la terra: una aproximació al coneixement del nostre planeta

La terraMaterial de lalumne

LA TERRA: UNA APROXIMACI AL CONEIXEMENT DEL NOSTRE PLANETA

Introducci

Les activitats que et proposem a continuaci tofereixen loportunitat de treballar la unitat didctica La Terra, el nostre planeta de 1r dESO. Estan agrupades en tres apartats: latmosfera, la hidrosfera i la geosfera. En cada apartat trobars alguns continguts conceptuals juntament amb activitats molt diverses.

Amb elles volem estimular la teva curiositat per exemple relacionant els continguts terics amb alguns fets coneguts o quotidians. A partir dalgunes delles podrs establir aplicacions cientfiques.

Daltres pretenen una reflexi sobre actituds i comportaments la conseqncia dels quals ocasiona alguns dels problemes ms rellevants actualment.

Et proposem treballar a vegades en grup i en altres moments individualment.

Hi ha activitats que pots fer a casa. Daltres les realitzars a laula o al laboratori. Haurs de cercar informaci, interpretar-la, treure conclusions i exposar-les de diferents formes: oral, escrita, en forma de grfiques, de taules, murals...

Fent les feines proposades es facilita ladquisici dun llenguatge cientfic que seria el que hauries dutilitzar amb propietat en qualsevol tipus de comunicaci. L adquisici daquest llenguatge te facilitar fer lectures comprensives de textos com els que et proposem. En aquestes lectures trobars exemples de la relaci que pots establir amb daltres rees del coneixement.

Hi ha, com veurs, tot un ventall de possibilitats perqu treballis al teu ritme, comenant per les activitats ms senzilles i anar pujant en funci de la seva complexitat.

De tant en tant et proposem activitats davaluaci perqu tu mateix controlis el teu procs daprenentatge.

Seria molt gratificant per tu, i tamb per a nosaltres, que, a mesura que vas avanant en el desenvolupament de la unitat, arribessis a ser capa daplicar tot all que has aprs a noves situacions i a trobar per tu sol solucions.

2. LATMOSFERA TERRESTRE

QESTIONARI INICIAL

A1 Un viatge a lespai...

Segurament has vist fotografies o reportatges sobre els viatges cap a lespai exterior fora del planeta terra. Intenta fer memria i respon:

Com van vestits els astronautes o cosmonautes? quina indumentria porten?

Si haguessis de fabricar una astronau o llanadora espacial, qu creus que hauries de tenir en compte per a sortir fora de latmosfera?

Si anem a la lluna o a un altre planeta hi hauria la mateixa temperatura que a la Terra? hi plouria? els possibles organismes podrien volar?, caurien les coses cap avall?

Amb el grup classe, escriurem a la pissarra i cadasc a la seva llibreta, les qestions anteriors i les respostes que surtin.

A2 Fem una mica dhistria...

Anaxmenes, (585-524 aC), era un pensador grec de lescola naturista de Milet.

Anaxmenes pensava que lorigen de totes les coses s laire o vapor... Segons Anaxmenes, laire s lorigen de la terra, laire i el foc,,,,

El mn de Sofia de Jostein Gaarder

De qu creus que est fet laire?

Ests dacord amb lafirmaci dAnaxmenes? Argumenta la teva resposta

QU S LATMOSFERA TERRESTRE?

Latmosfera s una capa gasosa que envolta la Terra. Arriba fins a una alada de 1000 km i est formada per una barreja de gasos que en diem aire i tot i que no el veiem, el podem notar .

Aquesta capa de gasos es mant sobre la Terra degut a la fora de la gravetat del nostre planeta.

La pressi atmosfrica s la fora que fa el pes daquest aire sobre la superfcie terrestre. Al nivell del mar aquesta pressi s de 1 atm. o 1013hPa i disminueix a mesura que pugem daltitud perqu cada vegada tenim menys pes daire al damunt. La pressi atmosfrica es transmet per laire i actua en totes direccions.

Anem al laboratori

A3 Laire pesa ...

Connectem un matrs (millor de kitasato) a la trompa daigua, intercalant una clau de pas.

Desprs dun parell de minuts en els que la trompa haur tret una part de laire del matrs, tanquem la clau, la desconnectem de la trompa i pesem el matrs amb la clau tancada en una bscula que apreci els dg.

Obrim la clau deixant entrar aire al matrs i tornem a pesar.

Hi ha diferncies en el pes? Per qu?

Anem al laboratori

A4 Lexperiment de Torricelli ( el far el professor)

Es tracta de repetir lexperiment que va fer en Torricelli en el segle XVII

Cal anar en compte:

-que fent servir un tub estret caldr menys quantitat de mercuri

-posar un recipient per recollir el mercuri que es pot vessar

-si en el tub queda alguna bombolla daire el resultat no ser exacte

-el mercuri pesa molt, per girar el tub es pot fer amb un suport

Aquest experiment demostra que:

Pressi atmosfrica = Pressi duna columna de 76 cm de mercuri

s el mateix que dir 760 mm de mercuri ( Hg) , o amb altres unitats sn 1013 Hectopascals(HPa), o 1013 milibars (mb) o b 1,033 Kp/cm2 que equivaldria a 1kg sobre cada cm2 de superfcie.

Explica com sha fet lexperiment i les conclusions a qu arribem

Calcula...

Amb un regle mesura aproximadament la superfcie de la teva m en cm2: .....

Calcula en Kp la fora que fa la pressi atmosfrica sobre la teva m:

Com s que no la notes?

Representaci grfica

A5 Lobjectiu daquesta representaci es veure com varia la pressi i la temperatura amb laltura.

En la taula hi ha les dades de la pressi atmosfrica de laire als primers 16000m daltura de latmosfera.

Representa grficament en un grfic com el de la figura, la variaci de la pressi respecte laltura i la variaci de la densitat respecte laltura.

Fes servir colors diferents per cada grfica.

altura (m)

densitat de laire (g/l)

pressi (atmosferes)

0

1,22

1,00

2000

1,00

0,78

4000

0,82

0,61

6000

0,66

0,47

8000

0,53

0,35

10000

0,41

0,26

12000

0,31

0,19

16000

0,17

0,10

densitat de laire (g/L)

Pressi atmosfrica (atm)

Altura (metres)

Respon...

Quina relaci hi ha entre la densitat i laltura? i entre la pressi i laltura?

Quina conclusi en pots treure?

A6 Pensem una mica,...

Quan deixes anar un objecte amb la ma, cau cap al terra. Ho podries relacionar amb el fet de que latmosfera est sobre la terra i no sescapa?

Mira els mapes del temps que apareixen en la informaci meteorolgica que donen els medis de comunicaci ,fixat amb els nmeros i unitats que surten quan parlen de la pressi atmosfrica. Escriu-ne alguns.

On creus que la pressi atmosfrica ser ms elevada: a nivell del mar, al Pirineus o a lEverest? Per qu?

Per que s tapen les orelles quan puges una muntanya?

Si vas dexcursi, et costa ms caminar per lalta muntanya que arrant de costa. A qu et sembla que s degut? T alguna relaci amb aix el fet de que els alpinistes de vegades porten bombolles daire comprimit?

DE QU EST FET LAIRE DE LATMOSFERA?

La seva composici actual s el resultat de les descrregues elctriques, de les reaccions entre la radiaci solar i gasos, lactivitat volcnica, activitats dels ssers vius,...

Laire s una barreja de gasos: nitrogen, oxigen, dixid de carboni,...s ms del vapor daire que hi est en una proporci variable en funci de les condicions meteorolgiques. Tamb hi ha altres components com els gasos nobles (arg, cript, ne, heli), hidrogen i oz.

Pot haver-hi partcules slides en suspensi: pols, arena del desert, fum, cendres volcniques, sals marines,...

El Nitrogen, s el component ms abundant (el 78% en volum de laire sec).

s un gas que li costa reaccionar amb altres substncies i per aix es fa servir per omplir dipsits buits de petrolers, per conservar aliments,...

LOxigen s el segon component de laire en abundncia ( un 21% en volum de laire sec). s un gas que s necessari per a la respiraci dels ssers vius i es forma durant la fotosntesi.

Loxigen interv en les combustions i oxidacions.

El Dixid de Carboni es troba en poca proporci a lAtmosfera (0,03%).

Es un gas que expulsem en la respiraci i al cremar combustibles fssils (carb. petroli i derivats). s un gas necessari per fer la fotosntesi.

Hi ha altres gasos com larg (0,934%), que s molt estable i gaireb no reacciona.

Loz s un gas txic a les capes baixes de latmosfera per beneficis a les capes altes perqu fa de filtre dalgunes radiacions perjudicials del sol.

Interpreta un grfic,...

A7 La compocisi de latmosfera es pot representar ...

En aquest diagrama de sectors est representat la composici de latmosfera (en % ). Identifica a quin gas correspon a cada sector.

78%

21%

1%

A8 Laire que respirem...

Fent una anlisi de laire inspirat i expirat, shan obtingut els segents resultats:

aire inspirat (%)

aire expirat (%)

oxigen

21

16

nitrogen

78

78

dixid de carboni

0,03

4,03

altres gasos

0,97

0,97

vapor daigua

variable

saturat

Segons les dades de la taula anterior, fes una hiptesi dels gasos que intervenen en la respiraci dels ssers vius.

A9 Qu hi ha dins laula ?

Medeix la teva aula: llarg: .... m , ampla: .....m i alt: ....m .

Calcula el volum: V= ..... x ..... x ...... = ........ m3.Si laire est format un 78% de nitrogen i un 21% doxigen, calcula la quantitat de nitrogen i oxigen que hi ha dins laula.

Si estigueuseus tots els alumnes dins laula durant tot el mat i aquesta estes tancada hermticament , com canviaria la composici de laire? (tingues en compte les dades de lexercici anterior)

A10 I les plantes qu fan agafen o deixen anar gasos?

Les plantes ,com tots els ssers vius, respiren. Les plantes verdes a ms fan la fotosntesi, s a dir agafen dixid de carboni lincorporen a les seves estructures i deixen anar oxigen.

Dibuixa una fulla i indica amb diferents colors les fletxes i noms dels gasos que intervenen en la respiraci i en la fotosntesi.

A11 Pensem una mica...

A lAtmosfera hi ha vapor daigua, digues don pot venir aquesta aigua.

Per qu al parlar de la composici de lAtmosfera de vegades no se sol tenir en compte el vapor daigua?

Amb quin component de latmosfera reacciona el ferro quan soxida o rovella?

A lespai fora de latmosfera, hi ha oxigen?. Com ho fan doncs els coets per cremar el combustible quan viatgen per lespai?

Experimenta a casa

A12 Lespelma sapaga

Agafa una espelma i lencens . En aquest moment sest donant una reacci de combusti. Posa a sobre lespelma un got de cap per avall.

Qu passa? Com ho expliques?

Repeteix lexperiment per amb un pot de vidre ms gran.

Com interpretes la diferncia amb lexperiment anterior?

En una llar de foc, entre altres estris, hi sol haver un ventall o manxa. Explica el per qu.

Anem al laboratori

A13 Separaci de loxigen de laire fent servir ferro

Amb ajuda duna vareta de vidre introdueix una mica de llana de ferro o llana dacer, prviament mollada, en el fons dun tub dassaig gran, o duna proveta, de manera que shi aguanti si invertim el tub o proveta.

Colloca el tub invertit sobre un vas en aigua . Procura que laigua no hi entri, ja que el tub est ple daire.

El ferro, sobretot si est moll, reacciona amb loxigen de laire convertint-se en rovell. Aquesta reacci s molt lenta, per aix ho deixarem aix un parell de dies.

Al cap duns dies observem el tub .

Sha rovellat el ferro?

Sha redut el volum daire del tub?

En quant sha redut aproximadament?

A qu creus que s degut?

Qu deu ser laire que queda al tub?

Sense treure el tub de laigua tapa-li la boca amb un trosset de paper moll. Desprs dna-li la volta i treu-lo de laigua.

Encn una estelleta i fica lextrem encs dins el tub.

Qu passa?

A qu creus que s degut?

Repeteix lexperiment de lestelleta amb un tub ple daire normal. Hi ha alguna diferncia?

ESTRUCTURA DE LATMOSFERA

Latmosfera t diferent temperatura, densitat i composici a mesura que ens allunyem de la Terra, i per aix podem distingir unes capes amb caracterstiques diferents:

La troposfera est en contacte amb la Terra i va fins a 9 km als pols i 16 a lequador. Degut al pes cont el 75% de la massa total de latmosfera i shi concentra gaireb tot el vapor daigua ; s per aix que s on es donen els fenmens meteorolgics: nvols, vent, pluja,.... La temperatura baixa fins a un 70C en el lmit superior.

La estratosfera sanomena aix perqu els gasos estan fent capes o estrats. Arriba fins als 50 km daltura i la temperatura puja fins a 0C en el lmit superior.

Entre els 25 i els 35 km, hi ha una proporci de oz que forma lanomenada capa doz que filtra part de les radiacions ultraviolades del sol.

Tamb s a lestratosfera on es destrueixen part dels meteorits que arriben a la terra.

La mesosfera arriba fins a una altitud de 80 km. La temperatura disminueix fins els 90C al lmit superior de la capa.

La termosfera o ionosfera, sestn fins a uns 500 km daltitud i la temperatura pot arribar al 1500 a 2000 C .

Cont toms carregats elctricament anomenats ions que es formen degut a la captaci de radiaci dalta energia que prov dels sol.

En aquesta capa es reflecteixen algunes ones de rdio i TV, i fa possible les comunicacions a grans distncies.

La exosfera sestn des de els 500 km fins al lmit a partir del qual ja no hi ha aire; aquest lmit sol ser als 1000 km on ja no es detecten partcules daire. La temperatura en aquesta capa no varia

Representaci grfica

A14 Representaci de les capes de lAtmosfera en un paper quadriculat

Dibuixa una lnia horitzontal a la base del full; representar la superfcie terrestre (ser els 0 metres daltura)

Dibuixa una lnia vertical a lesquerre del full; representar laltitud (en km)

Tria lescala que et sembla ms adequada tenint en compte els 800-1000 km de gruix de latmosfera.

Dibuixa una lnia horitzontal on acaba o comena una capa.

Posa el nom a cada capa i escriu dins el gruix de cada capa alguna caracterstica.

PER A QU SERVEIX LAIRE?

1. Regula la temperatura de la Terra, s a dir, fa que la diferncies de temperatura entre el dia i la nit, zones de sol i ombra, no siguin gaire grans. Aix ho aconsegueix mitjanant el desplaament de masses daire i al contingut de vapor daigua que emmagatzema lescalfor.

Exemple: la lluna, que no t atmosfera, la temperatura al sol s de 127C i de 173C a lombra.

2. Efecte hivernacle.

Els gasos que cont laire: dixid de carboni, vapor daigua, sn anomenats gasos hivernacle perqu retenen part de lenergia calorfica dels rajos del sol.

3. Fa de filtre de determinades radiacions que sn perjudicials pels ssers vius. Noms el 47% de la radiaci que arriba a la part alta de latmosfera, arriba a la superfcie terrestre i una part de la radiaci s absorbida pel components de latmosfera.

Tamb protegeix de la caiguda de meteorits que en contacte amb latmosfera sescalfen, es cremen i es polvoritzen ( sn els estels fugaos).

4. Modela la superfcie terrestre .

Els gasos de latmosfera i els canvis de temperatura intervenen en la meteoritzaci.

El vent actua dagent geolgic i interv en la erosi, transport i sedimentaci.

5. Responsable dels fenmens meteorolgics.

6. Imprescindible pels ssers vius, ja que cont loxigen necessari per a la respiraci i el dixid de carboni per a la fotosntesi.

7. s el medi on es transmeten les ones sonores.

8. Laire permet el vol dalguns organismes.

A15 Pensem una mica ...

A la lluna hi pot haver una diferncia de temperatura de 127C a 173C entre el sol i lombra. A la Terra hi ha tanta diferncia? Per qu?

Lefecte hivernacle ser major o menor amb presncia de nvols?

A la pellcula de La guerra de las galxies, se sent una explosi a lespai interplanetari. Creus que es podria sentir una explosi a lespai interplanetari? Per qu?

Podrien volar els ocells a la lluna?

Els animals podrien viure sense aire? i les plantes? Justifica-ho.

A16 Busca informaci...

Quan hi ha tempesta es produeixen llamps, llampecs i trons.

Busca informaci i contesta les segents preguntes:

Quina diferncia hi ha entre un llamp i un llampec?

Qu s un tro? com s que se sol sentir ms tard que no pas el llamp o llampec?

Creus que una nau que ests fora de latmosfera podria sentir el tro?

LA CONTAMINACI ATMOSFRICA:

la pluja cida

La capa doz

lefecte hivernacle

la boira fotoqumica

A17 En primer lloc entre tots intentarem buscar la definici ms adequada del que sentn per contaminaci i escriurem la definici al quadern.

Treball en grup, treball cooperatiu

A18 Cada grup haur de buscar informaci dun dels problemes medi ambiental de latmosfera, cada membre dels grup buscar informaci dun dels segents apartats:

de quin problema es tracta?

qu lorigina, quina s la causa?

quins efectes t?

com es pot evitar?

Amb les dades que shauran recollit shaur de completar la taula del problema ambiental que el grup ha treballat.

Un membre de cada grup ( per sorteig) haur dexplicar a la resta de la classe els diferents apartats del problema ambiental que el seu grup ha treballat ; els companys dels altres grups hauran dagafar apunts per poder completar tota la taula.

Savaluar tant lexposici oral de cada grup com el full de la taula que shaur lliurar individualment.

problema medi ambiental

en qu consisteix el problema?

quines sn les fonts de contaminaci?

quins efectes t?

com es pot evitar?

la pluja cida

disminuci de la capa doz

efecte hivernacle

boira fotoqumica

Experimenta a casa

A19 Una substncia cida fa malb les coses?

La llimona o el vinagre sn cids.

Agafa un tros de marbre i tira- hi unes gotes de llimona o vinagre.

Qu passa?

Relaciona-ho amb la pluja cida.

Anem al laboratori

A20 Els fums no sn gasos

Treballem en grup

Disposes dun tub de vidre, de dimensions semblants a un tub dassaig, per obert pels dos costats. Introdueix-li cot fluix, que ha dactuar com a filtre; cal doncs que tapi b el tub per sense que quedi massa apretat.

Munta el tub com indica la figura, amb un tap travessat per un tubet de vidre, i connectal a la trompa daigua per a que aspiri aire a travs del cot

Amb la trompa donada, acosta el tub i mantn-li fins que acabi, un cigarret encs, de manera que el fum sigui completament aspirat pel tub.

Com queda el cot fluix?

Qu creus que demostra aquest experiment respecte el fum?

Qu ens suggereix aquest article?

A21 Una atmosfera alterada

Dena que lsser hum va comenar a utilitzar el foc, es va iniciar lalteraci de la composici de latmosfera.

Per contaminaci atmosfrica entenem la introducci a latmosfera de substncies alienes, com els xids de nitrogen, el dixid de sofre, etc., i laugment de la concentraci de certs components atmosfrics, com el dixid de carboni, o laugment daltres, com loz.

Aquesta contaminaci pot ser dorigen natural, com la provocada pels gasos dorigen volcnic, la que aixeca el vent, etc., o b provocada per les activitats humanes, com ara les industrials, les domstiques, les derivades del trnsit de vehicles, etc.

Latmosfera ha estat i s el gran abocador on van a parar, sense discriminaci, totes les deixalles gasoses o en forma de partcules fines produdes en nombrosos processos.

El funcionament de latmosfera s molt complicat i mal conegut, ja que les reaccions que es produeixen al seu interior sn de difcil reproducci al laboratori. Un cop els contaminants hi han entrat, sn susceptibles de processos fsics, qumics i fotoqumics. Latmosfera es comporta com un gran reactor qumic en el qual els materials inerts i reactius sn barrejats, transformats i transportats. Fins i tot la substncia qumica ms estable pot ser modificada.

La contaminaci atmosfrica pot produir els seus efectes a zones molt allunyades de la font dorigen. Aix, la contaminaci provocada per laccident de la central nuclear de Txernbil (Ucrana) lany 1986, la contaminaci per monxid de carboni que perjudica bona part de lhemisferi Nord, la reducci de la capa doz, etc., sn problemes que afecten grans zones del planeta o fins i tot la totalitat.

PROJECTE GAIA 8 Planeta blau, planeta viu

La contaminaci, per no solament t efectes negatius en els ecosistemes i els organismes continentals, sin que tamb arriba als organismes aqutics a travs dels canvis en la composici de les aiges.

Breu resum de larticle

Explica el contingut de larticle, intenta no utilitzar ms de 100 paraules, i, recalca en negreta les idees ms importants.

Inquietuds que et desperta larticle

A continuaci escriu alguns dubtes o qestions que voldries saber, a partit de la lectura de larticle. No plantegis ms de cinc qestions, ja que desprs les posarem en com.

.

Qestionari, activitats de reestructuraci

En aquesta activitat et proposem que contestis aquest qestionari relacionat amb larticle:

En larticle es diu que lalteraci de la composici de latmosfera es va iniciar quan lsser hum va comenar a utilitzar el foc. Quina relaci hi veus entre els dos fets?

Qu vol dir contaminaci atmosfrica?

Anomena una causa natural que provoqui contaminaci atmosfrica.

Anomena algun tipus de gas que expulsin els volcans en erupci.

Anomena una causa no natural de contaminaci atmosfrica.

Quins gasos formen part de latmosfera? Anomenan algun que estigui augmentant i altre que estigui disminuint.

A larticle, es comenta que un cop han entrat els contaminants, aquests sn susceptibles de processos fsics, qumics i fotoqumics. Quina diferncia hi ha entre un procs qumic i un de fsic? Posan un exemple.

Qu s una central nuclear?

Havies sentit a parlar de laccident de la central nuclear de Txernbil?, en cas afirmatiu explica algun dels seus efectes.

Posa un exemple decosistema aqutic, i un altre de terrestre.

De quina manera pot repercutir els canvis atmosfrics en els ecosistemes aqutics?

Reestructuraci del teu resum inicial

Llegeix el resum inicial que has fet de larticle i com a tasca a casa, torna a fer-ho, aquest cop intentant utilitzar una terminologia ms cientfica.

Posada en com de les inquietuds dels alumnes

En aquesta activitat els alumnes exposaran aquelles qestions que han plantejat en lactivitat que parlava de les inquietuds ,intentant no repetir aquelles que hagin estat formulades algun cop; a partir daquest qestionari, el professor/a far una breu explicaci o reflexi sobre la contaminaci atmosfrica, tot intentant relacionar-ho amb aquells aspectes que sobre latmosfera ja coneixen els alumnes.

Vocabulari

Fes una breu definici daquestes paraules o expressions:

Atmosfera

Contaminaci

Abocador

Susceptible

Fotoqumic

Reactor

Estable

Inert

xid

Ecosistema

Oz

Dixid de Carboni

A22 Interpreta la taula

La taula segent mostra el nombre de vegades que - a causa dels elevats nivells atmosfrics doz- sha superat el llindar de protecci de la salut en diversos pobles i ciutats de Catalunya, i la concentraci mxima assolida en episodis dalta concentraci fins lany 1998. (Les dades estan extretes del llibre, cincies de la Terra i del medi ambient de Teide).

Localitat

Concentraci mxima assolida (mg/m3)

Nombre de situacions en qu sha superat el llindar de protecci a la salut

Alcover (Alt Camp)

232

4

Constant (Tarragona)

200

3

Perafort (tarragons)

200

3

Reus (Baix Camp)

204

3

Tarragona (Tarragons)

229

6

Badalona (Barcelons)

257

4

Igualada (Anoia)

219

6

Manlleu (Osona)

242

9

Manresa (Bages)

200

7

Martorell (baix Llobregat)

253

10

Matar (Maresme)

236

6

Montcada i Reixac (Valls Occidental)

239

8

S. Adri (Barcelons)

207

4

S. Celoni (Valls Oriental)

200

3

Sta. Maria de Palautordera (Valls Oriental)

195

6

Veciana (Anoia)

239

11

Vic (Osona)

222

13

Com afecta loz la salut de les persones?

Segons les dades de la taula superior, quin poble o ciutat de Catalunya pateix ms sovint episodis de contaminaci per oz? Quin s el nivell mxim doz mesurat en alguna localitat catalana?

Situa en un mapa de Catalunya les comarques que mostren nivells ms elevats doz a laire dels seus pobles o ciutats. Utilitza diferents colors per diferenciar la intensitat daquest gas en les diferents comarques.

Creus que hi ha alguna comarca que sha de vigilar especialment? Per qu?

Anomena algunes causes que provoquen elevats nivells doz a les capes baixes de latmosfera.

A23 ACTIVITATS DE REFOR

Completa:

LAtmosfera terrestre s ......................

El pes de laire sobre la superfcie terrestre sanomena ................................

Anomena les capes de latmosfera que travessa un coet que surt de la terra.

Pinta amb tres colors diferents els components de laire i la proporci en qu hi sn presents

Quins sn els components majoritaris de laire? i els minoritaris?

Quina s l activitat que fan els ssers vius que pot fer augmentar la quantitat doxigen que hi ha a lAtmosfera? I quina funci la pot fer disminuir?

La composici de laire s la mateixa al camp que a una gran ciutat?

A24 ACTIVITATS DAMPLIACI

Qu passaria si augmentssim o disminussim drsticament el dixid de carboni de latmosfera?

Llegeix el text i respon les preguntes

Levoluci de lAtmosfera

La composici de latmosfera no ha estat pas sempre com la que hi ha actualment. Desprs de formar-se la Terra, latmosfera primitiva estava formada principalment per dixid de carboni, amonac, met, hidrogen, vapor daigua i altres gasos.

Desprs van aparixer els primers organismes fotosinttics que van comenar a generar oxigen i per tant aquest gas va aparixer a aquella atmosfera com un contaminant que va anar augmentant.

Van aparixer els vegetals i organismes capaos de viure en presncia doxigen ja que lla quantitat daquest gas a latmosfera va anar augmentant i en canvi va anar disminuint la presncia dels altres gasos.

Fa uns 200 milions danys els nivells es mantenen, tot i que desprs del desenvolupament industrial hi ha a latmosfera compostos contaminants com els xids de nitrogen, xids de sofre, hidrocarburs, CFC,... que sn perjudicials per la salut i el medi ambient

Quins components hi havia a latmosfera primitiva? i la actual?

Quin s el procs que van comenar a fer els ssers vius i que va ser clau en el canvi de la composici de latmosfera?

Creus que la composici de latmosfera del futur pot canviar?

Si la composici de laire sempre s ms o menys la mateixa, per qu el cel canvia de color?

Qu sn i a qu sn degudes les aurores boreals i els miratges?

A25 ACTIVITATS DE SNTESI

Completa el segent esquema sobre latmosfera:

- composici:

- estructura en capes:

- Funcions

contaminants

- Contaminaci fonts de contaminaci

efectes

Tot el grup classe intentarem contestar les respostes a les preguntes que es van fer per introduir el tema.

A26 Autoavaluaci

Respon les segents preguntes:

1. Latmosfera s

una petita part de la terra

loxigen de laire

envoltura gasosa que envolta la terra

2. Laire s :

una substncia simple

una mescla de substncies

no s res

3. El gas ms abundant a latmosfera s:

el nitrogen

loxigen

el dixid de carboni

4. Loxigen serveix

per respirar els animals

per respirar les plantes

per respirar els ssers vius

5. Lincrement de dixid de carboni a lAtmosfera,

provoca un trencament de la capa doz

lefecte hivernacle a la terra

que les plantes creixin ms

6. La capa de la terra on es donen fenomen meteorolgics s

la troposfera

la mesosfera

l estratosfera

Respon ...

puc explicar...

si

?

no

qu s latmosfera

composici de laire

les capes que t latmosfera

les funcions de latmosfera

els problemes de contaminaci de latmosfera

3. LA HIDROSFERA

s el conjunt de les aiges presents al nostre planeta en els tres estats fsics. Ocupa diferents compartiments entre el quals hi ha un flux.

Gaireb tres quartes parts de la superfcie de la Terra estan cobertes per aigua. No obstant aix diguem que laigua s un b escs.

Hi ha diferents tipus daigua segons el seu contingut en sals, la seva localitzaci, el seu tractament...

s el medi en el qual va aparixer la vida i s imprescindible per als ssers vius.

Lespcie humana la utilitza en diverses formes contaminant-la. Cal posar els mitjans per sensibilitzar la poblaci de la necessitat de disminuir la seva contaminaci.

Hi ha malalties que es relacionen amb laigua directament o indirectament. Cal tractar les aiges per evitar aquestes malalties.

A27 QUESTIONARI INICIAL

Em recordo?

On es troba laigua ?

En quins estats es pot trobar?

Com es passa dun estat a un altre?

On podem localitzar laigua al nostre planeta?

Quines diferncies hi ha entre laigua de mar i laigua dun riu?

Pensem una mica...

Qu passaria si a la teva ciutat no arribs aigua?

I a la teva comarca?

Pots viure sense aigua?

I els animals, o els vegetals, poden viure sense aigua?

A28 DISTRIBUCI DE LAIGUA AL NOSTRE PLANETA

En aquesta taula hi ha les quantitats daigua expressades en milions de quilmetres cbics.

DISTRIBUCI

QUANTITAT DAIGUA

en milions de quilmetres cbics

%

Oceans i mars

1322

Glaceres

292

Aiges subterrnies

84

Rius i llacs

02

Atmosfera

001

Total

13599

Pensem, relacionem, calculem, representem...

Troba les diferncies entre laigua de les diferents localitzacions.

Hi ha alguna relaci entre aquestes localitzacions de laigua? Representa-la.

Calculeu la proporci de les diferents localitzacions de laigua i feu un grfic.

Quina quantitat daigua dola hi ha?

Quina s laigua dola ms fcilment utilitzable?

Per qu es diu que laigua s un b escs?

A29 SALS A LAIGUA DEL MAR

Aquest grfic mostra les sals dissoltes, en g per litre, que hi ha a laigua del mar.

0

5

10

15

20

25

clorur de sodi

altres


Quins sn els compostos presents?

Quin s el ms abundant?

Quants grams de sal comuna cont un litre daquesta aigua?

En total, quants grams de sals cont un litre de laigua analitzada al grfic?

Don procedeixen aquestes sals?

Imaginat una gran gota daigua de mar. Si representessis per boletes dun color diferent cadascuna de les sals, quina quantitat de boletes de cada color dibuixaries dins la gota daigua?. Fes una representaci.

Anem al laboratori

A30 LA DURESA DE LAIGUA

Investigarem la duresa de laigua deguda al seu contingut en sals de calci. Les aiges dures fan poca escuma amb els sabons. Les aiges blanes fan molta escuma amb el sab.

Necessitem

vas de precipitats

tubs dassaig

comptagotes

vareta de vidre

aigua destillada

sab

proveta

mostres daigua diferent (de riu, de laixeta, bullida, de mar, destillada ...)

Procediment

Prepareu una dissoluci de sab al vas de precipitats amb aigua destillada.

Dissoleu b amb la vareta.

Poseu uns 5 ml de cada mostra daigua en un tub dassaig.

Amb el comptagotes afegiu 5 gotes de dissoluci de sab a cada tub i sacsegeu-los b. A continuaci, aneu afegint de gota a gota, la soluci de sab a cadascun dels tubs i sacsegeu desprs de cada gota. (Es forma escuma al comenament per desapareix de seguida). Sha de posar el nombre de gotes suficient perqu lescuma sigui persistent almenys 30 segons. Compteu el nombre de gotes que heu necessitat per a cada mostra i anoteu la quantitat de gotes en una taula.

RESULTATS

TIPUS DAIGUA

NOMBRE DE GOTES

De riu

De mar (*)

De laixeta

Bullida

Destillada

(*)Es pot preparar diluint 33 g de sal de cuina en un litre daigua de laixeta.

Pensem, relacionem...

Ordeneu les mostres daigua per ordre creixent de duresa.

Hi ha alguna relaci entre el nombre de gotes de sab afegides i el tipus daigua?

s el clorur de sodi responsable de la duresa de laigua?

Hi ha diferncia entre laigua bullida i laigua de laixeta? Per qu?

Recordes algun producte que faci referncia a la duresa de laigua?

Lectures

A31 Egipte i el Nil

La histria de lantic Egipte est totalment lligada al riu Nil, a la conca del qual es va desenvolupar una civilitzaci que perdur ms de tres mil anys. El Nil proporcionava terres frtils conreables grcies a les crescudes anuals del seu cabal que deixava, en la seva retirada, llims molt rics que afavorien lagricultura.

Tamb servia com a mitj de comunicaci i de transport de mercaderies. La dependncia del riu feia que una crescuda excessiva o massa petita afects la productivitat de les collites i produs perodes de fam i misria.

He llegit el text, lhe ents, el puc resumir i puc contestar aquestes preguntes:

Per qu el riu Nil afavoria lagricultura?

Quines altres activitats es realitzaven en relaci al riu?

Creus que actualment tenim menys dependncia de laigua?

A32 En altres rius...

El salm neix als rius, sobretot del nord dEuropa. (...) Desprs, de dos a sis anys, es transforma en salm argentat o smolts, que emigra al mar, on viu a zones profundes i s molt difcil de pescar. Salimenta de peixos i crustacis, sobretot duna espcie de gamba abissal atlntica que li confereix el tpic color rosat de la seva carn. Al cap duns dos o quatre anys de viure en el mar, tornen als rius (generalment al mateix on van nixer ) per reproduir-se. Els remunten saltant els obstacles que troben al seu pas (superen cascades de 4 metres dalada ) i durant aquest recorregut no mengen. (...)

Abans era una espcie abundant als rius del nord i nord-oest de la pennsula ibrica, per en lactualitat ha baixat molt el nombre de captures.(...) Les canalitzacions i la indstria hidroelctrica han perjudicat molt els salmons, i nha provocat una forta baixa de la producci. (...)La producci en piscifactories fa que hagi baixat molt el seu preu i que es trobin amb facilitat importats de Noruega o de Galcia. La carn s excellent i molt apreciada, amb poques espines i de gran valor nutritiu, ja que s rica en greix. (...)

Guia dels animals que es venen al mercat


En quins medis pot viure el salm?

Per qu tornen del mar als rius?

Quines dificultats troben als rius?

Coneixes alguna altra espcie que visqui al mar i als rius?

Saps de ms espcies que es cultivin a laigua? Posa exemples.

Quines espcies pots trobar als mercats procedents del mar?

I dels rius?

A33 El pou de gla: neveres antigues

Avui molts productes duen una etiqueta en qu sindica que cal consumir-los o conservar-los a una temperatura mnima determinada.(...)

Antigament, els mitjans per conservar i menjar determinats productes frescos eren molt limitats.(...) El gel o la neu noms sn propis de determinats indrets i dpoques concretes de lany. (...)

Els antics grecs ja aprofitaven la neu i el gla. A la Xina i a lndia construen pous de gla i amb lexpansi de lislam durant ledat mitjana Europa va aprendre. (...)

El gel deixa de ser un producte de luxe exclusiu de reis i nobles a partir del segle XVII, en qu sen popularitza el consum i es converteix en article de primera necessitat. Va nixer aix un negoci rendible que va donar feina a moltes empreses rurals. (...)

Els pous de gla neixen a partir dels pous de neu o poues, que eren cavitats naturals a cel obert on semmagatzemava la neu procedent de les glaceres. La neu es recollia, es premsava i saixafava dins del pou. El pou sallava i servia per guardar la neu que era consumida principalment a lestiu (...)


Quina s la ra per la qual la neu o el gla permeten la conservaci dels aliments?

Quins altres sistemes serveixen tamb per conservar els aliments?

Quina diferncia hi ha entre els pous de neu i els pous de gla?

Actualment, quines empreses relacionades directament amb laigua coneixes?

A34 Laigua i la salut

El primer aprofitament, del qual tenim coneixement, de les aiges termals de Caldes de Malavella correspon al Paleoltic Superior. En un moment comprs entre fa 30.000 i 10.000anys, lhome modern va realitzar successives acampades a tocar el petit rierol originat per les fonts de les aiges calentes del Puig de les nimes. Fruit de la cacera que realitzava pels voltants sn els ossos trencats i aprofitats que va deixar abandonats en aquest lloc (...) barrejats amb eines de pedra, de slex essencialment. (...)

Caldes de Malavella es va formar com a poblaci durant lpoca romana grcies a les seves aiges termals. Els romans tenien el costum de prendre banys termals, degut que la hidroterpia va agafar importncia en el camp de la medicina. Aquesta receptava en molts casos les aiges de les termes pel tractament de les malalties reumtiques i digestives. Daltra banda, els romans ja demostraven molta afecci als banys en general i a la higiene.

Les termes daiges salutferes eren llocs de tractament teraputic que sapartaven dels ambients de distracci i reuni de les termes ciutadanes. (...) Al Puig de les nimes es va construir una piscina gran i rectangular ( 790 x 455 m ), avui prcticament desapareguda, que formava part dun conjunt termal de ms amplitud. Aquesta piscina, que somplia de laigua del brollador del Puig, tenia poc ms dun metre de fondria. Tres esglaons, disposats per tot el permetre, permetien seure als usuaris per prendre cmodament el bany.(...)

La literatura mitolgica de la civilitzaci romana glosa el desenvolupament de les propietats mgiques i curatives de certs tipus daiges. (...) Linters per les aiges termals no es limit nicament a les deesses i als herois mitolgics romans. Alguns savis romans com Plini, dedicaren nombrosos estudis a lanlisi de les aiges. Aix assenyal les aluminoses per combatre la parlisi, les sulfurades contra els mals nerviosos, les acidulades, les salades, les nitroses, i les bitominoses.

CALDES DE MALAVELLA Manantial de Catalunya


Qu sn aiges termals?

Com soriginen?

Tenen totes les aiges termals les mateixes caracterstiques?

Quins llocs de Catalunya tenen aiges termals?

Es poden comercialitzar aquestes aiges?

Cerca informaci sobre els balnearis.

Pot laigua transmetre malalties? Per qu?

Posa algun exemple de malalties relacionades directa o indirectament amb laigua.

Treballem em equip

A35 PER A QU SERVEIX LAIGUA?

Objectiu: desenvolupar treball cooperatiu

Fer un llistat inicial individual de funcions i activitats on intervingui laigua.

Disposar-se els alumnes de dos en dos i comparar els seus llistats, ampliant-los.

Fer el mateix en grups de quatre.

Posar en com i completar cada alumne all que li falta.

A36 On sn els rius, embassaments i aqeductes?

Fent servir la pgina WEB del departament de medi ambient i habitatge. Situa en un mapa de Catalunya els principals rius, embassaments I aqeductes.

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp

A37 Pensem una mica...

Hi ha relaci entre la distribuci de la poblaci i la localitzaci de laigua?

Quins profits es treuen de la construcci dun embassament?

Coneixes efectes negatius dels embassaments?

On podem trobar aqeductes?

Qu sn els aqeductes?

A38 Pensem, relacionem, calculem, representem...a partir del CONSUM DAIGUA

Aquesta taula representa el consum daigua en el medi urb.

percentatge

finalitat

41 %

Funcionament de wters

37 %

Higiene personal

6 %

Rentar plats i preparar aliments

5 %

Beure

4 %

Rentar roba

3 %

Neteja

3 %

Rec (jardins... )

1 %

Rentar cotxes

Representa aquest consum en un grfic

A Europa es consumeix una mitjana de 200 litres per persona i dia. Quina quantitat daigua es dedicar a cada concepte?

Si la poblaci de Girona s duns 75.000 habitants, quants litres daigua es consumeixen en un dia? I en un mes? I en un any?

Com s laigua desprs de ser utilitzada?

Quines mesures proposes per estalviar aigua?

A39 QU HI HA EN UNA ETIQUETA DAIGUA

Porta una etiqueta daigua i extreu della tota la informaci possible.

Quantitat

Tipus daigua

Marca

Empresa

Contingut en sals

Envs de ...

Data de consum

Conservaci

Altres

Anem al laboratori

A40 HI HA AIGUA ALS SSERS VIUS?

Necessitem

Cpsules de Petri

Balana

Ganivet

Estufa de dessecaci

Xampinyons, enciam, carn, patata, fruita...

Procediment

Poseu cada mostra daliment en una part de la cpsula de Petri. Si sn fruites o mostres molt grans les podeu tallar.

Peseu cada cpsula amb laliment i anoteu els resultats en una taula.

Introduu les cpsules amb laliment a lestufa a una temperatura duns 60 graus.

Aneu pesant al llarg de uns dies i anotant la variaci de pes.

Resultats

Aliment

Pesada 1

Pesada 2

Pesada 3

Pesada 4

Pesada 5

Pesada 6


Com expliqueu aquests resultats?

Quina mostra ha perdut ms aigua?

Com sabreu que ja heu finalitzat lexperincia?

Per qu hem tallat les fruites?

Anem al laboratori

A41 la retenci daigua del sl

Necessitem

Tres embuts de vidre

Tres recipient de vidre

Proveta

Terra, sorra, argila

Paper de filtre

Procediment

Folreu tres embuts amb paper de filtre i poseu en un dells sorra, a laltre argila i a laltre terra en la mateixa quantitat aproximadament.

