Resultats de l’estudi d’avaluació de l’impacte dels programes de mentoria social
L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS
description
Transcript of L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS
L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
La implantació de l’energia eòlica a les comarques gironines 10 de febrer de 2006
1. INTRODUCCIÓ
2. MARC LEGAL
3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS
4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE PARCS EÒLICS
A. CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA PLANIFICACIÓ
B. CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A L’EMPLAÇAMENT
C. CRITERIS PAISATGÍSTICS PER AL DISSENY
6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ
• La potència i mida dels aerogeneradors han augmentat en els darrers 20 anys.
• Els territoris potencialment aptes poden ser paisatgísticament sensibles (carenes, valls corredor, mar, etc.).
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
1. INTRODUCCIÓ
La configuració territorial de Catalunya es caracteritza per:
•Orografia complexa
•Territori compartimentat
•Escassedat de planes
•Règims de vents molt variables sobre el territori
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
1. INTRODUCCIÓ
• Impacte paisatgístic local:
canvi d’escala de la percepció, transformacions derivades dels camins d’accés, plataformes de muntatge, edifici de control, etc.
• Impacte paisatgístic regional:
derivat de la proliferació d’instal.lacions en un territori reduït.
Necessitat d’incorporar criteris paisatgístics:
en la planificació de la implantaciói en el procés de disseny.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
1. INTRODUCCIÓ
• Text refós de la llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) Admet parcs en el sòl no urbanitzable com a actuacions d’interès públic.
• Pla de l’energia 2006-20153.500MW al 2015 (1aerogenerador~2 MW)Aboga per coordinar polítiques i administracions.
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental No preveu aspectes paisatgístics per l’atorgament de llicència ambiental.
• Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya Zonifica el territori català segons idoneïtat per implantar parc i prescriu estudi d’impacte visual i paisatgístic en certs casos.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
2. MARC LEGAL
• Interdistàncies mínimes entre aerogeneradors= 5-10 diàmetres de rotor.
• Distància mínima de 500 m respecte nuclis de població.
• Al mar hi ha vent més constant però la profunditat màxima per situar parcs és de 30 m.
• L’efecte estroboscòpic disminueix amb aerogeneradors grans que roten més lentament.
3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
• Grans dimensions dels aerogeneradors.
• Implantacions nombroses
• Camins d’accés i plataformes de muntatge.
• Recinte amb estació transformadora i edifici de control.
• Estesa de línia elèctrica d’evacuació aèria.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS
Impactes positius
• Font d’energia renovable.
• Recurs d’ús públic.
• Activitat econòmica.
• Nou referent en el paisatge.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS
Impactes negatius puntuals
• Estructural: element artificial, gran escala, risc de desfiguració de la matriu paisatgística.
• Formal: gran visibilitat, impossibilitat d’ocultació.
• Cultural: percepcions i opinions contraposades, controvèrsia.
Impactes negatius agregats
• Concentració en parts més visibles del territori rural.
• Proliferació en paisatges no protegits.
• Percepció població de deteriorament generalitzat del paisatge.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS
Síntesi
• El paisatge no és una realitat estàtica.
• Els parcs suposen transformacions molt visibles d’escala molt gran.
• Cal coordinació sectorial i consensuar criteris.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS
• Protecció de paisatges en virtut dels seus valors específics
• Perímetres de protecció entorn de monuments i llocs protegits
• Priorització de zones planeres
• Minimització de la covisibilitat entre parcs
• Modernització dels parcs eòlics existents
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAA. per a la planificació territorial
• Anàlisi previ de qualitats estructurals i formals del paisatge
• Elecció entre diferents emplaçaments considerant variables paisatgístiques
• Àmbit d’estudi extens
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAB. per a l’emplaçament
• Detecció dels àmbits de diferent afectació visual
• Adaptació de les característiques del projecte a l’escala del lloc
• Zona d’implantació extensa que permeti integrar qüestions tècniques i socioeconòmiques.
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAB. per a l’emplaçament
• Concentració dels aerogeneradors
• Criteris compositius clars
• Covisibilitat mínima amb altres infraestructures
• Interdistàncies iguals
• Simplicitat d’elements i equipaments
• Model i color d’aerogenerador únic
• Minimització de l’afectació a camins
• Adaptació de les plataformes de muntatge a la morfologia del terreny
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAC. per al disseny
• Revegetació de les superfícies afectades
• Prevenció de problemes d’erosió
• Disseny acurat i funcional de les instal.lacions complementàries
• Previsió de recollida de deixalles
• Atenció als detalls (senyalització aparcaments, acabats, etc.)
• Programa de manteniment
• Garantia de desmantellament
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAC. per al disseny
• Anàlisi àmplia del paisatge →unitats de paisatge dels catàlegs
• Visió de conjunt amb altres parcs
• Reconeixement de valors paisatgístics específics
• Extensió de la conca visual i els diferents àmbits d’afectació
• Avaluació de diferents alternatives i arguments perceptius
• Llegibilitat i relació de la implantació amb el lloc
• Simplicitat i adequació a l’entorn d’instal.lacions i construccions
• Magnitud d’altres transformacions (camins, esbrossada, estesa elèctrica, etc.)
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge
6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES
Croquis i fotomuntatges: Nicolas Artemon
Fotografies: Grisha Domakowsky, ÀlexTarroja, Nicolas Artemon i Servei de Paisatge
Mapa eòlic: DMAiH
Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge