruccions que regula una organització i concreta en cada cas les disposicions legals vigents i els seus estatuts tenint en compte les necessitats i estructura real de cada entitat94.

Renovació de càrrecs

- Procés de canvi o ratificació dels membres i càrrecs de la junta o patronat d’una entitat portat a terme periòdicament segons el que fixa els estatuts de cada entitat i la llei d’associacions i de fundacions95.

Secció

- Cadascuna de les parts en que es divideix una organització que, sota la

dependència dels òrgans rectors, les representa en un àmbit sectorial o territorial concret. Per regla general es dedica a activitats diferenciades de les que desenvolupa l’organització central. No té personalitat jurídica pròpia o diferenciada96.

Secretari

- Persona que forma part dels òrgans de govern d’una entitat que es responsabilitza de les actes de totes les reunions i assemblees i de custodiar els documents oficials97.

94 Elaboració pròpia. 95 Elaboració pròpia. 96 Elaboració pròpia. 97 Elaboració pròpia.

108

Soci/a

- Vegeu associat/associada.

Tresorer

- Persona que forma part dels òrgans de govern d’una entitat que es responsabilitza de portar els llibres de comptes, custodiar els fons, recaptar les quotes i portar a terme els pagaments i cobraments de l’entitat98.

Usuari/a

- Persona que utilitza un servei o és beneficiari d’un projecte/programa99. - Vegeu beneficiari o beneficiària.

Valors

- Conjunt de referències ideals, i al mateix temps, de símbols d’identificació que

ajuden a algú a situar-se en relació a uns altres100. - Pautes de comportament d’una organització101.

- Són els principis i creences ètiques que guien l’actuació de l’organització102.

98 Elaboració pròpia. 99 http://www.casalbcn.info/casal/ct/cdGuiaSubvencions/ct/download/glossari.PDF 100 Ídem. 101 Elaboració pròpia. 102 Elaboració pròpia.

109

Vocal

- Persona que forma part dels òrgans de govern d’una entitat, en especial de les

associacions, i que pot tenir assignada una responsabilitat específica (activitat o funció) o no. No és una figura jurídicament obligatòria a les associacions, tot i que la major part d’elles compten amb vocals103.

Voluntari

- Persona que, de forma lliure i sense remuneració alguna, desenvolupa una acció o treball de forma altruista104.

- És una persona que s’integra lliurament en una organització per, de manera altruista, ajudar en el treball social respectant i potenciant la llibertat, els valors i els capacitats de la persona assistida105.

Voluntariat

- És una activitat o un servei d’ajuda els altres o de canalització d’inquietuds cíviques i solidaries a favor de la societat, en el temps lliure i sense contraprestació econòmica dins el marc d’una organització sense finalitat de lucre i amb una estructura democràtica de funcionament106.

103 Hernández , P. (1998): Petit diccionari crític- etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300 entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions. Elaboració pròpia. 104 http://www.enredalicante.org/glosario.html 105 Madrid, J. (1989): Formación y campos de actuación del voluntariado. A: Conferencia de voluntariado. Vitoria-

Gasteiz, 4, 5 y 6 de mayo de 1988. Diputación Foral de Álava. Departamento de Bienestar Social de Eusko Jaurlaritza, Vitoria-Gasteiz. 106 http://www.gencat.net/benestar/societat/voluntariat/voluntariat/index.htm

110

- Participació en activitats desenvolupades per entitats sense ànim de lucre i marcades pel seu interès social, sigui en el propi país o en uns altres que estan en vies de desenvolupament o sofreixen guerres o catàstrofes107.

- Segons la Llei 25/91 de Voluntariat, s’entén per voluntariat el conjunt d'activitats d'interès general, desenvolupades per persones físiques, sempre que les mateixes no es realitzin en virtut d'una relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra retribuïda i reuneixi els següents requisits:

• Que tinguin caràcter altruista i solidari.

• Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la seva causa en una obligació personal o deure jurídic.

• Que es portin a terme sense contraprestació econòmica, sense perjudici del dret al reembossament de les despeses que l’acompliment de l’activitat voluntària ocasioni.

• Que es desenvolupin a través d’organitzacions privades o públiques i conformement a programes o projectes concrets.

Voluntariat hospitalari

- Acció de treballar com voluntari/a en el marc d’un hospital amb la finalitat de oferir el

suport a persones en situacions de malaltia o invalidesa108.

107 http://www.seg-social.es/imserso/masinfo/i0_glosv.html 108 Elaboració pròpia.

111

4. L’Administració pública i el sector

Base de dades

- Conjunt d’informació sobre una organització amb una estructura coherent i accessible des de més d’un programa o aplicació, consultables públicament i que serveixen per a donar a conèixer les seves activitats109.

Base de dades de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

- Es crea seguint la Llei de cooperació catalana del 2001 amb l’objectiu de

racionalitzar les organitzacions que treballen en l’àmbit de la cooperació i perquè per optar a les convocatòries públiques de subvencions han d’estar inscrites. Té uns efectes censals ja que les organitzacions han d’estar inscrites prèviament en els altres organismes competents (Ministeri de Justícia, Departament de Dret i Entitats Jurídiques110.

Cens d’entitats

- Conjunt de dades públiques i actualitzades sobre les organitzacions no lucratives recollides per l’administració pública amb l’objectiu de fer difusió de la seva existència, de les seves activitats, projectes i serveis111.

Cens general d'entitats d’educació ambiental de Catalunya

- Es va crear per Ordre de 17 d’octubre de 1995, publicada en el DOGC núm. 2.125,

de 8 de novembre de 1995, amb l’objectiu de conèixer quines entitats es dediquen a l’educació ambiental en l’àmbit de la competència territorial de la Generalitat de Catalunya, i, alhora donar a conèixer l’existència d’aquestes, els serveis que

109 Elaboració pròpia. 110 Elaboració pròpia. 111 Elaboració pròpia.

112

ofereixen i les activitats que duen a terme. Aquestes entitats per inscriure’s al Cens han de tenir com a objectiu prioritari la realització d’actuacions d’educació ambiental que estiguin incloses en un programa educatiu que promogui un millor coneixement del medi ambient i unes actituds responsables envers la protecció i millora d’aquest.

Cens general d’associacions juvenils i entitats de servei a la joventut

- Per Ordre de 31 d’octubre de 1985, publicada en el DOGC núm. 625 de 13 de

desembre de 1985, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya va crear el Cens General d’Associacions Juvenils i Entitats de Servei a la Joventut. És una base de dades oficial dirigida a les associacions juvenils legalment constituïdes, a les entitats que presten serveis a la joventut i a les seccions juvenils d’entitats, associacions, partits polítics, sindicats i parròquies. La inscripció en aquest cens dóna lloc a l’accés a determinades línies de subvencions, a la recepció d’informació puntual de les activitats i iniciatives de la SGJ i a aparició a la Base de dades d’entitats juvenils de Catalunya.

Cens d’entitats del Departament de Salut

- L’objectiu d’aquest cens és difondre la xarxa associativa existent en l’àmbit de la

salut a Catalunya i per a que la població conegui els recursos i a les entitats que treballen amb els afectats i/o familiars d’afectats de diferents patologies112.

Cens d’entitats de voluntariat de Catalunya

- Mitjançant la Resolució de 7 de gener de 1994, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell Rector de l’INCAVOL relatiu al cens d’entitats de voluntariat de Catalunya, es crea aquest cens que és una mesura de foment del voluntariat que

112 Les dades d’aquest cens estan publicades a la pàgina web del Departament de Salut mitjançant la “Guia pràctica d’entitats 2003”. Elaboració pròpia.

113

permet que les entitats gaudeixin d’un reconeixement públic com a organitzacions de voluntariat. El Cens permet disposar d’una informació pública actualitzada i actualitzable de les entitats de voluntariat existents a Catalunya. Pot accedir al Cens qualsevol organització sense ànim de lucre que desenvolupi la seva acció en un o més àmbits d’actuació del voluntariat social, cultural, mediambiental, etc., desenvolupi les seves activitats o accions comptant amb personal voluntari, i disposi d’un projecte de voluntariat propi que tingui en compte els drets dels voluntaris en el marc de la Carta del voluntariat de Catalunya.

Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana

- L’Ordre CLT/82/2002, de 15 de març (DOGC núm. 3603, de 26 de març de 2002),

regula el procediment d’elaboració i actualització del Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana. Les entitats que hi poden formar part són aquelles que tinguin prevista expressament en els seus estatuts la finalitat de foment de la llengua catalana. S’entén per foment de la llengua catalana la realització d’activitats que promouen les actituds positives envers el català o tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets, i també la investigació sobre la llengua catalana o la seva situació.

Consell Català d’Associacions

- Segons la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions el Consell Català

d’Associacions és un òrgan consultiu de la Generalitat composat per representants de la Generalitat, dels ens locals i de les associacions de Catalunya. Té com a objectius primordials estudiar i conèixer la realitat present de les associacions i facilitar elements informatius per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament millor del món associatiu, des d’una actuació coordinada entre aquestes i les administracions.

114

Consell de ciutat

- És el màxim òrgan consultiu i de participació d’alguns ajuntaments. És un espai de

representació cívica, format per representants de l’ajuntament i la ciutadania, es debaten els afers principals de la ciutat sota els principis de compromís i corresponsabilitat113.

- Segons la llei 8/1987 de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, en

alguns casos es creen els Consells Ciutadans del Districte que són òrgans consultius i de participació del districte. S’hi integren representants de les entitats i associacions, de la resta de consells sectorials de participació del Districte, i també ciutadans i ciutadanes a títol individual.

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

- És la plataforma no governamental de dret públic que aplega les principals entitats

juvenils d’àmbit nacional i els consells territorials de joventut que va adquirir naturalesa legal amb la Llei 14/85 de creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El CNJC promou els interessos dels infants i la gent jove a la societat catalana i davant els poders públics.

El CNJC és la plataforma de les associacions i les ONG juvenils catalanes, i actualment en formen part 83 entitats. Les entitats del Consell s’agrupen en tres tipologies: entitats membres de ple dret, entitats membres adherides i entitats col·laboradores.

113 http://www.stboi.es/catala/subap_conciutat.htm. http://www.bcn.es/conselldeciutat/cat/consell.htm. Elaboració pròpia.

115

Consell Municipal

- És un òrgan consultiu i de participació en el que hi formen part els professionals i els

agents socials més representatius de la ciutat amb l’objectiu ser un canal d’informació entre l’Ajuntament i els ciutadans per tal de facilitar la participació i la pressa de decisions dels ciutadans i de les ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social. Les seves resolucions tenen rang de recomanacions per als òrgans de govern municipal, però, aquests han de donar resposta fonamentada a totes les recomanacions que siguin rebutjades o modificades114. Veure Consell de Ciutat.

Consell Municipal d’Associacions de Barcelona

- És un òrgan consultiu i de participació sectorial, creat de conformitat amb el que

preveuen els articles 12 de les Normes reguladores de la participació ciutadana, els articles 59 i 60 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i els articles 8.30 i següents de la Carta de Barcelona. És un espai de contacte entre els poder públics municipals i el conjunt de les associacions de Barcelona per fomentar la participació ciutadana, vetllar per la seva estabilitat, treballar per la millora de la qualitat dels serveis de les associacions i impulsar la coordinació i la col·laboració entre les associacions. 115.

Consell Nacional de Dones de Catalunya

- El Consell Nacional de Dones de Catalunya és l’òrgan participatiu i consultiu de

l'Institut Català de la Dona que reuneix les diferents entitats, associacions, grups i consells de dones del territori català per a aquelles qüestions vinculades al Pla

114 Elaboració pròpia. 115 Normes Reguladores del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona. Elaboració pròpia.

116

d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, econòmic, social i cultural116.

Consell Català del Voluntariat

- És un òrgan d’assessorament, consulta i participació de les entitats, els col·lectius i

les persones que actuen en l’àmbit del voluntariat. Hi formen part les entitats que actuen en els diferents àmbits d’actuació voluntària (comunitari, social, cultural, internacional i ambiental) i en els diferents àmbits territorials de les comarques de Catalunya117.

Consell Superior de Fundacions

- Segons la Llei 50/2002 del 26 de desembre de fundacions, És l’Òrgan consultiu

integrat per representants de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les fundacions, atenent especialment l’existència d’associacions de fundacions amb implementació estatal, i es regeix per les normes que s’estableixen en el seu reglament sobre la seva estructura i composició. Les seves funcions són:

• Assessorar informar sobre qualsevol disposició legal o reglamentària de caràcter estatal que afecti directament les fundacions, així com formular propostes en aquest àmbit. Així mateix pot informar sobre aquests assumptes quan li siguin consultats pels consells dels governs de govern de les comunitats autònomes.

• Planificar i proposar les actuacions necessàries per a la promoció i el foment de les fundacions, fent els estudis que calguin a aquest efecte.

• Les altres que li pugin atribuir les disposicions vigents118.

116 http://www.gencat.net/icdona/cndc.htm 117 http://www.consell.voluntariat.org 118 http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2003/01/21/pdfs/A00577-00588.pdf

117

Conveni

- Acord de col·laboració de caràcter general, regulat mitjançant un document, entre

l’administració pública i una entitat no lucrativa en relació a la prestació, per part d’aquesta, d’un determinat servei o activitat. Aquest acord, d’acompliment obligat per ambdues parts, té com a finalitat l’obtenció de l’interès comú.119.

Declaració d’utilitat pública

- Segons l’article 30 de la Llei 7/1997, de 18 de juny d’associacions, les associacions

constituïdes per a assolir un fi comú d’interès general poden ésser reconegudes d’utilitat pública en funció de les seves finalitats estatutàries i de les activitats que realitzen. Les associacions declarades d’utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en tots els seus documents i gaudir de beneficis fiscals, econòmics, administratius i processals. A l’article 32 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’associació s’especifiquen els àmbits de les activitats d’interès general com ara poden ser les de caràcter cívic, educatiu, científic, cultural, esportiu, sanitari, de promoció dels valors constitucionals, de promoció dels drets humans, d’assistència social, de cooperació pel desenvolupament, de protecció de la dona, de protecció de la infància, de foment de la igualtat d’oportunitats i de la tolerància, de defensa del medi ambient, de foment de l’economia social o de la investigació, de promoció del voluntariat social, de defensa de consumidors i usuaris, de promoció i atenció a les persones en risc d’exclusió per raons físiques, socials, econòmiques o culturals, i qualsevol altres de similar naturalesa.

Guia d’entitats

- Base de dades i directori que ofereixen les diverses administracions públiques de

les entitats inscrites al seu Registre. Es poden cercar associacions, fundacions,

119 Elaboració pròpia.

118

col·legis professionals, acadèmies, federacions i entitats religioses, per població, comarca o àrees d’interès120.

Guia d’associacions i entitats de l’Institut Català de les Dones

- És una base de dades que ofereix informació d’associacions i entitats de dones i un

directori de pàgines web per a contactar amb elles. Ha estat elaborat de la base de dades de l’Institut Català de la Dona i l’actualització les fan les pròpies entitats121.

Hotel d’entitats/ Casal d’entitats

- Denominació que reben una sèrie d’equipaments, principalment impulsats per

l’Administració Pública, que es caracteritzen per aplegar un grup de diferents associacions en un mateix edifici amb serveis compartits122.

Llei d’associacions de Catalunya

- La Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions té com a objecte la regulació jurídica i

el foment de les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat. Aquesta Llei s’aplica a les associacions que tenen domicili i desenvolupen llurs activitats principalment a Catalunya i no estan sotmeses a cap normativa específica que n’estableixi la inscripció de la constitució en un registre especial. La Llei d’associacions de Catalunya defineix què és una associació, regula els aspectes referents a la seva constitució, la inscripció en el Registre d’Associacions, els òrgans de l’associació i el seu funcionament, els drets i deures de les persones associades, la dissolució i liquidació, les relacions amb l’Administració, les associacions de caràcter especial, i el Consell Català d’Associacions.

120 http://www.cat365.net/Inici/ServeisEmpreses/EntitatsJuridiques/GuiaEntitats/ 121 http://www.gencat.net/icdona/opcions_guia.htm 122 Elaboració pròpia.

119

Política pública

- Conjunt de pràctiques i normes referents a les relacions entre el conjunt d’administracions públiques i els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat123.

Portal d’entitats

- És un espai virtual de trobada i comunicació per les entitats, associacions, grups, persones i iniciatives socials ciutadanes que proposen i fan activitats sense ànim de lucre. Un espai, on aquestes, puguin disposar d’un conjunt de serveis útils per a la realització de les seves activitats i un mitjà de difusió públic124.

Registre de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

- És un registre específic d’entitats per a la cooperació al desenvolupament creat amb

l’objectiu de racionalitzar la informació referent a aquestes organitzacions per tal que puguin optar a ajuts i subvencions aquelles que tenen experiència en temes de cooperació exterior. Aquest registre té uns efectes censals ja que les organitzacions han d’estar inscrites al Ministeri de Justícia i al Departament de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya125.

Registre d’Associacions

- El Registre d’associacions s’adscriu a la Direcció General de Dret i d’Entitats

Jurídiques del Departament de Justícia. Està regulat per Decret 206/1999, de 27 de juliol. Les inscripcions s’hi practiquen en virtut de resolució de la persona titular de l’esmentat òrgan o de les persones titulars d’aquells òrgans en els quals s’hagi delegat.

123 Elaboració pròpia. 124 http://www.bdv.es/seccions/subapartatdetall.php?seccio=18&apartat=90&subapartat=122 125 Elaboració pròpia.

120

El Registre d’associacions té quatre demarcacions territorials que es corresponen amb els àmbits de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i cadascuna de les demarcacions territorials té les seccions següents: secció primera, d’associacions; secció segona, de federacions, confederacions i coordinadores; i secció tercera, de delegacions d’entitats associatives inscrites en altres registres d’associacions. Vegeu Llei d’Associacions de Catalunya126.

Registre d’entitats

- És una oficina o base de dades de l’administració pública que permet a les

organitzacions que actuen en un determinat àmbit territorial o sectorial, inscriure-s’hi per tal de donar publicitat de la seva existència i garantir les seves relacions amb d’altres entitats i persones. A Catalunya diversos departaments de la Generalitat i administracions locals disposen de registres relacionats amb el seu àmbit competencial127.

Registre d’entitats esportives

- És una oficina pública de l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, regulat per el Decret legislatiu 1/200, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, que té per objecte la inscripció de les entitats esportives i l’adscripció de les seccions esportives d’entitats no esportives que tinguin seu social a Catalunya. La inscripció en el Registre d’entitats esportives d’un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir128.

126 Decret 206/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament del Registre d’associacions. 127 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions. 128 http://www.fedecat.net/LleiEsport_CAT.htm#2

121

Registre de fundacions

- El registre de fundacions és una de les funcions del Protectorat de la Generalitat,

que té cura de l’exercici correcte del dret de Fundació, el qual és exercit per Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia. Està regulat per la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions. En el registre s’ha de deixar constància dels actes i els documents següents:

• La carta fundacional.

• Els estatuts i els acords de modificació.

• El nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors.

• Les delegacions de facultats i els apoderaments generals.

• La constitució, la modificació i l’extinció de fons especials.

• La fusió i l’escissió de fundacions.

• La pròrroga de fundacions constituïdes per un termini determinat.

• L’extinció i la liquidació.

• La delegació de les fundacions sotmeses a una altra legislació que actuen a Catalunya.

Registre del Departament de Treball i Indústria. Direcció General de Relacions Laborals

- Aquest Registre recull informació sobre associacions empresarials i sindicats que

tenen el seu àmbit d’actuació a Catalunya i que de forma voluntària s’hi vulguin inscriure. L’accés a la informació del registre és pública129.

Registre d’Entitats Religioses

- És un registre públic, que depèn del Ministeri de Justícia, on s’hi poden inscriure les

entitats religioses catòliques i no catòliques. Amb aquesta inscripció s’obté la

129 Elaboració pròpia.

122

personalitat jurídica civil que habilita a l’entitat inscrita per actuar en l’àmbit jurídic civil, per a poder realitzar actes i negocis jurídics, personar-se davant els tribunals i acollir-se al règim especial que la Llei de Llibertat Religiosa preveu per aquest tipus d’organitzacions. S’hi poden inscriure:

• esglésies, confessions i comunitats religioses

• ordres, congregacions i instituts religiosos

• entitats associatives religioses constituïdes com a tals en l’ordenament de les esglésies i confessions

• les seves respectives federacions

• fundacions canòniques130.

Registre Municipal d’Entitats

- L’objecte del Registre Municipal d’Entitats és el de conèixer el nombre d’entitats

existents, els seus objectius i al seva representativitat a efectes de potenciar l’associacionisme ciutadà. A efectes municipals, els drets reconeguts a les entitats ciutadanes, com ara l’accés a ajuts i subvencions, només es reconeixen a aquelles que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Entitats. El Registre Municipal d’Entitats es concreta en funció de les atribucions que li reconeix els articles 5.a), 20 i 69 de la Llei 7/85, de 5 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local131.

Registre d'Organitzacions de Consumidors i Usuaris de Catalunya

- Creat en el si del Departament de Comerç i Turisme i regulat per el Decret 429/1983,

de 18 d’octubre, és el registre on s’han d’inscriure les entitats sense finalitats lucratives, domiciliades a Catalunya, que tinguin per finalitat exclusiva la defensa del consumidor i usuari, dins de l’àmbit territorial de la Generalitat. Les entitats inscrites en aquest Registre podran ésser reconegudes com a col·laboradores del

130 Elaboració pròpia a partir de la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa. 131 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

123

Departament de Comerç i Turisme, i podran desenvolupar les següents activitats d’orientació i defensa del consumidor:

• publicacions i campanyes de difusió

• jornades, cursos o seminaris per a consumidors, monitors o responsables de centres d’informació

• participació en les fires o salons de Catalunya

• creació i funcionament de centres d’informació, orientació i assistència tècnica als consumidors i usuaris

• realització d’estudis sobre temes concrets d’interès per a la defensa dels consumidors i usuaris

Reglament d’Organització Municipal (ROM)

- Instrument jurídic que defineix el règim organitzatiu i de funcionament dels òrgans

municipals, l’articulació dels drets i deures dels membres de la Corporació, la dels drets d’informació i de participació ciutadana, la de determinats aspectes administratius i de procediment de l’organització ciutadana, i la regulació del Registre Municipal d’Entitats. El ROM es concreta en funció de les atribucions que li reconeix els articles 5.a), 20 i 69 de la Llei 7/85, de 5 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local132.

Subvenció

- Són aportacions econòmiques o materials per part de l’administració pública a favor d’una entitat o persona privada subjecta a l’acompliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, etc., que tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat

132 Elaboració pròpia a partir de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

124

pública. Les subvencions públiques estan regulades per la Llei 38/2003 general de subvencions133.

- Ajut econòmic concedit per l’administració a les associacions, agrupacions, fundacions, etc. Per als seus fins socials134.

133 http://www.diba.es/flordemaig/oafm/cpc/documents/documents_juridics/llei_general_subvencions.pdf 134 Hernández, P. (1998): Petit diccionari crític-etimològic del sector associatiu del voluntariat de Barcelona. 300

entrades de l’A a la Z per acostar-se a la realitat del sector associatiu. 32 Dossier Barcelona Associacions, Barcelona. I elaboració pròpia.

125

4. Sobre la classificació tipològica

4.1. Introducció

L’heterogeneïtat de les organitzacions que formen el tercer sector quant a àrees temàtiques en què treballen i sobretot el fet que moltes entitats treballen simultàniament en diferents àmbits d’activitat són alguns dels aspectes que fan que elaborar una classificació tipològica sigui un fet sobre el que cal reflexionar.

A mesura que el tercer sector s’ha anat estructurant s’han diversificat les classificacions que es fan de les organitzacions. La diversitat de contextos dels diferents països a nivell econòmic, polític, social i cultural fa difícil pensar en una classificació uniforme que serveixi a nivell internacional. No obstant, han aparegut diferents alternatives que són adaptables a la realitat de cada país.

4.2. Classificació tipològica

L’elaboració d’una classificació tipològica resulta sempre complicada perquè existeixen un gran ventall de possibilitats i perquè les decisions a l’hora d’estructurar la classificació estan relacionades amb: diferents maneres de pensar, el lloc on s’hi posa més èmfasi, etc.

Per tal que la classificació tipològica sigui útil aquesta ha de tenir en compte la realitat tant de les entitats no lucratives catalanes així com també les necessitats que es tenen des dels diferents nivells de les administracions públiques.

La proposta de classificació tipològica que es presenta a continuació és el resultat de contrastar diferents classificacions a nivell internacional amb algunes que s’utilitzen a l’Estat espanyol i des de les administracions públiques catalanes. En els annexos podeu veure les diferents classificacions consultades en l’elaboració de la classificació tipològica.

126

Les entitats no lucratives de base que treballen a Catalunya s’agrupen en organitzacions de segon i tercer nivell en funció de l’àmbit territorial en què estan situades, en funció de si tenen o no voluntariat, segons la seva forma jurídica, o en funció de l’àmbit d’actuació de les entitats. Aquest darrer criteri és el més utilitzat des de les organitzacions i, existeixen federacions d’organitzacions que treballen en acció social, en medi ambient, en cooperació al desenvolupament, etc.

D’altra banda, tal i com s’ha vist en parlar dels Registres i censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya des dels departaments un dels criteris que més s’utilitza és l’àmbit d’especialització de les entitats. Hi ha un cens d’entitats d’educació ambiental, una base de dades d’organitzacions culturals, una base de dades d’organitzacions que treballen sobre immigració, etc.

Les administracions locals catalanes classifiquen també les entitats que tenen en els seus Registres segons l’àmbit d’actuació de les entitats. No obstant, utilitzen altres criteris de classificació addicionals com l’àmbit territorial d’actuació, forma jurídica, etc sobretot en el seu dia a dia a nivell intern , per exemple, per fer consultes sobre la realització d’activitats en una zona determinada.

Aquest apartat està dividit en tres parts. En primer lloc, es fa una aproximació a les diferents classificacions internacionals que s’han pres com a referència. En segon lloc, es presenta la forma d’utilització de la classificació tipològica, i en la darrera part es presenta una proposta concreta de classificació tipològica i un conjunt de criteris addicionals de classificació.

4.2.1. Els referents internacionals

Diferents autors han treballat en l’elaboració de classificacions de les organitzacions no lucratives a nivell internacional. Entre les classificacions tipològiques de referència es troba la que es va elaborar des de la Johns Hopkins University a principis dels anys 90 (veure annex 7). The International Classification of Nonprofit Organizations (ICNPO) va començar a prendre forma

127

a partir de la referència de l’International Standard Industrial Classification (ISIC) de les Nacions Unides. Aquesta classificació necessitava adaptar-se a la realitat del sector no lucratiu i per aquest motiu, en una primera fase, es va involucrar en el projecte al sector no lucratiu dels Estats Units, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Suècia, Japó, Hongria, Brasil, Ghana, Egipte, Índia i Tailàndia.

Aquesta classificació s’ha provat des de la seva creació en molts països amb diferents graus de desenvolupament econòmic, polític, legal, cultural així com de l’abast i del rol de tercer sector. Tot i això, la ICNPO no exclou que des dels diferents països s’adaptin les subclassificacions a la seva realitat.

La ICNPO utilitza l’activitat econòmica per elaborar la classificació. Les unitats de la classificació es diferencien d’acord amb el tipus de productes i serveis que ofereixen (educació, medi ambient, salut, etc.). Amb la base de a l’ISIC (Nacions Unides, 1990) la ICNPO classifica les organitzacions segons l’activitat econòmica principal que es mesura com aquella que consumeix la major part de despeses, establint dotze grups d’activitat principals:

Taula 18: Activitats econòmiques principals definides per la ICNPO

A més d’aquest referent estàndard també s’han consultat altres classificacions internacionals o esforços d’unificació o posada en comú de les classificacions per àmbits d’actuació. Per exemple, en el cas de l’Amèrica llatina, l’obra El Tercer Sector iberoamericano135 recull la realitat del sector a partir de la situació

135 El Tercer Sector iberoamericano (Tirant lo Blanch, 2001)

1) Cultura i oci 2) Educació i recerca 3) Salut 4) Serveis socials 5) Medi ambient 6) Desenvolupament i habitatge

7) Dret i incidència política 8) Intermediaris filantròpics i promoció del

voluntariat 9) Internacional 10) Religió 11) Associacions empresarials,

professionals i sindicats 12) Altres

128

en els diferents països, per cadascun dels quals s’ofereix una classificació de les entitats segons àmbits d’activitats (veure l’annex 7)

Tipologia de Dervelle

Aquesta nomenclatura considera no només l’activitat de l’associació sinó els grans àmbits de la vida col·lectiva en els quals la seva activitat s’insereix:

Taula 19: Classificació tipològica d’associacions segons Dervelle Funció Subfunció Agrupacions elementals

Associacions polítiques De caràcter general Moviments regionalistes Etc.

Associacions cíviques Clubs Associacions filantròpiques Etc.

Associacions religioses Amb finalitat de proselitisme

0. Vida pública

Etc.

De caràcter general Renovació pedagògica Etc.

Associacions de pares Primari i preescolar Secundari Etc.

Especial Ensenyament especial

1. Ensenyament. Formació

Etc.

De caràcter general

Investigació sobre cultura i vida social Gestió d’equipaments Etc.

Informació

Informació general Premsa Ràdios Etc.

2. Cultura. Vida

Etc.

3. Salut De caràcter general Investigació mèdica Higiene, biologia Etc.

129

Associacions especialitzades

Medicina general Psiquisme, càncer Etc.

De caràcter general Marginació social Associacions humanitàries Etc.

Malalties Handicaps Toxicòmans Etc.

Tercera edat Ajut a domicili Residències Etc.

4. Intervenció social

Etc.

De caràcter general Sobre vivenda

Associacions de propietaris De propietaris

Associacions de llogaters De llogaters 5. Vivenda

Etc.

De caràcter general De desenvolupament urbà

Transports urbans Associacions d’usuaris 6. Desenvolupament urbà

Etc.

De caràcter general Sobre ordenació del medi Etc.

Servei rural D’aigua potable 7. Desenvolupament rural

Etc.

Usuaris Transports per carretera Transport ferroviari

Correus Correus Telecomunicació

8. Transports i telecomunicacions

Etc.

De caràcter general D’acció econòmica 9. Defensa interessos econòmics / sindicals

Sindicats Consumidors Etc.

Comerciants En general

130

4.2.2. Forma d’utilització

L’elaboració d’una classificació de les organitzacions no lucratives és necessari que clarifiqui els criteris més rellevants que s’han de tenir en compte per tal de recollir el fet no lucratiu. Aquesta classificació s’ha elaborat tenint en compte que havia de ser una eina útil que servís a nivell transversal,: tant per als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com per a les administracions locals.

Tal i com s’ha dit en parlar de la situació actual dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya pel que fa als registres i censos d’entitats, la majoria recullen organitzacions d’un mateix àmbit, per exemple, immigració, medi ambient, cultura, etc. Es tracta, en definitiva, de classificacions que no recullen el fet no lucratiu en global sinó que treballen amb una part del, mateix.

La creació d’una classificació tipològica útil per a les administracions públiques i per a les entitats no lucratives és una manera d’impulsar la coordinació entre els diferents nivells de les administracions públiques i les organitzacions. A més, suposa un avenç en l’homogeneïtzació de criteris que facilita l’enteniment entre els diferents agents ja que compten amb definicions sobre el que s’inclou sota cadascun dels diferents àmbits d’actuació, activitats, ec.

Tot i que el plantejament inicial d’aquesta recerca era fer una classificació tipològica de les organitzacions mitjançant la realització del treball de camp es va veure que era necessari utilitzar altres criteris que també són importants per a les administracions a l’hora de treballar amb les organitzacions, tant en la realització de projectes, l’organització d’activitats, etc. Les classificacions que s’utilitzen en el món local i des de les administracions de la Generalitat de Catalunya haurien de poder-se adaptar a la que es proposa a continuació.

La classificació tipològica que es proposa tot seguit s’ha fet en funció de múltiples criteris. Tenint en compte les referències del context internacional, la

131

realitat dels departaments de la Generalitat de Catalunya i l’aproximació feta a les administracions locals es va triar l’àmbit d’actuació com el criteri principal per a l’elaboració de la classificació. Una organització, doncs, hauria de seleccionar, en primer lloc, l’àmbit d’actuació principal en què actua l’entitat. Per tal que la selecció de l’àmbit d’actuació principal pugui fer-se de manera sistemàtica una possible manera de triar podria ser tenir en compte el volum pressupostari destinat per l’organització a cada àmbit d’actuació.

A més les entitats, un cop han seleccionat un àmbit d’actuació principal poden triar una subcategoria dins d’aquest àmbit d’actuació. És a dir, una organització que treballa en l’àmbit cultural pot concretar en quin àmbit més específic està realitzant les seves accions.

Hi ha entitats que tenen àmbits d’actuació múltiples i, per tant, els resulta més complicat ubicar-se en un únic epígraf. Per aquest motiu, la classificació inclou un nivell de classificació anomenat: altres àmbits d’actuació. En aquest cas, les entitats poden seleccionar múltiples àmbits i prioritzar-los per tal que quedi reflectit si es tracta d’entitats que cobreixen molts àmbits o bé, si per contra es tracta d’un àrea molt concreta.

Des dels seus respectius àmbits d’actuació les entitats concreten les seves accions mitjançant diferents tipus d’activitats. Es planteja en aquesta classificació la possibilitat de seleccionar diferents activitats alhora que es fa una priorització d’aquestes. Així, es pot conèixer des de les pròpies organitzacions quines són les seves inquietuds i activitats quin tipus d’activitats els resulten més interessants.

Sovint les entitats estan interessades en saber quines organitzacions es troben a prop seu, quines treballen dins el seu àmbit d’actuació, de quines federacions podrien formar part, etc. A les administracions a nivell intern també els resulta útil poder fer consultes sobre organitzacins a partir de diferents criteris.

És important que la informació sobre les entitats que s’introdueixi en el marc d’una classificació tipològica es pugui creuar. Per exemple, cadascuna de les

132

entitats que treballen amb joves ho especificarà en determinar a quin col·lectiu s’adreça i, per tant, tot i que l’entitat sigui un sindicat, un esplai o un grup excursionista es podria disposar de totes les organitzacions juvenils fent un filtratge de la informació en funció d’aquest aspecte.

Per aquests motius s’han determinat una sèrie de criteris addicionals en aquesta classificació tipològica . Es consideren criteris rerllevants aspectes com:

- col·lectiu a què s’adreça l’organització

- forma jurídica

- àmbit territorial d’actuaci

- presència de voluntariat

- nivell intern d’organització (seu/delegacions)

- nivell organitzatiu de l’entitat (base/segon nivell/tercer nivell)

- a qui s’ofereixen els serveis

A continuació es presenta detalladament les diferents fases de classificació tipològica que fins ara s’han esbossat.

4.2.3. Classificació segons àmbit d’actuació Tal i com s’ha dit a l’inici d’aquest apartat s’ha definit un primer nivell pel que fa a l’àmbit d’actuació de caràcter més genèric i un segon nivell més específic en cadascun dels àmbits d’actuació principals.

Per tal d’arribar a un primer nivell de classificació es va treballar amb les diferents classificacions existents tant a nivell internacional com en la Generalitat de Catalunya i en les administracions locals. La classificació tipològica que es presenta tot seguit compta amb 8 àmbits d’actuació principals que engloben tot tipus d’organitzacions.

133

ACCIÓ SOCIAL

Per fer la classificació d’entitats d’aquest grup s’ha treballat a partir dels subsectors d’activitat del Llibre blanc del tercer sector cívico-social (disponible a l’annex 7) junt amb les referències comentades amb els punts anteriors i les emprades pels propis registres administratius consultats.

Dins l’àmbit de l’acció social s’ha inclòs el camp de la salut, que és força ampli i engloba multiplicitat d’entitats d’alcoholisme, de drogodependents, de discapacitats, de malalties, etc. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) per salut s’entén la capacitat de desenvolupar el propi potencial personal i respondre de forma positiva als reptes de l’ambient. Es tracta d’un model dinàmic i que té un aspecte social que el relaciona amb l’entorn de la persona.

El Departament de Salut té ordenades les seves entitats segons la classificació que podeu trobar en l’annex 5. En un primer moment, es va valorar la possibilitat d’incloure un àmbit d’actuació 1 que fes referència a la salut. Aquesta possibilitat, però, es va descartar perquè es considera més aclaridor incloure aquestes organitzacions dins de l’àmbit d’acció social atès que les pròpies entitats, tot i tenir en comú que treballen en l’àmbit de la salut, tenen un caràcter i una funció social.

Les organitzacions que estan formades per dones treballen normalment transversalment sobre diferents àmbits temàtics. Per aquest motiu, no s’han considerat com a una tipologia en sí mateixa, dins de les organitzacions d’acció social, sinó que la forma de classificació de cadascuna d’elles depèn de les temàtiques treballades per l’organització. És a dir, no es té en compte el col·lectiu a què s’adreça l’entitat sinó en quina temàtica treballa (un dels passos posteriors del sistema de classificació que es presenta consisteix en determinar el col·lectiu a què s’adreça l’organització). Així es poden trobar entitats formades per dones que treballen en l’àmbit de la salut, el lleure, l’educació, etc. Tot i això, s’observa que, generalment, són les organitzacions formades per dones les que

134

treballen en temes de violència de gènere ja que aquesta problemàtica afecta majoritàriament a aquest col·lectiu.

Quan es parla d’entitats de gent gran, d’immigrants o d’infància i joventut dins les organitzacions d’acció social es fa referència a aquelles entitats que treballen directament amb aquests col·lectius amb una vessant social i de suport, especialment en els casos de tractar-se de grups en risc social o una problemàtica associada. Tal i com succeeix en el cas de les dones, també existeixen entitats que treballen amb aquests de manera transversal des d’altres àmbits temàtics: cultura, iniciatives comunitàries, etc. Per entendre la classificació i utilitzar-la de manera útil cal que es vegi, d’una banda, qui forma les entitats, amb qui treballen aquestes entitats, però sobretot l’àmbit d’actuació o temàtica de les activitats que es realitzen per aquests destinataris, ja que aquestes tipologia és el primer element de classificació. Sovint, però, l’àmbit temàtic en què treballa l’entitat determina el col·lectiu a què s’adreça o que forma l’entitat, la vinculació és molt estreta.

Dins aquest àmbit temàtic, les entitats es classifiquen en el segon nivell en:

Taula 20: Classificació d’entitats per àmbit temàtic en el segon nivell

1) Discapacitats 2) Drogodependents 3) Gent gran 4) Immigració 5) Infància i joventut

6) Integració i inserció 7) Malalties 8) Quart Món 9) Violència de gènere 10) Altres

135

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Dins l’àmbit de Cooperació internacional s’inclouen aquelles entitats que treballen per la millora, ajuda i desenvolupament del països en condicions més desfavorides al Tercer Món. Per tant, el seu àmbit d’actuació -o més aviat, els “beneficiaris”- està a nivell internacional.

Per tal de realitzar la classificació interna d’aquesta tipologia, s’ha emprat com a referència el llistat de tipologies de projectes que s’utilitza per la pròpia Agència de Cooperació de la Generalitat de Catalunya. Així, encara que una mateixa entitat pugui treballar en diferents àrees, caldria determinar quin és l’àmbit prioritari i principal en què treballa. Un criteri que es pot utilitzar per determinar-ho consisteix en veure quin àmbit té un pes major sobre el seu volum d’activitat. La resta d’activitats que realitzi l’entitat s’inclouran entre els altres àmbits d’actuació de l’organització.



1) Activitats relacionades amb el Deute Extern

2) Ajuda d'emergència 3) Comerç just 4) Gènere 5) Infraestructura econòmica i serveis

6) Medi ambient 7) Polítiques socials 8) Programes governamentals i

subministrament de béns 9) Sectors productius 10) Altres

136

CULTURA

El món associatiu i no lucratiu en general destaca per la presència de gran nombre d’organitzacions que treballen per la promoció i foment de la cultura. Dins aquest àmbit d’actuació s’inclouen tant les entitats que organitzen activitats lligades a cultures i tradicions de pobles, col·lectius, regions, etc. i especialment la pròpia (cultura popular i folklore); com també les organitzacions que es dediquen a l’àmbit cultural vinculat a la promoció de les arts en tot el seu ventall de possibilitats.

Així, per l’elaboració de la classificació s’ha comptant amb el referent del llistat de sectors proporcionat pel Departament de Cultura, que estava força centrat en l’àmbit de la cultura popular i tradicional, i s’ha complementat amb altres directoris.

És destacable en aquest àmbit que, en el cas de Catalunya i, tal i com ho reflecteix la base de dades del Departament de Cultura, les organitzacions que tenen a veure amb la cultura popular tenen un pes força important.



1) Art 2) Arts escèniques 3) Ateneus i centres culturals 4) Audiovisuals i comunicació 5) Centre d’estudi i recerca

6) Cultura i llengua catalana 7) Cultura popular i tradicional 8) Cultures estrangeres i

multiculturalitat 9) Música 10) Altres

137

EDUCACIÓ I FORMACIÓ

L’educació i recerca són un dels àmbits de la classificació internacional de la ICNPO i s’ha tingut també en compte la realitat catalana en aquest sentit per a la definició d’aquest àmbit.

L’educació Inclou els diferents àmbits que tenen a veure amb les organitzacions que incideixen en el desenvolupament intel·lectual i ètic de la persona, ja sigui des de la perspectiva de la formació (reglada, no reglada o del lleure) com en l’àmbit relacionat amb les necessitats dels col·lectius d’estudiants (AMPA’s, associacions d’estudiants, etc.)

Tots aquelles entitats amb activitats vinculades a l’àmbit educatiu es desglossen en aquest àmbit. Així, agrupa les entitats que es situen al voltant del mar educatiu formal, com poden ser per exemple sindicats o associacions d’alumnes, associacions de mares i pares d’alumnes, etc.; però també les que treballen en l’educació en el lleure perquè el seu pes és molt important al territori català. S’inclourien també en aquest àmbit els moviments de renovació pedagògica.



1) AMPA’s 2) Educació en el lleure 3) Estudiants 4) Educació no reglada 5) Educació reglada 6) Altres

138

ESPORTS

L’esport es pot definir com una activitat que ajuda a la formació de la persona tant en l’aspecte físic com en el personal. El Registre d’Entitats d’Esports té classificades les organitzacions a partir d’un llistat d’organitzacions força exhaustiu en què es detallen les diferents modalitats d’esport (veure annex 5). Per tal de simplificar la classificació, s’ha mantingut la classificació segons aquest criteri, però agrupant categories que representaven modalitats similars, o bé agrupant les més minoritàries.

En aquesta classificacio no s’han separat els esports segons si es realitzen per disminuïts o no perquè aquest fet apareixerà en determinar a quin col·lectiu s’adreça l’esport concret.

Dins aquest àmbit temàtic, les entitats es classifiquen en el segon

nivell en:


1) Aèria 2) Aquàtics 3) Arts marcials 4) Atletisme 5) Automobilisme 6) Bàdminton 7) Bàsquet 8) Beisbol 9) Boxa 10) Caça 11) Ciclisme 12) Culturisme 13) Escacs 14) Esgrima

15) Espeleologia 16) Esports d'hivern 17) Esquaix 18) Excursionisme 19) Futbol 20) Futbol americà 21) Gimnàstica 22) Golf 23) Halterofília 24) Handbol 25) Hípica 26) Hoquei 27) Lluita 28) Motociclisme

29) Natació 30) Patinatge 31) Pesca 32) Rugbi 33) Salvament 34) Socorrisme 35) Subaquàtics 36) Tenis 37) Tenis taula 38) Tir 39) Voleibol 40) Altres 41)

139

INICIATIVES CIVILS I COMUNITÀRIES

Entre les associacions i fundacions catalanes el treball es centra en múltiples vessants, i una d’elles és el fet de crear grups i comunitats amb interessos i objectius comuns. Així, dins el grups s’agrupen entitats que treballen en diferents àmbits en la defensa d’interessos i drets cívics, entre alguns dels quals la comunitat on es situen és un dels elements d’agrupament.

Per tant, dins aquest àmbit s’inclouen entitats com: associacions de veïns, xarxes cíviques, organitzacions de consumidors i usuaris, grups per la defensa de drets cívics, grups per la defensa de la pau, o per la prevenció i resolució de conflictes. Alhora també es consideren iniciatives comunitàries aquelles que es vinculen amb partits polítics, o entitats que es creen per tal d’unir grups amb aficions o culte religiós comú.

Per tal de determinar el segon nivell de classificació temàtica, s’han emprat diferents directoris i registres, amb la base de la classificació utilitzada des de la Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat del Departament de Benestar i Família.



1) Aficions 2) Associacions de veïns 3) Xarxes cíviques 4) Consumidors i usuaris 5) Drets cívics 6) Pau 7) Polítiques 8) Prevenció i resolució de conflictes 9) Religioses 10) Altres

140

MEDI AMBIENT S’ha tingut en compte a l’hora de definir els àmbits temàtics relacionats amb el medi ambient, el concepte de sostenibilitat entès com a la necessitat de tenir en compte variables socials, econòmiques i polítiques.

Dins la categoria de medi ambient s’inclouen totes aquelles organitzacions que treballen en temes relacionats amb la naturalesa i territori, ecologia i ús dels recursos, món animal i vegetal. Per tant, es troben temàtiques ben diverses: agricultura ecològica i alimentació, ordenació del territori, educació ambiental, reivindicació i campanyes en temes relacionats, defensa de paratges naturals i espècies protegides, defensa dels drets dels animals, foment del reciclatge i consum responsable, etcètera.

