Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA

A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de Farnals L’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’hortal’horta

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-

naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de FarnalsL’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’horta l’horta

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-

naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de FarnalsL’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’horta l’horta

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-

naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de FarnalsL’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’horta l’hortacom

arques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-

naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de FarnalsL’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’horta l’horta

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA

A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de Farnals L’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’hortal’horta

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA

A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de Farnals L’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’hortal’horta

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

iaPatronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA

A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de Farnals L’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’hortal’horta

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA

A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de Farnals L’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’hortal’horta

com

arqu

es d

e la

pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Esta publicació ens portarà a conéixer la comarca central de la província de València, l’Horta. L’Horta abraça literalment València, capital de la comarca i de la província, per la qual cosa el recorregut pot iniciar-se en qualsevol punt de la ciutat.

Comencem el recorregut per Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un desdejuni singular: una orxata de xufa genuïna acompanyada de fartons (panellets allargats i coberts de sucre) que tant de renom ha donat a este lloc. El cultiu de la xufa, fruit amb què s’elabora l’orxata, és un dels més antics d’esta terra, i no s’ha abando-nat des que va ser introduït pels àrabs i s’ha estés a altres pobles de la comarca.

Comprar els seus boníssims fartons —acabats d’enfornar— i algunes xufes per a atrevir-nos a preparar un refresc en tor-nar a casa, és una opció, però també ho és perdre’ns pels seus carrers i entrar en l’església de Santa Maria (barroca del se-gle XVII); acostar-nos després cap al mar per un camí esgui-tat d’alqueries àrabs i, prop ja de la platja, descobrir l’ermita del Miracle dels Peixets on, segons la tradició, es van trobar sagrades formes en la boca d’uns peixos. Ja en la costa, un

passeig per la platja, un bany o, per als més esportistes, fer windsurfi ng, acostar-se al Club Nàutic i navegar en catamarà o recórrer a cavall la platja de la Patacona són altres possi-bilitats.

Per als afi cionats a la motonàutica o a la navegació de creuer, la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment.

De l’esport a les compres de luxe. A Tavernes Blanques, fer una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades de tot el món, resulta quasi obli-gatori.

Seguint la ruta cap a El Puig de Santa Maria, els pobles —tots antigues alqueries àrabs— s’endevinen des de lluny a través dels seus campanars esvelts i se succeïxen fi ns quasi con-fondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries.

L’HORTA A Meliana, l’església dels Sants Joans —de construcció re-

naixentista i recoberta amb elements xoriguerescos— i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència, mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860.

A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Sorells mostra amb orgull l’enorme cúpula de l’església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels Comtes d’Albalat (de fi nal del segle XV), una gran forta-lesa amb una sola torre, fi nestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala coberta, que hui és seu de l’Ajuntament.

D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massama-grell, Puçol i Rafelbunyol comentava l’insigne botànic Cava-nilles en les seues observacions: «Tot el sòl s’aprofi ta en este recinte deliciós, les hortes se succeïxen sense interrupció i les collites sense pèrdua de temps». I així continua dos-cents anys després, dibuixant un esplèndid paisatge.

En este punt, les opcions són variades: sen-derisme al mont Picaio, a Puçol, i un complex recreatiu en l’antiga cartoixa d’Ara Christi al Puig. Una altra bona alterna-tiva és pujar a la Muntanyeta de la Patà, des d’on s’albira una excel·lent panoràmica de l’horta fi ns al mar i del mo-nestir de Santa María, següent punt del nostre itinerari.

El Puig de Santa María sorprén el viatger amb el seu im-ponent monestir, edifi cat sobre un tossal per desig exprés de Jaume I per a poder venerar-hi la Mare de Déu del Puig. Conta la llegenda que una estàtua bizantina amb la imatge de la Mare de Déu va romandre oculta davall una campana durant els cinc-cents anys de domini musulmà fi ns que Sant Pere Nolasc, seguint un aragall d’estreles, la va trobar. L’es-glésia santuari, d’estil gòtic, es va edifi car al segle XIII. En la seua capella major guarda la imatge de la Mare de Déu i en la seua cúpula Vergara va pintar la llegenda de la troballa. El monestir, renaixentista amb elements barrocs, data del se-gle XV, amb ampliacions posteriors en els segles XVI i XVII. És interessant visitar els claustres, i la galeria de pintures i, sobretot, el Museu de la Impremta i l’Obra Gràfi ca instal·lat en una de les seues ales en homenatge a la impressió a València del primer llibre que es va editar a Espanya el 1474.

