La galaxia Blumenberg.pdf

Comprendre II - 2000/1 81 - 97

1. HA N S BL U M E N B E R G, Die Legi-timitt der Neuzeit, Frankfurt,Suhrkamp, 1988. Acaba da-parixer la traducci francesade Marc Sagnol, Jean-LouisSchlegel i Denis Trierweiler,Gallimard, 1999: La legitimitdes Temps Modernes.

2. Le souci traverse le fleuve,trad. O. Mannoni, Paris, LAr-che, 1990; Naufrage avec spec-tateur, trad. L. Cassagnau, LAr-che, 1995.

3. Cf. Pilosophische Rundschau,15 (1968) 195-201 i 201-209.

4. Tota la meva cincia provdun petit llibre molt til, des-cobert desprs dun primeresbo daquest article. F.-J.WE T Z, Hans Blumenberg zurEinfhrung, Hamburg 1993.

5. Cf. D. ADAMS i P. BAHRENBERG,Bibliographie Hans Blumen-berg zum 70. Geburstag,Zeitschrift fr philosophischeF o r s c h u n g, 44 (1990) 647-661.

No podem presentar al pblic lobra de Hans Blumenbergsense un desagradable sentiment darribar, com diem vulgar-ment, a misses dites. En efecte, aquesta obra ha comenat deconstruir-se des dabans dacabar-se els anys quaranta, i la princi-pal de les sntesis que en constitueix larmadura, La legitimitatdels Temps moderns, de la qual tractarem aqu, remunta a 1966per a la seva primera edici i a 1983-85 per a la segona, revisada ia u g m e n t a d a1. Entre aquestes dates, Blumenberg ha estat tradut ales principals llenges de cultura La Legitimitat ho ha estat alangls en 1983. I tamb en francs: dos assaigs a les ditions delArche, de les quals cal saludar el seu coratge pioner2. Blumen-berg tampoc no ha perdut aquest interval de temps i ha integrat ala seva obra ms important una srie de respostes a crtiquesfetes a la primera edici, especialment per Karl Lwith i HansGeorg Gadamer3.

Sobre Blumenberg hi ha ben poc a dir. Nascut en 1920 aLbeck, estudia filosofia, germanstica i llenges clssiques aPaderborn, Francfort, Hamburg i Kiel, on es doctora amb una tesisobre lontologia escolstica (1947) i shabilita amb un treballsobre Husserl (1950) les dues tesis resten indites. Desprs dha-ver ensenyat a Kiel, Hamburg, Giessen, Bochum, ha estat profes-sor a Mnster fins a la seva jubilaci, fa alguns anys4. Era un homereservat fins al punt, diuen els rumors, de no deixar-se fotogra-fiar, absent en els congressos i refractari a les entrevistes. Perlobra es basta ella mateixa, per la seva poderosa unitat, tant en eltema com en el mtode5. En el tema, de bell antuvi, la histria del

La galxia Blumenberg

Rmi Brague

pensament occidental. Una histria que engloba aquest pensa-ment en la totalitat del seu recorregut, des dels grecs fins avui, iamb tota lamplada del seu desplegament: la filosofia, per tambles cincies, la literatura, la teologia, incorporant aix molts domi-nis sovint negligits pels historiadors de la filosofia, com la patrsti-ca i no solament sant Agust sin tamb Lactanci i Arnobi. I ensegon lloc, pel mtode, que consisteix sovint a seguir la petja du-na metfora-clau6 dun extrem a laltre de la histria del pensa-ment. Aix, per no citar ms que uns treballs de temtica prximaal que presentem aqu, la del gran llibre del mn7, la de la caver-n a8, o lancdota sobre Tales que, contemplant les estrelles, cauen un pou9. Per la seva gegantina reflexi sobre el que ha fet pos-sible la revoluci copernicana1 0 avana duna manera ms clssi-ca, aix com el llibre que ara presentem.

Lobjecte central: la modernitat

El pas als Temps moderns s un dels temes centrals, si no s eltema central, de lobra de Blumenberg1 1. Es tracta, com sabem,dun tema daquells que cremen, i aix des dabans que homcomencs a parlar de post-modernitat; el triomf daquesta no hafet ms que afegir llenya al foc. Assenyalem, en particular, el pro-jecte de Leo Strauss: tornar a obrir la querella entre els Antics i elsModerns. Si tots els pensadors davui dia no el segueixen en laseva tria a favor dels Antics, sn molt rars els que no han entrat enel debat sobre la naturalesa de la modernitat, per examinar si elseu projecte era realitzable: lescola de Frankfurt i la seva poste-ritat en Habermas, o Charles Taylor fins a Stephen Toulmin, lgicclebre i epistemleg, classificat entre els analtics, que, a edat jaavanada, ha sorprs, recentment, el mn dels savis amb un llibreen el qual reexamina la gnesi dels Temps moderns1 2.

Blumenberg es llena en el seu llibre a un clar debat amb Hei-degger, ms discretament amb Hanna Arendt i amb Strauss. Discu-teix tamb les tesis daltres autors menys coneguts all on hom(no) parla (ms que) el francs. Tot aix complica la recepcifrancesa de lobra de Blumenberg, que se situa a linterior dunsdeterminats contextos poc coneguts del pblic francfon. Podemdistingir dos registres. Duna banda, els autors de la generaci pre-cedent amb els quals discuteix, com Erich Voegelin que, malgratels esforos de Tilo Schabert, continua essent poc conegut aFrana, o com les reflexions sobre la filosofia de la histria de KarlL w i t h1 3, del qual els francfons coneixen sobretot els treballssobre el segle X I X, que no sn ms que un aspecte de la seva obra1 4.I daltra banda, els contemporanis de Blumenberg com KarlfriedGrnder o Odo Marquard1 5.

Rmi Brague. La galxia Blumenberg82

Comprendre II - 2000/1

6. Aquest mtode s utilitzatper primera vegada en Para-digmen zu einer Metaphoro-logie, Achiv fr Begriffges-chichte, 6 (1960) 7-42.

