ÀMBIT LABORAL

Definició.

Entenem per ààmbit laboral tot el que fa referència al món del treball, al seu accés, a

les seves condicions (de seguretat física, psíquica i en tant que garanteix els recursos

econòmics, etc.) i tot el que d’aquí es deriva en diversos termes, entre els quals no es

pot oblidar la garantia de drets laborals bàsics. L’ocupació, a més de ser la font bàsica

d’ingressos de les persones i, per tant, un mitjà de subsistència, també constitueix un

mecanisme d’articulació de relacions socials. D’aquí que la manca o la precarietat en

l’ocupació tinguin efectes en termes d’exclusió social que van més enllà de la qüestió

estrictament econòmica.

Les dificultats i la negació de l’accés al mercat de treball s’ha considerat tradicionalment

com l’exclusió laboral per excel·lència. Aquesta pot adoptar múltiples formes: des de la

més clàssica i evident, la manca d’ocupació o l’atur, fins a altres de menys òbvies

encara que igualment rellevants com la subocupació.1

Juntament amb l’atur i la subocupació, la precarietat de les condicions laborals és el

principal factor generador de desigualtat i exclusió social i s’ha d’emmarcar dins el

context de desregulació laboral que caracteritza les noves formes de producció.

Els nous processos productius, els canvis tecnològics i la desregulació laboral han

produït un impacte immens en les condicions laborals i en la configuració del mercat de

treball actual. La crisi de l’ocupació de les societats capitalistes dels anys noranta es va

expressar des de dues perspectives: d’una banda, la irrupció d’un atur sever que

afectà un sector important de la població, i de l’altra, una crisi de la qualitat de la nova

ocupació amb altes taxes de temporalitat i condicions laborals que mostren un complex

mapa de precarietat amb intensitats diverses.

L’anàlisi dels processos d’exclusió de l’esfera laboral comporta la necessitat de distingir

dues dimensions: l’accés al mercat laboral i l’exclusió o vulnerabilitat social derivada de

les condicions de treball.

1 L’EPA recull la definició que se suggereix a la XVI Conferència Internacional d’Estadística de Treball (Ginebra, 1998) que

defineix una categoria de subocupació dins de l’ocupació per la insuficiència d’hores de feina. Es consideraren subocupades

“aquelles persones ocupades que desitgen treballar més hores, que estan disponibles per fer-ho i que les hores efectives de

treball a la setmana de referència són inferiors a les hores setmanals que habitualment treballen els ocupats a temps complet a

la branca d’activitat on la subocupació té la seva ocupació principal”.

A Catalunya, els sectors de components com l’automoció, l’electrònica, la mecànica i el

tèxtil, han patit diferents dificultats que han desembocat en el tancament de moltes

indústries, majoritàriament petites i mitjanes empreses –PIME-, i en altres casos han

finalitzat amb la reducció de plantilla. Tot plegat indica que a Catalunya la indústria està

patint una transformació cap al sector serveis.

A partir de la meitat dels anys noranta el Baix Llobregat va experimentar una

progressiva reconversió sectorial, i va passar d’una economia en què el sector

industrial tenia un pes fonamental cap a una altra en la qual la producció de béns i

serveis prenia cada cop més importància en la generació d’ocupació. Tanmateix, hi va

haver un cert manteniment del pes relatiu de la indústria en la base productiva de la

comarca2.

Context.

Actualment la ciutat de Sant Boi desenvolupa una activitat econòmica important al

voltant del sector terciari (un 71,7% de l’activitat principal de les empreses es dedica al

comerç, als serveis i a la construcció). Això no obstant, no es pot menystenir el pes del

sector secundari (indústria extractiva i manufacturera) que concentra l’activitat principal

del 27,2% de les empreses del municipi. De fet, una part important de la superfície de

Sant Boi està dedicada a la indústria, la qual arriba a conformar vuit polígons.

L’Ajuntament de Sant Boi ha impulsat diferents Pactes Locals per l’Ocupació i el

Dinamisme Econòmic, signats als anys 1999 i 2004, amb vigència fins al 2008.

L’Ajuntament de Sant Boi i els agents socials tenen una llarga trajectòria de treball

conjunta reflectida als diferents acords socials, tant a nivell de Sant Boi com del Baix

Llobregat, en matèria de concertació i consens, en mesures econòmiques de promoció

i desenvolupament local, que han revertit en una millor qualitat de les condicions de vida

per als ciutadans del municipi i de la comarca.

2 MEMÒRIA D’ACTIVITAT PACTE TERRITORIAL, per al desenvolupament econòmic i l’ocupació de la comarca del Baix Llobregat, 2005. Consell Comarcal del Baix Llobregat, Àrea de Promoció Econòmica, Secretaria Tècnica del Pacte Territorial.

