Llibret benemerita 2014 (3)

1

EDITA:

A.C. FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL

COORDINA:

OLGA CARRASCO

TONI GARCIA FENOLL

DISSENYA PORTADA E IL-LUSTRACIONS:

MARIO NAVARRO MARQUÉS

OLGA CARRASCO GARCIA

POEMA SATÍRIC:

CRISTINA CARRASCO

MAQUETA E IMPRIME:

IMPRESPUCHADES

COORDINA PUBLICITAT:

VICENTE TORDERA

QUIQUE LLOVERA

DEPÒSIT LEGAL: V-272-2014

LLIBRET MUSEU DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL

FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL

2

Un any més posem totes les nostres forces i recursos en una ferramenta quasi tan antiga com la prò-

pia falla: el nostre llibret. Hem treballat de valent per a poder fer algo que estiguera a l'altura del

que mereix una comissió tan gran com la nostra i, així i tot, cada any pareix que sempre ha sigut poc.

Agrair l'esforç que açò suposa; l'esforç i el temps dels que estan darrere d'este treball. Aquells que

busquen la publicitat per a mantindre-ho viu i aquells que decidixen anunciar-se i contribuir amb

esta gran festa que ens unix. Aquells que maquetan, imprimixen, retoquen fotos. Aquells que aporten

informació. Aquells que pregunten si necessites qualsevol cosa i no dubten a oferir-se incondicio-

nalment. Als que critiquen el treball esperant millores any rere any. A tots, gràcies

El repte ha sigut gran: art i falles. I dic repte perquè poca informació trobem respecte d'això. Després

de la seua àmplia història, resulta sorprenent l'escassa informació escrita. Potser serà pel seu caràc-

ter efímer, tal vegada.

Però si alguna cosa crida l'atenció de la història artística del monument és la seua escassa evolució,

la seua fidelitat a cànons tradicionals i la seua por a la innovació estètica, artística i tècnica. “La falla

de tota la vida” és un dit molt faller que en res ha ajudat a canviar la història. La falla és tot el con-

trari, és viva, és renovació, és crítica, és foc, és sàtira i humor, és denúncia. I des d'ací és on hauria

de plantejar-se la seua identitat, al servici de la creativitat, la innovació i l'humor canalla.

En esta societat que ens ha tocat viure i, ara més que mai, necessitem artistes sense por, fallers crí-

tics, premis renovats i no excloents, sàtires mordaces fora del lligam de l'espectacularitat i el “más

difícil todavía”. En una paraula: CREATIVITAT.

I si em pregunteu si llavors tot val vos diré... és art.

Olga Carrasco

6

Un altre any esperem ansiosament la nostra gran festa: la gran setmana fallera.

Una gran setmana, on tots els sentiments, emocions, esforç i treball de la gent que fan possible

sense res a canvi per a que tot estiga a punt i no falte cap detall.

En primer lloc, voldria acomiadar als representants del 2013: Adrián, Ana i especialment a Lidón que

ha tingut la sort de formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent. Moltes

gràcies als tres per les falles del 2013, un bes molt fort.

Com no, feliçitar als que enguany ens representen: Alberto i Mónica; uns xiquets de sang fallera i

que segur guardaran aquest any en el seu record per sempre. I per supost a la nostra Fallera Major

Ester, que enguany els dos estem vivint per fi un somni de la infancia fet realitat.

AGRAIR en lletres grans a tots els anunciant i col-laboradors per l’esforç que fan anunciant-se en

les pàgines del nostre llibret, ja que en temps de crisi es de molt agrair el que fan per que la nostra

festa siga en davant.

Vos convide a gaudir de les festes Josefines junt a tota la comissió, veïns i amics.

Vixquen les falles del 2014 i vixca la A.C. Falla Carrer Benemérita G.C.

Un fort abraç del vostre amic i president

Sergio Mengibar Saiz

8

COMISSIÓ MASCULINA

PRESIDENT HONORIFIC: JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ

DANIEL AGUADO PARRILLA

JUAN RAMÓN ALBACETE MIRANDA

RAMÓN ALBACETE PEINADO

JAVIER ALONSO PEREZ

DANIEL ARCE LUZ

JOSE LUÍS ARCE MASMANO

OSCAR ARDID GIL

JOSE RAMÓN BARTUAL ROGER

ÁNGEL BRAVO CORTÉS

JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ

TEÓFILO CORTÉS GOMARÍN

JOSE VICENTE CORTÉS MARQUÉS

VÍCTOR CORTÉS MARQUÉS

FCO. JAVIER CUEVA GALINDO

FCO. MANUEL DELGADO MASEGOSA

SERGIO GALÁN PÁJARO

KEVIN GARCÍA DOLZ

DAVID GARCÍA FENOLL

TONI GARCÍA FENOLL

RAÚL GARCÍA MARTÍNEZ

RAÚL GÓMEZ GIMÉNEZ

TOMÁS GÓMEZ GIMÉNEZ

PEDRO JESÚS GONZÁLEZ MOLERO

SALVADOR GONZÁLEZ SÁNCHEZ

NACHO HIDALGO LLOPEZ

ÓSCAR HIDALGO LLOPEZ

ENRIQUE LLOVERA GIL

JUAN ANTONIO LÓPEZ JEREZ

SERGIO LUNA GUTIÉRREZ

MIGUEL MARTINEZ MORÁN

VICENTE MEDINA DELEGIDO

JUAN MENGIBAR SÁIZ

SERGIO MENGIBAR SÁIZ

JUAN MENGIBAR SÁNCHEZ

JOSE MIQUEL ALGARRA

JOSE MOLES MARTÍNEZ

ENRIQUE MONTORO ANDREU

ENRIQUE MONTORO GARCÍA

PASCUAL MONTORO TOLEDO

DANIEL MORAGA SEVILLA

MARIO NAVARRO MARQUÉS

JESÚS NAVARRO VÁZQUEZ

9

JOSÉ NUÑEZ MORALES

JOSÉ NUÑEZ VILATA

DOMINGO PALACIOS MARQUÉS

JUAN ENRIQUE PASCUAL MONTORO

JUAN ANTONIO PASCUAL TEJEDOR

RAMÓN PLÁ NAVARRO

RAFAEL VICENTE REYES HERNÁNDEZ

GABRIEL RODRÍGUEZ MORAGA

IGNACIO ROMERO LÓPEZ

JOSE MANUEL ROMERO MUÑOZ

SERGI RUIZ MARTÍNEZ

ANDRÉS RUIZ PÉREZ

JAVIER RUIZ RUIZ

VICENTE LUÍS SÁNCHEZ MORENO

MARCO ANTONIO SANCHÍS CARRATALÁ

ESTEBAN SANFELIX ALONSO

A. MIGUEL SANFELIX GUERRERO

JUAN LUIS SEGURA TORRES

ANDRÉS SERRANO MEZCUA

VICENTE TORDERA MARTÍNEZ

JOSE VILATA ORTÍ

ABILIO VILLARTA AROCA

ANA BELÉN COBRA ESTEBAN

CONSUELO CUENCA NIETO

FRANCISCO FLOR CABEZA

IRIS ANDREU LÓPEZ

JOSE VICENTE LÓPEZ NAVARRO

ERIKA CEBRIÁN LLACERA

CATI SAIZ AVILÉS

LOLI RUBIO MANZANO

BEATRIZ MONTLET

MARTA HERNANDEZ CRUZ

VERÓNICA GARCÍA GÓMEZ

CHARI MOLTÓ RUIZ

YOLANDA YAGO GALLEGO

NOELIA ORTIZ

VANESA CASTELLÓ GUEVARA

FRAN RAMÍREZ PARRA

MIGUEL GONZÁLEZ GUZMAN

MªJOSÉ VILLENA ÁLVAREZ

CARLOS GARCIA MÁRQUEZ

SITO PEREZ CHUST

ANA ISABEL MONTORO ATIENZA

MARCOS GARCIA PEREA

ALTRES FALLERS I ABONAT

FALLER D’HONOR: SR. D. ALFONSO RUS TEROL

12

“Per amor a l’art”……naix un sentiment que sols els fallers coneguem, un treball que es realitza per “ amar

aquest art “,sense rebre gens a canvi, simplement per amor a la nostra festa, a la nostra falla.

Eixes persones que fan que el carrer tinga color, tinga forma i tinga il.lusió el dia 15 de Març.

Eixes persones que fan de l’art pólvora i soroll, que fan que els nostres cors esclaten davant una mascletà.

L’art de l’indumentaria que tant homens com dones portem damunt, pintes, mantilles, davantals, mocadors,

mantes i pentinadors.

L’art pren vida en forma de flor i ho fa amb la nostra mare de déu engalanada baix l’església del nostre

“poble”. I es que l’art, a les falles, es manifesta a cada racó.

Gràcies a totes eixes personos que feu que cada dia “l’amor a l’art” estiga present al nostre casal, per fer

que el vostre treball done el seu fruit i cobre vida.

Perquè veins, amics de la nostra festa, l’art a la nostra falla “es vida” i l’amor per aquesta festa ens fa que

sigam el que som. Una comissió que per al que no la conega....no és una falla, és una gran familia!!

Convide a tot el que vullga, vei, foraster o amics d’altres comissions a que gaudiu d’aquestes festes junt a

nosaltres i que de prop tingau el plaer de comprobar que l”l’amor a l’art”, enguany és el lema del nostre mo-

nument major , però per sempre, és nostre lema per continuar endavant.