7. Die Lesbarkeit der Welt,Frankfurt, Suhrkamp, 1986.

8. Hhlenausgnge, Frankfurt,1989.

9. Das Lachen der Thrakerin.Eine Urgeschichte der Theorie,Frankfurt, Suhrkamp, 1987.

10. Die Genesis der kopernika-nischen Welt, Frankfurt, Suhr-kamp, 1981.

11. La Malaise de la moderni-t , trad. C. Melanon, Paris,Cerf, 1994.

12. Cosmopolis. The HiddenAgenda of Modernity, NewYork 1990.

13. Weltgeschichte und Heil-geschehen. Die theologischenVoraussetzungen der Ges-c h i c h t e s p h i l o s o p h i e, Stuttgart1953 (trad. angl.: Meaning inHistory, Chicago 1949).

14. De Hegel Nietzsche, trad.franc. R. Laureillard, Paris,Gallimard, 1969.

15. Lnic text tradut (per F.Manent) s, que jo spiga,Questions la philosophie delhistoire ou: Dans quelle mesu-re la philosophie de lhistoirepeut elle tre irrationelle?, L apens politique, 1 (1993) 207-221. Per s precisament ambaquest text que discuteix Blu-menberg en el cinqu captolde la primera part.


Rmi Brague. La galxia Blumenberg 83

La legitimitat dels Temps moderns

Lobra fonamental de Blumenberg ataca el seu tema sota aspec-tes diversos. El llibre s escrit en un estil alternant; les anlisis tex-tuals de detall, sempre fines i suggestives, es complementen ambconsideracions generals que no sempre adquireixen el relleunecessari, de tal manera que lessencial sovint s dit de passada. Elpla s sinus, per les divisions principals sn clares: la primerapart critica un concepte amb el qual hom es pensa sovint explicarla relaci entre la modernitat i lunivers suposadament sacral delEdat Mitjana, el concepte de secularitzaci. La segona part,Absolutisme teolgic i autoafirmaci de lhome, mostra com elprimer s causa de la segona: s la reivindicaci nominalista dunDu totpoders i imprevisible all que ha obligat lhome a nodependre ms que dell mateix i a no respondre ms que davantdell mateix. La tercera part s una histria de la idea de curiositat,que mostra per quin capgirament dels valors all que era un viciha esdevingut una qualitat, dhuc un dels elements de la dignitathumana. La quarta part cont dues monografies, sobre Nicolau deCusa i Giordano Bruno, que es considera que representen, lun lE-dat Mitjana en el seu final, laltre els inicis de la modernitat. Jo nointentar aqu ms que seguir un dels possibles eixos de lecturadun llibre que es presta a molts.

El passatge de lEdat Mitjana als Temps moderns no s unapoca xarnera entre daltres, moment de transici entre els pero-des segons els quals hem pres lhbit de repartir el transcurs delesdevenir histric. Ens nadonem especialment si comparem elfinal de lEdat Mitjana amb el seu comenament, el final de lAnti-guitat. En efecte, noms el passatge a la modernitat ha estat, noendurat, sin conscient i volgut. A diferncia de lEdat Mitjana,lpoca moderna no existeix abans del moment de la seva auto-explicaci, que no ns el motor per de la qual t constantmentnecessitat per a estructurar-se. Ser modern s voler ser modern isaber-se modern. s perqu el pas a la modernitat s escollit quepodem plantejar-nos la qesti de la seva legitimitat: amb quindret tenim la pretensi de fer poca, dintroduir en el teixit delesdevenir histric una soluci de continutat? El problema de lalegitimitat est evidentment lligat al mateix concepte dpoca.Noms lpoca moderna sha comprs a si mateixa com a poca iha creat, per aquest motiu, les altres poques. El problema estlatent en lambici dels Temps Moderns de dur a terme una ruptu-ra radical amb la tradici i en la desproporci entre aquesta ambi-ci i la realitat de la histria, que no pot recomenar mai de zero.Com tots els problemes poltics i histrics de la legitimitat, el delsTemps moderns neix de la discontinutat, en el benents que s

indiferent que aquesta discontinutat sigui fictcia o real. Lpocamoderna ha reclamat aquesta discontinutat per a ella mateixa enrelaci a lEdat Mitjana.

Desmitificar la secularitzaci

Blumenberg consagra tota la primera part del llibre a rebutjaruna soluci que li sembla massa fcil i que no produeix ms queconfusi: la idea de secularitzaci; aquesta desmitificaci plantejai posa a estudi la pretensi de la modernitat de ser un comena-ment radical, incidint i donant tot el seu valor als elements quemanlleva a all que la precedeix. Com que el que passa abans esconsidera que s el cristianisme, la modernitat seria aix una trans-posici al prof delements de provinena sacral. La secularitzacis, doncs, una espcie de robatori, i el que en prov s de bellantuvi suspecte. Defensar la legitimitat dels Temps moderns,doncs, noms es pot fer a travs duna crtica de la idea de secula-ritzaci. No entrar en la discussi de detall en la qual Blumen-berg agafa amb pinces i dissecciona una colla dexemples da-questa idea.

Remarquem noms que es tracta, de fet, daclarir un mtode.Un mtode fonamentat en una srie de refusos: ni mite de lespe-rit objectiu a la manera de Hegel, ni histria de lsser a la deHeidegger, s un mtode que rebutja lessencialisme histric. Laidea de secularitzaci, en darrer terme, no s ms que un cas parti-cular, perqu s un contingut idntic que es considera que es man-t, dhuc quan ha estat transposat a un altre domini en aquestaocasi, del sagrat al prof. Blumenberg proposa, en lloc del con-cepte de transposici (U m s e t z u n g), el concepte alternatiu de subs-tituci (U m b e s e t z u n g): All que, en el procs interpretat com asecularitzaci, ha passat la major part de vegades, o, almenys, ambmolt rares excepcions recognoscibles i especfiques, no pot passer descrit com a transposici de continguts autnticamentteolgics en la seva auto-alienaci secular, sin com a substitucide posicions esdevingudes vacants per unes respostes les pregun-tes corresponents a les quals no podien ser eliminades. Tot can-vi, tota transformaci de vell en nou, sols ens s accessible perqupot ser referit a un quadre referencial constant ms que no a lasubstncia de qu parla Kant que permet de definir les exign-cies a les quals caldr donar satisfacci en un lloc idntic. La con-dici perqu puguem arribar a tenir alguna cosa com un coneixe-ment de la histria s que all nou no pugui ser qualsevol cosa,sin que quedi situat en unes expectatives i necessitats estricta-ment preestablertes. El concepte de substituci designa unaimplicaci en virtut de la qual un mnim didentitat ha de poder





ser encara trobat, o almenys pressuposat o cercat enmig de la msgran agitaci histrica. En el cas que les Concepcions del mn i delsh o m e s de Goethe es transformessin en sistemes, substituci sig-nifica que unes declaracions diferents poden ser compreses com arespostes a qestions idntiques.

