La Torre 04, estiu 1995
-
Upload
jove-de-sitges -
Category
Documents
-
view
230 -
download
3
description
Transcript of La Torre 04, estiu 1995
La orre REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES
Núm.4 Estiu 1995
2· La Torre
EDITORIAL
Castells en Festa Major
Som a la Festa Major. El consell de redacció de La Torre ha optat per editar el quart número d'aquesta publicació de cara a la Festa Major, els dies de més transcendencia per al nostre poble, els dles en que es respira un aire diferent.
Una de les fites que es va marcar fa uns mesos la nova junta directIva era aconseguir que els castells -ja consolidats com a Colla- obtinguin elUoc que els corresponen en la nostra Festa Major, una de les més destacades de Catalunya. La proposta que la Colla ha fet a la Comissió de Festes i a l' Ajuntament (l'anterior i l'actual) ha estat que el programa de Festa Major inclogui una actuació castellera el dissabte o diumenge més proxim al dia de Sant Bartomeu i que formi part del pressupost global de la Festa. Es a dir, que la Colla actui els dies 23 i 24 dins els actes tradicionals, pero que tingui una exhibició de Festa Major amb dues colJes més en un dia proxim. O'aquesta manera, la Festa Major es fa amb un programa encara més complet i dóna resposta a la realitat castelJera de Sitges. La junta enten que aquesta actuació ha de ser sufragada per la Comissió de la mateixa manera que, per exemple, es fa amb la llarga !lista de baIJades de sardanes (que van a citrrec del pressupost de Festa Major i no d' Amics de la Sardana, entitat promotora). Es tracta d'una mesura adoptada en mol tes altres localitats de Catalunya, amb uns resultats molt positius.
Enguany, aquesta proposta ha tingut un hit a mltges. L'actuació es fa (amb una altra colla) el dia 26, pero pagada per l' Agrupació de Balls Populars i la propia colJa. La Comissió de Festes hi dóna suport pero no coJ.labora economicament, ja que afirma que té un deficit de dos milions de pessetes abans de comen<;ar els actes. La regidoria de Festes s'ha compromes davant la Colla que l'any que ve el cost de ]'exhibició sera assumit íntegrament per la Comissió i d'aquesta manera, es fara justícia amb el fet casteller.
La Colla ja ha proposat que si el pressupost de Festes del 1996 es el mateix, es reorganitzi la programació de Festa Major per tal de reconeixer la nostra reaJitat com a col·lectiu festiu i cultural.
CARTA DEL CAP DE COLLA
Planificació de temporada i algunes reflexions
OseAR fARRERONS
La temporada esdevé per a la Colla com a una cursa atletica en que hi ha una preparació i unes verificacions i resultats:
-Mar<;, abril, maig: un assaig a la setmana, tot escalfant carnes, en que es prova gent nova i es treballen els castells assolits al final de I'anterior temporada en previsió d'enlairar-Ios en els propers mesos.
-Juny, julioL agost: s'incrementa el nombre d'entrenaments: els dilluns fem proves de troncs i pinyes, els divendres ens centrem en els castells de seto La tecnica havia previst arribar a la Festa Major amb quatre castells de set al salTÓ, previsions que han estat superades ampliament. 1aixo només són les primeres cOITegudes.
-Setembre, octubre, novembre: encetem la segona part de la temporada; els dos assajos setmanals, els dilluns i els divendres, tindran la mateixa importancia i dedicació; s' albira el final de la cursa i és el moment d' apretar per aconseguir l' objectiu: seguir en la línia de millora i progressió que ens ha caracteritzat d'en<;a que vam néixer.
Per assolir aital repte, és necessaria una munió de castellers. Cal aplegar molta GENT. Partint d'aquesta premissa, la tecnica va promoure la iniciativa de l' 1+1, amb que la Colla havia d'avan<;ar a gam
bades. La inventiva, pero, no reeixí. De fet, aquest malencert representa un cap baix per a les ambicioses aspiracions dela Colla. Ara bé, pot un sol cop, per fort que sigui, doblegar tota una colla? Penso en el boxador a qui han tocat la cara en el quadrilater, esbufegant, aixeca la mirada, pren ale, s'incorpora i, amb orgull, escolta que per a11a algú crida "a la lluita!". Nosaltres, certament, no lluitem contra d'altres caste11ers; la nostra lIuita és contra nosaltres mateixos en un decidit esperit de de contínua autosuperació, de miliorar cada dia, a cada pla<;a, a cada assaig. Nosaltres, de la mateixa manera que el boxador, ens hem incorporat. A la lIuita!, ens criden, a la lIuita castellers!
Caldra, pero, en aquest camí, en aquesta lluita, tenir clara una cosa: la Colla som TOTS, la Colla la farem TOTS i els castells els farem TOTS en la mateixa me ura i proporció. No val a badar, no valen bara11es. no valen figures, ni valen empipaments de maITec. Hem bastit, amb seguretat, amb periodicitat. amb confian<;a, serenor i destresa, un bon grapat de castells de se!. Enguany, volem mé . L'instint casteller de cadascú, despré d 'haver mesurat les forces, ensuma castells més grans. En aquesta tercera temporada, cada asteller sap que ha de fer per aconseguir-ho. Són el nostres propers objectius: els anomenat CGslells de set i mig, i, per damunt de tot. gaudir-n ...
