BUTLLETí DE LA COLLA JOVE DE CASTELLEAS DE SITGES

N. 1 AGOST 1994

EDITORIAL "La Torre" ja és al carrero L'or­

gan d'expressió de la Colla Jove de Castellers de Sitges neix amb la vocació de ser un instrument al servei de la colla i de I'afició cas­tellera de Sitges. Quan som a punt de celebrar el nostre primer ani­versari com a agrupació castelle­ra hem considerat necessari que hi hagi un canal d'intercomunica­ció entre les 125 persones que in­tegrem la colla i I'afició que ens envolta. "La Torre" pretén ser, en aquest sentit, una publicació oberta a tots/es vosaltres i que us faci arribar tota la informació que es cou dins la colla.

La tria del nom d'aquest full in­formatiu no és planera. Per una banda, I'apel.latiu "Torre" per de­signar els castells que en altres zones anomenen "dos", té una simbologia territorial-lingüística molt clara que ens identifica amb una area inequívocament caste­llera com és el Penedés i de la qual en formem parto I per una al­tra, a Sitges, sota aquest nom, ens ve a la memoria un 1I0c histo­rie de la nostra geografia, avui desaparegut: la Torre de les Ho­res, el dibuix de la qual hem in­corporat a la nostra cap~alera.

Edita: Colla Jove de Castellers de Silges

Consell de Redacció: Ma, Valentí Mongay, Sanli Terraza

Col·laboren en aquest número: Jordi Farrerons, Oscar Farrerons, Esther Marrades, In90 Terraza

Adre~a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch s/n 08870 Sitges (Garrar)

La segona temp¡orada

\

1994 es presenta eom un any clau per a les aspiraeions de la colla Ara és el moment de la realitat. Oes~

prés de I'exit -per a molts, inesperat- de la Colla durant la temporada inicial, ara ens toca confirmar les expectatives i de­mostrar que tenim futur dins el món cas­teller. Hem de ser conscients de les difi­cultats que suposa muntar i organitzar una colla castellera -i més, en un poble com el nostre, on a causa de I'especifitat de la nostra economia i I'entorn laboral, fem una "vida" un xic diferent a la d'al­tres poblacions- , pero no ens hem de rebregar davant les dificultats i els in­convenients.

L'any 94, com es preveia a comen~a­ment de temporada, és una epoca de canvi per a la Colla. Una agrupació com la nostra, en la qual el 95% deis inte­grants esta per sota deis 30 anys, ne­cessita un equip dirigent jove i preparat, disposat a assumir reptes i capacitat per a superar-los. la gestació d'una junta tecnica, formada, entre d'altres, per gent que mai fins I'any passat havia fet castells, suposa un avene;: en aquesta di­recció, no exempta, per altra banda, de riscos i perills. O'aquesta junta haura de sortir en poques setmanes -eom a max­mim, mesos- el nou equip tecnic respo­sable de la Colla, que haura de dirigir assajos i actuacions. Fins ara hem tingut el privilegi de disposar de la immesura­ble col·laboració de Ricard Baqués. Sense les seves lIic;:ons i organització avui, ben segur, no seriem on somo la seva aportació ha estat importantíssima.

Pero ara, com el propi Ricard ha ma­nifestat obertainent en diverses oca­sions, ha arribat I'hora que es produeixi la progressiva substitució (tot mantenint la col·laboració del mateix Baqués) i la col·locació en els 1I0cs d'organització tecnica de les persones que en aquest any i mig d'assajos han mostrat més in­teres per la construcció deis castells: jo­ves, nascuts de la propia Colla, que pren-

Primer Quatre de set carregat per la Jove, el 7 de novembre del 93

guin el relleu progressivament i, amb va­lentia i l'ajut de tothom, vulguin fer de la Jove de Sitges una Colla important.

Cap colla castellera en la qual només un de cada vint integrants havia fet cas­tells alguna vegada, ha aconseguit en la seva primera temporada -i només als dos mesos i mig de la seva estrena­construccions de seto Realment, i sense pecar d'un excés d'orgull, podem afir­mar que estem fent historia. Pero cal, sobretot, que no ens adormim, per~ue, ara és el moment c1au per a consolidar­nos entre les colles que descarreguen amb facilitat els castells de seto I aixo només té un secret: voluntat i convicció en les nostres possibilitats.

