DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT

DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT

— 2 —

L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra.

L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi.

— 5 —— 4 —

PRESÈNCIES

Tota emigració s’explica en un context global, que permet entendre les motivacions que van portar molts marroquins a marxar fora del seu país, així com les oportunitats que els va oferir Europa. L’emigració es troba amarada de nostàlgia i llunyania, però també d’improvisacions: el tancament de les fronteres europees a finals dels anys seixanta va provocar que els primers marroquins s’instal·lessin provisionalment a Catalunya, a l’espera de poder reprendre el viatge vers la destinació triada. La demanda de mà d’obra provocada pel creixement de l’economia catalana va fer que oblidessin aquest objectiu inicial, la qual cosa va obrir el camí de l’assentament d’aquesta població al nostre país.

La cronologia que descriu les migracions marroquines a Catalunya s’inicia el 1967, segons un informe elaborat l’any 1972 pel Secretariat de Coordinació pel Desenvolupament de Justícia i Pau. Aquell any es va produir una forta crisi laboral a Europa, que va provocar l’expulsió des de França d’emigrants marroquins. Així, els primers treballadors marroquins que van arribar a Barcelona procedien d’Europa i no del seu país d’origen. A partir d’aquell moment, s’obre un cicle migratori que ja perdura des de fa més de mig segle.

La mirada de la societat catalana en relació amb la població marroquina ha anat evolucionant a mesura que aquest col·lectiu s’ha anat establint a Catalunya. Les figures que han representat aquesta presència han anat canviant: d’homes sols a famílies, d’adults emigrats a joves nascuts a Catalunya, de la progressiva feminització del col·lectiu a la seva visibilitat pública. La nostra mirada ha guanyat en matisos, està molt més perfilada, però hi ha certs sectors de la societat que miren amb recel les persones d’origen marroquí.

27%Del total de l’Estat espanyolel 27% de la població marroquina té menys de 15 anys

54.724marroquins van adquirir la nacionalitat espanyola (2004/2014)

Al principi protagonitzada per homes. Des del 1990 fins al 2015, feminització creixent

60% Es calcula que més d’un 60% dels marroquins a Catalunya provenen de regions de cultura amaziga

13.138 Terrassa

8.367 Mataró5.056

Lleida

7.697 Reus

6.814 Tarragona

5.870 L’Hospitalet

5.761 Manresa

13.064Barcelona

5.551Badalona

716 municipis dels 947 que hi ha Catalunya tenen ciutadans marroquins empadronats

223.456 persones de nacionalitat marroquina viuen a Catalunya

— 7 —— 6 —

19905.260

199218.619

1974Creació de Bayt al-Thaqafa

1985Llei d’estrangeria

1981Mesquita Tàriq ibn Ziyad

1981Creació d’Amical Marroquí

2001Creació del Consell Islàmic Cultural de Catalunya

2015Fatima Tàleb, regidora de Badalona; Chakir El Homrani, diputat del Parlament de Catalunya

1972Obertura del Consolat del Regne del Marroc a Barcelona

1994Associació Ibn Battuta

1999Fets de Ca n’Anglada

2002Fets de Premià de Mar

2003Mohamed Chaib, diputat del Parlament de Catalunya

2007Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la

2009200 mesquites a Catalunya

1975428

1973

1975

1994

2004

2002

2005

200

3

2014

38% dels marroquins declara

que han estat objecte de discriminacions

(especialment, agressions verbals)

31%de la població

catalana identifica la immigració amb la figura del magribí

84%dels marroquins se senten ben o

molt ben acollits a Catalunya

anyresidents

1965129

199629.459

19873.471

200072.748

2004135.976

2012243.652

2008230.262

2015223.456

Ad

il M

enna

ni d

es d

e M

ont

juïc

am

b u

na v

ista

del

po

rt d

e Ba

rcel

ona

© d

e la

foto

graf

ia: C

ristin

a G

uilla

mó

n

— 8 — — 9 —

EXPERIÈNCIES

L’experiència migratòria està formada per fases successives, que transformen la provisionalitat dels primers moments en arrelament a la societat en què s’ha viscut durant dècades. Els relats dels membres d’una família que ha conegut l’experiència migratòria, viscuda en primera persona o de manera diferida, formen el testimoni plural d’unes vivències particulars, que no es poden entendre si no és en interacció amb una societat que ha mostrat una actitud integradora.

Partir Les primeres passes dels emigrants fora de la seva terra es troben plenes d’anhels i incerteses. No hi ha lloc per a l’enyorament. La seva decisió d’emigrar els situa dins d’una geografia confusa, que no els permet afirmar que són d’un lloc o d’un altre. Encara sense haver-se deslligat del passat immediat, i sense dominar els codis quotidians de la societat d’arribada, han de desenvolupar totes les seves capacitats adaptatives per assolir un primer vehicle d’inserció –la feina–, sovint gràcies al suport d’altres compatriotes arribats prèviament.

Arribar Les persones emigrades no sempre es queden en el primer lloc al qual arriben, sinó que es desplacen cap a altres localitats a la recerca d’un lloc de treball més estable. És el temps de viure amb altres companys, compartint-hi despeses i recursos, i mantenint un primer vincle amb la societat catalana a través de la feina i el suport de diferents entitats socials. Els enviaments periòdics dels estalvis acostumen a ser

els únics contactes amb la família que s’ha quedat al país d’origen. A més de la feina, l’altra prioritat principal és disposar de la documentació que els acredita com a treballadors immigrants en situació regular. Però no tothom aconsegueix els «papers», per la qual cosa molts d’ells estan abocats a viure pràcticament en la clandestinitat.