La falla Carrer Benemèrita Guardia Civil, de la que puc cridar ben alt que estic molt orgullosa de representar,

naixque xicoteta amb gran sentiment i hui es gran...molt gran...no és el número de cens, son les persones

que la formen.

M’acomiade de tots vosaltres amb la certesa de que la màgia envoltarà aquest any a Mónica, Alberto i Sergio

(el meu gran amic) i se que junt a ells, feliços, tornarem a veure les flames el dia 19 de Març per a que aquest

cicle mai es puga acabar!!

Vixca la nostra falla!! Vixquen les falles!!

Bones festes!!

Ester Veguer i Montoro

Fallera Major

14

CORT D’HONOR

JESICA AGUADO GÓMEZ

LUCIA AGUADO GÓMEZ

MªMERCEDES ALBACETE MIRANDA

TANIA ALONSO SANTIMOTEO

INMA BAUTISTA LÓPEZ

GLORIA BETA TORDERA

OLGA CARRASCO GARCÍA

EVA CASTILLO MURCIA

MªISABEL CASTILLO MURCIA

MARIBEL CUBELLS SÁNCHEZ

MIRIAM DELGADO MASEGOSA

MÓNICA DELGADO MASEGOSA

MARIA CECILIA FENOLL VILANOVA

NATALIA FLOR CUENCA

SANDRA GALÁN PÁJARO

AZAHARA GALLEGO GARCÍA

LAURA GARCÍA FENOLL

ANA GARCÍA GÓMEZ

SORAYA GARCÍA PEREA

MªCARMEN GARCÍA VILATA

MARIAN GIMÉNEZ ALBARRACÍN

MANOLI GIMÉNEZ SEVILLA

MªJESÚS GÓMEZ GIMÉNEZ

ANDREA GÓMEZ LÓPEZ

ELVIRA GÓMEZ MORCILLO

LORENA HERNÁNDEZ MONLEÓN

JESSICA HERRERA SÁNCHEZ

MANOLI GIMÉNEZ NIETO

ELENA LÓPEZ IRNAN

MªJOSÉ LÓPEZ IRNAN

INMACULADA LÓPEZ NAVARRO

MªCARMEN LOSADA MARTÍN

AMPARO LUZ CINTERO

ANABEL MANTAS ESCUDERO

MªCARMEN MANTAS ESCUDERO

AMPARO MARQUÉS GIMÉNEZ

15

ÁNGELES MARQUÉS GIMÉNEZ

MªJESÚS MARQUÉS GIMÉNEZ

PEPA MARQUÉS GIMÉNEZ

PAQUI MARTÍNEZ ALÓS

LAURA MARTÍNEZ MARTÍNEZ

FINA MARTÍNEZ PÉREZ

INMACULADA MARTÍNEZ TORDERA

JESSICA MEDINA RODRIGO

SANDRA MERINO GARRIDO

ELVIRA MIRANDA OCHANDO

ANA MARIA MOLINA MARTIN

RAQUEL MOLTO RUIZ

CONCHA MONTORO ANDREU

ANA MARÍA MONTORO GARCÍA

ANA MARÍA MONTORO MOLINA

ARANTXA MORENO LOSADA

TERE MUÑOZ NAHARRO

NURIA NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES

MªDOLORES NUÑEZ VILATA

BEATRIZ PALACIOS MARQUÉS

MIREIA PASCUAL MONTORO

CRISTINA PLÁ MARQUÉS

MARIBEL PLÁ MARQUÉS

TAMARA PUIG RUIZ

MªCARMEN RAMOS MIRANDA

ALICIA RAMOS SELIVA

PEPI RODRIGO FERRER

PEPI RODRÍGUEZ FERNANDEZ

JUANI RODRÍGUEZ GONZALEZ

VIKI RODRÍGUEZ SÁNCHEZ

MARIA EMILIA ROMERO PINAR

MELANY ROS FUERTES

LIDIA RUBIO RAMOS

MINERVA RUÍZ MARTÍNEZ

FRANCISCA SANCHEZ CARRASCO

ROGELIA SÁNCHEZ QUILES

ANA BELÉN SÁNCHEZ SÁNCHEZ

ESTER VEGUER MONTORO

SANDRA VERDET CUENCA

PILAR VERDET SOLAESA

MARTA VEZZOSI CUBELLS

17

La història de les falles manca d’un

estudi complet i exhaustiu en matèria

artística, tal vegada per considerar-se

una iconografia accidental i poc firme

i pel caràcter innoble dels materials

empleats, poc inherents a les belles

arts. No obstant i això, hi ha una bona

quantitat de motius per fer un analisi

en profunditat dels elements artístics

d’una festa que reflectix les modes i

etapes de cadasquna de les époques

de la història de l’art.

Així i tot, tratarem de fer una relació i

explicació artística de les fases i perio-

des del monument faller ancara que la

falta d’estudis i anàlisis previs ens difi-

culte la tarea.

EL BARROC: s. XVI, s.XVII i principis del

s.XVIII

En primer lloc hem d’aclarir que l’ori-

gen d’aquesta manifestació efímera

d’art popular és prou inciert, sobretot

quan es tracta de datar amb exactitud

el periode que convertix l’hoguera sim-

ple en el monument faller o falla. En

qualsevol cas, és a partir del segle XVII

quan la festa es convertix en tota una

institució. Suposava una temptativa

d’escapisme a l’opresora quotidianitat

i a la grave crisi econòmica que patia el

país. Els governants al mateix temps

veuen en la festa fallera un mitjà d’im-

presionar al poble i mantindre-ho dis-

tret.

Pilar Pedraza en su tesi doctoral “Ba-

rroco efímero en Valencia” distingueix

tres tipus d’arquitectura efimera: els

arcs de trionf, las “rocas” i els altars i,

dins d’aquets últims, fa dos tipologies.

La més sencilla consistix en escenaris

teatrals amb tota una serie de perso-

natges artificials que representen una

escena inmovil. La més sofisticada és

d’estructura piramidal i està formada

per tota una serie de grades en pro-

gresiva disminució i rematades per una

alegoria.

Ens trobem, per tant, davant els pre-

cedents formals dels monuments o ca-

dafalcs fallers i, si a més tenim en

compte que els ninots des d’un primer

moment porten vestits, adorns i perru-

ques, podem concluir que les falles es

semblen plenament a la imagineria1 ba-

rroca amb llàgrimes, cabell natural i

vestits de tela.

No obstant i això, totes les estretes

relacions entre l’art barroc i la festa

fallera no impliquen que l’origen de la

falla escultórica es remonte a aquest

periode.

EL KITSCH: s. XIX

Podem definir el Kitsch com un sis-

tema d’imitació que mira cap al passat

amb nostàlgia copiant amb sorprenent

simplicitat allò que li precedix. Hermann

Broch opinava que “lo que ha existido,

lo que se ha experimentado, está des-

tinado a reaparecer invariablemente

en el Kitsch”,

En aquest sentit, les falles desde els

seus orígens, poden ser considerades

com un fenomen purament Kitsch en

tant en quant perpetuen l’estil i formes

d’una estética difosa pel Barroc. I, hi ha

que resenyar l’acció conservadora que

compartixen Kitsch i falles, no sols a

nivel temàtic o argumental, sino també

com a reacció davant la vanguardia.

Una vanguardia i modernitat enemiga

de les falles davant una tradició que

s’ha auto-impossat o, en qualsevol cas,

imitat.

Com exemple del que contem, als

versos explicatius de la falla Sorní Sal-

vatierra i Colón de 1954 que apareixen

en la revista Pensat i Fet, junt al boceto

s’afirma:

“En paisatges i retratos

l’art era lo d’abans

ara tot són moniatos”

1 especialitat de l'art de l'escultura, dedicada a la representació plàstica de temes religiosos, normalment realista i amb finalitat de-vocional, litúrgica o processional

Les perruques i vestits amb els quals els artistes configuraven els ninots, conecten directament amb la imagineria barroca. “La Porquerola”, ninot indultat de 1965 de Vicente Luna

18

És per aquest motiu que les falles es-

tilística i artísticament es mantenen al

marge de l’evolució de l’art del mo-

ment, jurant fidelitat absoluta als ca-

nons i formes més tradicionals i que

recorden al passat.

Al trànsit del segle XIX al XX a les fa-

lles comencen a aparèixer construc-

cions com la Torre Eiffel, racacels coms

els de Nueva York, etc., però apareixen

simplement com a símbols d’una capital

o país concret.

A principis del segle XX moltes falles

fan homenatge a pintors o escultors va-

lencians però és aquesta una raó pura-

ment d’exaltació patriótica. Sorolla,

Pinazo, Benlliure... es traslladen a les fa-

lles encara que tot queda ahí, en una

simple exaltació dels genis valencians.

És en 1934 quan Vicente Benedito tras-

llada les característiques més superfi-

cials del cubisme a la falla Pl. del

Mercado Central. Si bé cal destacar que

ho fa una vegada el moviment ja ha

sigut asimilat per la societat eliminant

qualsevol caracter revulsiu.

EL PAS DE L’HOGUERA A L’ART: 1849 – 1899

Fins a principis del segle XIX no tenim

noticies de les falles diferenciades de la

simple hoguera feta amb restos de

fusta o trastos vells.