2 La Torre/1

Un comen~ament de temporada irregular

La Colla, per sota de les seves possibilitats en les primeres actuacions

Fins al moment, el 1994 ens ha portat quatre ac· tuacions amb un balanc una mica desigual. Aques~ tes linies ens resumeixen les exhibicions.

OlA DE SANT JORDI Per encetar la temporada d'enguany, la colla va oro ganitzar una exhibició cas­tellera al Cap de la Vira, el día de Sant Jordi, en la qual també hi van partici ­par, com a colla convida­da, els Castellers de Cas­telldefels.

La Colla Jove deis Cas­tellers de Sitges, en la se­va primera ronda, va des­carregar un solidissim quatre de sis sen se cros­ses, només apuntalat amb daus. A la segona, vam anar per un tres de sis que tampoc duia crosses i que, tot i comencar tremolós, en pujar el pom de dalt, va afermar-se i es va poder coronar sense cap proble­ma. A la tercera ronda hi va haver la primera (i pri ­merenca) lIenya de la tem­porada. Va ser en intentar una torre de sis que va du­rar massa i, segurament per aquesta causa, no es va poder carregar. Com que la caiguda no va ser gaire aparatosa, ens vam preparar per aixecar un castell per sota. Amb aquesta técnica -tant vis­tosa i meritória, peró, que, desgraciadament, no es veu gaire a les places-, vam descarregar un tres de sis. A la darrera ronda, vam plantar la torre de sis, sense més dificultats.

Els Castellers de Cas­telldefels, per la seva ban· da, van aprofitar la diada de Sant Jordi per descar­

regar el seu primer castell de set de la temporada: el quatre, que van poder ai­xecar sen se ex- cessives dificultats. Els de la cami­sa groga van descarregar també la torre de sis i van carregar el quatre de sis amb I'agulla.

13 DE MAIG En el marc d'una actuació folklórica, a la Punta i pre­cedits per gegants i nans, la Colla Jove de Castellers va estrenar-se en un as­pecte important: les ac­tuacions mercenilries; és a dir, les que tenen I'objec­tiu d'ingressar diners des­tinats a finan<;ar les des­peses existents. Aquesta vegada, el públic procedia de \'interior del continent.

Des d'un punt de vista estrictament casteller, !'actuació va tenir un in­terés moderat: es van plantar, sense incidéncies destacables, un tres de sis i un pilar de quatre, que es van celebrar per part del públic assistent amb una eixordadora ovació inicia­da quan els dosos encara no estaven col·locats.

SANT JOAN La Colla Jove de Castellers de Sitges havia dipositat en la diada de Sant Joan, festa del Poble Sec, les primeres esperances de la temporada. Un mal inici de la jornada i el fet que I'ac­tuació no fos própiament una exhibició sinó en el marc d'una cercavila -amb tot el que aixó comporta-, va impedir poder materia· Iitzar les aspiracions ini ­cials. La ressaca, la man­ca d'una part deis inte­grants de la colla i la inex­

periéncia van fer la resta. L'actuació va comen­

<;ar dins I'església de Sant Joan amb un pilar de qua· tre que la Colla va oferir a la parróquia en senyal d'a­gra'iment per haver -nos cedit el seu espai fisic com a 1I0c d'assaig hiver­nal. Tot seguit, a la sortida de !'ofici es va produir la primera decepció quan vam haver de desmuntar un quatre de sis net que va estar uns quants se· gons amb I'aixecador col·locat, a causa de la in­decisió del mateix acotxa­dor provocada, entre al· tres coses, pel desconcert de crits i ordres (i contra· ordres) que va rebre des de baix i, fjns i tot (!?), des del mateix pom,

Davant I'hospital, es va carregar una torre de sis que va caure quan la ca­nalla ja era a baix. El dar· rer castell es va aixecar a la pla<;a Catalunya: un tres de sis que tampoc no es va descarregar.

SANT PERE I si I'actuació de Sant Joan va deixar un mal gust de boca, la de Sant Pere a Cases Noves (3 de juliol) va ser, realment, per obli­dar. Molt se n'ha parlat d'aquesta exhibició, de la manca de coordinació i, sobretot, organització que la Colla va patir aquest dia. El tres de sis sense crosses només es va ca­rregar i el tres de sis per sota -que tan bé ens surt en altres ocasions- ni es va poder coronar. L'únic element postiu que podem extreure d'aquesta jorna­da va ser un convit a la re­flexió. Tor", de sis, per Sanl Joan. j Qua/re de sis, per Sanl Jordi

• Assajos. Tornen els assajos al Palau del Rei Moro, si mes no, durant la tempo­rada estival. La Junta ha decidit que, du­rant els mesos d'estiu, el pati exterior del Palau sigui el 1I0c d'assaig. Aquest espai es considera millor perqué evita la disper­sió de la gent i es realitza, a mes, en un 1I0c propi. Per als qui ho desitgin -caste­lIers/es o acompanyants-, el bar del Pa­lau es obert cada nit, incloses les deis as­sajos.

• Aparador. La Colla Jove de Caste· lIers de Sitges som els protagonistes fins al 31 de juliol de I'aparador de I'Auto-es­cola Sitges, al carrer Jesús. Diversos dis·

Colla endins tintius de la colla, junt amb un maniquí vestit amb la camisa de color vi, centren I'atenció deis vianants.

• Escuts. Els escuts de la colla, dis­senyats per Magda Fernández, ja es po­den adquirir al preu de 300 pessetes, una quantitat interior al seu cost real, que s'ha pogut reduir grácies a la desinteressada aportació teta per Ferran Xambó. Recor­deu que es necessari dur el nostre emble­ma cosit a la butxaca de la camisa caste­llera.

• Samarretes. Santi Perez i Roby Franco són els autors deis dos dibuixos de

les samarretes que la colla ha posat a la venda enguany. Despres de I'éxit de I'any passat, aquest any hem de superar les vendes per tal de promocionar la colla i generar mes ingressos a les nostres po­bres arques.

• Nits de castells Els carrers Santa Tecla i Primer de Maig s'han convertit darrerament en improvisad es places cas­telieres despres que diversos integrants de la eolia hagin aixecat alguns dissabtes, passades les tres de la matinada, cons­truccions que pretenien ser pilars i cas­tells. Es el nou cóctel de les boges nits del nostre poble

La lar ell FITXA

COL·LECCIONABLE: rtcNICA CASTELLEBA (])

La pinya La bona co¡'¡ocació del peu és una de les millors garanties per a I'éxit d'un castell

El peu, el tronc I el pom formen el castell. D'aquestes tres parts, la primera, més complexa que les altres dues, no es veu des de fora. abem que un bon peu és la millor garantia per bastir un castell. Es dones, el moment d'estudiar-ne alguns detalls.

Farem la for~a amb el pit, in­crementant-Ia a mesura que avanci el castell i, sobretot, en aquells casos en que ho demani un baix, un cordó o una primera ma (casteller que se situa darre­ra el cordó i que aguanta el se­gon agafant-Io pel cul). Apretar de pit equival a que no s'obri el castell i, a més, s'assegura I'es­patlla de qui hi ha al davant, que

treballara millor I més segur. No volguem tots arribar a sub­

jectar la cama del segon, ja que aixó podria inclinar aquest cas­teller/a cap a endavant i deses­tabilitzar el tronco La for~a de mans la farem ca.p a dalt, mai cap a endavant. Es preferible, dones, subjectar la primera ma, el lateral o el vent, agafant-Ios-hi els canells o els colzes. És im­portant subjectar bé el segon: primer I'agafara I'agulla, ajun­tant-li els genolls. Tot seguit, i per aquest ordre, seran la prime­ra ma, el primer vent i el primer lateral els qui s'encarregaran de fer-Io quadrar. Després, les se­gones mans, i així, succesiva­

mento Hem de procurar respec­tar sempre aquest ordre. No aga­tarem el segon per sota deis ge­nolls, ja que, d'aquesta manera, I'abocaríem.