Arrelar La millora de les relacions laborals obre la porta al reagrupament familiar. Aconseguir l’autorització després de complir els tràmits burocràtics, acreditar que hom disposa de mitjans econòmics per mantenir la família, trobar un nou pis i, finalment, poder retrobar-se amb els éssers estimats. A partir d’aquest moment, han d’abordar noves realitats: escolaritzar els fills, disposar d’una atenció sanitària, aprendre el català, celebrar el naixement de nous fills. Són els fills els qui fan arrelar les famílies, deixant cada cop més enrere la societat d’origen, a la qual ja només es torna durant les vacances d’estiu.

Retornar?El retorn és un element que sempre és present en tot trànsit migratori. El vincle amb els fills (i els néts) reté molts pares a l’hora de tornar al seu lloc d’origen. Aquesta decisió, que es planteja després d’haver passat bona part de la vida lluny del país de naixement, és tan important o més que la que els va fer prendre el camí de l’emigració. I si el retorn no es fa en vida, s’acostuma a fer una vegada que arriba la mort: més del noranta per cent dels difunts marroquins a Catalunya continuen sent repatriats al seu país d’origen.

Immigrants marroquins esperant a l’interior de l’estació de França a Barcelona l’any 1974.

Autor desconegut © Arxiu Fotogràfic de Barcelona

— 10 —

INTERACCIONS

Les migracions són veritables miralls del funcionament d’una societat i, com a tals, interroguen sobre el passat i el present de les relacions entre els col·lectius que en formen part. Les interaccions resultants mostren les diferents cares d’un procés d’encaix mutu que encara està en desenvolupament, i formen els escenaris on s’expressen les identitats i pertinences elaborades per les persones d’arrels marroquinocatalanes a Catalunya.

Lligams afectius i d’amistatSón molts els lligams d’amistat que s’han desenvolupat amb persones marroquinocatalanes, en compartir-hi idees i aficions, complicitats i compromisos, amistat i amor. Són l’evidència que la nostra és una societat porosa i integradora, que es contraposa amb determinats discursos que ens parlen de comunitats enfrontades. En molts barris de Catalunya es manifesten quotidianament aquests lligams, que van nodrint de confiança les relacions humanes.

Les expressions ritualsL’Islam té un paper fonamental en la identitat dels marroquinocatalans, i la seva ritualitat transmesa familiarment s’ha mantingut com un element distintiu. Des de l’obertura dels primers oratoris musulmans a Catalunya durant els anys setanta fins a l’actual celebració pública de la festivitat del ramadà, s’han succeït diferents fases de consolidació de la pràctica religiosa islàmica. L’Islam a Catalunya ja no és només l’expressió d’un vincle amb l’origen, sinó també un lligam de connexió amb la societat catalana.

Divergències i prejudicisEls prejudicis en relació amb els marroquins impregnen alguns sectors de la nostra identitat social. Potser és per això que, al llarg d’aquest mig segle de presència, des de les institucions públiques i la societat civil han sorgit nombroses iniciatives per tal d’afavorir aquesta convivència mútua i per lluitar contra el racisme i la discriminació. La crisi econòmica actual ha revifat amb força aquests prejudicis, motiu pel qual encara són més necessàries aquestes iniciatives.

Associacions El col·lectiu marroquí s’ha destacat per la seva vitalitat associativa: disposa de més de quatre-centes entitats registrades, que cobreixen tots els àmbits socials, culturals, esportius, professionals i religiosos. Es tracta d’un teixit social heterogeni que ha mostrat fins a quin punt es formulen opinions molt diferenciades del que és la identitat marroquinocatalana, i que, amb més o menys capacitat, ha contribuït al seu reconeixement social.

La mesquita Al Huda de Mollet del Vallès l’any 2009.

© de la fotografia: Sebastián Conejo

— 12 — — 13 —

DE MARRueCos y DE CATALUÑA MEMORIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓN Y ARRAIGO

La emigración de Marruecos hacia Cataluña se inició hace ya más de medio siglo. Esta movilidad humana, que comenzó a finales de la década de los sesenta del siglo pasado y ha perdurado hasta hoy en día de forma extensiva en todo el territorio catalán, ha construido un vínculo estable entre ambas sociedades. Actualmente, en Cataluña viven cerca de trescientas mil personas de raíces marroquí-catalanas, y una quinta parte de ellas ha nacido ya en esta tierra.

La experiencia migratoria ha configurado la memoria particular de muchas familias de origen marroquí, que han visto nacer y crecer aquí a sus hijos, transformando la emigración en arraigo. Un arraigo que se encuentra en proceso y que es resultado de la interacción y el contacto con la sociedad catalana que, en mayor o menor grado, ha sabido ofrecer a este colectivo oportunidades para integrarse en ella.

PRESENCIAS Toda emigración se explica en un contexto global, que permite entender las motivaciones que llevaron a muchos marroquíes a abandonar su país, así como las oportunidades que les ofreció Europa. La emigración está impregnada de nostalgia y lejanía, pero también de improvisaciones: el cierre de las fronteras europeas a finales de los años sesenta provocó que los primeros marroquíes se instalaran provisionalmente en Cataluña, a la espera de poder reanudar

el viaje hacia el destino elegido. La demanda de mano de obra provocada por el crecimiento de la economía catalana hizo que olvidaran ese objetivo inicial, lo que abrió el camino del asentamiento de esta población en nuestro país.

