Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

40
LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONS MESOPOTÀMIA INSTITUT NOU DE VILAFRANCA CURS 2016/17

Transcript of Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

Page 1: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONSMESOPOTÀMIA

INSTITUT NOU DE VILAFRANCACURS 2016/17

Page 2: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA

Amb l’aparició de l’escriptura acaba la Prehistòria. La primera fase de l’Història rep el nom d’Edat Antiga. Aquest procés no es va donar al mateix temps a tot el món sinó que va començar a Mesopotàmia.

Page 3: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA

EIX CRONOLÒGIC PRIMERES CIVILITZACIÓNS

Page 4: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

RIUSCivilització egípcia NilCivilització mesopotàmica Tigris i ÈufratesCivilització índia Indo Civilització xina Rius Groc i Blau

- Les primeres civilitzacions fluvials van aparèixer fa uns 5000 anys

Page 5: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

CARACTERÍSTIQUES

PODER POLÍTIC FORT

El rei dictava les lleis, dirigia l’exèrcit i tenia funcions religioses

SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA

La població estava dividida en dos grups: una minoria privilegiada i una majoria sotmesa

CONSTRUCCIÓDE GRANS OBRES

Com canals, per irrigar les terres; i palaus, temples i tombes per demostrar llur poder.

Page 6: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

valls fluvialsels pagesos obren canals per

portar l’aigua del riu

la gent es concentraa les zones de regadiu

els poblats es transformen en

ciutatssantuaris isacerdots

cabdills i palaus es desenvolupen els centres artesanals

creix la poblacióde les valls fluvials

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

Page 7: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

L’APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA

CUNEIFORME

Mesopotàmia

3000 aC

Signes en forma de tascó

JEROGLÍFICS

Egipte

3000 aC

Alguns representaven paraules i d’altres sons

concrets

IDEOGRAMES

Xina

Les paraules es formen per la combinació de

signes

ALFABET

Fenicia

1200 aC

22 consonats

va donar lloc al nostre

1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS

Page 8: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- Localització

SIGNIFICAT Entre dos rius

TIGRIS EUFRATES

Page 9: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- Localització

Page 10: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- Localització - Mesopotàmia és una zona predominantment àrida on l’agricultura es va desenvolupar gràcies

a la construcció de canals (irrigació). - Aquest desenvolupament va estendre tan l’especialització dels treballs com la divisió social.- Mesopotàmia estava dividida en dues regions:

- ALTA MESOPOTÀMIA habitada pels assiris - BAIXA MESOPOTÀMIA habitada pels sumeris i els acadis

Page 11: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- Etapes Història Mesopotàmia

Page 12: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- A la Baixa Mesopotàmia, a Sumer, van sorgir les primeres Ciutats-Estat (Ur, Uruk, Lagaix,

Eridu). S’encetava així, al III mil·lenni aC l’hegemonia sumèria.- Trets comuns:

- Ciutats – estats (cada ciutat tenia les seves propis lleis i governants) - Vincles llengua i religió

Page 13: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- La major part dels habitants eren agricultors i ramaders, però la prosperitat agrícola, va

permetre que també hi hagués habitants dedicats a les feines artesanals i al comerç.- Va aparèixer la moneda per facilitat els intercanvis (peces de plata amb forma d’anell o disc)

Page 14: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Al centre de la ciutat es trobava el temple (ziggurat) dedicat al déu que la protegia, on vivien

els sacerdots. - Els sacerdots controlaven la producció, el comerç i fixaven els tributs (impostos). - Tenien el poder religiós i polític de les ciutats. S’ajudaven dels funcionaris per la seva

administració.

Els sacerdots sumeris vivien del treball dels pagesos.

Page 15: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Els conflictes entre les ciutats va originar l’aparició de cabdills militars, i després, en

monarques. Així doncs, l’origen de la monarquia està en la guerra. - Els monarques i els seus ajudants (noblesa), com els sacerdots tampoc treballaven les terres,

vivien de la producció dels agricultors i ramaders i dels imposts que els feien pagat. - Les guerres augmentaren el número d’esclaus, doncs els poblets conquerits eren sotmesos.

Page 16: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - A mitjans del III mil·lenni aC, Sargon I conquereix les ciutats sumèries i funda l’Imperi Accadi,

el primer imperi conegut de la història de la humanitat.

Page 17: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - L’aparició d’aquest imperi va comportat també els desitjos de legitimació dels monarques,

que es van fer proclamar descendents dels déus. - L’imperi accadi va refermar el seu poder mitjançant l’ús d’esteles propagandístiques. - Aquest Imperi va desaparèixer per les revoltes internes i pels atacs d’altres pobles.

Sargon, fundador de l’imperi accadi i de la primera gran dinastia monàrquica de la història.

Page 18: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Cap al 1800 aC, la ciutat de Babilònia es va imposar a la resta de ciutats de Mesopotàmia,

encetant-se l’etapa coneguda como Imperi Babilònic.

Page 19: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Pocs anys després de la formació d’aquest imperi, es va redactar el primer codi de lleis

conegut de l’antiguitat, el codi de Hammurabi. - Aquest codi (recull de lleis) regula afers com el matrimoni, el divorci, els impostos, els

delictes…

El codi Hammurabi, una estela amb caràcters cuneïformes, està avui en dia al museu del Louvre. Reflecteix el desenvolupament de la societat babilònica.