Tramoyers insisteix en que el pas no

es generalitza fins al periode comprés

entre 1812-1843, i cal suposar que la tran-

sició va ser lenta i gradual en vista de

les declaracions d’un periodista del Diari

Mercantil de 20-03-1849 que, al fer alusió

a les festes josefines, afirma:

“Vuelve a renacer la costumbre de las

fallas en la época de San José. Habia de-

saparecido casi esta manifestación en

que los carpinteros obsequian a su pa-

trón y sólo veíamos algún mamarracho

sobre las hogueras en que se quema-

ban los trastos viejos e inutiles de toda

una calle. Ahora el renacimiento ha sido

con progresos y mejoras porque nueve

hemos oído decir que existían ayer, nin-

guna indigna de ser mirada con gusto;

algunas hasta se merecían elogios y lás-

tima daba que se destinaran al fuego”

És just a partir d’aquest moment quan

la prensa oferix informació puntual de

les falles, describint detenidament el

seu argument, figures i contingut.

Qualsevol informació referida a tèc-

niques i materials empleats per fer els

primers ninots, ens ha arribat per trans-

missió oral. No obstant això, la falla plan-

tada en la Pl. Mariano Benlliure en 1903

amb el lema “Antigor i modernisme” ens

permet deduir que els cosos de les pri-

meres figures estaven elaborats a par-

tir d’un ànima de fusta o de fil d’aram,

recobertes de teles o abrics i que la

configuració dels rostros es feia amb

masqueres de cartró. S’utilitzava calçat

vell i guants farcits d’espart a l’hora de

traçar les extremitats.

La falla, que inicialment no constituia

més que una proposta plàstica feta per

un conjunt de veïns completament des-

preocupats de les técniques i formes ar-

tístiques, promte comença a tindre tanta

importancia l’argument com la forma. I

és així com paulatinament la realització

del monument passa de ser un fet es-

pontani a convertirse en un acte coordi-

nat per un entés en la materia, encara

que no siga un profesional de l’art.

La construcció d’una falla deixa de

ser anónima i noms com el del mestre

fuster Vicente Sena, coordinador de la

realització de les falles Alt del Alfondech

de 1856 i Mossén Sorell de 1864 y 1867, o

del ebenista Noguera, asesor de la con-

fecció de la falla Pl. Pellicers de 1866, són

dels primers en inscriure la història dels

artesans fallers.

No obstant i això, resulta imposible

datar amb exactitud la participació en

materia fallera del primers pintors i es-

cultors profesionals però si podem afir-

mar que el primer artista que va

conferir a les falles la dignitat de Belles

Arts va ser Antonio Cortina Farinos (1853

– 1911), mestre de la Escuela de B.B.A.A.

de San Carlos seguidor de l’estil renai-

Vicente Benedito utilitza les característiquesmés superficials del Cubisme en “Lo extrangertot ho invadeix”. Plaza Mercado Central, 1935

1903 – Pl. Mariano Benlliure “Antigor i modernisme” de Alemany

19

xentista i especialista en quadres de ba-

talles. Va ser l’introductor de les cares

dels ninots modelades en cera.

Farem per tant l’afirmació de que la

incursió del primer artista professional

al món de les falles data d’abans de 1866,

encara que la participació en masa d’ar-

tistes professionals en el proces de re-

alització de falles, és un proces mes

tardiu. Cal suposar que dos fets foren

fonamentals en aquest fet: la conversió

de les falles en espectacle de pago i la

concesió de premis a cadafalcs per tota

una serie d’entitats.

Entre 1866 i 1873 es planten ininterum-

pidament pretencioses falles a la Plaça

de Bous de València, exibició que per lo

general be acompanyada d’espectacle

piro-musical que per presenciar-ho cal

pagar el preu d’una entrada. Aquest fet

obliga als promotors a millorar quanti-

tativa i qulitativament les característi-

ques del cadafalc per captar l’atenció

del public i oferir una opció distinta

d’allò que ja es pot presenciar a la via

pública.

D’altra banda, en 1887 el seminari La

Traca concedeix per primera vegada

premis a les falles, iniciativa que de 1895

a 1900 retoma la societat Lo Rat Penat.

En 1895 es plantaren catorze falles i el

veredicte de Lo Rat Penat va ser “nin-

guna falla mereixia emportar-se el pri-

mer premi, però obligats a concedir-ho

se li otorga a la Plaça de la Pelota” que

era una apologia a l’alcalde Reig i a

l’emprèstit municipal.”

Els premis suposaren l’introducció de

la competitivitat entre falles i la preocu-

pació artística dels fallers pel cadafalc i

és aquest motiu el que ocasiona l’inici de

la búsqueda de profesionals que pu-

guen dirigir o que executen directament

l’obra.

El fet és que des de finals del segle

XIX d’entre la inmensa masa d’artificis

anònims podem destacar noms com:

· MARIANO GARCIA MAS, (1858 - 1911), ca-

tedràtic en la Escuela de B.B. A.A de

San Carlos i autor de reconegudes es-

tatues com la de Juan de Juanes en la

Pl. del Carmen així com de nombroses

pintures i grabats. En 1895 s’asocià

amb Gómez per realitzar la falla de la

Calle de la Paz, experiència que es re-

petix a 1900 a la Pl. de Bous junt amb al-

tres artistes.

· El pintor PEDRO FERRER CALATAYUD,

(1860 - 1944), discípul d’Antonio Cortina,

catedràtic i director de la Escuela de

San Carlos, especialitzat en marines,

paisatjes i retrats, en 1898 construye

“El Joc de Coín” per a la comissió Hort

d’en Sendra, falla de gran elegancia

formal que li reportà el primer premi

a la millor falla.

· L’escultor VICENTE PELLICER, autor

entre altres de “Nou Quixot” per a la

comissió Pl. de la Pilota i “Marruecos”

al carrer Gracia- En Sanz; ambues

premiades a 1899 i 1908 respectiva-

ment.

En els últims anys la falla del carrer de

la Pilota sempre estava en boca de tots,

per la seua originalitat i per les seues

crítiques, va ser l’ultima a cremar-se ja

que s’en portà el premi de Lo Rat Penat

a 1899. El premi va consistir en una gui-

tarra, unes castanyoles i un ram de llo-

rer ple de bunyols i subjecte tot per una

traca de la qual penjava una llaçada de

ras amb els colors nacionals. Com diuen

les cròniques “durante la crema, en la

plaça no cabia ni un ànima més”

· MANUEL BENEDITO VIVES, (1875 - 1963)

va ser un altre reconegut artista que

va participar de la realització de les

primeres falles artístiques. Acadèmic

d’honor de la Escuela de B.B.A.A. de

San Carlos especialitzat en el retrat i

uns del més importants sorollistes va

afirmar en una entrevista realitzada

pel diari Levante a 1954: “yo hice una

falla que representaba a Don Quijote

y Sancho Panza, ayudado por mis co-

laboradores a finales del siglo pa-

sado”

La participació de tots aquests artistes

en la realització de falles no sols revert

un perfeccionisme formal sino que

1895 – Pl. de la Pelota – Primer premi de la historia concedit per Lo Rat Penat

1900 – Falla plantada a la Plaça de Bous

20

també revoluciona tècniques i mate-

rials. Tot i així, a 1863 encara que no es-

tava del tot generalitzat, ja habia

aparegut el modelat en cera de la cara

dels ninots, la qual cosa implicava tot un

procés artesanal que dista molt del pen-

sat i fet d’ anys enrere. A 1899 el periòdic

El Pueblo exclamava: “Lástima que se

quemen algunas fallas, pues merecen

guardarse por el arte que encierran”

L’APARICIÓ DE LA FALLA ARTÍSTICA: 1900 –

1919

Des de principis de segle, les falles es

carcateritzaren no sols pel seu caracter

escultòric i artístic, sino també pel creixi-

ment en altura. Així, encara que als pri-

mers anys continuaven predominant les

formes horitzontals damunt una base

alta que imita un taulat teatral, sorgix

una nova modalitat més decisiva per a

la seua evolució posterior: la falla creix

en altura al voltant d’un eix vertical. Ara

el patrón a imitar també es remonta a la

arquitectura festiva barroca, una es-

tructura piramidal ascendent rematada

en la part superior per una gran figura

de grans dimensions. Aquesta figura és

capaç de simbolitzar el tema al voltant

del qual giren les escenes inferiors que

la rodegen i que fan que la falla siga un

monument rodat i no frontal.

La monumentalitat de la figura princi-

pal exigix el domini de la técnica de la

fusteria, sobre tot, del sistema de distri-

bució del pes i les mases per tal de con-

seguir l’equilibri de la mateixa. Per altra

banda, també implica la participació en

la realització de la falla de sastres i mo-

distes que elaboren vestits a mida per

als gegants que hara presiden el cada-

falc.

Aquest canvi, és ja un fet consumat al

voltant de 1915 quan la participació de

profesionals de l’art en la construcció

de la falla ja s’ha generalitzat. El mateix

Ajuntament de Valencia, secunda la

idea de Lo Rat Penat i premia a les falles

delegant la decisió a un jurat en que mai

falta la presencia d’un erudit de les be-

lles arts. D’altra banda, la qualitat artís-

tica de les falles comença a ser un

factor decisiu per algunes comissions

com la de la Bajada de San Francisco,

que en 1908 trau a concurs públic la

construcció del cadafalc.