La cronología que describe las migraciones marroquíes en Cataluña se inicia en 1967, según un informe elaborado en 1972 por el Secretariado de Coordinación para el Desarrollo de Justicia y Paz. Ese año, tuvo lugar una fuerte crisis laboral en Europa que provocó la expulsión desde Francia de emigrantes marroquíes. De esta forma, los primeros trabajadores marroquíes que llegaron a Barcelona procedían de Europa y no de su país de origen. A partir de entonces, se inició un ciclo migratorio que perdura ya desde hace más de medio siglo.

La mirada de la sociedad catalana en relación a la población marroquí ha ido evolucionando a medida que este colectivo se ha ido asentando en Cataluña. Las figuras que han representado esta presencia han ido cambiando: de hombres solos a familias, de adultos emigrados a jóvenes nacidos en Cataluña, de la progresiva feminización del colectivo a su visibilidad pública. Nuestra mirada ha ganado en matices, está mucho más perfilada, pero existen sectores sociales que miran con recelo a las personas de origen marroquí.

EXPERIENCIAS La experiencia migratoria está compuesta por fases sucesivas, que transforman

Traduccions

— 14 — — 15 —

INTERACCIONESLas migraciones son auténticos espejos del funcionamiento de una sociedad, y como tales interrogan sobre el pasado y el presente de las relaciones entre los colectivos que forman parte de ella. Las interacciones resultantes muestran las diferentes caras de un proceso de encaje mutuo que todavía se encuentra en desarrollo, y que componen los escenarios donde se expresan las identidades y pertenencias elaboradas por las personas de raíces marroquí-catalanas en Cataluña.

Vínculos afectivos y de amistadSon muchos los vínculos de amistad que se han desarrollado con personas marroquí-catalanas, al compartir con ellas ideas y aficiones, complicidades y compromisos, amistad y amor. Son la evidencia de que nuestra sociedad es porosa e integradora, lo que se contrapone con determinados discursos que nos hablan de comunidades enfrentadas. En muchos barrios de Cataluña se manifiestan cotidianamente estos vínculos, que van nutriendo de confianza las relaciones humanas.

Expresiones ritualesEl Islam desempeña un papel fundamental en la identidad de los marroquí-catalanes, y su ritualidad transmitida familiarmente se ha mantenido como un elemento distintivo. Desde la apertura de los primeros oratorios musulmanes en Cataluña durante los años setenta hasta la actual celebración pública de la festividad del Ramadán, se han sucedido diferentes fases de consolidación de la práctica religiosa islámica. El Islam en Cataluña ya no es solo la expresión de un vínculo con

la provisionalidad de los primeros momentos en arraigo a la sociedad en la que se ha vivido durante décadas. Los relatos de los miembros de una familia que ha conocido la experiencia migratoria, vivida en primera persona o de forma diferida, componen el testimonio plural de unas vivencias particulares, que solo pueden entenderse en interacción con una sociedad que ha mostrado una actitud acogedora.

PartirLos primeros pasos de los emigrantes fuera de su tierra están cargados de anhelos e incertidumbre, y en ellos no hay lugar para la añoranza. Su decisión de emigrar los sitúa en una geografía confusa, que no les permite afirmar si son de un lugar o de otro. Todavía sin haberse desligado del pasado inmediato, y sin dominar los códigos cotidianos de la sociedad de llegada, deben desarrollar todas sus capacidades adaptativas para conseguir un primer vehículo de inserción –el trabajo–, a menudo gracias al apoyo de otros compatriotas llegados con anterioridad.

LlegarLas personas emigradas no siempre se quedan en el primer lugar al que llegan, sino que se desplazan hacia otras localidades en busca de un lugar de trabajo más estable. Es el tiempo de vivir con otros compañeros, compartiendo gastos y recursos, y manteniendo un primer vínculo con la sociedad catalana a través del trabajo y el apoyo de diferentes entidades sociales. Los envíos periódicos de los ahorros suelen ser los únicos contactos con la familia que se ha quedado en el país de origen.

Además del trabajo, la otra prioridad principal es disponer de la documentación que los acredita como trabajadores inmigrantes en situación regular. Pero no todos consiguen los «papeles», por lo que muchos de ellos se ven abocados a vivir prácticamente en la clandestinidad.

ArraigarLa mejora de las relaciones laborales abre la puerta a la reagrupación familiar. Conseguir la autorización después de formalizar los trámites burocráticos, acreditar que disponen de medios económicos para mantener a la familia, encontrar un nuevo piso y, finalmente, poder reencontrarse con los seres queridos. A partir de ese momento, deben abordar nuevas realidades: escolarizar a los hijos, disponer de atención sanitaria, aprender el catalán, celebrar el nacimiento de nuevos hijos. Son los hijos los que hacen que las familias se arraiguen. La sociedad de origen, a la que ya solo se vuelve en las vacaciones de verano, queda cada vez más lejos.

¿Regresar?El regreso es un elemento que siempre está presente en todo tránsito migratorio. El vínculo con los hijos (y los nietos) retiene a muchos padres a la hora de regresar a su lugar de origen. Esta decisión, que se plantea después de haber pasado buena parte de la vida lejos del país de nacimiento, es tanto o más importante que la que les llevó a tomar el camino de la emigración. Y si el regreso no se hace en vida, se acostumbra a hacer una vez llega la muerte: más del noventa por ciento de los difuntos marroquíes en Cataluña son repatriados a sus países de origen.

el origen, sino también un vínculo de conexión con la sociedad catalana.

Desencuentros y prejuiciosLos prejuicios contra los marroquíes impregnan algunos sectores de nuestra identidad social. Tal vez por ello, a lo largo de este medio siglo de presencia, desde las instituciones públicas y la sociedad civil, han surgido numerosas iniciativas para favorecer esta convivencia mutua, y luchar contra el racismo y la discriminación. La crisis económica actual ha avivado estos prejuicios con fuerza, por lo que resultan cada vez más necesarias estas iniciativas.