A banda del Pactes Locals per l’Ocupació i el Dinamisme Econòmic a Sant Boi i el Pla

d’implementació turística del Baix Llobregat, el consistori s'ha mobilitzat per promoure

un dels sectors econòmics més importants del municipi: el comerç. En aquest sentit,

s’han posat a la pràctica diferents plans, programes o actuacions: el Pla de millora

integral de Casablanca (que inclou una línia de dinamització del comerç del barri), la

dinamització del Centre Comercial el Carrer (a Vinyets) i el Punt de Comerç (a

Marianao) i un programa de mercats de Sant Boi. També s'ha signat, juntament amb

totes les associacions de comerciants, l’Acord Cívic per un Comerç Sostenible.

Finalment, en l’àmbit supramunicipal, destaca la campanya “100% vell millor que nou”,

efectuada per l'entitat Metropolitana de Medi Ambient, i que fomenta el consum

responsable.

Factors d’Exclusió Social I Recursos per a la Inclusió I la Cohesió Social .

Atur

A Sant Boi, a març de 2009, hi havia 6.291 persones en atur. Això suposa al voltant del

10% de la població activa. En la taxa d’atur de la ciutat, per tant, se segueixen les

mateixes pautes de la comarca i de Catalunya.

Taula 6. Atur registra t a Sant Boi de Llobregat. Evolució annual.

Atur registra t Febrer 2009 Febrer 2008

Atur registra t 5.989 3.566

Atur registra t, homes 3.095 1.571

Atur registra t, dones 2.894 1.995

Atur registra t , població jove (16 a 29

anys) 1.628 865

Atur registra t estrangers 891 393

Atur registra t, homes estrangers 568 216

Atur registra t, dones estrangeres 323 177

Atur registra t població jove estrangera 264 115

Font: Observatori de Ciutat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2009.

La situació, però, és diferent segons el grup d’edat. Entre els treballadors i les

treballadores més joves, menors de 30 anys, s’observa un increment important, 763

persones joves aturades més (88,2%) que fa un any.

Entre les dones aquest increment, tot i que també és important, és la meitat que el

registrat entre els homes, doncs l’increment del nombre de dones aturades ha estat en

els darrers dotze mesos de 899 persones, mentre que en els homes 1.571 persones.

D’aquesta manera, l’increment d’atur en les dones representa un 45,1% i en els homes

un 97%.

Els pitjors resultats, però, cal trobar-los entre els treballadors d’origen estranger,

especialment homes, que han vist augmentar el seu nombre d’aturats un 163%. En el

cas de les dones estrangeres, l’augment interanual també és molt considerable, un

82,5%. En conjunt, el nombre d’aturats estrangers va passar de les 498 persones a les

actuals 891 persones.

Taula 7. Atur registra t per sectors.

Atur registra t per sectors Febrer 2009 Febrer 2008

Atur registra t sector primari 39 24

Atur registra t indústr ia 1.460 918

Atur registra t construcció 895 426

Atur registra t serveis 3.362 2.036 Atur registra t busquen primera ocupació 233 162

Atur registra t estrangers, primer sector 24 12

Atur registra t estrangers, indústr ia 118 40

Atur registra t estrangers, construcció 242 93

Atur registra t estrangers, serveis 437 198 Atur registra t estrangers que busquen primera ocupació 70 50

Font: Observatori de Ciutat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2009.

A través de la diagnosi realitzada l’any 2003, “Aproximació a Camps Blancs” 3, en el

marc del Pla transversal territorial, es detectava que poc més de la meitat de la població

activa, en aquell moment, treballava. Per fer front a aquesta situació, tant CORESSA

com la Generalitat desenvolupen accions especialment adreçades al barri de Camps

Blancs, com el programa AAprendre a Aprendre, la finalitat del qual és aconseguir la

capacitació dels ciutadans i les ciutadanes per ser autònoms i eficaços en la recerca

activa de feina i en la seva incorporació sociolaboral. Aquest és un dels instruments

més valorats pels i les professionals del districte.

3 Aproximació al barri de Camps Blancs, Oficina Tècnica del PTT, juliol 2007

Precar ie ta t laboral : Ines tabi l i ta t laboral

L’exclusió derivada de deficiències en les condicions laborals, que poden donar

diferents situacions de pprecarietat laboral de caràcter endèmic, es contraposen

fortament amb la visió fordista d’una situació d’ocupació estable i de drets adquirits.

Així, es poden donar diferents situacions de ddesprotecció social o de llacunes en la

cobertura que afecten, principalment, treballadors/es discontinus/ínues,

desocupats/des que han esgotat les prestacions d’atur o que no han cotitzat els mínims

per accedir-hi, persones grans sense recursos propis que no arriben als 65 anys,

persones amb discapacitats inferiors al 65% i joves menors de 16 anys.