Una hermenutica de la histria de les idees

Les substitucions es produeixen sobre el fons duna radicalconservaci prpia de la vida histrica: La vida histrica, encaraque conegui enfonsades i reformes, no pot ser compresa ms quesegons el principi de la conservaci de si mateixa, a no ser quehom li vulgui atribuir obscures pulsions de mort o desigs dedecadncia. dhuc el canvi dpoca, ents com la discontinutatms clara, conserva una funci de preservaci de la identitat enquant el canvi que autoritza no s ms que el correlat de lesexigncies que ha de complir. s aleshores que, ms endins delgran concepte dels projectes dpoca, el procs histric engendrala seva substituci com un sanejament de la seva continutat. Elque es conserva aix sn com en Cassirer uns problemes, unes e x i g n c i e s .

Contra tot positivisme o fet-alisme (Nietzsche) i no sense unainnegable proximitat a lhermenutica, Blumenberg veu de bellantuvi en el fet histric una resposta: En el domini de la forma-ci de les categories histriques, no sempre ha esdevingut evidentque tota lgica, sigui histrica o sistemtica, reposi sobre estructu-res dialgiques. Si la modernitat tal com es veu ella mateixa no erael monleg del subjecte absolut partint del punt zero, sin el siste-ma dels esforos per respondre, en un context nou, a les qestionsplantejades a lhome de lEdat Mitjana, resultarien de tot plegatnoves exigncies en la interpretaci dall que t, certament, lafunci duna resposta, per que no es presenta pas com a tal i finsrebutja de ser-ne una. Tot esdeveniment, i aix en el sentit msampli, t un carcter de correspondncia, va al davant duna pre-gunta, duna exigncia, dun malestar, entra en el terreny dunainconsistncia, resol una tensi i ocupa un lloc buit.

Les idees no sn acceptades ms que quan existeix per a ellesuna capacitat de recepci (R e c e p t i o n s b e r e t s c h a f t). La pregunta aplantejar-se cada vegada s, doncs: quina mena de conscincia shadhaver format (Ausbildung des Bewusstseins) perqu certs fetsesdevinguin pertinents? Lintent de comprendre una poca de lahistria del pensament implica que cada element daquest siste-ma ha de ser percebut com una temptativa de respondre a aques-tes qestions no formulades el conjunt de les quals hauria deter-minat les tensions de la crisi en el context de lpoca. El fet que

aquestes qestions no haurien pogut ser formulades, que no sper atzar que no es troben en els textos, s aix el que fa la nostratasca hermenutica. Consisteix, aqu com a tot arreu, a presentartesis, doctrines, especulacions, dogmes i postulats, com a respos-tes a qestions la projecci de les quals sobre el fons del que reve-len els documents s el que ens permet de comprendre.

Les llums desprs de les tenebres

Si cal acomiadar la idea de secularitzaci, cal eliminar tamb lesrepresentacions que els Temps moderns es fan dells mateixos. Noesperem pas de Blumenberg, que s el contrari dun ingenu, lavisi, heretada del segle XVIII, de Llums que es tornen a encendredesprs duna edat tenebrosa. Perqu, entre altres coses, resta perexplicar com es pot apagar una llum suposadament natural. Blu-menberg exposa aix les solucions proposades, amb tot el quetenen de no plausible: Ledat moderna sha percebut a si mateixacom lpoca en qu lha ra sha imposat definitivament, i per tanttamb, la determinaci natural de lhome. La dificultat daquestacomprensi de si mateix radicava en la necessitat dexplicar elretard histric daquesta forma dexistncia, la qual hauria degut,per la seva identitat amb la mateixa essncia de lhome, estar natu-ralment present en la histria. Podem classificar les concepcionsdel desenvolupament histric que intenten dominar aquest pro-blema segons que descriguin la prehistria de ledat de la ra comuna impotncia natural o com una repressi violenta de les poten-cialitats de la ra. Quantes metfores es recolzen en la plausibilitatelemental, per poc creble, del creixement orgnic o de la sortidade lastre solar desprs de la llarga nit de la seva absncia! La con-cepci dun progrs continu de la racionalitat es va oposar a laidea fonamental duna conquesta radical i revolucionria de la racom a esdeveniment sobtat duna poca i no preparat. La idea quela ra shauria alliberat ella mateixa del seu servatge medieval noera pas capa dexplicar com la potncia constitutiva de lesperithum havia pogut suportar una cosa semblant segles i segles. Ams daix, la implicaci perillosa daquesta explicaci era quehavia necessriament de fer nixer en la conscincia el dubte queaquesta victria de la ra fos definitiva i que la seva opressi no espogus repetir. Aix, doncs, la manera com lpoca de la racionali-tat sha explicat el propi origen i la seva possibilitat histrica haquedat estranyament irracional. Per a la concepci de la histriaprpia de lA u f k l r u n g, la relaci entre lEdat Mitjana i lpocamoderna presenta els trets dun dualisme; el que li corresponmillor s la concepci formulada per Descartes dun noucomenament absolut i radical els pressupsits del qual se situen





16. Discours de la Mthode, VI.

exclusivament en la seguretat en si mateix de lsser racional i peral qual la histria no podia esdevenir una unitat ms que sota laconducta del mtode.

LEdat Mitjana no s pas un temps mort entre dos cims; elsTemps moderns no sn pas, com ells creuen, un comenamentradical. Per, per la seva banda, la concepci de lEdat Mitjana comun seguit ininterromput de renaixements que hom ha oposat a lahistoriografia a u f k l r e r i s c h, tamb ha sorgit del desig de veurepertot arreu la ra en acci: Podem dir que la comprensi i lacti-tud histriques shan desenvolupat en la mateixa mesura queaquest dualisme ha estat superat en relaci a lespontanetat de lamodernitat, i lEdat Mitjana integrada a la unitat de la concepci dela histria. Per el preu fou la confusi sobre els llindars de lespoques per la prova que certs elements pretesament nouspodien ser referits a factors que existien ja en lEdat Mitjana. Laconseqncia daquesta dissoluci histrica del dualisme del A u f k l r u n g va ser la transformaci de lEdat Mitjana en un Renai-xement que sestn contnuament cap avall; cosa que es pot com-prendre com una racionalitzaci de lirracional en lautointerpre-taci de la racionalitat i, per tant, com una conseqncia delmateix A u f k l r u n g. Per el resultat fou que la modernitat sembla-va perdre els seus lmits en quant poca, i, per tant, la legitimitatde la seva ambici; haver condut lhome fins a una fase nova idefinitiva de la prpia possessi i de la prpia realitzaci.