Les mans no faran for~a sinó quan sigui necessari: per exem­pie, quan el castell es giri, treba­liara el vent; quan el segon se'n vagi enrera, actuaran les prime­res mans, i quan aquest segon s'aboqui, ho tara I'agulla. Durant la realització del castell, bé pot ser que no ens hagi calgut treba­llar! En qualsevol cas, dossifica· rem restore, perqué els castells poden durar for~a.

• Continua a la pagina següent

COL·LECCIONABLE: PREVENCIÓ DE LESIONS EN ELS CASTELLERS (1)

Mesures generals per aprevenir lesions Recomanacions apartir d'un estudi elaborat per especialistes del CARE

De cara al bon funcionament del castell com a conjunt hem de tenir presents una serie d'actituds cada vegada que anem a pla~a. Aquestes recomanacions, que han estat analitzades per especialistes medies del Centre d'Alt Rendiment Esportiu (Sant Cugat del Valles) i técnics castelllers, es van tractar en la primera jornada sobre prevenció de lesions en els castells, que es va realitzar el mes de juny.

MESURES ACTIVES

• Actitud respecte el castell. S'ha de mantenir I'atenció permanent, tant a la resta de companys, com a la própia posició.

• Actitud respecte la pinya: a) La pinya ha de ser esglaonada des del centre cap a enfora b) S'han de cobrir tots els forats e) Buscar I'esauena de Qui es té al davant, per tal de poder arrepenjar el cap i protegir la colum· na cervical en cas de caiguda d) Estar en tensió i atent al castell e) En cas de lIenya, s'ha de tancar més la pinya. no obrir-Ia. ni marxar fins Que no hagi baixat el t.rQnk f) Saber patir i no transmetre I'angoixa als companys/es

• Continua a la pagina següent

r

FITXA

COL·LECCIONABLE: T~CN/CA CASTELLERA (l)

• ve de la pagina anterior

Pels qui estan més enlla del nu­cli del peu, bra~ sobre brac, per evitar lesions. No hem d'aixecar el cap, i si ho féssim, I'acotaríem en una posició que anteriorment hauríem previst: cap"recolzat en posició lateral, sobre I'espatlla de qui tenim davant, de manera que mans i castell quedin prote­gits. Boca tancada i lIavis apre­tats.

És important que es facin pocs comentaris ¡que domini el silen­ci. Només les indicacions deis baixos o segons i de les persones que treballen sobre ells (i que, per tant, poden saber les dificul­tats que es produeixin). O'aques­ta manera, facilitem la feina d'a­questes persones I no espantem la canalla, la qual s'ha de guiar

La pinya

únicament per una sola veu val·U­da: la del cap de colla. La canalla també pot tenir un altre autoritat en el seu cap específic, que, al conéixer-Ios millor, pot facilitar­los la feina amb les seves indica­cions.

Aquests i altres consells els hem de recordar i repetir als nouvinguts i el públic que s'apro­pa a ter manso O'aquesta mane­ra, aconseguirem també, anul­lar les veus espontanies que apareixen en totes les actua­cions, provinents de persones alienes a la Colla, peró que po­den despistar algun casteller es· pecialment concentrat.

En definitiva, el peu és impor­tanto Sense ell, no hi ha castel!. Alguns, fins i tot, afirmen, que és el conjunt de tot el castell, una part maca i entranyable. Tothom

La Torre/l

hi cap i tohom és necessari: alts i baixos, prims l grassos, homes i dones, de qualsevol condició ... Cada persona aporta la seva pe­tita for~a per a reunir la for~a col·lectiva suficient l necessaria del castel!. Fins i tot, a I'hora de cobrir espais I ter for~a de pit és Indispensable la preséncla de gent que no ha de ser, obligató­riament, robusta l plena des d'un punt de vista físico La unió fa la for~a ... i en els castells encara es nota més aquesta proclama,

El treball conjunt de tots els in­tegrants d'una colla -des del pom de dalt fins la pinya- defi­neix el casteller I és I'esséncia deis castells. Esfor~ comú de tots per a proclamar un noble desig: al~ar la nostra presencia i la nos­tra mirada cap al cel. Peró, to­cant amb els peus aterra.

