La convivència als centres públics de secundària ...revista, organitza les festes (Nadal...). IES...

Annex 2

La convivència als centres públics de secundària: autoritat i responsabilitat del

professorat

Mercè Miralles Guilló Curs 2005-2006

2

ÍNDEX 1. Presentació dels tres centres col·laboradors

p3

Criteris de selecció p3

Característiques dels centres p3

Elaboració de l’enquesta

p8

Realització de l’enquesta

p8

2. Enquesta al professorat

p10

3. Mostra

p24

Total p24

IES Joan Brossa p28

IES Les Corts

p31

IES Francisco de Goya

p34

4. Buidat de l’enquesta

p37

L’autoritat

p37

Relació entre autoritat i sexe del professorat

p46

Exercici i reconeixement de l’autoritat del professorat

p61

Pràctica educativa

p91

Les famílies

p101

La funció docent

p114

La situació actual

p124

L’avaluació del professorat

p138

3

1. Presentació dels tres centres col·laboradors Criteris de selecció La tria d’aquests centres per a la realització de l’enquesta va venir donada pels criteris següents:

Són centres públics de secundària de tipologia diversa, la qual cosa té una influència sobre la procedència professional del claustre que podia reflectir-se en el resultat de les enquestes:

L'IES Les Corts un és un centre de llarga tradició que havia impartit l'antic BUP i que s'havia consolidat en l'antic sistema educatiu. L'IES Joan Brossa és un centre que prové de la fusió recent de dos centres de procedència molt diferent amb la qual cosa podia oferir un grau de complexitat considerable en relació a la composició del claustre. L'IES Francisco de Goya és un centre de nova creació que va començar la seva trajectòria amb la implantació de la Reforma, amb la qual cosa podia oferir una organització i un sistema de treball sense més tradicions que les individuals del professorat que l’ha anat formant i amb un claustre compost a partir de la seva recent formació.

Son centres que no destaquen per un grau alt de conflictivitat i amb un funcionament bo. Això em permetia avaluar no solament els elements de crisi sinó també aquells equilibris en què reposa una vida institucional estable, un desenvolupament regulat de la vida acadèmica i una possible adaptació de l’autoritat del professorat.

Són centres de Barcelona ciutat la qual cosa em permetia descartar que les diferències entre ells tinguessin una lectura en clau territorial.

Quan vaig seleccionar aquests centres, vaig tenir el suport immediat de les respectives direccions. En el moment de fer el treball dins dels centres les prioritats i el dia a dia, lògicament, van influir en el ritme del treball i, a més, en el cas de l'IES Les Corts hi va haver un canvi de direcció. Característiques dels centres IES Joan Brossa L’IES Joan Brossa està situat al districte d’Horta-Guinardó. És un centre que prové de la fusió, el curs 1999-2000, de l’IES Mare de Déu de Montserrat – amb una llarga i particular trajectòria d’ensenyaments professionals – i l’IES Guinardó – centre de nova creació.

4

Actualment l’IES Joan Brossa és un centre de dues línies d’ESO – amb possibilitats de consolidar la tercera, que existeix a primer i a tercer - que imparteix, a la postobligatòria, tres modalitats de batxillerat – Ciències de la naturalesa i de la salut, Tecnologia i Humanitats i Ciències socials-, un cicle formatiu de grau mitjà – Comerç – i sis cicles formatius de grau superior – Gestió comercial i màrqueting, Comerç internacional, Gestió del transport, Desenvolupament d’aplicacions informàtiques, Administració de sistemes informàtics i Òptica d’ullera-. L’alumnat del centre prové, principalment, dels centres públics assignats (CEIP Estel-Guinardó, CEIP Guinardó, CEIP Torrent d’en Melis, CEIP Mas Casanovas i CEIP Tresfonts) i esporàdicament d’algun centre concertat. El nombre d’alumnes està al voltant dels sis-cents cinquanta. Aquest, per tant, és un centre que em proporcionava una mostra de professorat i d’alumnat força heterogènia. El claustre està format per seixanta-cinc professors i professores la procedència dels quals és la següent: el cos de procedència predominant és el de formació professional, hi ha catorze membres del professorat que tenen contractació laboral i la resta de professorat prové de secundària, BUP i primària (2 fixos) i un mestre en pedagogia terapèutica. Les característiques organitzatives del centre vénen marcades per la coexistència, d’una banda, d’ESO i de batxillerat i de l’altra, de cicles formatius, la qual cosa implica tenir un marc horari molt ampli, dues prefectures d’estudis i professorat que imparteix una o més d’una etapa amb les dificultats de comunicació que aquest fet genera, a més dels caps de departaments didàctics. A ESO, les tutories s’encarreguen de grups naturals – amb la voluntat en un futur d’aplicar la tutoria compartida- i cada setmana es reuneixen agrupades segons les necessitats, hi ha una coordinadora d’ESO que es coordina amb la direcció. A batxillerat i a cicles formatius la tutoria també es fa per grups naturals i a aquest últim nivell hi ha una coordinadora de formació en centres de treball. El desplegament curricular del centre té les característiques següents: A primer cicle hi ha una aula d’acollida. L’alumnat d’aquesta aula fa deu hores agrupat de la manera següent: cinc de ciències socials tot junt i cinc de llengua catalana, partit en dos grups. També fa alguna hora addicional per ajudar a recuperar matèries. D’altres mecanismes d’atenció a la diversitat són:

A primer cicle : A matemàtiques cada grup fa una hora sencera i dues amb grup partit. A llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i ciències socials es fan agrupaments flexibles i de tres grups se’n fan quatre.

5

A ciències naturals de primer curs hi ha un petit grup de vuit alumnes amb aprenentatge lent. I a segon es fa el mateix i ciències socials, deixa els grups flexibles i s’organitza com a ciències naturals.

A segon cicle: Es fan agrupaments flexibles a llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques.

Tant a primer cicle com a segon cicle es fan els desdoblaments que marca la normativa. Alguns projectes que caracteritzen l’IES Joan Brossa són un programa de mediació entre iguals a ESO, en el qual participen també alumnes de batxillerat i la participació a l’Agenda 21. Quant a activitats de més d’un dia fora del centre hi ha programades anualment, entre d’altres, una esquiada de tres dies, amb alumnat de primer a tercer d’ESO, un viatge de sis dies a quart d’ESO, un viatge de tres o quatre dies amb l’alumnat que fa llengua francesa i l’assistència a fires (Milà, Madrid) amb l’alumnat d’òptica. Algunes de les tasques que es prioritzen actualment són, a partir del projecte de centre presentat per la directora, la revisió dels documents de funcionament intern del centre, la presentació – esporàdicament – dels resultats d’avaluació de l’alumnat – el curs passat es va fer la de matèries, que està en procés de revisió als departaments didàctics -. Aquest és un procés per arribar a la major concreció de l’avaluació – a ESO i a batxillerat, perquè a cicles formatius ja hi ha dossiers explicatius de l’avaluació per crèdits –, plantejada des del centre com a eina de progrés, que figura a la normativa d’inici de curs. També s’està treballant el pas de l’alumnat als cicles formatius, el model d’atenció a la diversitat – a partir de la valoració del que s’especifica anteriorment -, els PAT i la revisió del PEC. Les relacions amb l’AMPA són bones i, tot i que hi ha hagut poques incorporacions en els darrers anys, ara sembla que han millorat. En aquest sentit, tot i que la participació dins l’AMPA ha esta limitada, les quotes les abona gairebé tot l’alumnat. La tasca que ha desenvolupat l’AMPA aquest curs s’ha centrat en la venda de llibres i la gestió de menjador i algun suport a necessitats generals del centre acordat amb la direcció. Es treballa per vincular-la novament a l’organització de la festa anual, a activitats extraescolars i a la comunicació amb l’entorn – centres de primària vinculats i el districte-. Quant a l’Associació d’alumnes, es troba en un procés inicial de funcionament, fa dos anys va fer la legalització i s’espera que progressivament adquireixi una entitat més definida.

6

IES Les Corts L’IES Les Corts està situat al districte de Les Corts. És un centre que prové de la demanda i negociació, el 1978, de l’associació de mares i pares d’alumnes de l’IB Emperador Carlos. La ubicació dins el conjunt de La Maternitat – al pavelló Prat de la Riba- li va donar el nom fins que va esdevenir l’IES Les Corts. Actualment l’IES Les Corts és un centre de tres línies d’ESO que imparteix, a la postobligatòria, tres modalitats de batxillerat – Ciències de la naturalesa i de la salut, Tecnologia i Humanitats i Ciències socials-. L’alumnat del centre prové dels centres públics assignats - CEIP Les Corts CEIP Barcelona, CEIP Lavínia, CEIP Itaca, CEIP Duran i Bas, CEIP Pau Romeva i CEIP Ausias March-. El nombre d’alumnes està al voltant dels sis-cents. Aquest, per tant, és un centre que em proporcionava una mostra de professorat i d’alumnat – que opta majoritàriament per estudis universitaris- força homogènia. El claustre està format per cinquanta-nou professors i professores la procedència dels quals és majoritàriament de BUP i de càtedres. El claustre està format també per professorat que procedeix, per ordre quantitatiu, del cos de secundària, primària, formació professional i psicopedagogia L’organització del centre estableix l’existència d’un coordinador de primer cicle d’ESO, un de segon cicle d’ESO, un de batxillerat, un de cohesió social i un d’activitats i serveis, a més dels caps de departaments didàctics. Les tutories s’encarreguen de grups naturals tant a ESO com a batxillerat. El desplegament curricular del centre estableix com a mecanismes d’atenció a la diversitat l’agrupament flexible- revisable cada trimestre- a les àrees instrumentals de primer cicle d’ESO. Tant a primer cicle com a segon cicle es fan els desdoblaments que marca la normativa. Un dels projectes que caracteritza l’IES Les Corts és el treball de la llengua anglesa -amb dues professores implicades aquest curs, una de les quals ha tingut una beca per anar a Anglaterra durant el segon trimestre-. Quant a activitats de més d’un dia fora del centre hi ha programades anualment, entre d’altres, un viatge de tres dies a Andalusia a segon d’ESO, un a Poblet – de dos terços de quart d’ESO- un a Itàlia – de la resta d’alumnat de quart- i un a Grècia amb alumnat de batxillerat. Una de les tasques que s’ha prioritzat durant aquest curs ha estat l’elaboració del pla estratègic –concedit al novembre- que suposarà un increment de mitjans important per a la seva aplicació.

7

La tasca que ha desenvolupat l’AMPA aquest curs s’ha centrat en la gestió de menjador. Quant a l’Associació d’alumnes, costa molt que funcioni. Aquest any hi ha un grup de noies que ha demanat una sala i ha organitzat préstec de vídeos, fa la revista, organitza les festes (Nadal...). IES Francisco de Goya L’IES Francisco de Goya està situat al districte d’Horta-Guinardó. És un centre que va iniciar la seva trajectòria el curs 1995-1996 a les instal·lacions del CEIP Francisco de Goya, que s’han anat adaptant progressivament a les necessitats d’un centre de secundària. Actualment l’IES Francisco de Goya és un centre de tres línies d’ESO i que imparteix, a la postobligatòria, tres modalitats de batxillerat – Ciències de la naturalesa i de la salut, Tecnologia i Humanitats i Ciències socials. L’alumnat del centre prové, principalment, dels centres públics assignats (CEIPM Arc Iris, CEIPM Parc del Guinardó, CEIPM Escola del Mar, CEIP Pit-Roig i CEIP Font del Fargas) i d’algun altre centre no vinculat (CEIP Àngels Garriga i CEIP Torrent d’en Melis). El nombre d’alumnes està al voltant dels quatre-cents cinquanta. Aquest, per tant, és un centre que em proporcionava una mostra de professorat heterogènia pel seu cos de procedència i de treball conjunt força recent atès l’any d’obertura del centre. El claustre està format per quaranta-set professors i professores la procedència dels quals és força equilibrada (BUP, FP, primària i càtedra), psicopedagog i una mestra en pedagogia terapèutica. Les característiques organitzatives del centre estan fixades per un equip docent de cada nivell d’ESO i un altre de batxillerat, a més de les agrupacions per departaments didàctics. Una de les particularitats de l’IES Francisco de Goya és el tractament de l’acció tutorial. Hi ha dues figures de tutor o de tutora: la de classe i la d’orientació. Qui exerceix la de classe s’encarrega de l’hora lectiva de tutoria. El psicopedagog de l’IES prepara material per aquestes sessions i qui el necessita o li sembla convenient per al grup, l’utilitza. La tutoria d’orientació té assignats uns 10-12 alumnes d’un curs en el qual imparteix classes i fa el seguiment d’aquest nois i noies (relació amb la família, control d’assistència, seguiment acadèmic i disciplinari, si escau). Tot el professorat de l’IES és tutor orientador, la qual cosa implica un grau d’implicació important en el seguiment de l’alumnat. El desplegament curricular del centre té les característiques següents: Els grups, a ESO, són heterogenis (habitualment de 30 alumnes). A les matèries instrumentals es fan grups reduïts (de 4 a 7 alumnes) d’atenció a la diversitat.

8

A 4t d’ESO acostuma a haver-hi un grup especial (4t A) d’entre 15 i 20 alumnes d’adaptació curricular de totes les matèries. A aquest grup hi va l’alumnat que ha anat en grup reduït durant els tres primers cursos d’ESO i d’altra que es preveu que difícilment obtindrà el graduat escolar i no vol cursar el batxillerat. El professorat d’aquest grup acostuma a ser voluntari. Tant a primer cicle com a segon cicle es fan els desdoblaments que marca la normativa. Alguns projectes que caracteritzen l’IES Francisco de Goya són la participació a COMENIUS, LINGUA2, proves CANGUR i Olimpíades Matemàtiques Quant a activitats programades anualment, a més de les de cada departament didàctic, n’hi ha tres en què participa tot l’institut, al primer trimestre una excursió als Parcs Naturals, al segon trimestreuna esquiada de tres dies o jornades esportivo-culturals i al tercer trimestre una sortida de caràcter lúdic. A més, l’alumnat de francès fa un intercanvi amb França i el de quart d’ESO fa un viatge de final d’etapa. La tasca que ha desenvolupat l’AMPA aquest curs s’ha centrat en activitats de per a pares i mares -Tai-Txi, anglès iniciació, anglès nivell mig (conversa)- i per a nois i noies -teatre, guitarra, taller de còmics-. A més, l’AMPA organitza una gran festa de fi de curs. Elaboració de l'enquesta L'elaboració de l'enquesta va ser un procés força llarg. M'interessava detectar opinions extremes relacionades amb la pràctica educativa perquè crec que en la vida dels centres el posicionament i actuacions del professorat, al marge de la responsabilitat assignada que tingui, té a veure amb idees Realització de l’enquesta L’enquesta passada anava dirigida al professorat dels tres claustres. El mètode, acordat amb les tres direccions, va ser diferent:

A l’IES Les Corts i a l’IES Francisco de Goya vaig deixar les enquestes – al director en el primer cas i a la cap d’estudis, en el segon- i via caps de departament es van repartir entre el professorat. Es va donar un termini aproximat d’uns deu dies per a omplir-la i, en la data acordada en els dos casos, vaig recollir les que havien estat contestades.

A l’IES Joan Brossa vaig acordar amb la directora que jo aniria a les reunions de departament, explicaria el sentit de l’enquesta i la repartiria.

Aquests diferents mètodes van tenir, evidentment, un resultat diferent quant al percentatge d’enquestes contestades al centres. A l’IES Les Corts i a l’IES Francisco de Goya van respondre un 44% del claustre i a l’IES Joan Brossa, un 89%.

9

La quantificació dels resultats de les enquestes tenia el sentit d'objectivar les dades. Vaig considerar les 105 enquestes com una mostra de població heterogènia sense tenir en compte que pertanyia a tres centres diferents, per tant la interpretació que n’he fet de llegir des d'aquesta perspectiva. També he fet la interpretació de cada centre per separat.

10

2. Enquesta al professorat L’enquesta que teniu a les mans conté una sèrie de preguntes en relació amb la docència i l’autoritat. L’opinió del professorat sobre la pràctica educativa és diversa i, en conseqüència, quan es parla d’autoritat, de convivència, de relació amb les famílies, de funció docent, de necessitats,... el ventall d’idees acostuma a ser molt ampli. L’objectiu del meu treball és mirar d’aïllar algunes opinions i inquietuds de professors i de professores -de secundària pública- sobre alguns aspectes de la docència, analitzar-les i presentar possibilitats de conciliació entre aquestes opinions i inquietuds i el paper que ha de desenvolupar el professorat en el centre. He seleccionat per a la mostra tres centres públics de secundària de Barcelona ciutat, de tipologia diversa i que no destaquen per un grau alt de conflictivitat, a fi de poder avaluar aquells equilibris en què reposa una vida institucional estable i un desenvolupament regulat de la vida acadèmica. Trobareu el qüestionari dividit en diversos blocs temàtics. A cada pregunta es formulen tres possibles respostes. Només podeu triar-ne una, encara que penseu que més d’una és vàlida o que cap d’elles no ho és del tot. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. En aquest sentit demano la vostra anònima col·laboració, sense la qual el resultat del treball quedarà devaluat, i us agraeixo la contribució. 1. Centre

Marqueu, amb una X, a l’esquerra de l’opció triada 2. Sexe

Dona Home

3. Edat

- 30 41 - 50

31 - 40 + 50

11

4. Anys de docència

0 - 5 11 - 20

6 - 10 + 20

5. Àrea que impartiu Ciències Expressió

Lletres Tecnologia

6. Cos de procedència

BUP Secundària D’altres

FP Laboral

Primària Càtedra

7. Plaça fixa al centre

Sí

No

8. Nivells que impartiu

Primer cicle d’ESO

Cicle formatiu de grau mitjà

Segon cicle d’ESO

Cicle formatiu de grau superior

Batxillerat

12

9. Responsabilitat dins el centre

Tutoria Coordinació de nivell, de cicle o cap de departament

Direcció D’altres

Cap responsabilitat

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. 10. L’autoritat: A) Quan es fa referència a la pèrdua d’autoritat dels ensenyants, creieu que els mitjans de comunicació sobretot parlen de:

a) Pèrdua de confiança quant als sabers que imparteix l’ensenyant.

b) Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre.

c) Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

B) Quan es fa referència a la pèrdua d’autoritat dels ensenyants, creieu que els mateixos ensenyants sobretot parlen de:

1) Pèrdua de confiança quant als sabers que imparteix l’ensenyant.

2) Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre.

3) Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

13

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts.

C) Amb quina altra de les idees següents relacionaríeu el concepte autoritat?

1) Reconeixement i valoració social de la pràctica professional

individual.

2) Assoliment d’un estatus professional a través d'unes oposicions, etc.

3) Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional.

11. Relació entre autoritat i sexe del professorat: A) Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i alumnat estaríeu més d’acord?

1) Ser professor afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

2) Ser professora afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

3) No hi ha diferència d’autoritat entre ser professor o ser professora davant l’alumnat.

B) Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i professorat estaríeu més d’acord?

1) Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).

2) Ser professora afavoreix el reconeixement de l’autoritat en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).

3) No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser

professor o ser professora en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).

14

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. C) Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i famílies estaríeu més d’acord?

1) Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat davant les famílies.

2) Ser professora incrementa el reconeixement de l’autoritat davant les famílies.

3) No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser professor o ser professora davant les famílies.

12. Exercici i reconeixement de l’autoritat del professorat: A) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a la percepció de l’autoritat del professorat?

1) L’autoritat del docent la percep principalment el propi docent.

2) L’autoritat del docent la perceben les persones que l’envolten.

3) Ser docent comporta tenir autoritat.

B) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a mecanismes per al reforçament de l’autoritat del professorat?

1) La relació amb els companys i amb les companyes reforça l’autoritat del docent (compartint novetats, avenços, problemes,...).

2) La llibertat de càtedra reforça l’autoritat del docent.

3) El suport de l'administració reforça l'autoritat del docent.

15

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. C) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a eines per a l’exercici de l’autoritat del professorat?

1) L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat.

2) El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat.

3) La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat.

D) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre allò que valoren més de vosaltres els vostres companys i companyes?

1) La capacitat de control de l’aula.

2) La capacitat d’innovació.

3) Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual impartiu classes.

E) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre allò que valoreu més dels vostres companys i companyes?

1) La capacitat de control de l’aula.

2) La capacitat d’innovació.

3) Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classes.

16


F) Què creieu que incideix principalment en la pèrdua d’autoritat d’un docent?

1) L’estrès emocional.

2) La relaxació del docent a l’hora d’assumir les seves responsabilitats.

3) Pautes contradictòries entre el professorat d’un mateix nivell.

13. Pràctica educativa: A) Què creieu que perjudica més la marxa de l’aula?

1) La dificultat de control disciplinari.

2) La passivitat de l’alumnat.

3) La falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa.

B) Què creieu que pot fer que una relació docent amb un alumne esdevingui incompatible?

1) Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge.

2) Que l’alumne no s’esforci.

3) Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les.

17

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. C) Què creieu que és millor quan una relació amb un alumne ha esdevingut d’incompatibilitat?

1) Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella.

2) Resoldre que a la llarga l’alumne es situarà per ell mateix en el seu lloc.

3) Notificar la situació a altres estaments del centre.

14. Les famílies: A) Què creieu que esperen de vosaltres, com a docents, les famílies?

1) Transmissió de coneixements.

2) Construcció d’eines per arribar a uns sabers.

3) Educació en valors.

B) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre el motiu pel qual hi ha famílies que no assumeixen les seves responsabilitats en l’educació dels fills i de les filles?

1) Per desorientació.

2) Per irresponsabilitat.

3) Per falta de temps.

18


C) Per què creieu que hi ha famílies que participen poc en la marxa del centre?

1) Perquè s’utilitza un discurs inintel·ligible per a elles.

2) Perquè no creuen que s’hi hagin d’implicar.

3) Perquè no se senten escoltades.

D) Quin paper creieu que us atorguen majoritàriament les famílies del vostre centre en la funció educativa?

1) De substitució.

2) D’antagonisme.

3) De complementarietat.

E) Què creieu que l’alumnat i les famílies demanen en primer lloc d’un centre de secundària?

1) Assoliment de nivell acadèmic.

2) Formació de persones responsables i autònomes.

3) Adquisició d’una cultura del treball adequada a les noves formes del mercat laboral.

19

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. 15. La funció docent: A) Segons el text del Pacte Nacional per a l'Educació, els objectius de l’educació són “educar i capacitar el ciutadà per exercir els seus drets i assumir els deures de forma crítica i corresponsable”. Quina creieu que és la situació actual de l’ensenyament secundari públic en relació amb aquests objectius?

1) S’està molt lluny d’assolir aquests objectius.

2) Es treballa per aproximar-se a aquests objectius.

3) Mai no s’aconseguiran aquests objectius.

B) Les funcions del professorat evolucionen al mateix temps que evoluciona la societat . Com creieu que percep el professorat aquest canvi de funcions que repercutirà en la consolidació d’un perfil professional diferent?

1) En positiu.

2) En negatiu.

3) Amb inquietud.

C) Quina creieu que és la vostra funció com a docent?

1) Transmissió de coneixements.

2) Construcció d’eines per arribar a uns sabers.

3) Adaptació contínua als nous reptes culturals i socials.

20

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. D) Què creieu sobre el model d'exercici docent col·legiat i coordinat amb altres professionals, siguin docents o no?

1) Contribueix a reforçar l’autoritat individual del docent.

2) Entorpeix més la tasca educativa que no pas l’agilita.

3) És convenient només en els casos problemàtics.

E) Quina creieu que ha de ser la funció de professionals no docents als centres de secundària?

1) Resoldre el conflicte o problema.

2) Dir al docent com ha de resoldre el conflicte o el problema.

3) Ajudar el docent a analitzar la situació.

16. La situació actual: A) Què us sembla que ha repercutit més en l’estat actual de la secundària als centres públics?

1) L’heterogeneïtat del professorat.

2) L’heterogeneïtat de l’alumnat.

3) Les noves formes de mercat laboral.

21

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. B) De qui és la responsabilitat de superar allò que s’ha anomenat crisi de l'educació?

1) Individual de cada docent.

2) Col·lectiva de tots els professors i professores.

3) De les administracions, que han de marcar pautes per reorientar la docència.

C) Quin dels canvis següents consideraríeu prioritari per atenuar les vostres preocupacions docents?

1) Més col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels fills i filles, a casa i a l’institut.

2) Més eines legals per actuar en el control disciplinari de l’aula.

3) Més eines (hores, TIC, suport de persones expertes, formació

permanent...) per poder donar una orientació diferent a l’aprenentatge de l’alumnat.

D) Quina de les idees següents consideraríeu prioritària en la millora de la vostra autoritat com a docent:

1) Intervenció d’una persona externa o interna en la mediació amb l’alumnat amb dificultats de diàleg.

2) Formació en la mediació per intervenir personalment cada membre del claustre en els conflictes amb l’alumnat.

3) Segregació de l’alumnat més conflictiu.

22

Recordeu marcar només una resposta per pregunta. Es tracta d’expressar preferències, no valors absoluts. E) Quina de les competències següents creieu que té més presència actualment al vostre centre en la majoria del professorat?

1) Sabers especialitzats de la matèria.

2) Coneixements psicopedagògics.

3) Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació.

F) Què heu trobat més a faltar en la vostra formació per a l’exercici de la pràctica docent?

1) Sabers especialitzats de la matèria.

2) Coneixements psicopedagògics.

3) Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació.

17. L’avaluació del professorat: A) Creieu que l’avaluació individual del professorat pot contribuir a augmentar el seu reconeixement professional?

1) Sí

2) No

3) No crec que calgui fer una avaluació individual

23


B) En què creieu que hauria de repercutir l’avaluació individual del professorat?

1) En el sou directament.

2) En els mèrits reconeguts.

3) No hauria de repercutir en res.

C) Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte als possibles efectes que l’avaluació individual del professorat pot tenir en l’explicitació de les seves funcions?

1) Pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat.

2) Pot contribuir a delimitar les funcions del professorat.

3) No contribuiria a fer més explícites ni a delimitar les funcions del professorat.

D) Qui hauria d'intervenir en l’avaluació individual del professorat de la postobligatòria?

1) La inspecció, la direcció i el departament didàctic.

2) La inspecció, la direcció, el departament didàctic i les famílies a través de la representació al Consell Escolar.

3) La inspecció, la direcció, el departament didàctic i l'alumnat a través de delegats i delegades.

Us agraeixo la vostra col·laboració. Al final de la meva recerca podreu conèixer els resultats.

24

3. Mostra Total La mostra està formada per un total de 105 docents de tres centres de secundària de Barcelona ciutat:

1. IES Joan Brossa (imparteix ESO, batxillerat i cicles formatius). 2. IES Les Corts (imparteix ESO i batxillerat). 3. IES Francisco de Goya (imparteix ESO i batxillerat).

Dels 65 components del claustre de l’IES Joan Brossa, han respost l’enquesta 58 docents (el 89,2%), dels 59 de l’IES Les Corts, 26 (un 44%) i dels 47 de l’IES Francisco de Goya, 21 (44,7%). El mètode diferent de passar l’enquesta (explicat a l’annex 2) ha donat com a resultat una participació diferent. Així, el 55% de la mostra correspon a l’IES Joan Brossa, el 25% a l’IES Les Corts i el 20% a l’IES Francisco de Goya.

Composició de la mostra per centres

55%

25%

20%

BrossaLes CortsGoya

25

Del total de 105 docents, hi ha 58 dones (55%) i 46 homes (44%). Una persona no contesta.

Composició de la mostra per sexe

55%

44%

1%

DonesHomesNC

El repartiment per franges d’edat de la mostra indica que el percentatge més alt del professorat que ha contestat l’enquesta (41%) té més de 50 anys. El segueix el professorat que té entre 41 i 50 anys (34%), el que té entre 31 i 40 anys (20%) i el percentatge menys nombrós (5%) correspon al que té menys de 30 anys.

Composició de la mostra per franges d'edat

5%

20%

34%

41% -3031-4041-50més de 50

26

El repartiment de la mostra per anys de docència indica que el grup de professorat més nombrós (57%) és el que fa més de 20 anys que fa classes. A molta distància se situa, per ordre descendent de percentatge, el professorat que té entre 11 i 20 anys d’experiència (18%), entre 6 i 10 (12%) i 5 o menys de 5 (8%). Hi ha un 5% de professorat que no contesta.

Composició de la mostra per anys de docència

8%

12%

18%

57%

5%

0 a 56 a 1011 a 20més de 20NC

La composició de la mostra segons l’àrea que imparteix el professorat és del 31% per a ciències, el 39% per a lletres, el 4% per a expressió, el 19% per a tecnologia. El 3% imparteix més d’una àrea i un 4% no contesta.

Composició de la mostra per àrees

31%

39%

4%

19%

3% 4%

Ciències

Lletres

Expressió

Tecnologia

Més d'una àrea

NC

27

La composició de la mostra per cos de procedència és del 18% de BUP i d’FP, el 9% de primària, el 28% de secundària, el 7% de contractació laboral i el 6% de càtedra. El 4% no procedeix de cap dels cossos anteriors i el 10% s’absté.

Composició de la mostra per cos de procedència

18%

18%

9%28%

7%

6%

4%

10%

BUP

FP

Primària

Secundària

Laboral

Càtedra

D'altres

NC

El 55% de la mostra ocupa la seva plaça al centre i el 41%, no. El 4% no contesta.

Composició de la mostra segons si té plaça fixa al centre

55%

41%

4%

Sí

No

NC

28

IES JOAN BROSSA Del total de 58 docents, hi ha 26 dones (45%) i 32 homes (55%).

IES JOAN BROSA Composició de la mostra per sexe

45%

55%

Dones

Homes

El repartiment per franges d’edat de la mostra indica que el percentatge més alt del professorat que ha contestat l’enquesta (37%) té entre 41 i 50 anys. El segueix el professorat que té més de 50 anys (34%), el que té entre 31 i 40 anys (24%) i el percentatge menys nombrós (5%) correspon al que té menys de 30 anys.

IES JOAN BROSSA Composició de la mostra per franges d'edat

5%

24%

37%

34%-30

31-40

41-50

més de 50

29

El repartiment de la mostra per anys de docència indica que el grup de professorat més nombrós (52%) és el que fa més de 20 anys que fa classes. A molta distància se situa, per ordre descendent de percentatge, el professorat que té entre 11 i 20 anys d’experiència (19%), entre 6 i 10 (17%) i 5 o menys de 5 (9%). Hi ha un 3% de professorat que no contesta.

IES JOAN BROSSA Composició de la mostra per anys de docència

9%

17%

19%

52%

3%

0 a 5

6 a 10

11 a 20

més de 20

NC

La composició de la mostra segons l’àrea que imparteix el professorat és del 26% per a ciències, el 33% per a lletres, el 7% per a expressió, el 28% per a tecnologia. El 3% imparteix més d’una àrea i un 3% no contesta.

IES JOAN BROSSA Composició de la mostra per àrees

26%

33%7%

28%

3% 3%

Ciències

Lletres

Expressió

Tecnologia

Més d'una àrea

NC

30

La composició de la mostra per cos de procedència és del 10% de BUP, el 30% d’FP, el 7% de primària, el 24% de secundària i el 12% de contractació laboral. El 7% no procedeix de cap dels cossos anteriors i el 10% s’absté.

IES JOAN BROSSA Composició de la mostra per cos de procedència

10%

30%

7%24%

12%

0%

7%

10%

BUP

FP

Primària

Secundària

Laboral

Càtedra

D'altres

NC


IES JOAN BROSSA Composició de la mostra segons si té plaça fixa al centre

52%43%

5%

Sí

No

NC

31

IES LES CORTS Del total de 26 docents, hi ha 18 dones (69%) i 7 homes (27%). Una persona no contesta.

IES LES CORTS Composició de la mostra per sexe

69%

27%

4%

Dones

Homes

NC

El repartiment per franges d’edat de la mostra indica que el percentatge més alt del professorat que ha contestat l’enquesta (58%) té més de 50 anys. El segueix el professorat que té entre 41 i 50 anys (19%), el que té entre 31 i 40 anys (15%) i el percentatge menys nombrós (4%) correspon al que té menys de 30 anys.

IES LES CORTS Composició de la mostra per franges d'edat

4%

15%

19%

58%

4%

-30

31-40

41-50

més de 50

NC

32

El repartiment de la mostra per anys de docència indica que el grup de professorat més nombrós (65%) és el que fa més de 20 anys que fa classes. A molta distància se situa, per ordre descendent de percentatge, el professorat que té entre 11 i 20 anys d’experiència (19%), entre 6 i 10 (8%). Hi ha un 8% de professorat que no contesta.

IES LES CORTS Composició de la mostra per anys de docència

0% 8%

19%

65%

8%

0 a 5

6 a 10

11 a 20

més de 20

NC

La composició de la mostra segons l’àrea que imparteix el professorat és del 42% per a ciències, el 46% per a lletres i el 12% per a tecnologia.

IES LES CORTS Composició de la mostra per àrees

42%

46%

0%12% 0%

Ciències

Lletres

Expressió

Tecnologia

Més d'una àrea

33

La composició de la mostra per cos de procedència és del 27% de BUP, el 4% d’FP, el 12% de primària, el 30% de secundària i el 23% de càtedra. Un 4% s’absté.

IES LES CORTS Composició de la mostra per cos de procedència

27%

4%

12%

30%

23%

0%

4%

BUP

FP

Primària

Secundària

Càtedra

D'altres

NC

El 65% de la mostra ocupa la seva plaça al centre i el 35%, no.