La Torre, revista de la Colla JO\e de Castellers de Sitges Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton FeITet, Valentí Mongay i Santi Tenaza Col' laboren en aquest número: Pere Coll, Jordi FalTerons. Oscar Farrerons. Josep Galindo Publicitat: Annika Villalonga Impressió: Trito d'art. Sitges Adrec;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges (Penedes)
Oistribució gratuita (500 exemplars)
TEL. 894 10 91
PLA~A CAP DE LA VILA, 5
08870 SITGES
CARNISSERIA 1 XARCUTERIA
4'(.<
m~lllm((ñ)l~ ~~((ñbm~rrr ~ m((ib)
Especialitat: Vedella de Girona
LES PARELLADES, 67 - TEL. 894 27 33 - SITGES
COLLA ENDINS La Torre· 3
Xerrades castelleres a la fresca del Palau El model de la Jove de Tarragona
S.T.
Com Jer f?ran una colla. Aquest va ser el títol de la primera xerrada de l' Estiu cas/elIer, que va tenir com a protagonistes dos destacats membres de la Colla lave deIs Xiquets de Tarragona, Joan Ramon Ocaña i Albert Ortiz. La xerrada, davant d 'una quarentena de persones, va exposar el procés aplicat per aquesta colla per accedir, en primer 1I0c, als castells de vuit i, posteriorment, al grup d'elit deis nou pisos.
Mobilització ciutadana, rivalitat, nous conceptes en el món casteller i engrescar els castelIers. Aquests són els quatre aspectes que resumeixen la intervenció deIs dos amics de la Jove de Tarragona i que certifiquen els eixos del procés ascendent eperimentat per aquesta colla en els darrers anys. En aquest temps, la love ha aconseguit esdevenir en un punt de referencia clau del panorama associaciaciatiu, cultural i popular de Tarragona.
Durant la intervenció, els dos ponents van concretar algunes de les mesures que han possibilitat aquesta trajectoria, com és el cas del refon;:ament de la coIla, en concepte ampli, com a entitat amb unes dimensions que superen les línies estrictament castelleres o la recerca de castellers un per un, atorgant a tothom un caracter participatiu.
El passat per entendre
el present A. F.
La segona xerrada de l'Estiu cas/eller va anar a carrec del vilafranquí Eloi Miralles ¡el sitgeta Ricard Baqués, que van apropar la cinquantena d'assistents als castells de fa trenta anys.
La tertúlia va comenc;:ar amb una intervenció d'Eloi Miralles entorn deis anys de la postguerra en que el Camp de Tarragona juntament amb la plac;:a vilafranquina centrava la vida castellera. L' aparició d' al tres colles i I'evolució de les existents va canviar aquest panorama i la rivalitat Valls-Valls es va substituir per la de Valls-el Vendrell. El procés va culminar el 1970, al Concurs de Tarragona, en que el Vendrell va vencer i la situació de la Vella de Valls va provocar I'any següent el naixement de la Colla laves de Valls. Al mateix any naixia la colla Castellers de Sitges.
La intervenció de Baqués va prendre com a punt de partida aquest naixement, que va remoure les tranquil·les aigües de les colles de set. Baqués va remarcar les diferencies internes entre les colles d'abans j les d'ara (l'actitud passional i encesa deIs setanta contrasta amb la paciencia de les actuals o la diferencia d'entendre una colla, basada en el model del segle passat davant la realitat actual) i d'altres condicionades pels mitjans de comunicació.
Un moment de la primera xerrada, al pati del palau del Rei Moro FOTO: JOSEP GALlNDO
La revolució en el món casteller
S.T.
El darrer co¡'¡oqui de l'Estiu cas/eller era, a priori, el més polemic. La revolució que han aplicat els Minyons de Terrassa en el món casteller amb la incorporació d'avanc;:ats sistemes de control físic va ser detallada pel seu maxim protagonista, el doctor laume Roset, metge de la colla terrassenca, que, a més, ha col·laborat en aquest eamp amb altres agrupacions, com les de Sants, Manresa, Comella o la love de Tarragona.
Roset, mitjanc;:ant la projecció de diapositives, va exposar fins a on pot arribar a aguantar el cos huma en la practica de casteJJs i
va mostrar alguns deIs sistemes que aplica als Minyons per als casos de lesions. En aquest punt, els assistents van centrar la seva atenció en els exemples deIs castellers lesionats parcialment per alguna caiguda o un altre fet extern (accident) i que, mitjanc;:ant, els tractaments medies immediats, han pogut mantenir I'activitat castellera ininterrompudament.
El metge deis Minyons va emfasititzar en la necessitat de realitzar un escalfament previ als assajos i actuacions, per tal de preparar la musculació i combatre, d' aquesta manera, les possibles lesions que es puguin produir.
COLLA ENDINS4· La Torre
Copes castelleres A. F.
Enguany, el bar de l' Agrupació de Balls Populars de Sitges, al Palau del Rei Moro, té un innegable toc casteller que li donen la Núria i el Cavallé, tots dos membres de la Colla des deIs seus origens.
El savoir faire de la simpatica parella i la frescor del Palau del Rei Moro fan que les birres i els combinats tinguin un valor afegit considerable a uns preus assequibles de tates totes.
Un bon lloc per fer tertúlia, jugars als escacs, al dómino, al parxís o al Carro Gros, recordar els moments passats amb la camisa de color vi i, com les pitonisses, llegir al fons d 'una tassa de bon cafe les diades glorioses que ens esperen.
Samarreta del Sector Radical REDACCIÓ
El Sector Radical de la Colla love de Castellers de Sitges -aficionat a certes barres de bar i presidit per Santi Pérez- ha posat a la venda una samarreta propia. El dibuix, molt ben acollit dins d'aquest grup, representa un pilar de sis de la love una mica (bastant) tort, a l'estil torre de Pisa. EIs castellers que fan el pi lar tenen la delicadesa d'aguantar-se en una barra de bar, en la qual hi ha una nombrosa pinya, que participa alegrement en la construcció.
El Pasqual, la Núria i el Cavallé donen I'esquena a la camera en I'exposició castellera FOTO: CARLES CASTRO
Subvenció de l'Ajuntament REDACCIÓ
L'Ajuntament de Sitges, mitjanyant l' Area de Cultura, ha atorgat a la love de Sitges una subvenció de 125.000 pessetes en concepte d'entitat cultural. L'aportació va ser concretada per l' anterior regidor de Cultura, Jordi Baijet, a partir d'una petició d 'una xifra superior per part de la Colla.
L' actual regidor de Cultura, Marc Martínez, ha mostrat a la Colla la seva disponibilitat que aquesta xifra es pugui ampliar l' any vinent.
L'exposició conven~
REDACCIÓ
L'exposició fotografica Elfet casteller, que es va poder veure entre el 12 i el 25 de juliol passat al Palau del Rei Moro, va ser seguida amb atenció per part deis membres de la Colla i aficionts als castells, a més de molts guiris. La mostra, organitzada per la Generalitat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, l' Agrupació i la Colla, va presentar 38 imatges castelleres. La Generalitat ha afirmat que I'any vinent tornara a Sitges una nova edició.
La Jove també és de Ribes REDACCIÓ
La presencia de gent de Ribes a la Colla és un fet des de la primera sortida. D'una banda, perque molta gent de Sitges hi ha anat a viure i, de J'altra, perque el naixement de la Colla love de Sitges va atraure aficionats de la localitat ve"ina.
En aquest sentit, les actuacions a Puigmoltó i a la playa Marcer de Ribes (la primera a veure dos tres de set descarregats de la love) han servit per motivar els indecisos. Actualment, hi més d'una vintena de ribetans a la Colla.
Deixant les rivalitats per a I'hora de les copes, els ribetans amb ganes de fer castells sembla que opten majoritariament per la Colla love de Castellers de Sitges davant altres altematives comarcals. És una tria de futur, evidentment.
El CRS atén els castellers REDACCIÓ
El Centre de Recuperació de Sitges, al Cap de la Vila, ha ates ja els primers membres de la Colla love de Castellers que han optat per participar en sessions de tractament físico Alguns deIs castellers que hi han anat ho han fet per molesties en alguna part del cos i altres per exercir mesures de preparació física, a uns preus molt economics.
EIs interessats cal que es posin en contacte amb el lordi Casterad (Casta, per als amics).
DILLUNS FESTA SETMANAL
el Sant Pau, 35 - Teli~fon 811 04 19 - 08870 SITGES
COLLA ENDINS La Torre· 5
Pilars d'entrada a la pla~a... del zoo. A la imatge de la dreta, els 'Falcons' de la Jove Foros: JORDI F.
La canalla assalta el zoo REDACCIÓ grup de monstres petits inte bar amb la paciencia més des Per altra banda, la canalla de
grants de J'anomenada Colla envolupada i la ment més la Colla va tomar a ser protagoEl lOO de Barcelona va tremo love de Castellers de Sitges han tranquil·la d'aquest planeta". nista el passat 14 d'agost en la
lar el passat 31 de julio!. Els res previst venir a passar el dia al Finalment, els problemes van festa que organitza ['esplai La ponsables d'aquest parc ja ha lOO. Reforcem els dispositius de ser mínims (a excepció d'un Moixiganga, ja que hi van realivien advertit els guardies que seguretat i habilitem un cordó mico que es va tomar boig) i la tzar diverses proves de castells aquelJ dia podia ser perillós per policial al seu voltant, ja que, canalla de la Jove va aprofitar, i pilars, junt amb alguns mema la seguretat deis animals i les pels informes que tenim, es trac fins i tot, per delectar els visi bres del propi equip de canalla. instal·lacions i van elaborar un ta d'uns subjectes impossibles tants amb castells, torres, pilars En la festa, hi van participar decomunicat que deia així: "un de controlar, capacitats per aca i piles falconeres. senes de nens i nenes de Sitges.
Cronica d'un viatge enlloc REDACCIÓ
La Colla Jove de CasteJlers de Sitges ha enviat a la Coordinadora de Colles CastelJeres una carta en la qual mostra el seu malestar pels fets que van succeir a mitjan del mes de juny, referent aJ viatge que la Colla havia de fer a Luxemburg. La carta pretén exposar els fets i al mateix temps denunciar la competencia entre colles per acon
seguir un viatge a l'estranger. La junta directiva de la Colla
no vol fer valoracions sobre qui va ser el culpable que els Xiquets de la Vila d' Alcover anessin a Luxemburg, enlloc de la love de Sitges, com ens conesponia, pero denuncia uns fets que considera poc correctes i perjudicials per al món casteller.
Probablement, hi va haver diversos elements que van influir en tot 1'afer. En primer lloc, el
fet que els organitzadors (el Casal CataJa de Luxemburg) encomanessin als Castellers de Vilafranca que contractessin la Jove de Sitges mentre, paraJ.lelament, parlaven amb els Xiquets d' Alcover. En segon Iloc, els diners que va posar l' Ajuntament d'aquest localitat perque la seva colla castellera i diversos balls populars anessin a Luxemburg, amb una clara intenció de rebentar el preu. 1 per últim, la
poca disponibilitat deIs Xiquets d' Alcover per analitzar el tema amb nosaltres, enlluernats per la il·lusió que els feia realitzar el seu primer viatge al' estranger en 11 anys d'historia.
El Casal Catala de Luxemburg ha demanat disculpes a la Colla pels fets succe"its i ha anunciat que intentara que la love de Sitges viatgi a aquest país amb motiu d'una altra manifestació cultural.