AsociacionesEl colectivo marroquí se ha destacado por su vitalidad asociativa, con más de cuatrocientas entidades registradas, que cubren todos los ámbitos sociales, culturales, deportivos, profesionales o religiosos. Se trata de un tejido social heterogéneo que ha mostrado hasta qué punto se formulan opiniones muy diferenciadas de lo que es la identidad marroquí-catalana, y que con mayor o menor capacidad ha contribuido a su reconocimiento social.

— 16 — — 17 —

ON MOROCCO AND CATALONIA LIVING MEMORY BETWEEN MIGRATION AND NEW ROOTS

People began to migrate from Morocco to Catalonia more than half a century ago. This human mobility, which started in the late 1960s and has continued to the present day, spreading around the entire Catalan territory, has forged strong bonds between the two societies. Today, almost 300,000 people with Moroccan Catalan roots live in Catalonia and a fifth of them were born here in this land.

The migratory experience has shaped the memories of many families of Moroccan origin, whose children were born and have grown up here, as a result of which migration has now been transformed into the process of putting down new roots. These new roots are in the throes of growing and are the result of interaction and contact with Catalan society which has, to varying degrees, succeeded in providing this collective with opportunities to integrate.

PRESENCESEvery migration can be explained in a global context, which makes it possible firstly to understand the motives that led many Moroccans to leave their country and secondly to appreciate the opportunities Europe offered them. Migration is steeped in nostalgia and distance, but it is also filled with improvisations: the closure of European borders in the late 1960s prompted the first Moroccans to settle temporarily in Catalonia while waiting to be able to

continue on their journeys to their chosen destination. However, the growth in the Catalan economy and the consequent demand for labour meant that they put all thought of their initial objective aside, and so the settlement of this population in our country began.

The timeline of Moroccan migration into Catalonia began in 1967 according to a report drawn up in 1972 by the Coordination Secretariat for the Development of Justice and Peace. That year there was a severe employment crisis in Europe, which resulted in Moroccan migrants being expelled from France. Consequently, the first Moroccan workers to arrive in Barcelona came from Europe, not from their country of origin. It was at that moment that a cycle of migration was set in motion, continuing for more than half a century to this day.

Catalan society’s view of the Moroccan population has evolved as this collective has become more and more established in Catalonia. The figures that reflect this presence have gradually changed: from single men to families; from adult migrants to young people born in Catalonia; from the increasing numbers of women in the collective to their public visibility. Our gaze is more nuanced, much more rounded, but there are some sectors of society that look askance at people of Moroccan origin.

EXPERIENCESThe migration experience consists of a number of successive phases during which the temporary nature of the early days develops into new roots in the society in which migrants have lived for decades.

The accounts given by members of a family that have first-hand experience of migration, or which they have heard from others, form the plural testimony of private experiences, which cannot be understood unless it is in interaction with a society that has demonstrated its hospitality.

DepartureMigrants’ initial steps outside their land are full of longing and uncertainty. There is no room for homesickness. The decision to migrate puts them in a confusing situation in which they are unable to say if they are from one place or another. At a time when they have still not extricated themselves from their immediate past, and without as yet having mastered the daily codes of their host society, they must employ all their wits to adapt in order to achieve their first means of integration, a job, often with the help of their fellow countrymen and women who arrived before them.

ArrivalMigrants do not always stay in the first place they come to but move on elsewhere in search of a more stable job. This is a period of living with others like them, sharing costs and resources, while maintaining an early tie with Catalan society through their employment and the support of various social organisations. The periodic sending of remittances is generally the only contact with family members left in the country of origin. In addition to work, their other main priority is to acquire the documentation that will accredit them as immigrants who have regularised their situation. However, not everyone is able

to get ‘papers’, with the result that many of them are forced to live in virtual clandestinity.

Putting down rootsImproved employment circumstances pave the way for family reunification. Acquiring authorisation for this first involves completing all the bureaucratic procedures, proving they have the financial wherewithal to support their family, finding a new home and reuniting with their loved ones at long last. This moment brings its own new situations: schooling for children, healthcare, learning Catalan and celebrating the birth of new children. It is the children that make families put down roots, leaving their society of origin further and further behind and returning to it only during summer holidays.

Going back?Returning is an aspect that is always present in any migratory journey. The bond with children and grandchildren is a challenge for many parents when it comes to going back to their place of origin. This decision, which comes after spending much of their lives outside the country of their birth, is as important if not more so than the one that set them on the path of migration. And if they do not return during their own lifetime, they usually do so after death: more than 90% of Moroccans who die in Catalonia are still repatriated to their country of origin.

INTERACTIONSMigrations are a veritable mirror of the functioning of a society and, as such, they

— 18 — — 19 —

question the past and present of the relations between the collectives involved. Their interactions often show the different sides of an ongoing process of mutual engagement and are an aspect of the scenarios in which the identities and senses of belonging of people with Moroccan Catalan roots in Catalonia are expressed.

Ties of love and friendshipMany ties of friendship have been forged with Moroccan Catalan people through the sharing of ideas and passions, fellow-feeling and commitments, friendship and love. They are the evidence that ours is an open and welcoming society, in contrast with certain discourses that speak to us of communities in conflict with each other. In many neighbourhoods in Catalonia, there are daily demonstrations of these ties that fill human relations with trust.

RitualsIslam is a key aspect of the identity of Moroccan Catalans and its rituals handed down through the family have been retained as a distinctive badge. From the opening of the first Muslim prayer halls in the 1970s to the current public celebration of the month of Ramadhan, there have been various phases in the consolidation of Islamic religious worship. Islam in Catalonia is no longer the expression of a link with a place of origin but a bond of connection with Catalan society.