IES LES CORTS Composició de la mostra segons si té plaça fixa al centre

65%

35%

Sí

No

34

IES FRANCISCO DE GOYA Del total de 21 docents, hi ha 14 dones (67%) i 7 homes (33%).

IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra per sexe

67%

33%

Dones

Homes

El repartiment per franges d’edat de la mostra indica que el percentatge més alt del professorat que ha contestat l’enquesta (43%) té entre 41 i 50 anys. El segueix el professorat que té més de 50 anys (38%), el que té entre 31 i 40 anys (14%) i el percentatge menys nombrós (5%) correspon al que té menys de 30 anys.

IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra per franges d'edat

5%

14%

43%

38% -30

31-40

41-50

més de 50

35

El repartiment de la mostra per anys de docència indica que el grup de professorat més nombrós (62%) és el que fa més de 20 anys que fa classes. A molta distància se situa, de manera empatada, el professorat que té entre 11 i 20 anys d’experiència i 5 o menys de 5 (14%). El menys nombrós és el que té entre 6 i 10 anys d’experiència (5%). Hi ha un 5% de professorat que no contesta.

IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra per anys de docència

14%

5%

14%

62%

5%

0 a 5

6 a 10

11 a 20

més de 20

NC

La composició de la mostra segons l’àrea que imparteix el professorat és del 33% per a ciències, el 47% per a lletres, el 5% per a tecnologia. El 5% imparteix més d’una àrea i un 10% no contesta.

IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra per àrees

33%

47%

0%

5%

5%

10%

Ciències

Lletres

Expressió

Tecnologia

Més d'una àrea

NC

36

La composició de la mostra per cos de procedència és del 29% de BUP, el 5% d’FP, el 10% de primària, el 37% de secundària. El 19% s’absté.

IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra per cos de procedència

29%

5%

10%37%

0%

0%

19%

BUP

FP

Primària

Secundària

Càtedra

D'altres

NC


IES FRANCISCO DE GOYA Composició de la mostra segons si té plaça fixa al centre

52%43%

5%

Sí

No

NC

37

4. Buidat de l’enquesta L’autoritat 10A. Quan es fa referència a la pèrdua d’autoritat dels ensenyants, creieu que els mitjans de comunicació sobretot parlen de:

Opció A Pèrdua de confiança quant als sabers que imparteix l’ensenyant.

Opció B Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre.

Opció C Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

NC Pregunta deixada en blanc.

No vàlida Pregunta amb més d’una resposta.

Pregunta 1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Opció A Opció B Opció C NC No vàlida

Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

La majoria del total de la mostra – un 80% - coincideix a pronunciar-se per la relació que els mitjans de comunicació estableixen entre autoritat i disciplina (opció B). És escassa la tria de l’opció C – un 19% - en què es planteja la relació entre el concepte d’autoritat i la capacitat de motivació de l’alumnat.

38

Si recuperem els resultats de les enquestes de cada centre que s’han reflectit al gràfic de barres tenim:


Total 1% 80% 19% 0% 0% IES Joan Brossa

0%

79%

21%

0%

0%

IES Les Corts

4%

65%

31%

0%

0%


0%

95%

5%

0%

0%

Tots tres centres mantenen el mateix ordre de preferències que el total. L'IES Joan Brossa tria l’opció B en un percentatge 1 punt per sota del total, l’opció C, 2 punts per sobre del total i ningú no tria l’opció A. L'IES Les Corts tria l’opció B en un percentatge 15 punts per sota del total, l’opció C, 12 punts per sobre del total i l’opció A, 3 punts per sobre. L'IES Francisco de Goya tria l’opció B en un percentatge 15 punts per sobre del total, l’opció C, 14 punts per sota del total i ningú no tria l’opció A. Sembla, amb aquestes dades, que l’IES Francisco de Goya vinculi més estretament aquesta identificació dels mitjans de comunicació entre l’autoritat i la disciplina i que l’IES Les Corts tingui un sector significatiu de professorat (31%) que creu que els mitjans de comunicació relacionen autoritat amb capacitat de motivació.

39

10B. Quan es fa referència a la pèrdua d’autoritat dels ensenyants, creieu que els mateixos ensenyants sobretot parlen de:

Opció A Pèrdua de confiança quant als sabers que imparteix l’ensenyant.

Opció B Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre.

Opció C Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.



Pregunta 2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

L’opció més triada és la B (Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre), seguida a molta distància per la C (Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge). Hi ha una tria poc significativa de l’opció A (Pèrdua de confiança quant als sabers que imparteix l’ensenyant). La percepció dins del col·lectiu d’ensenyants de la pèrdua d’autoritat manté, en relació amb la pregunta anterior, en un percentatge força elevat (73%), la vinculació de la pèrdua d’autoritat dels ensenyants amb el control disciplinari.

40

Una altra dada a tenir en compte, tot relacionant-la amb la pregunta anterior, és que el percentatge que tria l’opció C, que vincula la pèrdua d’autoritat dels ensenyants amb la pèrdua de capacitat de motivar l’alumnat puja gairebé 5 punts. Si recuperem els resultats de les enquestes de cada centre que s’han reflectit al gràfic de barres tenim:


Total 2% 73% 24% 0% 1% IES Joan Brossa

3%

74%

21%

0%

2%

IES Les Corts

0%

73%

27%

0%

0%


0%

71%

29%

0%

0%

Tots tres centres trien les opcions amb el mateix ordre que el total. L'IES Brossa tria l’opció B en un percentatge 1 punt per sobre del total, en segon lloc, l’opció C 3 punts per sota del total i per últim la A, 1 punt per sobre del total. L'IES Les Corts tria l’opció B amb el mateix percentatge que el total i la C tres punts per sobre del total. Ningú no tria la A. L'IES Francisco de Goya tria l’opció B en un percentatge 2 punts per sota del total i la C 5 punts per sobre el total. Ningú no tria la A. Dels tres centres el que té un moviment més significatiu a l’alça, en la tria de l’opció C entre les dues preguntes, és el Francisco de Goya – que a la primera pregunta la tria un 5% del professorat i a la segona, un 29% -.

41

10C. Amb quina altra de les idees següents relacionaríeu el concepte autoritat?

Opció A Reconeixement i valoració social de la pràctica professional individual.

Opció B Assoliment d’un estatus professional a través d'unes oposicions, etc.

Opció C Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional.



Pregunta 3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

La majoria del total – un 69% - prioritza l’opció A (Reconeixement i valoració social de la pràctica professional individual). A molta distància, la segona opció triada és la C (Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional). I per últim en un percentatge poc significatiu, la B (Assoliment d’un estatus professional a través d'unes oposicions, etc.) És significativa aquesta tria perquè es prioritza el reconeixement i la valoració social, de projecció externa, per sobre d’una formulació relacionada amb l’autoritat guanyada a través de l’exercici professional – un 27% - (opció C).

42

Si recuperem els resultats dels centres, que es reflecteixen al gràfic de barres, tenim:

Opció A Opció B Opció C NC No vàlidaTotal 69% 1% 28% 1% 1% IES Joan Brossa

70%

2%

28%

0%

0%

IES Les Corts

81%

0%

19%

0%

0%


52%

0%

38%

5%

5%

Els tres centres mantenen el mateix ordre de prioritat que el total. L'IES Joan Brossa tria la primera opció, la A, en un percentatge 1 punt per sobre del total. En segon lloc tria la C en un percentatge equivalent al total i la tria de l’opció B se situa 1 punt per sobre del total. L'IES Les Corts es decanta, amb una tria de 12 punts per sobre del total, per l’opció A. En segon lloc i l’opció C és triada per un percentatge de professorat 9 punts per sota del total. Ningú no tria l’opció B. L'IES Francisco de Goya destaca per un allunyament del total a la baixa en l’opció A -17 punts- i un increment significatiu, per sobre del total –10 punts- en l’opció C. Ningú no tria l’opció B. Hi ha un 5% d’abstencions i un altre 5% de respostes no vàlides. Podríem situar l'IES Les Corts i l'IES Francisco de Goya a una distància considerable entre ells. Pel que fa a l'IES Joan Brossa, es podria situar entre els altres dos centres.

43

Valoració de la pregunta 10C1 en relació a la pregunta 10B2 Un 76% de tot el professorat que a la pregunta 10B es pronuncia per identificar la pèrdua d’autoritat dels ensenyants amb la Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge opta, a la pregunta 10C, pel Reconeixement i valoració social de la pràctica professional individual. Un 20% de tot el professorat que a la pregunta 10B es pronuncia per identificar la pèrdua d’autoritat dels ensenyants amb la Pèrdua de la capacitat de motivar l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge opta per Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional com a idea relacionada amb autoritat.

Professorat que ha triat l'opció B a la pregunta 2

69%0%

30%

1%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Un 69% de tot el professorat que a la pregunta 10B es pronuncia per identificar la pèrdua d’autoritat dels ensenyants amb la Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre opta pel Reconeixement i valoració social de la pràctica professional individual i un 30% opta per Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional com a idea relacionada amb autoritat.

1 Número 3 al gràfic 2 Número 2 al gràfic

44

Valoració de la pregunta 10B en relació a la pregunta 10C

Professorat que ha triat l'opció C a la pregunta 3

0%

80%

17%

3%

Opció A

Opció B

Opció C

No vàlida

El professorat que ha triat l’opció C a la pregunta 10C (Allò que aporta la interrelació entre membres d’un col·lectiu professional) com a idea relacionada amb autoritat, en un 80% ha triat l’opció B de la pregunta 10B (Pèrdua de control disciplinari de les aules i consegüentment problemes de convivència al centre).

45

Valoració de l’apartat Veiem que hi ha una dispersió considerable entre les respostes de les preguntes 10B i 10C. Preferir una opció de la pregunta 10B no comporta necessàriament triar-ne una de concreta de la 10C. Per tant el ventall d’idees relacionades amb l’autoritat s’amplia si es contrasten opcions diferents i en aquest sentit podríem dir que delimitar el terme d’autoritat dins mateix del col·lectiu d’ensenyants és complex. En qualsevol cas es poden detectar valoracions específiques d’acord amb el centre. Això hipotèticament implicaria que hi ha pràctiques que s’associen a determinades concepcions. Probablement un funcionament més col·lectiu del centre afavoreix una concepció de l’autoritat més interna a l’escola i més vinculada al col·lectiu professional. També es desprèn la importància, en la vida als centres, de la disciplina – tant vista a través dels mitjans de comunicació com a partir l’opinió dels ensenyants-. Probablement aquest és un factor de crisi molt important que cal tenir en compte. La relació entre autoritat del professorat i disciplina de l’alumnat sense més anàlisi és òbvia. El problema és fins a quin punt, per al professorat, un terme ha desplaçat l’altre o, en altres paraules, l’autoritat del professorat resta reduïda al control disciplinari de l’alumnat. Al costat de la disciplina, el reconeixement social de la pràctica individual situa la idea d’autoritat més en relació amb allò que ve de fora de la institució, que no pas de la pràctica col·lectiva de la docència.

46

Relació entre autoritat i sexe del professorat 11A. Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i alumnat estaríeu més d’acord?

Opció A Ser professor afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

Opció B Ser professora afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

Opció C No hi ha diferència d’autoritat entre ser professor o ser professora davant l’alumnat.



Pregunta 4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Per

cent

atge

s TotalBrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la C (No hi ha diferència d’autoritat entre ser professor o ser professora davant l’alumnat) pel 70% del professorat. A molta distància, però amb un percentatge significatiu (29%), la segona opció triada és la A (Ser professor afavoreix l’autoritat davant l’alumnat) i un percentatge poc significatiu tria l’opció B (Ser professora afavoreix l’autoritat davant l’alumnat)

47

Si recuperem els resultats dels centres, que es reflecteixen al gràfic de barres, tenim:


29%

2%

69%

0%

0%

IES Les Corts

38%

0%

62%

0%

0%


14%

0%

86%

0%

0%

Els tres centres mantenen el mateix ordre de prioritat. L'IES Joan Brossa en la seva primera opció, la C, se situa en un percentatge a 1 punt per sota del total (un 69%). La segona opció –la A-, a molta distància de la primera, se situa en un percentatge equivalent al del total (29%) i en un percentatge poc significatiu, però únic en els tres centres, tria en tercera opció la B (2%). L'IES Les Corts tria la primera opció, la C, en un percentatge 8 punts per sota del total (62%). La segona opció, la A, supera el total en 9 punts (38%). Ningú no tria la B. L'IES Francisco de Goya tria la primera opció, la C, 16 punts per sobre del total (86%). La segona opció, la A, se situa a 15 punts per sota del total (14%). Ningú no tria l’opció B. Sembla que a l'IES Les Corts, tot i el percentatge baix de professors que hi ha en relació al de professores, l’autoritat masculina és més reconeguda que als altres centres. Per contra, a l'IES Francisco de Goya, sembla que l’autoritat exercida per professors i professores ho sigui de manera més igualitària en la relació amb l’alumnat. Destaca el petit percentatge, per únic, de l’opció B de l'IES Joan Brossa en què es recolza la idea que ser professora afavoreix l’autoritat.

48

Distribució de les respostes del total per sexes:

Dones

19%

0%

81%

Opció A

Opció B

Opció C

Un 81% de les professores enquestades creu que no hi ha diferència d’autoritat entre ser professor o ser professora davant de l’alumnat. Un 19% diu que ser professor afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

Homes

42%

0%

58%

Opció A

Opció B

Opció C

Un 58% dels professors enquestats creu que no hi ha diferència d’autoritat entre ser professor o ser professora davant de l’alumnat. Un 42% diu que ser professor afavoreix l’autoritat davant l’alumnat.

49

Distribució de l'opció C per sexe del professorat: Del 70% del total que ha preferit l'opció C (No hi ha diferència d'autoritat entre ser professor o ser professora davant l'alumnat), un 64,% són dones i un 36% són homes, per tant un percentatge superior de professores (9 punts) al de la mostra i un percentatge inferior d’homes (8 punts) al de la mostra se senten més identificats amb aquesta opció.

Distribució del total per sexes de l'opció C

64%

36%

Dones

Homes

Quant a l’opció C per centres i sexe del professorat trobem els resultats següents: Composició de la participació Distribució opció C % Dones % Homes % Dones % Homes IES Joan Brossa

44,8

55,2

52,5

47,7

IES Les Corts 76 24 93,3 6,6 IES Francisco de Goya

66,6

33,3

61,1

38,9

A l'IES Joan Brossa i a l'IES Les Corts el percentatge de dones que tria l’opció C és superior al percentatge de dones de cada centre que responen l’enquesta. En canvi el comportament de l'IES Francisco de Goya és a l’inrevés.

50

Distribució de l'opció A per sexe del professorat: Del 29% del total que ha preferit l’opció A (Ser professor afavoreix l'autoritat davant l'alumnat), el 34,5% són dones (20,5 punts per sota del percentatge del total) i el 65,5% són homes (21,5 punts per sobre del percentatge del total).

Distribució del total per sexes de l'opció A

34,5

65,5

Dones

Homes

Quant a l’opció A per centres trobem els resultats següents: Composició de la participació Distribució opció A % Dones % Homes % Dones % Homes IES Joan Brossa

44,8

55,2

29,4

70,6

IES Les Corts 76 24 40 60 IES Francisco de Goya

66,6

33,3

100

0

A l'IES Joan Brossa i a l'IES Les Corts el percentatge de dones que tria l’opció A és superior al percentatge de dones de cada centre que responen l’enquesta. També aquí el comportament de l'IES Francisco de Goya és a l’inrevés.

51

11B. Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i professorat estaríeu més d’acord?

Opció A Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).

Opció B Ser professora afavoreix el reconeixement de l’autoritat en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).

Opció C

No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser professor o ser professora en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...).



Pregunta 5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Per

cent

atge


En el total, l’opció triada de manera majoritària és la C (No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser professor o ser professora en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...)). Hi ha un percentatge petit que tria l’opció A (Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat en una reunió amb un grup de docents (equips docents, claustres,...)). Entre aquest el 66’6% són dones i el 33,3% homes. Ningú no tria l’opció B.

52

Si recuperem les dades dels tres centres, que es reflecteixen al gràfic de barres, trobem:


3%

0%

97%

0%

0%

IES Les Corts

0%

0%

100%

0%

0%


5%

0%

90%

5%

0%

L'IES Les Corts només tria una opció, la C. Els altres dos centres trien les opcions amb el mateix ordre que el total. A l'IES Joan Brossa, l’opció C, supera en 1 punt el total i té un percentatge equivalent al del total l’opció A. L'IES Francisco de Goya té un percentatge de l’opció C sis punts per sota del total, la segona opció té un empat entre la A -2 punts per sobre del total- i l’abstenció. Aquestes diferències, tot i que petites, poden introduir dues valoracions. D’una banda, que les relacions dins dels claustres siguin diferents i en un hi hagi un model d’autoritat més fixat que en els altres i, de l’altra, que en un claustre hi hagi un grau més elevat de conscienciació sobre què suposa l’autoritat exercida entre iguals per professores i per professors.

53

11C. Amb quina de les idees respecte autoritat, sexe i famílies estaríeu més d’acord?

Opció A Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat davant les famílies.

Opció B Ser professora incrementa el reconeixement de l’autoritat davant les famílies.

Opció C No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser professor o ser professora davant les famílies.



Pregunta 6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Per

cent

atge


En el total, l’opció triada de manera majoritària és la C -un 85%- (No hi ha diferència en el reconeixement d’autoritat entre ser professor o ser professora davant les famílies). A molta distància -un 15%- hi ha la A (Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat davant les famílies). Ningú no tria l’opció B. Les respostes a aquesta pregunta se situarien en un espai intermedi entre les de les preguntes 11A i 11B.

54

Si recuperem la variable centre, que es reflecteix al gràfic de barres, tenim:


17%

0%

83%

0%

0%

IES Les Corts

15%

0%

85%

0%

0%


10%

0%

90%

0%

0%

L’únic centre que supera el total en la primera opció, la C, en gairebé sis punts és l'IES Francisco de Goya. L'IES Les Corts està igualat amb el total i l'IES Joan Brossa està lleugerament per sota (2 punts).

55

Distribució de l'opció C per sexe del professorat: Del 85% del total que es pronuncia per l’opció C (No hi ha diferència en el reconeixement d'autoritat entre ser professor o ser professora davant les famílies), un 55,6% són dones i un 44,3%, homes.

Distribució del total per sexes de l'opció C

55,7

44,3 Dones

Homes

La tria d’aquesta opció per centres és força significativa si es té en compte el sexe del professorat: Composició de la participació Distribució opció C % Dones % Homes % Dones % Homes IES Joan Brossa

44,8

55,2

33,3

66,6

IES Les Corts 76 24 71,4 28,6 IES Francisco de Goya

66,6

33,3

63,2

36,8

Per centres, els percentatge de professores que han triat l’opció C és en tots tres casos inferior al percentatge de participació de professores. A l'IES Joan Brossa, 11,4 punts; a l'IES Les Corts, 4,6 punts i a l'IES Francisco de Goya, 3,4 punts. Així, sembla que les professores percebin una certa baixada en el reconeixement de la seva autoritat davant les famílies, cosa que no passa amb els professors.

56

Distribució de l’opció A per sexe del professorat:

Del 15% del total que es pronuncia per l’opció A (Ser professor afavoreix el reconeixement de l’autoritat davant les famílies), un 56% són dones i un 44%, homes. La mateixa distribució per sexes que ha triat l'opció C.

Distribució del total per sexes de l'opció A

56%

44% Dones

Homes

57

Distribució de l'opció A per centre i sexe del professorat:

Composició de la participació Distribució opció A % Dones % Homes % Dones % Homes IES Joan Brossa

44,8

55,2

100

0

IES Les Corts

76 24 75 25


66,6

33,3

100

0

Per centres, a l'IES Joan Brossa i a l'IES Francisco de Goya l’opció A només la trien professores i a l'IES Les Corts es manté força igualada la distribució amb el percentatge de participació (un punt de diferència).

Professores de l'IES Joan Brossa

85%

15%

Opció C

Opció A

Del total de professores de l'IES Joan Brossa, el 85% es pronuncia per l’opció C i el 15% per l’opció A.

Professors de l'IES Joan Brossa

81%

19%

Opció C

Opció A

Del total de professors de l'IES Joan Brossa, el 81% es pronuncia per l’opció C i el 19% per l’opció A.

58

Professores de l'IES Les Corts

83%

17%

Opció C

Opció A

Del total de professores de l'IES Les Corts, el 83% es pronuncia per l’opció C i el 17% per l’opció A.

Professors de l'IES Les Corts

86%

14%

Opció C

Opció A

Del total de professors de l'IES Les Corts, el 86% es pronuncia per l’opció C i el 14% per l’opció A.

Professores de l'IES Francisco de Goya

14%

86%

Opció A

Opció C

59

Del total de professores de l'IES Francisco de Goya, el 86% es pronuncia per l’opció C i el 14% per l’opció A.

Professors de l'IES Francisco de Goya

0%

100%

Opció A

Opció C

Del total de professors de l'IES Francisco de Goya, el 100% es pronuncia per l’opció C.

60

Valoració de l’apartat En general sembla que no hi hagi una gran diferència de reconeixement de l’autoritat dins dels centres relacionada amb el sexe del professorat i que els centres siguin àmbits més igualitaris que no pas la societat en general. L’apartat que es manifesta més equilibrat és el de les relacions entre el professorat. De fet, només hi ha un 4% del professorat que creu que als professors se’ls reconeix més autoritat que a les professores en situacions de relacions entre docents. Les respostes en relació amb l’alumnat i amb les famílies presenten un major grau de desequilibri. En el cas de la relació amb l’alumnat (pregunta 11A), un 29% del professorat creu que els professors tenen més reconeguda la seva autoritat. Són els professors els qui més reconeixen aquesta situació. En el cas de la relació amb les famílies (pregunta 11C), un 15% del professorat creu que els professors tenen més reconeguda la seva autoritat. A diferència però, de la pregunta 11A, ara són les professores les que, sobretot, trien aquesta opció. Per centres el resultats permeten establir algunes diferències. És possible que aquests percentatge responguin a formes d’actuació o pràctiques més o menys equilibrades dins dels claustres en la relació amb l’alumnat, entre el professorat o amb les famílies o bé que hi hagi algun element de conscienciació diferent sobre aquesta qüestió en cada centre. Ara bé, en qualsevol cas, el fet de ser home no comporta problemes d’autoritat amb l’alumnat tant per aquelles persones que responen les opcions A, com per aquelles que trien les opcions C. És a dir la condició masculina s’associa a l’autoritat, cosa que no es pot dir en relació amb la condició femenina atès que hi ha un percentatge de la mostra, sobretot a les preguntes 11A i 11C, prou significatiu que tria les opcions A. Vistes aquestes dades es pot pensar que per a un percentatge important de professors el model d’autoritat té relació amb el sexe. Això pot fer pensar que l’autoritat reproduïda i reforçada és la masculina. I cal recordar que aquestes prioritats es donen en un col·lectiu força feminitzat. Per a les professores, el model d’autoritat que es valora sembla més obert.

61

Exercici i reconeixement de l’autoritat del professorat 12A. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a la percepció de l’autoritat del professorat?

Opció A L’autoritat del docent la percep principalment el propi docent.

Opció B L’autoritat del docent la perceben les persones que l’envolten.

Opció C Ser docent comporta tenir autoritat.



Pregunta 7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

L’opció més triada és la B (L’autoritat del docent la perceben les persones que l’envolten), amb un 48% del total. Per ordre descendent segueix l’opció A (L’autoritat del docent la percep principalment el propi docent) amb un 29% del total i en tercer lloc l’opció C (Ser docent comporta tenir autoritat) amb un 21% del total. Així, sembla que el total queda força repartit entre les tres opcions.

62

Distribució de les opcions del total per sexe del professorat:

El percentatge de les professores que trien l'opció B és superior (6 punts) que el de professors. Aquesta situació en la tria d'opcions es repeteix en l'opció A (6 punts per sobre). El percentatge de professors que tria l'opció C és superior (12 punts) al de professores.

Professores de l tota l

32%

52%

16%

Opció A

Opció B

Opció C

Professors del total

26%

46%

28%

Opció AOpció BOpció C

63

Distribució de les opcions per cossos de procedència Si observem els resultats per cossos de procedència, la qual cosa pot donar indicis de cultures docents diferents, els resultats són els següents:

BUP

47%

37%

16%

Opció A

Opció B

Opció C

El 47% del professorat que procedeix de BUP tria l’opció A (L’autoritat del docent la percep principalment el propi docent) i supera en 18 punts el total que tria aquesta opció. El 37%, l’opció B (L’autoritat del docent la perceben les persones que l’envolten) i es situa 11 punts per sota del total i el 16% tria l’opció C i es situa 5 punts per sota del total L’opció més triada pel professorat que procedeix de BUP és la A. I de les altres dues opcions, la B és triada per un percentatge 10 punts més baix que el que ha triat la A.

Formació Professional

21%

58%

16%

5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

El 21% del professorat que procedeix d’FP, tria l’opció A i se situa 8 punts per sota del total, el 58% tria l’opció B i supera en 10 punts el percentatge del total i

64

el 16% tria l’opció C, 5 punts per sota del percentatge del total. Hi ha un 5% d’aquest col·lectiu que no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix d’FP és la B i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 37 punts més baix que el que ha triat la B.

Primària

11%

67%

22%

Opció A

Opció B

Opció C

L’11% del professorat que procedeix de primària tria l’opció A, 18 punts per sota del percentatge del total. El 67% tria l’opció B, 19 punts per sobre del percentatge del total i el 22% tria l’opció C, 1 punt per sobre del percentatge del total. L’opció més triada pel professorat que procedeix de primària és la B i de les altres dues opcions, la C és triada per un percentatge 45 punts més baix que el que ha triat la B.

Secundària

20%

60%

20%

Opció A

Opció B

Opció C

65

El 20% del professorat que procedeix de secundària tria l’opció A -9 punts per sota del percentatge del total-, el 60% tria l’opció B -12 punts per sobre del percentatge del total- i el 20% tria l’opció C -1 punt per sota del percentatge del total-. L’opció més triada pel professorat que procedeix de secundària és la B i de les altres dues opcions, la A i la C són triades per un percentatge 40 punts més baix en tots dos casos que el que ha triat la B.

Laboral

14%

72%

0%

14%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

El 14% del professorat que procedeix de contractació laboral tria l’opció A -15 punts per sota del percentatge del total-, el 72% tria l’opció B -24 punts per sobre del percentatge del total- i ningú no tria l’opció C. El 14% no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix de contractació laboral és la B i de les altres dues opcions, la A i la C són triades per un percentatge 58 punts més baix en tots dos casos que el que ha triat la B.

Càtedra

50%

17%

33%

Opció A

Opció B

Opció C

66

El 50% del professorat que procedeix de càtedra tria l’opció A -21 punts per sobre del percentatge del total-, el 17% tria l’opció B -31 punts per sota del percentatge del total- i el 33% tria l’opció C -12 punts per sobre del percentatge del total-. L’opció més triada pel professorat que procedeix de càtedra és la A i de les altres dues opcions, la C és triada per un percentatge 33 punts més alt que el que ha triat la B.

D'altres

50%

0%

50%

Opció A

Opció B

Opció C

El 50% del professorat que no procedeix de cap dels cossos anteriors tria l’opció A -21 punts per sobre del percentatge del total-, ningú no tria l’opció B i el 50% tria l’opció C -29 punts per sobre del percentatge del total-. El professorat que no procedeix de cap dels cossos anteriors tria les opcions A i C en el mateix percentatge. Valoració Així, es pot pensar que el cos de procedència pot aportar maneres diferents de percebre l’autoritat. Tenint en compte les dades, el professorat procedent de BUP, de càtedra i d’altres cossos sense determinar trien l’opció A força per sobre de la del percentatge del total. L’opció B la trien força per sobre del percentatge del total el professorat procedent d’FP, de primària, de secundària i de contractació laboral. Els col·lectius que es situen per sota del total en l’opció C són el de BUP, el d’FP, lleugerament el de secundària. Ningú procedent de contractació laboral la tria. Els col·lectius que es situen per sobre són, lleugerament, el de primària i, d’una manera més significativa, càtedra i d’altres. Una altra dada a valorar és que tots els cossos són presents a tots els instituts –tret de laboral i càtedra- i en conseqüència la confluència dins del mateix centre de prioritats tan diverses ofereix un panorama força complex.

67

Distribució de les opcions per centres: Si recuperem la variable centre, que es reflecteix al gràfic de barres, tenim:


26%

53%

19%

2%

0%

IES Les Corts

23%

58%

19%

0%

0%


42%

24%

29%

5%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Les Corts es mantenen força paral·lels al percentatge del total en les tres opcions, en canvi l'IES Francisco de Goya es manifesta de manera molt diferent. Tenint en compte que és un col·lectiu que té professorat de gairebé totes les procedències (tret de laboral i de càtedra) es pot pensar que hi ha algun tret característic del centre que comporta aquesta tria. Llegint alguns documents del centre, quan es fa referència a l’estil de treball que el caracteritza es fa referència al rigor com a tret distintiu i al professorat com a model d’aquest rigor. Això pot fer pensar que aquesta definició de centre comporti que un percentatge elevat del professorat de l'IES Francisco de Goya opti per l’opció A. Ara bé, llavors hauríem d’entendre que aquest rigor aniria vinculat a l’autoritat docent. També es pot valorar el grau d'incidència de la distribució per sexe del professorat en la tria de les opcions, però cal recordar que l'únic centre que té més professors que professores és l'IES Joan Brossa.

68

12B. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a mecanismes per al reforçament de l’autoritat del professorat?

Opció A La relació amb els companys i amb les companyes reforça l’autoritat del docent (compartint novetats, avenços, problemes,...).

Opció B La llibertat de càtedra reforça l’autoritat del docent.

Opció C El suport de l'administració reforça l'autoritat del docent.



Pregunta 8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

L’opció més triada és la C (El suport de l'administració reforça l'autoritat del docent), amb un 55% del total. Per ordre descendent segueix l’opció A (La relació amb els companys i amb les companyes reforça l’autoritat del docent (compartint novetats, avenços, problemes,...)) amb un 37% del total i en tercer lloc l’opció B (La llibertat de càtedra reforça l’autoritat del docent) amb un 6% del total. Hi ha un 1% que no contesta i un 1% las resposta del qual no és vàlida.

69



29%

5%

64%

2%

2%

IES Les Corts

38%

8%

54%

0%

0%


57%

5%

33%

5%

0%

Es manté la diferència de l'IES Francisco de Goya en relació amb els altres centres i amb el total en les opcions A i C. La qual cosa sembla que permeti parlar d’una certa particularitat d’aquest centre si a més afegim el que hem comentat a la pregunta anterior. Quant a l'IES Joan Brossa, a més del 4% que no es pot comptabilitzar, hi ha una diferència notable en relació al total en les opcions A i C, la qual cosa situa el reforçament de l’autoritat més a l’exterior. Un possible element a tenir en compte és que el professorat que imparteix cicles formatius tria majoritàriament aquesta opció (65%) i que en el moment de fer l’enquesta va manifestar que no se sentia gaire implicat en algunes de les preguntes de l’enquesta –que considerava més relacionades amb el professorat que imparteix secundària obligatòria, sobretot-. En aquest sentit optar per un reforçament extern de l’autoritat docent entraria dins la lògica de la seva situació dins del centre.

70

Distribució de les opcions per cossos de procedència: Si observem els resultats per cossos de procedència tenim:

BUP

32%

0%68%

Opció A

Opció B

Opció C

El 32% del professorat que procedeix de BUP tria l’opció A (La relació amb els companys i amb les companyes reforça l’autoritat del docent (compartint novetats, avenços, problemes,...) i se situa 5 punts per sota del total. Ningú no tria l’opció B (La llibertat de càtedra reforça l’autoritat del docent) i el 68% tria l’opció C (El suport de l'administració reforça l'autoritat del docent) i es situa 13 punts per sobre del total. L’opció més triada pel professorat que procedeix de BUP és la C i de les altres dues opcions, només és triada la A per un percentatge 36 punts més baix que el que ha triat la C.


32%

11%

52%

0%

5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

No vàlida

71

El 32% del professorat que procedeix d’FP tria l’opció A (La relació amb els companys i amb les companyes reforça l’autoritat del docent (compartint novetats, avenços, problemes,...) i se situa 5 punts per sota del total. L’opció B (La llibertat de càtedra reforça l’autoritat del docent) la tria un 11% -5 punts per sobre del total- i l’opció C la tria un 52% d’aquest col·lectiu -3 punts per sota del total-. HI ha un 5% de respostes no vàlides. L’opció més triada pel professorat que procedeix d’FP és la C i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 20 punts més baix que el que ha triat la C.

Primària

22%

0%

78%

Opció A

Opció B

Opció C

El 22% del professorat que procedeix de primària tria l’opció A -15 punts per sota del total- i el 78% tria l’opció C -23 punts per sobre del total-. L’opció B no la tria ningú. L’opció més triada pel professorat que procedeix de primària és la C i de les altres dues opcions, només la A és triada per un percentatge 56 punts més baix que el que ha triat la C.

72

Secundària

40%

7%

53%

Opció A

Opció B

Opció C

El 40% del professorat que procedeix de secundària tria l’opció A -3 punts per sobre del total-, el 7% tria l’opció B -1 punt per sobre del total- i un 53% tria l’opció C -2 punts per sota del total-. L’opció més triada pel professorat que procedeix de secundària és la C i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 13 punts més baix que el que ha triat la C.

