“La importànciadel coneixementdel nostre entornés fonamental performar-nos com aciutadans del nos-tre poble”, afirmaMaria MargalidaCalafell, una mes-tra que treballadel col·legi Po-nent d’Inca i queha elaborat un lli-

bre sobre el poble on viu: Mancor de la Vall.La publicació, titulada Vols conèixer

Mancor?, es va presentar el passat 18 degener. És un material didàctic, en format dequadern de treball, destinat als infants delpoble, especialment als alumnes de Primàriadel col·legi Montaura, els quals també s’hanencarregat d’elaborar la portada del llibre.

Maria Margalida Calafell explica que “uninfant que des de petit hagi après a dialogaramb el món que l’envolta, tindrà més capa-citat per comprendre el seu poble i serà unciutadà més sensible a l’hora d’adonar-sed’allò que no funciona i provoca malestar oconflictes i allò que s’ha d’aprendre a res-pectar”.

Amb la filosofia d’ajudar que els infantsparticipin de manera responsable en la dinà-mica del poble, l’autora ha elaborat aquesttreball estructurat en dotze blocs temàticsque tracten temes com la història de Mancor,la vila, els edificis i llocs singulars, la pobla-

ció, el medi, els símbols o les festes, entred’altres, amb l’objectiu final que els infantss’adonin de la complexitat del poble i desco-breixin de manera directa el seu entorn i totsels elements que el formen.

Cada unitat didàctica del llibre s’estructu-ra en una part teòrica i una part pràctica queproposa activitats escrites, orals o d’investi-

gació sobre el tema tractat. A més, cada temainclou fotografies i dibuixos que ajuden aaclarir els conceptes tractats.

Calafell explica que “hem de tenir encompte que el poble, com qualsevol altreentorn, és el resultat de la interacció dels sis-temes físics, ecològics i socials que el con-formen i que li donen entitat”. Per això, l’au-

tora ha intentat que el llibre recollís totes lesdimensions que conformen Mancor. Aquestsfets afavoreixen “l’aprenentatge de maneraespontània, però rigorosa, de les realitatsproperes a l’infant, al mateix temps queestructuren coneixements que li permetranaccedir a la comprensió de realitats més llu-nyanes”, afirma Calafell.

Amb la idea de partir d’allò més proper iextrapolar-ho a allò més general, els infantsde Mancor compten ara amb una eina queels permet treballar i interactuar amb el seuentorn. Maria Margalida Calafell explicaque el treball, a més de ser d’utilitat per aju-dar els docents i els infants mancorins enassignatures com Coneixement del Meditambé promou la llengua i la cultura perquèés “un projecte obert i flexible que es potadaptar a tota l’educació Primària i a qualse-vol tipus d’alumnat”.

A més, aquesta obra pot ser d’interès pera tots aquells adults que, com l’autora, queés originària d’Esporles, han establert laresidència a Mancor i volen tenir una visiógeneral de l’entorn i de la història del poble.

Vols conèixer Mancor? ha estat publicatamb el suport de l’Ajuntament del poble i dela conselleria d’Educació i Cultura delGovern. Es va presentar el passat 18 degener en un acte que comptà amb la partici-pació de Bernadí Coll, batle de Mancor,Josep Serra, director general d’Innovació iFormació del Professorat, i Rosa Fiol, direc-tora del col·legi públic Montaura, a més del’autora, Maria Margalida Calafell.

Diari de l’EscolaDiario de Mallorca . Any XXIV – Núm. 843 – diaridelescola@diariodemallorca.es . 4 de febrer de 2009

Amb el patrocini de:

L’entorn més proper, a l’abastdels escolars de Mancor

MariaMargalidaCalafell, unamestra residenta Mancor de laVall, ha elaboratun quadern detreball perdonar aconèixer lahistòria il’entorn alsinfants delpoble

�CONEIXEMENT DEL MEDI: Història dels nostres pobles

L’autora del treball amb el llibre ‘Vols conèixer Mancor’ i el poble al fons. FOTO: LORENZO

Amb la col.laboració de:

La presentació de l’obra es va fer el passat 18 de gener.