Poseu cada embut dins dun pot de vidre i aboqueu, a poc a poc, a cadascun la mateixa quantitat daigua.

Deixeu passar una estona i observeu la quantitat daigua que es va recollint en cada pot.


Expressa en una taula la quantitat daigua retinguda.

Ordeneu els materials segons la capacitat de retenir aigua.

Quin dels tres materials us sembla ms adient per plantar-hi vegetals? Per qu?

A42 RECULL DE PREMSA

Al llarg dun temps feu un seguiment de la premsa i recolliu els articles que facin referncia a laigua comentant el seu contingut. Aqu teniu un exemple:

Ara fa un any que des del Departament de Sanitat de la Generalitat es va alertar que laigua corrent de Ribes de Freser no complia amb la normativa europea a causa de lalt nivell darsnic que presentava. Tot i que aleshores lalcalde de Ribes va treure ferro a lassumpte i va dir que ho tindrien resolt en poc temps, un any desprs el problema encara no sha solucionat. (...)

LOMS, en uns estudis recents, va comprovar que un nivell darsnic alt a laigua potable pot perjudicar la salut.(...)

Fins ara laigua de Ribes provenia de dues captacions: una de la font dHormeu, que no tenia problemes darsnic, i laltra de la font de Llauner, que en tenia un alt nivell. La setmana passada, i a partir duna reuni amb lAgencia Catalana de lAigua, ja es van visitar cinc possibles indrets on poder captar aigua.(...)

Diari de Girona (28 juny 2004)


Quin problema presenta laigua corrent de Ribes de Freser?

Don provenen les aiges de Ribes?

Quines altres procedncies pot tenir laigua corrent?

Per quin procs ha de passar laigua per no provocar problemes de salut?

Qu s lOMS?

A43 LS DE LAIGUA

Pensem, relacionem...

En quins punts es produir contaminaci de laigua?

Quan es considera que laigua est contaminada?

On shaurien dinstallar potabilitzadores daigua?

I depuradores?

Quina diferncia hi ha entre depuraci de laigua i potabilitzaci de laigua?

Coneixes alguna planta potabilitzadora i/o depuradora?

Quines conseqncies pot tenir la contaminaci de laigua?

Quines mesures se tacudeixen per evitar o disminuir la contaminaci de les aiges ( continentals i de mars i oceans)?

Per contestar a les qestions anteriors pots consultar la pgina WEB segent:

http//www.xtec.es/~jplanas3/aigua/

Anem al laboratori

A44 la depuraci de laigua

Necessitem

Tres ampolles de plstic transparents

Gasa

Gomes elstiques

Sorra

Carb actiu

Cot fluix

Recipient de vidre (cristallitzador)

Aigua bruta

Tisores

Procediment

Talleu les ampolles amb cura per poder encaixar la seva part superior a mena dembuts.

Poseu una gasa al forat de lampolla i fixa-la amb una goma elstica.

Poseu en una ampolla sorra, en una altra carb actiu i en una altra cot fluix i encaixeu-les en aquest ordre: a dalt la que cont sorra, a continuaci la que cont carb actiu i a sota la que cont cot fluix.

Amb lajuda dun company i posant sota les ampolles el recipient de vidre, tireu laigua bruta en lampolla superior i observeu el que passa.

Interpretem el que ha passat ...

A45 Treballem en grups: confecci dun mural

Resumir en un mural alguna daquestes alternatives:

la informaci ms destacada del tema.

La contaminaci de les aiges.

A46 Debat sobre: la gesti de laigua, els transvasaments...

Fer grups de 4-5 alumnes.

Cada grup preparar argumentacions per defensar el seu punt de vista sobre el tema. Cal, per tant,

Fer una recerca bibliogrfica prvia

Elaborar un gui amb una introducci, desenvolupament i conclusions

Fer un assaig de lexposici verbal

Fer lexposici verbal per tots els membres del grup, repartint-se el temps i els continguts, o per un sol company.

Escoltar amb tot el respecte les exposicions dels altres grups.

Obrir un torn de paraules per intentar arribar a acords que es recolliran en un full o a la pissarra.

Activitats davaluaci

Puc contestar?

A47 Completeu:

A la Terra laigua es troba en estat ............................................................

El pas de slid a lquid es diu......................................

El pas de lquid a gas es diu .....................................

El pas de gas a lquid es diu ......................................

El pas de lquid a slid es diu.....................................

Per passar de slid a lquid i de lquid a gas laigua ha de guanyar...................

Per passar de gas a lquid i de lquid a slid laigua ha de perdre......................

Comprova el teu resultat consultant les activitats que trobarsen la segent pgina Web.

http://www.ambientech.org

A48 CICLE DE LAIGUA

Realitza les activitats referents al cicle de laigua que trobars en la pgina WEB


Respon

Don prov lenergia que mou el cicle de laigua?

Explica quina diferncia hi ha entre evaporaci i evapotranspiraci.

On creus que plou ms als continents o als oceans? Per qu?

Fes un esquema del cicle de laigua

A49 MAPA CONCEPTUAL

Amb la informaci que has recollit i consultant la pgina WEB segent: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/htmls/mp/index0a.htm realitza un mapa conceptual.

A50 AUTOAVALUACI

Puc explicar ...

s

?

no

Els estats de laigua

Els canvis destat de laigua

El cicle de laigua

Qu s la hidrosfera

Els diferents tipus daigua

La duresa de laigua

La relaci entre aigua potable i salut

La depuraci de laigua

La contaminaci de laigua

La dependncia de laigua

Mesures per disminuir la contaminaci de laigua

Activitats dampliaci

A51 Aiges diferents

Cercar informaci sobre aiges com

Aigua oxigenada

Aigua de roses

Aigua regia

Aigua pesant

Aigua de cal

Aigua destillada

......................

A52 Busca i amplia els teus coneixements sobre

LAIGUA COM A FONT DENERGIA

LA RELACI ENTRE ELS CORRENTS DAIGUA I EL CLIMA

LES GRANS CATSTROFES ECOLGIQUES

3. LA GEOSFERA

B. Estructura interna de la Terra.

Segons han pogut descobrir els cientfics, la Terra es va formar fa aproximadament 4.600 milions d'anys, conjuntament amb tot el Sistema Solar, grcies a l'acumulaci de gasos, pols i fragments slids que existien en aquesta zona de la nostra Galxia, la Via Lctia. En aquells moments el sistema solar era un remol de pols i gas el centre del qual, ms dens donaria lloc al Sol. Al llarg de milions danys, la pols es va anar condensant i va formar cossos cada vegada ms grans fins que es van convertir en roques de varis quilmetres de dimetre, els planetesimals. Aquest al xocar entre s, van formar els planetes.

En els primers moments de la seva formaci, la Terra estava intensament calenta. Un gran oce de magma, format per diversos materials, girava sota la superfcie. En aquest moments va tenir lloc un dels fenmens ms importants de la seva histria, la diferenciaci en capes.

A53 Activitat inicial

Contesta raonadament les segents preguntes:

1. Si poguessis desplaar-te cap a l'interior de la Terra, qu creus que passaria amb la temperatura?

2. Creus qu els materials que formen la Terra tenen tots la mateixa densitat (sn tots idntics)?

3. Suposo que has sentit parlar del llibre de Julio Verne, viatge al centre de la Terra, creus que s possible aquest viatge? Per qu?

4. Si els materials que formen el nostre planeta sn diferents, quins creus que es trobaren en el centre, els ms pesats o els menys pesats? Per qu?

A54 Interpreta

Aquest dibuix va ser fet pel jesuta Athanasius Kircher per a la seva obra Mundus Subterraneus l'any 1665. En ella hi dna la seva visi de l'interior de la Terra.

Fes una descripci daquesta imatge.

Dna la teva opini sobre la seva idea.

Respon al qestionari que trobars en la segent adrea d'Internet.

http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/webstionaris/marcoslaterra.htm

A55 En aquest tema et proposen fer un magnfic viatge a l'interior de la Terra.

s evident, que la millor manera de saber quines roques hi ha a l'interior de la Terra s fer un gran pou, aquest pous els anomenem sondeigs. Per tant, un sondeig s un forat de la Terra, fet amb una perforadora de matria molt dura que desgasta la roca girant contra ella i esmicolant-la. La perforadora, semblant a les que es fan servir per fer els tnels, gira i colpeja mitjanant la fora d'un motor, el qual est connectat per una srie de tubs, que s'empalmen enroscant-se. De totes maneres, en un gran sondeig, a partir dels vuit quilmetres de profunditat es multipliquen els problemes tcnics.