COL·LECCIONABLE: PREVENCIÓ DE LES/ONS EN ELS CASTELLERS (l)

Mesures generals per a prevenir lesions

• Ve de la pagina anterior

• Actitud respecte el tronco Hi ha dos factors importants que condueixen a lesions:

a) La rutina. El fet de considerar superada una determi­nada feina pot dur a fer-Ia de qualsevol manera. No hem de re­fiar-nos de I'experiénci.a

b) La saturació. Es indubtable que per afer castells se­gurs recorrem sempre a les mateixes persones, per tant, aquestes poden arribar en plena temporada a un esgotament físic que es tradueixl en caigudes. Cal evitar-ho, mitjan~ant una bona preparació física i una alternan~a deis membres del castell

• Actitud respecte el pom de dalt. El fet que la canalla pugl rapida I segura, a més d'ajudar a assolir el castell, dóna soli­ ESQUEMA DEL PEU D'UN desa a la construcció 1, sobretot, escur~a el temps, amb la CASTELL DE QUATRE qual cosa, s'alleugereix als baixos I segons. PERSONES DE BASE

Cal considerar la canalla com a tal i endinsar-Ia progressiva­ment en el món deis castells, sense traumes, basant-Ios en la 1· Els baixos 5· Els daus confian~a i seguretat. Els hem d'acostumar a moure's agilment

2· Els cordons 6· Primeres mans i amb equilibrl en situacions inestables, que es facin conscients 3· Les agulles 7· Mans laterals (igmde la realitat, peró també de les possibilitats de superació

col·lectiva. 4· Les crosses les cames deis segons)

,(,..------------------------------------------------------- ­

La Torre/1 3

1si prenc mal, que? La Colla Jove de Castellers de Sitges té eontraetada una asseguranr;a per eobrir les possibles lesions

Gracies a I'asseguran~a, en cas que ens hagi provocat 'I'acci­

de lesió produ"ida en fer castells dent casteller'. L'any passat ja

podem anar a qualsevol centre hi va haver un membre de la

hospitalari i cobrarem 2.200 colla que es va beneficiar d'a­

pessetes per cada dia de baixa quest contracte assegurador.

Fem castells perqué sisténcia médica en cas mínima- no entren dins ens plau. pero som ben necessario Aquesta as· la cobertura. conscients que hi ha al­ seguran9a permet que la contractació d'a­guna (tot i que modera­ el lesionat sigui atés im· questa asseguran9a té da) possibilitat de fer· mediatament a qualse­ un cost de 125.000 pes­nos mal. Davant d'a­ vol centre hospitalari, setes per temporada, questa circumstáncia. com pot ser I'Hospital una part de les quals les diferents colles cas­ comarcal de Sant Camil, són en diposit. Segons telleres han trobat la de Ribes-Puigmoltó, tot i un acord entre la Coor­manera de pal·liar les que el centre de re­ dinadora de Colles Cas­conseqüéncies deis ac­ feréncia on es fa el se­ telleres -entitat que cidents. Historicament, guiment és la clínica del agrupa la totalitat d'a­hi ha hagut solidaritat Pilar, de Barcelona. grupacions- i la Genera· amb les persones que l'asseguran9a. con· litat, aquesta institució han tingut problemes tractada amb la como es fa cárrec del 70 per per culpa d'actuacions panyia Abeille Previso­ cent del cost de la desafortunades. Amb ra, estableix una in· contractació, mentre I'entrada de les assegu· demnització per als cas­ que la resta de I'import rances en el mon caste· tellers lesionats. En el el financia cada colla. lIer, aixo ha pres una al· cas que es tracti de per­ Aquest és el segon tra dimensió, que garan­ sones majors de 18 any que la Colla signa teix una cobertura de la anys, és de 2.200 pes­ aquest contracte. l'any possible lesió, mitjan­ setes per cada dia de passat, com a con se· cant la intervenció de baixa laboral. Per als qüéncia d'una mala cai­fes companyies assegu· que tinguin entre 15 i 17 guda en I'actuació que radores i la protecció anys, la quantitat pre· vam fer a Castelldefels, del casteller. vista és de 1.100 pesse­ un membre de la Colla

la Colla Jove de Cas­ tes, mentre que la resta es va beneficiar deis tellers de Sitges té con· de castellers -és a dir, acords d'asseguranc;:a i tractada una assegu­ aquells que estan per cobertura realitzats Llenya en un intent de Cinc de vuit deIs Minyonsran9a que preveu I'as· sota de I'edat laboral amb la companyia. de Terrassa a Sant Félix, I'any 1988