Laboral

43%

0%

57%

Opció A

Opció B

Opció C

El 43% del professorat que procedeix de contractació laboral tria l’opció A -6 punts per sobre del total-, ningú no tria l’opció B i el 57% tria l’opció C -2 punts per sobre del total-. L’opció més triada pel professorat que procedeix de contractació laboral és la C i de les altres dues opcions, només és triada la A per un percentatge 14 punts més baix que el que ha triat la C.

73

Càtedra

33%

0%

50%

17%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

El 33% del professorat que procedeix de càtedra tria l’opció A -4punts per sota del total-, ningú no tria l’opció B i el 50% tria l’opció C -5 punts per sota del total-. Hi ha un 17% que no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix de càtedra és la C i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 17 punts més baix que el que ha triat la C.

D'altres

50%

25%

25%

Opció A

Opció B

Opció C

El 50% de professorat que no procedeix de cap dels cossos anteriors tria l’opció A -13 punts per sobre del total-, el 25% tria l’opció B -19 punt per sobre del total- i l’altre 25% tria l’opció C -30 punts per sota del total. L’opció més triada pel professorat que no procedeix de cap dels cossos anteriors és la A i les altres dues opcions, són triades per uns percentatges 25 punts més baixos que el que ha triat la A.

74

Valoració El predomini de l’opció C en el total es reprodueix en cadascun dels cossos de procedència, tret del classificat com a d’altres. Si comparem, però el percentatge de cada cos en relació amb el percentatge del total trobem que hi ha cossos que el superen (BUP, primària i laboral) i d’altres que se situen per sota lleugerament (FP, secundària i càtedra). Amb el predomini d’aquesta opció sembla que el professorat opti per un tipus d’autoritat delegada i de procedència externa. No és menyspreable, però, el percentatge de l’opció A -un 37% del total- amb secundària, laboral i d’altres un mica per sobre del total i la resta, tret de primària –amb 15 punts-, lleugerament per sota. Sembla que un percentatge significatiu optaria per un reforçament intern de la seva autoritat.

75

12C. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte a eines per a l’exercici de l’autoritat del professorat?

Opció A L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat.

Opció B El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat.

Opció C La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat.



Pregunta 9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat) pel 61% del professorat. L’opció A, és triada pel 13% i l’opció B és triada per un 21%.

76



9%

24%

64%

3%

0%

IES Les Corts

27%

19%

54%

0%

0%


10%

14%

62%

14%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Francisco de Goya segueixen l'ordre de prioritats del total. En aquest segon centre, el percentatge de l'abstenció és igual al de la segona opció triada, la B. A l'IES Les Corts, la segona opció triada és la A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 14 punts per sobre del total. En aquest centre no hi ha abstenció. Sembla que es reflecteixin particularitats, segons els centres, en relació a l'avaluació com a eina per a l'exercici de l'autoritat del professorat. Aprofundir en els sistemes d'avaluació podria donar elements per valorar en quin grau aquesta es produeix a partir de la negociació amb l'alumnat o és una eina unidireccional.

77

Distribució de les opcions per sexe del professorat:

La diferència més significativa entre els dos sexes és la tria més nombrosa de l'avaluació com a eina per a l'exercici de l'autoritat per part de les professores i la tria més nombrosa del Reglament de Règim Intern per part dels homes. Tots dos sexes trien en primera opció la relació mútua com a eina per a l'exercici de l'autoritat en un percentatge força similar. Amb aquestes dades sembla que els professors prefereixen una reglamentació externa i col·lectiva i les professores un sistema més relacionat amb els resultats acadèmics i per tant més vinculada a l'aula.

Professores

18%

18%

64%

Opció A

Opció B

Opció C

Professors

9%

28%

63%

Opció A

Opció B

Opció C

78

Distribució de les opcions per cossos de procedència Si observem els resultats per cossos de procedència els resultats són els següents:

BUP

16%

5%

74%

5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

El 16% del professorat que procedeix de BUP tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat) i se situa 3 punts per sobre del total. El 5% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 19 punts per sota del total, el 74% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 13 punts per sobre del total i el 5% no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix de BUP és la C i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 58 punts més baix que el que ha triat la C.


5%

26%

64%

5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

79

El 5% del professorat que procedeix d’FP tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat) i se situa 10 punts per sota del total. El 26% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 5 punts per sobre del total, el 64% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 3 punts per sobre del total i el 5% no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix d’FP és la C i de les altres dues opcions, la B és triada per un percentatge 38 punts més baix que el que ha triat la C.

Primària

22%

11%

67%

Opció A

Opció B

Opció C

El 22% del professorat que procedeix de primària tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat) i se situa 9 punts per sobre del total. L’11% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 10 punts per sota del total i el 67% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 6 punts per sobre del total. L’opció més triada pel professorat que procedeix de primària és la C i de les altres dues opcions, la A és triada per un percentatge 45 punts més baix que el que ha triat la C.

80

Secundària

10%

27%

56%

7%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

El 10% del professorat que procedeix de secundària tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat) i se situa 3 punts per sota del total. El 27% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 6 punts per sobre del total, el 56% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 5 punts per sota del total i el 7% no contesta. L’opció més triada pel professorat que procedeix de secundària és la C i de les altres dues opcions, la B és triada per un percentatge 29 punts més baix que el que ha triat la C.

Laboral

0%

29%

71%

Opció A

Opció B

Opció C

Del professorat que procedeix de contractació laboral ningú no tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat). El 29% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 8 punts per sobre del total, el 71% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 10 punts per sobre del total.

81

L’opció més triada pel professorat que procedeix de contractació laboral és la C i de l’altra opció triada, la B, ho és per un percentatge 42 punts més baix que el que ha triat la C.

Càtedra

50%

17%

33%

Opció A

Opció B

Opció C

El 50% del professorat que procedeix de càtedra tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat) i se situa 37 punts per sobre del total. El 17% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 7 punts per sota del total i el 33% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 28 punts per sota del total. L’opció més triada pel professorat que procedeix de càtedra és la A i de les altres dues opcions, la C és triada per un percentatge 17 punts més baix que el que ha triat la A.

D'altres

0%

50%50%Opció A

Opció B

Opció C

82

Del professorat que no procedeix de cap dels cossos anteriors ningú no tria l’opció A (L’avaluació és una font d’autoritat sobre l’alumnat). El 50% tria l’opció B (El Reglament de Règim Intern és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 26 punts per sobre del total i l’altre 50% tria l’opció C (La relació mútua és una font d’autoritat sobre l’alumnat), 11 punts per sota del total. Les dues opcions triades tenen un percentatge equivalent. Valoració de la distribució de les opcions per cossos de procedència: El predomini de l’opció C en el total es reprodueix en cadascun dels cossos de procedència, tret de càtedra (que tria en primer lloc l’opció A) i el classificat com a d’altres (que empata amb l’opció B). Si comparem, però el percentatge dels cossos que opten en primer lloc per l’opció C en relació amb el percentatge del total trobem que n’hi ha que el superen (BUP, FP, primària i laboral) i d’altres que se situen per sota lleugerament (secundària). Amb el predomini d’aquesta opció sembla que el professorat opti per un tipus d’autoritat reforçada pel treball del professorat en les seves relacions dins del centre. En canvi l’autoritat exercida des de l’avaluació (opció A) triada en un percentatge superior al del total -a més de la càtedra que la tria en primera opció- per BUP i primària sembla que pot entendre’s més com a exercici de poder individual del professorat. I l’autoritat relacionada amb el Reglament de Règim Intern (opció B) triada en un percentatge superior al de la mostra pel professorat procedent d’FP, secundària i laboral es pot entendre com una autoritat delegada de procedència interna.

83

12D. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre allò que valoren més de vosaltres els vostres companys i companyes?

Opció A La capacitat de control de l’aula.

Opció B La capacitat d’innovació.

Opció C Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual impartiu classes.



Pregunta 10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la A (La capacitat de control de l’aula), seguida de la C (Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual impartiu classes). Sembla que el professorat percep que la seva valoració per la resta de companys i companyes passa, d’una banda, pel control de l’aula que pot tenir relació amb la idea d’autoritat que surt més potenciada a la pregunta 10B i, de l’altra, pels resultats acadèmics de l’alumnat. En aquest cas s’hauria de tenir en compte els sistemes per aconseguir aquests resultats acadèmics. El que sí és veritat és que el prestigi individual dins dels centres passa, entre d’altres coses, per les notes, en aquest cas satisfactòries.

84

La capacitat d’innovació –opció B- és la menys valorada dins el total. Quant als resultats per sexe del professorat tenim Les professores senten més valorada la seva capacitat de control a l’aula (50%), seguida dels resultats satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classe (26%). L’opció de la capacitat d’innovació és triada per un 19% de les professores.

Professores

50%

19%

26%

5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Els professors senten més valorats els resultats satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classe (35%) i, gairebé de manera empatada, la seva capacitat de control a l’aula (34%). L’opció de la capacitat d’innovació és triada per un 20% dels professors.

Professors

34%

20%

35%

11%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

85

Quant als resultats per centres tenim:


36%

24%

33%

7%

0%

IES Les Corts

46%

15%

31%

8%

0%


57%

14%

19%

10%

0%

Destaca a l'IES Joan Brossa la importància que s’atribueix, en relació als altres centres, a l’opció B. Fa pensar que el fet de ser un centre en el qual s’imparteixen cicles formatius de grau mitjà i de grau superior pot estar relacionat amb aquesta valoració per la capacitat d’innovació en detriment de la preocupació pel control de l’aula. A l'IES Francisco de Goya el percentatge de la primera opció, la A, és 15 punts superior al total i el percentatge de l'opció C és 11 punts inferior al del total. Als tres centres hi ha una abstenció significativa.

86

12E. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre allò que valoreu més dels vostres companys i companyes?

Opció A La capacitat de control de l’aula.

Opció B La capacitat d’innovació.

Opció C Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classes.



Pregunta 11

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la B (La capacitat d’innovació), seguida de la A (La capacitat de control de l’aula) i molt a prop d’aquesta, la C (Els resultats acadèmics satisfactoris de l’alumnat al qual impartiu classes). Així, el professorat valora en la resta de companys i companyes la seva capacitat d’innovació. Si es relacionen aquests resultats amb els de la pregunta anterior, sembla evident que el professorat es mou en dos terrenys diferents segons si se sent valorat o si valora. Aquesta situació, que es pot moure entre el terreny de la

87

realitat i el de les expectatives professionals, sembla que pot reflectir una certa inestabilitat en l’autovaloració del professorat. Quant als resultats per sexe del professorat tenim Les professores valoren en primer lloc la capacitat d’innovació dels companys i de les companyes (50%), seguida a molta distància de capacitat de control a l’aula (26%), i dels resultats satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classe (21%).

Professores

26%

50%

21%

3%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Els professors valoren en primer lloc la capacitat d’innovació dels companys i de les companyes (39%), seguida dels resultats satisfactoris de l’alumnat al qual imparteixen classe (28%) i a molt poca distància la capacitat de control a l’aula (26%).

88

Professors

26%

39%

28%

7%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Per centres, si recuperem els resultats reflectits al gràfic de barres, tenim:


21%

52%

24%

3%

0%

IES Les Corts

27%

42%

27%

4%

0%


38%

33%

19%

10%

0%

L'IES Joan Brossa segueix tenint l’opció B força més valorada que els altres centres i el control de l’aula passa a ser l’opció menys triada. A l'IES Les Corts, hi ha un empat entre l’opció A i l’opció C. L'IES Francisco de Goya segueix tenint un comportament diferent dels altres centres i l’opció més triada és la A (La capacitat de control de l’aula). Per tant hi hauria una coincidència entre allò que creus que es valora de la teva pràctica educativa i allò que valores de la dels companys i companyes. En aquest sentit hi ha un cert acord tot i les diferències percentuals que reforcen més aquesta opció en el terreny de l’autovaloració.

89

12F. Què creieu que incideix principalment en la pèrdua d’autoritat d’un docent?

Opció A L’estrès emocional.

Opció B La relaxació del docent a l’hora d’assumir les seves responsabilitats.

Opció C Pautes contradictòries entre el professorat d’un mateix nivell.



Pregunta 12

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la B (La relaxació del docent a l’hora d’assumir les seves responsabilitat), seguida força de prop de la C (Pautes contradictòries entre el professorat d’un mateix nivell) i en tercer lloc la A (L’estrès emocional). Així, el professorat introdueix elements de valoració individual i de valoració col·lectiva en la pèrdua d’autoritat.

90



19%

36%

43%

2%

0%

IES Les Corts

23%

46%

31%

0%

0%


19%

52%

19%

5%

5%

El professorat de l’IES Joan Brossa tria l’opció B en segon lloc a diferència dels altres dos centres i del total. Aquesta primera opció és la C (Pautes contradictòries entre el professorat d’un mateix nivell). Sembla que atribueixi preferentment la responsabilitat a la falta de coordinació entre el professorat o que manifesti que si la coordinació no funciona l’autoritat del docent se’n ressent, així veuríem una tendència a destacar una responsabilitat compartida. El professorat de l’IES Les Corts tria en primer lloc l’opció B (La relaxació del docent a l’hora d’assumir les seves responsabilitat). Sembla que atribueixi preferentment la responsabilitat a l’actuació individual del professorat o que manifesti que l’actuació de cada professor o cada professora afecta la seva autoritat. El professorat de l’IES Francisco de Goya tria en primera opció i a una distància significativa en relació a les altres opcions, la B (La relaxació del docent a l’hora d’assumir les seves responsabilitat). Sembla que hi hagi una percepció en la mateixa línia que la de l'IES Les Corts, però més accentuada. Les altres dues opcions tenen un percentatge de tria igualat.

91

Pràctica educativa 13A. Què creieu que perjudica més la marxa de l’aula?

Opció A La dificultat de control disciplinari.

Opció B La passivitat de l’alumnat.

Opció C La falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa.



Pregunta 13

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la A (La dificultat de control disciplinari), seguida per la B (La passivitat de l’alumnat) i en tercer lloc, a força distància la C (La falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa). Torna a sortir ara que, per al 50% del professorat, el principal element de distorsió està relacionat amb el control disciplinari, el mateix que sembla haver desplaçat l’autoritat docent. Aquesta tria es produeix en tres centres que no destaquen pels seus conflictes disciplinaris.

92

La segona opció, en el total, més triada és la B. Es pot pensar que depèn de com es manifesti aquesta passivitat, el control disciplinari se’n ressentirà o caldrà posar més elements de motivació per a l’alumnat. Quant als resultats per sexe del professorat tenim: Les professores trien, en un percentatge força alt (47%) la dificultat de control disciplinari. En segon lloc, en un 36%, la passivitat de l’alumnat i, a molta distància (17%) la falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa.

Professores

47%

36%

17%

Opció A

Opció B

Opció C

Els professors trien, en un percentatge força alt (55%) la dificultat de control disciplinari. En segon lloc, a força distància, la passivitat de l’alumnat i, en tercer lloc, (17%) la falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa.

93

Professors

55%

28%

17%

Opció A

Opció B

Opció C



54%

36%

10%

0%

0%

IES Les Corts

43%

38%

19%

0%

0%


48%

19%

33%

0%

0%

El professorat de l’IES Joan Brossa tria l’opció A (La dificultat de control disciplinari) en primer lloc, amb un percentatge per sobre del total. També l’opció B (La passivitat de l’alumnat) té una lleugera tria superior a la del total. L’opció C (La falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa) és triada només pel 10% del professorat. Es pot relacionar aquesta última dada amb les preguntes 12D i 12E en què la capacitat d’innovació era força valorada. El professorat de l’IES Les Corts tria en primer lloc l’opció A, però en un percentatge 7 punts per sota del total. La diferència de tria entre l’opció A i la B –aquest en segon lloc- és de 5 punts. Així, la preocupació pel control disciplinari i per la passivitat de l’alumnat sembla que vagin força en paral·lel en aquest centre. El professorat de l’IES Francisco de Goya tria en primer lloc l'opció A. El que és més significatiu d’aquest centre és que la passivitat de l’alumnat no sembla que tingui incidència en la marxa de l’aula i que no es vegi com un entrebanc. Si mirem els resultats per centre i sexe del professorat tenim:

94

Les professores de l’IES Joan Brossa trien de manera força empatada i en uns percentatges alts la dificultat de control disciplinari (50%) i la passivitat de l’alumnat (42%). Només un 8% tria la falta de recursos d’innovació en la pràctica eductiva.

Professores de l'IES Joan Brossa

50%

42%

8%

Opció A

Opció B

Opció C

Els professors de l’IES Joan Brossa trien de manera força més àmplia i en un percentatge elevat, en primer lloc, la dificultat de control disciplinari (56%). Un terç tria la passivitat de l’alumnat (31%). Només un 13% tria la falta de recursos d’innovació en la pràctica eductiva.