Discord and prejudicePrejudices towards Moroccans still permeate some sectors of our social identity. It may be that this is the reason why, during this half a century of their presence, numerous

initiatives have emerged from the public institutions and civil society to foster social harmony and to combat racism and discrimination. The current economic crisis has fanned the flames of these prejudices again, making these initiatives even more necessary.

AssociationsThe Moroccan community is noted for the vitality of its associations: it has more than 400 registered organisations covering every social, cultural, sporting, professional and religious ambit. Its social fabric is diverse and it has demonstrated the extent to which opinions are formulated that are very different to that of the Moroccan Catalan identity, and it has, to a greater or lesser extent, contributed to its social recognition.

Du Maroc et de Catalogne MÉMOIRE VIVANTE ENTREL’ÉMIGRATION ET L’ENRACINEMENT

L’émigration du Maroc à destination de la Catalogne a débuté il y a plus d’un demi-siècle. Cette mobilité humaine, qui a commencé vers la fin des années soixante du siècle dernier et a perduré jusqu’à nos jours d’une façon plus étendue sur tout le territoire catalan, a permis la construction d’un lien stable entre les deux sociétés. Actuellement, en Catalogne vivent près de trois cent mille personnes d’origine maroco-catalane et un cinquième d’entre elles sont nées sur cette terre.

L’expérience migratoire a marqué la mémoire de nombreuses familles d’origine marocaine, qui ont vu ainsi naître et grandir leurs enfants, transformant cette migration en un enracinement. Cet enracinement qui est toujours en cours et qui est le résultat de l’interaction et du contact avec la société catalane qui, dans une mesure plus au moins grande, a su offrir à cette communauté les moyens de s’y intégrer.

PRÉSENCESToute migration s’explique dans un contexte global, qui permet de comprendre les motivations qui ont poussé beaucoup de Marocains à quitter leur pays, ainsi que les opportunités que leur a offert l’Europe. L’émigration est empreinte de nostalgie et d’éloignement, mais aussi d’improvisations : la fermeture des frontières européennes à la fin des années soixante a provoqué l’installation provisoire des premiers Marocains en Catalogne, dans l’attente de pouvoir

reprendre leur voyage vers la destination voulue. La demande de main-d’œuvre causée par la croissance de l’économie catalane leur a fait oublier leur objectif initial, et a ainsi ouvert la voie à l’établissement de cette population dans notre pays.

L’ordre chronologique qui décrit les migrations marocaines en Catalogne débute en 1967, selon un rapport élaboré en 1972 par le Secrétariat de Coordination pour le Développement de la Justice et de la Paix. Cette année-là, l’Europe a connu une forte crise de travail qui a conduit à l’expulsion d’émigrés marocains depuis la France. Ainsi, les premiers travailleurs marocains qui sont arrivés à Barcelone venaient de l’Europe et non pas de leur pays d’origine. À partir de ce moment, un cycle migratoire a commencé et qui dure déjà depuis plus d’un demi-siècle.

Le regard que porte la société catalane sur la population marocaine a évolué au fur et à mesure de l’installation de cette communauté en Catalogne. Les figures qui ont représenté cette présence ont progressivement changé : d’hommes seuls aux familles, d’adultes ayant émigré aux jeunes nés en Catalogne, d’une féminisation progressive de la communauté à sa visibilité publique. Notre regard a gagné en nuances, il est bien mieux défini, mais certains secteurs de la société regardent avec méfiance les personnes d’origine marocaine.

EXPÉRIENCESL’expérience migratoire est composée de phases successives, qui ont transformé

— 20 — — 21 —

le caractère provisoire des premiers moments en un enracinement dans cette société dans laquelle on vit depuis des décennies. Les récits des membres d’une famille qui ont connu l’expérience migratoire, en personne ou en différé, constituent un témoignage pluriel de vécus particuliers, qui ne peuvent être compris qu’en interaction avec une société qui a montré une attitude accueillante.

PartirLes premiers pas du migrant hors de sa terre sont chargés de désir et d’incertitude, et en eux il n’y a pas de place pour le regret. Sa décision d’émigrer le place dans une géographie confuse, qui ne lui permet pas d’affirmer qu’il est d’un endroit ou d’un autre. Pourtant, sans se détacher du passé immédiat, et sans maîtriser les codes quotidiens de la société d’accueil, ils doivent développer toutes leurs capacités d’adaptation pour obtenir un premier moyen d’insertion – le travail –, souvent grâce au soutien d’autres compatriotes qui sont arrivés antérieurement.

ArriverLes migrants ne s’installent pas toujours à leur premier lieu d’arrivée, ils se déplacent vers d’autres localités à la recherche d’un travail plus stable. C’est le temps de vivre avec d’autres compagnons, partageant coûts et ressources, et maintenant un premier lien avec la société catalane par le biais du travail et avec l’aide de divers organismes sociaux. Les envois périodiques des épargnes sont souvent le seul contact avec la famille qui est restée dans le pays d’origine. Outre le travail, leur autre priorité principale est de disposer des documents

qui les habilitent comme travailleurs immigrés en situation régulière. Mais, tous les migrants n’arrivent pas à obtenir les «papiers», ce qui contraint plusieurs d’entre eux à vivre quasiment dans la clandestinité.