Es tracta d’un sector força ben delimitat a primer nivell, si es compara amb la situació que es donava en altres casos, però de nou és habitual que les entitats que treballen en el camp del medi ambient treballin en diferents subsectors temàtics en paral·lel. Alhora, també cal destacar que diverses entitats que no centren el medi ambient com a temàtica principal, sí realitzen algunes entitats vinculades, com a tema tranversal i, per tant, podran posar-les entre els altres àmbits d’actuació de les seves entitats.



1) Agricultura ecològica i alimentació 2) Boscos, incendis forestals i reforestació 3) Ciutats i ecologia urbana 4) Consum responsable 5) Defensa d'animals i plantes 6) Economia sostenible 7) Educació ambiental 8) Energies renovables

9) Gestió de residus 10) Impacte ambiental 11) Mobilitat sostenible 12) Ordenació del territori 13) Recerca ambiental 14) Salut ambiental 15) Ús de l'aigua 16) Altres

141

PROFESSIONALS, EMPRESARIALS I SINDICALS

Es tracta de les entitats que treballen per la promoció, regulació, i defensa de drets d’empresaris, professionals i treballadors. S’agrupen sindicats i les diferents associacions de professionals i d’empresaris classificades en funció del sector econòmic d’activitat. S’ha utilitzat la classificació que es fa servir al Departament de Treball segons les activitats econòmiques del CNAE.

Algunes d’aquestes organitzacions, com per exemple, les de comerciants estan molt implicats en activitats que van més enllà del seu àmbit propi d’actuació i prenen un paper rellevant dins les activitats dels barris, carrers, etc.



1) Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials

2) Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

3) Administració Pública, defensa i seguretat social obligatòria

4) Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 5) Altres activitats socials i de serveis

prestats a la comunitat; serveis personals 6) Comerç i reparacions 7) Construcció

8) Educació 9) Hoteleria 10) Indústries extractives 11) Indústries manufactureres 12) Llars que ocupen personal domèstic 13) Mediació financera 14) Organismes extraterritorials 15) Pesca 16) Producció i distribució d'energia 17) Transport, emmagatzematge i

comunicacions 18) Altres

142

Taula 28: Resum de classificació tipològica (àmbits 1 i 2)

ÀMBIT 1 ÀMBIT 2 ACCIÓ SOCIAL Discapacitats Infància i joventut Violència de gènere Drogodependents Integració i inserció Altres Gent gran Malalties Immigració Quart Món COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Activitats relacionades amb el Deute Extern

Infraestructura econòmica i serveis Sectors productius

Ajuda d'emergència Medi ambient Altres Comerç just Polítiques socials

Gènere

Programes governamentals i subministrament de béns

CULTURA Art Centre d’estudi i recerca Música Arts escèniques Cultura i llengua catalana Altres Ateneus i centres culturals Cultura popular i tradicional

Audiovisuals i comunicació Cultures estrangeres i multiculturalitat

EDUCACIÓ I FORMACIÓ AMPA's Estudiants Educació reglada Educació en el lleure Educació no reglada Altres ESPORTS Aèria Esgrima Motociclisme Aquàtics Espeleologia Natació Arts marcials Esports d'hivern Patinatge Atletisme Esquaix Pesca Automobilisme Excursionisme Rugbi Bàdminton Futbol Salvament Bàsquet Futbol americà Socorrisme Beisbol Gimnàstica Subaquàtics Boxa Golf Tenis Caça Halterofília Tenis taula Ciclisme Handbol Tir Culturisme Hípica Voleibol De disminuïts Hoquei Altres Escacs Lluita INICIATIVES CIVILS I COMUNITÀRIES Aficions Drets cívics Religioses Associacions de veïns Pau Altres Xarxes cíviques Polítiques Consumidors i usuaris Prevenció i resolució de conflictes MEDI AMBIENT Agricultura ecològica i alimentació Educació ambiental Recerca ambiental

143

Boscos, incendis forestals i reforestació Energies renovables Salut ambiental

Ciutats i ecologia urbana Gestió de residus Ús de l'aigua Consum responsable Impacte ambiental Altres Defensa d'animals i plantes Mobilitat sostenible Economia sostenible Ordenació del territori PROFESSIONALS, EMPRESARISALS I SINDICALS

Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials Construcció Mediació financera

Activititats sanitàries i veterinàries, serveis socials Educació

Organismes extraterritorials

Administració Pública, defensa i seguretat social obligatòria Hoteleria Pesca

Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura Indústries extractives

Producció i distribució d'energia

Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals Indústries manufactureres

Transport, emmagatzematge i comunicacions

Comerç i reparacions Llars que ocupen personal domèstic Altres

4.2.3. Activitats

Des dels seus respectius àmbits d’actuació, les entitats poden realitzar activitats de caire força divers que haurien de contemplar-se per poder classificar les entitats també segons aquest criteri.

Entre les activitats que acostumen a desenvolupar-se s’inclouen: sensibilització, intervenció, difusió, formació, incidència, formació, etc. Per a les organitzacions seria útil i alhora suggeridor comptar amb el llistat d’activitat per poder fer-ne una selecció de les que més s’ajusten al perfil de la seva entitat.

4.2.4. Altres criteris addicionals de classificació

Com s’ha dit a l’inici d’aquest apartat resulta complicat recollir totes les peculiaritats de les entitats no lucratives a partir d’una classificació tipològica. Per aquest motiu, es proposen uns criteris addicionals de classificació que serveixen per tenir una imatge més propera de les entitats.

144

La selecció d’aquests criteris s’ha fet tenint en compte la realitat de les entitats no lucratives catalanes. Per tant, segons quina sigui l’evolució del tercer sector català, del marc legal, etc., seria necessari ampliar / reduir els criteris utilitzats.

145

. Forma jurídica de l’entitat

Les diferents entitats registrades als Registres dels diferents departaments i organismes presenten una multiplicitat de formes jurídiques. Així, cada entitat s’hauria d’assignar segons la seva naturalesa segons es tracti de:

Taula 29: Naturalesa de les entitats 1) Associació 2) Fundació 3) Entitat religiosa 4) Entitat no inscrita 5) Altres

El marc legal sota el que actuen les entitats varia en funció de la seva forma jurídica. El funcionament dels òrgans de govern, la normativa fiscal o la finalitat de l’organització són diferents en funció de la forma jurídica.

A continuació s’inclou el marc legislatiu de les diferents formes jurídiques preses per les organitzacions:

Associació: Llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i derogació parcial de diverses lleis relatives a entitats

públiques i privades en matèria de personal Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació Reglament d'organització i funcionament del Registre d'associacions: Decret 206/1999, de 27 de

juliol Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (modificada per la Llei 11/2005, de 7 de juliol,

publicada al DOGC, núm. 4427, de 15.7.2005)

146

Fundació: Llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i derogació parcial de diverses lleis relatives a entitats

públiques i privades en matèria de personal Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions (modificada per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, publicada

al DOGC núm. 4179, de 21 de juliol de 2004 i per la Llei 11/2005, de 7 de juliol, publicada al DOGC, núm. 4427, de 15.7.2005)

Decret 37/1987, de 29 de gener, pel qual s'aprova la Instrucció per a l'organització i el funcionament del Protectorat de la Generalitat sobre les fundacions privades de Catalunya

És important fer dues observacions relacionades amb la forma jurídica de les organitzacions que són importants quan es parla de la coordinació de registres i censos d’entitats.

La Generalitat de Catalunya no té competències sobre les entitats religioses i, per aquest motiu, aquestes organitzacions han d’inscriure’s al Registro de Entidades Religiosas dins la Dirección General de Asuntos Religiosos del Ministeri de Justícia136. Durant la realització del treball de camp ha quedat palès que sobretot des de les administracions locals es treballa transversalment amb tot tipus d’entitats, i estan contínuament en contacte amb aquestes organitzacions.

Hi ha entitats que actuen sense estar registrades. Caldria valorar si és necessari considerar també aquestes entitats al registre, i en quins aspectes, per quins motius, quin és el seu impacte, etc.

Àmbit territorial

L’àmbit territorial d’una entitat s’ha determinar entenent que el d’un nivell superior engloba els inferiors, és a dir, que una organització que treballa a nivell

136 Més informació sobre el Registro de Entidades Religiosas a: http://www.mju.es/asuntos_religiosos/img013.htm

147

municipal potser actua també en alguns dels seus programes en un districte o barri concret. És a dir, s’ha pres la unitat geogràfica superior en què treballa l’entitat mare, però no implica que totes les accions que es realitzin tenen com a abast el global de l’àmbit determinat.

Les diferents categories d’àmbit territorial es recullen en la següent taula:

Taula 30: Categories d’àmbit territorial Barri o districte

Municipal

Comarcal

Provincial

Diòcesi

Autonòmic o nacional

Estatal

Internacional

Per tant, algunes de les categories coincideixen amb la distribució geogràfica (o ordenació territorial de les administracions públiques), mentre que altres es vinculen a altres factors. Per exemple, l’àmbit territorial d’actuació de les entitats religioses són les diòcesi que és la manera com s’organitza l’Església a l’Estat espanyol.

En cadascun dels àmbits territorials caldria crear un segon nivell d’especificació per determinar el detall de l’àmbit seleccionat. Per exemple, si es treballa a nivell municipal s’hauria de poder seleccionar entre el llistat de municipis catalans. Si es treballa a nivell internacional, s’hauria de poder seleccionar entre el llistat de països existents.

Col·lectiu a què s’adrecen les entitats

Tal i com s’ha dit en parlar d’alguns àmbits d’actuacio hi ha organitzacions que estan formades per col·lectius concrets i que poden treballar en diferents àmbits

148

d’actuació. Així, per exemple, una organització adreçada a les dones pot treballar en l’àmbit cultural i, per tant, no estaria inclosa en l’àmbit social però sí que es podria reflectir que s’adreça a les dones mitjançant un criteri específic en què es pogués fer explícit.

Entre altres col·lectius es poden trobar:

Taula 31: Classificació de col·lectius a qui s’adrecen les entitats Disminuïts

Dones

Gent gran

Infants

Joves

Etc

Presència de voluntariat

Un dels fets diferencials de les entitats no lucratives és el voluntariat. Tot i això, la presència de voluntariat no és homogènia. Hi ha organitzacions en què el voluntariat està present únicament en l’òrgan de govern. D’altres, en canvi, treballen en el seu dia a dia, colze a colze amb els voluntaris posant en marxa nous programes, noves activitats, dinamitzant la vida de l’entitat, donant suport administratiu a l’organització, etc. Davant de la diversitat de maneres d’entendre el voluntariat a les entitats es cerca l’encaix entre les expectatives de l’entitat i el voluntariat.

Si es volen fer comparatives entre organitzacions amb o sense presència de voluntariat, si es volen recollir experiències de voluntariat, si es volen encetar programes de formació per a les entitats que treballen amb voluntariat, etc, resulta molt útil poder classificar les entitats en funció d’aquest criteri.

149

Nivell intern d’organització (seus/delegacions)

La complexitat que es dóna en l’organització interna d’una mateixa entitat no lucrativa depèn de l’àmbit d’actuació territorial en què es porta a terme l’activitat, dels àmbits d’activitat en què treballa l’organització, de la dimensió organitzativa, etc.

Les entitats ubicades en diversos municipis o comarques simultàniament acostumen a desenvolupar la seva tasca mitjançant delegacions territorials. Aquest és el cas per exemple, d’algunes organitzacions de malalts, d’algunes entitats d’educació en el lleure, i, en definitiva, de moltes entitats que articulen la seva feina mitjançant la coordinació de les diferents unitats distribuïdes en el territori. Les administracions locals, doncs, tenen un especial interès en tenir informació sobre les seus i delegacions de les entitats.

En l’actualitat, el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya inscriu al Registre únicament l’organització “mare”, la seu de l’organització. Les delegacions d’una organització, doncs, no necessàriament tenen forma jurídica sinó que l’organització mare delega la personalitat en la delegació. Aquest fet suposa una limitació a l’hora de conèixer totes les organitzacions que no tenen personalitat jurídica pròpia. Per aquest motiu es planteja fer una categorització de les entitats segons aquest criteri.

Alguns departaments, però, que estan en relació amb les associacions treballen alhora amb seus i delegacions d’una mateixa organització. Així, tot i que la missió de seus i delegacions es comparteix perquè ambdues formen part d’una mateixa entitat, la seva vida organitzativa es dóna en paral·lel. És a dir, la realització de programes i activitats tot i que acostumen a regir-se per unes línies comuns d’actuació s’organitzen, s’executen i s’avaluen de manera independent.

Les delegacions, poden tenir formes jurídiques independents de la seu o bé, comptar amb personalitat jurídica delegada, de manera, que prenen la forma jurídica de l’entitat mare.

150

Taula 32: Forma jurídica de les entitats Seu principal

Delegació amb personalitat jurídica pròpia

Delegació amb personalitat jurídica delegada

Nivell organitzatiu

Aquest factor està vinculat al nivell organitzatiu dins el sector i les vinculacions amb altres entitats, de manera que les entitats poden classificar-se en:

- Entitats de primer nivell o organitzacions de base: tenen contacte directe amb els usuaris/beneficiaris de les seves actuacions.

-- Entitats de segon nivell: es tracta d’organitzacions (coordinadores, lligues, federacions, etc) que representen a un grup d’entitats de primer nivell. Els motius d’agrupació poden ser el treball en una mateixa àrea geogràfica, compartir àmbits temàtics d’actuació similars, coincidir en aspectes interns o de gestió de les entitats (com el fet de comptar amb voluntariat o per exemple treballar sota una mateixa forma jurídica), etc.

- Entitats de tercer nivell: són agrupacions d’entitats de segon nivell que actuen sobretot en aspectes d’interlocució amb administracions públiques, com a impulsores de línies d’actuació comunes a nivell sectorial, etc.

La importància d’aquest criteri de classificació radica sobretot en què atès que les organitzacions de segon i tercer nivell representen altres entitats i que, per tant, la recollida d’informació, no només del nivell organitzatiu de l’entitat sinó sobre el llistat de membres seria molt útil per a conèixer com s’estructuren les entitats no lucratives a Catalunya.

Taula 33: Tipus d’organitzacions Organitzacions de base

Organitzacions de segon nivell

Organitzacions de tercer nivell

151

A qui s’adrecen les activitats de l’entitat?

Segons el públic objectiu de les organitzacions, poden classificar-se en tres grups:

- Organitzacions en què les activitats es fan per als seus membres (interès particular):

Es tracta d’entitats en què la totalitat de les seves activitats es fan per a les persones/entitats que són membres de l’organització. És a dir, que la projecció o impacte és a nivell intern, prèvia una formalització de la relació dels membres que pot vehicular-se pel fet d’associar-se, pagar una quota periòdica, apuntar-se a les activitats que es preparen a l’organització...

Per exemple, en el cas de les entitats esportives acostuma a ser obligatori formar part de l’entitat per poder fer esport, en una entitat coral cal ser membre per poder cantar-hi, en un esplai les activitats que es duen a terme són per als nens que hi estan apuntats, etc. No obstant, aquest fet no exclou que puntualment una persona que no sigui membre de l’entitat pugui participar d’alguna de les activitats, o que l’entitat no pugui realitzar de manera més excepcional activitats obertes.

- Organitzacions en què les seves activitats s’adrecen al públic en general:

Per exemple, en una organització que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social en un barri determinat no es necessita ser soci de l’entitat per participar dels programes o activitats duts a terme, una entitat que treballa per la dinamització social adreça també les seves activitats a la població en general.

- Organitzacions en què les major part d’activitats s’adrecen als membres però existeixen casos en què s’adrecen al públic en general

152

Taula 34: Resum d’altres criteris addicionals de classificació

Forma jurídica

• Associació

• Fundació

• Entitat religiosa

• Entitat no inscrita

• Altres

Àmbit territorial

• Barri o districte

• Municipal

• Comarcal

• Provincial

• Diòcesi

• Autonòmic o nacional

• Estatal

• Internacional

Col·lectiu a qui s’adreça

• Disminuïts

• Dones

• Gent Gran

• Infants

• Joves

• Etc...

Presència de Voluntariat • Sí

• No

Nivell intern d’organització

• Seu principal

• Delegació amb personalitat

jurídica pròpia

• Delegació am personalitat

jurídica delegada

Nivell organitzatiu

• Organitzacions de base

• Organitzacions de segon nivell

• Organitzacions de tercer nivell A qui s’adrecen les activitats de

l’entitat

• Interès particular

• Públic en general

153

5. Eixos clau per l’estructuració del Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats

L’anàlisi de la situació actual ha posat de manifest un interès compartit des dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals per disposar d’informació sobre les entitats no lucratives dins d’un marc que pugui esdevenir comú per a tots.

A aquest marc comú se l’anomenarà d’ara en endavant, Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats. Per tal de determinar com s’hauria de configurar aquest nou sistema s’han identificat una sèrie d’eixos clau sobre els que caldria treballar a l’hora de definir la forma que hauria de prendre aquest Sistema Integrat.

El fet que s’hagi subratllat la importància d’aquests eixos no vol dir que siguin els únics que s’han de tenir presents. Sens dubte, la complexitat d’un procés d’aquestes característiques fa que hi hagi múltiples aspectes a considerar però s’ha intentat fer una síntesi amb la que es pretén donar suport en la reflexió sobre alguns dels temes més rellevants.

154

5.1. Entitats incloses al Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats

La creació d’un sistema coordinat de Registres i censos d’entitats requereix que es defineixi quines entitats formen part del mateix. Hi ha tres possibilitats principals:

- Existència de Registres i censos separats segons la forma jurídica El criteri per estructurar les entitats en aquest cas estaria condicionat pel marc legal que regula cada tipus d’organitzacions.

L’àmbit d’actuació de l’organització passaria a ser un criteri de classificació secundari de manera que seria difícil saber quines organitzacions treballen sobre un àmbit concret perquè la informació estaria dispersa en diferents Registres i censos separats sense que hi hagués cap espai en què s’integrés aquesta informació.

- Inclusió d’organitzacions inscrites i entitats amb personalitat jurídica delegada. Aquesta situació vol dir que tenen cabuda aquelles organitzacions que hagin fet una inscripció prèvia en algun dels Registres Oficials de la Generalitat de Catalunya. A més, les entitats que formen part d’alttres organitzacions i que tenen personalitat jurídica pròpia també podrien estar integrats en aquest sistema.

Les administracions públiques comptarien amb les dades i la informació sobre totes aquelles organitzacions que actuen en representació d’una mateixa entitat. Així, la visió de com s’estructuren les organitzacions internament i a nivell territorial, i quin tipus de relació s’estableix entre l’entitat mare i aquelles en què delega la seva personalitat seria molt més propera a la realitat. D’altra banda,

Separats per forma jurídica (Associacions, Fundacions, ...)

Entitats inscrites o amb personalitat jurídica delegada

Tot tipus d’Entitats No Lucratives (formes jurídiques, inscrites o no, ...)

155

aquest fet solucionaria la problemàtica que tenen alguns organismes de la Generalitat que treballen en gran mesura amb entitats que tenen personalitat jurídica delegada.

-Tot tipus d’entitats no lucratives

El sistema creat recolliria el fet no lucratiu des d’una perspectiva global. El fet que el sistema s’obrís a les organitzacions no inscrites suposa un canvi força important respecte la resta de situacions de l’eix.

Alguns departaments i algunes administracions locals han posat de manifest que mantenen contacte amb organitzacions que no estan inscrites en cap dels Registres Oficials. La incorporació de les entitats no inscrites en un Sistema Integrat recolliria aquesta realitat ja que possibilitaria que els diferents departaments i ens locals detectessin aquelles entitats no inscrites i en funcionament que formin part del Sistema Integrat.

156

5.2. Grau de coordinació interdepartamental

L’estructuració d’un Sistema Integrat dels Registres i censos d’entitats pot prendre diferents formes, la qual cosa comporta diferents graus de coordinacio entre els departaments.

En un sistema totalment descentralitzat els diferents departaments autogestionarien la informació incorporada dins el sistema. Aquesta situació s’oposa a l’existència d’un sistema centralitzat i únic en què tota la informació relativa a les entitats es gestionaria des d’un mateix ens que necessitaria de l’autorització dels diferents departaments i organismes que tinguessin competències per prendre determinat tipus de decisions.

L’existència d’un sistema totalment descentralitzat suposa que la responsabilitat que té cadascun dels departaments en el manteniment de la informació sobre les entitats amb què es relaciona es molt alta. En canvi, un sistema completament centralitzat pautaria més l’execució de les responsabilitats dels diferents organismes i departaments alhora que multiplicaria els processos administratius i de gestió sent fonamental en aquest cas l’establiment de mecanismes per evitar la ralentització de processos.

Entre aquestes dues situacions es plantegen dues possibilitats intermitges. La creació d’un organisme de gestió transversal implicaria que tot i que els diferents departaments mantindrien les seves competències quant a modificació d’informació relativa a entitats, etc, aquest organisme s’encarregaria de la coordinació entre els departaments vetllant perquè el Sistema Integrat funcioni i sigui útil a les entitats, a les administracions locals i al conjunt de la Generalitat de Catalunya.

Centralitzat i únicTotalmentdescentralitzada

Multiplicitat de censos i Registres

Organisme de gestió transversal

157

5.3. Manteniment i actualització de la informació

L’actualització de la informació garanteix l’existència de dades que responen a la realitat de les organitzacions que estan vives i que, per tant, realitzen activitats.

Quan no hi ha cap obligació per part de les entitats d’actualitzar la informació i des de les administracions públiques no es dóna un seguiment resulta molt difícil garantir que les dades que es tenen continuen essent vàlides. Les possibilitats de comptar amb informació actualitzada depenen completament en aquest cas de la voluntat i proactivitat de les entitats.

Si la informació sobre les entitats no es trobés dispersa o en múltiples departaments de la Generalitat i ens locals, la comunicació dels canvis que es donen a les organitzacions seria suficient sempre que hi hagués una consciència generalitzada de la importància de tenir la informació actualitzada.

Les administracions podrien establir una obligatorietat d’actualització periòdica per tal que les entitats poguessin dur a terme determinats tràmits amb elles com, per exemple, l’adjudicació de subvencions.

L’obligatorietat d’actualitzar periòdicament la informació sobre l’organització proporciona dades fiables tant a les entitats com a les administracions públiques però alhora suposa una imposició a les entitats de la qual se n’hauria de considerar la viabilitat legal. En el seu dia a dia, les organitzacions podrien cercar altres entitats que treballen en el mateix àmbit d’actuació, territorial, etc. I les administracions tindrien també tot tipus d’informació.