El camí de tornada ens oferix uns altres llocs interessants. A Alfara del Patriarca, l’església de Sant Bartomeu i un palau del segle XIV formen un bell conjunt. A Moncada es pot veu-re un gran nombre d’edifi cis eclesiàstics i religiosos —alguns habilitats com a centres universitaris—, l’església de Sant Jaume i l’ermita de Santa Bàrbara o el Museu de la Seda, i

Monestir del Puig de Santa Maria

Port esportiu la Pobla de FarnalsL’Albufera

a Vinalesa, la rehabilitada Fàbrica de la Seda, construïda al segle XVIII, que va ser la més important de la comarca.

De Burjassot mereix especial atenció el Col·legi Sant Joan de Ribera, un palau que antany va ser castell, enmig d’un frondós bosc; l’església de Sant Miquel, esplèndid temple renaixen-tista de claustres elegants i, sobretot, Les Sitges. En 1553, quan València va tindre problemes d’abastiment de blat, es va iniciar la construcció de les tres primeres i al segle XVIII es va arribar a les quaranta. A l’enorme plaça que ocupen, són visibles els pilons d’algunes d’elles que, junt amb l’ermita de Sant Roc —construïda sobre un xicotet santuari del segle XVI— i un artístic pou del segle XVIII, formen un conjunt es-plèndid. Destaca també la Ruta d’Estellés dedicada al poeta V. A. Estellés.

Indrets com Godella i Rocafort van passar de lloc d’estiueig a primera residència. En este últim, en un xalet al costat de l’estació, va viure Antonio Machado abans d’emprendre el seu exili. El lloc, convertit en restaurant, pot ser un bon fi nal per a este itinerari.

Perfectament alineats entre el Parc de l’Albufera i l’autopista, els pobles del sud presenten una imatge plena de contrastos.

Sedaví, Benetússer, Alfafar i Catarroja es fabrica més del 40% de la producció nacional de mobles.

En cada un d’estos pobles el visitant trobarà un racó especial

o podrà detindre’s en un record de la història. A Benetússer es pot veure l’església dels Socors i el record del castell, que més tard va ser palau senyorial i es va enderrocar el 1934; i a Alfafar, l’església dedicada a la Mare de Déu del Do, la imatge gòtica de la qual va ser trobada al segle XIII. Sedaví té el seu origen en l’alqueria musulmana denominada Beni-Cedaví, i Catarroja es va formar com a poble de pescadors que exercien la seua activitat a l’Albufera.

Continuant amb la història, Llocnou de la Corona deu la seua població a un convent fundat el 1676 mentre que Massanas-sa (el nom del qual ve de Parador de Nasr) es relaciona amb l’existència d’una antiga posada que va existir fi ns fa pocs anys. La tradició també recorda que en les proximitats d’Albal es va trobar la imatge de Santa Anna i allí, sobre un monticle, s’alça l’ermita que porta el seu nom.

El paisatge presenta ací idèntics contrastos que els pobles. L’horta conviu amb la indústria i xicotetes alqueries —aïllades entre palmeres— i ximeneres que esguiten els arrossars. En el nostre recorregut ens detindrem a Beniparrell per a veure l’església de Santa Bàrbara, amb pintures del segle XVIII; a Alcàsser, per a contemplar l’església parroquial —amb uns frescos molt interessants atribuïts a Vicente López— i l’antic palau de la Baronia, edifi cat sobre una fortalesa musulmana; i a Silla —que va sorgir entorn d’un primitiu castell musulmà del qual encara hui se’n conserva la torre—, la dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, amb dues cúpules i dues torres en la seua façana. Les torres de Silla, Albal i Picassent —junt amb altres existents a l’Horta i la Ribera— van tindre un extraordi-nari valor estratègic en la conquesta de València i el rei Jaume I va ordenar que es prengueren abans d’iniciar l’assalt a la ciutat.

Ja en el límit amb la comarca de la Ribera, Picassent, que ha vist créixer als seus tossals nombroses urbanitzacions i al seu terme municipal un camp de golf, i en l’extrem oposat, Paiporta, el primitiu nom del qual era Sant Jordi, oferix una curiosa imatge amb el poble dividit en dues parts pel barranc de Torrent que el travessa.

L’itinerari pels pobles que hi ha cap a ponent serà una agrada-ble sorpresa per al viatger afi cionat a les compres que podrá adquirir-hi objectes preciosos i singulars.