Mossen Joun L10pis Pi, 19 Tel. 894 84 67 08870 Sitges
ENTREVISTA6· La Torre
ELOI MIRALLES
"La Jove de Sitges és, a més d'una colla amiga, una eficient col·laboradora'
Eloi Miralles i Figueres, vilafranquí, constitueix una llegenda en el món casteller. Membre deIs Castellers de Vilafranca des de ben jove, ha estat cronista casteller del diari La Vanguardia i és autor de diverses obres de divulgació i investigació sobre els castells i el folklore penedesenc. Fem Pinya (1981) és un deIs llibres escrits per Miralles que han esdevingut una pec;a cabdal de la literatura castellera. Eloi Miralles ha estat, a més, molt vinculat a Sitges des de fa molts anys.
ANTON FERRET / SANTI TERRAZA
• Com era el Penedes casteller abans de l' aparició deis Castellers de vilafranca, I'any 1948? - Abans deis Castellers de vilafranca, hi havia els Nens del Vendrell, si parlem de tot el Penedes, és a dir, Alt, Baix i Penedes Marítimo EIs del Vendrell són una colla que, tot i que es va arribar a partir aviat, va estar en situació de fer competencia als de vaJIs. Aquesta rivalitat va portar que tant una colla com I'altra sortissin guanyant-hi. El fet que la coIla del vendreJ! anés per amunt va impossibilitar que no naixessin més aviat altres colles en aquesta zona. L' any 35 hi havia hagut una actuació de castellers local a la Bisbal, que no va poder continuar el 36 perque va esclatar la Guerra. A finals deis anys vint, a vilafranca hi havia hagut una efímera colla. Va ser I'any 48 quan van néixer els Castellers de vilafranca, que, lluny de fer ombra als del Vendrell en aquella epoca, es van beneficiar inicialment del propi ajut vndrellenc en les primeres sortides. Després es va girar la tmita i van ser els del Vendrell que es van beneficiar de la canalla vilafranquina. Al tres de vuit del 51 pujaven cinc castellers del pom de dalt vilafranquins, a més d'un altre casteller que tot i que era un segon de la Muixerra de Valls havia fet alguna actuació amb els de Vilafranca. Aixo potser no s'ha valorat mai prou, pero en aquella epoca els de Vilafranca van patir molt aquesta duplicitat de funció de la nostra canalla que impedia que nosaltres anéssim cap a amunt. No és cap retret al cap deIs anys, sinó constatar un fet que és verídic i totalment cert. Aquesta situació va arribar a produir la devallada i la desaparició de la nostra colla I'any 56. El 57 ens vam
reorganitzar, ja amb camises verdes, sense cap tipus de similitud amb els del Vendrell, tot i que van continuar les col·laboracions d'amagat, fruit d'alguna ma traidora des de vilafranca favorable als Nens. Fins que a partir del 1965 les coses van millorar. No tot han de ser comentaris desfavorables, sinó que la realitat d'aquests anys quaranta, cinquanta i seixanta va ser que la colla del Vendrell va portar la inciativa, fins al punt que quan els de Valls no carregaven el quatre de vuit, el Vendrell el feia. Arran de la rabia de no haver pogut guanyar cap deIs concursos Jorba deIs 64, 65 i 66 van anal' cap a la consecució del pilar de sis, que van descarregar aban s que els de Valls. L'eclosió va venir amb la victoria del concurs de Tarragona de l' any 70, gairebé contra pronostic i en el qual els de Vilafranca van ser tercers en discordia. • Tant els de Vilafranca com els del Vendrell han estat colles que s 'han nodrit de castellers de tota la comarca, alguns, fins i tot, sitgetans. - Aquest sentit de comarcalitat potser s'ha fet més evident amb els del vendrell que amb els de vilafranca. El Vendrell és una vila més petita i els pobies són més propers. Si llegim els dos llibres sobre historia castellera que s' han publicat recentment al vendrell, veurem com sempre hi havia un nucli important de castellers de Llorenc;: i de la Bisbal. L' Arboc;:, en ser la segona vila en importancia del Baix Penedes, sempre havia mirat el Vendrell amb més reticencia. No hi havia castellers arbocencs a la colla del vendrell, excepte migrades excepcions. També n'hi havia de Calafell. A vilafranca, en canvi, teníem el problema de Sant Sadurní, entre cometes, que no ha estat una vila
castellera, tot i que ara hi ha Falcons. Sí que hi havia castellers de la Granada o les Cabanyes, pero no eren nuclis forts. A l' Alt Penedes no hi havia un fenomen com el del Baix Penedes, tot i que hem gaudit de castellers del Garraf o bé de GeIida. Tant la Jove de Sitges com els Vailets de Gelida són colles que han estat no únicament amigues, sinó eficients col·laboradors, de la qua! cosa sempre hem estat molt agra"its. • La Colla Jove de Castellers de Sitges, quan l'any passat va organitzar la primera Diada de Colles Castelleres del Penedes, entre els objectius que es va plantejar hi havia el de reforc;:ar la col·laboració entre les calles de tota aquesta regió. Creus que és possible articular un suport mutu estable, si més no entre algunes de les calles penedesenques, com, per exempIe, ha succe"it al Valles? - Al Penedes, a causa de la partició que ens van fer en temps de la Generalitat republicana en tres subcomarques hem tingut sempre
un handicap. Un altre problema ha estat sempre I'enemistat entre els Castellers de vilafranca i els Nens del vendrell. Aixo ha estat historic, fins al punt que sempre que s'han intentat aproximacions per les dues bandes no han reeixit. Per la part que em toca, recordo haver convidat a participar els Nens a la diada de Tots Sants i tenir una resposta negativa molt saludable en el sentit que afirmaven que no tornarien a Vilafranca fins que poguessin reeditar els exi ts de fa més de dues decades, De tata manera, aixo no em lliga amb el fet que fa poc actuessin a Vilafranca amb els Xicots. Tinc molt bona relació amb els actual s capdavanters deIs Nens del Vendrell i, per tant, no me'ls vull carregar, ni de bon tros. Pero potser no hi ha hagut prou ma esquerra per portar aquest tema. En sentit positiu, la trobada de Sitges va servir per poder-nos ajudar tots a les pinyes, molt més que en altres actuacions on podem actuar junts, com el Concurs, on la cosa queda més