La calç fou, fins fa

poques dècades, un

element

indispensable per a

la societat

mallorquina i les

restes dels forns de

calç presents en

molts boscs donen

testimoni d’aquesta

activitat

Fins fa poques dècades, la calç fou undels elements imprescindibles per alsmallorquins. S’utilitzava en la cons-trucció, per emblanquinar les cases–encara no havien arribat les pinturesquímiques–, per desinfectar, per es-quitar alguns cultius com la vinya, etc.Fins i tot, els metges solien receptaraigua de calç a la gent que tenia pro-blemes d’ossos i també era utilitzadaper fer desaparèixer cadàvers cobrint-los del que s’anomenava calç viva.

Obtenir la calç, però, no era un pro-cediment senzill. Qui es passegi pels

boscs de Mallorca, sobretot de la serrade Tramuntana, trobarà encara avui lesrestes de grans construccions de pedra:són els forns de calç, el lloc on els cal-ciners fabricaven aquest producte.

L’obtenció de la calç es feia a partirde la cocció de la pedra calcària. Laconversió d’una roca sedimentària encalç era un procés químic que s’expli-ca de la següent manera: la pedracalcària, que conté més d’un cinquan-ta per cent de carbonat càlcic(CO3CA), era cremada dins els fornsde calç, en els quals s’arribava a una

temperatura propera als mil grauscentígrads. Aquest procés produïa unareacció que absorbia calor desfent elcarbonat càlcic en anhídric carbònic(CO2), que s’incorporava a l’atmosfe-ra, i òxid de calç (CaO), que popular-ment s’anomena calç viva. Quan lagent havia d’utiltzar aquesta calç esconvertia en hidròxid de calci(Ca(OH)2), popularment dita calçmorta o calç amarada, que es produïaa partir d’una nova reacció químicaquan s’afegia aigua a la calç viva.

Els forns de calç es construïen a

llocs on hi havia la matèria primeranecessària a prop, les pedres, peròtambé la llenya necessària. Desprésd’haver seleccionat el lloc, que soliaser a un coster situat devora una es-planada i a prop d’un camí que faci-litàs el transport de la calç, es cons-truïa l’olla del forn, un gran clot que esfolrava de pedra seca.

Fet això, es podia iniciar l’elabora-ció de la calç. Se solia fer a l’estiu, en-tre abril i setembre. Quan s’havia fet,els carreteres transportaven la calç encarros fins als pobles, on es distribuïa.

Marcau les 8 diferències entre les dues imatges de la persona que fa un badall.Definició de badall: Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules iseguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.

2 Diario de Mallorca Dimecres, 4 de febrer de 2009Diari de l’Escola

Restes d’un forn de calç a la Comuna de Bunyola. FOTO: J. MATEU

Baltasar Porcel, escriptor de l’any 2009.

�CONEGUEM MALLORCA: Els forns de calç

�PASSATEMPS: Les 8 diferències

Literatura a l’abast■ Integrat en el Pla Integrat delFoment de la Lectura, el progra-ma l’escriptor de l’any pretén serun premi de reconeixement auna figura literària de les IllesBalears. L’objectiu del projecte ésdonar a conèixer i difondrelaseva obra a les Illes Balears itambé a la resta de les terres deparla catalana, i també a nivellinternacional.

Enguany l’elegit ha estat

Baltasar Porcel i Pujol, autor d’in-dubtable reputació per la qualitati quantitat de la seva obra en elsdiferents vessants literaris.

El programa d’activitats quepodeu sol·licitar inclou con-ferències, itinerari literari i clubde lectura. Per a més informaciótelefonau al 971 71 87 86 oenviau un missatge a l’adreçaelectrònica <escriptorde-lany@escriptordelany.com>.