La soluci que proposa Blumenberg s de veure en la moder-nitat, no la secularitzaci de lEdat Mitjana, sin el seu resultat o laseva sortida: s en els dos sentits de la paraula que lpoca moder-na ha sortit de lpoca medieval: Obtenim lesquema duna rela-ci histrica en la qual lEdat Mitjana perd el carcter contingentque el concepte histric de lA u f k l r u n g li atribua, en relaci a lamodernitat; perd la seva definici aproximativa dpoca de confu-si enutjosa i dobscuriment del temps histric, per guanyar-seuna pertinena, que consisteix precisament a poder fornir la claude la quintaessncia de les exigncies (preteses o reals) a partir deles quals shavia format la modernitat, i de les quals era lacompli-ment implcit.

Qu s la modernitat?

Blumenberg no dna de la modernitat una definci clara i pre-cisa. Per la resposta s clara: s modern, abans de tot, el projecteduna conquesta de la naturalesa, portat a terme a travs de la fsi-ca matematitzada per a lelaboraci duna tcnica que permet elseu control. La clebre frmula de Descartes, senyors i possedorsde la naturalesa1 6, s crucial en aquest aspecte. Ara b, i aqu radi-

ca tot el problema, una aplicaci aix del coneixement de la naturano t res dobvi. Els historiadors de la cincia i de les tcniquescom Joseph Needam i Alexandre Koyr shan preguntat, perexemple, per qu sha produt en lEuropa del segle XVII i no en laXina dels reialmes guerrers o en la Grcia hellenstica o dhuc enlIslam iraqui o andals ja que la mentalitat musulmana no s pastan refractria a la tcnica com molta gent pensa1 7.

Els grecs semblen haver concebut, o haver somniat, la ideadun millorament tcnic de la naturalesa1 8. Per no shan preocu-pat gaire de dur-la a terme. Daltra banda, la idea jueva de repara-ci del mn no s, en el seu origen mishnaic, una conquesta dela naturalesa, sin una simple reestructuraci de les disposicionsjurdiques per a facilitar la vida humana. Quan la noci s reinter-pretada per la Kabbala, el mn de baix no s canviat ms que indi-rectament, per uns esdeveniments produts en el mn de dalt,induts des de baix per prctiques tergiques1 9. A propsit daix,conv de recordar que la idea de canviar el mn prov de lamgia i que la tcnica va ser pensada al principi a travs de cate-gories mgiques (per exemple, Bacon).

Inversament, hom ha pogut obtenir de la fsica altres efectesque el de la dominaci de la naturalesa, i la histria ens en mostraexemples. Aix, en primer lloc, Epicur ha concebut una fsica quet com a finalitat essencial la pau de lnima (a t a r x i a)2 0. Daqulextrema importncia de lestudi de lepicureisme al qual esllena Blumenberg fins a lltim detall. s una anlisi portada a lallum duna qesti fonamental: per qu lactitud epicria ja no spossible? Per qu la conquesta de la naturalesa i no ja simplementel desinters envers ella sembla ser lnic mitj dassegurar la paude lnima?

LEdat Mitjana per altres mitjans

La resposta la trobem en la segona part. s una resposta queexigeix que recorreguem la histria del que ha estat pensat i sentitdurant lEdat Mitjana: Blumenberg hi veu una resposta avortada ala temptaci gnstica. Epicur no s possible ms que si la natura-lesa s en el fons, si no benvolent, almenys indiferent i neutralquant a lhome. La gnosi, per la seva banda, afirma que la naturale-sa s dolenta, que t mania a lhome. Erich Voegelin havia propo-sat de veure en la modernitat una vasta ressurgncia del pensa-ment gnstic2 1. Blumenberg, tamb, s daquells filsofs que, desde Hans Jonas, veuen en la gnosi una de les solucions capitals alenigma del mn. Per respon a Voegelin que la modernitat s,contrriament al que ell diu, una temptativa dexorcitzar-la,necessria desprs del fracs de lEdat Mitjana a dur a terme



17. Cf. J. VA N ES S, F a t u mM a h u m e t a n u m. Schicksalund Freiheit im Islam, dinsSchicksal? Grenzen der Mach-barkeit. Ein Symposion, Suhr-kamp, 1977, pp. 26-50, sobre-tot pp. 41s.

18. Cf. EM P D O C L E S, ed. Diels-Kranz 31 B 111, a compararamb XE N O F O N T, M e m o r a b i l i aI, 1, 15.

19. Sobre aquest punt hi hamolt a recollir en el llibre deM. ID E L, Le Golem, Paris, Cerf,1992.

20. Carta a Pitocles, DI G E N E SLA E R C I, X 85; Kuriai Doxai,DIGENES LAERCI, X 142.

21. E. VO E G E L I N, The NewScience of Politics. An Intro-d u c t i o n, Chicago 1952, sobre-tot el captol IV: Gnosticism.The nature of Modernity.



aquesta feina: La tesi que volem sostenir aqu reprn lafirmacid u n a relaci entre Temps moderns i gnosi, per la capgira: elsTemps moderns sn el depassament de la gnosi. Aix suposa queel depassament de la gnosi no ha reeixit al comenament de lEdatMitjana. Aix suposa que lEdat Mitjana, en quant estructura desentit que ocupa bastants segles, ha partit del conflicte amb la gno-si, del final de lAntiguitat i del comenament del cristianisme, ique la unitat de la seva voluntat sistemtica pot ser captada a par-tir del domini de la contraposici gnstica.

La tasca ha de ser represa, doncs, i aquesta vegada duna mane-ra efica, pels Temps moderns. La modernitat accepta b el puntde partena de la gnosi: lhome s un estranger llanat en un mnque s lobra dun demirg estpid o dolent whatever brute orblackguard made the world (A. E. Housman). Per en treu altresconseqncies: en lloc de fugir del mn, caldr arranjar-lo. Lamodernitat conquereix la naturalesa perqu shi sent forada, per-qu hi veu lnic mitj daconseguir la seguretat davant una natu-ralesa que percep com a dolenta.

La gnosi, ella mateixa, ha sorgit dun cert fracs del cristianis-me. Sha fet inevitable pel retard de la parusia. Passada la crisi esca-tolgica i decebuda lesperana dels primers cristians, el cristianis-me es trobava amb la contradicci entre el Du del final delstemps i el Du del curs de la histria. Ns testimoni, ja, latenciprestada pel cristianisme a la idea estoica de providncia: Perqula integraci de la idea de providncia estoica al cristianisme eraja un acte de secularitzaci per a una histria que ja no era msprevista escatolgicament o que, almenys, no tenia ja necessitatde ser regulada el Du escatolgic del final de la histria no potser al mateix temps el que, en la histria, es manifesta i es fa objec-te de creena com a vigilant. La gnosi, suposant dos dus, resoliael problema a la seva manera: el creador no s el Salvador; elsegon ens deslliura del mn tancat i enganys del primer.

El cristianisme ortodox responia amb lafirmaci de la creacidel mn per un Du de bondat. De sobte, reprn la idea paganadel mn com a k o s m o s: La formaci de lEdat Mitjana no pot sercompresa ms que com una temptativa de protegir-se definitiva-ment contra la sndrome gnstica. Extirpar el mn, en quant Cre-aci, de la negaci del seu origen demirgic i salvar la seva digni-tat de cosmos antic en el si del sistema cristi, aquest va serlesfor acomplert de sant Agust a la primera escolstica. Queda-va un obstacle: el cristianisme havia dexplicar la presncia delmal en el mn, i en un mn que hom suposava ara que havia dedurar, duna manera diferent que per la hiptesi dun demirgdolent. Calgu, per tant, fer lhome responsable per la idea delpecat original.

La fi del mn

La modernitat ha sorgit del desig i de la necessitat de deslliurarlhome dun absolutisme teolgic, provinent duna gnosi no prouben exorcitzada: La gnosi no superada, sin tan sols trasposada,retorna sota la figura del Du amagat i de la seva sobirania absolu-ta incomprensible. s aquest absolutisme que barra el pas quereconduiria a lepicureisme, i particularment all on arriba al seupex amb el nominalisme de lEdat Mitjana ms tardana. El nomi-nalisme tanca el final dun mn concebut a la manera antiga, comun k o s m o s: Laband del kosmos antic va ser consumat a linstanton la distinci entre potncia i acte ja no va correspondre a la dis-tinci entre ra i voluntat, quan, doncs, lacte de la voluntat divinano es va referir ja ms nicament a lexistncia del mn, sin tam-b a lunivers de les veritats que tenen la seva validesa a linteriordel mn. Lhome es troba de sobte llanat a alta mar sense capprotecci: El nominalisme s un sistema de mxima confusi delhome en relaci al mn certament, amb la intenci de no fer-litrobar la salvaci en el mn, dempnyer-lo a desesperar de lesseves possibilitats aqu baix, i per tant dinduir-lo a una capitulacisense condicions en lacte de fe, que, malgrat tot, no era capa deformular amb els seus propis mitjans. Desprs de la filosofia clssi-ca dels grecs, el postulat de latarxia era possible; desprs de lab-solutisme teolgic del final de lEdat Mitjana, lautoafirmaci vaesdevenir la conseqncia de qualsevol sistema filosfic.

La preocupaci de la prpia seguretat condueix lhome a cer-car lleis per totes bandes. Veiem, doncs, aparixer la gran antteside la qual lambici terica elemental de ledat moderna far el seupunt de partena: les lleis de la naturalesa, desprs de la societat ide lEstat, com a assegurana contra larbitrari i latzar, unes lleisque garanteixen que el dest hum i tot el que shi refereix no estana lencant. Fins aleshores, lempresa de conixer lunivers fsic eracondemnada com a curiositas: Per a lescolstica, el cam teric atravs del cosmos no havia tingut mai ms que la funci provisio-nal de forar el passatge vers lorigen del mn per mitjans finits. Lajustificaci daquest procediment radicava en els seus resultats: erael seu punt de reps all que legitimava el moviment teric. Totaautonomitzaci dalguna cosa que, en relaci a un tal t e l o s, nopodia ser ms que provisional, era una infracci, era precisamentc u r i o s i t a s . Blumenberg mostra, al llarg de tota la tercera part, du-na riquesa i una finor impossibles de resumir, com el vici medievalva esdevenir la virtut moderna. Mostra com, duna manera particu-lar, s la necessitat de controlar dhuc all que sescapa de la visii on podria amagar-se algun perill, el que porta a fer pertinent lob-servaci efectuada amb lajuda dinstruments ptics, lupa i micros-





copi: La utilitzaci del telescopi per Galileu marca un momenthistric, el resultat del qual, imprevist, la descoberta de realitatsimprevistes en lunivers, havia de tenir conseqncies radicalssobre la comprensi de lhome en la naturalesa i davant della. Laconseqncia principal era que la curiositat era recompensada,que el carcter essencial dall que havia quedat fins aquellmoment sostret a lhome quedava confirmat, cosa que invalidavaal mateix temps la moral de la prpia limitaci, posada ara demanifest en el seu error, i comportava, per tant, la necessitat da-b a n d o n a r - l o .

La dialctica interna a la teologia

Daquesta manera, els Temps moderns no han sorgit duncaprici, sin duna impossibilitat de fer les coses duna altra mane-ra: El concepte de legitimitat dels Temps moderns no ve dedutduns actes de la ra, sin de la seva prpia necessitat. El volunta-risme teolgic i el racionalisme hum sn correlats histrics; pertant, la legitimitat dels Temps moderns no es justifica a partir de laseva novetat lambici de ser els Temps moderns no justificapas, per ella mateixa, aquesta legitimitat. s labsolutisme teolgicel que ha obligat lhome a una autoafirmaci ( S e l b s b e h a u p t u n g ) :LEdat Mitjana es va acabar quan ja no va poder fer creure ms alhome, a linterior del seu sistema espiritual, que la creaci eraProvidncia, i li va imposar com a conseqncia la crrega de lau-toafirmaci. Autoafirmaci no significa, doncs, aqu la simpleconservaci biolgica i econmica de lanimal home pels mitjansde qu pot disposar la seva naturalesa. Significa un programa exis-tencial sota el qual lhome, en una situaci histrica determinada,situa la seva existncia i en el qual inscriu com la vol percebreenmig de la realitat que lenvolta i com vol captar-ne les possibili-tats. En la comprensi del mn i en les esperes, estimacions i inter-pretacions que hi estan implicades, es produeix una metamorfosifonamental que no s pas laddici de fets dexperincia, sin unsmbol de les presumpcions que determinen al seu torn lhoritzde les experincies possibles i de llur interpretaci, i contenen lesdades prvies del que significa el mn per a lhome.