Obligatorietat de comunicar elscanvis

Obligatorietatgenérica d’actualitzarperiòdicament les dades

Cap obligació o seguiment

Obligatorietatcondicionada/selectiva actualització periódica

158

5.4. Dades a comunicar

En el procés d’actualització d’informació, no només cal reflexionar sobre com es duu a terme aquest procés, qui se’n fa càrrec o quin és el grau d’obligatorietat d’actualitzar la informació de les entitats. A més de determinar si l’actualització de la informació és un deure generalitzat o no s’ha de determinar quina informació hauria de ser actualitzada en cada cas.

L’actualització de dades de les organitzacions pot fer-se a quatre nivells: dades d’identificació, dades de govern, dades operatives i dades econòmiques. L’actualització únicament de les dades identificatives planteja un escenari en què la cultura de transparència és molt baixa. L’altre extrem de l’eix en què les entitats comuniquen quins són els projectes que duen a terme, quines són les seves activitats i quin és el tipus de finançament que tenen implica que la transparència es considera fonamental tant des del punt de vista de les administracions públiques com des del punt de vista de les organitzacions.

5.5. Altres eixos rellevants a considerar

Grau de coordinació amb les administracions locals

Tal i com s’ha anat veient al llarg d’aquesta recerca, el món local juga un paper essencial a l’hora de facilitar la fluïdesa comunicativa entre els diversos agents implicats. La seva condició de proximitat i major accessibilitat a les entitats fa que, en molts casos pugui plantejar-se la seva actuació com a mitjancer i conductor de les informacions. És per això que el model proposat deixa marge a les administracions locals i no preveu una excessiva centralitat.

Dades identificatives+ de govern+ operatives(projectes i activitats)

Dadesidentificatives+ de govern+ operatives+ econòmiques

Dadesidentificatives

Dades identificatives+ de govern

159

Alhora, però, s’ha de garantir que les modificacions sobre la informació de les entitats segueixi unes normes de seguretat per garantir la veracitat de les dades.

Grau de coordinació amb les entitats

S’ha de tenir en compte que les entitats són la part essencial dels Registres i Censos, per tant, la bona coordinació i el contacte continu amb aquestes és un element prioritari. La facilitació de vies de comunicació àgils i de fàcil accés per a les entitats fa que el fet d’actualitzar les dades o de posar-se en contacte amb qualsevol Administració Pública no suposi una tasca feixuga i complicada.

En la mesura en què les dades dels Registres i Censos estiguin actualitzades i en què les entitats se sentin implicades en el procés i disposin d’informació fiable sobre altres entitats utilitzaran la informació dels Registres i Censos com a eina dinamitzadora de la xarxa associativa.

Marc legal

A l’hora d’aplicar els canvis que suposa la millora de la coordinació dels registres i censos d’entitats s’ha de tenir en compte el marc legal actual. És a dir, s’ha de conèixer com funcionen i com estan estructurats els Registres Oficials i a través de quines lleis es regeixen, per tal de contemplar els possibles canvis afecten directament a la legislació actual.

Els recursos necessaris on s’inclou: recursos econòmics, recursos humans i formació i viabilitat tècnica

La introducció de canvis que facilitin la millora i la coordinació dels registres i censos d’entitats no és possible sense una sèrie de recursos.

D’una banda, suposa una inversió econòmica per part de les administracions per cobrir les despeses en aplicacions tècniques i en mecanismes de difusió a totes les administracions públiques.

160

Per tant, s’han de tenir en compte els recursos humans que es poden necessitar: des d’un augment de personal i la seva formació fins a la tasca de difusió informativa i comunicativa: xerrades informatives, butlletins, etc..per tal que arribin a totes les entitats i a la població en general, la qual també és beneficiària d’aquesta millora.

Les decisions preses sobre els eixos clau influeixen de manera directa en les persones que han de gestionar i responsabilitzar-se dels Registres i Censos.

Per exemple, si cada departament de la Generalitat de Catalunya té autonomia de decisió per la incorporació d’informació addicional a unes dades bàsiques sobre les entitats aleshores cada departament ha de preveure les persones necessàries (ha de destinar personal) que es responsabilitzin d’aquest fet. Si, per contra, la incorporació d’informació es gestiona transversalment la coordinació entre els responsables dels diferents departaments serà força important però les persones responsables del funcionament del Sistema Integrat seran comunes a tots ells, i, per tant, potser aquest no serà un recurs crític segons els paràmetres definits.

D’altra banda, la viabilitat tècnica també és un factor important de caire més operatiu. No obstant, les aplicacions tècniques que es pugin crear en un procés de millora de la coordinació dels registres i censos d’entitats constitueixen una eina de treball diària per a totes les administracions públiques.

Per tant, el disseny ha de garantir l’usabilitat del sistema, la seguretat, l’establiment de permisos als diferents agents implicats, la personalització d’informació des dels diferents Departaments de la Generalitat, etc...

161

6. Escenaris, propostes i línies de millora

6.1. Escenaris

La creació d’escenaris dóna l’oportunitat de visualitzar quina pot ser la situació en el futur dels registres i censos d’entitats en funció de quin sigui l’entorn i de quins passos es duguin a terme des de la Generalitat de Catalunya.

És una bona manera de detectar tant les mancances com els punts forts de les possibles alternatives: imaginar-se l’estructuració dels registres i censos, el seu funcionament, els recursos necessaris, i totes les implicacions que suposa, permet fer-se una idea de la realitat futura.

162

ESCENARI A: S’ha creat un nou Cens d’entitats en el qual es recullen tot tipus d’organitzacions, ja siguin o no registrades en els Registres Oficials de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, s’ha volgut garantir que des dels diferents nivells i àmbits administratius es pugui consultar i treballar amb la informació d’organitzacions i delegacions territorials d’entitats.

El fet que hi constin també les entitats no registrades en els Registres Oficials de la Generalitat de Catalunya, permet reflectir d’una manera més fiable la realitat associativa catalana, els grups informals, com per exemple alguns col·lectius, moviments juvenils...

La competència d’aquest cens d’entitats la té o bé un nou organisme que s’ha creat dins la Generalitat de Catalunya que s’ocupa transversalment de tots els aspectes de funcionament de les entitats no lucratives o bé algun Departament dels ja existents en l’actualitat.

L’actualització de les dades es fa des de les pròpies entitats. Aquestes poden introduir les modificacions que creguin pertinents mitjançant una signatura electrònica.

El món local treballa sobre la informació recollida en aquest cens d’entitats global i és qui s’encarrega de garantir l’actualització de la informació de les organitzacions que tenen seu en el seu municipi. Quan les administracions locals detecten o tenen coneixença de canvis en les dades d’alguna entitat, les actualitzen i posteriorment comuniquen els canvis a l’organisme o Departament de gestió transversal. Les administracions locals, donada la seva proximitat amb la realitat de les organitzacions, actuen com a intermediaris entre les entitats i l’organisme transversal encarregat de la gestió.

Els diferents Departaments de la Generalitat tenen una informació bàsica sobre les organitzacions i, a més, poden personalitzar la informació addicional sobre cada entitat: contactes mantinguts des del Departament, participació en activitats organitzades des d’aquest, etc. D’aquesta manera, les informacions essencials

163

de les entitats (com per exemple les dades de contacte) són homogènies per a tots els departaments, però, paral·lelament, cada Departament pot adaptar-les, afegir-ne de noves... en funció de les seves necessitats específiques.

El fet que els ens locals siguin els conductors principals de la informació suposa una sobrecàrrega de feina per aquests. Per aquest motiu es necessita tenir més personal per gestionar el cens d’entitats.

A més, al món local es necessita canviar l’aplicació informàtica que s’utilitza i les que es feien servir fins aleshores queden inhàbils. La nova aplicació permet modificar les seves dades a les entitats amb una signatura electrònica.

La formació dels treballadors dels ens locals; ha de permetre la fluïdesa en l’execució de canvis i l’actualització de dades es converteix en un procés ràpid i àgil.

L’enregistrament de les dades d’entitats o col·lectius informals no suposa una tasca fàcil ja que en algunes ocasions, i per la seva naturalesa, és difícil detectar-les.

El model atorga un paper molt actiu a les entitats ja que aquestes tenen poder per canviar les seves dades sense haver de dirigir-se a cap Administració Pública directament, tot i que després aquesta supervisi i comuniqui les modificacions.

164

Taula 35: Avantatges i inconvenients de l’escenari A

ESCENARI A

Avantatges

• Constància de les entitats no registrades als Registres Oficials de la Generalitat (grups informals, col·lectius juvenils, etc...).

• Adaptació de les dades de les entitats als diferents

departaments o organismes locals tenint en compte les seves necessitats.

• Paper actiu de les entitats.

• Millor coneixement de les activitats de les entitats.

Inconvenients

• Sobrecàrrega de feina pels ens locals.

• Difícil detecció dels grups informals no registrats.

• Totes les administracions públiques utilitzen la mateixa

aplicació informàtica fet que dificulta tècnicament la unificació dels sistemes informàtics.

• Dificultat de coordinació i de verificació de les dades.

165

ESCENARI B: S’ha creat un Registre únic en tot l’àmbit català que depèn del Departament de Justícia. El sistema es gestiona mitjançant un sistema informàtic que s’ha estès a totes les administracions públiques locals (municipals, consells comarcals, etc.).

Existeix però, un control exhaustiu de les persones que tenen accés a modificar informació de les entitats: són aquells responsables de la gestió del Registre d’entitats i només aquests els qui poden introduir els canvis que les entitats comuniquen, amb la qual cosa es garanteix la seguretat.

L’accés de tots els agents implicats a tota la informació comporta un perill de solapació o incoherència de les informacions.

Es dóna un flux bidireccional d’informació entre la Generalitat de Catalunya i el món local. Les modificacions del Registre General es comuniquen automàticament telemàticament a l’ajuntament en què hi ha la seu de la delegació corresponent. Els Ajuntaments informen obligatòriament de les modificacions sobre les entitats del seu municipi que han detectat i el Registre General s’encarrega de verificar que aquesta informació sigui real.

S’ha produït un canvi en el marc legal de les entitats no lucratives que les obliga a actualitzar periòdicament les seves dades. S’ha establert sanció a aquelles organitzacions que no comuniquen els canvis a les administracions.

Les organitzacions compten amb un codi identificador mitjançant el qual poden accedir a la informació relativa a la seva entitat. Aquesta informació està estructurada en: dades generals i de contacte, raó de ser i àmbits d’actuació, organització interna i dades econòmiques de l’entitat. Les entitats tenen l’opció de sol·licitar telemàticament modificacions com: l’adreça de l’entitat, els estatuts, la composició dels òrgans de govern, etc. Hi ha hagut una evolució cap a una cultura de transparència i les entitats alhora també presenten els tancaments de comptes anuals. Des de la mateixa aplicació poden presentar-se a convocatòries

166

de subvencions, etc... perquè tota la informació relativa a l’entitat està digitalitzada.

En l’aplicació informàtica les organitzacions es cataloguen segons actives o inactives perquè s’ha creat un camp que s’actualitza de manera periòdica en funció de la darrera data de modificació d’informació. Si l’entitat, cada 4 anys, no verifica les seves dades constarà com a inactiva.

Les entitats juguen un paper important ja que se’ls atorga la responsabilitat de tenir les dades al dia si no volen constar com a inactives en el Registre. Les administracions han fet una tasca de conscienciació de les persones que formen part de les entitats i del món associatiu en general de la importància que té comptar amb informació fiable sobre les entitats.

Les organitzacions poden quedar sense accés a les subvencions si consten com inactives. És a dir, per poder accedir cal que les organitzacions constin com actives.

El fet que els canals de comunicació es donin de manera bidireccional permet tenir més dades perquè els implicats receptors són més (departaments i ens locals). L’actualització és constant ja que tan bon punt es té informació de canvis es comuniquen i verifiquen.

El rol de les entitats és molt actiu ja que aquestes poden sol·licitar modificacions de més dades de caràcter general a través d’un codi. Alhora també tenen restriccions perquè no poden fer modificacions lliurement.

S’ha fet un esforç important quan a recursos econòmics i humans destinats: hi ha hagut un augment de personal, formació de l’equip de persones encarregades de la gestió del Registre, aplicació informàtica que permeti a les entitats l’accés a les seves dades, reforçar les vies de comunicació i coordinació tre administracions públiques...

167

Taula 36: Avantatges i inconvenients de l’escenari B

ESCENARI B

Avantatges

• Constància de les entitats no registrades als Registres Oficials de la Generalitat (grups informals, col·lectius juvenils, etc...).

• Control a l’hora de modificar les dades de les entitats.

• Comunicació bidireccional entre departaments de la

Generalitat i ens locals.

• Obligatorietat de comunicar periòdicament els canvis.

• Potencia la cultura de la transparència i la gestió ètica.

Inconvenients

• Excessiva rigidesa amb aquelles entitats que no actualitzin

les dades.

• Elevats costos econòmics.

• Necessitat de canvis legals.

• Model que exigeix un control de les entitats per part de

l’Administració Pública que pot frenar la seva implicació.

168

ESCENARI C: S’ha creat una aplicació informàtica que inclou tota la informació d’entitats que hi ha als Registres i Censos d’entitats.

Els Registres d’Entitats funcionen de manera totalment descentralitzada, és a dir, el món local és qui manté tota la relació amb les entitats i està legitimat per fer les modificacions que se’ls comuniquin. Ells són qui verifiquen les dades bàsiques dels Registres Oficials com: Junta Directiva, canvis de seu, de domicili social, etc...

Aquesta opció atorga un paper essencial als ens locals i facilita una interlocució molt fluïda entre les entitats del municipi i l’ens local. Alhora, permet una major coneixença de la realitat local i les activitats associatives que es duen a terme.

Els ens locals no poden modificar directament les altes i baixes d’entitats. La seva funció és comunicar-ho als Registres Oficials corresponents que són els qui validen la informació i la fan efectiva.

Si des dels diferents Departaments de la Generalitat es rep informació sobre les entitats aquesta es comunica al món local i també a la resta de departaments.

S’ha creat una aplicació informàtica amb la finalitat de millorar la comunicació entre entitats i món local: consisteix en una fitxa electrònica on hi consten les dades de l’entitat. Quan hi ha canvis, les entitats, mitjançant un codi poden tenir accés a aquesta fitxa i modificar informacions (en queda constància a nivell intern només, no és pública), automàticament l’administració local pertinent rep un avís advertint que aquella fitxa d’entitat ha estat modificada i aleshores és quan comprova les informacions. Un cop verificada la informació s’actualitza amb les noves dades. Les entitats tenen una relació molt fluïda amb el món local i poden escollir entre proporcionar la informació “físicament” o “telemàticament” a les administracions.

No existeix una obligació legal per comunicar a les administracions els canvis perquè el món local que està en relació directa amb les entitats, se n’assabenta

169

amb més facilitat dels canvis que es donen a les entitats sobre les que té competència legal.

Les organitzacions no actualitzen les dades perquè no són conscients de la seva importància.

Taula 37: Avantatges i inconvenients de l’escenari C

ESCENARI C

Avantatges

• Interlocució molt fluïda entre ens locals i entitats.

• Paper rellevant dels ens locals.

• Millor coneixement de les activitats de les entitats.

Inconvenients

• Manca de vigència de les dades per la no obligatorietat de comunicar els canvis.

• Difícil detecció (dispersió) d’aquelles entitats que treballen

en el mateix àmbit degut a la classificació segons forma jurídica.

• Recau tota la responsabilitat de detectar els canvis sobre

l’Administració Pública.

170

6.2. Propostes i línies de millora

L’anàlisi de la situació actual, la determinació d’uns eixos clau per reflexionar sobre la creació d’un Sistema Integrat de registres i censos d’entitats i l’elaboració d’uns possibles escenaris futurs conformen les bases per definir les línies de millora en què caldria treballar per tal de millorar la coordinació dels registres i censos d’entitats de la Generalitat de Catalunya.

A partir de l’anàlisi de la situació actual i del plantejament dels diferents escenaris que s’han descrit en l’apartat anterior apareixen quatre línies en les que s’ha d’avançar i que orienten cap a l’èxit d’aquest procés.

1. LA COORDINACIÓ I LES ENTITATS A INCLOURE

Diagnòstic El plantejament d’aquesta recerca es va fer a partir d’un esforç de coordinació entre diferents departaments de l a Generalitat per posar en marxa iniciatives de millora dels registres i censos d’entitats. Aquest és un exemple de coordinació interdepartamental que al llarg de l’estudi s’ha fet extensiu als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

En l’actualitat, existeixen multiplicitat de Registres i censos d’entitats als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i al món local. A més, no hi ha establerts mecanismes de coordinació entre tots ells, de manera que funcionen totalment en paral·lel.

Els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya tenen una visió parcial del fet no lucratiu ja que són pocs els que es relacionen alhora amb organitzacions que treballen en àmbits d’actuació diferents.

L’inici d’aquesta recerca partia de la hipòtesi que la majoria dels Registres i censos d’entitats de les administracions públiques catalanes estaven separats

171

en funció de la seva forma jurídica, és a dir, associacions, fundacions, etc. En canvi, mitjançant la realització del treball de camp s’ha vist que si bé, les entitats s’inscriuen en un o altre Registre Oficial de la Generalitat de Catalunya segons si són associacions, fundacions, entitats esportives o associacions empresarials, a tall d’exemple, en els censos d’entitats la forma jurídica és un criteri més de classificació però no el principal.

La majoria de censos utilitzen l’àmbit d’actuació de les entitats com a principal criteri en les seves classificacions internes. A més, en els Registres municipals i censos d’entitats poden estar incloses entitats amb formes jurídiques diferents, organitzacions que pertanyen a àmbits d’actuació diversos, etc. A més, existeixen bases de dades paral·leles en alguns casos amb entitats no inscrites que ajuden a conèixer la realitat del territori.

Els registres i censos que s’utilitzen des de les administracions locals en cap cas estan coordinats amb els que existeixen a la Generalitat de Catalunya. El funcionament és totalment paral·lel a aquests tot i que en molts casos per formar part dels Registres municipals es demana a les entitats que estiguin inscrites en algun dels Registres de la Generalitat de Catalunya.

Les administracions locals, en contacte més directe amb les organitzacions del seu territori mostren cert interès en conèixer, no només quines són les entitats que estan registrades sinó també quines són les que no ho estan i fan servir tal i com s’ha dit bases de dades paral·leles.

Recomanacions A partir de l’anàlisi de la situació actual i tenint en compte la realitat específica de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals es considera necessari treballar tant en la coordinació entre els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, així com també, entre aquesta i les administracions locals, i entre aquests agents i les organitzacions no lucratives.

172

La creació d’un Sistema Integrat de Registres i censos de la Generalitat de Catalunya fa necessari que cada departament tingui una visió panoràmica del fet no lucratiu i no només del seu àrea de treball. És a dir, un Departament a més de conèixer les organitzacions amb què es relaciona habitualment ha de conèixer quin tipus de relació s’estableix entre les entitats no lucratives i els altres departaments. Es tracta de conèixer quines iniciatives hi ha, quines activitats s’organitzen per a les entitats, etc. D’aquesta manera, es possibilita la creació de sinèrgies entre els diferents departaments.

El fet que els diferents departaments coneguin quina és la relació que s’estableix entre cada departament i les entitats també dóna a conèixer quin tipus d’informació es pot tenir a l’abast, quines activitats es realitzen des d’altres departaments, etc.

El coneixement per part dels Departaments de la Generalitat de Catalunya de les problemàtiques i característiques de les relacions que s’estableixen entre el món local i les entitats ajuda a entendre quins són els àmbits en què poden col·laborar, quines són les aportacions mútues i els intercanvis que poden donar-se entre les administracions locals i els departaments, etc.

La creació d’un organisme que gestionés transversalment la informació relativa a les entitats no lucratives voldria dir que hi ha un agent que es responsabilitzaria del fet no lucratiu de manera global i de la coordinació entre els departaments. A més aquest organisme es constituiria com un facilitador de l’intercanvi d’informació entre departaments i també amb el món local.

Les funcions d’aquest organisme se centrarien en assegurar l’intercanvi fluid d’informació entre les entitats no lucratives i les administracions públiques per garantir que la informació de què es disposa és útil i es correspon amb la realitat.

Per tal de reflectir la situació actual i comptar amb un sistema que fos realment útil pels diferents nivells de les administracions públiques i per a les entitats, seria adient que el sistema integrat recollís el fet no lucratiu en global. D’aquesta forma es contribueix, a més, a conèixer com està estructurat el tercer sector. En

173

aquesta línea, s’hauria de recollir la informació referent a la pertinença de les entitats, si s’escau, a organitzacions de segon i tercer nivell com ara federacions, coordinadores, plataformes, etc...

La necessitat de prioritzar els passos a donar per encetar un procés d’integració i el grau de dispersió d’informació actual fa difícil pensar en la possibilitat de tenir un sistema integrat d’aquestes característiques a curt termini. Per tant, aquesta opció es planteja com un objectiu a assolir a mig termini.

En parlar de la coordinació cal anar més enllà de la que s’estableix entre els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Cal tenir en compte la que es dóna entre les administracions públiques i les entitats no lucratives.

174

CONCRETANT POSSIBLES ACCIONS - Establiment de les bases de creació d’un Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats entre

representants de tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya que compten enl’actualitat amb Registres i censos d’entitats.

- Creació del Sistema de Gestió de Registres i Censos d’Entitats amb caràcter transversalmitjançant un organisme que recopili la informació sobre les entitats.

- Centralitzat i únicTotalment

descentralitzadaMultiplicitat de censos i Registres


Centralitzat i únicTotalmentdescentralitzada

Multiplicitat de censos i Registres


- Foment de les reunions periòdiques dels diferents departaments de la Generalitat per impulsar laparticipació interdepartamental continuada.

- Incorporació en el Sistema Integrat del fet no lucratiu en global per tal de recollir la realitat ambquè es troben els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (treball amborganitzacions que tenen personalitat jurídica delegada, presència d’organitzacions en diversosdepartaments, etc).







- Creació d’un apartat en el Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats per a les entitats noregistrades atès que sobretot des de les administracions locals i des d’alguns departamentsinteressa conèixer l’existència d’aquest teixit associatiu. La presència de les entitats noregistrades en aquest Sistema global seria voluntària.

- Determinació de la informació complementària de què disposen els diferents nivells de lesadministracions públiques i que s’hauria d’integrar en el Sistema, mitjançant la selecció d’unamostra àmplia d’ens locals tant a nivell territorial com pel que fa a volum d’habitants.

175

2. LA DETERMINACIÓ DE ROLS I DE RESPONSABILITATS

Diagnòstic El treball de camp ha permès determinar els interlocutors en els aspectes de funcionament en cadascun dels Departaments i en alguns ens locals. Com en qualsevol altre procés de canvi, les persones necessiten informació per entendre quines millores suposa el procés que es posa en marxa i els entrevistats dels diferents departaments i dins el món local han mostrat molt d’interès en conèixer l’evolució del procés.

La implicació de les entitats en el procés de realització d’aquesta recerca ha deixat palès l’interès de les organitzacions per formar part activa d’aquest procés de millora.