�LA PROPOSTA: Escriptor de l’any

Un forn de calç esta-va format per diver-ses parts, cadascunade les quals tenia unnom. La coberta depedres s’anomenavacapell i just devoraaquest hi havia elmunt o cuculla i elsespiralls o fumeres,per on sortia el fumdurant la cocció.L’olla estava feta depedra seca i la porta-da estava formadapel pedrís, les voltes ila clau. Dins, hihavia el cendrer i lapedra enfornadora. Amés, per manipularla pedra s’utilitzavenaltres eines com lamanuella, l’aixada, elperpal, el martell, lapicassa i el picassó.

Vocabulariespecífic

A la recerca de la calç

Coordinació del suplement: Montse Terrasa. Redacció i col·laboradors: Jaume Mateu, Bartomeu Font i Biel Gomila

Carles Casajuana ha guanyat el premi Ramon

Llull amb una novel·la que ficciona la història

del darrer home que parlava català

L’escriptor i diplomàtic Carles Casajuanaha guanyat el XXIX premi Ramon Llullde literatura amb una obra titulada L’úl-tim home que parlava català que, segonsva avançar quan li lliuraren el premi,tracta d’un escriptor que redacta una no-vel·la sobre la darrera persona que parlaaquest idioma al mateix temps que pa-teix assetjament immobiliari.

DIARIO de MALLORCA informava di-vendres passat del lliurament del premiatorgat per l’editorial Planeta i el Go-vern d’Andorra a aquest diplomàtic queactualment és l’ambaixador d’Espanya

al Regne Unit i que entre 1996 i 2001 hofou a Malàisia.

L’obra, que encara no s’ha editat, haposat d’actualitat temes com la desapa-rició d’idiomes minoritaris i minoritzatsen un món immers en un procés de glo-balització que sembla imparable. A més,permet que els lectors es planteginqüestions diverses com les conseqüèn-cies socials i culturals provocades per ladesaparició de les llengües.

Casajuana afirmà que la novel·latambé pretén que els lectors reflexioninsobre temes que sempre han estat polè-

mics com el bilingüisme o l’estat de lallengua i la cultura catalanes, que moltsconsideren que pateixen un procésd’empobriment i degradació que con-duirà a l’extinció.

Us proposam que faceu un debat aclasse sobre els temes tractats a la no-vel·la guanyadora del premi RamonLlull d’enguany. Estudiau l’estat de lallengua o de les llengües al vostre vol-tant més proper: a l’escola, entre elsamics, amb la família... Després, ambels companys de classe, posau en comúles vostres conclusions.

�DEBAT A CLASSE: Reflexionar sobre la llengua

Comdesapareix un idioma?

Notícia de DIARIO de MALLORCA.

■ Un idioma propiQuè suposa tenir un idio-ma propi? Enumera algu-nes característiques o fetshistòrics i socials relacio-nats directament amb elfet de tenir-lo? És impor-tant voler conservar l’idio-ma propi? Per què?

■ Dos idiomes a la societatCom definiries el conceptede bilingüisme? Quinesconseqüències socials té?Consideres que és positiu onegatiu per a la societat? Ésuna situació igualitària perals dos idiomes? Saps quèés la diglòssia?

■ Pot desaparèixerun idiomaConeixes algun idioma quehagi desaparegut? Quinessolen ser les causes i con-seqüències d’aquesta desa-parició? Raona l’afirmació:quan desapareix un idio-ma, desapareix també unavisió única del món. Con-sideres que el català estàen perill de desaparició?

Diario de Mallorca 3Dimecres, 4 de febrer de 2009 Diari de l’Escola

�CONCURS

Des de fa poques setmanes,les Balears compten amb unespai, pioner a l’Estat, que im-pulsa un nou model alternatiud’ensenyament que incideixen l’aprenentatge de les ma-temàtiques entre els escolars,a més d’afavorir-ne la divulga-ció en la societat.

El Centre d’AprenentatgeCientíficomatemàtic de lesIlles Balears neix amb volun-tat de ser el motor d’una pro-funda renovació didàctica enel camp de les matemàtiques.