Aix, doncs, s la rabies theologica la que larrossega, indirecta-ment, a quedar fora de joc: El fet de portar la teologia fins a la sevapretensi ltima contra la ra tingu com a efecte no volgut dereduir al mnim la participaci de la teologia en lexplicaci delmn. Aix va ser preparat el terreny per a la competncia de la raen quant instrument dun nou cientificisme en cam dalliberar-sede la tradici. La funci teolgica assignada a un pas realitzat pelpensament, i que s una vegada ms una negaci de la seguretat

que t lhome davant el mn, no s ms que la preparaci de laseva funci humana contrria. En la mesura que reivindica la cons-cincia de la finitud com a definitiva, la teologia es destrueix a simateixa. Subratllant labsncia de miraments i de moderaci delpoder davant lhome implica que, en aquest camp histric, la neu-tralitat del progrs teric i la indiferncia de la realitzaci tcnicano poden existir. Reivindicant uns pretesos lmits i impossibilitats,sexposa mortalment, com havia fet i tornaria a fer encara amb lesproves de lexistncia de Du i la teodicea. El pas a lestudi i la con-questa del mn s el resultat duna dialctica interna del cristianis-me, la lgica de la qual destrueix les seves condicions dexistncia:Una religi que, ms enll de lesperana de la salvaci i de la con-fiana en la justificaci, ha esdevingut histricament, per la sevaprpia ambici, un sistema exclusiu dexplicaci del mn i quepodia deduir, a partir de la idea fonamental de la Creaci i de laidea que lhome ha estat fet a imatge de Du, ladaptaci de la sevafacultat de coneixement a la Natura, per que acaba, en la cohern-cia medieval de la seva preocupaci per preservar un poder infiniti una llibertat absoluta al seu Du, per destruir les condicions quehavia posat prviament per a establir la relaci entre lhome i elmn, una religi aix queda ineluctablement, pel fet daquesta frau-dulenta contradicci dels seus pressupsits, deutora a lhome delseu b. Amb aquesta anticipaci de la tesi principal de la segonapart no vull pas descriure tota la histria del cristianisme, sin laseva crisi al final de lEdat Mitjana, s a dir, les condicions de la for-maci de la racionalitat moderna. Hom pensa en la manera comNietzsche veu en lamor de la veritat a qualsevol preu (R e d l i c h k e i t) ,sortit del cristianisme, el principi de la seva autodestrucci2 2.Noms que la dialctica de Nietzsche est transposada aqu enlestil histric i limitada a la forma medieval del cristianisme.

P r e g u n t e s

Les perspectives que illumina el pensament de Blumenbergsn vastes i suggestives. Lamplitud de la cultura mobilitzada, la-gudesa de les interpretacions, la profunditat dels problemes plan-tejats obliguen a ladmiraci. Per la meva banda veig una srie dedireccions per on es prodria aprofundir el seu esfor.

En primer lloc, la duna clarificaci metdica. Blumenberg veulEdat Mitjana com un bloc i com un subjecte histric. Hom llegeixfrases com: LEdat Mitjana, en la plenitud de les formes sota lesquals es manifesta, no hauria estat pensable sense aquest axiomaque la sost. Daltra banda, s perfectament conscient del proble-ma, com ho mostra un incs: LEdat Mitjana, si s que podemhipostasiar-la aix. A ms, parla en algun moment dun conflicte



22. Zur Genealogie der MoralIII, 27.



23. Cf. E. vO N IV N K A, P l a t oChristianus. La reception cri-tique du platonisme chez lesPres de lglise, Paris, PUF,1 9 9 0 .

que, en lEdat Mitjana, no ha estat mai confessat i potser ni tan solsmai sentit. Suposant que sigui aquest el cas, la temptativa peraccedir-hi i, a ms, per fer-ne el motor secret duna actitud que espot situar histricament, shaur de fer amb mil precaucions.

Quant al contingut de lobra, es pot pensar en certs matisos dedetall. Tenim dret de fer de lepicureisme un pensament, s ms,el pensament-tipus de lAntiguitat t a r d a n a? Cal fer-ho, si hem deposar en parallel les dues crisis per on entrem en lEdat Mitjana iper on en sortim (II part, cap. III). Per aqu lhistoriador ha derecordar que lepicureisme no t prcticament cap partidari msenll del segle III. I qu hem de fer amb el neoplatonisme, que, defet, ha dominat lAntiguitat en la seva fase final? Potser Blumen-berg podia haver-li donat un paper ms important. Lheroi que hacregut massa aviat que ha triomfat de la gnosi i de lepicureisme,era el cristianisme o b un cristianisme hibridat de neoplatonismei recordem que les relacions entre els dos no han estat pas lliuresde conflictes2 3? Finalment, s que els historiadors de la filosofiamedieval parlen encara dalguna cosa com el nominalisme? ssegur que aquest hagi provocat una W e l t a n g s t, una inquietuddavant lomnipotncia dun Du imprevisible?

Obrir horitzons en el passat

Per la meva banda, lamento (i aix ve tamb dels meus propiscentres dinters) que la histria que ens explica Blumenberg esdesenvolupi al llarg dun sol p h y l u m, s a dir, que sigui exclusiva-ment europea i cristiana. Seria interessant, per exemple, intentaruna comparaci amb lislam. Largumentaci de Blumenberg no hihauria perdut res, sin que hi hauria guanyat en perspectiva.Assenyalem tres punts:

1) Blumenberg dna una gran importncia a lespera final deltemps, ben prxima en la predicaci de Jess i en el cristianismeprimitiu. Ara b, la predicaci de Mahoma ha comenat tambamb un missatge apocalptic i per lanunci dun judici ben prxim.Per el problema del retard de la parusia no sha plantejat a lIs-lam. Recordem la frase cruel de Guignebert: Hom esperava el Reg-ne de Du i va venir lEsglsia. A lislam va ser certament el Regnede Du el que va arribar. En lloc de lEsglsia, que deixa el Regnede Du fora della mateixa, vrem tenir la ciutat musulmana, queintegra el Regne de Du a una poltica. La salvaci s la pau,com a llibertat per al culte autntic del Du nic exercit en totaseguretat sota les ales dun rgim musulm. Els aspectes gnsticsde la religi, per tant, varen acabar desprs de moltes peripciesprenent uns camins ms pacfics, sense negaci radical del mn,fins al punt de fer-se admetre en amples sectors de la mstica.

2) Lislam ha desenvolupat, amb el K a l m sobretot en la sevaversi asharita2 4, un absolutisme teolgic al qual el ms rabisnominalisme no t res a envejar i del qual no s pas impossibleque hagi pres alguna cosa, per mitj de Ghazli2 5. Ara b, lislam nosembla haver sentit la inquietud que Blumenberg percep al finalde lEdat Mitjana occidental i noms en aquest moment. Tampocno ha conegut, com a reacci, un contra-moviment que condueixia la modernitat. En el judaisme, la batalla contra el Kalm i afavor de la cincia de la naturalesa ha estat guanyada, almenys encerts mbits i per un cert temps (abans de la invasi per la Kabba-la), grcies a Maimnides. A lislam, lnic equivalent s Averrois,que no ha tingut gaires successors, a no ser entre els jueus, i, a tra-vs dells, entre els cristians.

3) La condemnaci explcita de la curiositat s una caractersti-ca del cristianisme, i caldria demanar-se per qu2 6. Lislam no laconeix gaire, fins al punt que el mot s difcil de passar a lrab.Quant a la cosa en si, coneixem certament les paraules dIbn Khal-dun: Les qestions [que fan referncia] a les cincies fsiques noens importen per a la nostra religi i per a la nostra subsistnciaquotidiana, de manera que les hem de deixar de banda2 7. Peraquesta frase s una excepci. Lelogi de la recerca s ms aviat laregla. El trobem en personalitats heterodoxes com Rzi, que, si bpertany a la civilitzaci musulmana, difcilment pot ser consideratmusulm, ja que nega la profecia. La seva visi positiva de lesforde conixer i la seva acceptaci de la relativitat de tot coneixementimplicada en la idea de progrs sn excepcionals en terra dislam2 8.O encara, els Germans sincers, prxims a lismaelisme, quedonen com a argument a favor de la Creaci una mena dintersde la ra: negar-la, segons ells, s renunciar a lesfor de cercar2 9.Per dhuc els pensadors ms preocupats per deixar ben clara laseva ortodxia han cercat mitjans diversos per a fonamentar larecerca del saber en lautoritat del Llibre sant o en les paraules delP r o f e t a3 0. Prov daquesta estratgia, per exemple, el contrasentitfecund sobre el clebre h a d i t h: Cerqueu el saber encara que siguia la Xina. El sentit original era: No dubteu a emprendre llargs viat-ges per recollir de la mateixa boca dels companys del Profeta odels que els han conegut, i que estan dispersos fins als extrems delmn musulm, les tradicions i els gestos del Profeta. Va ser inter-pretat i ho s encara avui com un elogi de la cincia fsica. LAl-cor cont moltes invitacions a considerar la naturalesa. Per elque les seves maravelles han de fer descobrir s, abans de tot, elpoder que t Du de fer sorgir coses noves (i per tant de ressusci-tar els morts per sotmetrels a judici), menys que la saviesa que esmanifesta per la regularitat dels fenmens. Fidel o infidel al sentitoriginari de lAlcor, Averrois recomana la consideraci del mn



24. Cf. H. A. WO L F S O N, The Phi-losophy of the Kalam, HarvardU.P., 1976, i D. GI M A R E T, L aDoctrine dAl-Ashar, Paris,Cerf, 1990.

25. La qesti queda com aqesti discutida: cf. W. J.CO U R T E N A Y, The Critique ofNatural Causality in the Muta-kallimum and Nominalism,Harvard Theological Review,66 (1973) 77-94.

26. Cf. F. RO S E N T H A L, K n o w l e d-ge Triumphant. The Conceptof Knowledge in MedievalIslam, Leyde 1976.

27. M u q a d d i m a, VI, Rfuta-tion de la philosophie.

28. Cf. la conversa entre elsdos RA Z I a Opera philosophi-c a, El Caire, d. Kraus, 1939,p. 302.

29. p i t r e s, III, 8 (39), III, p.3 4 0 .

30. Cf. I. GOLDZIHER, tudes surla tradition islamique, Paris,A. Maisonneuve, 1952, p. 219.



31. Cf. W. Z. HA R V E Y, Averroset Maimonide sur le devoir phi-losophique de contempler(i t i b r) (hebreu), T a r b i z, 58-1,octubre-desembre 1988, 75-83.

32. Cf. F. FR E U D H E N T H A L, Sau-ver son me ou sauver les ph-nomnes: sotriologie, p i s t -mologie et astronomie chezGersonide, en id (ed.) S t u d i e son Gersonides. A Fourteenth-Century Jewish Philosopher-S c i e n t i s t, Leyde 1992, pp. 317-3 5 2 .

33. Cf. H. U. V O N BA L T H A S A R,Prsence et pense. Essai surla philosophie religieuse deGrgoire de Nysse, Paris, Beau-chesne, 1988 (2a ed.), pp. 123-132.

34. In Johannis Evangelium,63, 1.

creat com a cam vers el coneixement del Creador3 1. I en el judais-me, Gersnides, ell mateix astrnom practicant, fa del coneixe-ment del mn fsic la causa de la beatitud ltima: la intensitat de lasalvaci est en funci de la quantitat de conceptes actualitzats3 2.Aquestes valoracions de les recerques sobre la naturalesa snexcepcions en autors cristians; per s precisament en terra cris-tiana que es va desenvolupar una fsica. Blumenberg explica bper qu. Una ptica comparativa hauria enriquit les seves tesis.