EnracinementL’amélioration des relations de travail ouvre la voie au regroupement familial. Obtenir l’autorisation, après avoir réalisé toutes les démarches administratives, prouver qu’ils ont les moyens financiers pour soutenir la famille, trouver un nouvel appartement et enfin se réunir avec les proches. À partir de ce moment, ils doivent affronter de nouvelles réalités : scolariser les enfants, disposer des soins sanitaires, apprendre le catalan et célébrer la naissance de nouveaux enfants. Ce sont les enfants qui font que les familles s’enracinent, laissant de plus en plus derrière eux la société d’origine, à laquelle on ne revient que lors des vacances d’été.

Retourner au pays?Le retour est un élément toujours présent dans le parcours migratoire. Le lien avec les enfants (et les petits-enfants) retient de nombreux parents au moment d’envisager le retour à leur lieu d’origine. Cette décision, qui survient après avoir passé une grande partie de leur vie loin de leur pays de naissance, est aussi ou sinon plus importante que celle qui les a poussé à prendre le chemin de l’émigration. Et si le retour ne se fait pas de leur vivant, il est généralement fait au moment du décès : plus de 90 pour cent des Marocains décédés en Catalogne sont rapatriés dans leur pays d’origine.

INTERACTIONSLes migrations sont de véritables miroirs du fonctionnement d’une société, et en tant que telles, elles questionnent le passé et le présent des liens entre les différents groupes sociaux qui la composent. Les interactions qui en découlent montrent les différentes faces d’un processus d’ancrage qui est encore en cours, et qui composent les scénarios où s’expriment les identités et les appartenances élaborées par les personnes d’origine maroco-catalane en Catalogne.

Liens affectifs et d’amitiéNombreux sont les liens d’amitié qui se sont développés avec les maroco-catalans, en partageant avec eux idées et centres d’intérêt, complicités et compromis, amitié et amour. Ils sont la preuve que notre société est poreuse et inclusive, ce qui contredit certains discours qui parlent de communautés en conflit. Dans de nombreux quartiers de Catalogne, ces liens se manifestent quotidiennement, alimentant ainsi en confiance les relations humaines.

Expressions rituellesL’Islam joue un rôle essentiel dans l’identité des maroco-catalans, et ses rituels transmis dans le cadre familial se sont maintenus comme des éléments distinctifs. Depuis l’ouverture des premières mosquées en Catalogne lors des années soixante-dix jusqu’à l’actuelle célébration publique de la fête de Ramadan, il y a eu différentes étapes de la consolidation de la pratique religieuse islamique. L’Islam en Catalogne n’est plus seulement l’expression d’un lien avec les origines, mais aussi un lien d’attachement à la société catalane.

Divergences et préjugésLes préjugés envers les Marocains imprègnent certains secteurs de notre identité sociale. C’est pour cette raison que, tout au long de ce demi-siècle de présence, il y a eu de la part des institutions publiques et de la société civile, l’émergence de nombreuses initiatives visant à promouvoir la coexistence mutuelle et à lutter contre le racisme et la discrimination. La crise économique actuelle a ravivé ces préjugés, rendant ces initiatives encore plus nécessaires.

AssociationsLa communauté marocaine s’est démarquée par sa vitalité associative, avec plus de quatre cents associations enregistrées, et couvrant tous les domaines sociaux, culturels, sportifs, professionnels ou religieux. Il s’agit d’un tissu social hétérogène qui a montré à quel point les opinions qui s’y expriment sont très différenciées de ce qui est l’identité maroco-catalane, et qui avec plus ou moins de capacité a contribué à sa reconnaissance sociale.

— 22 — — 23 —

— 24 — — 25 —

ƔEF LMERRUK D KATALUNYA TIKATUTIN YEDDREN GER YINIG D UGEJDEM

nig si Lmerruk ɣer Katalunya yebda ugar n uzgen n tmiḍi aya. Tikli-a n yemdanen i d-yebdan ɣer taggara n iseggasen n 60 n tmiḍi yezrin, ittkemmilen ar dɣi, ɣer wakal akatalan, tesker assaɣen gar sin yegduden-a. Imira llan azal n kraḍ tmiḍa n wafḍan (300. 000) n imerrukiyen-ikatalanen ittidiren di Katalunya, amur wis semmus deg-sen lulen deg wakal-a.

Tudert deg inig tbeddel aktay n twaculin timerrukiyin, yurwen da, tegma-d tarwa nsen da, yuɣal-asen yinig d agujdem. Agujdem nsen ittnerni s umsenfel yellan gar-asen d ikatalanen i sen-iṭṭfen afus ad adfen amun-nsen.

TILINYal inig ittusefham s usatal immden, akken ad nefhem timentilin issawḍen tiggti n imerrukiyen ad ffɣen timizar nsen ɣer Turupt. Inig immug s tujjmiwin d tmeḍrurin : tuqqna n tlisa n tmura turupiyin ɣer taggara n iseggasen 60, tewwi-d imerrukiyen imezwura ɣer Katalunya. Iswi nsen ad kemmlen inig ɣer tmura fernen. Tawuri i d-iɣlin di Katalunya, s walluy n tdamsa ines, tsettu-asen iswi nsen amenzu, taggara qqimen di tmurt nneɣ.

Di tanaḍt immug Umaray n Tuqqna i Usenker n Tezreft d Talwit deg useggas 1972, yenna inig n imerrukiyen ɣer Katalunya yebda aseggas 1967. Aseggas-nni terẓ-d twuri di tmura turupiyin, iminigen imerrukiyen suffɣen-ten-id si Fransa.

