La Clota Una aproximació al barri GENER 2010. El barri de la Clota  El document que ara...

Click here to load reader

  • date post

    24-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of La Clota Una aproximació al barri GENER 2010. El barri de la Clota  El document que ara...

El barri del Baix Guinard

La ClotaUna aproximaci al barri

GENER 2010 1

El barri de la Clota

El document que ara presentem s una aproximaci al barri de La Clota. Comencem aquest treball sobre el barri amb lobjectiu danar aprofundint en la seva configuraci com a territori, aix com en les inquietuds concretes dels seus habitants.

Es tracta duna aproximaci inicial que posteriorment ha de seguir un procs dinmic i participatiu, on tindrem en compte les opinions i propostes de les entitats, associacions, vens i venes que formen part i configuren el barri.

Entenem el barri com un espai de relacions humanes i un referent emocional. Ents com a lloc de convivncia, proximitat i participaci ens ha de servir de referncia per analitzar el moment actual i les possibles intervencions futures. 2Una mirada enrera(Foto antiga del barri) Situat en una depressi entre el Carmel i el passeig de la Vall dHebron, al sud-oest dHorta, la Clota s un dels nuclis de poblaci ms antics del districte dHorta- Guinard. Des daquest petit espai es va anar estenent per la plana de Can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, en forma de barriada popular, de torretes i masies amb horts. Hi confluen, cam de la riera d'Horta, el torrent de Sant Gens, el de les Catorze Plomes i el de la Genissa. Aix possibilit el desenvolupament d'un gran nombre i varietat d'installacions hidruliques, com ara pous i squies, que van ser a l'origen de la fama d'Horta com a reserva d'aigua de Barcelona i que van afavorir la implantaci de moltes bugaderies.

3Una mirada enrera(Foto antiga del barri) Afectada des de fa 50 anys per plans urbanstics, la Clota s'ha mantingut com congelada en el temps, un poble dins la ciutat. Pels Jocs Olmpics, nous vials van envoltar el barri, per els vens es van resistir a projectes de reforma que volien enderrocar moltes cases i haurien acabat amb un esperit rural del qual se senten orgullosos. LObra Salesiana Mart-Codolar ha estat molt lligada a la histria i la vida del barri.

4Situaci geogrfica

5La gent del barriDades socio-econmiques 2008 Poblaci: 456 habitants ( 032 % de la poblaci total del Districte) Dones: 215 Homes: 241 Superfcie: 0,2 km2 ( 0,19 % del total de la superfcie de la ciutat) Densitat : Barri 2.556 (Hab/km2) Districte 14.296 Ciutat 15.926

La gent del barri Poblaci per edats

LA CLOTA: 456 habitants DISTRICTE HORTA-GUINARD: 170.906 babitants

BARCELONA: 1.628.000 habitants

La gent del barriPoblaci de ms de 65 anys que viu solaTaxa de natalitat

8Poblaci per nacionalitat i lloc de naixement

Poblaci per lloc de naixement Poblaci per nacionalitat

Renda familiar i vehicles

8552873Renda familiar disponible per habitant (ndex Barcelona =100) Turismes i motos (persones fsiques) /1000 habitantsLes entitats del barriDistribuci de les 5 entitats de La Clota De les cinc entitats que hi ha el barri, una s de ciutat, si b t la seu a la Torre Jussana.

11Distribuci de les 36 entitats del barri La xarxa d equipaments i serveis al barri Accs a la Cultura La Biblioteca Can Mariner s, per la seva proximitat al barri, la que ms sutilitza de les 4 que hi ha al districte Promoci social i associativa La Festa Major , organitzada per lAVV, es realitza el mes de juliol Torre Jussana Serveis Associatius,que ofereix a lAVV i al barri un espai on realitzar les seves activitats socials i associatives Centre Juvenil Marti-CodolarAtenci Social El centre de serveis socials de referncia s el de la Vall dHebrn.

Educaci Les escoles ms properes al barri sn els CEIP Pau Casals i CEIP Taxonera LEscola bressol ms propera al barri s lArquet

Promoci de lEsport Camp de futbol de La Clota. Hi ha un espai de bitlles leonesas al carrer Lisboa amb Capcir Altres espais esportius propers al barri sn la piscina descoberta i la pista poliesportiva municipal de la Clota, l Olmpics Centre Municipal dEsports Vall dHebron i el Centre Municipal de Tennis Vall dHebron

12La xarxa d equipaments i serveis al barri Atenci Sanitria Els vens del barri tenen el CAP Horta com a espai sanitari referent

Espai Pblic Hi ha uns jocs infantils al carrer Lisboa amb Capcir

Mobilitat Linees de bus : 10 Linees de bus de barri : 112,185 Metro: Linea 5 al carrer Lisboa i la Linea 3 a Montbau

Carril Bici T un carril biciSeguretat i prevenci ciutadana Guardia Urbana de proximitat. Desplegament iniciat el novembre de 2009 Policia Comunitria dels Mossos dEsquadra.