Noticiari casteller La Joves torna a Sant Félix • Els Minyons fan historia, de nou • Record de partie/pacló al eoncurs

• Aquesta temporada castellera es pre­senta prou atractiva. No només perqué, en els darrers anys, ha esdevingut apas­sionant comprovar sí es fan més castells de nou que en la temporada anterior (el 1992, van ser 14 i I'any passat, 18) o per si s'amplia el nombre de colles de nou (com va passar per Santa Tecla de I'any passat amb la Jove de Tarragona), o bé, si es corona una altra construcció impossi­ble (com la Torre de nou deis Minyons), sí­nó perqué, enguany, per fi, tornarem a veure la Colla Joves deis Xiquets de Valls a Vilafranca. la polémica colla vallenca ha anunciat que, després de tres anys de faltar a la "Plac;:a més castellera", Sant Félix del 94 tornará a tenir camises ver­melles. Un acord entre els administradors de la Festa Major de Vilafranca -la més tí­pica ... després de la de Sitges, of course­permet que la Joves pugui actuar sense haver d'anar a la processó de la tarda, que ha estat el motiu de discordia (oficial) deis darrers tres anys. El cert és que els aficionats castellers podrem tornar a veu­

re les quatre millors colles en una diada que pot ser historica, sobretot, si fem cas als anuncis de possibles intents que es podrien tirar per aquesta jornada. Els grans perjudicats del sí de la Joves ha es­tat la Colla Jove deis Xiquets de Tarragona que. en passar al selecte grup de colles de nou, ja es veía actuant en la dia'da ca s­tellera més important de I'any. Fins i tot, durant el passat hivern, abans de la con­formació deis de la capital de I'Alt Campo administradors de la Festa Major vilafran­quina i representants de la Jove havien mantingut contactes extraoficials per pac­tar la preséncia lila a Vila.

• Els Minyons de Terrassa van aconse­guir a la Festa Major de la seva ciutat (3 de juliol) la historica actuació de desca­rregar el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuít. O'aquesta manera, els Minyons -que es troben en un excel·lent moment de forma- igualen les gestes de la Joves de Valls (concurs'92 i Santa Ursu­la'92) i la Vella de Valls (Santa Úrsula'921.

• Ja són 35 les colles castelleres. A fi­nals de I'any passat es van presentar els Xiquets de Cambrils i en les darreres set­manes ho han fet els Castellers de Gava i els Castellers d'Esparraguera. mentre que Sant Boi i Sabadell podrien estrenar en breu les seves colles.

• El concurs de Tarragona (2 d'octubre) es presenta amb noves puntuacions i amb récord de participació. 23 colles han anunciat la seva assisténcia en la convo· catoria, entre les quals hi ha I'esperada preséncia de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Ootze colles -incloses els Mi­nyons de Terrassa i les dues de Vilanova­han confirmat la seva negativa a partici­par en la diada.

• les colles Jove de Tarragona i Xiquets de Reus han adoptat dues famílies bosnia­nes de tres persones cadascuna que man­tenen gracies a diverses aportacions fetes al c/c. 2081·233-3330000297.6 de Caí­xa Penedés

4

El nou equip tecnic de la Colla es posa en marxa

La constitució d'un equip tecnic encarregat d(· dirigir el funcionament de la Colla suposa un nou pas endavant en la con­solida ció de la Jove de C;:astellers de Sitges. Osear Farrerons és, des de fa escassos dies, el nou responsable tecnic de la Colla, junt amb un equip que, d'ara enda­vant, dirigirá els assajos i les actuacions.