ENTREVISTA La Torre· 7
ELOI MIRALLES
barrejada. Si la germanor castellera entre colles del mateix nivell es pot qüestionar, entre colles de diferent nivell hi ha una solidaritat evident. • Els castells i el folklore penedesenc són dos conceptes molt estrets. Aixo a Vilafranca és prou evident; pero, en canvi, a al tres 1I0cs grinyola una mica. Fins a quin punt es produeix aquesta harmonització? - Hem de pensar que al segle passat, les actuacions castelleres es feien a Valls i Tarragona, principalment, pero el punt de trobada casteller era Vilafranca. Els noms de les colles de Valls, la Muixerra i la Roser, vénen de dues confraries vilafranquines que les contractaven. Amb el pas deIs anys, els Xiquets de Valls es van semiprofessionalitzar, perque els que formaven el tronc anaven de festa major en festa major en carros. 1 anaven a les festes majors del Penedes: la Bisbal, Lloreny, l'Arboy, el Vendrell, Sitges, Vilanova. De la mateixa manera que ara hi ha un calendari de retransmissions castelleres, abans hi havia un calendari d 'actuacions castelleres. Aquestes colles refiaven del cordó i la pinya de les gents de cada vila, que els permetien fer els seus títimics castells. Segons els estudis historics, una mateixa colla actuava el mateix dia a Vilafranca i el Catllar. És a dir, es dividien en dues seccions i, tot i aixo, feien castells de vuit. • Era habitual doncs, la tradició castellera a les festes majors del Penedes. - La playa de Sitges potser s'hi va incorporar una mica més tardo La presencia castellera a Sitges és una
mica més tardana, que a Vil anova. Potser perque el valor folkloric de Sitges és superior al de Vilanova. EIs sitgetans ja en tenien prou amb el conjunt folkloric propi com per anar a buscar grups foranis, tot i que les investigaci
ons historiques també han demostrat que a Vilanova hi havia diversitat de balls. Sitges era més un poble-poble en el sentit estricte de la vila i més cohesionat. • Quins són els principals punts d'inflexió en I'evolució castellera des deIs anys cinquanta i seixanta fins ara? - Després de la postguerra, el resorgiment de la colla Vella, el 47; I'aparició de la colla de Vilafranca el 48 marquen un inici que es concretara més tard amb l' aparició deIs de l'Arboy el 58 i posteriorment els de Barcelona. Com a conseqüencia deis concursos de finals deIs seixanta sorgeixen els primers folres, els pilars, etc. Hi ha una serie d'anys, a la decada deIs setanta, en que hi ha un increment no de quantitat, sinó de
~
"Es agosarat parlar de castells de deu"
• Pregunta obligada. Cap a on van els castells: els de deu, els de nou nets, els que es considerarien de nou i mig? - Els castells de deu no els veig impossibles, pero em sembla molt agosarat parlar-ne. Les manilles col·locades damunt d'un folre a un pilar de vuit o a una torre de nou per aguantar un o dos pisos més són complicades. Les colles s 'ho hauran de pensar molt abans de fer el paso Ara bé, s 'han deixat les portes obertes a altres castells: intents de cinc de nou, de quatre de nou nets, de torre de vuit neta, de tres de vuit per sota, de quatre
qualitat en els castells de vuit, fins arribar a Santa Úrsula del 81 en que es descarrega el primer quatre de nou amb folre del segle, que marca una nova etapa. Hem de reconeixer que aquesta etapa té un preludi amb el pilar de set del Vendrell. Vaig a favor deIs Nens en la reclamació que fan de la Creu de Sant Jordi pel pilar de set descarregat el 69. • Com es pot concretar la bona relació que existeix entre colles, com és el cas deIs Castellers de Vilafranca i la lave de Sitges? - El que seria bonic és que es concretés en una col·laboració mútua, comja es fa.Una es pot beneficiar de la col·laboració física directa i I'altra també d'aquesta participació, pero també de consells o contractacions que pugui necessitar.
de vuit amb el pilar al migo Tots són castells que ja es van fer en el segle passat. S 'han de consolidar les manilles. A Vilafranca, vam provar el pilar de vuit i en els assajos mai no es van poder posar totes les manilles. La fe de la gent que estava a sota no es coneix prou bé. Estem en epoca d'experimentació de les manilles sense obviar la que es pugui fer, perque potser una altra colla inventara un altre sistema per fer el pilar de vuit, de la mateixa manera que es va demostrar que posar crosses als teryos de la torre de nou era fer el castell més viable.
Perque, desenganyem-nos, si nosaltres baixéssim afer castells de vuit i els de Sitges pugéssiu també a vuit o nosaltres ens mantinguéssim al nou i vosaltres hi accedíssiu, la bona col·laboració, a causa d'uns quants energúmens es transformaría en rivalitat, que pot ser més o menys sana o fotuda. Perque amb els Minyons, abans totes les colles tenien una simpatia, pero en el moment que se't pugen a les barbes o més amunt, et demostra que entre les colles no hi ha germanor. Hi pot haver simpatía o ajut en una pinya, pero en castells de nou és més difícil. Fins que hi arribeu, puc assegurar que els de Sitges compteu amb totes les simpaties vilafranquines i esperem que nosaltres continuem essent ben vistos a Sitges.
SI ET CASES, TRUCA'NS SI ES CASEN, TRUCA'NS SI US CASEU, TRUQUEU-NOS SI ETS LA MARE, TRUCA'NS SI ETS EL PARE, TRUCA'NS SI ETS EL PADRí, TRUCA'NS
......EPI 5/ US VOLEU TORNAR A CASAR, TRITOTRUQUEU-NOS
MÚSICA • PARTICIPACIONS • RECORDATORIS • VIDEO • FOTOGRAFIA • flORS. PERGAMINS D'ART
PERO SOBRETOT TRUCA'NS!! !
