INCONTINÈNCIA D’ESFORÇ UN PROBLEMA DE SALUT SUPERABLE

Mòdul 2Model teòric de Prochasca

Vanessa Barbens ZaragozaMontserrat Sugranyes Arimany

Maig 2013

Índex

1. Objectius del mòdul2. Presentació del model de Prochaska.3. Per què un model de canvi en aquest curs?4. Estadis o etapes del cicle de canvi del

comportament.5. Processos de canvi.6. Prediccions de canvi: equilibri en la presa

de decisions i model d’autoeficàcia.7. Nivells de canvi.8. Preguntes per a la reflexió.

Objectius del mòdul

Conèixer el model de Prochaska de canvi de conductes problema.

Entendre com aplica aquest model teòric a la problemàtica objecte del present curs.

Ser conscients que qualsevol programa de canvi no tindrà èxit si no estem preparats per actuar, per tant, hem d’identificar clarament en quin estadi ens trobem i estar oberts a processos que ens ajudin a avançar amb seguretat cap a les conductes promotores de salut.

Presentació del model de Prochaska

El model de Prochaska és un model global de canvi de conductes problema: com modifiquem conductes tant diverses com el tabaquisme o menjar en excés? Hi ha estratègies de canvi que assegurin l’èxit en la modificació d’aquestes conductes?

El model transteòric de Prochaska cobreix tot el procés de canvi, des del moment en que algú adverteix l’existència del problema fins el moment en que el problema deixa d’existir.

Per què un model de canvi La superació del problema de la incontinència

d’esforç, al igual que molts altres problemes de salut, passa per la modificació de certs comportaments que suposen factors de risc, i per adoptar nous comportaments preventius.

Evitar la incontinència d’esforç suposa, en molts casos, canviar conductes problema com ara el tabaquisme o l’alcoholisme i introduir nous hàbits d’alimentació, exercici físic adequat etc.

Tal com dèiem a la justificació teòrica del curs, partim de la idea que el subjecte és responsable de la seva salut i que ha d’adoptar un rol actiu en la seva promoció. Per tant, sovint ha de canviar.

Estadis del cicle de canviEls estadis comuns experimentats durant el procés de canvi són:

Precontemplació

Contemplació

Preparació

Actuació

Manteniment

No hi ha intenció de canviar, no s’adverteix el problema, manca informació de les conseqüències de les conductes de risc.

Presa de consciència del problema, obertura al canvi sense haver realitzat encara cap esforç, probable ambivalència.

Preparació de plans específics per a canviar, petites passes cap a l’actuació com reduir la freqüència de la conducta problema.

Estadi en el que es produeix la modificació de la conducta problemàtica, consecució d’objectius concrets durant un temps mínim de 6 mesos.

Període de canvi continuat que comença als 6 mesos de produir-se el canvi i acaba quan la conducta problema ha finalitzat (no hi ha temptacions).

Estadis de canvi

A cada estadi esdevenen canvis d’intencions, actituds i comportaments en una dimensió temporal no lineal, ja que es produeixen progressos i retrocessos entre els estadis, tal com es representa a la figura.

Processos de canvi

Els processos de canvi són activitats iniciades o experimentades pel subjecte per a modificar, amb èxit, la seva conducta. A la següent taula es mostren els que més treballem en aquest curs i en quins estadis s’utilitzen més:

Procés Explicació EstadiAugment de la conscienciació

Intensificació del processament de la informació respecte a la problemàtica i als beneficis de superar les conductes problema.

Precontemplació

Reavaluació ambiental

Valoració dels efectes de la problemàtica sobre les relacions interpersonals i reconeixement dels beneficis del canvi.

Precontemplació

Autoreavaluació Valoració afectiva i cognitiva sobre l’impacte negatiu del problema sobre la persona i reconeixement dels beneficis del canvi per a la qualitat de vida.

Contemplació

Autoalliberament

Augment de la capacitat de decidir; creure que un és un element essencial en el procés de canvi i que ho pot fer.

Preparació

Relació d’ajuda Utilització del suport social que pot facilitar el procés de canvi de la conducta.

Acció/ Manteniment

Equilibri en la presa de decissions

L’avaluació de pros i contres de canviar conductes és un factor predictor de l’èxit del canvi.

Els pros i contres tenen una gran importància en els estadis de precontemplació, contemplació i preparació. A mesura que es passa d’un estadi a l’altre, la diferència entre pros i contres es fa més estreta i s’acaba invertint, és a dir, acaben pesant més els pros que els contres.

Model d’autoeficàcia

Un altre factor amb un valor predictiu alt és la percepció que un té de la pròpia eficàcia (capacitat i grau de confiança per aconseguir l’objectiu) ja que aquesta afecta a les motivacions i a la conducta. P. ex. s’ha trobat una relació entre les avaluacions de l’autoeficàcia i el manteniment amb èxit de l’abandó del tabaquisme (DiClemente, 1981; Condiotte i Lichenstein, 1981) així com de l’alcoholisme (Annsis, 1986).

La percepció d’autoeficàcia és molt més predictiva en els estadis finals del canvi, quan ja s’han emprès algunes accions.

Nivells de canvi

Els nivells de canvi representen una organització jeràrquica dels problemes psicològics susceptibles de ser tractats: 1) símptomes/situació, 2) cognicions desadapatatives, 3) conflictes actuals interpersonals, 4) conflictes de família/sistemes i 5) conflictes intrapersonals.

S’ha de trobar evidència del nivell clau de causalitat del problema per a ser tractat en aquell nivell. En aquest curs ens enfocarem únicament al nivell del símptoma/situació.

Preguntes per a la reflexióEscriu les teves respostes en el teu full personal

Sóc conscient de que la incontinència d’esforç és un problema de salut que m’afecta o em pot afectar en el futur en funció dels meus comportaments?

Estic informada d’aquesta problemàtica? Quina valoració faig de com afecta o pot afectar aquest

problema a les meves relacions interpersonals? Sóc conscient dels beneficis (presents i futurs) que

obtindria si mantinc allunyat aquest problema realitzant alguns canvis en els meus comportaments de salut?

Entenc quin és l’impacte negatiu que aquest problema pot tenir sobre la meva persona?

Si ja tinc aquest problema, disposo del suport social necessari que m’ajudi a superar-lo?

Estic disposada a realitzar els canvis necessaris en conductes problema de risc i adoptar comportaments promotors de salut?