Recomanacions La creació d’un Sistema Integrat de Registres i censos d’entitats requereix no només de coordinació entre els diferents agents. És necessari fer una definició dels rols i de les responsabilitats que han de tenir cadascun dels agents implicats.

Un aspecte fonamental en el procés de creació d’un Sistema Integrat de registres i censos d’entitats és l’establiment d’un lideratge del procés. Hi ha diferents alternatives a l’hora de plantejar aquest lideratge.

Des de la Generalitat de Catalunya caldria fer una reflexió en aquest sentit per determinar quina d’aquestes possibilitats és més adient atesa la situació actual i la viabilitat.

El lideratge podria dur-se a terme des de:

- un departament de la Generalitat de Catalunya

- un grup interdepartamental de la Generalitat

176

- el nou organisme creat per a gestionar el Sistema Integrat (agència, per exemple) depenent d’un departament dels que existeixen en l’actualitat amb una visió transversal (Departament de Presidència).

Un cop finalitzat el procés d’integració de registres i censos d’entitats és necessari garantir l’actualització i el manteniment de la informació i, per aquest motiu, és necessari determinar qui se’n fa càrrec i com es garanteix que es dóna aquest fet.

CONCRETANT POSSIBLES ACCIONS - Decisió sobre el lideratge en el procés de creació d’un Sistema Integrat de Registres i censos

d’entitats. Tenint en compte la situació actual seria recomanable que fos un grupinterdepartamental mitjançant la creació d’una Agència responsable ubicada al Departament dePresidència ja que aquest departament pot assumir funcions de gestió transversal.

- Definició del rol que tenen els ens locals: consells comarcals, ajuntaments i diputacions tant en elprocés d’integració de la informació dels Registres i censos d’entitats com en el manteniment iactualització d’informació posterior. És determinant en aquest sentit garantir la seguretat delSistema i la confidencialitat d’algunes de les dades de les entitats (dades econòmiques, adrecespersonals, etc).

- Determinació de la informació que es podria consultar i de la que es podria modificar directamentper part de les organitzacions en un Sistema Integrat de gestió.

- Decisió dels criteris per regular qui té accés a cada tipologia d’informació: societat en general,entitats, administracions locals, departaments, etc. Es tracta de determinar per exemple, quinainformació serà d’abast públic i quina quedarà restringida a la realització de consultes internes.

177

3. ACTUALITZACIÓ I MANTENIMENT DE LA INFORMACIÓ

Diagnòstic El marc legal que regula el funcionament dels Registres Oficials d’entitats de la Generalitat de Catalunya obliga a què les organitzacions comuniquin els canvis que es produeixen a les seves entitats. Moltes organitzacions no exerceixen aquest deure perquè el fet de no comunicar les modificacions no comporta cap sanció administrativa.

La informació sobre les entitats es troba dispersa en els diferents nivells de les administracions públiques. Així, per exemple, les delegacions d’algunes entitats comuniquen canvis en diferents ens locals sense que els departaments de la Generalitat de Catalunya se n’assabentin perquè no tenen la necessitat d’estar inscrites en Registres Oficials.

En l’actualitat, no hi ha encara una cultura en què es comunica regularment la informació a les administracions (ni tan sols les modificacions en les dades bàsiques). La presentació de memòries d’activitats i de memòries econòmiques s’exigeix tant des dels ens locals com des dels departaments de la Generalitat de Catalunya en el moment que les organitzacions volen aconseguir fons públics per a la realització dels seus projectes i activitats.

Els plecs de condicions de les subvencions que s’atorguen des de molts departaments de la Generalitat de Catalunya demanen a les entitats el lliurament d’estatuts actualitzats, de representants de les entitats, etc. És a dir, en determinats tipus de relacions amb l’Administració Pública es demana que les entitats tinguin les seves dades al dia.

La dispersió de la informació i el fet que la majoria d’entitats no actualitzin la informació per pròpia iniciativa plantegen la necessitat de prendre accions per millorar aquesta situació. El fet que les administracions obliguin a actualitzar la informació per a la concessió de subvencions, participació en activitats

178

organitzades per les administracions, etc., és un primer pas per saber quines organitzacions es troben en funcionament al territori.

Recomanacions La solució al problema de dispersió de dades existent en l’actualitat passa per la integració de la informació que tenen els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. No obstant, si bé, el repte integrador és important la necessària actualització de tota aquesta informació requereix d’un compromís tant de les administracions públiques com de les entitats. És a dir, és necessari que es defineixi com dur a terme el procés d’actualització d’informació.

La capacitat d’obtenir informació global sobre les entitats augmenta a mesura que aquestes comuniquen informació a les administracions públiques. El fet que les administracions coneguin quines són les activitats i projectes que realitzen les organitzacions pot ajudar a l’hora de determinar i definir línies d’ajuts i iniciatives prioritàries de les administracions envers les entitats.

La cultura de transparència té una importància cabdal en el cas de les organitzacions no lucratives perquè aquestes han de rendir comptes davant els seus òrgans de govern, davant els seus donants, i, també, davant la societat. És força important, per tant, el treball de les administracions per afavorir la cultura de transparència i, això, implica que els processos d’actualització d’informació incorporin gradualment (tot i que ara no tinguin caràcter obligatori) la possibilitat de comunicar tot tipus de dades des de les identificatives fins les relatives al seu finançament.

179

CONCRETANT POSSIBLES ACCIONS

- Actualització periòdica (cada 4 anys) de la informació de les organitzacions amb què comptal’Administració Pública.

- Sol·licitud d’actualització de les dades de contacte, informació sobre els òrgans de govern idades operatives. L’aportació de dades econòmiques de l’organització tindria caràcter voluntari.









- Responsabilització dels Registres Oficials de la Generalitat de Catalunya de l’aprovació de totes

les modificacions de caràcter legal de les entitats. - Constitució de les administracions locals com organismes de suport a la Generalitat de Catalunya

a l’hora de comunicar modificacions de les entitats. D’aquesta manera, els Registres Oficialsnomés haurien de validar ( a ser possible a través d’una aplicació informàtica) les propostes demodificacions fetes des de les administracions locals o des de les pròpies entitats.

- Impuls de l’actualització periòdica d’informació sobre les entitats per ajudar a que tot el pesd’aquesta tasca d’actualització no caigui sobre les organitzacions sinó que les administracions escorresponsabilitzin d’aquest procés. El padró de la ciutat és un exemple d’actualitzaciód’informació que es dóna cada 4 anys. D’aquesta manera s’assegura que periòdicament lapoblació informa a les administracions de les variacions que s’han produït en aquest període detemps.









180

4. RECURSOS NECESSARIS

Les línies que s’han comentat fins ara estaven relacionades pròpiament amb millorar la coordinació dels Registres i Censos d’entitats. Aquesta línia fa referència a aspectes, en alguns casos amb un caràcter més operatiu, que s’han de tenir en compte en el procés de creació del Sistema, en la posada en marxa i primeres fases del procés.

Les reflexions i recomanacions que es fan sobre els aspectes que es comenten a continuació s’han apuntat en parlar sobre els eixos clau per a la creació d’un Sistema Integrat.

Recursos humans i formació

Les persones responsables i tècniques dels Registres i censos d’entitats ja sigui a la Generalitat de Catalunya o en els ens locals tenen un paper molt important en l’èxit d’una iniciativa d’integració de Registres i censos existents.

Els esforços en fer un procés participatiu i, en implicar als diferents agents han d’anar acompanyats de formació. La creació d’un Sistema Integrat requereix que les persones entenguin el seu funcionament, les possibilitats que els ofereix, com utilitzar-ho, etc. Cal, doncs, formació tècnica per poder utilitzar l’aplicació informàtica que s’utilitzi. També fora necessari una formació especialitzada en temes relacionats amb el coneixement del funcionament i característiques específiques del sector no lucratiu com ara poden ser el marc legislatiu que les regula, com es relacionen amb l’administració pública, models de gestió, etc.

A mesura que el sistema es faci extensiu a les diferents administracions i a les entitats s’ha de considerar el volum de cursos o seminaris necessaris per garantir un bon funcionament.

181

Viabilitat tècnica

El procés de creació del Sistema Integrat haurà d’anar acompanyat de l’assessorament d’experts informàtics que puguin aconsellar sobre el tipus d’aplicatiu necessari per tal de comptar amb una aplicació útil tant des de la Generalitat de Catalunya com des de les administracions locals.

L’establiment dels permisos d’accés, consulta i modificació de dades per part dels diferents agents (món local, departament i entitats) ha de fer-se conforme a uns criteris preestablerts conjuntament entre els diferents departaments de la Generalitat. Aquests criteris estan relacionats amb els usos que cadascun d’aquests agents fa de la informació. Alhora les aplicacions han de garantir la confidencialitat de les dades de les entitats.

Marc legal

En parlar dels diferents Registres i censos de la Generalitat de Catalunya i dels existents en el món local s’ha fet referència, en els casos en què existeix, a la legislació que defineix les normes de funcionament, tipologies d’entitats que composen el Registre o cens, etc Cal treballar sobre alguns eixos prèviament per poder concretar el marc legal més adient.

En certa manera, la presa de decisions prèvia sobre aquests eixos facilita la creació del marc legal perquè amb el treball sobre els diferents eixos es defineix el contingut de la normativa.

La importància del marc legal (o la implantació de disposicions legals) vindrà donada en funció de:

- abast territorial, coordinació i coherència amb altres normes

- quines administracions tenen competències sobre les diferents entitats (casos d’entitats religioses o altres Registres que tinguin abast estatal)

182

Recursos econòmics

És necessària fer una estimació pressupostària dels recursos econòmics necessaris per a la creació d’un Sistema Integrat i del volum de recursos per al manteniment i actualització de la informació.

Comunicació

S’ha de fer una tasca informativa i de difusió dirigida a les entitats per explicar l’ús que poden fer dels Registres i Censos i dels seus avantatges: creació de xarxes entre les entitats, col·laboracions i projectes comuns, major coneixença de les activitats i projectes que duen a terme altres organitzacions del seu mateix àmbit, etc... És a dir, es conceben els Registres i Censos com una eina de dinamització de la xarxa associativa catalana.

En el procés de creació del Sistema seria necessari, doncs, desenvolupar diverses campanyes divulgatives orientades a conscienciar a les entitats no lucratives de la necessitat d’acomplir amb les seves obligacions respecte a l’actualització de les seves dades en els diversos registres i censos on hi consten.

183

6.3. Proposta d’un possible model

Es proposa la creació d’un nou organisme que aglutini la informació generada per els diversos registres, censos i bases de dades relacionats amb el sector no lucratiu. .

- Informació oficial i obligatòria (alta d’una nova entitat o canvis relacionats en modificacions de la junta directiva, domicili social, estatuts, etc.)

Les entitats poden donar-se d’alta en els registres oficials on els hi correspon segons la normativa actual, és a dir als departaments de Justícia, Esports, Treball i Consum. Aquests registres són els encarregats de validar la informació que aporten aquestes entitats que es donen d’alta i, posteriorment d’enviar-la cap a aquest nou organisme que les recull i posa a l’abast de tota la ciutadania les dades de les organitzacions no lucratives que desenvolupen les seves activitats arreu de Catalunya.

El mateix procés es desenvolupa quan les entitats volen actualitzar les dades degut a un canvi de junta directiva, d’estatuts, o d’adreça. Les entitats poden optar per lliurar directament aquests canvis al registre que li pertoca (que tornarà a lliurar aquesta informació al nou organisme per a la seva actualització) o pot lliurar aquesta informació als ajuntaments, consells comarcals o altres departaments de la Generalitat de Catalunya sense registre oficial. Aquestes administracions públiques hauran de lliurar aquesta informació als Registres oficials al que correspon l’entitat per a , posteriorment, aquests lliurin la nova informació actualitzada i validada al nou organisme.

- Informació no obligatòria relacionada amb les activitats de les entitats

Les entitats podran enviar directament al Sistema Integrat totes aquelles dades i informacions relacionades amb les activitats que aquestes vulguin donar a conèixer a la ciutadania i al propi sector no lucratiu com ara projectes, publicacions, esdeveniments, activitats associatives, etc... Aquest nou organisme tindrà com a missió la publicitat i difusió d’aquestes activitats. D’igual manera es

184

procedirà amb la informació relativa a les activitats de les entitats que puguin recollir-se des dels censos de les diverses administracions públiques que no compten amb registres oficials.

- Informació sobre les entitats no inscrites

La informació sobre les entitats no inscrites podrà ser enviada directament al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats per part d’aquestes o bé mitjançant els ajuntaments o ens locals que recullen informació sobre aquesta tipologia d’entitats. Es pot desenvolupar una base de dades que reculli específicament les dades i activitats que recullen les organitzacions no inscrites i que vulguin publicitar-les.

- Informació relacionada amb l’Administració Pública

L’administració pública, ja siguin els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya com dels ens locals (ajuntaments, consells comarcals o diputacions), podran enviar informació d’utilitat per el sector no lucratiu com ara poden ser subvencions, activitats formatives, organització de trobades sectorials, etc.

- El paper dinamitzador del sector no lucratiu del Sistema Integrat

La informació recollida per aquest nou organisme es posa a disposició de les entitats, de l’administració pública i de la societat en general. Un dels objectius d’aquesta base de dades actualitzada és la de servir d’eina per dinamitzar i impulsar el sector no lucratiu ja que permet disposar de dades que faciliten el desenvolupament de processos participatius, la coordinació de les polítiques dels diversos departaments de la Generalitat relacionades amb el sector no lucratiu.

A continuació s’il·lustra com es recull la informació sobre les entitats en diferents situacions:

185

Altes, baixes i modificacions de les dades de les entitats que formin part dels Registres Oficials; recull d’informació d’altres dades no registrals; recull d’informació d’entitats no registrades.

- Fluxes d’informació

Les noves entitats que es donen d’alta, que modifiquen o actualitzen les seves dades han de lliurar la seva sol·licitud al Registre que li pertoca (Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, Departament de Treball, Departament de Comerç, Turisme i Consum o a la Secretaria General de l’Esport) on es verifica i valida la seva sol·licitud. Aquests registres, una vegada donada d’alta l’entitat o actualitzada la informació, envia la informació recollida al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats.

REGISTRES OFICIALS

-Direcció Generalde Drets i entitats

jurídiques

-- Departament de Treball

-- Departament de-Comerç, Turisme i

Consum

-- Secretaria General de l’Esport

ENS LOCALS(Ajuntaments, Consells comarcals, diputacions)

SISTEMA INTEGRATDE REGISTRES I CENSOS

D’ENTITATS

Entitat registrada o nova entitatSol·licitud

Traspàs de sol·licitudSol·licitud d’altes, baixes o

modificacions de les dades oficials

ALTES, BAIXES I MODIFICACIONS DE DADES OFICIALS

Verificació i actualització

186

Els ens locals (ajuntaments, Consells comarcals, diputacions) també poden recollir aquesta informació oficial i traspassar-la al registre que li correspon a cada entitat per a que, posteriorment a la seva verificació i actualització l’enviï al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats.

REGISTRES OFICIALS

-Direcció Generalde Drets i entitats

jurídiques

-- Departament de Treball

-- Departament de-Comerç, Turisme i

Consum

-- Secretaria General de l’Esport

ENS LOCALSAjuntaments

Consells comarcalsDiputacions


D’ENTITATS

Entitat registrada

Traspàs d’informacióaddicional sobre

de l’entitat

Lliurament d’informació addicionalsobre l’entitat

RECULL D’INFORMACIÓ D’ALTRES DADES NO REGISTRALS

CENSOS D’ENTITATS

Incorporació d’informacióaddicional sobre l’entitat

Sol·licitud verificaciód’informació

addicional sobre de l’entitat

Verificaciód’informació

addicional sobre l’entitat i actualització

187

Fluxes d’informació

Les entitats registrades poden enviar informació addicional (projectes, activitats, publicacions, esdeveniments, etc.) directament al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats. Aquesta informació també pot arribar al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats mitjançant els ens locals (ajuntaments, Consells comarcals i diputacions) i els censos d’entitats dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquests organismes públics recullen la informació no registral en el contacte diari amb les entitats i el posen a disposició del Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats.

188

Fluxes d’informació

Els diversos organismes públics que es relacionen amb el sector no lucratiu (ajuntaments, Consells comarcals, Diputacions i els diversos censos dels departaments de la Generalitat de Catalunya) poden recollir informació sobre les entitats no registrades i elaborar una base de dades sobre les seves activitats. Aquesta informació es podria enviar al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats i, prèvia autorització dels seus representants, incorporar-la a una base de dades específica d’aquesta tipologia d’entitats. Les pròpies entitats no registrades també poden lliurar aquesta informació directament al Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats.




D’ENTITATS

Entitat no registrada

Traspàs d’informaciód’entitats no

registrades detectades

Contacte puntual i detecciód’entitats no registrades

RECULL D’INFORMACIÓ D’ENTITATS NO REGISTRADES

CENSOS D’ENTITATS

Informació dela seva activitat






D’ENTITATS






CENSOS D’ENTITATS







D’ENTITATS






CENSOS D’ENTITATS







D’ENTITATS






CENSOS D’ENTITATS







D’ENTITATS






CENSOS D’ENTITATS




189

EL PROCÉS DE MILLORA DE LA COORDINACIÓ DELS REGISTRES I CENSOS D’ENTITATS:

1. Identificació de la situació actual 2. Debat intern sobre l’estratègia a desenvolupar a partir de la informació recollida sobre

diferents aspectes fonamentals: - entitats a incloure - lideratge del procés - rol de les administracions - rol de les entitats - actualització de la informació - implicacions legals - viabilitat tècnica - recursos necessaris - etc

3. Estructuració del Sistema Integrat de Registres i Censos d’Entitats:

- objectius del Sistema - definició de funcions - definició de fluxes d’informació amb el món local i la resta d’administracions públques

4. Desenvolupament dels aspectes operatius del procés:

- disseny del sistema informàtic - formació tècnica i sectorial - depuració i actualització de les dades dels Registres i Censos d’entitats

5. Incorporació de la informació dels Registres i Censos de la Generalitat i del món local al

Sistema Integrat 6. Prova pilot dels sistemes informàtics.

7. Posada en marxa del Sistema 8. Realització de campanyes de sensibilització amb les entitats per conscienciar-les de la

importància de tenir al dia les seves dades Registrals. 9. Posada en funcionament dels mecanismes d’actualització periòdics.

10. Avaluació contínua del Sistema i introducció de millores en el funcionament del Sistema.

ANNEXOS

ANNEX 1 ENTREVISTES REALITZADES DURANT EL

TREBALL DE CAMP

195

1. Generalitat de Catalunya (17)

Departament de Benestar i Família - Secretaria General d'Immigració Departament de Benestar i Família - Equipaments i Habitatge social Departament de Benestar i Família - Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat 137 Departament de Comerç, Turisme i Consum Departament de Cultura Departament de Governació i Administracions Públiques - Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Departament de Justícia138 Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament de Presidència - Institut Català de la Dona Departament de Presidència - Secretaria General de Joventut Departament de Presidència - Secretaria General de l'Esport Departament de Relacions Institucionals i Participació Departament de Treball i Indústria Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació Departament de Salut

2. Món local (23)

Badalona – Participació Barcelona - Diputació Barcelona - Participació Ciutadana Berga - Consell Comarcal (Oficina de Serveis de Joventut) Blanes – Participació Ciutadana Figueres - Relacions Ciutadanes Girona - Participació i Relacions Ciutadanes Igualada - Participació Ciutadana

137 Es varen realitzar 2 entrevistes al Departament de Benestar i Família - Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat. 138 Es varen realitzar 2 entrevistes al Departament de Justícia.

196

La Seu d'Urgell - Consell Comarcal L'Hospitalet de Llobregat - Participació Lleida - Participació Ciutadana Manresa – Oficina d’Informació Mataró - Participació Ciutadana Reus - Participació Ciutadana Sabadell - Relacions Ciutadanes Sant Boi de Llobregat - Participació Ciutadana Santa Coloma de Gramenet - Servei a la persona Tarragona - Estadística i Relacions Ciutadanes Tortosa - Atenció Ciutadana Tremp - Consell Comarcal Vic - Participació Ciutadana Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú

3. Total d’entrevistes realitzades (40)

197

QÚESTIONARI-GUIÓ ADREÇAT ALS DEPARTAMENTS

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

DADES BÀSIQUES DE L’ENTREVISTA

Nom de l’entrevistat:

Data d’entrevista:

Departament a què pertany:

Unitat gestora:

Càrrec:

Adreça:

CP:

Població:

Telèfon:

e-mail:

Web:

PART I:

SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DEL DEPARTAMENT

1. Quin és l’origen del registre/s d’organitzacions que té al seu Departament? Per què es va crear?

Per necessitats administratives

Perquè hi havia diferents registres dins el departament i es necessitava unificar-

los Perquè és una de les finalitats de la nostra unitat de gestió Per gestionar les subvencions i convenis que gestiona el departament Altres…

Altres…

Altres…

198

2. Quin sistema informàtic utilitza/en?

Arxius d’excel que s’elaboren les diferents persones del departament

Bases de dades en Ms Access SAP ORACLE Altres…

Altres…

Altres…

3. Quina tipologia/es d’organitzacions es troben inscrites al seu departament?

4. Per quins motius es relaciona amb les associacions el seu Departament/Unitat de gestió?

Per tràmits relacionats amb la concessió de subvencions

Perquè gestionam els aspectes legals de les organitzacions Gestió de projectes Altres… Altres…

Altres…

Altres…

5. Per què utilitza la informació que recull al registre?



Altres…

Altres…

199

6. Quins són els termes específics que utilitza en el seu dia a dia en referència a les associacions amb què es relaciona al Departament? Com els definiria?

VOLUNTARIAT: ASSOCIACIÓ: ASSOCIACIÓ ESPORTIVA:

7. Sap quins són els membres de les seves organitzacions federades? Quina és la informació que té d’elles? És diferent segons la importància que tenen per vostè?

8. Qui té accés a la/es bases de dades del seu departament? Per quins motius en tenen o no?

PERSONES AMB ACCÉS MOTIU

200

PERSONES SENSE ACCÉS MOTIU Confidencialitat de les dades

No necessiten fer ús de la base/s de dades

PART II:

SOBRE L’APLICACIÓ QUE UTILITZEN

9. El seu Departament compta amb una base de dades única dins o les diferents unitats gestores compten amb bases de dades independents?

10. Quantes organitzacions conté/enen? Podrien donar-nos si més no una xifra aproximada?

11. En el cas de què hi hagi més d’una base de dades: estan coordinades entre sí? Hi ha alguna aplicació informàtica que els serveixi per fer la coordinació? Contenen informació complementària?

201

12. Podria dir-nos qui se n’encarrega de la gestió de la/es bases de

dades existents en el departament?