Professors de l'IES Joan Brossa

56%31%

13%

Opció A

Opció B

Opció C

95

Les professores de l’IES Les Corts trien en primer lloc la dificultat de control disciplinari (45%), seguida de la passivitat de l’alumnat (33%). Un nombre significatiu (22%) tria la falta de recursos d’innovació en la pràctica eductiva.

Professores de l'IES Les Corts

45%

33%

22%

Opció A

Opció B

Opció C

Els professors de l’IES Les Corts trien, de manera empatada, i en un percentatge força elevat (43%), la dificultat de control disciplinari i la passivitat de l’alumnat. Un 14% tria la falta de recursos d’innovació educativa.

Professors de l'IES Les Corts

43%

43%

14%

Opció A

Opció B

Opció C

96

Les professores de l’IES Francisco de Goya trien en primer lloc la dificultat de control disciplinari (42%), seguida, a força distància i de manera empatada, de la passivitat de l’alumnat i la falta de recursos d’innovació en la pràctica eductiva (29%).

Professores de l'IES Francisco de Goya

42%

29%

29%

Opció A

Opció B

Opció C

Els professors de l’IES Francisco de Goya trien en un percentatge força elevat la dificultat de control disciplinari (57%) i la falta de recursos d’innovació en la pràctica educativa (43%). Ningú no tria la passivitat de l’alumnat.

Professors de l'IES Francisco de Goya

57%

0%

43% Opció A

Opció B

Opció C

97

13B. Què creieu que pot fer que una relació docent amb un alumne esdevingui incompatible?

Opció A Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge.

Opció B Que l’alumne no s’esforci.

Opció C Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les.



Pregunta 14

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la C (Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les), seguida a molta distància per la A (Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge) i, en tercer lloc, la B (Que l’alumne no s’esforci). Hem de pensar que la incompatibilitat amb un alumne no es produeix habitualment i que quan s’arriba a aquesta situació el professorat ja ha fet tot el que estava a les seves mans per evitar una ruptura. En aquesta situació seria

98

comprensible el resultat del total, que atribueix en un percentatge molt elevat la responsabilitat a l’alumne. La segona opció més triada, en el total, és la A, que introdueix la responsabilitat docent. Aquesta responsabilitat es pot reflectir la falta d’estratègies o de mecanismes per fer possible la implicació de l’alumnat en el seu aprenentatge. Per centres, si recuperem els resultats reflectits al gràfic de barres, tenim:


16%

10%

74%

0%

0%

IES Les Corts

15%

15%

66%

0%

4%


33%

5%

57%

5%

0%

Tots tres centres trien en primer lloc l'opció C (Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les). L'IES Joan Brossa supera en 5 punts el percentatge de l'opció C del total. L'opció A (Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge) se situa 3 punts per sota del percentatge del total i l'opció B (Que l’alumne no s’esforci) s'hi equipara. L'IES Les Corts té un percentatge 4 punts per sota del total en l'opció C (Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les), i les altres dues opcions estan equilibrades, però la A (Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge) se situa per sota del total i la B (Que l’alumne no s’esforci), per sobre. L'IES Francisco de Goya té un percentatge de l'opció C (Que l’alumne rebutgi obertament les normes de funcionament de l’aula tot i conèixer-les) 12 punts per sota del total i un, de l'opció A (Que l’alumne no se senti protagonista del seu aprenentatge) 14 punts per sobre del total. El percentatge de l'opció B (Que l’alumne no s’esforci) se situa 5 punts per sota del total. També és l'únic centre que té abstencions. Així, encara que tots tres centres opten per la mateixa primera opció, sembla que hi hagi tendències diferents: si a l'IES Joan Brossa li sumem l'opció B i l'opció C (les dues atribueixen la responsabilitat a l'alumnat) tenim un 84%, si fem la mateixa operació amb l'IES Les Corts, tenim un 81% i amb l'IES Francisco de Goya, 62%. Els dos primers instituts superen la mateixa operació del total (79%) i l'IES Francisco de Goya no supera l'opció C del total.

99

13C. Què creieu que és millor quan una relació amb un alumne ha esdevingut d’incompatibilitat?

Opció A Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella.

Opció B Resoldre que a la llarga l’alumne es situarà per ell mateix en el seu lloc.

Opció C Notificar la situació a altres estaments del centre.



Pregunta 15

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la A (Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella), seguida a molta distància per la C (Notificar la situació a altres estaments del centre) i, en tercer lloc, la B (Resoldre que a la llarga l’alumne es situarà per ell mateix en el seu lloc). Si tenim en compte el resultat i el comentari del total de la pregunta anterior, sembla que, amb una nova intervenció del docent per resoldre la situació, al terme incompatibilitat s'atribueix un significat erroni. Sembla que no hi hagi una relació lògica entre la resposta més triada de la pregunta anterior i la resposta

100

més triada ara, tret que en aquesta resposta s'inclogui una mediació, la qual cosa entenem que correspondria a l'opció C. També es podria entendre que aquell professorat que a la pregunta anterior ha triat l'opció A, ara respongui amb l'opció A. Però així i tot trobem que hi ha professorat que ha triat l'opció C a la pregunta anterior i que ara opta per la A. Per centres, si recuperem els resultats reflectits al gràfic de barres, tenim:


74%

7%

19%

0%

0%

IES Les Corts

80%

8%

12%

0%

0%


90%

5%

5%

0%

0%

Tots tres instituts trien en primer lloc l'opció A (Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella). A més de la primera opció -5 punts per sota del percentatge del total- a l'IES Joan Brossa és on hi ha un percentatge més alt, i per sobre del total, de l'opció C (Notificar la situació a altres estaments del centre). A l'IES Les Corts, hi ha una diferència lleugera en l'opció A (Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella) en relació amb el total -1 punt per sobre-. Tria per sobre del total -només un punt- l'opció B (Resoldre que a la llarga l’alumne es situarà per ell mateix en el seu lloc) i per sota del total -2 punt- l'opció C (Notificar la situació a altres estaments del centre). L'IES Francisco de Goya tria gairebé tothom l'opció A (Intentar, tot i la situació, arribar a acords amb ell o amb ella) -11 punts per sobre del total- i les altres dues opcions, equivalents en percentatge, estan per sota dels totals respectius -la B (Resoldre que a la llarga l’alumne es situarà per ell mateix en el seu lloc), 2 punts, i la C (Notificar la situació a altres estaments del centre), 9 punts-.

101

Les famílies 14A. Què creieu que esperen de vosaltres, com a docents, les famílies?

Opció A Transmissió de coneixements.

Opció B Construcció d’eines per arribar a uns sabers.

Opció C Educació en valors.



Pregunta 16

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la A (Transmissió de coneixements), seguida a força distància per la B (Construcció d’eines per arribar a uns sabers) i, en tercer lloc, la C (Educació en valors). Més del 50% del professorat té la percepció que les famílies li atribueix, en primer lloc, un paper de transmissió. Hi ha un percentatge significatiu, 31%, que interpreta la demanda prioritària de les famílies als docents en un paper de construcció i per últim hi ha un petit percentatge ,13%, que creu que les famílies li demanen prioritàriament un paper d'educació.

102

Es pot pensar que aquestes percepcions poden tenir un reflex en les funcions dels docents i les seves responsabilitats davant l'alumnat. Per centres, si recuperem els resultats reflectits al gràfic de barres, tenim:


55%

31%

12%

2%

0%

IES Les Corts

57%

31%

12%

0%

0%


38%

33%

19%

10%

0%

Tots tres centres trien l'opció A (Transmissió de coneixements) en primer lloc. L'IES Joan Brossa es manté gairebé calcat al total en les tres opcions -3 punts per sobre a l'opció A, igual a l'opció B (Construcció d’eines per arribar a uns sabers) i 1 punt per sota a l'opció C (Construcció d’eines per arribar a uns sabers). L'IES Les Corts puja una mica més en l'opció A -4 punts per sobre-, es manté igual en l'opció B (Construcció d’eines per arribar a uns sabers) i se situa 1 punt per sota a l'opció C (Construcció d’eines per arribar a uns sabers). Així, sembla que no hi ha massa diferència entres les percepcions d'aquests dos centres. L'IES Francisco de Goya, tot i que manté en primera opció la A, se situa 15 punts per sota del total, es manté força pròxim al total en l'opció B (Construcció d’eines per arribar a uns sabers) -2 punts per sobre- i 6 punts per sobre en l'opció C (Construcció d’eines per arribar a uns sabers). Té una abstenció força alta (10%).

103

14B. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord sobre el motiu pel qual hi ha famílies que no assumeixen les seves responsabilitats en l’educació dels fills i de les filles?

Opció A Per desorientació.

Opció B Per irresponsabilitat.

Opció C Per falta de temps.



Pregunta 17

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, l’opció més triada és la B (Per irresponsabilitat), seguida a força distància per la A (Per desorientació) i per la C (Per falta de temps), que estan bastant equilibrades. Si recuperem les dades per sexe del professorat, tenim:

104

Un 36% de les professores tria en primer lloc la irresponsabilitat i gairebé d’una manera empatada, la desorientació (34%). La falta de temps én una opció triada per un 28% de les professores.

Professores

34%

36%

28%

2%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Un 52% dels professors tria la irresponsabilitat com a motiu pel qual hi ha famílies que no assumeixen les responsabilitats en l’educació dels fills i de les filles. Un 26% ho atribueix a la falta de temps i un 22%, a la desorientació.

Professors

22%

52%

26%

Opció A

Opció B

Opció C

105



31%

45%

24%

0%

0%

IES Les Corts

19%

54%

27%

0%

0%


33%

29%

33%

5%

5%

L'opció B (Per irresponsabilitat), la més triada en el total, és la més triada per l'IES Joan Brossa i per l'IES Les Corts. L'IES Francisco de Goya tria en primera opció de manera empatada la A (Per desorientació) i la C (Per falta de temps). L'IES Joan Brossa supera el percentatge del total de l'opció B (Per irresponsabilitat) en 2 punts, supera el de l'opció A (Per desorientació) en 2 punts i el de l'opció C (Per falta de temps) està 3 punts per sota del total. L'IES Les Corts supera el percentatge del total de l'opció B (Per irresponsabilitat) en 11 punts, tria l'opció C (Per falta de temps) en segon lloc amb un percentatge igual al del total i en tercer lloc l'opció A (Per desorientació) 10 punts per sota del total. Aquest centre inverteix la segona i tercera opció en relació al total. L'IES Francisco de Goya fa una tria empatada, en primer lloc, de la A (Per desorientació) -4 punts per sobre del total- i de la C (Per falta de temps) -6 punts per sobre del total. La tria de la B (Per irresponsabilitat) és força propera a les altres dues opcions, amb només un 4% de diferència, però 14 punts per sota del total. Sembla que es detecta una relació diferent dels centres amb les famílies o que les famílies dels tres centres responen a tipologies diferents.

106

14C. Per què creieu que hi ha famílies que participen poc en la marxa del centre?

Opció A Perquè s’utilitza un discurs inintel·ligible per a elles.

Opció B Perquè no creuen que s’hi hagin d’implicar.

Opció C Perquè no se senten escoltades.



Pregunta 18

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total hi ha una coincidència evident, no només per la primera opció, sinó també pel percentatge de cada centre a atribuir la poca participació de les famílies al mateix motiu (Perquè no creuen que s’hi hagin d’implicar). A més aquesta tria respon a un percentatge alt, que fa gairebé imperceptible les altres dues opcions. Si recuperem les dades per sexe del professorat, tenim:

107

No hi ha diferència significativa per sexes, i tant les professores com els professors trien majoritàriament, en primera opció el fet que les famílies creguin que no s’han d’implicar en la marxa del centre. Un 88% les professores i un 85% els professors.

Professores

2%

85%

5%

3% 5%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

No vàlida

Professors

4%

85%

7%4%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

108



3%

86%

7%

2%

2%

IES Les Corts

4%

88%

4%

4%

4%


0%

85%

5%

10%

0%

Els únics percentatges a comentar per centre corresponen a l'IES Francisco de Goya on ningú no tria l'opció A (Perquè s’utilitza un discurs inintel·ligible per a elles) -en el total, un 3%- i una abstenció del 10%.

109

14D. Quin paper creieu que us atorguen majoritàriament les famílies del vostre centre en la funció educativa?

Opció A De substitució.

Opció B D’antagonisme.

Opció C De complementarietat.



Pregunta 19

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total la primera opció correspon a la C (De complementarietat). La segona opció triada és la A (De substitució) i la tira de l'opció B (D’antagonisme) és mínima. Si recordem les opcions més triades a les dues preguntes anteriors que atribueixen la falta de col·laboració de les famílies a la irresponsabiitat, d'una banda, i al fet que no creuen que s'hagin d'implicar en el centre, d'una altra, sembla que al paper de complementarietat li falti algun lligam. Seria interessant fer les mateixes preguntes a les famílies per mirar de detectar on es connecta aquesta complementarietat.

110

Si recuperem les dades per sexe del professorat tenim: La majoria de les professores (72%) tria l’opció de la complementarietat i un 26%, la de substitució. Cap professora no tria l’opció de l’antagonisme.

Professores

26%

0%

72%

2%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

La tria de l’opció de substitució i la de complementarietat és força equilibrada entre els professors, amb un 50% per a la primera i un 48% per a la segona. Només un 2% tria l’antagonisme com a primera opció.

Professors

50%

2%

48%Opció A

Opció B

Opció C

111

Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


43%

2%

55%

0%

0%

IES Les Corts

35%

0%

65%

0%

0%


19%

0%

76%

5%

0%

A l'IES Joan Brossa, els resultats es mantenen en la línia del total, però l'opció C (De complementarietat) la tria un percentatge 7 punts per sota del total que es desplaça cap a l'opció A (De substitució). Hi ha un mínim percentatge que tria l'opció B. A l'IES Les Corts, el percentatge que tria l'opció C (De complementarietat) supera en 3 punts el total i el de l'opció A (De substitució) se situa 1 punt per sota del total. Ningú no tria l'opció B. A l'IES Francisco de Goya, la tria de l'opció C (De complementarietat) està 14 punts per sobre del percentatge del total i el de l'opció A (De substitució) 17 punts per sota. Ningú no tria l'opció B.

112

14E. Què creieu que l’alumnat i les famílies demanen en primer lloc d’un centre de secundària?

Opció A Assoliment de nivell acadèmic.

Opció B Formació de persones responsables i autònomes.

Opció C Adquisició d’una cultura del treball adequada a les noves formes del mercat laboral.



Pregunta 20

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la A (Assoliment de nivell acadèmic). La segona opció triada és la B (Formació de persones responsables i autònomes) i la tercera és la C (Adquisició d’una cultura del treball adequada a les noves formes del mercat laboral). Si recordem les opcions més triades a la pregunta 14A ens trobem que allò que el docent creu que la famílies esperen de la seva actuació sobre l'alumnat (Transmissió de coneixements) coincideix força amb allò que se suposa que l'alumnat i les famílies demanen en primer lloc a un centre de secundària. Aquest paral·lelisme també es produeix en la

113

segona opció més triada que a la pregunta 14A era (Construcció d’eines per arribar a uns sabers). Així podríem interpretar que la funció docent de transmissió, expressada a la pregunta 14A, va lligada a l'assoliment de nivell acadèmic i que a la de construcció d'eines per arribar a uns sabers hi està la de formació de persones responsables i autònomes. Per últim, però no menys significatiu, es pot establir el paral·lelisme entre Adquisició d’una cultura del treball adequada a les noves formes del mercat laboral i el paper d'educació triat a la pregunta 14A. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


59%

21%

17%

3%

0%

IES Les Corts

65%

23%

12%

0%

0%


38%

52%

5%

5%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Les Corts coincideixen amb el total en la tria de totes les opcions. L'IES Francisco de Goya tria en primera opció la B (Formació de persones responsables i autònomes). A l'IES Joan Brossa, l'opció A és triada per un percentatge 3 punts per sobre del total. L'opció B, per un percentatge 7 punts per sota del total i l'opció C, 4 punts per sobre del total. A l'IES Les Corts, el percentatge de l'opció A és 9 punts per sobre del total, el de l'opció B, 5 punts per sota i el de l'opció C, 1 punt per sota. A l'IES Francisco de Goya, l'opció B -la triada en primer lloc- se situa 24 punts per sobre del total. L'opció A, 18 punts per sota del total i l'opció C 8 punts per sota del total. L'únic centre que no té abstencions és l'IES Les Corts.

114

La funció docent: 15A. Segons el text del Pacte Nacional per a l'Educació, els objectius de l’educació són “educar i capacitar el ciutadà per exercir els seus drets i assumir els deures de forma crítica i corresponsable”. Quina creieu que és la situació actual de l’ensenyament secundari públic en relació amb aquests objectius?

Opció A S’està molt lluny d’assolir aquests objectius.

