Llorenç Villalonga(Palma, 1897-1980)

Fatalitat

L'atreia Nova York amb les seves oficines, els seus

gratacels, els seus vehicles ràpids i el seu moviment

vertiginós.

...Tot just hi arribà, el matà un automòbil.

Contes sintètics

Mi manifiesto (1936)

Nos cabe el honor, a mi hermano Miguel y a mí, de haber representado

siempre la resistencia anticatalanista en Mallorca. Cuando hace dos meses

los intelectuales mallorquines enviaron un manifiesto lleno de palabrería a la

región vecina, fueron nuestros dos nombres casi los únicos que faltaron. Yo

me hallaba en Barcelona y me entristeció mucho comprobar una vez más que

los mallorquines se dejaban engañar como unos lugareños por los tópicos y

la cursilería de una pseudintelectualidad despistada.

Cataluña, que con algunas excepciones honrosas (un doctor Mira, un

Salvador Espriu) solo produce intelectualmente mentalidades de quinto

orden, y que en literatura nos obsequia desde hace un cuarto de siglo con

malas traducciones de Victor Hugo, se rige, desde la república, por pistoleros

y anarquistas profesionales. Nuestra intelectualidad (?) se ha dejado cautivar

por las relamidas confituras de un Ventura Gassol, admitiendo como buena

su neutra sensiblería.

Llorenç Villalonga, un escriptor incòmode i contradictori

●Va néixer a Palma el 1897 i hi morí el 1980.

●Provenia d'una família d'àmbit benestant.

●Estudià medicina i s'especialitzà en psiquiatria.

●Participà a la premsa de l'època amb articles de temes diversos.

●Va tenir una actitud esnob, provocadora i oberta durant la joventut (Dhey).

●La seva primera novel·la va ser Mort de dama (1931), la qual fou molt polèmica.

● En un moment de la seva vida, fou falangista i anticatalanista.

●Durant la maduresa, comença a entendre el caràcter mallorquí i escriu sobre un

món idealitzat i nostàlgic que desapareix, tot endinsant-se en la psicologia dels

personatges.

●Publicà teatre, poesia, assaig i contes, però destacà com a novel·lista.

La seva novel·la més famosa és Bearn o la sala de les nines.

● Va escriure les seves obres en català i/o en castellà.

Llorenç Villalonga, un escriptor incòmode i contradictori

Mort de dama

Mort de dama1. Títol i argument

2. Estructura

Descripció “estàtica” d'una situació: escenes teatrals intercanviables

3. Temps

A. Intern: bots temporals

B. Extern: l’any 1920 (aprox.)

Intro 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

4. Espai: Palma

Mort de dama

5. Punt de vista

● Narrador extern en 3a persona omniscient (Dhey).

●To subjectiu.

● Combinació de:

● Narració

● Diàleg

● Descripció

Mort de dama6. Llengua

● La novel·la és escrita en català (variant mallorquina). Distingim dos

nivells:

1. El nivell del narrador: registre estàndard, culte.

2. El nivell dels diàlegs entre els personatges: registre col·loquial.

● En determinats casos, alguns personatges s’expressen en castellà.

● S'inclouen paraules en altres llengües, amb la qual cosa es vol donar

un aire modern i “actual” a la novel·la.

Mort de dama7. Estil

● Es pretén donar una visió satírica i esperpèntica de la realitat.

● Ús de la hipèrbole, l’humor i la ironia.

8. Personatges

● Són personatges-caricatura, construïts basant-se en un sol tret exagerat (excepte Aina Cohen, que és el més complex).

● Representen un grup social determinat.

Mort de damaDona Obdúlia de Montcada Falsa aristocràcia

Maria Antònia de Bearn (neboda d’Obdúlia)

Aristocràcia real

Remei Huguet, Ramona Curt, Maria Gradolí

Paràsits de l’aristocràcia

Marquès de Collera Polític conservador, botifarra, pseudointel·lectual

Arxiduc Lluís Salvador, Miss Carlota Nell

Colònia estrangera

Aina Cohen, grup Bé hem dinat Intel·lectuals, escriptors

Director d'El Adalid Premsa local

Xim, Violeta de Palma (neboda d’Obdúlia)

Joves mallorquins “modernitzats”, amb una mentalitat més oberta

Roses blanques

Què tendran aqueixes roses

que el cor sempre m'han robat?

Dins ses fulles mig descloses,

quin misteri hi ha amagat?

D'un ramell que me'n donaren

per les calmes del gener,

tant les roses m'encantaren

que en plantava un bell roser.

Fragments de poemes de Maria Antònia Salvà

Fragments de poemes de Maria Antònia SalvàL'herba enamorada

L'aigua és fonda i regalada:

oh cisterna del corral,

a on l'eco trobà estada!...

Tot jugant, li fou tirada

aquella herba enamorada

que ens tornà dins el poal;

dolça herbeta enrinxolada

i nedava, tan frescal...

D'aquella aigua jo bevia,

el cert és que tot prenia

als meus ull encís real;

i el cert és que cada dia,

quan la fosca s'estenia

en asseure'm al portal,

cada estel me pareixia

un forat per on fluïa

la claror que enllà hi havia,

la claror celestial.

Mort de dama a l'escenari

http://www.youtube.com/watch?v=3XQA6tAC3dg&feature=youtu.be

dona Obdúlia

Ramona Curt

Maria Gradolí

Remei Huguet

Xim

Violeta

Maria AntòniaAina

Cohen

marquès de

Collera

“Bé hem dinat”

director El Adalid

Arxiduc

Miss Carlota

Nell

Mort de dama avui?

Mort de dama avui?