894 28 10
"
ACTUACIONS8· La Torre
Sant Jordi. Sitges Sant Joan. Poble Sec (Sitges)
El tres de set per banderaUn altre cop, la millor actuació REDACCIÓ J
El dia de Sant Joan, la Jove va estrenar una nova pla~a sitgetana de set: la de Catalunya, al Poble Sec, on va actuar amb motiu de les festes d'aquest barri. L'exhibició, en 1I0c de ferse al ressacós matí, com l' any passat, es va programar per a una hora més adient: les 8 del vespre. El canvi va donar els seus fruits i va fer oblidar la desastrosa actuació d'un any enrere.
Torre de sis, quatre de sis amb I'agulla, tres de sis aixecat per sota i tres de set va ser el balan~
de 1'actuació. Feia catorze anys que el Poble Sec no veia un castell de set.
El cap de colla es va decidir a provar el tres de set després de veure que la pinya era prou ferma, gracies a la col·laboració de desenes de persones del público Aquest suport al peu va ser molt ben rebut a la colla, ja que confirmava les tesis que indiquen que Sitges és pla~a castellera i Tres de set a la pla~a Catalunya la gent del poble col· labora amb
FOTO: JIMÉNEZ la Jove.
4 i 11 de maigo Caves Codorníu, 15 de juny. Vilanoveta
De congressos
Quatre de set al Cap de la Vilo FOTO: R. M.
S.r.
Sant Jordi del 95 va ser la primera mostra que la temporada d'enguany es presentava en clau positiva. L'actuació al Cap de la Vila, al costat deIs Castellers de Sants i els de Santa Coloma, va ser un exceJ.lent inici de temporada, ja que la colla va repetir la millor actuació de la seva historia, amb el quatre de set, el tres de set i la torre de sis, a més del pilar de quatre de comiat (desplegant la senyera) i el pilar caminant que s'havia fet per entrar a pla~a. L'exhibició va posar
30 de juny. Cases Noves (Sitges)
Castells... de focs REDACCIÓ
Hi ha casualitats fatídiques, com la que la Colla Jove de Castellers de Sitges té amb la pla~a
deIs Castellers, a les Cases Noves. Els dos anys que hem actuat hem realitzat exhibicions que, precisament, no es recorda
de manifest que la feina realitzada durant l' any passat va ser prou bona, ja que fins a aquesta exhibició la colla només havia realitzat set assajos i una actuació de sis a Cubelles. El quatre i la torre van pujar amb molta serenor, mentre que el tres es va haver de defensar amb més fermesa.
Els Castellers de Sants van realitzar una actuació similar a la nostra, amb el quatre de set, tres de set, cinc de sis i pilar de cinc, mentre que els de Santa Coloma van tenir en la torre de sis la seva millor construcció.
ran per la seva brillantor. Enguany, la diada castellera es
va realitzar a la nit, després d'un correfoc i, si bé no va caure cap castell, el cert és que no vam fer tot el que estava previst. Quatre de sis amb l' agulla, torre de sis i tres de sis per sota va ser el resultat.
REDACCIÓ
Les actuacions a congressos profesionals no manquen tampoc aquesta temporada. Es tracta d'exhibicions amb un al·licient potser inferior, pero no per aixó amb menys motivació. El 4 i l' 11 de maig, a les caves Codomíu i davant dos centenars de comercials nordamericanes de la casa de cosmetics Avon
vam actuar junt als gegants de les Roquetes i un grup sardanistao Al primer dia, tres de sis, quatre de sis i pilar de quatre, mentre que al segon, a més d'aquests caste]]s es va haver de desmuntal' una torre de siso
A Vilanoveta, a la finca de la familia Matas i davant un grup de metges, vam fer el quatre de sis amb l'agulla, tres de sis per sota, la torre de sis i pilar de quatre.
29 de julio!' Puigmoltó
Pilar de cinc en pla~a amiga REDACCIO tornar a aquest poble del plane
ta ribeta per tal de fer el pilar de Puigmoltó, com la pla~a Mar cinc, a més del quatre de sis amb
cer de Ribes, la de L1inars o la l' agulla, el tres de sis per sota, Llacuna, formen part del circuit la torre de sis i menjar molts de places amigues de la Jove, ja bocales. 1 és que a Puigmoltó sigui per les bones relacions que ens tracten prou bé. L'únic punt hi mantenim o pel bon record negatiu de la jornada va ser que que ens aporten. Enguany, vam la pla~a no es va omplir.
ACTUACIONS La Torre· 9
13 d'agosto Sitges
Fent historia S.1.
Va ser una jornada historica. Una actuació organitzada per la colla amb l'úni a imenció de provar el cin de set per tal d'anar amb tranquiJ.litat a la Festa Major es a convertir en una exhibició que sera recordada drant temps en el món castelIer, ja que la lave de Sitges es va convertir en una de les escassísimes calles que descarrega dos castells de set o més pisos al primer intent i en una maleixa exhbició.
El cinc de sel i el quatre de sel amb I'agulla no es van resistir i van donar a la Colla ¡'entrada al grup d'agrupacions de set i mig per la porta gran. El cinc va pujar amb una absoluta serenar, com si es tractés d'un castell plenament consolidat ¡es va poder completar amb fermesao Feia cinc setmanes que s 'havia comen<;al a assajar amb una certa intensitat, pero va fer I'efecte que fossin cinc anys.