Page 20: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA

- Per què sorgeixen els codis de lleis?

societats basades en el comerçl’agricultura i la ramaderia

cal regular la propietati l’herència

cal ficar unes normes per fer els intercanvis

comercials sense cap mena de perill

sorgeixen els primers CODIS de LLEIS

Com el d’Hammurabi

Page 21: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA

Reconstrucció de l’antiga ciutat de Babilònia

Page 22: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Al segle XIV aC els assiris, originaris de la ciutat d’Assur, situada a l’Alta Mesopotàmia, van

imposar-se, i van crear un gran imperi que s’estenia des del Golf Pèrsic fins el Mediterrani.

Page 23: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Extensió de l’imperi assiri

Page 24: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Les unitats militars assiries, com els arquers a cavall o els carros, els van conferir avantatges per estendre el seu imperi.

Page 25: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Els babilònics, lliurats del sotmetiment assiri, van refer el seu antic imperi cap a l’any 600 aC. - Aquest imperi, conegut amb el nom de neobabilònic, fou l’últim gran imperi mesopotàmic

abans de la conquesta persa. - Va destacar la figura del rei Nabucodonosor II

Page 26: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI

Una de les set meravelles de l’antiguitat, els Jardins Penjats de Babilònia, es van construir sota el mandat de Nabucodonosor II

Page 27: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

2. MESOPOTÀMIA- 5ª Etapa EL DOMINI PERSA

- Al segle VI aC, els perses, originaris de l’actual Iran, van conquerir Mesopotàmia, incorporant-la al seu gran imperi que s’estenia fins al riu Indus.

- Els perses esdevindran en els grans rivals pels grecs fins les campanyes d’Alexandre el Gran.

Page 28: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

- L’escriptura a sorgir a les ciutats mesopotàmiques fa uns 5500 anys. Els funcionaris i els sacerdots tenien la necessitat de controlar la propietat de la terra, les collites, els impostos..., i va començar a fer anotacions a fi de portar la comptabilitat.

- Les primeres formes d’escriptura eren pictogràfiques, un símbol representava un objecte

- Mes endavant sorgiren els ideogrames, que representaven accions o conceptes més generals.

- Amb el temps, els ideogrames es van anar simplificant i va aparèixer l’escriptura cuneïforme.

Tauleta mesopotàmica

Els escribes feien incisions amb punxons sobre tauletes d’argila humida

Page 29: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

acumulació de productes de tota mena enels magatzems dels monarques i dels grans sacerdots

cal portar comptes,anotar els lliuramentssaber qui no ha pagat elstributs

invenció de sistemes númerics, d’escriptura

confereixen prestigi social a aquells que els coneixen importància dels ESCRIBES

elaboren el calendari fan creure en el poder màgic de l’escriptura

aliats dels reis, aristòcrates i sacerdots. Membres de les classes privilegiadesreaccionaris

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

Page 30: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME

Page 31: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CLASSES SOCIALS A MESOPOTÀMIA

- Els diferents períodes de Mesopotàmia tenen en comú el fet de constituir-se com estats teocràtics i militars, on el poder estava en mans de la noblesa militar i els sacerdots, recolzats pels grans propietaris i els comerciants.

MONARCA

NOBLESA – SACERDOTS

Guàrdia Real

Escribes

Comerciants

Artesans

Pagesos

Esclaus Les dones eren propietats

dels homes

Page 32: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CREENCES - La religió de la civilització sumèria era de caràcter politeista. Aquesta religió va ser adoptada

pels imperis accadi i babilònic, els quals van ampliar el panteó diví. - La base agrícola i ramadera va determinar les creences religioses: l’aigua, el cel i el

firmament.- Els mesopotàmics rendien cultes als seus deus, doncs creien que els humans havien estat

creats per servir-los, alimentar-los i adorar-los. - No creien en un més enllà, el seu culte es basava en la vida. - Els deus eren representats amb forma humana (antropomòrfics) i tenien les mateixes

passions que els humans.

Page 33: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CREENCES - Els principals deus sumeris eren: Anu (déu del cel), Enlil (déu del vent) i Enki (déu de la terra)

Anu EnkiEnlil

Page 34: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CREENCES

- Les divinitats accadies eren: Sin (devesa de la Lluna), Isthar (devesa de la guerra i la fertilitat) i Samash (déu del Sol)

- Rei accadi amb els símbols de les divinitats

Page 35: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CREENCES

- Ishtar, devesa de l’amor, la bellesa, la vida i la fertilitat.

- Esta associada al planeta Venus, estel del mati i del

vespre. - L’estel de vuit puntes és el

símbol d’Ishtar

Page 36: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

4. LES CREENCES - L’hegemonia babilònica va introduir el culte a Marduk, déu suprem.- El déu màxim dels assiris era Assur, primer arbre de la vida i després identificat amb la

guerra

Page 37: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura- El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques. - Es construïen amb maons de fang cuit o assecats al sol (tova) i es cobrien de betum per fer-

los impermeables. Aquests materials són poc resistents i per això s’han conservat pocs monuments.

- Es revestien de ceràmica vidrada de colors brillants (motius florals, escenes de guerra...)

Ziggurat d’Ur

Page 38: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura

Page 39: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura - La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura foren l’arc i la volta, amb els quals van poder

construir grans palaus i temples.- Aquests dos elements van ampliar les possibilitats constructives.

L’arc i la volta van permetre meravelles com la porta d’Ishtar a

Babilònia

Page 40: Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia

5. L’ART MESOPOTÀMIC- Escultura- Murs i portes (temples i palaus) estaven decorats amb relleus que representaven figures de

reis i reines, o d’animals monstruosos que guardaven el recinte. - Destaquen especialment les esteles on s’esculpien escenes de victòries militars o caceries.- A més, cal destacar les estàtues dels orants i de les representacions dels reis.

Gudea de Lagaix Estela Naram-Sin

Lleo accadi