Opció B Es treballa per aproximar-se a aquests objectius.

Opció C Mai no s’aconseguiran aquests objectius.



Pregunta 21

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la B (Es treballa per aproximar-se a aquests objectius). La segona opció triada és la A (S’està molt lluny d’assolir aquests objectius) i la tercera -a molta distància de les anteriors- és la C (Mai no s’aconseguiran aquests objectius).

115

Aquest pot ser un posicionament interessant per percebre el grau d'identificació del professorat amb uns determinat objectius. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


34%

57%

7%

2%

0%

IES Les Corts

31%

61%

8%

0%

0%


43%

57%

0%

0%

0%

Tots tres centres mantenen el mateix ordre de prioritats. L’IES Joan Brossa es pronuncia amb poques diferències en relació amb el total, 1 punt per sota a l’opció més triada, la B, 1 punt per sota a la A i un punt per sobre a la C. L’IES Les Corts es pronuncia 4 punts per sobre del total en l’opció B, 4 punts per sota en l’opció B i 1 punt per sobre a l’opció C. L’IES Francisco de Goya es pronuncia 1 punt per sota del total en l’opció B, 8 punts per sobre a l’opció A i ningú no tria l’opció C.

116

15B. Les funcions del professorat evolucionen al mateix temps que evoluciona la societat . Com creieu que percep el professorat aquest canvi de funcions que repercutirà en la consolidació d’un perfil professional diferent?

Opció A En positiu.

Opció B En negatiu.

Opció C Amb inquietud.



Pregunta 22

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la C (Amb inquietud). I, a molta distància, la segona opció triada és la B (En negatiu) i la tercera -a 1 punt de distància de l’anterior- és la A (En positiu). Aquest pot ser un posicionament interessant per percebre el grau de satisfacció i d’identificació del professorat en relació amb una nova forma de concebre la funció docent.

117



7%

10%

83%

0%

0%

IES Les Corts

12%

8%

80%

0%

0%


14%

19%

62%

5%

0%

Tots tres centres trien en primera opció la C. I dels tres, l'IES Les Corts inverteix la segona i tercera opció en relació amb el total. L’IES Joan Brossa supera en 5 punts la tria de l’opció C en relació amb el total i no arriba al percentatge del total de l’opció B -1 punt per sota- i de l’opció A -3 punts per sota-. L’IES Les Corts supera en 2 punts l’opció C del total, tria en segon lloc l’opció A -2 punts per sobre del total- i en tercer lloc tria l’opció B -3 punts per sota del total-. L’IES Francisco de Goya no arriba al percentatge del total en la primera opció -16 punts per sota-, supera en 8 punts l’opció B i supera en 4 punts l’opció A. Té una abstenció del 5%. En aquest centre coincideix el major percentatge de l’opció B (En negatiu) i de la A (En positiu).

118

15C. Quina creieu que és la vostra funció com a docent?

Opció A Transmissió de coneixements.

Opció B Construcció d’eines per arribar a uns sabers.

Opció C Adaptació contínua als nous reptes culturals i socials.



Pregunta 23

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la B (Construcció d’eines per arribar a uns sabers). I, a força distància, la segona opció triada és la C (Adaptació contínua als nous reptes culturals i socials) i la tercera, la A (Transmissió de coneixements). Si recuperem els resultats de les preguntes 14A (Què creieu que esperen de vosaltres, com a docents, les famílies?), 14D (Quin paper creieu que us atorguen majoritàriament les famílies del vostre centre en la funció educativa?) i 14E (Què creieu que l’alumnat i les famílies demanen en primer lloc d’un centre

119

de secundària?) veurem que sembla que hi hagi opcions prioritàries poc compatibles. A la pregunta 14A la resposta triada en primera opció, per més del 50% del professorat, correspon a la de transmissió de coneixements. El paper que les famílies atorguen a la funció educativa és de complementarietat, per més del 60% del professorat, que l’alumnat i les famílies demanen a un centre de secundària en primer lloc l’assoliment d’un nivell acadèmic, per a més del 50% del professorat i ara que la funció del docent és per a un 50% del professorat la construcció d’eines per arribar a uns sabers. És a dir, sembla que la complementarietat no sembla que arribi a definir d’una manera clara les expectatives familiars i la funció del docent. A més podem tenir en compte la segona opció triada en aquesta pregunta, la C, que suposa una funció docent constantment en moviment. I la tercera opció sembla que sigui la que més encaixaria amb les respostes triades a les preguntes anteriors. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


17%

47%

34%

2%

0%

IES Les Corts

15%

54%

31%

0%

0%


14%

57%

19%

10%

0%

Tots tres centres trien en primer lloc l’opció B. L’IES Joan Brossa és l’únic dels tres que tria la primera opció amb un percentatge per sota del total -4-. La segona opció, la C, té 4 punts més que la del total i la tercera, la A, 1 punt per sobre del total. L’IES Les Corts tria la primera opció 3 punts per sobre del total, la segona 1 punt per sobre i la tercera, un punt per sota. L’IES Francisco de Goya tria la B amb un percentatge 6 punts per sobre del total. L’opció C també és la segona, però 11 punts per sota del total. La tercera opció, la A, la tria un percentatge 2 punts per sota del total. Hi ha una abstenció significativa del 10%.

120

15D. Què creieu sobre el model d'exercici docent col·legiat i coordinat amb altres professionals, siguin docents o no?

Opció A Contribueix a reforçar l’autoritat individual del docent.

Opció B Entorpeix més la tasca educativa que no pas l’agilita.

Opció C És convenient només en els casos problemàtics.



Pregunta 24

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la A (Contribueix a reforçar l’autoritat individual del docent). A molt poca distància -2 punts-, la segona opció triada és la C (És convenient només en els casos problemàtics) i la tercera, minoritària, la B (Entorpeix més la tasca educativa que no pas l’agilita). Sembla que, hores d’ara, la presència i coordinació de professionals de perfil diferent al del docent en els centres públics és acceptada i valorada per gairebé tothom. El que és diferent, però, és l’àmbit d’actuació que han de tenir aquestes persones. Ja que l’opció A pot implicar una col·laboració més global dins del

121

centre i la C la restringeix a aquell alumnat que sembla que no tingui un seguiment ajustat al que hauria de tenir en el centre. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


51%

2%

45%

2%

0%

IES Les Corts

38%

8%

50%

4%

0%


47%

5%

38%

5%

5%

El Brossa i el Goya trien com a primera opció la A, Les Corts tria la C. L’IES Joan Brossa supera en 4 punts el percentatge del total de la primera opció, es manté igual al total a l’opció C i té un percentatge mínim a l’opció B. L'IES Les Corts inverteix les dues primeres opcions en relació al percentatge del total i a més hi ha una distància més àmplia entre la seva primera opció –la C- de 5 punts per sobre del total i la segona –la A- de 9 punts per sota del total i de 12 en relació a la seva primera opció. L'IES Francisco de Goya manté l’ordre d’opcions del total, equivalent a la primera opció, 7 punts per sota en la segona i 1 punt per sobre a la tercera. Té un 10% de respostes que es reparteixen equitativament entre no contestades i no vàlides.

122

15E. Quina creieu que ha de ser la funció de professionals no docents als centres de secundària?

Opció A Resoldre el conflicte o problema.

Opció B Dir al docent com ha de resoldre el conflicte o el problema.

Opció C Ajudar el docent a analitzar la situació.



Pregunta 25

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció, molt allunyada de les altres, correspon a la C (Ajudar el docent a analitzar la situació). La segona opció triada és la A (Resoldre el conflicte o problema) i la tercera, minoritària, la B (Dir al docent com ha de resoldre el conflicte o el problema). Hi ha una majoria significativa que sembla que tingui incorporada a la seva tasca docent l’assessorament de professionals no docents.

123



16%

0%

82%

2%

0%

IES Les Corts

4%

15%

77%

4%

0%


10%

0%

80%

10%

0%

Tots tres centres trien en primer lloc l’opció C. L'IES Joan Brossa i l'IES Francisco de Goya mantenen el mateix ordre de tria que el total en les altres dues opcions. L'IES Les Corts inverteix l’ordre de la segona i de la tercera. L'IES Joan Brossa, a la primera opció, supera el total en 1 punt, a la segona opció supera el total en 5 punts i ningú no tria l’opció B. L'IES Les Corts tria la primera opció en un percentatge 4 punts per sota del total. En segon lloc tria l’opció B -11 punts per sobre del total que té aquesta opció en tercer lloc- i la tercera opció és la A -7 punts per sota del total-, amb un percentatge equivalent al de l’abstenció. L'IES Francisco de Goya tria l’opció en un percentatge d’1 punt per sota del total. La resta es reparteix de manera equitativa entre l’opció A i l’abstenció. Ningú no tria l’opció B.

124

La situació actual 16A. Què us sembla que ha repercutit més en l’estat actual de la secundària als centres públics?

Opció A L’heterogeneïtat del professorat.

Opció B L’heterogeneïtat de l’alumnat.

Opció C Les noves formes de mercat laboral.



Pregunta 26

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total la primera opció, molt allunyada de les altres, correspon a la B (L’heterogeneïtat de l’alumnat). Les altres dues opcions se situen a molta distància i en un percentatge gairebé equivalent. En segon lloc la C (Les noves formes de mercat laboral) i en tercer lloc la A (L’heterogeneïtat del professorat). Sembla que aquests resultats reflecteixin el desplaçament de l’autoritat cap a preocupacions més relacionades amb la disciplina.

125



7%

84%

7%

2%

0%

IES Les Corts

4%

80%

12%

4%

0%


5%

85%

0%

5%

5%

Tots tres centres mantenen el mateix ordre de prioritats que el total. L’IES Joan Brossa es manté gairebé igual que el total en l’opció B i en l’opció A -1 punt per sobre-. Aquesta última, a més, empata amb l’opció C, que té el mateix percentatge del total. L’IES Les Corts té un percentatge 3 punts per sota del total a l’opció C, 5 punts per sobre en l’opció C, 2 punts per sota en l’opció A, que té un percentatge equivalent a les abstencions. L’IES Francisco de Goya supera en 2 punts el total de l’opció B, ningú no tria l’opció C i té un percentatge equivalent en l’opció A, l’abstenció i les respostes no vàlides.

126

16B. De qui és la responsabilitat de superar allò que s’ha anomenat crisi de l'educació?

Opció A Individual de cada docent.

Opció B Col·lectiva de tots els professors i professores.

Opció C De les administracions, que han de marcar pautes per reorientar la docència.



Pregunta 27

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció, força allunyada de les altres, correspon a la C (De les administracions, que han de marcar pautes per reorientar la docència). La segona opció, a mig camí entre la primera i la tercera, correspon a la B (Col·lectiva de tots els professors i professores) i en tercer lloc hi ha la A (Individual de cada docent). Aquests resultats crec que han de comportar una reflexió sobre si la reorientació de la docència passa per una demanda de professionalització o una inhibició de responsabilitats. La lectura que es pot fer de la segona opció

127

sembla que defineix que el professorat té a les seves mans la recuperació de la crisi i que es considera un element fonamental per superar-la. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


7%

26%

67%

0%

0%

IES Les Corts

0%

35%

65%

0%

0%


0%

43%

52%

5%

0%

Tots tres centres mantenen el mateix ordre de prioritats; a l'IES Les Corts i a l'IES Francisco de Goya ningú no tria l’opció A. L'IES Joan Brossa tria la primera opció 3 punts per sobre del percentatge total, la segona, 5 punts per sota i la tercera, 3 punts per sobre. L'IES Les Corts tria la primera opció 1 punt per sobre del total i la segona, 4 punts per sobre del total. L'IES Francisco de Goya equilibra força les dues opcions, tria la primera 12 punts per sota del total i, la segona 12 punts per sobre. Hi ha un 5% d’abstenció.

128


Un 7% de les professores tria l'opció A (Individual de cada docent), un 39% tria l'opció B (Col·lectiva de tots els professors i professores) i un 54%, l'opció C (De les administracions, que han de marcar pautes per reorientar la docència).

Un 23% dels professors tria l'opció B (Col·lectiva de tots els professors i professores) i un 77%, la C (De les administracions, que han de marcar pautes per reorientar la docència). Ningú no tria l'opció A (Individual de cada docent).

Professores

7%

39%54%

Opció A

Opció B

Opció C

Professors

0%23%

77%

Opció A

Opció B

Opció C

129

16C. Quin dels canvis següents consideraríeu prioritari per atenuar les vostres preocupacions docents?

Opció A Més col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels fills i filles, a casa i a l’institut.

Opció B Més eines legals per actuar en el control disciplinari de l’aula.

Opció C Més eines (hores, TIC, suport de persones expertes, formació permanent...) per poder donar una orientació diferent a l’aprenentatge de l’alumnat.



Pregunta 28

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la A (Més col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels fills i filles, a casa i a l’institut). La segona opció, força propera a la primera, correspon a la C -Més eines (hores, TIC, suport de persones expertes, formació permanent...) per poder donar una orientació diferent a l’aprenentatge de l’alumnat- i en tercer lloc hi ha la B (Més eines legals per actuar en el control disciplinari de l’aula). La primera opció sembla que vindria a corroborar la irresponsabilitat atribuïda a les famílies a la pregunta 14B i en conseqüència se’ls demana més implicació. Aquest és un clam que va més enllà de les parets escolar. De fet, ja fa anys

130

que es parla d’un allargament de l’adolescència, d’una cultura dels objectius fàcils... L’administració, durant aquest curs ha iniciat una campanya, ens agradi o no, sobre la necessitat que les famílies participin en l’educació de les criatures. Ara bé, en un moment en què s’estan ampliant els models familiars, que l’ocupació laboral està ocupant una bona part del temps dels adults, que hi ha alumnes que tenen un nivell d’estudis superiors a la mitjana familiar, ... tot i que és desitjable una implicació més gran, potser caldrà buscar altres sortides més potents que estiguin més a les mans dels docents. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


54%

17%

29%

0%

0%

IES Les Corts

38%

15%

43%

0%

4%


38%

14%

43%

5%

0%

L’IES Joan Brossa és l’únic que coincideix amb el total en ordre de prioritats. Per a l'IES Les Corts i per a l'IES Francisco de Goya la primera opció és la C. L'IES Joan Brossa es manifesta en primera opció per la A -7 punts per sobre del total-, en segon lloc per la C -6 punts per sota del total- i en tercer lloc per la B -1 punt per sobre del total. L'IES Les Corts es manifesta en primera opció per la C -8 punts per sobre del total-, en segon lloc, per la A -9 punts per sota del total- i en tercer lloc, per la B -1 punt per sota del total. Hi ha 4% de respostes no vàlides. L'IES Francisco de Goya es manifesta en primera opció per la C -8 punts per sobre del total-, en segon lloc per la A -9 punts per sota del total- i en tercer lloc per la B -2 punts per sota del total. Hi ha un 5% d’abstencions. Recordem que a la pregunta 14B l'IES Joan Brossa i l'IES Les Corts es pronunciaven majoritàriament per la irresponsabilitat de les famílies, mentre que l'IES Francisco de Goya optava de manera empatada per la desorientació i la falta de temps. Es pot pensar, per la situació geogràfica diferent entre l'IES Les Corts i l'IES Joan Brossa, que la tipologia d’alumnat pot ser diferent –en tots dos casos les famílies reben la mateixa qualificació- i d’aquí pot venir la resposta a aquesta pregunta. Les respostes de l'IES Francisco de Goya són coherents amb la tria de la pregunta 14B.

131


Un 46% de les professores tria l'opció A (Més col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels fills i filles, a casa i a l’institut), un 11% tria l'opció B (Més eines legals per actuar en el control disciplinari de l’aula) i un 43%, la C -Més eines (hores, TIC, suport de persones expertes, formació permanent...) per poder donar una orientació diferent a l’aprenentatge de l’alumnat.

Un 49% dels professors tria l'opció A (Més col·laboració i implicació de les famílies en l’educació dels fills i filles, a casa i a l’institut), un 23% tria l'opció B (Més eines legals per actuar en el control disciplinari de l’aula) i un 28%, la C -Més eines (hores, TIC, suport de persones expertes, formació permanent...) per poder donar una orientació diferent a l’aprenentatge de l’alumnat.

Professores

46%

11%

43% Opció A

Opció B

Opció C

Professors

49%

23%

28%

Opció A

Opció B

Opció C

132

16D. Quina de les idees següents consideraríeu prioritària en la millora de la vostra autoritat com a docent:

Opció A Intervenció d’una persona externa o interna en la mediació amb l’alumnat amb dificultats de diàleg.

Opció B Formació en la mediació per intervenir personalment cada membre del claustre en els conflictes amb l’alumnat.

Opció C Segregació de l’alumnat més conflictiu.