Ixeddamen imezwura i d-yusan ɣer Katalunya kkan-d si Fransa ur d-kkin si tmizar nsen. Seg tallit-nni, ugar n uzgen n tmiḍi aya, i yebda yinig ittkemmilen ar dɣi.Kud iminigen imerrukiyen ttasen-d ɣer Katalunya kud tamuɣli n ikatalanen tettbeddil fell-asen. Udmawen imenza ittwassnen fkan-d udmawen imaynuten : llan ttasen-d d irgazen iman nsen, uɣalen d tiwaculin s twetmin nsen. Seg iminigen imeqqranen ar yirban ilulen di Katalunya, ass-a ttwassnen merra. Tamuɣli nneɣ tbeddel fell-asen, d tamuɣli yersen, maca llant kra n tamiwin n umun akatalan ittwalin s tuggdi imdanen i d-yusan si Lmerruk.

TIRMITINTarmit n yinig temmug d tallitin imseḍfaren. Iminigen imenza i d-yusan, iqqimen s isebda ad ddun s ani kra, taggara gujdmen, ass-a gan inagan n termit-a. Imennan n twaculin ijerrben tameddurt n yinig ur izmir umdan ad ten ifhem ma ur ten-yessin neɣ ur yessin tamɣist nsen s anekcum deg umun amaynut i sen-d-ildin iɣallen.

TiddinIsurrifen imenza n iminigen ɣer tmizar n medden deg-sen ccek, deg-sen tuggdi. Ur llint din tujjmiwin. Inig nsen yerwi-ten, ur zmiren ad inin n da neɣ n dahi. Ur ttun izri nsen ur ssinen ilugan n umun i ɣer i d-usan, maca terra-ten tmara ad selken iman-nsen, imi taguri nsen tamezwarut deg umun amaynut -d tawuri- i d-sassayen tikwal s tallalt n warraw n tmazirt nsen i d-yusan d imezwura.

TawadaIminigen ur ttɣiman deg udɣar amezwaru i ɣer d-usan, maca ttnadin tawuri deg

tamiwin nniḍen. Tudert nsen tamenzut deg inig d tudert d yemdukkal, tessemlal tudert n yal ass, d wassaɣen imenza d umun akatalan i d-yellan s twuri d tsuda timunin. Azan n yedrimen iga assaɣ nutni d twaculin nsen yeqqimen di tmazirt. Ugar n uɣbel n twuri, aɣbel ameqqran d win n lekwaɣeḍ i d-isukkusen iminig di tudert n berra n uzref. Maca, ggten wid ur nli lekwaɣeḍ ittidiren d uffiren berra n uzref.

AgujdemTawuri terẓem tiwura i yinig n twaculin. Mi tella twuri, tella taddart, tella turagt n tedbelt, yezmer ad yidir d twacult ines, imir ad yebdu tameddurt tamaynut : tinmal i yirban d terbatin, tadawsa nsen, almad n tutlayin, talalit n yirban nniḍen. D irban i yesgejdamen tiwaculin, igemmun tettun tamazirt n imawlan nsen, ttasen kan ɣer-s tikkelt i useggas di yal asgunfu n unebdu.

Tuɣalin?Tuɣalin tezga deg wulawen n iminigen. S tarwa (d wayawen) nsen, imawlan ur zemmren ad uɣalen ɣer tmizar nsen. Ass n tuɣalin ittas-asen-d ẓẓay am ass-nni amenzu i deg i d-gren inig gar wallen nsen. Ma ur qqilen d imudduren ad uɣalen d imettanen : ugar n 90% n iminigen ittmettaten di Katalunya, tamḍelt di tmizar nsen.

AMRARADeg inigen nezmer ad nẓer taguri n yan umun, nezmer ad netter amezruy d imira n wassaɣen yellan gar yegduden. Imrarayen i d-yellan gar-asen skanen-d kra n wudmawen n uzerruy n umsadaf yellan gar-asen, ɣas mazal ittnerni, i d-snulfuyen imedyaten n tmagiyin gan yemdanen i d-ifrurin seg iẓuran

ikatalanen-imerrukiyen di Katalunya.Assaɣen n tmella d tiddukla Ggten wassaɣen n tidukkla ismunen ikatalanen d yimerrukiyen, smunen tikta, tujjmiwin d tayri. Iban amun nneɣ d amun ireẓmen d amun isekcamen, isban-d tikerkas n innawen issawalen ɣef yegduden ittnaɣen gar-asen. Ggten izenqan di Katalunya i deg i d-ttbanen wassaɣen igan taflest gar medden.

Iberdan n tesreḍtTineslemt d udem axatar gar wudmawen n tmagit n ikatalanen-imerrukiyen. Iberdan n tesreḍt i d-uɣen ɣur imawlan nsen gan udem i si ttwassnen. Seg unurẓem n tmezgida timezwura di Katalunya, seg iseggasen n 70 ar dɣi, tineslemt simmal tettaɣ aẓar. Tineslemt di Katalunya tga assaɣ d uẓar nsen, tga assaɣ d umun akatalan.

Imyallan d usefren izerbenAsefren izerben ɣef imerrukiyen mazal yella di kra n tamiwin n umun nneɣ. Maca ɣef tilin nsen ugar n uzgen n tmiḍi aya gar-aneɣ lulent-d tsentay, ama s ɣur iɣermanen ama s ɣur tisuda n uwanak i usenker n tegmat gar yemdanen d yimenɣi mgal asemẓi n uẓar. Aɣelluy n tdamsa iseggasen-a ineggura iskefl-d asefren izerben, ɣef aya i laqent tsentay-a ugar.

TimesmuninAgdud amerruki ittwassen s tmesmunin ines iqqedcen : ɣur-s ugar n kuẓ tmiḍa n tmesmunin ittwarun di tedbelt. Am tmesmunin timunin, tidelsanin, taddalin, timesmunin n twuri neɣ n tesreḍt. Gant azeṭṭa deg umun, maca myallan iberdan d tannayin am umyalla n tmagit takatalant-tamerrukit i d-isukksen adɣar ines deg umun akatalan.

Edita

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Agència Catalana del Patrimoni Cultural Museu d’Història de Catalunya Coordinació Raquel Castellà

TextosJordi Moreras

Disseny gràficLali Almonacid

Assistent disseny gràficNúria Tressera

Correcció lingüística i traduccionsM’hamed Abdelouahed AllaouiNaoual Al Bachere, Ahmed Ghazali, TraductorumSalem Zenia

Procedència de les fotografiesAgefotostock, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Alamy, Col·lecció Belghazi Jamal, Benabdeslam, Sebastián Conejo, Fotolia, Cristina Guillamón, Jordi Moreras, Inés Valero, 123RF

ImpressióEADOP

DL.: B 16462-2016 ISBN: 978-84-393-9449-5

EXPOSICIÓ

Organització Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura Agència Catalana del Patrimoni Cultural Museu d’Història de Catalunya

PROJECTE MUSEOGRÀFIC

DireccióMargarida Sala

Coordinació Raquel Castellà Inés Valero

Comissariat Jordi Moreras

DocumentalistaMariam El Khayat

Suport museogràficMariona Companys, Teresa Rodón

Correcció lingüística i traduccionsM’hamed Abdelouahed AllaouiNaoual Al Bachere, Ahmed Ghazali, TraductorumSalem Zenia

DISSENY MUSEOGRÀFIC

Projecte museogràficLluís Pera

Disseny gràfic i imatge gràfica Lali Almonacid

DIFUSIÓ I ACTIVITATS

Comunicació i premsaIrene de Pedro, Vicenç Prats, Daniel Solé

Acció cultural i educativa Griselda Aixelà, Francesc Cardona

PRODUCCIÓ I MUNTATGE

Construccions i instal·lacionsGrop, Exposicions i museografia

Muntatge, il·luminació i manteniment Ricard Lozano, Joan Ruiz, Vicenç Soler

AssegurancesHelvetia

Gestió d’assegurancesToni Ranchal

Suport tècnicJosep Adelantado, Elisabet Aleman, Ramon Díaz, Lluís Fortuny, Magda Garcia, Núria Garcia, Jennifer Gómez, Lluís Picó, Vicenç Prats, Isabel Ruiz, Juanjo Sandoica, Martí Soler, Núria Torres

Fotografia© de les fotografiesAgencia EFE, Agefotostock, Alamy, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Centre d’Informació per a Treballadors Immigrants (CITE-CCOO), Fotolia, Fundació Bayt-al-Thaqafa, Fundació Toni Catany, La Vanguardia, Prisma, 123RF

FotògrafsMohamed Abdeljalil Elhajraoui, Mohammed Adib Belrhazi, Jamal Benabdeslam, Rafel Bosch, Alfredo Cáliz, Raquel Castellà, Toni Catany, Sebastián Conejo, Cristina Guillamón, Adil Mennani, Jordi Moreras, Daniel Solé, Inés Valero

Il·lustracionsChristian Iranzo – Estudi Muto

AUDIOVISUALS AudiovisualsProducció: YermoTVRealització: Guillermo CruzMúsica original: Dhaka, Kevin MacLeod; Jalandar, Kevin MacLeod; Islamatronic cantilliation, The OrientalistPostproducció: Jonathan León

Persones entrevistades

Míriam Aabad, estudiant de dret

Hakima Abdoun, estudiant de treball social

Marwa Douay, estudiant de psicologia

M’hamed El Khayat Yechou, comerciant

Mohamed El Khayat, jubilat

Jamal El Meziani, logística

Fatiha El Mouali, mediadora intercultural

Hanane El Yazidi, analista d’informació

Mohamed El Youssofi, economista

Abdelali El Aroudi, professor universitari

Xheima El Jebary, estudiant de treball social

Mohamed Said Jaoujat, administratiu

Lamiaa Laroussy, estudiant d’infermeria

Mohamed Oubih, obrer de la construcció

Hassan Ousidi, conductor de maquinària

Mustapha Yechou, obrer de la construcció

CREACIÓ ARTÍSTICA

MuralMohamed Lghacham (Oiterone)

AGRAÏMENTS

PréstecsFundació CIDOBCol·lecció Mariam El Khayat Col·lecció Jordi Moreras

Agraïm la col·laboració de les persones fotografiades a l’exposició: Fatima Aatar, Fatima Ahmed, Ahmed Benallal, Fathia Benhammou, Mohamed Chaib, Otman Chentouf, Mohamed El Amrani, Chakir El Homrani, Najat El Hachmi, Hamid El Hilali, Saïd El Kadaoui, Mohammed Houri, Eva Kaddour, Laila Karrouch, Mohamed Lghacham, Abdelhak Marso i Fatima Taleb. També volem donar les gràcies a Adil Mennani, Amina Naciri Azzouz, Lluís Merino, José Luis Ponce (Editorial Bellaterra), Joaquín Vergés (Associació AMISI) i al Centre d’Informació per a Treballadors Immigrants (CITE-CCOO), a la Fundació Bayt-al-Thaqafa, al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV), a l’Arxiu d’Etnografia de Catalunya (URV), a la Comunitat Islàmica d’Ulldecona i a la Comunitat de la Mesquita Al-Ouahda (Mataró)

De la mateixa manera, també volem donar les gràcies al personal dels museus, les biblioteques i els arxius que, amb la seva col·laboració, han contribuït a l’exposició

L’exposició ha tingut el suport de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya

DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT