2 L’artesania a les comarques de muntanya RURART, permanència i transformació (artesania de muntanya De Catalunya)

www.rurart.netwww.rurart.netwww.rurart.netwww.rurart.net

© Associació Teixit Rural© Associació Teixit Rural© Associació Teixit Rural© Associació Teixit Rural

Solsona (Lleida)Solsona (Lleida)Solsona (Lleida)Solsona (Lleida) info@teixitrural.orginfo@teixitrural.orginfo@teixitrural.orginfo@teixitrural.org

© Sanoguera, fotografía, arte y diseño© Sanoguera, fotografía, arte y diseño© Sanoguera, fotografía, arte y diseño© Sanoguera, fotografía, arte y diseño

Melide (A Coruña)Melide (A Coruña)Melide (A Coruña)Melide (A Coruña) contactar@sanoguera.comcontactar@sanoguera.comcontactar@sanoguera.comcontactar@sanoguera.com

Pàg.1

2.1. L’evolució de l’artesania a les comarques 2.1. L’evolució de l’artesania a les comarques 2.1. L’evolució de l’artesania a les comarques 2.1. L’evolució de l’artesania a les comarques de muntanyade muntanyade muntanyade muntanya

2

2.2. Oficis artesans i artesania ...2.2. Oficis artesans i artesania ...2.2. Oficis artesans i artesania ...2.2. Oficis artesans i artesania ... 3

2.2.2.2.3333. Singularita. Singularita. Singularita. Singularitats en algunes comarquests en algunes comarquests en algunes comarquests en algunes comarques ... ... ... ... 5

A. El RipollèsEl RipollèsEl RipollèsEl Ripollès. L’art del metall: ferrers, serrallers, clavetaires i forjadors

5

B. La Val d’AranLa Val d’AranLa Val d’AranLa Val d’Aran. De les artesanies d’autosuficiència a les que aprofiten l’aigua dels rius: de l’artesania de pastor i la tèxtil a la derivada dels minerals, la fusta i la pedra

5

C. El SolsonèsEl SolsonèsEl SolsonèsEl Solsonès. Ganiveters i daguers. Espardenyers i corders

6

D. La GarrotxaLa GarrotxaLa GarrotxaLa Garrotxa: imatgeria religiosa i la fusteria del taller dels sants (ebenisteria religiosa)

7

E. A l’Alt Pirineu i Aranl’Alt Pirineu i Aranl’Alt Pirineu i Aranl’Alt Pirineu i Aran: l’artesania de pastor i l’artesania de la llar 8

F. El Pallars JussàEl Pallars JussàEl Pallars JussàEl Pallars Jussà: adoberies i fassines 9

ÍÍÍÍndexndexndexndex

Pàg.2

A les comarques de muntanya, l’artesania és una de les activitats que manté un fort arrelament amb la identitat del territori, amb un component tradicional molt present encara per la seva estreta vinculació amb la cultura preindustrial pirinenca, que es basava en una economia de subsistència on s’aprofitaven els recursos naturals i se n’obtenia el màxim de subproductes i utilitats per a la casa i la petita comunitat rural.

Els antics oficis artesans comuns a aquestes comunitats de muntanya són el llegat de la majoria de les artesanies que trobem actualment. L’arribada de la revolució industrial va comportar la desaparició de la major part dels antics oficis artesans en deixar de tenir una raó de ser en una societat que s’anava industrialitzant. No obstant això, a les comarques de muntanya, alguns d’aquests oficis artesans han perdurat durant més temps en el tarannà d’aquestes comunitats, on els canvis i els efectes motivats pel desenvolupament industrial van arribar molt més lentament. N’és una prova la convivència que trobem ara entre objectes artesans que pertanyen al segle passat (XIX i principis del XX) i que ni el temps ni altres raons els han fet desaparèixer encara, i entre altres objectes artesans sobrevinguts per tendències més urbanes o per un aire més noucentista, impregnats de tocs de disseny o l’ús de nous materials, que trenquen el concepte més tradicional.

D’aquesta convivència en trobem exemples a les deu comarques de muntanya, des de les de l’Alt Pirineu i Aran fins a les prepirinenques com el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa, on algunes artesanies com la cistelleria o la ceràmica produeixen objectes molt apreciats pels coetanis però amb una essència tradicional, distanciats encara de formes i dissenys més innovadors i propers a les corrents de moda, d’art i de cultura més actuals o de cistelleries i ceràmiques més trencadores que es treballen en altres comarques de Catalunya; són productes no gaire manipulats que no han evolucionat tan espectacularment com ho han fet altres artesanies com els teixits populars. O l’artesania de la fusta i la torneria, oficis artesans molt arrelats i vigents en aquestes comarques que, amb sistemes de treball tradicionals i unes eines no gaire modificades de les utilitzades abans, han incorporat nous materials i han aportat nous objectes, amb nous dissenys i formes, en convivència amb els tradicionals. O aquelles artesanies relacionades amb el foc, com l’art de la forja, on abans a cada poble hi havia un ferrer, un serraller o un mestre de tall, i mentre uns han desaparegut com els serrallers, altres continuen essent presents com els ferrers, els forjadors, amb objectes més artístics, fruit de la simbiosi de la creativitat de l’artesà i artesana amb la tècnica del dibuix, del disseny i els usos de nous materials.

2.1.2.1.2.1.2.1. L’evolució de l’artesania a les comarques de

muntanya

Pàg.3

El document “Patrimoni cultural immaterial” aprovat per la UNESCO el 2003, defineix els oficis artesans i els treballs als taloficis artesans i els treballs als taloficis artesans i els treballs als taloficis artesans i els treballs als tallerslerslerslers, com a pràctiques, representacions i expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, estris de tota mena i espais culturals que els corresponen-, que donen a les comunitats un sentiment d’identitat i continuïtat. Quan es parla d’artesanat, habitualment es vol dir que l’ofici és definit per un sistema de treball determinat i uns productes fets a mà.

En transformar-se el món dels oficis i del hàbits ciutadans, d’una societat preindustrial a la industrial i postindustrial, els oficis han evolucionat cap a altres formes de treball que mantenen la manera de fer del treball artesà.. A Catalunya, l’artesaniaartesaniaartesaniaartesania es defineix com una activitat de producció, transformació o reparació de béns artístics i de consum, i de prestació de serveis, realitzada mitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants, que donen com a resultat l’obtenció d’un producte final individualitzat, que no és susceptible d’una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries.

El treball artesanalEl treball artesanalEl treball artesanalEl treball artesanal L’artesà o artesana, un cop assolit aquest títol, ho és per sempre, amb taller o sense taller, amb botiga o sense. És un estatus que el o la diferencia de la resta de la població i només l’acosta a una altra persona “de l’ofici”.

El treball artesà és una unitat de producció de béns, consum i reproducció de maneres de viure i de treballar.

La manera de treballar de les artesanies actuals guarden una reminiscència a com s’organitzaven abans les feines en els tallers dels oficis artesans: les funcions i els espais del taller artesà, la casa i la botiga es confonen. El conjunt de la família “ajuda” a estones o bé de manera permanent. A vegades, el o la cap de família posseeix el local i les eines de producció i dóna ocupació a aprenents i altres artesans i artesanes. L’aprenentatge en família és a la vegada una formació social i una formació per al treball i es fa necessari compaginar producció i comercialització.

El tret distintiu del taller és que hi treballen menys de 10 persones.

Cada persona fa la totalitat del procés, la qual cosa li permet una certa independència en l’organització de la feina. Aquest és un tret bàsic del treball artesanal que el diferencia del industrial, en què cada obrer fa un fragment de la producció i no coneix el procés complert.

2.2.2.2.2.2.2.2. Oficis artesans i artesania …

Pàg.4

Amb el temps s’han donat canvis en l’especialització dels membres de la família artesana, així, abans era sovint que l’home conegués les habilitats tècniques i la dona fes les tasques de suport en l’administració i el comerç de l’activitat, excepte en els tallers de treball a l’agulla que era i és al revés: la dona és la responsable del taller i la botiga, i l’home feia o sol fer les tasques secundàries com la comptabilitat i la gestió amb els bancs.

Actualment, però, la presència de dones artesanes que dominen la tècnica i l’ofici, i sovint, d’oficis considerats masculinitzats, ha anat incrementant en el conjunt del territori català.

Fotografies : Fons : Sanoguera. Taller ‘El Arte Cristiano’, Olot.16/09/2008

Pàg.5

Un dels productes elaborats amb més quantitat per la indústria metal·lúrgica ripollesa van ser els clausclausclausclaus. A les fargues, el ferro es transformava en barres que tenien el perfil adequat per a la fabricació dels claus. Aquesta operació la realitzaven l’escalfaire i l’estiraire: el primer era l’encarregat d’arroentar el ferro i el segon aprimava les barres a cops de martinet. D’aquesta operació se’n deia estirar i de la barra resultant se’n deia verguerina. La producció de verguerina de diferents tipus (d’enfilar, navagers, prima, quadrada del número quatre, quadrada del número cinc, de ferro bo i de ferro comú) cobria les necessitats dels tallers clavetaires del Ripollès, i fins i tot es venia a llocs com Barcelona, Mataró, Figueres i Granollers. Els claus, malgrat ser peces modestes al costat d’altres objectes metàl·lics de més fama, prestigi i artístics com les armes de foc de Ripollarmes de foc de Ripollarmes de foc de Ripollarmes de foc de Ripoll, representaven bona part de la indústria transformadora del ferro del Ripollès: durant el segle XVIII es va passar de 18 a 105 mestres clavetaires que, amb fadrins i aprenents, sumaven 153 persones.

Fins al segle XVI era el ferrerferrerferrerferrer el que elaborava aquest producte, però l’augment de la producció va fer aparèixer l’especialista: el clavetaireclavetaireclavetaireclavetaire,,,, mencionat per primera vegada en un document de l’any 1629 (el mestre clavetaire ripollès Guillem Morera). També es va crear el gremi dels clavetaires per tal de garantir-ne la professionalitat. La gran quantitat de claus elaborats als tallers de la comarca abastien un mercat molt extens: es venien claus de Ripoll a tot Catalunya, València, Múrcia, Aragó, Castella, Andalusia, i també a Cuba. Es va arribar a desenvolupar tota una xarxa comercial que connectava el Ripollès amb aquests mercats tan allunyats (Marín i Surroca, 2007).

A finals del segle XVIII, a l’altra banda del Pirineu, cada poble aranès tenia un o dos telers per al teixit de la llana i el filteixit de la llana i el filteixit de la llana i el filteixit de la llana i el fil, dos dels productes més habituals en la petita explotació pagesa i ramadera on l’autosuficiència estava assegurada (Sanllehy i Sabí, 1996) i on les operacions com cardar, cardar, cardar, cardar, filafilafilafilar, “tricotar o teixir” i la transformació del cànem i la llanar, “tricotar o teixir” i la transformació del cànem i la llanar, “tricotar o teixir” i la transformació del cànem i la llanar, “tricotar o teixir” i la transformació del cànem i la llana les feien les dones durant els llargs hiverns (Guia Musèus dera Val d’Aran).

Des del segle XIX existien unes deu fàbriques dedicades a la llana, les

pells i el cànem a la Val d’Aran, de les quals ja no en queda cap en funcionament (Boya, 1994). A Vielha a mitjan segle XIX també va existir una certa activitat tèxtil: quatre telers de llenços i draps de llana; a

BBBB.... La Val d’Aran De les artesanies d’autosuficiència a les que aprofiten l’aigua dels rius: de l’artesania de pastor i la tèxtil a la derivada dels minerals, la fusta i la pedra

A.A.A.A. El Ripollès L’art del metall: ferrers, serrallers, clavetaires i forjadors

Fons: Arxiu Comarcal del Ripollès. Autor: desconegut. Fargaires. Ripoll. Interior de la farga Palau o de cal Guixo: el forner abocant la colada. Any: desconegut

2.2.2.2.3333.... Singularitats en algunes comarques …

Pàg.6

Vilamòs hi havia hagut una petita indústria del cànem; a Bossòst, ja el 1840, es registra un molí de nocs amb tintoreria per a draps i alguns telers; a Les també alguns telers igual que a Canejan, amb la presència a més a més d’un molí de nocs, i a Bausen, dos telers de draps basts (Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. 16 vol.).

Les primeres indústries que van aprofitar l’aigua dels rius a l’Aran van ser completament diferents: després de les fàbriques de llana, pells i cànem, a mig camí entre l’artesania i la indústria, va ser l’extracció del l’extracció del l’extracció del l’extracció del mineralmineralmineralmineral la que va prendre rellevància a principis del segle XX i es va estendre per les muntanyes araneses fins a la dècada del 1950, moment en el qual es va començar a abandonar els darrers jaciments de blenda, plom, ferro i coure. Actualment, les pedreresles pedreresles pedreresles pedreres com la de Les substitueixen les extraccions de la primeria del segle XX on la pedra “Blau d’AranBlau d’AranBlau d’AranBlau d’Aran” és molt apreciada per ser un granit únic al món i de gran qualitat. De la pedra cal destacar, igual que a l’Alta Ribagorça, el romànic que és, sens dubte, l’aportació artística més important que la història ha llegat als aranesos i ribagorçans i de retruc a la resta del Pirineu de Lleida. Aquest estil artístic, sorgit a finals del primer mil·lenni i tan estès per tota l’Europa Occidental, té en aquestes valls manifestacions molt interessants, tant des del punt de vista arquitectònic com pictòric i escultòric. La fustaLa fustaLa fustaLa fusta va ser també una font posterior de treball a principis del segle XX, i de les primeres serradores, que aprofitaven la força de l’aigua dels rius, es va passar, més tard, a instal·lacions més modernes que durant els anys 1960 ocupaven uns 170 treballadors, xifra que, a la dècada següent, es reduiria bruscament sense haver pogut consolidar-se una indústria de transformació de la fusta, la matèria primera més abundant a l’Aran. Una de les artesanies destacades al Solsonès era la relacionada amb els oficis de ganiveters o daguers i serrallersganiveters o daguers i serrallersganiveters o daguers i serrallersganiveters o daguers i serrallers, l’art del foc i del metalll’art del foc i del metalll’art del foc i del metalll’art del foc i del metall.

També despuntava i despunta a la comarca l’artesania dels fustersl’artesania dels fustersl’artesania dels fustersl’artesania dels fusters i els més especialitzats en l’art de la fusta: els ebenistesels ebenistesels ebenistesels ebenistes; i altres com els escultorsescultorsescultorsescultors ja sigui en treballs fets amb fusta o amb pedra o amb forja.

Altres oficis amb renom a la comarca van ser els espardenyers i espardenyers i espardenyers i espardenyers i corderscorderscorderscorders que es localitzaven fonamentalment a Solsona per tal d’abastir amb les seves produccions el mercat local i comarcal, dels quals queda una empresa artesana que encara produeix espardenyes.

2.2.2.2.3333.... Singularitats en algunes comarques …

CCCC.... El Solsonès Ganiveters i daguers. Espardenyers i corders

Arxiu Comarcal del Solsonès. Fons: Ajuntament de Solsona. Autor: desconegut. En Costa treballant al seu taller de ferro (ferrer i ganiveter), Solsona. 01/01/1970

Pàg.7

La producció de ganivets i daguesganivets i daguesganivets i daguesganivets i dagues fins fa relativament pocs anys era

la indústria que va tenir més volada a Solsona, amb una comercialització que s’escampava arreu de la Península i de les colònies americanes. Des del segle XVI es té documentada l’expansió dels ganivets solsonins més enllà de l’àmbit local, però no seria fins al segle XVIII, sobretot, quan aquesta indústria va assolir el seu major auge, i s’hi va mantenir com la indústria capdavantera a la comarca fins entrat el segle XX. A principis d’aquest segle, segons uns coetanis, hi havia a la ciutat de Solsona una seixantena d’operaris (incloent-hi, però, els ferrers) que treballaven catorze hores diàries i venien molt bé la seva producció (Planes i Albets, 1987, i coetanis de Solsona).

Per altra banda, l’arrelament que té la ramaderia a la zona nord de la comarca i, alhora, el fet de tractar-se d’una zona de pas per als ramats, , , , ha fet destacar també, tot i que en menor intensitat que als Pirineus de Lleida, l’artesania de pastorl’artesania de pastorl’artesania de pastorl’artesania de pastor a la comarca,,,, tal com s’aprecia en el llegat d’esquelles, barrombes, barjoles i bastons i diferents estris de boix fets per pastors, entre els quals destaquen instruments musicals com flabiols i glaires, trobats a masies i masoveries del nord del Solsonès. El fet de ser zona de pas de bestiar també va determinar que s’hi celebressin diverses fires de bestiar com les del Bancal, la Torregassa, Bassa de l’Empelt i Santa Llúcia, conegudes arreu del país, algunes de les quals es varen perdre entrat el segle XX i s’han recuperat a la primeria del segle XXI. Al voltant de 1850, la indústria tèxtilindústria tèxtilindústria tèxtilindústria tèxtil va ser una activitat rellevant a la ciutat d’Olot que va afavorir l’assentament d’una base artesanal important a la ciutat. Per donar suport a aquesta indústria i l’artesanat, s’havia fundat l'Escola Pública de Dibuix que ensenyava als joves aprenents les arts gràfiques de les indianes. Paral·lelament, i més cap a finals del segle XIX, es va reviure un període de recuperació religiosa que a la ciutat d’Olot es va consolidar amb els treballs artesans, gràcies a la introducció d’unes iconografies portades des de París, de la mà dels germans olotins Vayreda i Vila. Joaquim Vayreda, junt amb el també pintor J. Berga i Boix, va dur a terme un assaig per donar ocupació als alumnes destacats de l'Escola de Dibuix d'Olot i fruit de la col·laboració va néixer la primera indústria d'imatgeria religiosaindústria d'imatgeria religiosaindústria d'imatgeria religiosaindústria d'imatgeria religiosa el 1880: El Arte Cristiano, actualment en funcionament. Aquesta indústria va ser notable a Olot; a principis del segle XX s’hi van establir i hi foren coneguts uns altres vint tallers, fet que ha donat lloc a que Olot estigui declarada actualment com a Zona d’Interès Artesanal (ZIA).

2.2.2.2.3333.... Singularitats en algunes comarques …

DDDD.... La Garrotxa Imatgeria religiosa i la fusteria del taller dels sants (ebenisteria religiosa)

Arxiu El Arte Cristiano. Taller d’imatgeria religiosa El Arte Cristiano, Olot. Principis s. XX

Pàg.8

La producció del taller de fusteria per a imatgeria religiosataller de fusteria per a imatgeria religiosataller de fusteria per a imatgeria religiosataller de fusteria per a imatgeria religiosa incloïa una sèrie d’elements i mobiliari de qualitat que requeria un procés artesanal d’una certa especialització, tant en el disseny previ com en el nivell de manufactura i que pertany a l’àmbit de l’ebenisteria. Segurament el tret més diferenciador i peculiar de l’ebenisteria pròpia dels tallers de sants és la combinació de fusta juntament amb cartó fusta. Tant per a la realització dels relleus i motllures que formaven part de la decoració dels altars i altres elements decoratius, com en els diferents models de marcs de viacrucis i també en alguns atributs de les imatges, sovint es combinaven fragments de fusta amb altres emmotllats amb pasta. Solien ser parts complexes amb sanefes i relleus que, d’aquesta manera, facilitaven la construcció i feien que l’encàrrec resultés més econòmic. Una vegada policromades aquestes parts, s’integraven perfectament amb la fusta (Museu dels Sants d’Olot, 2007). Els pastors del Pirineu i els fustepastors del Pirineu i els fustepastors del Pirineu i els fustepastors del Pirineu i els fusters de fusta tortars de fusta tortars de fusta tortars de fusta torta van proveir l’activitat pastoril i la llar d’una àmplia i variada mostra d’estris i atuells. Les fustes que més utilitzaven els pastors eren el boix per als treballs de factura delicada com flabiols, castanyoles, ganxets de fer punta, agulles i canuts de fer mitja, marcadors de coques, torteres, garrots, culleres i forquilles bessones, escudelletes de beure, rosteres; el pi, el salze i el lledoner per a fer collars; el pi també per a fer esclops, formatgeres i altres estris i atuells casolans; i de les berrugues dels oms, pins i nogueres solien construir-ne les escudelles de menjar, perquè aquell grop de fusta serrada arran del tronc ja tenia la forma arrodonida de la cassola (Violant i Simorra, 1976). Els fusters de fusta torta han arribat a produir tot un repertori d’objectes del mobiliari domèstic i de cuina de caire tradicional com taules, caixes, cadires, escambells, entre altres.

Un dels elements i fets més significatius de l’artesania de pastorl’artesania de pastorl’artesania de pastorl’artesania de pastor i de la cultura de muntanya va ser la marca, amb la qual s’identificava tot el patrimoni de la casa i no només el bestiar, tal i com assenyala Violant i Simorra en la seva obra: cada casa un símbol, una identificació dins la comunitat (Sanllehy i Sabi, 1996. 2 vol.). La marca era imprescindible en les comunitats de muntanya bàsicament comunals. El bestiar de cada veí s’havia de recuperar després de la formació de ramats comuns, però no només es marcaven els caps de bestiar, sinó també els troncs tallats per a cada casa (per a ús propi o per als marxants de fustes) i tota mena d’estris ja fossin per a labors agrícoles (dalla, falç, ganxeta…), per a treballs artesanals (fusos), per a ús domèstic (clauers), i també els llocs que la casa havia

2.2.2.2.3333.... Singularitats en algunes comarques …

EEEE.... L’Alt Pirineu i Aran L’artesania de pastor i l’artesania de la llar

Fons: Sanoguera Collar de fusta exposat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu 20/10/2008

Pàg.9

d’ocupar en un nivell protocol·lari dins la comunitat, com el ‘siti’ a l’església (el lloc que ocupava el cap de família a l’església). Del conjunt de comarques de l’Alt Pirineu i Aran, és el Pallars Jussà la que ha exercit una important funció de centre comercial com a proveïdor de la zona pirinenca. El sector manufacturer va tenir un cert desenvolupament industrial durant el segle XIX, fet que va propiciar la instal·lació d’adoberies i d’adoberies i d’adoberies i d’adoberies i fassinesfassinesfassinesfassines i va donar un cert renom a la comarca. Eren petites fàbriques de gestió familiar com les adoberies i draps a Tremp o altres com la ceràmica a Salàs, i els filats, la llana i els teixits a Senterada.

FFFF.... El Pallars Jussà Adoberies i fassines

2.2.2.2.3333.... Singularitats en algunes comarques …

Fons: Sanoguera. Fàbrica de Llanes d’Arsèguel. 15/09/2008