PERSONA POSSIBILITAT

CONTACTE

TELÈFON o E-MAIL

13. Quines dades consten en el registre?

Dades de contacte bàsic de

l’organització (especificar quines)

Altres…

Dades econòmiques de l’organització Altres…

Informació sobre les activitats de

l’organització

Altres…

Altres…

Altres…

Altres…

Altres…

202

14. Com es classifiquen les organitzacions? Quins són els criteris que utilitzen al seu Departament per classificar-les, etc) ?

Sectors d’activitat Altres…

Volum pressupostari Altres…

Forma jurídica Altres…

Àmbit d’actuació geogràfica Altres…

15. En la classificació que fan servir estan reflectides totes les tipologies organitzatives? Caldria que se’n reflectissin algunes noves? Quines?

16. Es fa un manteniment de la base de dades al seu departament?

17. Si es fa, en què consisteix?

Detecció d’organitzacions repetides Canvis en la composició de la junta

directiva

Detecció d’organitzacions inactives

Canvis d’estatuts

Detecció d’organitzacions emergents

Altres…

Detecció de canvis de seu social Altres…

Altres…

Altres…

203

18. Quin/s són els criteris que utilitza el seu departament per determinar si una organització està viva o morta?

Lliurament de la memòria anual Participació en activitats

organitzades des del Departament

Resposta a trameses postals Sol·licitud de subvencions

Contacte per e-mail Altres…

Contacte telefònic periòdic Altres…

PART III:

SOBRE LA IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA

DE GESTIÓ DE BASE DE DADES INTEGRAT

19. Com es relacionen amb les administracions públiques locals quant a coordinació en els temes de bases de dades?

20. Creu que es podria arribar a comptar amb una aplicació centralitzada amb tota la informació referida a les associacions catalanes?

21. Seria possible integrar la informació que necessiten els diferents

departaments de la Generalitat per funcionar?

204

22. Quina seria la informació que li agradaria que estigués inclosa en un registre centralitzat de les associacions de la Generalitat?

23. Creu que el funcionament amb bases de dades paral·leles des dels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya té a veure amb la informació que necessita cadascun d’ells?

24. Proposta de classificació tipològica de les entitats no lucratives adaptades a l’entitat entrevistada

25. Feu una valoració sobre el grau d’utilitat de les bases de dades actuals

Excel·lent

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

26. Propostes generals de millora i possibles solucions als problemes habituals que es troba

INFORMACIÓ ADDICIONAL:

- Podrien mostrar-nos la base/s de dades que fan servir dins del departament?

- Podríem tenir exemples impressos de cadascun dels fitxers utilitzats? (poden ser registres buits).

205

QÚESTIONARI-GUIÓ ADREÇAT ALS ENS LOCALS

DADES BÀSIQUES DE L’ENTREVISTA

Nom de l’entrevistat:

Data d’entrevista:

Ajuntament:

Unitat gestora:

Càrrec:

Adreça:

CP:

Població:

Telèfon:

e-mail:

Web:

PART I:

SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DE L’AJUNTAMENT

1. Quin és l’origen del registre/s d’organitzacions que tenen al seu Ajuntament? Per què es va crear?

Per necessitats administratives

Perquè hi havia diferents registres i es necessitava unificar-los

Perquè és una de les finalitats de la nostra unitat de gestió

Per gestionar les subvencions i convenis

Altres…

Altres…

Altres…

206

2. Quin sistema informàtic utilitza/en?

Arxius d’excel que s’elaboren les diferents persones del departament

Bases de dades en Ms Access SAP ORACLE Altres…

Altres…

Altres…

3. Quina tipologia/es d’organitzacions es troben inscrites al seu registre/cens?

4. Per quins motius es relaciona amb les associacions el seu Ajuntament?



Altres…

5.Per què utilitza la informació que recull l’Ajuntament?

Per fer estadístiques

Per planificar activitats Altres... Altres… Altres…

Altres…

207

1. Quins són els termes específics que utilitza en el seu dia a dia en referència a les associacions amb què es relaciona el seu Ajuntament? Com els definiria?

VOLUNTARIAT:

ASSOCIACIÓ:

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA:

2. Sap quins són els membres de les seves organitzacions federades? Quina és la informació que té d’elles? És diferent segons la importància que tenen per vostè?

3. Qui té accés a la/es bases de dades? Per quins motius en tenen o no?

PERSONES AMB ACCÉS MOTIU

208

PERSONES SENSE ACCÉS MOTIU Confidencialitat de les dades

No necessiten fer ús de la base/s de dades

PART II:

SOBRE L’APLICACIÓ QUE UTILITZEN

4. El seu Ajuntament compta amb una base de dades única dins o les diferents unitats gestores compten amb bases de dades independents?

5. Quantes organitzacions conté/enen? Podrien donar-nos si més no una

xifra aproximada?

6. En el cas de què hi hagi més d’una base de dades: estan coordinades entre sí? Hi ha alguna aplicació informàtica que els serveixi per fer la coordinació? Contenen informació complementària?

209

7. Podria dir-nos qui se n’encarrega de la gestió de la/es bases de dades existents?

PERSONA POSSIBILITAT CONTACTE TELÈFON o E-MAIL

8. Quines dades consten en el registre/cens?

Dades de contacte bàsic de

l’organització (especificar quines)

Altres…

Dades econòmiques de l’organització Altres…

Informació sobre les activitats de

l’organització

Altres…

Altres…

Altres…

Altres…

Altres…

9. Com es classifiquen les organitzacions? Quins són els criteris que utilitzen en classificar-les, etc) ?

Sectors d’activitat Altres…

Volum pressupostari Altres…

Forma jurídica Altres…

Àmbit d’actuació geogràfica Altres…

210

10.En la classificació que fan servir estan reflectides totes les tipologies organitzatives? Caldria que se’n reflectissin algunes noves? Quines?

16. Es fa un manteniment de la base de dades?

17. Si es fa, en què consisteix?

Detecció d’organitzacions repetides Canvis en la composició de la junta

directiva

Detecció d’organitzacions

inactives

Canvis d’estatuts

Detecció d’organitzacions

emergents

Altres…

Detecció de canvis de seu social Altres…

Altres…

Altres…

18. Quin/s són els criteris que s’utilitzen per determinar si una organització està viva o morta?

Lliurament de la memòria anual Participació en activitats

organitzades

Resposta a trameses postals Sol·licitud de subvencions

Contacte per e-mail Altres…

Contacte telefònic periòdic Altres…

211

PART III:

SOBRE LA IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA

DE GESTIÓ DE BASE DE DADES INTEGRAT

19. Com es relacionen amb la resta d’administracions quant a coordinació en els temes de bases de dades?

20. Creu que es podria arribar a comptar amb una aplicació centralitzada amb tota la informació referida a les associacions catalanes?

21. Quina seria la informació que necessitaria que estigués inclosa en un registre centralitzat de les associacions de la Generalitat?

22. Proposta de classificació tipològica de les entitats no lucratives adaptades a l’entitat entrevistada

23. Feu una valoració sobre el grau d’utilitat de les bases de dades actuals

Excel·lent

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

212

24. Propostes generals de millora i possibles solucions als problemes habituals que es troba

INFORMACIÓ ADDICIONAL:

- Podrien mostrar-nos la base/s de dades que fan servir? - Podríem tenir exemples impresos de cadascun dels fitxers utilitzats?

(poden ser registres buits).

ANNEX 2 ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ASSISTENTS A

LES SESSIONS DE TREBALL

215

Departaments de la Generalitat de Catalunya assistents a la sessió de treball del dia 8 de novembre del 2005:

Departament Unitat gestora

Benestar i Família ICASS – Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Benestar i Família Subdirecció General d’Associacionisme i Voluntariat

Benestar i Família Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques

Benestar i Família Institut Català de la Dona Benestar i Família Comerç, Turisme i Consum Agència Catalana del Consum

Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional

Cultura

Justícia Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques



Medi Ambient i Habitatge Servei d'educació ambiental Presidència Secretaria General de l’Esport Presidència Secretaria General de Joventut Relacions Institucionals i Participació

Direcció General de Participació Ciutadana

Ens locals assistents a la sessió de treball del dia 8 de novembre del 2005:

Municipi Organisme Badalona Participació Ciutadana Berga Oficina de Serveis a la Joventut Blanes Àrea de Participació Hospitalet de Llobregat Participació Ciutadana Sabadell Relacions Ciutadanes Tarragona Conselleria de Relacions Ciutadanes

Vilanova i la Geltrú Regidoria de Comunicació, Relacions Ciutadanes i Drets Civils

216

Departaments de la Generalitat de Catalunya assistents a la sessió de treball del dia 24 de novembre del 2005:

Departament de la Generalitat Unitat gestora

Salut

Institut Català de les Dones Responsable d’activitats i entitats

Institut Català de les Dones Àrea d’activitats i Entitats de Promoció

Comerç, Turisme i Consum Servei d’inspecció de Consum. Agència Catalana del Consum

Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional

Presidència Consell Català de l’Esport

Justícia Coordinació Tècnica i Promoció d’Entitats

Relacions Institucionals Subdirecció general de Foment de la Participació

Presidència Servei d’Associacionisme i Gestió de Subvencions. Secretaria General de Joventut

Presidència Servei d’Associacionisme i Gestió de Subvencions. Secretaria General de Joventut

Ens locals assistents a la sessió de treball del dia 24 de novembre del 2005:

Municipi Organisme

Badalona Tècnica de Relacions Ciutadanes Sabadell Tècnica de Relacions Ciutadanes

ANNEX 3 ENTITATS DEL TERCER SECTOR ASSISTENTS A

LES SESSIONS DE TREBALL

219

Nombre d’entitats contactades per a la realització de les sessions de treball

E-mail Telèfon

Barcelona 117 20

Girona 160 33

Lleida 57 25

Manresa 45 28

Tarragona 99 30

Tortosa 14 12 Total 492 148

220

Durant els dies 17, 23 i 24 de novembre del 2005 es van dur a terme un seguit de sessions de treball arreu de Catalunya amb entitats del tercer sector:

Tarragona (17 de novembre) Organització

Adhara, Associació de Dones contra la Violència Familiar Associació l’Heura Projectes d’Inserció Social Associació de Pensionistes i Tercera Edat de Torreforta Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon Associació PROA Esbart Dansaire de Tarragona Representant Territorial de la Secretaria General de l’Esport a Tarragona

Tortosa (17 de novembre) Organització

Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer - AFAT Associació Pàrkinson Terres de l’Ebre Centre d’Esports Tortosa Consell Català de l'Esport Consell de la Joventut FC d’Handbol

Girona (22 de novembre) Organització

Associació d'alcohòlics rehabilitats de Girona - ADARG Associació de Joves Empresaris de Girona Associació de Veïns de Montilivi Associació Gironina de Teatre – AGT Coordinació de Centre d'Esplai Federació Catalana de Bàdminton (representant territorial de Girona) FaPaC – Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya GANZAIA - Federació d'Entitats de Lleure de Comarques Gironines Lliga Catalana d'Ajuda al malalt de Càncer Girona i comarques Manaies Juncària Parc-Bosc Registre de clubs de la Representació Territorial de l'Esport de Girona

221

Lleida (22 de novembre) Organització

ADIMA - Associació de Dones Intervingudes de mama de Lleida AECC – Catalunya Contra el Càncer Associació Lleidatana Síndrome de Dawn Associació per l’Afecte, Salut i Vida Associació PROSEC Cáritas Diocesana de Lleida Castellers de Lleida ESCLAT - Associació Solidaritat i Servei Santa Teresina FaPaC – Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Lleida Serveis Territorials de l'Esport a Lleida

Manresa (23 de novembre) Organització

Associació de Veïns del barri de les Escodines. Vocalia de la Dona Associació cultural i científica LABRUM Associació d'Empresaris Polígon Industrial de Bufalvent Associació de familiars de Malalts d'Alzheimer i altres demències Associació per a la Reeducació Auditiva Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de la comarca del Bages

Barcelona (23 de novembre) Organització

Associació UNAE - Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de casa de Barcelona i Província Casal d’associacions juvenils de Barcelona (Consell de la Joventut de Barcelona) Centre d'Estudis de l'Hospitalet Creu roja FATEC - Federació d'associacions de Gent Gran de Catalunya Federació Catalana de l’Esplai FOCAGG - Federació d'Organitzacions Catalanes de Gent Gran Moviment Coral Català Observatori del Tercer Sector (col·laborador) Xarxa de Custòdia del Territori

ANNEX 4 PERFIL DELS MUNICIPIS ON S’HAN REALITZAT

LES ENTREVISTES

225

Ajuntaments

Ajuntament Àrea responsable

del Registre d’associacions

Habitants Comarca

Badalona Participació Ciutadana 205.836 Barcelonès

Barcelona Participació Ciutadana 1.503.884 Barcelonès

Blanes Participació Ciutadana 30.693 Selva

Figueres Participació i Relacions

Ciutadanes 33.064 Alt Empordà

Girona Participació i Relacions

Ciutadanes

74.879 Gironès

Igualada Participació Ciutadana 33.049 Anoia


Participació 239.019 Barcelonès

Lleida Participació Ciutadana i Promoció de la Dona

112.992 Segrià

Manresa Oficina d’Informació 63.981 Bages

Mataró Participació Ciutadana 106.358 Maresme

Reus Relacions Cíviques 89.006 Baix Camp

Sabadell Relacions Ciutadanes 183.788 Vallès

Occidental

Sant Boi de Llobregat

Participació Ciutadana 78.738 Baix Llobregat

226

Santa Coloma de Gramenet

Servei a la persona 112.992 Barcelonès

Tarragona Relacions Ciutadanes 113.129 Tarragonès

Tortosa Atenció Ciutadana 28.933 Baix Ebre

Vic Participació Ciutadana 32.703 Osona


Servei de Comunicació 31.248 Alt Penedès


Relacions Ciutadanes i Drets Civils

54.230 Garraf

Consells Comarcals

Consell Comarcal

Àrea responsable del Registre

d’associacions Població Comarca

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Departament de Joventut

20.315 Alt Urgell

Consell Comarcal del Berguedà

Oficina de Serveis a la Joventut

38.606 Berguedà

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Administració 13.832 Pallars Jussà

227

Diputació de Barcelona

Diputació Àrea responsable del Registre d’entitats Comarca

Diputació de Barcelona Centre per a la Participació Ciutadana Barcelonès

ANNEX 5 CLASSIFICACIONS TIPOLÒGIQUES D’ENTITATS

SEGONS ELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

231

Departament de Benestar Social i Família Extret del Curs d’iniciació al Voluntariat. 2004. Departament de Benestar i Família. Actuacions

comunitàries i cíviques.

CLASSIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS MÉS CONCRETES DINS DELS DIFERENTS ÀMBITS DEL VOLUNTARIAT

Voluntariat Social Alcoholisme i toxicomanies Persones en conflicte Gent gran Malalties Immigrants, refugiats i minories ètniques Pobresa, risc social i marginació Persones amb disminucions físiques,

psíquiques i sensorials Maltractaments Salut mental Analfabetisme

Voluntariat de cooperació internacional

Des de Catalunya En els països destinataris de l’acció

Voluntariat ambiental Patrimoni ambiental Moviment de sensibilització ambiental

Voluntariat cultural

Lingüístic, cultural i artístic, afeccions, animació sociocultural, formació

Participació ciutadana / civisme Entitats de col·laboració ciutadana Moviments veïnals

Voluntariat cívic Promoció de col·lectius

Gent gran Pares Moviments confessionals Amicals Dones Defensa de col·lectius Estudiants Usuaris / consumidors Entitats d’agermanament

232

Emergència i socors Catàstrofes Protecció civil Atenció en carretera Accions contra el foc Socorrisme

Desenvolupament socioeconòmic

Contra l’atur Suport a la inserció laboral

Formació en l’àmbit laboral Lleure

Educació en el lleure Promoció i pràctica de l’esport

Drets humans Defensa dels drets humans Promoció de la tolerància

Lluita contra el racisme Altres Suport a l’associacionisme i el voluntariat

Departament de Salut Tot i que anteriorment hem anomenat les diferents tipologies d’entitats incloses dins l’àmbit d’activitat de la Salut, a continuació us presentem una classificació de malalties més específica, que és la utilitzada pel departament de Salut. Extret d’Els malalts i els seus familiars. Guia pràctica d’entitats 2003. Departament de Salut.

Generalitat de Catalunya.

ENTITATS SEGONS MALALTIES

Accident vascular cerebral Lupus eritematós generalitzat

Afàsies Malaltia de Crohn i Colitis ulcerosa

Alcoholisme Malaltia de Huntington

Al·lèrgia alimentària Malalties del creixement

Alopècia areata Malalties musculars

Alzheimer Malalties rares o minoritàries

Anorèxia i bulímia Malalties reumàtiques

Atàxies hereditàries Malformacions craniocervicals

Autisme Mort sobrada del lactant

Càncer Nens prematurs

233

Cardiopaties Neurofibromatosi

Ceguesa Osteogènesi imperfecta

Celiaquia Paràlisi cerebral

Diabetis Parkinson

Discapacitat física Psoriasi

Discapacitat psíquica Púrpura trombòtica trombocitopènica

Dislèxia Retinosi pigmentària

Distonia Salut mental

Drogodependències Sida

Epidermòlisi bullosa Síndrome d’Angelman

Epilèpsia Síndrome de Dawn

Esclerosi lateral amiotròfica Síndrome de fatiga crònica

Esclerosi múltiple Síndrome de Moebius

Escoliosi Síndrome de Prader-Willi

Espina bífida Síndrome de Rett

Fibromiàlgia Síndrome de Tourette

Fibrosi quística Síndrome de Von-Hippel-Lindau (VHL)

Granulomatosi crònica Síndrome X fràgil

Hemocromatosi Síndromes genètiques minoritàries

Hemofília Siringomièlia

Hepatitis Sordesa – Hipoacúsia

Insuficiència renal Trastorn per dèficit d’atenció – Hiperactivitat

Laringectomia Traumatisme cranioencefàlic

Ludopatia Altres

234

Institut Català de les Dones En el llistat següent presentem la classificació d’entitats que utilitzen a l’institut Català de les Dones:

CLASSIFICACIÓ D’ENTITATS

Artesania Compatibilitat vida personal / familiar / laboral

Cultura

Dones grans

Dones joves

Ecologia / Medi ambient

Economia

Educació

Feminisme

Jurídica

Lesbianisme

Lleure

Migració

Pau i desarmament

Prostitució

Rural

Salut

Solidaritat i cooperació internacional

Treball

Urbanisme

Violències contra les dones

Altres

235

Secretaria general de Joventut Tot seguit presentem una classificació d’entitats juvenils que és la utilitzada per la Secretaria de Joventut:

Plataformes juvenils d’interlocució

• Consell Local de Joventut

• Consell Municipal de Joventut

• Assemblea de Joves • Plataforma d’entitats • Altres

Formació 1. Educació No Formal

• Escoltisme • Esplai • Animació

sociocultural • Serveis de lleure • Casal infantil i/o

juvenil • Escola d’educació en

el lleure • Altres

2. Educació Reglada

• Associacions estudiantils

• Altres

3. Investigació i Recerca

• Noves tecnologies • Estudis i recerques • Investigació i ciència • Altres

Treball 1. Inserció i formació laboral

• Orientació laboral • Formació ocupacional • Formació contínua • Altres

2. Promoció i defensa del món laboral

• Sindicats • Altres

3. Associacions professionals

Habitatge

Salut 1. Addicions • Atenció i prevenció

de drogodependència • Altres

236

2. Sexualitat

• Anticoncepció • Sida • Altres

3. Psicològics

• Atenció a joves amb trastorns mentals

• Trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia)

• Altres

Cultura, esport i oci 1. Expressió i creativitat

• Musical • Plàstica • Corporal • Escrita • Teatre • Mitjans audiovisuals • Comunicació • Altres

2. Dinamització cultural

• Cultura popular i tradicional

• Defensa del patrimoni cultural

• Intercanvis culturals • Promoció de la

llengua • Altres

3. Esports

4. Excursionisme • Grups i centres

excursionistes • Altres

5. Recreatiu • Col·leccionisme • Esbarjo o oci • Altres

Política

• Organitzacions polítiques juvenils

• Plataformes reivindicatives

• Altres

Cooperació i activitats internacionals

1. Cooperació

• Ajuda al desenvolupament

• Altermundisme • Altres

2. Activitats internacionals

• Intercanvis juvenils internacionals

• Altres

Serveis socials 1. Prestació de serveis socials

• Atenció a la infància i adolescència en risc social

• Atenció a la dona • Quart Món

237

• Atenció a immigrants i refugiats

• Suport a la família • Altres

2. Discapacitats

• Físiques • Psíquiques • Sensorials • Altres

Interculturalitat • Minories ètniques • Immigració • Altres

Medi ambient 1. Educació ambiental • Entitats d’educació

ambiental • Altres

2. Ecologia i sostenibilitat

• Entitats de conservació i protecció mediambiental

• Naturistes • Reciclatge i

reutilització • Altres

Civisme i desenvolupament comunitari

1. Regulació o resolució de conflictes

• Cultura de la pau • Mediació escolar • Mediació comunitària • Mediació familiar • Altres

2. Transport

• Seguretat viària • Alternatives al

transport • Altres

3. Consum • Consum just • Consum jove • Altres

4. Altres iniciatives

• Intercanvis de coneixement, serveis, permutes

• Altres

Drets civils, assessorament legal i polític

1. Cíviques i de defensa

• Defensa dels Drets Humans

• Defensa dels Drets de les minories i de grups específics

• Defensa dels Drets Civils

• Defensa dels Drets d’igualtat de gènere

• Defensa dels Drets de l’Infant

• Associacions d’estrangers i d’immigrants

238

• Altres

2. Assessorament legal i polític

• Atenció a les víctimes

• Serveis jurídics • Altres

Altres

239

Departament de Cultura En el llistat següent presentem una classificació d’entitats de cultura popular i tradicional:

ENTITATS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Animació Fotografia

Artesania Gegants

Ateneus Havaneres

Balls de Bastons Jocs tradicionals

Balls de Gitanes Música tradicional

Balls parlats i d’altres Nans

Bandes de música Pastorets

Bestiari Pessebres Vivents

Campaners Pessebrisme

Cant Coral Raiers

Castellers Sardanes

Cinema amateur Setmana Santa

Danses vives Teatre amateur

Diables Teatre històric

Esbarts Teatre religiós

Excursionistes Trabucaires

Falcons Tres Tombs

Festes Altres associacions multidisciplinàries

Focs de Sant Joan

240

La classificació que presentem a continuació fa referència als àmbits culturals que podem trobar al Departament de Cultura de la Generalitat:

ÀMBITS CULTURALS*

Arts escèniques

Arts visuals

Arxius

Biblioteques

Creació i pensament

Cultura a la Unió Europea

Cultura popular

Diversitat cultural

Indústries culturals

Literatura i llibres

Museus

Música

Patrimoni arqueològic

Patrimoni arquitectònic

*Aquesta classificació no és específica per a entitats

ANNEX 6 MODELS DE CLASSIFICACIONS TIPOLÒGIQUES

D’ENTITATS SEGONS ELS ENS LOCALS

Classificacions tipològiques de les entitats:

• Veïns i Veïnes • Esportives • Culturals • Humanitàries • Juvenils • Professionals • Jubilats • Sindicals • Polítiques

• Comunicació Teatre • Cooperació i Solidaritat • Dona

Estatals • Econòmiques i Comercials Gen gran • Ensenyament

• Culturals Associacions de Mares i Pares (col·legis) Artístiques Associacions de Mares i Pares (instituts) Bandes i Orquestres • Esportives Carnaval • Joventut Castells • Medi Ambient Dansa i Ball • Religioses Gegants • Salut Musicals • Veïnals

• Esportives • Activitats culturals • Cooperació • Creatives (gent

gran) • Conservació i

Patrimoni • Conservació de

castells • Veïns i Veïnes

• Cíviques • Culturals, de

lleure • Esportives • Gremis • Socials • Altres

• Assistencials • Esportives • Tercera Edat • Infantils i Juvenils • Mares i Pares • Polítiques • Veïns i Veïnes • Protecció Civil • Comerciants • Regionals • Cooperació internacional i

ONG • Religioses

• Culturals • Sostenibilitat i Medi

Ambient • Dona • Tecnologies • Empresaris, professionals i

sindicals

• Cultura • Educació • Participació Ciutadana • Salut Pública • Infància i Joventut • Serveis Socials • Medi Ambient • Zoonosi • Dones • Pla per la Convivència • Igualtat i Atenció als

Discapacitats

• Mares i Pares • Esports • Veïns i Veïnes • Gent Gran • Cooperació i

Solidaritat • Joventut • Cultura • Medi Ambient • Dona • Religioses • Economia • Sanitat • Educació • Serveis Socials

• Veïns i Veïnes • Economia i

Comerç • Culturals i

Educació • Esport, Joventut,

Lleure • Socials i

Sanitàries • Polítiques • Altres

(Religioses)

• Cultural • Sanitat i Serveis

Socials • Joventut • Gent Gran • Medi Ambient • Dona • Veïnal • Professional • Esports • Polític - Sindical • Educació • Altres • ONG

Salut i suport social • Ciclisme • Solidaritat i Cooperació Internacional • Escacs

• Associacions de Veïns • Esquí, Excursionisme, Escalada i Esports

d’Aventura • Infants i Joves • Futbol • Dones • Futbol Sala • Nacionalitats i Cultures • Gimnàstica • Altres Col·lectius • Motor i Modelisme

Cultura • Natació De Promoció Cultural Diversa • Ocellaires

• De Promoció de les Arts • Pesca • De Cultura Popular i Tradicional • Petanca • De Recerca i Patrimoni Local • Tennis • Altres Entitats Culturals • Tir

Economia i Treball • Voleibol • Representació del Treball • Waterpolo • Representació Patronal Natura i Medi Ambient • Representació de Sectors Econòmics Partits Polítics • Altres Entitats Econòmiques Religió

Educació i Formació • Temples i Oratoris • Associacions de Mares i Pares

d’Alumnes • Comunitats Religioses

• Altres Entitats d’Educació i Formació • Altres Entitats Religioses Esports

• Arts Marcials • Atletisme • Basquetbol • Beisbol • Billar • Caça • Caravanisme

ANNEX 7 ALTRES CLASSIFICACIONS TIPOLÒGIQUES

DE LES ENTITATS

247

Altres classificacions tipològiques d’entitats:

Extret del Registre d’associacions del govern basc:

CARÀCTER CULTURAL GENERAL CARÀCTER CULTURAL ESPECÍFIC

• LITERÀRIES • CIENTÍFIQUES

• BELLES ARTS (PINTURA, ESCULTURA, CERÀMICA,…)

• TÈCNIQUES

• MÚSICA, DANSA I FOLKLORE • ESTUDIS (ANTROPOLÒGICS,

ETNOLÒGICS, HISTÒRICS,...)

• CORALS • EUSKERA

• TEATRE CARÀCTER SÒCIOECONOMIC

• CINEMATOGRAFIA • CERCLES O CLUBS D’OPINIÓ

• FOTOGRAFIA • PROMOCIÓ DE LA DONA

• TAURINES • PROMOCIÓ DEL MENOR

• RECREATIVES • PROMOCIÓ DE LA JOVENTUT

• GASTRONÒMIQUES • GRUPS FEMINISTES

• LLEURE • PROMOCIÓ DEL TREBALL

• CASES REGIONALS • NATURALISTES-ECOLOGISTES

• DEPORTIVES (PRÀCTICA NO COMPETITIVA)

• HUMANISTES

• IOGA I ARTS MARCIALS • PACIFISTES, OBJECTORS

• RÀDIO • PROMOCIONS SECTORIALS (ZONES

AGRÍCOLES)

• PROMOCIÓ CULTURAL • ALTRES COL·LECTIUS

• FILATÈLIQUES I NUMISMÀTIQUES • SOLIDARITAT INTERNACIONAL

• MICOLÒGICQUES

248

CARÀCTER FAMILIARISTA CARÀCTER VEÏNAL

• PARES DE FAMÍLIA VEÏNS

• PARES DE MALALTS, DISMINUÏTS FÍSICS, PSÍQUICS, ALCOHÒLICS

PROPIETARIS

• VIDUS AMICS DE …(LOCALITAT DETERMINADA)

• DIVORCIATS CARÀCTER BENÈFIC SOCIAL

• MARES SOLTERES AJUDA A SUBNORMALS

• TERCERA EDAT AJUDA A MALALTS

• AMAS DE CASA AJUDA A MINUSVÀLIDS

• CONSUMIDORES AJUDA A DROGOADDICTES

CARÀCTER DOCENT AJUDA A ALCOHÒLICS

• PARES D‘ALUMNES AJUDA A GRUPS MARGINATS

• ALUMNES AJUDA A ACCIDENTADS I GRUPS DE SALVAMENT

• ESTUDIANTS AJUDA A ANCIANS

• ANTICS ALUMNES AJUDA A ALTRES COL·LECTIUS

CARÀCTER JUVENIL

JUVENILS

LLEURE

249

Extret del Llibre Blanc del Tercer sector civico-social:

CLASSIFICACIÓ SEGONS SUBSECTOR • Drogoaddicció i

alcoholisme • Infància i joventut

• Desocupats • Malalties / Sida

• Disminuïts • Pobresa /

marginació

• Dones • Veïns

• Gent gran • General i altres

• Immigrants

Extret de la Classificació Sectorial Estàndard Internacional (ISIC) de l’Organització de Nacions

Unides:

CLASSIFICACIÓ INTERNACIONAL D’ORGANITZACIONS NO LUCRATIVES (ICPNO)

CULTURA I OCI MEDI AMBIENT • Cultura i art • Medi Ambient

• Eports • Protecció dels animals

• Altres activitats recreatives DESENVOLUPAMENT I VIVENDA

EDUCACIÓ I INVESTIGACIÓ • Desenvolupament Econòmic, Social i Comunitari

• Educació Primària i Secundària • Vivenda

• Educació Superior • Treball i Formació

• Altra Educació DRET, ASSESSORAMENT LEGAL I

POLÍTIC • Investigació • Drets civils i Assessorament Legal

SANITAT • Drets i Serveis Jurídics

• Hospitals i Rehabilitació • Organitzacions Polítiques

• Residències de la Tercera Edat INTERMEDIARIS FILANTRÒPICS I

PROMOCIÓ DEL VOLUNTARIAT • Salut Mental i Serveis d’Urgència INTERNACIONAL • Altres Serveis Sanitaris RELIGIÓ

SERVEIS SOCIALS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS I

PROFESSIONALS, SINDICATS • Serveis Socials VARIS • Emergències i Ajuda

• Ajuda i Manteniment de Rentes

250

Extret d’El Tercer Sector iberoamericano a partir de processament de Revisa, maig de 1998:

VENEÇUELA (Mireia Vargas)

ÀREES D’ACTIVITAT • Ciència i tecnologia • Medi ambient • Cultura i art • Religió • Drets civils • Salut • Educació • Serveis bàsics i infraestructura • Esport i esbarjo • Suport al desenvolupament • Generació d’ingressos

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

• Artistes • Nens/es • Camperols • Nens/es del carrer • Docents • Nens/es en situació de risc • Dones • Organismes públics • Espècies • Organitzacions / associacions • Estudiants • Població general • Família • Productors/empresaris/artesans • Grups de base • Professionals • Indígenes/grups ètnics • Tercera edat • Joves • Treballadors • Migrats

ORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR • De base • Intermèdies o de

recolzament • Xarxes / coordinadores

251

BOLÍVIA ( a partir de SIPFE-SISONG’s, 1997) SECTORS D’EDUCACIÓ, SALUT, SANEJAMENT BÀSIC I VIVENDA, SEGONS SUBSECTORS

Educació i cultura Sanejament bàsic • Cultura • Educació Alternativa d’adults • Educació Alternativa Especial • Educació Alternativa Eventual • Educació Alternativa Permanent • Educació Regular Formal

• Aigua potable • Clavegueram • Eliminació de residus líquids • Eliminació de residus sòlids • Latrines

Salut Vivenda • Atenció de parts • Atenció dental • Atenció prenatal • Control de creixement i

desenvolupament • Detecció precoç del càncer en la

dona • Drogodependents i salut mental • Malalties diarreiques Agudes y

Còlera • Malalties respiratòries Agudes • Malalties sexualment

Transmissibles-SIDA • Medicaments essencials • Medicina tradicional • Planificació familiar • Programa ampliat d’immunització • Programa per a discapacitats • Promoció i educació en Salut • Salut de poblacions indígenes • Salut ocupacional • Salut oral • Sanejament ambiental • Altres malalties (tuberculosi,

malària...)

• Autoconstrucció • Construcció • Refacció • Urbanisme

252

SECTOR AGROPEQUARI I MEDI AMBIENT

Agropequari • Agrícola • Agroindustrial • Forestal • Pequària • Piscícola

Medi ambient • Conservació de la biodiversitat • Domini de Recursos Naturals • Millora de la Qualitat ambiental • Ordenament territorial

SECTOR DE LA COMUNICACIÓ PER SUBSECTORS

Comunicació

• Camins

• Mitjans Alternatius

• Premsa

• Radio

• Televisió

BRASIL (Leilah Landim – Liliane G. Da Costa Reis)

ÀREES D’ACTUACIÓ DE LES ENTITATS ASSOCIADES AL GIFE • Agricultura • Ecologia i conservació del medi ambient • Assegurança pública • Educació • Assistència/Promoció social • Esports • Ciència i tecnologia • Generació de Renta • Cultura • Polítiques públiques • Defensa dels drets

civils/Construcció de ciutadania • Relacions internacionals

• Desenvolupament comunitari/social

• Salut

253

COLÒMBIA (The Johns Hopkins Comparative Nonprofit Sector Project)

ÀREES DEL SECTOR SENSE ÀNIM DE LUCRE PER ÀREES D’ACTIVITAT

• Ambient • Associacions professionals,

gremis, sindicats • Cívic i advocacy • Cultura • Desenvolupament i vivenda • Educació • Filantropia • Salut • Serveis socials • Altres àrees

ÀREES PRIORITÀRIES DE TREBALL DE LES ONG’S (Vargas, Hernán; Toro, José Bernardo;

Rodríguez, Martha. 1992)

• Atenció i assistència • Economia i treball • Comunicació i informació • Educació especial • Desenvolupament

institucional • Educació regular

• Desenvolupament rural • Salut

• Desenvolupament tecnològic • Altres (ecologia, esports,

cultura, dona...) • Desenvolupament urbà

COSTA RICA (Carlos Andrés Manavella Cavallero)

CLASSIFICACIÓ D’ASSOCIACIONS SEGONS LA SEVA ACTIVITAT • Activitats econòmiques • Associacions Solidàries • Beneficència • Càmeres patronals • De desenvolupament integral • Dones • Esportives • Religioses • Salut • Veïnals • Vivenda

254

CUBA (Gisela María Pérez Fuentes)

CLASSIFICACIÓ D’ASSOCIACIONS SOCIALS • Associacions culturals • Associacions d’amistat • Associacions d’interès social • Associacions esportives • Associacions o societats

científiques

EQUADOR (Javier Robalino Orellana)

CLASSIFICACIÓ D’ÀMBITS PER SECTORS PREDOMINANTS DE TREBALL I D’ACTUACIÓ • Agropequari • Desenvolupament

institucional • Educació • Medi ambient • Medi ambient • Millora de les condicions de

vida • Salut

EL SALVADOR (Ana Guadalupe Martínez Menéndez, en base al Directori d’Institucions Privades per al Desenvolupament del PNUD.)

CLASSIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR SEGONS ÀMBIT

D’ACTUACIÓ • Art i cultura • Especialització tècnica • Desenvolupament

empresarial i creditici • Gènere i infància

• Desenvolupament rural, agropequari, local i comunitari

• Investigació, informació, formulació de polítiques

• Drets humans, assistència jurídica i defensa del consumidor

• Medi ambient

• Educació i capacitació • Salut i vivenda • Emergència i ajuda

humanitària

255

MÈXIC (Consuelo Castro Salinas)

CLASSIFICACIÓ D’ORGANITZACIONS • Assistencials • Científiques i tecnològiques • Culturals • Ecològiques • Educatives • Organitzacions que destinen donatius i els

seus rendiments a obres o serveis públics • Que atorguen beques • Recolzament econòmic

NICARAGUA (Bladimir Varela Hidalgo, tenint de base informació del Directori d’ONG’s de Nicaragua, 1999-2000 CAPRI)

CLASSIFICACIÓ PER ÀMBIT I NIVELLL D’ACTUACIÓ • Agropequari • Crèdit alternatiu • Cultura • Drets humans • Ecologia • Ètnies • Gènere / Família • Infància / Joventut • Salut / Rehabilitació • Vivenda

PANAMÀ

ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LES ORGANITZACIONS DEL TERCER SECTOR • Agropequari • Assistència social • Desenvolupament comunitari • Discapacitats i addictes • Educació, investigació assistencial legal i valors cívics • Família, joves, dona i nens • Medi ambient • Nutrició, salut i tercera edat • Pobles indígenes • Altres

256

PARAGUAI (Juan B. Vera Ibarra)

CLASSIFICACIÓ D’ASSOCIACIONS • Amb personaria jurídica • De dones • Clubs de “Leones” • Fundacions • Comissions veïnals (urbà) • Juntes de sanejament • Comissions veïnals o de

foment (rural) • Juvenils

• Comitès de productors • Ràdios comunitàries • D’ex-alumnes • Sense personaria jurídica • De cooperadores escolars • Societats professionals

PERÚ

CLASSIFICACIÓ PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LES ASSOCIACIONS DEL TERCER SECTOR • Ajuda comunal o veïnal (en

col·laboració amb l’Estat o els municipis) en l’àmbit alimentari, en salut i en educació

• Defensa dels drets de la dona

• Assistència a sectors deprimits en general

• Defensa dels drets del consumidor

• Defensa del medi ambient • Defensa dels drets humans • Defensa del patrimoni

històricocultural • Programes de lluita contra

malalties

CLASSIFICACIÓ DE LES FINALITATS DE LES FUNDACIONS • Ajuda a gent amb carència de

recursos • Finalitats espirituals

• Atenció als nens • Investigació agropecuària • Atenció mèdica a malalts de càncer

o altres malalties • Investigació de malalties

• Conservació de la naturalesa i medi ambient

• Manteniment de cases d’origen colonial i republicà

• Cura de gent gran • Manteniment de museus de

col·leccions diverses • Cura i exposició d’olis i altres peces

d’art • Manteniment de museus de peces

precolombines

• Difusió de la cultura • Recolzament als petits i mitjans

industrials • Educació gratuïta o subvencionada

,

ANNEX 8 GUIÓ PER ALS ASSISTENTS A LES SESSIONS

DE TREBALL AMB ENTITATS

259

BLOC 1: INTRODUCCIÓ AL TEMA

A continuació treballarem en posar en comú la nostra realitat sobre les següents

qüestions:

1. Sabeu en quants registres i censos esteu incrits ? Enumereu-los

- Departament de Justícia - Departament de Benestar i Família - Departament de Medi Ambient - Departament de Treball - Secretaria General de l’Esport - Ajuntament - … - … - … - …

2. Per què us inscriviu en aquests Registres i censos?

3. Actualitzeu la informació que hi ha en els Registres i censos?

4. Per què creieu que serveixen aquests Registres i censos? Per què us

serveixen a vosaltres?

BLOC 2: VALIDACIÓ DEL GLOSSARI DE TERMES

Amb el document adjunt volem complementar termes que utilitzeu en el vostre dia

a dia i que ens ajudin a conèixer millor el sector associatiu:

1. Creieu que us són útils aquests calaixos? 2. Trobeu a faltar paraules que feu servir habitualment a les vostres entitats?

Quines?

260

BLOC 3: TREBALLANT PER UN MODEL

DE REGISTRE D’ENTITATS

Amb la fitxa que us lliurem a continuació volem treballar al voltant d’un model de

registre d’entitats que ens permeti recollir el màxim d’informació possible sobre el

funcionament, organització interna,

ANNEX 9 GUIÓ I METODOLOGIA DE LES SESSIONS DE

TREBALL AMB ENTITATS

263

Guió i metodologia de les sessions de treball

Programa de la sessió

1. Presentació del projecte i de l’equip de treball de realització del projecte i dels assistents

2. Explicació del treball realitzat fins al moment i del treball en curs 3. Introducció a la sessió de treball: objectius i metodologia 4. Plantejament dels diferents temes i discussió en grups 5. Posada en comú i conclusió de la sessió

Presentació del projecte i de l’equip de treball

de realització del projecte

La Generalitat de Catalunya ha promogut la creació d’un grup de treball format per

responsables de quatre departaments (Presidència, Justícia, Benestar i Família i

Relacions Institucionals i Participació) amb la finalitat de proposar iniciatives que

ajudin a millorar la informació disponible sobre associacions i a proposar les accions

necessàries que facilitin la interacció dels diferents registres o censos

d’associacions.

En l’actualitat s’està duent a terme conjuntament des de l’Observatori del Tercer

Sector i des de la Fundació Pere Tarrés un estudi que té els següents objectius:

Els objectius de l’estudi es concreten en:

1- Conèixer amb el màxim de detall possible, quant a composició i funcionament,

els registres i censos d’entitats existents en els departaments de la Generalitat de

Catalunya. Es tracta d’identificar els censos i registres, conèixer quina és la seva

finalitat, l’estructura i el grau d’actualització i manteniment.

2- Elaborar un glossari de temes comuns relacionats amb les associacions i el

voluntariat, per tal d’unificar el significat d’aquests termes en la relació del conjunt

de la Generalitat amb les associacions no lucratives.

264

3- Disposar d’una classificació tipològica per aplicar al registre d’associacions de la

Generalitat, de manera que es pugui conèixer amb més detall la realitat associativa

de Catalunya.

4- Definir els criteris d’estructuració i funcionament del Registre d’associacions de la

Generalitat.

5- Orientar els criteris de relació i coordinació entre els diferents Departaments de

la Generalitat i amb el món associatiu.

Explicació del treball realitzat fins al moment i del treball en curs

La primera fase d’aquest projecte va consistir en una recollida d’informació a través

d’una revisió bibliogràfica. En paral·lel es van fer gairebé 40 entrevistes als

Departaments de la Generalitat de Catalunya i a ens local (ajuntaments i consells

comarcals). Així ara es disposa d’una fotografia sobre quina és la situació dels

registres i censos d’entitats catalans.

S’està treballant sobre l’anàlisi de tota la informació recollida i s’han fet unes

primeres aproximacions al que serà un glossari de termes sobre associacionisme i

voluntariat i a una proposta de classificació tipològica per a les entitats.

Actualment s’estan duent a terme unes sessions de treball tant amb les

administracions públiques com amb les entitats.

Ës important que destaquem la importància d’implicar a les entitats en aquest

procés ja que són elles les que són la “raó de ser dels registres”. Aprofitem també

per dir-los que els hi enviarem algun tipus de feedback a l’acabament de l’estudi.

Introducció a la sessió de treball: objectius i metodologia

Els objectius de la sessió són tres fonamentalment :

- Contrastar una primera proposta de glossari de termes i recollir nous termes per incoporar-los a la versió actual de glossari.

- Validar una primera proposta de criteris de classificació i, en especial, de classificació tipològica de les organitzacions

265

- Recollir des de la perspectiva de les entitats possibles propostes per a la millora i coordinació dels censos i registres que serien útils per elles.

En funció de la dimensió del grup es farà una subdivisió en grups a partir del bloc 2.

El moderador del grup farà que els assistents es presentin i que tinguin un cartell

que els identifiqui per tal de què es puguin anomenar pel nom a mesura que es va

intervenint.

En la presentació que faci cada persona caldrà que ens diguin, de quina entitat

venen, quin és el seu càrrec a l’entitat i si coneixien de l’existència d’aquesta

iniciativa abans de la setmana passada.

Per una correcta sessió és molt important que les intervencions siguin endreçades i

que no es solapin els discursos de manera simultània. Pensant en l’enregistrament

de la sessió seria recomanable que els participants s’introduissin a ells mateixos a

mesura que van fent les intervencions (si no el moderador pot fer una

puntualització per indicar-ho).

La sessió està estructurada en diferents blocs, però es podran reprendre els temes

si apareixen noves idees relacionades amb el que s’està treballant.

Si no hi ha respostes espontànies, en alguns casos pot resultar interessant fer una

ronda d’intervencions completa al voltant d’un tema, però en cas que hi hagi prou

debat entre els participants aquest fet no és imprescindible.

Planificació de la sessió

19:00 h Hora convocatoria

TEMPS ACTIVITAT

15 min Arribada i presentació

10 min Discussió BLOC 1: INTRODUCCIÓ AL TEMA (ronda dels

assistents)

266

20 min Discussió BLOC 2 VALIDACIÓ DEL GLOSSARI DE

TERMES (treball en grups)

15 min Posada en comú BLOC 2

40 min Discussió BLOC 3: TREBALLANT PER UN MODEL DE

REGISTRE D’ENTITATS

20 min Posada en comú BLOC 3 i valoració de la sessió

Hora prevista acabament: 21: 00 h.

Plantejament dels diferents temes i discussió en grups

BLOC 1: INTRODUCCIÓ AL TEMA

Es tracta de fer una primera aproximació a les organitzacions al que s’està

treballant en el projecte de Millora i coordinació dels registres i censos d’entitats.

Les qüestions que es poden plantejar en aquest bloc serien :

1. Sabeu en quants registres i censos esteu incrits ? Enumereu-los

- Departament de Justícia - Departament de Benestar i Família - Departament de Medi Ambient - Departament de Treball - Secretaria General de l’Esport - Ajuntament - … - … - … - …

2. Per què us inscriviu en aquests Registres i censos?

267

3. Actualitzeu la informació que hi ha en els Registres i censos?

4. Per què creieu que serveixen aquests Registres i censos? Per què us serveixen a

vosaltres?