És interessant veure el fenomen anomenat impossibilització ja que es vincula

normalment a qüestions relacionades amb la salut, com les persones declarades

incapacitades per treballar a causa de discapacitats o malalties cròniques greus. En

aquest cas són les institucions públiques qui decideixen si aquestes persones poden

accedir al mercat laboral. També cal tenir en compte els casos de les persones sense

permís de treball.

Els canvis i les reestructuracions econòmiques de les empreses donen lloc a altres

situacions que posen en perill l’estabilitat de certs treballadors en actiu; les

prejubilacions i les desqualificacions.

La no qualificació o desqualificació és un fenomen derivat dels canvis del sistema

productiu, pels processos de reestructuració econòmica i la tecnologització. La

tecnologització de l’ocupació condueix a una necessitat de reciclatge i formació

permanent de professionals. I d’aquí apareixen nous tipus d’analfabetisme: el digital i el

tecnològic.

En relació a les situacions d’ocupació en pprecarieta t hi ha treballs que es realitzen

com a activitat principal i no generen ocupació, és a dir, no generen una relació laboral

mercantil com ara el treball domèstic no remunerat o treball reproductiu. És difícil

comptabilitzar aquest treball ja que els indicadors d’activitat ignoren qualsevol forma de

treball no regularitzada pel mercat.

L’indicador que més comunament s’empra per mesurar la inestabilitat en el mercat de

treball és el de temporalitat laboral. A Sant Boi, segons dades de contractació registrada

el desembre de 2008, l’índex dels nous contractes és del 83,47%.

Taula 8. Nombre contractacions.

Desembre 2008 %

Nombre de contractes 1.6277 100,00%

IIndefini ts 22699 16,53%

TTemporals 11.3588 83,47%

D’aquests 1.627 contractes a Sant Boi de Llobregat, cal tenir en compte la distribució

per gènere, tant en els contractes indefinits com temporals. Així, observem com les

dones són el col·lectiu amb majors contractacions temporals.

Gràfic 17: Distribució contractes.

Indefinits (40,18 % dones, 59,85% homes) Temporals: (60, 82% dones, 39,17 homes)

Font: Coressa. Memòria 2008.

Com es pot observar a la taula de la pagina següent, el nombre de contractacions

durant el tercer trimestre va ser pràcticament igual al nombre registrat en el segon

trimestre. La indústria és el sector amb menys contractació del segon trimestre, amb

un descens del 28,3%. La construcció registra exactament el mateix nombre de nous

contractes, mentre que els serveis augmenten un 2,7% i el sector primari un 14,4%.

Durant el tercer trimestre de 2008 es van registrar 827 contractacions menys que

durant el mateix període de l’any passat, el que suposà un descens d’un 11%. Aquest

descens afecta homes i dones de manera similar (11,7% i 10,4% respectivament) i en

major proporció el jovent d’entre 16 i 29 anys, ja que el nombre de contractacions en

aquesta franja d’edat s’ha vist reduït amb un descens d’un 10,4%.

Tots els sectors productius registren descensos en el nombre de contractacions en

comparació amb el mateix tercer trimestre de 2007. Podem observar en la indústria

22,3% menys de contractacions; en la construcció, un 14,1% menys; i en el sector de

serveis, un descens del 10,4% en el nombre de contractacions.

Taula 9. Contractació registrada. Any 2008.

Font: Butlletí estadístic de Sant Boi. Tercer trimestre 2008. Observatori de la ciutat.

Contractació registrada 3r trim. 2008 3r trim. 2007

Contractació registrada 6.660 7.487

Contractació registrada homes 3.105 3.518

Contractació registrada dones 3.555 3.969

Contractació registrada joves (16-29 a.) 3.457 4.120

Contractació registrada, sector primari 45 24

Contractació registrada, indústria 327 421

Contractació registrada, construcció 508 593

Contractació registrada, serveis 5.780 6.449

Contractació registrada estrangers 1.511 1.478

Contractació registrada homes estrangers 889 907

Contractació registrada dones estrangeres 622 571

Contractació registrada joves estrangers 640 588

Contractació registrada estrangers, sector

Primari 29 15

Contractació registrada estrangers, indústria 85 97

Contractació registrada estrangers, construcció 263 284

Contractació registrada estrangers, serveis 1.134 1.082

Dificultat d’accés a l món de treball

Actualment, encara hi ha grups socials i col·lectius que no gaudeixen d’igualtat en les

condicions d’accés, presència, permanència i estabilitat al món laboral. Aquest és el

cas de les persones majors de 45 anys, les persones amb discapacitat i les dones. En

aquest sentit, les administracions han endegat diferents línies de treball, programes i

mesures normatives.