D’Aldaia —on sobreïxen les ximeneres que acrediten la seua importància com a primera indústria rajolera— són molt apreciats els ventalls, com també ho són els de Quart de Po-blet i Alaquàs, que a més fabrica els millors perols (olla de

Port de Catarrojafang) de la zona. Després de les compres, una passejada per a veure els seus valuosos monuments: l’església, el convent de les Oblates i el palau-castell dels Comtes d’Alaquàs, una be-lla mostra d’arquitectura domèstica nobiliària. L’edifi ci, d’estil renaixentista, en les seues sales mostra una interessant tau-lelleria dels segles XVI i XVIII.

Per Picanya s’arriba a Torrent on, enmig d’extenses pinedes, es poden degustar excel·lents paelles cuinades amb llenya i exquisides carns i embotits a la brasa. Bosses, sabates i altres complements conformen ací la varietat proposada.

De Paterna destaca en l’horitzó la torre àrab. Construïda so-bre un tossal, els seus 15 metres testifi quen el valor estratè-gic que antany va tindre la vila. Durant els segles XIII al XV, la seua ceràmica va competir amb la de Manises i les seues pe-ces, inconfusibles pels seus colors verds i morats junt amb els preats socarrats, que poden admirar-se al Museu Municipal de Ceràmica. Cèlebre per la seua pólvora, a Paterna se cele-bra la Cordà, durant la matinada següent a l’últim diumenge d’agost, dia en què se celebra la festivitat del Santíssim Crist

de la Fe i de Sant Vicent Ferrer. Es tracta d’un acte de gran tradició que atrau cada any mi-lers de persones, per a presenciar un esdeveniment únic per la seua mag-nitud i espectacu-laritat.

Seguint el llit del Túria per Mislata i Xirivella posem rumb al paradís de la ceràmica, Mani-ses porta amb or-

gull el títol de primer centre productor de ceràmica a Espanya. Ja al segle XV era famosa per les seues peces i el rei Alfons V el Magnànim la va visitar per a adquirir vaixelles i taulellets per al Palau Reial de València. Des de llavors, nobles i monar-ques s’han interessat per les seues bellíssimes peces d’intens refl ex daurat que la fan inconfusible.

Les botigues se succeïxen per tota la ciutat i el visitant, a més de comprar, pot veure com es fan els treballs de manera ar-tesanal. A Manises, la ceràmica està present a tot arreu, les places i carrers s’adornen amb interessants mostres d’este art i passejar per elles constituïx tot un regal per a la vista: cases amb llindes de taulelleria, sòcols plens de garlandes i murals de taulellets preciosament dibuixats a les parets en un malbaratament d’imaginació inigualable.

Un bon començament és visitar l’església de Sant Joan Bap-tista, en la qual tots els elements —altars, pitxers, custòdia i calzes— són de ceràmica, i en la qual destaca també la seua cúpula de refl ex metàl·lic. Per a fi nalitzar, una visita al Museu Municipal de Ceràmica, instal·lat en una casa senyorial del se-gle XVIII, és un recorregut a través de més de 2.500 peces, pels seus diferents estils i la seua història, que permet conéixer les diferències entre els distints centres ceramistes de la Comu-nitat Valenciana.

Ceràmica de Manises

l’horta l’horta

comarques de la província de València

Patronat Provincial de Turisme Avellanas, 14-2-D46003 Valencia Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

© 2016. Edita, textos i fotos: Patronat Provincial de Turisme

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

ALBORAYATOURIST INFO ALBORAYA - PORT SAPLAYAC/ del Batlle (entrada por Pz. de la Señoría) - Tel. 963 190 200 - Fax: 963 190 204TOURIST INFO ALBORAYA - PATACONAAvda. Mare Nostrum, s/n Tel. 963 190 226

ALMÀSSERATOURIST INFO ALMÀSSERACamino del Mar, s/n (Museu de L’Horta) Tel. 961 862 552

LA POBLA DE FARNALSTOURIST INFO LA POBLA DE FARNALS Plaza París, s/n Tel. 961 460 928 - Fax: 961 444 971

EL PUIG DE SANTA MARIATOURIST INFO EL PUIGAvda. de la Constitución, s/n Tel. 961 959 029 - 902 123 212

MANISESTOURIST INFO MANISESAvda. País Valencià, 19 Tel. 961 525 609 - Fax: 961 520 931TOURIST INFO MANISES - AEROPORTTerminal Aeropuerto Tel./Fax: 961 530 229