El quatre amb l'agulla, tot i que es va haver de defensar més, :St també es va afrontar amb seny i Quatre de set amb I'agulla coratge i amb la seguretat que atorga la feina fets als assajos. de la historia, escrita. Per arro quatre de set, la torre de sis, el En la darrera ronda, el cap de donir la diada, la lave va des tres de set i el pilar de cinc. colla va optar per una ben ente carregar un nou pilar de cinc, en La festa de celebració, al Pasa moderació i va optar pel qua aquest cas, fins i tot, girat. lau, va durar fins a altes hores tre de set, davant les veus que En la diada van participar de la matinada, amb begudes, demanaven el tres per sota. La també els Castellers de Sant pizzes i pollastres. 1 és que, el feina ja estava feta i la pagina Pere i Sant Pau, que vn fer el motiu s 'ha valia.
Pilar de cinc FOTO: Blanca Mirabent
5 d'agosto El Vinyet
Un pilar per a la marededéu REDACCIÓ
Dissabte 5, al Vinyet, la Colla lave va actuar davant el santuari i va obrir la plac;a amb un quatre de sis amb l' agulla que va rutIlar sense problemes, per continuar amb un solvent tres de sis per sota i descarregar, en darrer 1I0c, el pilar de cinc de cara a la marededéu del Vinyet.
1 de julio!. Ribes
La Jove actua a casa PERE GOLL
Amb motiu de la festivitat de Sant Pere i com a un ::lcte més deis organitzats pel Centre Social Ribeta, la love de Sitges va tomar a actuar a Ribes en una hora no gaire habitual per a les diades castelleres: la mitjanit, després del correfoc organitzat pel grup Els Xulius.
L'exhibició es va dur a terme davant un nombrós públic, que va veure descarregar el cinc de si s, el quaire de sis amb 1'agulla, el tres de sis per sota, el tres de set (que es va haver de treballar molt, ja que estava obert a se
.gons) i el pilar de quatre.
6 d'agosto La L1acuna
Tres i quatre de set A. F.
La sortida a la Llacuna va comenc;ar amb la participació en la cercavila de Festa Major, en que la Colla va aixecar cinc pilars de quatre. la a la plac;a, es va tirar un cinc de sis sense problemes, gracies a la canalla. Es va continuar amb un tres de set ben resolt, tot i que va patir als pisos inferiors. Seguidament, va ser el tom del quatre de set, el primer que la Colla descarregava sense tenir cap altra agrupació al costal. Per últim, un tres de sis per sota amb vistes a un pis superior i un pilar de cinc, que va caure a la frontera.
16 de julio!. Calafell
Torna el pilar de cinc REDACCIÓ
L'actuació de CalafeIl va ser d'aquelles en que la Colla surt amb absoluta satisfacció. Al costat deis Nens del vendrell, la lave de Sitges va demostrar la seva eficiencia en les construccions de set.
La Colla va obrir plac;a amb un tres de set segur, que tornava a posar de manifest 1'habilitatper resoldre aquest castel!. En segona ronda, es va descarregar el quatre de set, mentre que a la darrera es va optar pe] cinc de siso La nota culminant de lajornada, va ser el pilar dt: cinc, el primer de l'any.
4 de juny. Santa Coloma
Els castells de set, per la ma REDACCIÓ
L'exhibició de Santa Caloma de Gramanet va servir com a exemple que els castells de set estaven ja consolidats per la Colla love de Sitges. En una actuació en la qual van participar cinc calles més (amb motiu deis 10 anys deIs Castellers de Santa Coloma), la lave va ser I'agrupació que va realitzar més bon paper.
El tres de set es va descarregar sense problemes, tot i que el quatre de set es va haver de trebaIlar molt. En darrera ronda, es va fer el cinc de sis i per acabar un intent de pilar de cinc.
ESTADíSTICA10· La Torre
Actuació. Lloc i dia. p.4 4/6 3/6 3/68 4/6a 5/6 T/6 p.5 4/7 3/7 4/7a 3/78 5/7
J994 (Total) 24d 9d 7d 2c li 7d lc 3i Id Id 10d lc 3i Id lc 2d lc 5d 3i 2i
Cubelles (26 de mar9) Id Id Id Id Id
Sant Jordi, Sitges Id Id Id Id
Caves Codorníu (4 de maig) Id Id Id
Caves Codorníu (11 de maig) Id Id li
Santa Coloma de Gramanet (4 de juny) Id li Id Id
Vilanoveta (15 de juny) Id Id Id Id
Sant Joan-Poble Sec (Sitges) Id Id Id Id Id
Sant Pere-Cases Noves (30 de juny) Id Id ld ld
Ribes (1 de juliol) Id Id Id Id Id
Calafe1J (16 de juliol) Id Id Id Id
Puigmoltó (30 de juliol) Id Id Id Id
El Vinyet Id Id Id
La L1acuna (6 d'agost) Id Id li Id Id
Sitges (13 d'agosr) Id Id Id Id
A Sitges, el que vulguis.
Hotel Subur Hotel Subur Afarítim Restaurant Montgavina Restaurant C. de Golf Terramar Restaurant R. C. Tenis Turó Restaurant Pic-Nic Cafe Bar Roy Catering Matas Arnalot M.A. Serveis
Grup
Matas Arnalot
el Espanya, 1 08870 SITGES (Barcelona) Tel. (93) 894 03 20 - 894 00 66 Fax (93) 894 95 91
AGENDA La Torre· 11
Noticiari castellerAGENDA DE LA JOVE DE SITGES
·23 i 24 d·agost. Festa Majar. Participació en les processons i actes tradiciona]s i actuació després de]a Sortida d'Ofici (13 h.).
• 26 d' agost. Actllació de Festa Majar. Exhibició a] Cap de ]a Vi]a junt amb els Nens de VendrelI. ufragada per ]'Agrupació de Ba]]s Popu]ars i ]a colla.