A pesar de tot, encara no ha sortit la

figura de l’artista faller. Es tractava

d’una figura que no existia com a tal, no

obtant i això es començaba a perfilar

aquesta dedicació.

Entre 1900 i 1910 participaren a la cons-

trucción de falles:

· CARLOS CORTINA BELTRAN (1875 – 1949),

fuster i acreedor dels primers premis

a 1912 i 1913.

· JOAQUIN IGUAL CALVO, pintor i esce-

nógraf que amb “La entrada de siglo”

(Ruzafa-Cirilo Amorós 1901) va conse-

guir el primer premi de l’Ajuntament,

esforçant-se per conferir a les falles

l’estètica del Modernisme.

· LUIS BLESA, pintor d’ofici que va con-

seguir consecutivament el primer

premi a 1902 amb “El Dios Napoleón”

a la Pl. Príncipe Alfoso; i a 1903 amb

“Alegoria a la tabacalera” a Bajada

de San Francisco, aquesta vegada

junt amb RAMÓN ANDRÉS CABRELLES

(1869 – 1957) que a posteriori faria de

les falles la seua professó, conver-

tint-se en mestre de tota una gene-

ració d’artistes fallers.

· ENRIQUE NAVAS ESCURIET, pintor regio-

nalista que després de guanyar el pri-

mer premi amb la seua falla “La Pipa,

Krugger i els anglesos” (Pl. Príncipe Al-

fonso) a 1900, es consagrà a la docen-

cia de les belles arts.

1898 - Falla Hort d’enSendra de PEDRO FE-RRER CALATAYUD

1899 - Falla Pl. de la Pilota de PELLICER

1908 – Falla de la Pl. del Árbol – criticava unaorde del ministre De La Cerva, regulant l'ho-

rari de tancament de bars, tavernes i es-pectacles.

21

Junt amb ells, destaca el famós esce-

nógraf Ricardo Alós Sierra, l’escultor

José Castrillo García o el pintor Pas-

cual Isla Garcia.

La cera continua sent el material des-

tinat a les cares i braços dels ninots du-

rant aquest periode i el cartró acoplat i

moldeat directament a una carcassa in-

terna de tela soluciona el problema de

grans volumens que començen a sorgir,

sobre tot a l’hora de plantar la falla.

El volum i l’altura del cadafalc impedi-

xen traslladar- ho per peces fins al lloc

de l’ubicació, raó per la qual es va impo-

sar la erecció de la falla al tombe. El mo-

nument, perfectament ensamblat al

taller és volcat i traslladat fins al lloc de

la plantà durant la nit del 17.

Durant el periode de 1910 a 1919, po-

ques són les innovaciones que s’incor-

poren, si ben és cer cap destacar la

proposta del Circulo de las Bellas Artes

de recuperar la senzillesa del format

horitzontal i el moviment que caracterit-

zen les falles d’antany. Així, els sues

membres conjuntament elaboren a 1911,

1914, 1917 i 1918 quatre falles al Carrer del

Mar que suposen la culminació de la

perfecció artística i reactiven el poder

de la sàtira antiga.

LES FALLES COM A OFICI: 1920 – 1929

Al llarg de la década dels 20, poques

són les innovaciones técniques que ex-

perimenten les falles. Els materials em-

pleats per a la contrucció són els

mateixos que s’utilitzaben ja a principis

de segle. És durant aquest periode dels

anys 20 que experimenten una crisi, no

en el que respecta a la quantitat de ca-

dafalcs plantats, ja que aprofitant la co-

yuntura favorable d’aquests anys, va

en aument, sino més bé una crisi al vol-

tant de la tipologia idònia a seguir. És en

aquest moments quan comença a qües-

tionar-se si el creiximent en altura con-

tribueix a millorar la falla i no fa més que

degenerar el seu sentit inicial.

No obstant i això, a 1927 Carlos Cor-

tina, l’artista més destacat del periode

pels seus éxits, imposa el prototip de

falla monumental i la fa creixer tant a lo

alt com a lo ample. “De València a Nueva

York a les ales d’un parot” (Pl. Mariano

Benlliure, 1928), “Concurs de bellesa a

Paris” (Pl. Mariano Benlliure, 1929) i “La si-

tuació internacional” (Pl. Mercado Cen-

tral, 1929) són una bona mostra.

1903 – Falla Bajada de San Francisco. “Las Vícti-mas de la Tabacalera” de Andrés Cabrelles

1914 - Falla calle del Mar-Altar de San Vicente.Lema: ”Xe, ves a patinar”. Feta del Circulo deBellas Artes

1900– Tasllat del gegant “Tio Nelo” fins a la seuaubicació (Pl. Reina).

1928 - Falla Pl Mariano Benlliure. Lema: “De Va-lencia a Nueva York a les ales d’un parot”.Carlos Cortina.

22

Els anys 20 van suposar la profesio-

nalització de l’activitat fallera. SI fins a

la data, alguns pintors o escultors par-

ticipen esporadicament en la construc-

ció de cadafalcs, ara aquesta faceta es

converteix en la base económica fona-

mental de molts de ells, que contribui-

xen en un mateix any a varies falles a la

vegada i necessiten d’operaris per pla-

ninificar el treball.

L’ARTISTA PROFESSIONAL: 1930 – 1937

Als anys precedents a la Guerra Civil

Espanyola, les falles es convertixen en

un fenomen d’atracció turística degut a

la qualitat artística aconseguida.

Des de el punt de vista artístic s’intro-

duïxen una sèrie de variacions tècni-

ques i formals que seràn decisives per

al futur. Encara que els artesans conti-

nuen utilitzant la cera per configurar els

rostros i les extremitats dels ninots, es

comença a utilitzar la tècnica del cartró

a l’hora de modelar les grans figures.

A principi dels anys 30 la festa havia

crescut molt, sobre tot en altura. És en

aquest any quan es forma el gremi dels

artistes fallers, separant la construcció

de les falles de la comissió fallera que

es dedica a organitzar la festa i pagar

a l’artista faller pel seu treball. També,

apareixen les primeres falles infantils.

D’altra banda, la introducció de més

d’una escena en la base du a terme una

sèrie de canvis morfològics. Es tracta

d’un periode d’armonica convivència

entre caricatura i retrate.

Carlos Cortina, Regino Mas, Vicente

Benedito, Carmelo Roda, Amadeo Desfi-

lis i Francisco Coret són els protagonis-

tes del periode que acapara els màxims

galardons tant a la Secció 1ª como a la 2ª,

creada en 1933 amb el propòsit de fer

justicia als cadafalcs segons el seu

pressupost.Els anys 30 suposen els pri-

mers contactes de les falles amb co-

rrents avanguardistes que venien

dominant l’Art en aquella época. Co-

mencem a veure indicis de l’Art Deco

(amalgama d’estils i moviments amb in-

fluència predominant del instructivisme,

el cubisme i futurisme) a falles com la de

Blanquells-Conde Salvatierra de Vicente

Benedito a 1931, guanyadora del primer

premi i on es manifesta un modernisme

descontextualitzat.

1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau.

1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau.

1934 – Construcció dela Falla Calle Esca-lante – Cabanyal.Artista: ModestoGonzález

1931 – Falla Blan-quells-Conde Salva-

tierra de VicenteBenedito. Lema: “La

tortà del dimoni”Artista: Modesto

González

1929 – foto d ‘Estació del Nort des de Marquésde Sotelo en plenes falles

23

Brotes cubistes caracteritzen també

la falla del Mercat Central a 1935, també

obra de l’artista V. Benedito i realitzada

en base a cosos geométrics i un mode-

lat angulós i plá.

Cal destacar també el cadafalc rea-

litzat a 1930 per J. Arnau per al carrer

Luis Morote, on els cosos prismàtics del

dos rascacels es fragmenten al mateix

temps per tota una serie de planos

frontals i de perfil. Per últim, cal desta-

car també aquesta influència moder-

nista i sobre tot, Surrealista a la falla

Troya-Ramón i Cajal de Guinart a l’any

1934, on podem observar a un elegant

home vestit amb frac i amb un garfio

per cap apuntant amb un canyo a va-

ries escenes disasociades.

EL NOU ESTIL: 1940 – 1949

El patrocini amb el que militars, alta

burguesia, comerciants enriquits i ho-

mens de negocis contribueixen a la festa

financiants algunes falles, acaba per fer

prevaler els seus gustos, les ganes d’a-

parentar i la necessitat de exterioritzar

el luxe i la fastuositat. Seràn per tant, ca-

racterístiques de les falles punteres,

que convivixen amb les falles de barri

més modestes i tradicionals.

La diferència de pressupost entre fa-

lles obligà a l’organisme rector a 1942 a

crear tres categories: Secció Especial,

Primera i Segona, a les quals es sumara

Secció Tercera a 1945.

Les noves pautes estétiques que apu-

ten a la “dignitat artística”, demanada

oficialment pel Conseller de Cultura i

Turisme en una emissió radiofónica a

1939, obliguen als artistes a utilitzar so-

fisticats acabaments que imiten amb

cartró-pedra models escultòrics consa-

grats per l’Història de l’Art.