Santi Pérez, Jordi Far­

rerons, Jordi Cazorla, Pa­co Moreno i Santi Terraza són la resta de membres de la junta tecnica, que manté la col.laboració d'altres castellers que, fins ara, ja realitzaven aquestes funcions, com Ricard Baqués, Juli Sen­tís i Ricard Torrents entre d'altres. El nou equip ha organitzat sortides perió­diques per assistir a as­sajos i actuacions deis Castellers de Vilafranca.

Arriba l'agost, mes casteller per excel·lencia

Moltes atuacions im­portants on escollir du­rant les proximes setma­nes. El 7 d'agost, a Tarra­gona, actuació de la Jove de Tarragona i la Joves de Valls. El dia 15, a la Bisbal, aquestes dues co­lIes i els Castellers de Vi­lafranca. Les tres agru­pacions tornaran a compartir cartell el 28 del mateix mes a la diada

de I'Arboc;:. Abans, pero, a la plac;:a de les Cols de Tarragona (Diada de Sant Magí, 19 d'agost), exhibi­ció de les quatre colles locals. Dos dies més tard, a Igualada, de nou, els verds i la Jove tarragoni­na. I finalment, per Sant Felix (dia 30), Castellers de Vilafranca, Minyons i les dues de Valls: la diada més esperada.

AGENDA

Calendari d'actuacions de la Colla:

• 23 de juliol, Puigmoltó (Ribes)

• 5 d'agost, El Vinyet

• 23 i 24 d'agost. Festa Major de Sitges

• 28 d'agost, Granollers. Acruació amb els Xics de Granollers

• 4 de setembre, Sants (Barcelo­na). Actuació amb els Castellers de Sants i la Colla Nova del Ven­drell

• 11 de setembre -Diada Nacio­nal-, Llinars del Val1es. Actuació amb els Xics de Granollers

• 23 de setembre, Santa Tec!a, Festa Major petita de Sitges

• 2 d'octubre, XV Concurs de Cas­tells a Tarragona

• 13 de novembre, Sitges, Diada de la Colla (per concretar)

La Torre/1

L'assistencia als assajos, assignatura pendent

La manca de gent als assajos, continua sent un deis motius de principal preocupació de la Colla, ja que dificulta, per una ban­da, la posada en practica de peus i pinyes semblants a les que ens trobem a la plac;:a, i, per una altra, per­que impossibilita provar a altres persones que, ben segur, estan capacitades per a participar en 1I0cs clau del castell.

L'any passat, durant les dates previes a la Diada de la Colla, es va registrar I'assistencia més nombro­sa als assajos, amb una mitjana de 90 persones. Enguany, aquesta xifra no arriba als 60 caste­lIersjes, tot i que es pre­veu que incrementi durant aquest mes, quan s'acosti la Festa Major. Els respon­sables de la Colla confíen que el fet de traslladar els asnjos al Palau del Rei Moro -un espai amb una vida propia- permetra una assistencia major de gent.

La Colla en xifres Palmares de la Jove de Sitges durant 1993 ' Distribució de la Colla per edats i barris de Sitges

Aviat fara un any que la Colla Jove de manera, els somnis i il·lusions de molts sit­Castellers de Sitges es va estrenar a plac;:a. getans. Fem un petit repas estadistic al L'lstr:buclC' Der jomelll Va ser per a la Festa Major de I'any passat, que va ser la temporada del 93: des de l4.:J quan el nostre poble tornava a tenir colla Sant Bartomeu ("que de Sitges n'es patrá") castellera i es materialitzaven, d'aquesta fins la Purissima, a Castelldefels.

DSl.ílbuc¡ó . er edats (9¿;j

1~ -20 2<4.5

CASTELLS I ~.... 1993

Actuació Dala p/4 4/6 316 3/6 s 2/6 piS 4/7 317

Sitges, Festa Majar 23·8 20 O

Sitges, Festa Majar 24-8 3D O O i

Terrassa, Emili Miró 5-9 20 O O

Sitges, Santa Tecla 26-9 O O O C i

Diada de la Colla 7·11 C O O i C 2i

Gelida 14·11 3D O O C

Castelldefels 8-12 3D 1C

O O D i

TOTAL 14D 4D 4D 3D 3D 1 i 2C 3i 2C lC 1 i

1 i

D: Descarregat. C: Carregat. i: Intent, s: Per sota