PATERNATOURIST INFO PATERNAC/ Médico Ballester, 23 Tel. 963 053 124

PUÇOLTOURIST INFO PUÇOLPlaza Rosa dels Vents, s/n Tel. 669 740 119

VALENCIATOURIST INFO VALÈNCIA - PAZC/ Paz, 48 Tel. 963 986 422 - Fax: 963 986 421TOURIST INFO VALÈNCIA - PLATJAPaseo Neptuno, 2 (Enfront de l’Hotel Neptuno) Tel. 963 557 108TOURIST INFO VALÈNCIA - PLAZA DE LA REINAPlaza de la Reina, 19 Tel.963 153 931 - Fax: 963 153 920TOURIST INFO VALENCIA - JOAQUIN SOROLLAC/ Xàtiva, 24 (Estación del Norte) Tel./Fax: 963 803 623TOURIST INFO VALÈNCIA -PLAZA AJUNTAMENTPlaza del Ayuntamiento, s/n (frente al Edif. de Correos) Tel. 963 524 908

FESTES

N’hi ha festes al llarg de tot l’any encara que les principals celebracions es concentren en la temporada estival. Es fes-tegen els sants patrons i s’agraïxen les bones collites amb processons. Les populars Falles, amb el seu foc purificador, es planten i es cremen a cada localitat, i els Carnestoltes han ressorgit amb força els últims anys i s’allarguen fins a coin-cidir amb l’arribada de la primavera que, en esta comarca, és explosió del aromes i colors.

Especialment brillants són el Ball de Torrent, pantomima amb balls i música de dolçaina i tabalet, i la processó del Diu-menge de Rams, l’origen de la qual es remunta al segle XV. La desfilada culmina quan la carxofa —un artefacte amb forma de lira suspés per una maroma entre els balcons de la Plaça Major— s’obri, donant solta a tórtores i coloms junts amb una pluja de centenars de papers que contenen versos populars (al·leluies).

Cerimònies semblants es repetixen a altres localitats. A Silla, en la processó del Crist, l’artefacte té forma d’hortalissa i en obrir les seues fulles sembla una palmera en la tija de la qual un xiquet vestit d’àngel canta al compàs d’òrgan i violins. El dia es completa amb l’antiga Dansa dels Porrots (homes de la força), interpretada amb bastons al so de la dolçaina i el taba-let. També a Alaquàs, en la festa dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar, un àngel apareix dins d’una carxofa interpretant els seus cants. La nit anterior cantors i dolçainers recorren els carrers en una emotiva Nit d’Albades.

Una altra processó singular és la que protagonitzen els orxa-ters d’Alboraya en honor de la Mare de Déu de l’Horta perquè protegisca els seus camps de xufa. La imatge, que es guarda en una ermita, es porta la vespra de la festa a una altra de les ermites del terme per a procedir al seu trasllat processional el matí de la festa, enmig de cants i volteig de campanes.

Les processons són ben sovint el tema central de la festa però mai no hi falten la música, el foc, la pólvora i altres manifes-tacions lúdiques. En moltes s’organitzen concursos de paelles o es preparen calderes que després degusten tots els assis-tents, i algunes encara mantenen la tradició del bou embolat i les populars vaquetes. El punt final sempre el posa un espec-tacular castell de focs artificials. No podia ser d’una altra ma-nera en una comarca que és bressol dels millors pirotècnics del món.

La relació de festes seria interminable, per la qual cosa, si este aperitiu festiu li ha paregut interessant al lector, li recomanem que sol·licite en qualsevol oficina de turisme algun dels fullets dedicats a les festes que ha editat la Generalitat Valenciana i s’hi submergisca de ple. De segur que no el defraudaran.

L’HORTA

GASTRONOMIA

La cuina d’esta comarca es beneficia d’una terra rica i fèrtil. L’arròs és el rei i es prepara de mil formes diferents. Junt amb les tradicionals paelles de pollastre i conill o marisc, el visitant pot tastar altres varietats exquisides com el fetge de bou amb cigrons, les endívies i fetge de bou amb sigrons, en-dívies i fetge de bou o l’hortolana, amb albergina, carxofa i faves, acompanyada d’alls tendres, pésols i bajoquetes. Tam-bé l’arròs amb bacallà, que pot ser amb floricol o cigrons, o el completíssim rossejat (gratinat), amb botifarres de ceba, blanquets, garreta de vedella, manetes de porc i pilotes (de magre picat, ou, pa ratllat, canella, sal i julivert) són dos es-pecialitats característiques d’esta zona presents en les cartes de molts restaurants.

De postres, fruita, excel·lent en qualsevol època de l’any, i per als que no temen les calories, algun exquisit dolç com la corona, feta a base de massapà, ou, ametla, sucre i bescuit i adornat amb fruites gebrades. Pastissets de moniato, co-ques d’ametla i canella, mantegades, rosquilles, pastissets de coco i moltes altres classes de pastissos completen este apartat per a delícia dels més llépols.

Dansa dels Porrots a Silla

Falles