Atenci ciutadana: Hi ha un punt accs wi-fi a Torre JussanaEquipaments i serveis que donen atenci a tots els barrisOficina d'atenci al ciutadServeis educatius integrats: Equip d'assessorament i orientaci Psicopedaggic , Centre de RecursosPedaggics, Llengua Interculturalitat i Cohesi Social-LIC-Equip d'atenci a la infncia i a l'adolescnciaEspai Boca NordCentre de Normalitzaci LingisticaPunt d informaci i atenci a les donesArxiu MunicipalPrograma Nous Vens i Veines Barcelona Activa Projecte Interxarxes, de treball en xarxa en l'mbit de la infncia i de l'adolescnciaCentre de curta estada-Programa Respir per a la gent gran-LLars MundetVisi general del barriSituat en lmbit natural de la riera de Sant Gens, a Horta, es troba enclotat respecte dels barris que lenvolten, tal com el seu nom indica: Horta al nord, la Vall dHebron a lest i el Carmel al sud.

Es un dels ltims reductes rurals que t la ciutat. Enmig de la gran transformaci dels barris del Carmel i la Vall d'Hebron, densos i consolidats, i en una rea dalta accessibilitat prxima a la Ronda de Dalt, el barri ha mantingut fins avui un aire semi-rural en lestructura de cases i carrers. Ha quedat com una illa de 20 hectrees que encara conserven l aire de poble, constituint una notable singularitat en la Barcelona actual.

A part dels conjunts histrics ms homogenis, on coexisteixen grups de cases baixes al llarg dels carrers principals i masies centenries amb horts on es treballa la terra des de fa generacions , hi trobem tamb de forma localitzada edificacions auto construdes caracterstiques de les successives onades de migraci arribades del sud de lEstat .

Els elements vegetals presents en els seus patis i en les seves hortes urbanes tenen un absolut domini sobre el paisatge del barri, Existncia de tallers, petits en la seva majoria, dispersats per tot el barri.

15

Punts forts del barri

La qualitat de vida que proporciona viure en un entorn semi-rural per prxim als serveis i recursos duna gran ciutat.

Elevat sentiment de pertinena i identitat prpia al barri dels seus vens i venes.

Baix grau de conflictivitat a lespai pblic. Barri tranquil i silencis.Moviment associatiu actiu i reivindicatiu, que fa anys que vetlla per la conservaci del carcter propi del barri. Ha lluitat contra anteriors actuacions urbanstiques haurien significat la transformaci radical de la Clota i ha participat activament, conjuntament amb el Districte i lequip redactor, en el procs de planejament de la Clota Conservaci , amb la presentaci dallegacions per evitar la desaparici denclavaments amb valor histric pel barri, entre daltres.

16Punts febles del barri La majoria daquests elements sn derivats de lafectaci urbanstica que ha patit el barri durant quasi cinquanta anys, i la conseqent manca dactuacions de millora ,tant per part de ladministraci com dels mateixos vens, en espera de que es defins de forma definitiva lactuaci urbanstica:

Important deteriorament del parc dhabitatges, bsicament dels plurifamiliars.

Manca o escs manteniment d infraestructures i serveis: carrers deteriorats, enllumenat deficitari , xarxa de clavegueram incomplerta.

Manca de planificaci de la mobilitat a linterior del barri, tant pels vehicles com pels vianants.

Molsties derivades dalgunes activitats dels tallers existents al barri

Manca dequipaments pblics

Manca de comer de proximitat17

PLA DE MILLORA URBANA DE LA CLOTA

Ha estat definitivament aprovat lany 2008, desprs destudiar les allegacions formulades pels vens, que han modificat de forma important el PMU La Clota Conservaci aprovat inicialment lany 2007.

Els instruments de planejament urbanstic que recullen la consolidaci i transformaci de La Clota sn el Pla de Millora Urbana LCC-La Clota Conservaci i del Pla de Millora Urbana LCR-La Clota Reordenaci. Sha redactat tamb un Pla Director dOrdenaci del Parc Central de la Clota, que planifica una rea major del que s estrictament el barri. s un element darticulaci del sistema viari, les zones verdes i la localitzaci dequipaments del barri, proposant una actuaci respectuosa amb el carcter semi-rural de la zona per contemplant les noves necessitats, usos i relacions. La justificaci daquest Pla Director es troba en que La Clota est constituda per zones molt diferenciades que s necessari integrar en una nica actuaci.

rea dactuaci del Pla Director dOrdenaci del Parc Central de La ClotaEl Pla de Millora Urbana LCCLa Clota ConservaciPla de Millora que correspon al nucli antic del barri, amb una superfcie total de 7,65 Ha.Lobjectiu de la intervenci s la transformaci dels conjunts edificatoris executats amb posterioritat a la formaci del barri i que presenten una fisonomia ms des estructurada i un baix nivell dhabitabilitat, aix com la creaci de noves zones edificables coherents amb les preexistncies, potenciant lactual imatge del seu paisatge urb.Dels 171 habitatges existents, 77 estan afectats i sen crearan 274 de nous ( 108 de protecci