Pregunta 29

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la B (Formació en la mediació per intervenir personalment cada membre del claustre en els conflictes amb l’alumnat). La segona opció correspon a la C (Segregació de l’alumnat més conflictiu) i, en tercer lloc, hi ha la A (Intervenció d’una persona externa o interna en la mediació amb l’alumnat amb dificultats de diàleg). La distància percentual de les tres opcions està al voltant dels 10 punts entre la primera i la segona, i entre la segona i la tercera. Hi ha un percentatge significatius d’abstencions.

133

Es pot pensar que les opcions A i C poden contribuir a millorar l’ambient d’una aula en concret, hi estiguem o no d’acord, però no sembla que contribueixin a millorar l’autoritat del docent, perquè de fet, la solució la posa una altra persona o una altra estructura organitzativa del centre. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


21%

38%

36%

5%

0%

IES Les Corts

23%

46%

31%

0%

0%


24%

47%

10%

19%

0%

L’IES Joan Brossa i l’IES Les Corts mantenen el mateix ordre de prioritats que el total. A l'IES Francisco de Goya la tercera opció és l’abstenció. L'IES Joan Brossa tria la primera opció en un percentatge 3 punts per sota del total, la segona, 6 punts per sobre del total i la tercera, 1 punt per sota del total. Hi ha un 5% d’abstencions. L'IES Les Corts tria la primera opció 5 punts per sobre del total, la segona, 1 punt per sobre i la tercera, també 1 punt per sobre. L'IES Francisco de Goya tria la primera opció 6 punts per sobre del total, la segona, 2 punts per sobre i l’opció C, 20 punts per sota del total. Té una abstenció del 19%.

134

16E. Quina de les competències següents creieu que té més presència actualment al vostre centre en la majoria del professorat?

Opció A Sabers especialitzats de la matèria.

Opció B Coneixements psicopedagògics.

Opció C Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació.



Pregunta 30

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la A (Sabers especialitzats de la matèria). A molta distància, la segona opció correspon a la C (Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació) i en tercer lloc hi ha la B (Coneixements psicopedagògics). Sembla que coincidiria l’opció majoritària amb allò que se suposa que demanen les famílies al docent: Transmissió de coneixements (pregunta 14A) i allò que demanen a un centre de secundària: Assoliment de nivell acadèmic (pregunta 14E), però no amb allò que el professorat prioritza en demanar-li quina creu

135

que és la seva funció com a docent: Construcció d’eines per arribar a uns sabers (pregunta 15C). Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


75%

3%

17%

5%

0%

IES Les Corts

92%

0%

8%

0%

0%


61%

10%

24%

5%

0%

Tots tres centres trien les opcions seguint el mateix ordre del total. L'IES Joan Brossa tria la primera opció, la A, en un percentatge 1 punt per sota del total, a molta distància, la segona, -la C- 1 punt per sobre del total i la tercera –la B-,1 punt per sota del total. L'IES Les Corts tria la primera opció, la A, 16 punts per sobre del total i la segona –la C-, 8 punts per sota. Ningú no tria l’opció B. L'IES Francisco de Goya tria la primera opció ,la A, 15 punts per sota del total, la segona –la C-, 8 punts per sobre i l’opció C 6 punts per sota del total. Té una abstenció del 5%. Hi una polarització de posicions en aquesta pregunta que situa l'IES Les Corts en un extrem, l'IES Francisco de Goya en el contrari i l'IES Joan Brossa entre els dos.

136

16F. Què heu trobat més a faltar en la vostra formació per a l’exercici de la pràctica docent?

Opció A Sabers especialitzats de la matèria.

Opció B Coneixements psicopedagògics.

Opció C Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació.



Pregunta 31

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

En el total, la primera opció correspon a la C (Habilitats per a la comunicació, la relació i la intermediació). La segona opció correspon a la B (Coneixements psicopedagògics) i en tercer lloc, a força distància, hi ha la A (Sabers especialitzats de la matèria). Aquesta tria reflecteix allò que l’experiència sovint ha posat de manifest, tot i que hi ha sectors del professorat que es resisteix a considerar-la indispensable. La docència no es pot exercir només des d’una perspectiva d’especialitat, sinó que es fa necessari un replantejament de la concepció professional del

137

professorat que inclogui les habilitats i coneixements que són necessaris per a la bona marxa de l’educació escolar. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


9%

36%

50%

5%

0%

IES Les Corts

4%

35%

57%

4%

0%


10%

33%

52%

5%

0%

Tots tres centres trien les opcions seguint el mateix ordre del total i tots tres centres tenen abstencions. L'IES Joan Brossa tria la primera opció, la C, en un percentatge 2 punts per sota del total, la segona, -la B- 1 punt per sobre del total i la tercera –la A-,1 punt per sobre del total.. L'IES Les Corts tria la primera opció, la C, 5 punts per sobre del total, la segona –la B-, equivalent al total i la tercera, la A, 4 punts per sota el total. L'IES Francisco de Goya tria la primera opció, la C, equivalent al total, la segona –la B-, 2 punts per sota i l’opció A 2 punts per sobre del total.

138

L’avaluació del professorat: 17A. Creieu que l’avaluació individual del professorat pot contribuir a augmentar el seu reconeixement professional?

Opció A Sí

Opció B No

Opció C No crec que calgui fer una avaluació individual.



Pregunta 32

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

Les tres opcions tenen uns resultats molt ajustats en el total. La primera opció correspon a la A (Sí). La segona opció correspon a la C (No crec que calgui fer una avaluació individual) i, en tercer lloc, hi ha la B (No). Si sumem les dues opcions que reflecteixen falta de confiança en l’avaluació individual (la C i la B, per ordre de prioritats en el total), sembla que es pot dir que la cultura de l’avaluació del professorat està molt lluny de ser acceptada i

139

es pot lligar aquest posicionament amb la condició funcionarial dels docents dels centres públics. Si recuperem les dades per centres, reflectides a la gràfica de barres, tenim les següents:


29%

39%

29%

3%

0%

IES Les Corts

46%

23%

27%

4%

0%


33%

14%

43%

10%

0%

L’únic centre que manté el mateix ordre de prioritats que el total és l’IES Les Corts. Tots tres centres tenen abstencions. L'IES Joan Brossa tria en primer lloc l'opció B amb un percentatge 9 punts per sobre del total. En segon lloc hi ha un empat entre la A, 5 punts per sota del total, i la C 2 punts per sota del total. L'IES Les Corts tria en primer lloc l’opció A que se situa 12 punts per sobre del total, en segon lloc la C, 4 punts per sota del total i en tercer lloc la B, 7 punts per sota del total. L'IES Francisco de Goya tria en primer lloc la C, 12 punts per sobre del total, en segon lloc la A, 1 punt per sota del total i en tercer lloc la B 16 punts per sota del total. Hi ha una abstenció del 10%. Sembla, amb les dades de l’opció C, que el centre menys reticent a una avaluació individual és l’IES Les Corts i el més, l’IES Francisco de Goya.

140


Un 34% de les professores tria l'opció A (Sí), un 26% tria l'opció B (No) i un 33%, la C (No crec que calgui fer una avaluació individual). HI ha un 7% d'abstencions.

Un 35% dels professors tria l'opció A (Sí), un 33% tria l'opció B (No) i un 30%, la C (No crec que calgui fer una avaluació individual). Hi ha un 2% d'abstencions. Així, quant al grau d'acceptació de l'avaluació individual com a eina de reconeixement professional hi ha poca diferència entre els posicionament de les professores i dels professors. Un 34% de les professores opta pel sí, davant un 35% dels professors. Sembla que els professors tenen més confiança en l'avaluació com a eina de reconeixement professional. Un 26% de professores manifesten que no, davant d'un 33% dels professors. Un 33% de les professores creu que no cal l'avaluació individual, davant d'un 30% de professors. Les professores s'abstenen més -un 7%- que els professors -2%.

Professores

34%

26%

33%

7%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Professors

35%

33%

30%

2%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

141

17B. En què creieu que hauria de repercutir l’avaluació individual del professorat?

Opció A En el sou directament.

Opció B En els mèrits reconeguts.

Opció C No hauria de repercutir en res.



Pregunta 33

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

La primera opció correspon a la C (No hauria de repercutir en res). La segona opció correspon a la B (En els mèrits reconeguts) i, en tercer lloc, hi ha la A (En el sou directament). Hi ha una abstenció significativa. La tria de la primera opció pot tenir lectures diverses. Una pot fer semblar que el professorat és altruista i que no necessita cap compensació més enllà de les que té. Una altra lectura pot fer semblar que el professorat davant una avaluació se senti insegur o en desacord (tenint en compte els resultats de la

142

pregunta anterior) amb l’avaluació individual i que, si es fa de manera prescriptiva, no afecti el resultat en la seva valoració professional. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


17%

34%

46%

3%

0%

IES Les Corts

35%

19%

38%

8%

0%


19%

29%

38%

14%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Francisco de Goya mantenen el mateix ordre de prioritats que el total. L'IES Les Corts, no. L'IES Joan Brossa tria en primer opció la C, amb un percentatge 6 punts per sobre del total. En segon lloc hi ha la B, 4 punts per sobre del total, i en tercer lloc la A, 5 punts per sota del total. L'IES Les Corts tria en primer lloc l’opció C que se situa 3 punts per sota del total, en segon lloc la A, 13 punts per sobre del total i en tercer lloc la B, 11 punts per sota del total. Hi ha un 8% d’abstencions. L'IES Francisco de Goya tria en primer lloc la C, 3 punts per sota del total, en segon lloc la B, 1 punt per sota del total i en tercer lloc la A 3 punts per sota del total. Hi ha una abstenció del 14%.

143


Un 21% de les professores tria l'opció A (En el sou directament), un 26% tria l'opció B (En els mèrits reconeguts) i un 46%, la C (No hauria de repercutir en res). Hi ha un 7% d'abstencions.

Un 24% dels professors tria l'opció A (En el sou directament), un 33% tria l'opció B (En els mèrits reconeguts) i un 36%, la C (No hauria de repercutir en res. Hi ha un 7% d'abstencions. Així, quant a les prioritats distribuïdes per sexe les professores -46%- estarien més d'acord que els professors -36%- que l'avaluació individual no repercutís en res. El repartiment entre l'opció que afecta el sou i l'opció que afecta els mèrits, tots dos sexes prefereixen els mèrits -un 33% els homes i un 26% les dones- al sou -un 24% els homes i un 21% les dones. L'abstenció és igual en els dos sexes.

Professors

24%

33%

36%

7%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Professores

21%

26%46%

7%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

144

17C. Amb quina de les idees següents estaríeu més d’acord respecte als possibles efectes que l’avaluació individual del professorat pot tenir en l’explicitació de les seves funcions?

Opció A Pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat.

Opció B Pot contribuir a delimitar les funcions del professorat.

Opció C No contribuiria a fer més explícites ni a delimitar les funcions del professorat.



Pregunta 34

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

La primera opció correspon a la C (No contribuiria a fer més explícites ni a delimitar les funcions del professorat). La segona opció, a 1 punt de la primera, correspon a la A (Pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat) i, en tercer lloc, hi ha la B (Pot contribuir a delimitar les funcions del professorat). Hi ha una abstenció significativa. Hi ha una polaritat entre el professorat en relació amb les opcions C i A. El posicionament de la C sembla que es pugui vincular a les respostes de la pregunta 17A en què es posava de manifest una desconfiança en l’avaluació

145

individual. El posicionament de la A es podria vincular al sector de professorat que es manifesta menys crític amb l’avaluació. Així i tot hi ha un percentatge molt més alt de les opcions A i B -59% del total- que concedeixen un paper de més relleu al resultat d’una avaluació individual. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


41%

10%

46%

3%

0%

IES Les Corts

42%

4%

46%

8%

0%


39%

14%

33%

14%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Les Corts mantenen el mateix ordre de prioritats que el total. L'IES Francisco de Goya, no. L'IES Joan Brossa tria en primer opció la C, amb un percentatge 4 punts per sobre del total. En segon lloc hi ha la A, amb un percentatge equivalent al del total, i en tercer lloc la B, 10 punts per sota del total. L'IES Les Corts tria en primer lloc l’opció C que se situa 4 punts per sobre del total, en segon lloc la A, 1 punt per sobre del total i en tercer lloc la B, 14 punts per sota del total. Hi ha un 8% d’abstencions. L'IES Francisco de Goya tria en primer lloc la A, 2 punts per sota del total, en segon lloc la C, 9 punts per sota del total i en tercer lloc la A 4 punts per sota del total. Hi ha una abstenció del 14%.

146


Un 40% de les professores tria l'opció A (Pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat), un 9% tria l'opció B (Pot contribuir a delimitar les funcions del professorat) i un 42%, la C (No contribuiria a fer més explícites ni a delimitar les funcions del professorat). Hi ha un 9% d'abstencions.

Un 44% dels professors tria l'opció A (Pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat), un 11% tria l'opció B (Pot contribuir a delimitar les funcions del professorat) i un 41%, la C (No contribuiria a fer més explícites ni a delimitar les funcions del professorat). Hi ha un 4% d'abstencions. La distribució de les opcions per sexe posa de manifest que un 44% dels homes creuen que pot contribuir a fer més explícites les funcions del professorat davant d'un 40% de dones, un 41% d'homes creu que no contribuirà a res davant un 42% de dones i un 11% d'homes creu que contribuirà a delimitar les funcions davant d'un 9% de dones. L'abstenció és superior al doble en les dones que en els homes.

Professores

40%

9%

42%

9%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Professors

44%

11%

41%

4%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

147

17D. Qui hauria d'intervenir en l’avaluació individual del professorat de la postobligatòria?

Opció A La inspecció, la direcció i el departament didàctic.

Opció B La inspecció, la direcció, el departament didàctic i les famílies a través de la representació al Consell Escolar.

Opció C La inspecció, la direcció, el departament didàctic i l'alumnat a través de delegats i delegades.



Pregunta 35

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Alternatives

Perc

enta

tges Total

BrossaLes CortsGoya

La primera opció correspon a la A (La inspecció, la direcció i el departament didàctic). La segona opció, a força distància, correspon a la C (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i l'alumnat a través de delegats i delegades) i, en tercer lloc, hi ha la B (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i les famílies a través de la representació al Consell Escolar). Hi ha una abstenció superior en percentatge al de la tria de l’opció B.

148

Més del 50% del total estaria més d’acord a mantenir un tipus d’avaluació com la que es fa per superar la fase de pràctiques de les oposicions. Si valorem els resultats d’aquestes avaluacions sembla que es tendeixi a triar un tipus d’avaluació amb poca transcendència. Si recuperem les dades per centres, reflectides al gràfic de barres, tenim:


49%

16%

21%

14%

0%

IES Les Corts

76%

8%

8%

8%

0%


29%

0%

42%

29%

0%

L'IES Joan Brossa i l'IES Les Corts mantenen el mateix ordre de prioritats que el total. L'IES Francisco de Goya, no. L'IES Joan Brossa tria en primer opció la A, amb un percentatge 5 punts per sota del total. En segon lloc hi ha la C, amb un percentatge 1 punt per sota al del total, i en tercer lloc la B, 6 punts per sobre del total. Hi ha una abstenció del 14%. L'IES Les Corts tria en primer lloc l’opció A que se situa 23 punts per sobre del total i hi ha un empat entre les opcions B, C i l’abstenció. L’opció C se situa 14 punts per sota del total i la B, 2 punts per sota del total. Hi ha un 8% d’abstencions. L'IES Francisco de Goya tria en primer lloc la C, 20 punts per sobre del total. Hi ha un empat entre l’opció A i l’abstenció i ningú no tria l’opció B. L’opció A se situa 24 punts per sota del total. Hi ha una abstenció del 14%.

149


Un 53% de les professores tria l'opció A (La inspecció, la direcció i el departament didàctic), un 9% tria l'opció B (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i les famílies a través de la representació al Consell Escolar) i un 22%, la C (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i l'alumnat a través de delegats i delegades). Hi ha un 16% d'abstencions.

Un 50% dels professors tria l'opció A (La inspecció, la direcció i el departament didàctic), un 13% tria l'opció B (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i les famílies a través de la representació al Consell Escolar) i un 22%, la C (La inspecció, la direcció, el departament didàctic i l'alumnat a través de delegats i delegades). Hi ha un 15% d'abstencions. La preferència per sexe no marca diferències significatives. El homes prefereixen l'opció tradicional en un 50% i les dones en un 53%. L'opció que inclou l'alumnat és preferida per un 22% tant pels homes com per les dones i la tercera opció, la que inclou les famílies, per un 13% d'homes i un 9% de dones. L'abstenció és gairebé la mateixa -un 15% d'homes i un 16% de dones.

Professores

53%

9%

22%

16%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

Professors

50%

13%

22%

15%

Opció A

Opció B

Opció C

NC

La convivència als centres públics de secundària ...revista, organitza les festes (Nadal...). IES...

Documents

Transcript of La convivència als centres públics de secundària ...revista, organitza les festes (Nadal...). IES...