• 23 de setembre. Santa Tecla. Actuació a les ]3 h. a ]a pla\a de l' Ajuntament.
• 24 de setembre. ACluació de Santa Tecla. A] Cap de ]a Vila, junt amb e]s Xiquets de Cambrils.
• 27 de setembre. Plana Nove!la (Olive!la), actuació a les 19 h. en un congrés.
• l d'octubre. Ribes. Diada de Sant Miquel. Acte organitzat pe] Centre Socia] Ribeta.
• 8 d'octubre. Gelida. Segona Diada de Colles de] Penedes, amb sis calles més del Garraf, Alt i Baix Penedes.
·29 d'octubre. Sitges. Diada de la Colla. Actuació al Cap de la Vi]a amb els Castellers de Vilafranca i e]s Xics de GranolIers.
• 12 de novembre. Cambrils. Actuació amb e]s Xiquets de Cambrils ¡una altra colla.
(Altt'es actuacions per confirmar)
• Les emissores de radio s'han afegit a la programació de diversos espais i retransmissions sobre el món casteller, que des de fa tres anys realitza Televisió de Cata]unya. E] cas més destacat és el de la cadena SER-Catalunya, que ha obert Carrussel casleller, un programa setmanal de 45 minuts de durada sobre I'actua]itat castellera. L'emissió, que es realitza cada diumenge a les 15,05 h. esta condulda per Xavier Bas i loan Ciurana i acull entrevistes, comentaris, notícies i un repas a totes les actuacions. Aquesta mateixa cadena, a més, ha iniciat retransmissions en directe d'algunes de les jomades castelleres més importants. Per a]tra banda, la de]egació al Penedes de la mateixa cadena SER (92.6 FM) ha tornat a programar el cicle Tertúlies castelleres de Cal Ton, cada divendres a les 19 h. i dissabtes a les 15 h. En aquesta mateixa línia, no ens podem estar de recordar la programació castellera de Radio Vilafranca (90.2 FM), sota la direcció de laume Grau, que presenta un programa setmanal cada divendres a les 20,30 h., a més de retransmetre algunes de les principa]s diades. Per ú]tim, Canal Blau televisió ha programat Vespres castellers, un espai d 'emissió setmana] (dimarts) i que mostra entrevistes, tertúlies i imatges d'algunes actuacions.
• Els Castellers de Vilafranca han agrai't en una carta a la Colla love de Castellers de Sitges pe] suport que diversos membres de ]a nostra colla van mostrar als verds en ]' intent de pilar de vuit
AGENDA CAS TELLERA
·27 d'agost, 13 h. L'Arbor;. Castellers de Vilafranca, Jove de Tarragona i Vella de Valls. ·27 d'agost, 13 h. Igualada. Joves de Valls, Xiquets de Reus i Moixiganguers d'Igualada. ·27 d'agost, 13 h. Manresa. Minyons de Terrassa i Tirallongues de Manresa.
• 29 d' agost, 13 h. Vilafranca, Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca.
• 30 d'agost, 13 h. Vilafranca. Castellers de Vilafranca, Mi· nyons de Terrassa, Vella de Valls i Joves de Valls.
·31 d'agost, ]4 h. Vilafranca. Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca.
• 3 de setembre. Terrassa. Mi· nyons de Terrassa, Xiquets de Reus ¡una altra colla.
• 10 de setembre. Montblanc. Xiquets de Reus, Xiquets d'Aleo· ver i Torraires de Montblanc.
• 17 de setembre. Terrassa. Castellers de Vilafranca, Vella de Valls i Castellers de Terrassa.
·24 de setembre. Barcelona. Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Joves de Valls i Castellers de Barcelona.
• 1 d'octubre, 13 h. Reus. CastelIers de Vilafranca, Jove de Tar· ragona, Minyons de Terrassa, Vella de Valls, Joves de Valls, Xiquets de Reus i Ganxets de Reus.
• 15 d'octubre, 13 h. El Vendrell. Joves de Valls, Nens del Vendrell i Nova del Vendrell.
·22 d'octubre, 13 h. Valls. Vella de Valls i Joves de Valls.
amb folre i manilles del passat 22 de juliol. Precisament, membres deIs Castellers de Vilafranca es van despla9ar a Sitges el 13 d'agost per col·laborar en la pinya del cinc de set. La colla vilafranquina participara en la diada de la love de Sitges, el 29 d'octubre, junt amb els Xics de Granollers.
• La Coordinadora de Colles Castelleres ha signat un acord amb la mútua de salut L' Alian9a per tal de sufragar bona part de les despeses de l' asseguran9a medica, en la qual també col·]abora la Generalitat. El conveni, que té vigencia fins a 1999, protegira els castellers amb llnes condicions mediques especials.
• Gralles i Castells és el títol del compact-disc gravat per I'Escala de Grallers de Sitges amb la l:ompanyia Áudio-visuals de San·ia. El CD ha estat acollit inicialment amb molt bona resposta per part del público Gralles i caslells, tot i el seu nom, mostra divuit peces característiques del repertori festamajorenc, no únicament casteller. El toc de casteUs, el toc de matinades, ]'arribada o la música per dur el pilar al balcó no falten en la gravació. L'Escola de grallers ha previst editar un segon CD en els proxims mesos.
• La Diada de colles de les comarques de Barce]ona, que havia previst organitzar la Diputació de Barcelona per al 10 de setembre, s'ha suspes per problemes de calendari d 'aquest organisme.
EROLES
CONSTRUCCIONS
Estem amb els castellers
c. Aigua~ 5~ Bxos 08870 Sitges tel. i fax 894 26 94 Mobil 908 44 31 41
Dies d'assaig: dilluns i divendres a les 22h. A I'església de Sant Joan (hivern) Al Palau del Rei Moro (estiu)