El sondeig ms profund del mn fins l'any 1987 s'estava fent al nord de la Uni Sovitica ( avui, Rssia), a la pennsula de Kola i s'havia iniciat al 1970; la seva profunditat, el 1985, havia arribat a atnyer 12 quilmetres dels 15 previstos. Val a dir, per, que l'anterior fondria mxima no s'aconsegu arribar-hi per problemes tcnics i econmics l'exuni de repbliques sovitiques. Els principals problemes tcnics van ser: les elevades pressions I temperatures que feien intils els instruments electrnics; el pes de la perforadora i el seu fregament amb les parets que obligava a utilitzar motors gegantins, i els enderrocs del sondeig que dificultaven la presa de mostres.

En el "superpou" de Kola es van determinar les segents temperatures: 30C a 3 km de profunditat; 180C a 10 km i 230C als 12 km de fondria.

En el grfic segent podem observar com augmenta la temperatura amb la profunditat

0

50

100

150

200

250

3Km

10 Km

12 Km

profunditat

temperatura

Variaci de la T amb la profunditat en el superpou de la pennsula de Kola

Per una altre banda, en un sondeig que es va fer a l'illa de Gran Canria es va mesurar la temperatura de roques a diferents profunditats; els resultats obtinguts van ser els segents: a 0 km de profunditat 21,7 C, a 50 m de profunditat 23,6 C, a 100 m de profunditat 25,0 C, a 150 m de profunditat 26,8 C, a 200 m de profunditat 28,6 C, a 250 m de profunditat 30,1 C, a 300 m de profunditat 31,6 C, a 350 m de profunditat 33,2 C, a 400 m de profunditat 35,0 i a 450 m de profunditat 36,8 C.

Interpretem el grfic de la variaci de la T amb la profunditat en el superpou de la pennsula de Kola

Qu es representa en l'eix dabscisses?

I en el d'ordenades?

Qu passa amb la T a mesura que augmenta la profunditat?

Activitat

Amb les dades del sondeig de Kola, i, fent s de paper millimetrat confeccioneu un grfic cartesi; en l'eix d'abscisses indiqueu les fondries i en l'eix d'ordenades les temperatures.

Confeccioneu un segon grfic amb les dades del sondeig de Canries.

Definim com a "gradient geotrmic" el valor que correspon a l'augment de temperatura (en C) per cada 100 metres de fondria. Per terme mitj s de 3 C cada 100 m de profunditat.

Per Per saber com es calcula el gradient geotrmic observa el grfic anterior

Fent s d'aquest grfic determineu els gradients geotrmics de Gran Canria i de Kola.

El valor obtingut a partir del sondeig de Canries representa el valor mitj del gradient geotrmic.

Si aquest valor fos constant i sabent que el radi terrestre s de 6370 Km, quina seria la T del centre de la Terra.

Creus que s possible aquesta T. a l'interior de la Terra? Pensa que la superfcie del Sol est a 6.300 C.

Respon

A partir de la informaci obtinguda en les activitats anterior contesta el qestionari segent

Energia interna del nostre PlanetaExercici de respostes mltiples

Principio del formulario

1

El gradient geotrmic s:

Una relaci entre la temperatura i l'energia de la Terra

Una relaci entre la temperatura i la profunditat terrestre

Una forma de mesurar la profunditat de la Terra

Un tipus d' indstria trmica

2

El gradient geotrmic indica que:

La temperatura augmenta a l'interior de la Terra

La temperatura augmenta 33 C per metre de profunditat

La profunditat augmenta a linterior de la Terra

La temperatura augmenta 1 C cada 33 metres de profunditat

3

Si el gradient geotrmic s una relaci que indica 1 C cada 33 metres de profunditat: al centre de la Terra la T:

s menys de 200.000 C perqu la Terra s'est refredant

s menys de 200.000 C perqu aquesta relaci solo s correcta en l'escora del planeta

El centre de la Terra deu d'estar a una temperatura de uns 200.000 C, ja que el radi terrestre s de 6.370 km

Es major de 200.000 C perqu a l'interior de la Terra existeixen toms radioactius

4

L'energia interna de la Terra:

s infinita

Provoca la formaci de roques sedimentries

s la responsable de l'acci dels agents geolgics externs

Permet la formaci de muntanyes

Final del formulario

Anem al laboratori

A56 COM ES VA ORIGINAR LA TERRA?

En els primers moments de la histria de la Terra, es va alliberar una gran quantitat de calor, es coneix aquest procs com el gran succs trmic. Aix va facilitar la fusi parcial del planeta i la seva separaci per densitats, originant el nucli, el mantell i l'escora. Ara intentarem reproduir aquest procs.

Material

Vas de precipitat

Vaselina

Vainilla per fer gelat

Boletes de ferro o claus petits.

Procediement

1. Mesurarem amb molta cura amb una proveta 75 cc de vaselina, 50 cc de vainilla, 25 cc de boletes o claus petits de ferro i els collocarem en el vas de precipitats juntament amb uns trosses de suro.

2. Remenen molt i molt b fins que tots els components quedin homogniament distributs. Tindrem aix un model del nostre planeta en el moment en que s'est produint el fenomen d'acreaci i en el que encara no ha tingut lloc la diferenciaci en capes.

3. Simularem l'efecte de la fusi parcial d'aquest components mitjanant la calor. Per fer aix collocarem el vas de precipitat al "bany Maria" durant uns minuts.

Conclusions

Descriu el que passa en el vas de precipitat i respon a les segents qestions:

Per qu s'han distribut els materials en aquest ordre?

Quin efecte ha provocat la calor? Podria haver-se produt aquesta diferenciaci en estat slid?

Quines conclusions en podem extreure?

Digues alguna diferncia entre aquest model i el de la Terra.

A57 La pellcula The Core ( el nucli ) explica con seria un viatge amb la tecnologa actual al nucli extern de la Terra

Lescora terrestre

Els materials superiors de lexperiment anterior, representem lescora terrestre, aquesta representa els 30 primers quilmetres del nostre viatge cap linterior del planeta. La temperatura puja fins al 1500 C .

Les roques de lescora pateixen pressions i es trenquen o pleguen formant el relleu terrestre.

El Mantell.

Hem arribat a una de les fronteres ms importants de linterior de la Terra: el lmit entre lescora i el mantell denominat discontinutat de Moho. El mantell sestn des de el final de lescora fins a la meitat aproximadament del cam cap el centre de la Terra, exactament fins als 2900 quilmetres de profunditat.

Les roques del mantell sn una mescla de cristall i roques foses. aquesta mescla pastosa origina el magma, que penetra per les esquerdes i a vegades surt a la superfcie i dona lloc als volcans.

La temperatura augmenta des de els 1500 C fins als 4000 C al final del mantell, la pressi tamb s enormement elevada.

El nucli

Arriben a la part final del nostre viatge el nucli. El nucli correspon a la zona ms interna de la Terra, va des de el quilmetre 2900 fins al centre de la Terra a 6.300 quilmetres de profunditat.

El nucli es divideix en dues grans zones el nucli extern i el nucli intern.

El nucli extern. Acabem de creuar la segona frontera ms important de linterior de la Terra, el lmit entre el mantell i el nucli. Es coneix com a discontinutat de Gutemberg. La temperatura ha pujat fins al 4000 C. Ens envolta una cap de lquid extremadament calent, la nica capa completament lquida de linterior de la Terra. El material que la formen s molt ms dens que el del mantell, i s prcticament metllic: es tracta de ferro amb petites quantitats de nquel.

en aquesta zona del nostre planeta es genera el camp magntic de la Terra, que com has pogut observar a la pellcula, la seva desaparici ocasiona problemes greus.

El camp magntic de la Terra. lespai proper a imant en el que es noten els seus efectes s denomina camp magntic. La Terra est envoltada per un camp magntic, com si tingues un enorme imant en el seu interior. Els cientfics creuen que el camp magntic terrestre sorigina en el nucli extern.

El nucli intern. Hem arribat al nostre dest final, lesfera de ferro slid que ocupa el centre de la Terra. Aqu sota, la pressi s uns 3,6 milions de vegades ms elevada que a la superfcie terrestre, la temperatura supera els 7.500C

Explica quins efectes t, segons la pellcula, la desaparici del camp magntic de la Terra.