BLOC 2: VALIDACIÓ DEL GLOSSARI DE TERMES

Es reparteix als asssitents el resum del glossari de termes amb els calaixos que hi

ha actualment i amb els termes inclosos en cadascun:

3. Creieu que us són útils aquests calaixos? 4. Trobeu a faltar paraules que feu servir habitualment a les vostres entitats?

Quines?

BLOC 3: TREBALLANT PER UN MODEL DE REGISTRE D’ENTITATS

A. Treball amb la fitxa d’entitat

En aquesta part treballem a partir de la fitxa d’entitat.

Algunes qüestions a fer seran

1. DADES D’IDENTIFICACIÓ I DADES DE CONTACTE

a) Afegirieu alguna dada addicional a les que apareixen per tal de facilitar el contacte amb la vostra entitat ?

2. RAÓ DE SER I ÀMBITS D’ACTUACIÓ:

b) Penseu en algunes entitats que coneixeu del vostre entorn : on les classificaríeu ? Creieu que aquesta classificació us serveix per ubicar les diferents entitats en un grup ?

ORGANITZACIÓ INTERNA:

c) Què en penseu de la inclusío d’aquests paràmetres de classificació ?

268

d) Què afegirieu / que treurieu ? e) Veieu viable l’actualització de dades que hi ha en aquesta part ?

DADES ECONÒMIQUES

f) En quisa mesura creieu que és útil la recollida periòdica de les dades econòmiques de les entitats ?

g) S’hauria d’incloure aquest apartat ?

B. Treballant sobre propostes per a la millora i coordinació dels registres i censos d’entitats

-Quina informació addicional us seria útil disposar per compartir amb la resta

d’organitzacions?

-Faríeu ús d’aquesta informació sobre altres organitzacions si la tinguéssiu a l’abast

Seria útil....

- tenir la informació al web - compartir informació sobre activitats - compartir informació sobre formació - disposar de tota la informació sobre subvencions integrada i consultable i

altres fonts de finançament (empreses, fundacions, altres ONLs, etc) - tenir la documentació digitalitzada (de manera que es presentés un sol cop a

les administracions públiques) - altres...

Conclusió de la sessió

ANNEX 10 MODEL DE FITXA D’INSCRIPCIÓ

AL REGISTRE D’ENTITATS

271

BLOC III:

TREBALLANT PER UN MODEL

DE REGISTRE D’ENTITATS139

1. DADES D’IDENTIFICACIÓ I CONTACTE

ENTITAT:

Nom

Carrer

Núm. Pis- Porta

Codi Postal

Població

Teniu un logotip en format digital?

CIF

Telèfon

Fax

Web

Correu electrònic:

Horari d’activitat (dies i hores setmanals) Horari d’atenció al públic (dies i hores

setmanals)

PERSONA DE CONTACTE:

Nom i cognoms

Carrer

Núm. Pis- Porta

Codi Postal Població

139 Elaboració pròpia

272

Telèfon Correu electrònic

ADREÇA DE CORRESPONDÈNCIA:

Nom i cognoms

Carrer

Núm. Pis- Porta

Codi Postal

Població

273

2. RAÓ DE SER I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Any de creació, descripció i objectius de l’entitat

A qui es dirigeix la vostra organització (destinatari/receptor)

Col·lectius de persones Medi natural Altres organitzacions

Altres

Àmbit funcional

Cooperació Cultura Iniciatives

comunitàries

Integració i Lleure i

inserció Joventut Medi ambient

Esportives Socials Professionals,

gremis i sindicats

Especifiqueu les

altres.......................................................................................................

Activitat

Defensa Difusió Formació

Orientació Recerca Sensibilització

274

Especifiqueu les

altres.......................................................................................................

Àmbit territorial d’actuació

Districte Municipal Comarcal

Coordinació

territorial Catalunya Estatal

Internacional

Especifiqueu les altres............................................................................................

L’activitat de l’organització...

Té interès per als membres És d’interès general

3. ORGANITZACIÓ INTERNA

Forma jurídica

Associació Fundació Altres ..............................................

Data inscripció registre Generalitat

Número inscripció registre Generalitat

275

Data aprovació estatuts

Data de la darrera aprovació estatuts

L’entitat compta amb seus o delegacions…

Si No

Depeneu jurídicament d’un altra entitat?

Si No

Nom........................................................................................................

Adreça ...................................................................................................

Grau organitzatiu

De base Segon nivell Tercer nivell

Està inclosa l’entitat en alguna agrupació d’entitats (federació, consell, coordinadora,

plataforma, xarxa,...)?

Si, indiqueu quina/es ......................................................................

No

276

L’entitat s’estructura en Vocalies o Seccions?

Si No

Descriure-les .............................................................................................................

....................................................................................................................................

El voluntariat

Té la vostra organització presència de voluntariat? Si No

En cas afirmatiu indiqueu la quantitat de recursos humans segons escaigui

Voluntaris dirigents (junta, patronat...) ..........................

Voluntaris no dirigents

Voluntaris permanents .............................................................. ...

Voluntaris puntuals ......................................................................

Nº total de voluntaris........................................................

La vostra organització és ...

Entitat de voluntariat Entitat amb voluntariat

277

Número de socis :

(any 2005)

Membres de la junta actual

President/coordinador

Nom i cognoms

Sots-president

Nom i cognoms

Secretari

Nom i cognoms

Tresorer

Nom i cognoms

Vocals

Nom i cognoms

Renovació de càrrecs

Data d’elecció de la junta actual Data propera renovació

278

4. DADES ECONÒMIQUES

Pressupost de l’any en curs ............................................................................. Euros

Ajuts rebuts

Àmbit municipal

Organisme/departament................................................................. Euros........................







Diputació




Altres ajuts rebuts




ANNEX 11 FITXA DE VALORACIÓ

DELS ESCENARIS FUTURS

ESCANARIS

A B C

Viabilitat organitzativa

Viabilitat legislativa

Viabilitat econòmica

Grau d'utilitat

Rol de les entitats

Requisits tècnics i humans

ANNEX 12 BIBLIOGRAFIA

285

Continguts Legislació: Departament de Justícia. Decret 202/1987, de 19 de maig (DOGC núm. 854, de 19 de juny de 1987). Departament de Justícia. Decret 197/1987, de 19 de maig (DOGC núm. 854, de 19 de juny de 1987). Ley 6/1996, de 15 de enero, del Voluntariado. Ley 8/1987, de 15 de abril, Municipal y de Régimen Local de Cataluña. Llei d’associacions. Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions. Modificació de l’article 24 de la Llei 7/1997. Decret 206/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament del Registre d’associacions. Departament de Sanitat i Seguretat Social. ORDRE del 15 de juliol de 1987, de desplegament de les normes d’autorització administratives de serveis i establiments de serveis socials I de funcionament del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, fixades al Decret 27/1987, de 29 de gener. Llei 3/1993, de 5 de marc, de l’estatut del consumidor. Ley Orgánica de Libertad Sindical (11/1985, de 2 de agosto). Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE 73, de 26-3-2002). Model d’estatuts d’una associació empresarial.

286

Continguts Terminologia: Regione Lombardia. Direzione Generale Famiglia e Solidarietà Sociale. Keywords. Glosario de Términos WINGS. Worldwide Initiatives For Grantmaker Support. Glossario Español.

ANNEX 13 L’OBSERVATORI DEL TERCER SECTOR

289

L’ORGANITZACIÓ

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat

en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la

finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest

sector i treballar per a la millora en el funcionament de les

organitzacions no lucratives.

Neix a principis de 2001 al CETC (Centre d’Estudis de Temes

Contemporanis), per a la realització del Llibre blanc del tercer sector

cívico-social, una obra panoràmica sobre la realitat de les

organitzacions socials a Catalunya. Hi van participar més de 1.000

organitzacions de forma directa en un llarg procés que va implicar el

propi sector i va promoure dinàmiques de millora concretes.

En l’actualitat l’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca

independent i obert a la col·laboració amb totes aquelles entitats

públiques i privades que treballen per desenvolupar coneixement i

millorar el tercer sector.

Les línies de treball se centren en tres àmbits:

- L’estructuració del tercer sector:

L’Observatori del Tercer Sector va néixer amb l’elaboració del Llibre

blanc del tercer sector cívico-social, que va significar una àmplia

recerca sobre l’estructuració del tercer sector social català. Volem

continuar amb aquesta línia de treball que ajuda a entendre i

conèixer la realitat de les organitzacions no lucratives, tant en el

marc global com en els diferents subsectors d’activitat.

- El funcionament de les organitzacions:

Les organitzacions no lucratives tenen especificitats pròpies derivades

de la seva finalitat, els seus valors i la forma d’organitzar-se. Per

això, és necessari analitzar i entendre el seu funcionament en

complicitat amb les pròpies entitats, per poder plantejar reflexions i

millores en les diferents àrees i activitats.

290

- Els àmbits d’interès del tercer sector:

El tercer sector és plural i les seves àrees d’interès i activitat estan

vinculades a molts temes clau per a la societat. Des de l’Observatori

del Tercer Sector, amb complicitat amb les pròpies entitats, fem

recerca en aquests àmbits, com ara joventut, cooperació al

desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social, cultural…

L’Observatori del Tercer Sector ha realitzat o està treballant en els

següents projectes de recerca:

- Estudi de la situació dels joves catalans comarca a comarca. Aquest

projecte es realitza conjuntament amb un equip de recerca de la UAB

per a l’Observatori Català de la Joventut.

- Elaboració d'un mapa d’organitzacions socials formals i informals a

Madrid i Barcelona, per a la Fundació Un Sol Món i que es realitza en

col·laboració amb Diagram.

- La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives.

Desenvolupament d'un model de reflexió propi per a les

organitzacions del tercer sector.

- Guia de treball per a l’elaboració d’un llibre blanc sobre el tercer

sector cultural, amb el Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya.

- Anàlisi sobre l'estat de la gestió de la qualitat a les ONL socials,

encarregat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social.

- Diagnòstic sobre l'interès del tercer sector i l'economia social per

una banca ètica a Catalunya, en col·laboració amb FETS

(Finançament Ètic i Solidari).

- Mapatge de les organitzacions de persones immigrades de

Catalunya. Amb aquest estudi es vol conèixer quins són els àmbits

d’actuació de les organitzacions de persones immigrades i les

relacions que s’estableixen entre aquestes entitats i altres ONL

291

catalanes. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Secretaria

General d’Immigració de la Generalitat de Catalunya.

- Creació d’un directori d’organitzacions d’immigrats a l’Estat

espanyol. Aquest estudi consisteix a identificar les organitzacions

d’immigrants que treballen a Espanya, per tal d’elaborar un directori i

donar-li visibilitat.

- Joves: política i futur. Estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill

que pretén verificar quines són les motivacions que mouen els joves

envers la política i com s’imaginen la Catalunya del futur.

- Millora i coordinació dels registres i censos d’entitats de la

Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una recerca impulsada per

diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i que duu a

terme l’OTS juntament amb la Fundació Pere Tarrés

A més, s’està treballant en altres línies de recerca relacionades amb

el tercer sector, com ara els òrgans de govern, el

codesenvolupament, els emprenedors socials, el factor humà a les

ONL, etc.

Més informació a www.tercersector.net.

ANNEX 14 LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

295

L’ORGANITZACIÓ

La Fundació Pere Tarrés és una organització no lucrativa

d'acció social i educativa, la finalitat de la qual és la promoció

del lleure educatiu, el voluntariat, la millora de la intervenció

social i l'enfortiment del teixit associatiu. La transparència i

bones pràctiques en la seva gestió estan reconegudes per la

prestigiosa Fundación Lealtad, que analitza cada any les més

importants ONL de l’Estat.

La Fundació Pere Tarrés té una àmplia trajectòria en i per el

voluntariat i l’associacionisme català, a través de diverses línies

d’actuació, destacant:

Formació, en el temps lliure, de professionals de la intervenció

social, de voluntariat, de tècnics i directius gestors d'ONL. La

vinculació a la Universitat Ramon Llull permet impartir formació

de postgrau i màster.

Consultoria i assessorament a organitzacions socials com a

suport en la millora de la seva acció i la qualitat de la seva

gestió.

Investigació-Acció, sobre el tercer sector i la participació de la

ciutadania en la vida social i associativa. Estudis que permeten

incrementar el coneixement i promocionar el món del

voluntariat i de l’associacionisme.

Projectes Socials, creat l’any 1999 per la Fundació Pere Tarrés,

és el centre de transferència del coneixement en l’acció social

de la Universitat Ramon Llull. Entre tots els projectes

desenvolupats es destaquen els següents:

- Mapa d’entitats del Tercer Sector que treballen en el camp

296

de la inclusió social. Realitzat l’any 2003, amb consulta a

2.000 entitats.

- Noves Tecnologies i Tercer Sector a Catalunya. Realitzat

l’any 2001, amb consulta a 732 entitats.

- Estudis sobre el voluntariat hospitalari i el voluntariat en

família.

- Altres investigacions sectorials (centres oberts per a infants

i adolescents, serveis d’atenció domiciliària, entitats

d’inserció laboral de població en risc d’exclusió, ...) on

l’univers d’estudi es refereix a ONL.

- Servei d’assessorament a les associacions i entitats de

voluntariat de Catalunya, en l’àmbit de formació i projectes.

- Xarxanet.org. El portal web de l’associacionisme i

voluntariat de Catalunya. Conceptualització i manteniment.

- Butlletí A l’Abast. Informació per a associacions i entitats de

voluntariat, gratuït amb distribució a més de 8.000

associacions catalanes.

Projectes Socials, des de la seva doble pertinença a la

universitat i al sector no lucratiu, es caracteritza i diferencia

per el compromís amb la societat, l’experiència i la solidesa en

el camp de l’acció social, la qualitat i la innovació en el treball,

la competència professional i la vinculació amb entitats i

institucions socials.

Per a més informació www.peretarres.org

ANNEX 15 L’EQUIP DE TREBALL

299

Aquest projecte ha estat realitzat per: Coordinació:

Pau Vidal ([email protected])

Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector

Expert en gestió d’organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció

d’Empreses i MBA. Professor de gestió d’organitzacions no lucratives,

i direcció de projectes; codirector del postgrau de Funció Gerencial a

les ONGD a ESADE. Professor convidat de planificació estratègica a la

UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre blanc del tercer sector cívico-

social a Catalunya i és coautor del llibre La gestió de les

organitzacions no lucratives, publicat en català (Columna) i en

castellà (Deusto). Ha realitzat diversos projectes de consultoria en el

món de les organitzacions no lucratives, en àmbits com la planificació

estratègica, la captació de fons, recursos humans, responsabilitat

social, gestió de projectes...

Rafael Ruiz de Gauna ([email protected])

Director de l’Institut de Formació i Projectes Socials de la Fundació

Pere Tarrés

Llicenciat en Ciències Biològiques, i diplomat en Pedagogia del Lleure

i Animació Sociocultural. Des de 1988 és Secretari General i Director

de l'Escola de l'Esplai - Fundació Pere Tarrés, i des de 1991 és

Administrador de l'Escola de l'Esplai. Director del Departament

d’Investigació Aplicada de la Fundació Pere Tarrés i la Universitat

Ramon Llull, Projectes Socials, és també Professor i Director de

Postgraus a les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació

Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, en temàtiques de

gestió d’entitats. Amb una àmplia experiència associativa en entitats

de diferents àmbits (socials, culturals i educatives), actualment és

Secretari de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

300

Ana Villa ([email protected])

Responsable de recerca i de gestió interna de l’’Observatori del Tercer

Sector

Ha realitzat la carrera de Direcció i Administració d’Empreses i MBA a

ESADE. Ha col·laborat en la realització del Llibre blanc del tercer

sector cívico-social a Catalunya i a l’estudi sobre el finançament de

l’associacionisme juvenil català. Ha coordinat l’estudi sobre la

valoració dels processos d’aprenentatge a les organitzacions juvenils

per al Consejo de la Juventud de España i l’elaboració del mapa

d’organitzacions formals i informals a Madrid i Barcelona.

Pere Mora ([email protected])

Coordinador de l’Àrea del Tercer Sector, Voluntariat i Participació de

Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés, i investigador d’aquesta

recerca.

Llicenciat en Geografia Econòmica i en Història Contemporània. Ha

estudiat Direcció del Màrqueting i Direcció Comercial a ESADE. Des de

1993 ha estat coordinador de l’associació cultural EcoConcern-

Innovació Social. És també Professor i Director de Postgraus i

Mestratges a les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació

Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, sobre gestió

d’entitats i economia social. Col·labora a xarxanet.org (Xarxa

Associativa i del Voluntariat de Catalunya) i ha participat en varies

publicacions sobre el sector associatiu.

Maria Sureda ([email protected])

Investigadora de l’Observatori del Tercer Sector

Ha realitzat la carrera de Direcció i Administració d’Empreses i MBA a

ESADE. Membre de l’equip de recerca de l’Estudi de l’obra social de

les caixes d’estalvi catalanes. Ha col·laborat en la realització de

l’estudi sobre el finançament del món associatiu juvenil i en la recerca

amb el CJE. També està treballant en l'estudi dels joves catalans

comarca a comarca.

301

Mar Fernàndez ([email protected])

Equip de suport de recerca de l’Observatori del Tercer Sector

Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona (2004).

Actualment cursa un postgrau en Immigració, Religions i Identitat a

la UB. Col·labora en el projecte de Millora i coordinació del Registre

d’entitats de la Generalitat de Catalunya. Ha participat també en

l’estudi Diagnòstic sobre l’interès del tercer sector i l’economia social

per una banca ètica a Catalunya i en l’estudi Diagnòstic sobre l’estat

dels temes de qualitat a les ONL socials.

Montserrat Sòria ([email protected])

Equip de suport de recerca de Projectes Socials de la Fundació Pere

Tarrés

Llicenciada en Sociologia, i en l’actualitat desenvolupa els seus

estudis en Polítiques Socials i Comunitàries a la Universitat Autònoma

de Barcelona. Forma part del Departament d’Investigació Aplicada de

la Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull, Projectes Socials,

on ha participat en varis projectes sobre el sector social a Catalunya

com són “Anàlisi i foment de la formació contínua en els nous

jaciments d’ocupació en el sector social”, “Noves necessitats en

l’àmbit del lleure entre els infants i i joves dels barris de Collblanc i la

Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat” i “Detecció i prospecció de

necessitats de formació en el sector del lleure educatiu i

sociocultural”.

ANNEX 16 ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS

305

GRÀFIC 1: ENTREVISTES REALITZADES DURANT EL TREBALL DE CAMP...................................................... 12

GRÀFIC 2: MAPA DE LES ENTREVISTES REALITZADES EN EL TREBALL DE CAMP QUALITATIU................ 14

GRÀFIC 3: INSTRUMENTS DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ SOBRE ENTITATS ................................................ 21

GRÀFIC 4: TIPUS D’APLICACIÓ UTILITZADA ......................................................................................................... 23

TAULA 1: MOSTRA D’ENS LOCALS ........................................................................................................................ 13

TAULA 2: INFORMACIÓ RECOPILADA EN LES ENTREVISTES............................................................................ 14

TAULA 3: SESSIONS DE TREBALL AMB ENTITATS DEL TERCER SECTOR...................................................... 17

TAULA 4: SESSIONS DE TREBALL AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES................................................ 18

TAULA 5: JORNADA DE REFLEXIÓ CONJUNTA .................................................................................................... 18

TAULA 6: INSTRUMENTS DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ .................................................................................. 22

TAULA 7: SISTEMA INFORMÀTIC UTILITZAT ......................................................................................................... 24

TAULA 8: FINALITATS DELS REGISTRES I CENSOS ............................................................................................ 26

TAULA 9: MARC LEGAL REGULADOR DELS REGISTRES I CENSOS DE LA GENERALITAT........................... 27

TAULA 10: NOMBRE D’ENTITATS REGISTRADES................................................................................................. 28

TAULA 11: CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE LES ENTITATS A LA GENERALITAT DE CATALUNYA ............ 30

TAULA 12: MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ ................................................................... 31

TAULA 13: RELACIÓ D’AJUNTAMENTS ENTREVISTATS I NOMBRE D’ENTITATS REGISTRADES ................. 44

TAULA 14: RELACIÓ DE CONSELLS COMARCALS ENTREVISTATS I NOMBRE D’ENTITATS REGISTRADES..................................................................................................................................................................................... 45

TAULA 15: NOMBRE D’ENTITATS REGISTRADES DIPUTACIÓ DE BARCELONA.............................................. 45

TAULA 16: VALORACIÓ DEL GRAU D’UTILITAT DELS REGISTRES I CENSOS ................................................. 50

TAULA 17: TIPUS DE DADES RECOLLIDES EN ELS REGISTRES I CENSOS D’ENTITATS ............................... 61

306

TAULA 18: ACTIVITATS ECONÒMIQUES PRINCIPALS DEFINIDES PER LA ICNPO......................................... 127

TAULA 19: CLASSIFICACIÓ TIPOLÒGICA D’ASSOCIACIONS SEGONS DERVELLE........................................ 128

TAULA 20: CLASSIFICACIÓ D’ENTITATS PER ÀMBIT TEMÀTIC EN EL SEGON NIVELL................................. 134








TAULA 28: RESUM DE CLASSIFICACIÓ TIPOLÒGICA (ÀMBITS 1 I 2) ............................................................... 142

TAULA 29: NATURALESA DE LES ENTITATS ...................................................................................................... 145

TAULA 30: CATEGORIES D’ÀMBIT TERRITORIAL............................................................................................... 147

TAULA 31: CLASSIFICACIÓ DE COL·LECTIUS A QUI S’ADRECEN LES ENTITATS......................................... 148

TAULA 32: FORMA JURÍDICA DE LES ENTITATS ................................................................................................ 150

TAULA 33: TIPUS D’ORGANITZACIONS................................................................................................................ 150

TAULA 34: RESUM D’ALTRES CRITERIS ADDICIONALS DE CLASSIFICACIÓ ................................................. 152

TAULA 35: AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’ESCENARI A ...................................................................... 164

TAULA 36: AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’ESCENARI B ...................................................................... 167

TAULA 37: AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’ESCENARI C ...................................................................... 169

ANNEX 17 FOTOGRAFIES DE LES SESSIONS DE TREBALL

309

Sessió de treball amb administracions públiques,

dia 8 de novembre 2005 a Casa del Mar de Barcelona



310





311

Conclusions de la sessió de treball amb administracions públiques,


Sessió de treball amb entitats,

dia 22 de novembre 2005 a l’Hotel d’Entitats de Girona

312

Sessió de treball amb entitats,

23 de novembre a Centre d’Estudis Jurídics de Barcelona

Millora i coordinació dels registres i censos...

Documents

Transcript of Millora i coordinació dels registres i censos...