Regino Mas és l’artista més fidel d’a-

questa tendencia i protagonista indis-

cutible d’aquest periode. Exemple són

les seus falles de 1944, 1945 i 1948 per a

la Pl. Mercado Central, guayadores

totes del primer premi de Secció Espe-

cial. La perfecció artística és alló més

determinant en aquest periode, de fet

a 1941 es creen els premis d’enginy i

gràcia, els quals es deslliguen als as-

pectes artístics i s’otorguen a d’altres

falles que manquen d’aquestes quali-

tats.

Amb tot i aixó, quina és la situació dels

artistes fallers? Amb la col-laboració de

Regino Mas conseguixen el permís ne-

cessari del Gobernador Civil per fun-

dar la Sociedad de Artistas Falleros,

però l’entitat prompte entrarà en crisi

i passarà per dificultats econòmiques i

d’autoabastiment de materials. Així la

CNS insistix a Regino Mas a que es cons-

tituixen en Gremi, i apesar de l’animad-

versió de molts artistes, es constituix a

1945 el Gremi d’Artistas Fallers com a

única possiblitat de supervivència i ad-

quisició de certa cobertura legal. Pese

a tot, els artistes continuen treballant

en condicions insalubres en naus i an-

tics almacens desmantelats.

NOVES GENERACIONS: 1950 – 1959

Els anys 50 suposen la superació de

les restriccinons i l’etapa de l’ascens

social, aspecte que revert en un nou

creiximent no sols en quantitat de fa-

lles sino també en altura, aconseguint

mesures desorbitades.

Tant és així que el procés de realitza-

ció passa a ser més pensat i planificat i

que demana al menys uns sis mesos de

preparatius.

1944 – Pl. Mercado Central. Artista: ReginoMas. Lema: “Rumbos del nuevo orden”

1948 – Falla Pl. Mercado Central. Artita: ReginoMas. Lema: “Lucha Libre”

24

Els preparatius de la plantà a les co-

missions de secció especial s’anticipen

al menys 24 hores, no en va, el proce-

diment “al tombe” que consistix en vol-

car el cos central i eregir-ho amb ajuda

de cordes, començà a resultar insufi-

cient dades les dimensions dels monu-

ments. Ara es recurrix a cabestrants i

andamis de fusta com a únic mode d’e-

regir les falles.

La major innovació tècnica ve de la

mà d’un escultor iniciat al taller de Re-

gino Mas: Juan Huerta Gasset. És

aquest qui a 1953 revoluciona el procés

artesanal faller al modelar per primera

vegada una de les figures de la falla

Archiduque Carlos – Chiva (“La vida es

un comercio”) íntegrament amb car-

tró, desplaçant així a la cera que resis-

tia amb grans inconvenients les

inclemències del temps.

A més trencà amb la tradició dels

vestits de tela, els quals pasarà a imitar

també amb cartró. Els elogis que reb

amb aquest ninot, fa que a 1955 cons-

truixca totes les seus falles amb

aquesta tècnica que a finals d’aquesta

etapa es comença a generalitzar per a

la resta de falles.

Junt amb aquests artistes destaca el

prestigiós escultor SALVADOR OCTAVIO

VICENT, que venia abordant de forma

esporàdica la construcció de falles. El

seu renom li porta a realitzar la falla de

la Pl. del Caudillo a 1949, 1954 i 1955, ma-

terialitzant el boceto que la Comissió

del Foc encarrega a l’extravagant pin-

tor Salvador Dali amb el propòsit de fo-

mentar l’atracció turística i que les

falles arriven a tot el món.

Aquest nou contacte entre vanguar-

dia i falles, interpretat per Salvador

Octavio Vicent no aconsegueix tampoc

deslligar-se del resorts del Kitsch. El

projecte no te lema fallero perquè “Dalí

no coneix les nostres falles”, declarà

l’escultor.

La falla es rebutjada unanimament

per bona part dels artistes profesio-

nals al considerala un atentat al treball

d’artesania i escuden les seues críti-

ques en la falta de sàtira del monu-

ment. Els fallers d’altra banda,

acostumats a la lectura sencilla del ca-

dafalcs, no accepten una proposta que

hauria pogut ser decisiva al seu intent

d’obrir les portes a la vanguardia:

“Una falla estil Dalí?

No entenem el que és i així

que no es apta per açi”

Pensat i Fet, 1955

ARRIBA LA INNOVACIÓ: 1960 – 1969

Els anys 60 suposen la transició del

Kitsch més pur a un altre més sofisticat.

L’artista que inicia la seus producció a

1948 subjecte a les convencionals pau-

tes neobarroques, aposta ara per la in-

novació considerant que el cicle

naturalista de l’estetica fallera ja es

troba colmat. Així crea això que ell ma-

teix denomina “falles desíntegrades”.

Es tracta de cadafalcs de gran sentit

arquitectònic als quals l’estructura

central, purament decorativa, potència

el volumen de les formes pures i ge-

omètriques i on el buit cobra gran im-

portància.

Aquesta nova combinació de línies i

colors que no escapa de l’influència del

diseny industrial de l’època, es comple-

menta amb la més ecléctica combinació

entre els tradicionals ninots i les figu-

res sotmeses a un procés d’esquema-

tització i estilització amb nous materials

de construcció. El propòsit de l’autor de

concentrar al màxim la crítica fallera

en la mínima expressió li porta a l’ex-

trem de fer desapareixer els ninots, fet

que suposa un revulsiu a l’entorn faller

de l’època. No obstant i això, la comissió

de la Pl. del Caudillo, conscient de la

projecció que suposen les seues falles

opta per la ruptura i es decanta per

aquesta nova tendència a 1963 i 1964.

Postura similar adopta aquesta co-

missió entre el 67 i el 68 al aceptar els

projectes de José Barea i els Germans

Fontelles per a la seua falla-escapa-

rate. Les falles “Los que se ponen las

botas” i “Embotellamiento de tráfico”

constituexen un clar “farol” del Pop Art,

moviment lúdic i irònic que influix l’art

occidental entre 1956 i 1966 i que té com

objectiu principal buscar valors estè-

25

tics als objectes d l’entorn cotidià, so-

bretot en aquells propis de la societat

de cosum.

Així, en un context en el que imperen

imponents catafalcos neobarrocs que

imiten mimèticament la realitat, la de-

formen per mitjà de la caricatura o re-

produeixen fidelment amb célebres

monuments, irromp una mísera i des-

puntada bota damunt la seua caixa co-

rresponent i una botella de cerveza

amb una pajarita de paper al damunt.

Però aquesta renovació de la imatge

serà sols algo molt temporal. Prompte

el péndul de la innovació oscila cap al

lloc contrari i la Plaça Major torna a

acollir la Torre de Pisa, Colosos de

Rodas, Estàtues de la Llibertat i altre

meravelles del món.

Durant aquest periode les falles

s’han convertit en Festa d’Interés Tu-

rístic (1965) i això revert de nou a les

seues dimensions. Tant és així que es

necesita com a mínim una setmana

d’antelació per plantarles al seu lloc

d’ubicació.

D’altra banda, el Gremi d’Artistes Fa-

llers aconseguix fer realitat una de les

seues màximes aspiracions des de la

seua creació: la fundació de la Ciutat de

l’Artista Fallero. Així queda resolt el pro-

blema de trobar el lloc idoni per elabo-

rar una falla. A les inmediacions de

Benicalap i Burjassot es crea una ciutat

provista de 60 naus que alberguen al

votan d’un centenar de tallers d’arte-

sans i unes mil vivendes destinades a

aquells que viuen de l’artesania fallera.

D’altra banda i per evitar lintrusisme,

el Gremi proposa una titulació: la de

Mestre Artesà, per a obtindre’l serà ne-

cesari superar un examen i construir

una falla de Secció Tercera en el exer-

cic següent al de la proba. Sorgix així

una de les primeres generacions d’ar-

tistes acreditats tal com ho demana la

Junta Central Fallera a l’hora de con-

tractar la construcció d’un cadafalc.

TEMPS DIFICILS: 1970 – 1979

Coincidint amb el creiximent econò-

mic que afecta al pais al 1973, les falles

plantaes en la ciutat es multipliquen en

comparació a èpoques anteriors. Però

aquest increment sustancial (2.548 fa-

lles) no és ni molt menys secundat per

la quantitat d’artistes especialitzats i,

per altra banda, coincidix amb la pu-

jada dels preus dels materials bàsics

per a construir una falla.

Tot aquest panorama revert directa-

ment en la qualitat del monuments, que

disminuix de forma considerable. Un

mateix artesà pot construir entre 3 i 6

falles en funció de la categoria i es veu

en la necesitat d’incrementar la seua

plantilla i els gastos que això suposa. És

en aquest contexte on sorgix el fenò-

1963 – Pl. del Caudillo. “El Nuevo Caballo deTroya”

1967 - 1968 – Pl. del Caudillo

1970 – Falla Convento Jerusalén. Artista: Ju-lián Puche . Lema: “Xoriços”

26

men del “refrito” o motiu resultant de

la reutilització d’un molde, objecte de

venta en circuls d’artesaria fallera en

una época de crisi i economia de mit-

jans.

No obtant i això, serà un aspecte a tin-

dre en compte a l’hora de evaluar i pre-

miar una falla i és també el moment en

que es qualifiquen independenment la

part satírica i la part artística. Així el re-

cull l’article 109 del Reglament Faller. És

aquest fet el que fa eclosionar la cari-

catura dins dels més diversos estils.

Factor al qual contribuixen no sols els

artistes de noves generacions sino

també els grans mestres d’èpoques

previes i del que donen proba els ninots

indultats des de 1969, exceptuant alguns

que continuen en la linea retratista.

El propi Julián Puché evoluciona cap

a una expresiva distorsió de la realitat

tant en el modelat de les figures como

en lo relatiu a les seues proporcions i

colorit.

La caricatura és la nota predominant

d’aquest periode però a més els anys

70 suposen també la irrupció d’una

nova tècnica en le procés d’elaboració

de falles: l’utilització del poliester. L’in-

troductor d’aquest nou material es

Martinez Mollá el qual l’utilitza a 1977

per fer el ninot indultat de la Pl. del

Pilar: “Dolçainer i Tabaleter”

CONTINUISME - RUPTURA : 1980 – 1990

Després d’una època parca en inno-

vació, al llarg dels 80 apareixen ocasio-

nalmnet nous models i estils que donen

que parlar a l’ambit artístic.

El fet que en 1981 es dissolguera la co-

missió que costeaba la falla de la Pl. del

País Valencià, va fer que aquest es

convertixca en el monument oficial de

la ciutat i per tant referència i blanc de

nombroses crítiques.

És ara quan l’Ajuntament contracta

l’artista encarregat de dur a terme tan

gran responsabilitat. Així Vicente Luna

serà l’encarregat de materialitzar la

falla des de 1980 fins al 1983 sense cap

dubte ni dilema al voltan de l’elecció de

l’artista. Però és a 1984 quan Luna

anuncià la seua retirada i surt el pro-

blema. L’Ajuntament convoca publica-

ment un concurs de bocetos i crea una

comissió de cultura i un altra de govern

per fer l’elecció del més adecuat. Mario

Lleonart amb “Visita de l’altre món”

serà l’encarregat de dur a terme

aquest projecte amb un monument que

sense trencar amb el clasicisme porta

retocs surrealistes.

Però és a 1986 quan Manuel Martin de-

cidix dotar a les falles d’un “fum distint”

i és per aixó que busca la col-laboració

d’un prestigiós modisto (Francis Monte-

sinos) i un famós dibuixant de còmics

valencià (Sento Llobell). EL resultat és

“Una estoreta velleta”, una falla on l’in-

fluència del pop es ben clara i on per

fi, es fan patents les tendències estèti-

ques del moment.

El seus ninots amb un modelat sols in-

sinuat, s’ajusten a la línea clara dels

protagonistes de les historietes, tras-

cendixen el plà i prolonguen les seues

accions en l’espai. Globus i “bocadillos”

porten el significat de cada escena

sustituint els tradicionals ripios.

Continuant amb aquesta tendència

innovadora és a 1988 quan aquest ma-

teix artista presenta “Tot ho tenim cap

avall”, falla que gira al voltant de dibui-

xos del famós il-lustrador gràfic Anto-

nio Ortiz “Ortifus”. Projecte que és

aprobat i materialitzat.

No obstant i això, quan Manuel Martin

abandona l’activitat fallera la “experi-

mentació” cessa, al menys a nivel ofi-

cial, bé per falta de noves propostes

innovadores o be per la pressió de

certs consellers que opten per unes

característiques més tradicionals.

1986 – Falla Pl. País Valencià. Artista: Manuel Martin . Lema: “Una estoreta velleta”

27

D’altra banda menys oficial, podem

destacar innovacions tècniques i for-

mals també dignes de ser tingudes en

compte. La recuperació del moviment

és una d’elles. Vicente Agulleiro el re-

cupera a la falla Na Jordana a 1980 amb

unn cavallets en moviment per mitjà de

motors. Va ser l’inici de la seua per-

sistència per movimentar les falles, in-

clús va moure grans volumens, proba

d’alló és la ballarina que constituix el

remat final de la falla Pl. del Pilar a 1990.

També és destacable la incorporació

d’un nou material que acelera el pro-

cés de modelat: poliestiré expandit. In-

dustrialment es preseta en forma de

làmines les quals pegades entre si co-

bren forma després un procés d’esca-

tat. Aquest nou material es torna de

vital importància quan Miguel Santaeu-

lalia presenta a l’Exposició del Ninot de

1984 el grup “El fantasma de la renda”,

modelat integrament en suro blanc.

EL NOU SEGLE: 2000 – 2014

Després de l’anàlisi dels anys enrere

podem anar concluint que innovar i

modernitzar l’estil i les qualitats artísti-

ques de les falles ha sigut i és encara

una tarea ardua. I davant aquesta

questió cal reflexionar el per qué. La

resposta és ben sencilla: estem parlant

d’un ritual i com a tal, canviar imatges

que formen part d’eixe ritual és no sols

dificil sino també perillós.

En aquest nou segle s’ha intentat mo-

dernitzar l’estil dels monuments però

no han passat de ser actituds minorità-

ries Encara que hi ha hagut falles expe-

rimentals, algunes d’elles d’indubtable

mèrit artístic, la majoria de les falles

continuen sent monuments recarre-

gats, barrocs, caricaturístics,..., en dos

paraules (V.Borrego): KITSCH POPULAR

Un dels monuments que va marcar el

punt d’inflexió de la nova era de les fa-

lles va ser Manuel Martín per a la falla

Na Jordana a 2001 amb “Pinotxada uni-

versal”. Alguns experts en la matèria

l’han califitat com una de les millors fa-

lles de la història, un icon de la València

moderna, colosal i grandiosa.

Amb 23 metres d’altura, constituix el

punt de partida d’una falla que, a

pesar de la seua innovació, respecta

tots els elements de la més tradicional

i barroca. Els llargs nassos són una

constant en totes les escenes, i els «ni-

nots» recorden a les màscares dels cò-

mics del segle XVIII. Darrere de la

innovació i la simplicitat de línies s’a-

maga un valent crític social en la que

estan representats tots els aspectes de

la realitat valenciana, des de les noves

tendències per a vestir les falleres, fins

als nous tipus de paelles.

1988 – Falla Pl. País Valencià. Artista: ManuelMartin . Lema: “Tot ho tenim cap avall”

2001 – Falla Na Jordana. Artista: Manuel Mar-tin . Lema: “Pinotxada Universal”

28

La figura principal estava feta de

“vareta”, anells de fusta curvada als

que van destinats els millors taulons de

fusta. Manuel Martin, és un gran conei-

xedor de la tècnica encara que el po-

liextiré expandit és el material més

utilitzat en aquest nou periòde per la

gran majoria dels artistes.

ELS NOUS MATERIALS I LA INFLUÈNCIA

TECNOLÒGICA

Fa temps que el cartró no és el mate-

rial fonamental de treball. La introduc-

ció de nous materials en la construcció

de les falles, especialment el poliestirè

expandit (copolímers d’estirè que con-

tenen una mescla d’hidrocarburs de

baix punt d’ebullició), ha revolucionat

els mètodes de treball. El poliestirè ex-

pandit té un alt poder calorífic, major

que el del carbó, i pot incinerar-se

d’una forma, segons pareix, segura.

Utilitzant estos nous materials, el pro-

cés de construcció de les grans figures

se simplifica molt. La primera part del

procés, és a dir, dibuixos, projectes,

maquetes, etc.., és igual al del sistema

convencional; el gran canvi es dóna

quan s’inicia el modelatge definitiu de

les peces. Es modelen a xicoteta escala,

la qual cosa facilita el treball i allibera

de la necessitat de les carcasses de

sosteniment. Esta peça menuda passa

de física a virtual per mitjà d’un procés

de digitalització en 3D, i amb el model

obtingut, amb un sistema de mecanit-

zat proveït d’un robot CAD/CAM, es

talla a l’escala d’ampliació desitjada la

figura de poliestirè expandit. Es pot

partir d’un model de 30 cm d’altura i

ampliar-ho sense dificultat a una es-

cala d’1:20, per a obtenir una peça de 6

m d’altura que s’acaba manualment,

sense molt d’esforç, gràcies a la bon-

dat del material. Per mitjà d’este sis-

tema és obvi que el temps i l’esforç

invertits són incomparablement me-

nors.

D’altra banda, fins fa poc els obra-

dors i les cases dels artistes fallers s’a-

grupaven a la Ciutat Fallera, un barri

temàtic de gran interés arquitectònic i

social. L’Ajuntament de València l’ha

declarat sòl industrial protegit destinat

a tallers fallers, però així i tot, actual-

ment, gran part dels tallers s’han dis-

persat per la resta de la ciutat i pels

pobles pròxims. A més s’hi ha rehabilitat

una nau per a instal·lar el Museu Faller,

en estos moments ubicat en l’antiga

presó de Montolivet.

A l’actualitat han sortit diverses em-

preses dedicades al desenvolupament

de softwares que automatitzen el pro-

cés de construcció de falles.

L’aparició de les noves i cares tecno-

logies informatitzades per a la cons-

trucció dels monuments fallers ha

conduït a la divisió dels tallers fallers

en dos grups: els grans, en possessió

de tots els avanços i que construïxen

totes les falles importants, i els menuts,

reduïts a treballar només com a sub-

contractats dels anteriors o en encà-

rrecs d’escassa magnitud (en la

producció de ninots en sèrie).

Es ben cert que hui està molt estés ja

el tema tecnològic, pero encara que-

den molts artesans del cartró i la ma-

nera tradicional. Bé per pressupostos,

bé per no saber actualitzar-se, ... Però

indubtablement el camí és de no re-

torn.

EL NAIXIMENT DE LES FALLES EXPERIMEN-

TALS

És també en aquest segle quan naix

un nou concepte de falla que genera

un intens debat en el món faller ¿és o

no és una falla?

En primer lloc les definim com a falles

que busquen una estètica totalment

vanguardista amb formes, continguts i

linies innovadores. Es tracta d’un

terme complexe que podem resumir

com falles que tracten de transformar

l’inercia que han seguit els monuments

de les darreres èpoques.

Aquesta distinció de falles innovado-

res es produeix fonamentalment per

un fet que ha sigut molt criticat per

aquells que defenen la necesaria evo-

lució del cadafals: el premi de JCF a les

falles innovadores.

El fet de tindre una categoria no ha

fet més que marginar aquest tipus de

falles que fan una versió diferent al

que s’ha fet fins ara i que aposten pel

canvi. Molts autors afirmen que apar-

tar així la innovació no és si no possar-

li barreres.

La postura més tradicional, els que

defenen “la falla de tota la vida”, opina

que es deu respectar una tradició i un

gust arraigats segles enrere. Com a

tradició i ritual s’han de mantindre de-

terminades formes i linies. No tot val,

així ho defenen els més apocaliptics.

El debat està servit....Robot fresador esculpint un ninot

29

LES SUPERFALLES DEL S.XXI

No podem passar per alt l’aparició de

les “superfalles”, falles de la Secció Es-

pecial amb un pressupost i una

grandària desmesurats, però sempre

dins dels cànons de l’estètica fallera

convencional. Van ser un fenomen dels

últims anys de bonança econòmica,

conseqüència de patronatges perso-

nals i han creat entre els fallers senti-

ments contradictoris, perquè han

acaparat una gran quantitat de premis

i distincions.

Amb presupostos desorbitats com la

falla més cara de l’ historia (Nou Cam-

panar 2008) que costà 900.000€, es

planteja l’opció de restringir el presu-

post de manera que totes les falles si-

guen igualment competitives i no es

creen grans desigualtats.

En lo referent a l’evolució del momu-

ment aquest tipus de falles no aporten

més que grandiositat desmesurada al

cadafal, cap evolució artística.

En tot cas la majoria opina que son fa-

lles destinades a morir dins la greu crisi

econòmica que patix el país i en concrete

la Comunitat Valenciana.

CONCLUINT...

Després de la seua àmplia història i

de la tradició del monument artístic, re-

sulta sorprenent l’escassa documenta-

ció fora de l’àmbit purament faller. Són

pocs les investigacions empreses

sobre el tema a l’esfera universitària,

treballs que ens facen conéixer en pro-

funditat l’origen i les vicissituds per on

ha passat un fenomen que ha impreg-

nat tan àmplies capes de la població, i

que ha adquirit tal rellevància social.

Més curiós resulta la decep-te repre-

sentació de les falles en el centre de

documentació mes potent que ha

donat la nostra era: la xarxa d’internet.

A principis del segle XX les falles cada

vegada tenien mes èxit i el seu valor

estètic més apreciat. Al realisme dels ni-

nots i l’oportunitat de les critiques que

representaven, s’unia la perícia tècnica

de les construccions, fins al punt de con-

vertir-se en una atracció turística a prin-

cipis dels anys 30. Després de la guerra

civil, en els temps del franquisme, la falla

adquirix la seua forma final i es fossi-

litza. El franquisme no és un bon mo-

ment per a l’art, ni per a la crítica, ni per

a la participació lliure dels veïns. Les fa-

lles s’estructuren estrictament, les co-

missions es jerarquitzen, i els artistes

fallers són organitzats en el Gremi d’ar-

tistes fallers. Com a conseqüència el mo-

nument faller deriva en una ostentació

de perícia tècnica buscant el més difícil

encara per a satisfer l’incipient turisme

i la rivalitat entre les distintes comissions.

La falla acaba per adquirir la forma amb

què la coneixem en l’actualitat. Una

mena d’ art estancat?

La innovació artística i estètica és a hui

en dia una osadia, un atreviment que

aparta als que intenten canviar els ca-

nons més tradicionals i els relega a una

categoria premiada i moltes vegades

qüestionada.

Por a alló desconegut davantde l’éxit

d’alló que ha funcionat sempre? Crisi

econòmica que obliga a abaratar costos

o crisi de creativitat? Por a les reaccions

o reaccions plenes de por?

Com poden observar una història rica

artíticament sense molta documentació

i un debat social que ens fa reflexionar

sobre un futur més que inmediat.

Olga Carrasco Garcia2004-2005-2006-2007 – Falla Mossen Sorell - Co-rona. Falles experimentals

31

PER AMOR A LÁRT,

els àngels sénamoren

dels cors humans

quan els veuen bategar,

com roselles tendres,

vers la llum.

PER AMOR A LÁRT

de la cuina,

el cuiner ens fa

tants i tants plats

respirant receptes

dántigues iaies

que cuinaven envoltades

dényor i fang.

PER AMOR A LÁRT

el cos humà sempre ha estat

pintat, esculpit, retratat,

amat, acariciat...

gran o menut, gros o prim,

les seues corbes ens parlen

de bellesa

i la tremor de la seua pell

ens parla de fragilitat.

PER AMOR A LÁRT

la natura ens dona

camps dárròs, marjals, espills del sol

on les garces volen i els gossos

acompanyen lárribada del nou dia.

PER AMOR A LÁRT

hem plorat i hem rigut,

hem sentit " paraules dámor... no en

sabiem més, teníem quinze anys",

i ens hem enamorat per primera vegada,

i la segona, va ser com la primera,

i la tercera, va ser com la primera,

i quan escoltem " Paraules dámor"

plorem per dins... fent un somriure.

PER AMOR A LÁRT

compta les monedes, que li sembren sols,

i compta els cotxes, esl viatges, les cases,

i compta els billest

i els torna a comptar

per no sentir el buit,

el buit de dins.

PER AMOR A LÁRT

Voldria fer de la rutina

un quadre de plaer,

una remor de poesia,

una cançò de puny en alt,

una pancarta,

un ací estem TOTS:

els precaris

i els que "treballen"

en látur.

PER AMOR A LÁRT

les falles desafien els temps

de ferro rovellat,

miren la història

i veuen que a voltes és així:

menys pòlvora, menys que cremar,

menys clavells... i sobreviure

dálé de poble i désperança.

32

Són moltes les persones que han estat al meu costat durant este somni, familiars i amics vos estic

molt agraïda pel vostre temps i dedicació, per que sense vosaltres res haguera sigut el mateix.

Gràcies a tots vosaltres fallers i falleres que feu possible que tinguem la millor festa del món "LAS

FALLAS", gràcies a què treballeu per a fer possible i més gran la nostra festa. Moltíssimes gràcies

perquè sou vosaltres, la meua comissió, la falla CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL, els que m'heu om-

plit d'il·lusió i d'afecte en tot moment.

I sobretot moltes gràcies a Sergio, el meu president, per acompanyar-me enguany i disfrutar amb

mi de cada acte. Sempre seràs el meu primer president, et desitge que enguany siga igual o millor

d'especial com ho ha sigut amb nosaltres.

Els meus xiquets Lidon i Adrián, moltes gràcies perquè sense vosaltres este somni no hauria sigut el

mateix. Vos desitge que els vostres somnis es vagen complint al llarg de la vostra vida com s'ha com-

plit aquest i espere poder disfrutar molts junt amb vosaltres, perquè per a mi sou i sempre sereu

els meus xiquets.

Mónica, Alberto i Ester, disfruteu de cada moment com si fóra l'últim, estic segura de què ens aneu

a representar d'una forma exemplar, moltíssima sort. Desitge que el somriure i la felicitat siguen els

vostres millors companys d'aquest somni que comenceu.

A tots vosaltres vos dic, que ací em teniu per al que necessiteu. Em sent orgullosa de ser fallera però

més orgullosa de pertànyer a esta comissió, la meua comissió: Falla CARRER BENEMÈRIT GUÀRDIA CIVIL.

Vos vull, moltíssimes gràcies a tots i fins sempre."

Ana Montoro Molina

FM 2013

34

RELACIÓ DE RECOMPENSES

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer

MªCarmen Losada Martín

Ramón Plá Navarro

Juan A. Pascual Tejedor

Torre d’or amb fulles de llorer

MªCarmen García Vilata

Elvira Miranda Ochando

Ana Mª Montoro García

Juan Mengibar Saiz

Jose Nuñez Vilata

Loli Nuñez Vilata

Rogelia Sánches Quiles

Or

Toni García Fenoll

David García Fenoll

Sergi Galán Pájaro

Enrique LLovera Gil

Daniel Moraga Sevilla

Jose Miquel Algarra

Pepi Rodríguez Fernandez

Ester Veguer Montoro

Argent

Tania Alonso Santimoteo

Óscar Ardid Gil

Mónica Delgado Masegosa

Ana Mª Montoro Molina

Sergio Moraga Sevilla

Enrique Montoro García

Beatriz Palacios Marqués

Melany Ros Fuertes

Gabriel Rodríguez Moraga

Vte Luís Sánchez Moreno

JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA

35

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer

MªCarmen Losada Martín

Ramón Plá Navarro

Juan A. Pascual Tejedor

Torre d’or amb fulles de llorer

Elvira Miranda Ochando

Ana Mª Montoro García

Juan Mengibar Saiz

Jose Nuñez Vilata

Loli Nuñez Vilata

Rogelia Sánches Quiles

Or

Sergi Galán Pájaro

Enrique LLovera Gil

Daniel Moraga Sevilla

Jose Miquel Algarra

Pepi Rodríguez Fernandez

Ester Veguer Montoro

Argent

Beatriz Palacios Marqués

Melany Ros Fuertes

Ana Belén Sánchez Sánchez

Gabriel Rodríguez Moraga

Vte Luís Sánchez Moreno

Ana Mª Montoro Molina

Sergio Moraga Sevilla

Tania Alonso Santimoteo

Óscar Ardid Gil

INSIGNIES DELS 25 ANYS DE LA NOSTRA

COMISSIÓ

Jose María Nuñez Vilata

JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT

36

PREMIS ACONSEGUITS DURANT L’EXERCICI ACTUAL

• CONCURS DE CURT METRATGES organitzat per la Falla Nicolau Andreu:

1er PREMI al millor curt

1er PREMI a la millor tècnica i edició

1er PREMI a la millor actriu

• 2n PREMI: ARRÒS AMB COSTELLES, organitzat per la Falla Avinguda

• 2n PREMI: PENTINAT DE FALLERA, organitzat per la Falla Reina Sofia

• 3er PREMI: GAZPACHO MANCHEGO, organitzat per la Falla Poble Nou

• 1er PREMI: PLAYBACK TRADICIONAL, organitzat per la Falla Ángel del Alcazar

• 2n PREMI: ESPARDENYÀ, organitzat per la Falla Santos Patronos

• 1er PREMI CONCURS DE NADALENCS INFANTILS organitzat per la Falla Poble Nou

PREMI AL MILLOR CONJUNT ORIGINAL

40

Quan la xiqueta diu

que vol pujar a la lluna

per posar-li un cascavell,

els grans riuen i diuen:

" Un dia despertaràs..."

Peró hui ella somia i somia

que l´ajutarà una girafa

i els angelets alats.

42

CORT D'HONOR INFANTIL

NOA ALONSO PUIG

IRENE ARDID RODRÍGUEZ

MÓNICA ARDID RODRÍGUEZ

LOLI BARTUAL NÚÑEZ

JULIA BERMELL CASTILLO

MARIA BONET MONTORO

NEREA BRAVO IZQUIERDO

ELENA BURGUETE MEDIALDEA

PAULA CALAHORRA VERDET

MARIA CALAS PEREZ

MARIA CONVERSA BALLESTEROS

ELENA CORTES LACOBA

CLAUDIA CUARTERO ROS

PAULA CUARTERO ROS

ROCÍO CUEVA GIMÉNEZ

NOELIA DE LAS HERAS GIMÉNEZ

ELVIRA DÍAZ SANCHÍS

ROCIO FENOLL GONZÁLEZ

LORENA GARCÍA CABRA

SHEILA GARCÍA GARCÍA

AITANA GARCÍA ORTÍ

OLGA GARCÍA ORTÍ

LUCÍA GARCÍA YAGO

AITANA GÓMEZ LÓPEZ

NOA GÓMEZ SÁNCHEZ

PAULA GONZÁLEZ VILLENA

SELINA GONZÁLEZ VILLENA

ELENA HERNÁNDEZ SAYAGO

MARIA HERNÁNDEZ SAYAGO

MARTINA LLOVERA VERDET

MARTINA LOPEZ CEBRIAN

CELIA LOPEZ MARTINEZ

LUCIA LOPEZ TORRALBA

CARMEN MATEO ORTÍ

LAURA MATEO ORTÍ

DANIELA MORAGA PLÁ

ALICIA MORENO JIMÉNEZ

SANDRA MORENO JIMÉNEZ

LEIRE MUÑOZ ESCUDERO

NAYARA MUÑOZ ESCUDERO

INES MUÑOZ QUINTANILLA

ÚRSULA NAHARRO BALLESTER

LIDÓN NAVARRO BETA

AMPARO NAVARRO MARQUÉS

NOELIA NAVARRO RODRÍGUEZ

NATALIA NÚÑEZ MAZARRO

CARME ORDINES MENGIBAR

MICHELLE OREJUELA HUAMAN

LIDIA ORTÍ SALINAS

ERIKA PARADA GÓMEZ

NATALIA PEIRÓ BURGUETE

LUCIA PERIS MOLTO

CARMEN RAMÍREZ DOMÍNGUEZ

BLANCA REYES HERNÁNDEZ

MIREIA REYES HERNÁNDEZ

SARA ROMERO CASTILLO

LUCÍA ROMERO LÓPEZ

MARÍA ROMERO LÓPEZ

ANDREA ROS DOLZ

NATALIA ROS DOLZ

AINHOA RUIZ MUÑOZ

CANDELA SABATER MANTAS

NEREA SÁNCHEZ GIMÉNEZ

DANIEL·LA SANCHÍS ALONSO

MARÍA SANCHÍS ALONSO

ANDREA SANFELIX GALÁN

ROCÍO SANFELIX MOLTO

NATALIA SILLA YAGO

NAYARA SUCIU HUAMAN

OLAYA TORDERA NIETO

44

PUC SOMIAR!

Amb ulls de xiquet

pintaré este món nostre

que és tan especial

El cel el faré a colors,

la terra amb boniques flors

Un recital, un concert

de pardalets que nien

de dos en dos

i no paren de cantar

Un riu, un toll,

un llac per a nadar,

un balancí,

un monopatí

Un sol amb gorreta

que li valga d'ombrel·la

Una lluna amb estreles

perquè estiga bella

Amb ulls de xiquet vaig a pintar

I mentres pinte... Puc somiar!

46

COMISSIÓ INFANTIL XIQUETS

MIGUEL ANGEL ARCE MOZO

JOSE BARTUAL NUÑEZ

SERGI BERMELL CASTILLO

HUGO BRAVO IZQUIERDO

ALEJANDRO BURGUETE MEDIALDEA

GAIZKA CUARTERO ROS

RUBÉN CUEVA GIMÉNEZ

JOEL DÍAZ SANCHÍS

JONATHAN DÍAZ SANCHÍS

LUCAS FLOR ARAGONÉS

JUAN MIGUEL GALLARDO GARCÍA

LUÍS GIL LÓPEZ

ÁLVARO GÓMEZ LÓPEZ

ALEJANDRO LÓPEZ CEBRIÁN

ALBERTO LÓPEZ LÓPEZ

PABLO LÓPEZ LÓPEZ

MARIO LÓPEZ TORRALBA

ÁLVARO LUNA CERVERA

MIGUEL MARTÍNEZ PLÁ

ADRIÁN MEDINA RODRIGO

IVÁN MENGIBAR MERINO

ADRIÁN MIQUEL RODRÍGUEZ

SERGI MIQUEL RODRÍGUEZ

DIEGO NAVARRO RODRÍGUEZ

FRAN RAMÍREZ CASTELLÓ

JAVIER ROMERO CASTILLO

JOSE MARÍA ROS DOLZ

ADRIÁN RUIZ FLOR

DANIEL RUIZ MARTÍNEZ

SERGIO RUIZ MUÑOZ

FRANCISCO SABATER MANTAS

ÁLVARO SANFELIX GALÁN

JORGE SERRANO ROMERO

ALEX TORDERA NIETO

DANIEL TORNERO VERDET

ALEJANDRO VILATA GARCÍA

JOSE LUÍS VILATA GARCÍA

DAVID VILLARTA SANCHEZ

MARCO GARCIA MONTORO

49

pinta y colorea

50

pinta y colorea

51

Anunciants que fan possible

aquest llibret

70

SERVICIOS INTEGRALES DE LIMPIEZASUMINISTROS DE MATERIAL DE LIMPIEZA

RAÚL GARCÍA MARTÍNEZDepart. Comercial

637 379 120

Virgen de las Angustias 3-2ªTel 96 129 56 79

46900 [email protected]

83

La comissió de la A.C. Falla Carrer

Benemèrita Guardia Civil vol agrair

la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent,

Diputació de València i a tots

els anunciants, veïns i amics

84

FE D’ERRATES

Volem demanar disculpes per les errates que puga tindre aquest llibret, perdoneu-nos si hem oblidat

algú o no vos ha agradat el llibret d’enguany i les seues novetats. Agraïm qualsevol crítica construc-

tiva que ens faça millorar i fer-nos més grans. I per supost també estem encantats de que ens feu

arribar propostes creatives per a propers anys.

Per veure fotos i noticies, també podeu visitar el nostre blog (fallabenemerita.wordpress.com) i la

nostra pàgina de Facebook.

Agraïm a tots els que haveu partipat de forma desinteressada, bé retocant fotos, bé cobrant la

publi, fent algun article i inclòs als que vos haveu oferit a “fer algo”.

Gràcies i ... gaudiu de les falles!!

Llibret benemerita 2014 (3)

Design

Transcript of Llibret benemerita 2014 (3)