El sentit del cristianisme

Lobra de Blumenberg implica una reflexi sobre el paper delcristianisme en la histria intellectual de lOccident, que seriaimpensable sense ell. Jo, per la meva banda, hauria collocat certsaccents duna altra manera. Podem partir dun detall: la idea deprogrs indefinit apareix per primera vegada en Pascal? Blumen-berg no ignora pas que s una idea que ja es troba en Gregori deN i s s a3 3, en la seva teoria de la beatitud eterna, concebuda no comuna fixesa en la contemplaci, sin com un aprofundiment cons-tant del coneixement dun Du infinit, com a ascens furibund verslAbsolut (Lon Bloy). Certament, el context s diferent, peraquesta diferncia s justament el punt interessant, perqu obligaa reconsiderar les raons de la crtica cristiana de la curiositat. Agus-t s un dels testimonis principals. s ell, per, qui escriu a prop-sit de Du: s infinit perqu, una vegada lhgim trobat, el cer-quem encara (ut inventus quaeratur, immensus est)3 4. Veiemaleshores el ressort de la crtica a la curiositat, que, daltra banda,Blumenberg entreveu a propsit de Toms dAquino: la c u r i o s i t a tpel creat s, paradoxalment, una feblesa, una manca dambiciperqu Du s lnic camp infinit per al desig hum. Si la insacia-bilitat del desig s suspecta en la polmica patrstica contra la gno-si, s que el desig sequivoca no pas dobjecte sin de c a m p: linfi-nit del creat ha de cedir davant linfinitament infinit de Du. Aix,el que pot aparixer com una crtica de la curiositat s de fet unamanera dalliberar-la, assignant-li, en Du, lnic camp en el qual espot donar a si mateixa via lliure i en relaci al qual tot el creat sinsuficient i, per tant, insatisfactori.

Daltra banda, em sembla que Blumenberg accepta una micamassa fcilment la visi de la predicaci de Jess heretada dA.Schweitzer i dels seus deixebles com M. Werner: lanunci apocalp-tic duna fi del mn imminent. Tot fent aix, segueix, daltra ban-da, una bona part dels telegs contemporanis, sobretot protes-tants, de la penltima generaci. Si lessncia del missatge de Jesss aqu, s difcil de no seguir Overbeck, per a qui el cristianismeha sorgit duna traci a ell mateix, en el sentit que ha volgut fer

possible un mn que el nega. Per la qesti s saber si lexpe-rincia cristiana primitiva s expressada duna manera exhaustiva iadequada per una interpretaci temporal de la proximitat delRegne de Du anunciada per Jess. Aquesta interpretaci est cer-tament present en el Nou Testament. Per si la idea fonamental s,al contrari, la duna intervenci de Du en persona, la seva proxi-mitat podr explicitar-se duna manera igualment legtima en laidea dEncarnaci, i Jess ser el Reialme en persona, la u t o b a s i-l e i a ( O r g e n e s ) .

Blumenberg recorda la importncia que Jacob Burkhardt,importncia que aprova fins a un cert punt, atribua a la idea dEn-carnaci: sense ella no hi ha Edat Mitjana. Aquesta poca sestndes de la victria sobre larrianisme en el concili de Nicea fins alrefs dun du-home per Giordano Bruno. Aix s vlid dhuc silescolstica, potser, no ha pensat lEncarnaci fins al final. Ara b,intentar de fer-ho permetria, entre altres coses, matisar la repre-sentaci segons la qual la relaci entre Du i la creaci es fariasegons el model dels vasos comunicants, representaci que hompot endevinar de vegades en bastants dels autors que cita Blumen-berg, i que potser no ha criticat prou (tampoc no era aquest el seuobjectiu). Aix, com quan el coneixement dels secrets del mn eraconsiderat com la legtima de Du. Un pensament a fons sobrelEncarnaci ens ha dobligar a pensar les relacions entre el div ilhum sobre una base ben diferent.

Em sembla a propsit daix que Blumenberg no insisteix prousobre un punt que em sembla, almenys a mi, central: la versi occi-dental del desencantament del mn no t com a responsables elsmonoteismes. Aquest desencantament no es produeix pas de lamateixa manera en lislam, que s tan monoteista com el judeo-cristianisme els musulmans diuen que ho s ms. La retiradadall div em sembla que constitueix un sistema, paradoxalment,amb aquesta aproximaci mxima de Du en relaci a all creatque realitza lEncarnaci3 5. Aquesta no posa aigua en el vi pur de lateologia negativa, sin que lacompleix prcticament. Sobre aquestpunt, sc conscient que em separo de molts autors i no pas delsmenys importants3 6. Per s el que em sembla haver vist en santJoan de la Creu, com intento mostrar en una altra banda3 7.

La idea de Renaixement

Quant al mateix sentit de lexperincia medieval, Blumenbergpolemitza contra la idea segons la qual la histria medieval podriacomprendres com una seguida de renaixements. Per a ell, e lRenaixement s el primer duna srie de malentesos: el que s nous pres pel que s antic. Aquesta idea, que no s pas falsa, em sem-



35. Cf. W. PA N N E N B E R G, Diechristliche Legitimitt der Neu-zeit. Gedanken zu einem Buchvon Hans Blumenberg, a G o t-tesgedanke und menschlicheF r e i h e i t, Gttingen 1978 (2aed.), pp. 114-128, sobretot pp.120 i s.

36. Cf. en particular, lobrarecent de C. LA R M O R E, M o d e r-nit et morale, Paris, PUF,1993, p. 73 (tot el captol III sdigne de ser notat).

37. La impotncia del Verb.El Du que ho ha dit t o t, E r a-nos 1 9 9 3 .



38. Vegeu Rmi BR A G U E, E u r o-pa, la via romana, Barcelona,Barcelonesa dEdicions, 1992.

bla negligir una caracterstica decisiva de la histria cultural euro-pea, s a dir, el fet que malgrat les pseudo-morfosis a travs de lesquals all nou juga a all antic, i juga a ser antic, conserva la cons-cincia duna alteritat radical, reviscolada constantment pel senti-ment de lexterioritat de les fonts clssiques. Jo proposo en aquestpunt de distingir entre revival i renaixena, reservant per a aquestsegon terme la reapropiaci dun contingut cultural percebut coma altre. Veure en la histria cultural dEuropa una srie ininterrom-puda de renaixements s sols en aparena relativitzar la novetatmoderna en benefici duna continutat fonamental. Al contrari, scomprendre com ha estat, si no produda, almenys feta possibleper lhbit, adquirit des dabans de la modernitat, dinterioritzar lesruptures i apropiar-se el que s estranger3 8.

[traducci de Jordi Gal. Una primera versi francesa va ser publicada a D b a t s]

La galaxia Blumenberg.pdf

Documents

Transcript of La galaxia Blumenberg.pdf