Mitjançant activitats pe-dagògiques, s’hi explicaràaquesta matèria fomentant elsexemples quotidians i una vi-sió de les matemàtiques apli-cada a la realitat. Aquests fetspermetran als alumnes con-trastar els coneixements ad-quirits de caire teòric, espe-cialment l’abstracció matemà-tica i científica, amb lapràctica real de la matèria.

La creació d’aquest espaididàctic impulsat per la conse-lleria d’Educació i Cultura res-pon a un doble vessant. Peruna banda, pretén sensibilit-zar l’alumnat de la importàn-cia de les matemàtiques i di-fondre activitats educativescomplementàries a les que esduen a terme dins les aulesdurant l’horari lectiu. Per altrabanda, facilitarà als docentsque imparteixen aquesta as-signatura eines de divulgacióque podran incorporar a lapràctica diària dels centreseducatius.

El nou Centre d’Aprenen-

La consellera d’Educació, Bàrbara Galmés, inaugurà nou centre. FOTO: CAIB

Un centre per aprendre matemàtiques�FORMACIÓ

tatge Científicomatemàtic pre-tén també convertir-se en unespai de coneixement, innova-ció i recerca en el camp de ladidàctica relacionat amb lesmatemàtiques, a més de pro-porcionar eines per al debat ila reflexió als docents.

Aquest nou servei, que fouinaugurat per la consellerad’Educació i Cultura, BàrbaraGalmés, compta amb el suportd’altres entitats com la Caixade Balears ‘sa Nostra’, la Socie-tat Balear de Matemàtiques

SBM-XEIX i l’Ajuntament dePalma.

El Centre vol també facili-tar a l’alumnat de tots els ni-vells, des d’educació primàriafins a secundària i batxillerat,l’adquisició de les competèn-cies bàsiques que li permetindesenvolupar-se personal-ment i que el preparin per a lavida adulta i professional enuna societat de cada dia méstecnificada, a més de contri-buir a fomentar una educacióde qualitat.

El Centred’AprenentatgeCientíficomatemàticde les Illes Balearspretén impulsarl’ensenyament de lesmatemàtiques entreels escolars

Encara és obert el terminiperquè les escoles s’apun-tin al concurs ‘Llegir percréixer’, promogut per l’edi-torial Santillana i Diari del’Escola.

Al suplement de dime-cres passat es publicarenles preguntes dels llibres delectura proposats per a cadanivell, de primer a sisè, unen català i un en castellà.

Cada classe ha de triar elllibre o llibres que vol llegir.Les respostes s’han d’enviara Diario de Mallorca-Diari del’Escola, avinguda Puerto Ri-co, 15 (07007-Palma) abansde dia 18 de març. Els gua-nyadors, que rebran diver-sos obsequis, es publicaranal suplement de dia 1 d’a-bril. Els centres interessatsa participar-hi, ho han decomunicar al Grup Santilla-na abans de dia 18 de març(Tel. 971 76 08 82 i fax 97175 56 77).

Richmond Publishing

Diari de l’Escola i RichmondPublishing també han ini-ciat una nova edició del con-curs en anglès Games andexperiences. Les primeres ac-tivitats proposades es publi-caren al suplement de dia 21de gener i el concurs conti-nuarà el proper 25 de febreramb dos nous exercicis.

Continuaobert elconcurs ‘Llegirper créixer’

4 Diario de Mallorca Dimecres, 4 de febrer de 2009Diari de l’Escola

�VISITES ESCOLARS: Els centres educatius visiten el Palma Aquarium

Descobriu els misteris del mar al Palma Aquarium

DIARIO de MALLORCA ofereix als centres educatius la possibilitat devisitar gratuïtament les instal·lacions del Palma Aquarium. Durant lavisita, els alumnes descobriran des dels animals marins invertebrats finsa estrelles de mar o eriçons. A més, aprendran a seguir el rastre de lestortugues marines i coneixeran la vegetació del fons marí, entre d’altresactivitats, cadascuna de les quals va dirigida a una edat específica.

COL·LEGI JOAN CAPÓ (FELANITX)

Concurs de dibuix i redaccióEl Corte Inglés

Diari de l’Escola i El Corte Inglés convoquen un concurs per a alumnes d’educació infantil, primària i ESO

- Alumnes d'Educació Infantil: Hauran de fer undibuix de la mascota Noti de DIARIO de MALLORCA apartir de diversos models que es publiquen al Diari del’Escola.1r premi: una bicicleta i una pista de velocitat2n premi: un cotxe teledirigit i una pista de velocitat3r premi: una pilota de futbol i una pista de velocitat

- Alumnes d'Educació Primària: Hauran de fer undibuix de la mascota Noti de DIARIO de MALLORCA a un lloc emblemàtic del seupoble o barri (a la plaça, a un carrer important, etc).1r premi: un MP4 i una pista de velocitat2n premi: una bicicleta i una pista de velocitat3r premi: una bossa d’esport i una pista de velocitat

- Alumnes d'ESO: Hauran de fer un treball periodístic(reportatge, entrevista, etc.) sobre qualsevol tema d’ac-tualitat.1r premi: un viatge a Eivissa per a 4 persones2n premi: un MP43r premi: una bicicleta

Hi poden participar tots els alumnesd’una classe o un sol alumne, que ho ha

de comunicar al tutor. Es lliurarà un lot de premis als companys declasse dels alumnes premiats i un viatge a Eivissao Menorca per a dues persones al tutor del’alumne guanyador.

El termini de recepció dels treballs serà dia 16de març de 2009

Al suplement de dia 18 del mateix mes espublicarà el nom dels guanyadors.

Durant el termini de recepció també espublicaran alguns dels treballs rebuts al

Diari de l'Escola. Els premis es lliuraran en una gran festa a

finals del mes de març. Hi haurà importants premis i actuacions i es

convidarà a un refrigeri per a tots els participants a la festa.

Envia els treballs a:DIARIO de MALLORCA (Diari de l’Escola)

C/Puerto Rico, núm. 15 (07006 - Palma)

PATROCINEN:

Entra a la pàgina web: www.diariodemallorca.es i descarrega les fotografies de les teves visites.

COL·LABOREN:

�VISITES ESCOLARS: Els centres educatius visiten Katmandú i Diario de Mallorca

Una visita per aprendre com es faDIARIO de MALLORCA

Els centres educatius poden visitar gratuïtament les instal·lacions deDIARIO de MALLORCA per aprendre com es fa un diari. La visita guia-da, que dura aproximadament una hora, es du a terme per totes lesdependències: la redacció, les rotatives, els magatzems amb les bobinesde paper, la secció de distribució, etc. i es pot combinar amb la resta desortides proposades.

COL·LEGI P. ANTONI MONJO (MARIA DE LA SALUT)

Diario de Mallorca 5Dimecres, 4 de febrer de 2009 Diari de l’Escola

‘La casa a l’inrevés’, una granatracció a Katmandú

Una gran mansió d’estil tibetà coneguda com ‘La casa a l’inrevés’ plena demisteris, mites i màgia, configura l’atracció temàtica Katmandú, situada aMagaluf. Els escolars també hi poden veure el film en quatre dimensionsLas aventuras de Jett y Jin asseguts en uns seients molt especials els efectesdels quals convertiran la pel·lícula en inoblidable.

COL·LEGI S’HORT DES FASSERS (ALCÚDIA)

TELÈFON DE CONTACTE PER CONCERTAR VISITES: 971 170 360 (De 10.00 h. a 12.00 h.)

Visites escolars a l’Hipòdrom Son Pardo

6 Diario de Mallorca Dimecres, 4 de febrer de 2009Diari de l’Escola

Si ens fixam, els homes no podenalletar cap infant. De fet, qui s’enca-rrega de fer aquesta funció són lesdones, després de parir el nadó.

Per saber perquè els homes tenenpit hem de recórrer a les primeresetapes de l’embaràs i en el procés degestació del fetus, en el qual elscientífics han descobert que el dis-seny original de l’ésser humà és fe-mení.

Totes les persones quan som con-cebudes ho feim com una bolla decèl·lules. A poc a poc, el fetus can-

via i evoluciona. Durant la sisenasetmana de gestació es perfilen elsulls, els braços, les cames, el rostre itambé una cua que no arribarà a de-senvolupar-se, herència del passatsimi de l’ésser humà.

El cromosoma Y i la testosterona

Durant aquesta setmana, comencena aparèixer al fetus característiquesque definiran el sexe: si el fetus té elcromosoma Y, la testosterona con-vertirà els òrgans reproductors en

un penis; si no té el cromosoma Y, elfetus no experimentarà cap canvi idesenvoluparà ovaris i vagina. Ambaquest fet es pot veure que el dis-seny original del fetus és femení.

Conservació del pits en l’home

Tot i que els pits són innecessarisper a l’home, durant l’evolució del’espècie aquests òrgans ‘obsolets’no han estat eliminats perquè nosón cap càrrega ni impedeixen la su-pervivència ni la reproducció.Primeres setmanes de gestació del fetus.

Per què els homes tenen pits i mugrons?�MÓN CURIÓS

Aventures per trobar lasalvació d’un amic en elRegne dels Elfs

LA FEBRE DEL TEMPS

Han passat dos anys des queHenry va prendre la decisió dedeixar per sempre el Regne delsElfs, i encara no s’ha adaptat a lavida del Món Anàleg. Però quanes troba Pyrgus ferit a casa delsenyor Fogarty, es veu obligat atornar-hi urgentment.

�LLIBRES

Autor: Herbie BrennanEditorial: BromeraISBN: 9788498243321Pàg.: 456 / 16 €

La història d’en Lluís,un infant de 7 anys ambuna greu encefalopatia

QUIET

L’autor cerca una forma narrati-va d’explicar l’ambivalent estatemocional que provoca tenir unfill que no progressa adequada-ment. Un estat sovint exposatals fiblons del dolor, però en elque predomina la joia i un certembadaliment.

Autor: Màrius TorresEditorial: Empúries ISBN: 978-84-9787-342-0Pàg.: 224 / 19,95 €

L’Escola Oficial d’Idiomes de Palma (EOI)participa en un projecte europeu denomi-nat “Xarxa europea per a implementar elPortfolio Europeu de les Llengües per aaprenents adults”, en el marc d’una asso-ciació de aprenentatge 2 del programaeuropeu Grundtvig.

En aquest projecte, que va començarl’octubre de 2007 i finalitza el juny de 2009,també participen altres institucionsd’Alemanya, Àustria, Letònia, Regne Unit,República Txeca, Suècia i Suïssa que esdediquen a l’ensenyament de llengüesestrangeres per a adults.

Enguany, els membres del nostre pro-jecte europeu ens vàrem reunir a Mallorcadel 25 al 28 de gener. Un total de 21 pro-

fessionals estrangers experts en la matèriavaren assistir a aquest encontre que vatenir lloc a l’EOI i al Centre de Professoratde Palma.

Els principals objectius del projecte adalt esmentat consisteixen a l’intercanvid’experiències, idees i estratègies per auna millor implementació del PortfolioEuropeu de les Llengües en les classes dellengües estrangeres per a adults, així comla formació del professorat que ha de dur aterme aquesta tasca. L’objectiu final delprojecte, és, evidentment, contribuir a unamillor qualitat de les classes de llengüesestrangeres.

El Portfolio Europeu de les Llengües és undocument personal que promou el Consell

d’Europa que consta de tres parts: passa-port de llengües, biografia lingüística i dos-sier. En aquest document les persones quehan après una llengua o l’estan aprenent,tant en un centre acadèmic com d’altresmaneres, poden registrar les seves expe-riències d’aprenentatge de llengües i cul-tures i reflexionar sobre elles, a més defixar els seus objectius d’aprenentatge,planificar el seu aprenentatge i aprendrede manera autònoma. Tot això ha de con-duir a aprendre llengües estrangeres d’unamanera més eficaç.

A l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma, elPortfolio Europeu de les Llengües s’estàimplementant en alguns dels cursos desde l’any 2004.

Si voleu més informació sobre elPortfolio Europeu de les Llengües:http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciati-vas/ portfolio.html

Montserrat Gonzalo ArroyoCap d’estudis adjunta de

l’EOI de Palma

Imatge dels participants en la trobada que es féu a Palma entre el 25 i 28 de gener passats.

�FORMACIÓ: Ensenyament de llengües estrangeres

Palma acull una trobadad’especialistes en PortfolioL’Escola Oficial d’Idiomes de Palma participa en

la Xarxa europea per a implementar el Portfolio

de les Llengües per a aprenents adults

“A partir del curs 1982-83, començàl’ensenyament en català”

� LES NOSTRES ESCOLES: Col·legi públic Rafal Vell (Palma) / Ricard Vila i Barceló, director

FITXA DEL CENTRE

Nom: COL·LEGI PÚBLICRAFAL VELLNivells: Educació infantil(2n cicle) i primàriaAdreça: Carrer d’IndalecioPrieto, 50 07008 PalmaTelèfon i fax: 971 473 247Correu electrònic:cprafalvell@educació.caib.esMatrícula: 451 alumnesProfessorat: 31Serveis: Escola matinera,menjador i activitats extra-escolars.

Alumnes jugant a l’aula. FOTO: M. MASSUTI Part exterior d’aquest centre . FOTO: M. MASSUTI

L’equip directiu del col·legi. FOTO: M. MASSUTI Alguns alumnes a la seva aula. FOTO: M. MASSUTI

Un grup d’alumnes d’aquest centre de Palma. FOTO: M. MASSUTI

Per segon any consecutiu, l’equip directiu d’a-quest centre està format pel director Ricard Vilai Barceló, la cap d'estudis Aina Llucia Clar i lasecretària Petri Barceló Riera.

-Com nasqué el col·legi?-L’any 1968, es va instal·lar en el solar d’EMAYAuna escola prefabricada amb caràcter absoluta-ment provisional, que s’anomenà “Virgen deMontserrat”.

-Sou un dels capdavanters en l’ensenyamentdel català.-A partir del curs 1982-83, ja a l'escola nova, escomençà l’ensenyament en català, fet que va pro-vocar la concessió del prestigiós premi BaldiriReixach per ser una de les primeres realitats denormalització lingüística dins el camp de l’en-senyament públic a Mallorca, amb precarietat demitjans i en una zona de majoria d’alumnat nocatalanoparlants.

-D’on prové l’alumnat?-En els darrers anys, la procedència ha variatforça a causa, d’una banda, del procés de matri-culació centrat amb la proximitat al centre i, del’altra, del creixement de població nouvingudaexperimentada per la zona on es troba ubicadal’escola. Procedeix en un 95% dels barris delRafal Vell, el Rafal Nou, Son Gibert, el Vivero, SonGotleu i els Hostalets.

-Experimentau molts de canvis en la matrícula? -La població escolar és bastant estable. Hi ha pocsmoviments durant el curs. Fins ara, s'han regis-trat 2 baixes i 7 noves incorporacions.

-Quines són les principals necessitats?-Un espai cobert per desenvolupar les sessionsd'educació física, un espai per ubicar de formaadient la biblioteca escolar i una sala de mestres.

-Com funciona el menjador?-Està gestionat per l’associació de Pares i Mares.Té una capacitat d’uns 80 comensals. N’admet enaquests moments fins a 250, raó per la qual s’hande fer dos torns. Existeixen de 250 a 300 alumnesque fan activitats extraescolars a càrrec de moni-tors contractats per l’Apima.

-Quin grau de satisfacció produeix? -El consideram un dels grans èxits d'aquest cen-tre pel fet que es troba totalment integrat en latasca educativa (hàbits alimentaris, aspectes rela-cionats amb la convivència o amb utilització deltemps lliure...). Hi ha una comissió (mestres,alumnats, famílies i responsables del servei) queen fa el seguiment.

-Enumerau els projectes educatius més destacats.-La revista, l’hort, jocs de pati, espais per aldesenvolupament de la convivència i educacióambiental.

Diario de Mallorca 7Dimecres, 4 de febrer de 2009 Diari de l’Escola

Divendres 30 de gener. Quan lacomunitat educativa de l’IESFelanitx traspassa, a les vuit dematí, la porta del centre, es trobadavant seu una nova i especta-cular decoració: 1.300 grues d’o-rigami han estat col·locades al’entrada i als passadissos.

Dies enrere, alumnat, profes-sorat i personal no docent haviaanat llençant simbòlicamentdesitjos de pau arreu de tot elmón, en forma de paper.

El professorat tutor havia expli-cat la història de Sadako Sasaki,aquella nina que va sofrir leucè-mia a causa de l’explosió de labomba atòmica a Hiroshima, a

dos quilòmetres de la seva llar. Se-gons la tradició japonesa, si acon-seguia mil grues d’origami es cura-ria. Arribà a les 644. El 25 d’octu-bre de 1955 moria, però més dedeu mil grues de colors de milersd’infants adornaren la seva làpida.

Que els desitjos d’amor, mani-festats en la jornada del DiaEscolar de la No Violència i de laPau per milers d’infants i joves,arribin –com les grues d’origa-mi– als cors dels qui manen per-què no es produeixin més casoscom el de Sadako Sasaki.

Comissió de Solidaritat del’IES Felanitx

El passat divendres 30 de generel infants i mestres del col·legipúblic Mestre Colom de Bunyolacelebraren el dia de la Pau i de laNo Violència ‘sembrant’ cente-nars de coloms de la pau. Tantels infants d’Educació Infantilcom els de Primària ‘sembraren’,davall els garrovers i l’alzina dedevora l’escalonada de l’escola,un colom amb un missatgesobre la pau que ells mateixos hihavien escrit. Algunes de les fra-ses deien: ‘La pau és dolça quan

ens estimam’, ‘La pau és jugarbé’, ‘La pau és perdonar’, ‘La paués estimar la natura’ o ‘La pau ésviure tranquils’.

Els nins també participarenen la col·locació d’una placasobre la Pau regalada perl’Ajuntament amb motiu el diade la Pau de l’any 2004. La festaacabà al pati on tots plegats ferendos grans rotles i escoltaren lacançó Imagine de John Lennon.

CP Mestre Colom de Bunyola

Més de 1500 estu-diants formaren unagran cadena humanaque, presidida pellema ‘60 anys fentcadena per la pau’recorregué Palma pertransmetre un mis-satge de pau i solida-ritat i commemorarel 60è aniversari de laDeclaració Universaldels Drets Humans.

8 Diario de Mallorca Dimecres, 4 de febrer de 2009Diari de l’Escola

�PISSARRA: Un espai obert a les activitats de les escoles i els instituts

Clam per la pau amb1.300 grues a l’IES

Centenars de coloms perla pau al CP Mestre Colom

Una grancadena perla pau

Les grues d’origami inundaren l’IES Felanix. FOTO: M. CRESPÍ

Els infants ‘sembrant’ milers de coloms a l’entrada de l’escola. FOTO: CP MESTRE COLOM

Milers d’alumnes participaren a l’acte per la pau de Palma. FOTO: M. MIELNIEZUK

Prop de 900 alumnesde diverses escoles iinstituts de l’illa des-cobriren Els secretsd’una Big Band en unconcert didàctic cele-brat al Conservatoride Palma i que fouorganitzat per la di-recció general de Cul-tura del Govern dinsels actes del progra-ma ‘Viu la Cultura’.

Els secretsdel jazz, aldescobert

Els escolars gaudiren del concert de Pericàs Jazz. FOTO: M. MIELNIEZUK

Diari de l’Escola ofereix un espai obert a laparticipació de les escoles i els instituts

Enviau-nos fotografies, dibuixos o breus cròniques de les vostres activitats, tallers o excursions a

diaridelescola@diariodemallorca.es o aDiario de Mallorca (Diari de l’Escola) C/ Puerto Rico, n. 15 07006 - Palma