Una de les formes de conixer lestructura interna de la Terra s comparar-la amb els meteorits. Pots explicar que s meteorit?

Creus que la pellcula narra una histria real o de ficci. Per qu?

Explica les caracterstiques del nucli extern.

Treballem en grup

A58 Construm un model a escala de l'estructura interna de la Terra.

Aquest dibuix representa una secci de la estructura interna de la Terra.

El radi terrestre, s a dir la distncia des de la superfcie al centre de la Terra, s d'aproximadament 6.300 km, dels quals els 30 primers, corresponen a l'escora, dels 30 als 2900 Km al mantell, del 2900 al 5150 Km al nucli externs i des de els 5150 fins al centre de la Terra al nucli intern.

Fent servir una escala adequada realitzeu en grup de quatre un model en plastilina d'aquesta secci de la Terra.

A59 Ampliem el nostre vocabulari

Castell

Catal

Angls

Fa referncia a

Corteza

Escora

Litosfera

Manto superior

Manto inferior

Ncleo externo

Ncleo interno

En la primera imatge d'aquesta activitat veurs que els nom figuren en castell, a partir de la informaci obtinguda en les activitats anterior, emplena la taula segent:

ACTIVITAT DE SNTESI

A60 Pannell integrat

En aquesta activitat has de preparar individualment i en grup un tema, en el qual thas despecialitzar, per poder posteriorment explicar-lo als teus companys. Segueix atentament les indicacions del teu professor.

Exemple de text a preparar.

La Terra, amb els altres vuit planetes que orbiten el Sol, es va formar fa uns 4.600 milions danys. Llavors el sistema solar era un remol de pols i gas amb el centre, ms dens i volumins, que donaria lloc al Sol. Al llarg de milions danys, la pols es va anar condensant i va formar cossos cada vegada ms grossos que donarien lloc als planetes.

En els seus orgens, la Terra estava molt calenta. Un gra oce de magma girava sota la superfcie. El ferro, un metall dens, es va enfonsar lentament per formar el nucli del planeta, mentre que els materials menys densos van pujar per formar les roques del mantell i lescora.

A61 Treballem el VOCABULARI

Confeccioneu un vocabulari amb els termes principals daquest tema.

A 62 ACTIVITATS FINALS

Per a finalitzar segueix els mduls de l'atmosfera, la hidrosfera i de l'estructura interna de la Terra, que trobars en l'adrea d'internet segent, d'acord amb les instruccions del teu professor

http://www.xtec.es/aulanet/aracne/htmls/mp/index0a.htm

Bibliografia

ALBERCH I FUGUERAS R.; BOADAS I RASET J.;BOVER I PAGESPETIT A.; CASAS I BUSQUETS J.; MAROTO I GENOVER J. (1987 ). CALDES DE MALAVELLA Manantial de Catalunya.Ed. Ajuntament de Caldes de Malavella

BUENA, D.;TRICAS, M.(2002). Biologia i Geologia. Ed.Text-la Galera

CAAMAO ROS,A.; CORREIG BLANCHAR, MT.; GRAU SNCHEZ, R: GUASH GUILLEM,E.; LOZANO MARTNEZ, MT.; MAYOS SERVET, C.; PAREJO FARELL,C.; VARELA PINART, X.; (1997). Com est fet i com funciona. Ed. Ecir Projecte Gaia

CAAMAO, A. Estructura y evolucin de los Proyectos en Ciencias Experimentales. Alambique, Didctica de las Ciencias Experimentales n 1

CORREIG,T.M.; GRAU, R.; DE MANUEL,J. (2000). Terra i vida. Ed.Teide.

DOMINGUEZ VENTURA,E.; FERNNDEZ GONZLEZ, MG.; GARCA GMEZ, X; MARTN CABRERA, J.; MONFERRER BALLESTER, I.; (2003). [cn]2 .Ed. Baula Projecte 2.2.

DURAN DE GRAU,N.; PASCUAL I LLUVI, R.;SES I MUNITEGUI P. (1997). Biologia i Geologia. Ed. Claret.

ESCRIB I JORDANA, G.; PREZ I MARTN, P. (1996). Cincies de la naturalesa .1r cicle,1r curs. Ed. Brixola.

FERNNDEZ ESTEBAN M.A.; MINGO ZAPATERO B.; TORRES LOBEJN M.D.; RODRGUEZ BERNAB R. Ecos. Ed. Vicens Vives.

GRAU J.; MANRIQUE E.; RODRIGUEZ P. ; ALMARZA M.A.; BATLLE J. (2003).Tecnologia 2n curs. Ed. Text-la Galera

ICE DE LUdG Mdul daprofundiment de les C.Experimentals

Salt- curs 1993-94

LEGRAND, L. Didctica y Renovacin Pedaggica

LLOBET I.; SERRA S.; CORBELLA J.; GIMNEZ I; DURAN ME.. (2000). El planeta viu. Ed. Mc Graw Hill

LLORENTE, G.; LOPE, S. (1994). Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic.

PANIAGUA C.; VALLV,ME.. (1996). La Terra. Ed. Castellnou.

PEDRINACI E.; CARRIN F.; DE DIOS JIMNEZ, J.. (2003) Ecosfera.Ed. Crulla.

PEDRINACI, E. El proceso de diferenciacin en capas de nuestro planeta. Alambique, Didctica de las Ciencias Experimentales n 1

PONTES, A. Utilizacin del ordenador en las clases de ciencies. Alambique, Didctica de las Ciencias Experimentales n 19

SANMART, N. PUJOL, R. Ciencias de la naturaleza: contenidos, actividades y recursos. Ed Praxis.

UNESCO 1978. Nuevo manual para la enseanza de las ciencias . Ed Edhasa

Pgines WEBS

http:// www.edu365.com/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm

http://www.iris.cnice.mecd.es/biosfera/alumno/1ESO/hidrosfera/index/htm

http://www.mediambient.gencat.net

http://www.aiguesdeterrassa.es

http://www.xtec.es/~alopez/hidrosfera.htm

http://www.xtec.es/aulanet/viatge/crdit1/02/repro12c.htm

http://www.xtec.es/centres/a8040552/departaments/experimentalaigua.htm


Pgines WEBScomentades

http://www.edu365.com/aulanet/aracne/htmls/mp/index0a.htm

En aquesta adrea hi ha unitats sobre lAtmosfera, hidrosfera i estructura interna de la Terra on hi ha diferents exercicis, experiments i activitats interactives del tema.

http://www.edu365.com/eso/muds/ciencies/

En aquesta adrea hi ha algunes preguntes i prctiques relacionades amb el tema.

http://teacherlink.ed.usu.edu/tlnasa/units/EartAtmos/

En aquesta pgina hi ha una unitat anomenada La misteriosa atmosfera de la Tierra que s un atlas amb diferents activitats que cal resoldre.

http://www1.ceit.es/asignaturas/ecologia/Hipertexto/03AtmHidr/110Atmosf.htm

s una web de la Universitat de Navarra on hi ha el contingut de la matria de Cincies de la Terra i del medi ambient, amb exercicis dautoevaluaci i enllaos segons el tema que interessa.

http://iris.cnice.mecd.es/biosfera/

s una pgina del Ministerio de Educacin y Ciencia, pertant est en castell, on hi ha una unitat didctica amb exercicis interactius.

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm

hi ha temes dactualitat, sobre lexploraci de lespai, coets, combustibles,...

Slid

Lquid

Gas

- 51 -

_1180792152.unknown

_1180792156.unknown

_1180792159.unknown

_1180792160.unknown

_1180792157.unknown

_1180792154.unknown

_1180792155.unknown

_1180792153.unknown

_1180792147.unknown

_1180792149.unknown

_1180792150.unknown

_1180792148.unknown

_1171375837.

_1180792145.unknown

_1180792146.unknown

_1180792142.unknown

_1180792143.unknown

_1176818021.xls
Grfico1clorur de sodiclorur magnsicsulfat sdicclorur clcicclorur potssicaltres
23

4

3

1

0.5

2

Hoja1clorur de sodiclorur magnsicsulfat sdicclorur clcicclorur potssicaltres234310.52

Hoja1000000

Hoja2

Hoja3

_1170521413.

la terra: una aproximació al coneixement del nostre planeta

Documents

Transcript of la terra: una aproximació al coneixement del nostre planeta