Entre les respostes que es donen des del municipi a situacions de fragilitat en l’accés al

treball és important destacar el PProjecte Integra’m sobre clàusules socials en la

contractació pública4. Aquest es va presentar al mes de juliol de 2002 i té per objectiu la

inserció sociolaboral dels col·lectius més desfavorits. Amb aquest objecte, es

contracten empreses privades per a la realització de diferents projectes d’edificació,

serveis de manteniment i conservació d’espais públics, amb la condició que s’insereixin

persones amb dificultats d’accés al món del treball. Des de l’any 2003 fins al 2008,

s’han contractat 49 persones (39 de les quals van finalitzar el seu itinerari d’inserció

durant l’execució de l’obra) i han participat un total de 21 empreses.

Al llarg del 2009, en el marc del fons extraordinari injectat pel Govern central als

municipis, s’han incorporat clàusules socials en els 23 projectes d’obra pública

previstos la ciutat.

El Programa municipal transversal per a persones amb discapacitat destaca

positivament l’aplicació per part de l’Ajuntament l’aplicació de les clàusules socials

d’entre els serveis contractats, tot i que recomana continuar promovent aquest tipus

de mesures, especialment en el sector de serveis.

4 Reial Decret 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (TRLCAP).

Cal destacar el PProjecte “Treballem” de serveis socials que té com a objectiu

tractar algunes situacions socio-econòmiques crítiques en què es troba un determinat

col·lectiu de persones i en les quals un ajut puntual té previsiblement efectes positius. A

més, es tracta que la despesa que es realitzi tingui efectes, a través del treball de les

persones implicades, sobre la comunitat. Aquest ajut es concreta en contractacions

laborals temporals. Tenen caràcter preferent les tasques de neteja i condicionament

dels espais públics municipals i del medi natural. En relació als col·lectius beneficiaris es

tenen en compte, especialment, les persones majors de 45 anys.

També el Programa municipal transversal de joventut endega mesures eficaces

d’inserció en aquest àmbit a través del PPrograma Aurora. Aquest té com a objectiu

principal la millora de l’ocupabilitat de les dones joves (tenint en compte la transversalitat

del gènere i el cicle de la vida -joventut-), a través de la metodologia dels itineraris

personals d’inserció sociolaboral. En el cas d’aquest programa la intervenció es

concreta amb una atenció personalitzada, amb tutories individuals o grupals, que han

de permetre a les dones joves tenir més elements per decidir sobre les seves

trajectòries professionals i formatives i millorar la seva posició respecte al mercat de

treball..

Cal tenir en compte la dificultat d’accés al món laboral de persones sense permís de

residència i/o de treball. Aquesta situació pot dur-les a una gran fragilitat social, ja que

en un nombre considerable dels casos obliga a aquests col·lectius a cercar recursos

en l’economia submergida. En aquest sentit, cal reconèixer el paper de les entitats del

tercer sector, per la seva implicació en l’atenció als col·lectius que es troben en

aquestes situacions.

Iniciatives Solidàries és una ONG de l’Església Evangèlica de Barcelona. Disposa

d’una borsa de treball per a nouvinguts/es que busquen feina a la seva oficina central, i

altres com CCàritas tenen l’objectiu que les persones que atenen puguin arribar a

mantenir-se econòmicament de la forma més autònoma possible i per això disposen

d’un servei d’orientació laboral, mediació laboral i borsa de treball i un altre servei de

formació sociolaboral de mòduls de curta durada.

El sindicat amb més presència al municipi és “Unión General de Trabajadores” (UGT),

amb seu a Cornellà. A Sant Boi la UGT gestiona el sservei d’Ajuda Mútua

d’Immigrants de Catalunya (AMIC) d’assessorament per a treballadors

immigrants amb seu al barri Ciutat Cooperativa i Casablanca. L’associació cultural Ibn

Batuta, com a part del suport integral que ofereix al col·lectiu immigrant, també fa

assessorament.

Com a recursos per a la inserció sociolaboral, l’Ajuntament va crear, l’any 1990, una

empresa municipal CCorporació d’Empreses i Serveis de Sant Boi, SA.

(CORESSA), per tal de fomentar l’activitat econòmica santboiana i oferir diferents

serveis de cerca, informació, acompanyament i formació de feina a la ciutadania.

CORESSA representa un recurs important d’ocupació i promoció econòmica al municipi

i actualment gestiona serveis d’aparcament i vialitat, neteja de la ciutat i edificis públics,

deixalleries, i activitats de protecció del medi ambient.

D’aquesta manera, CORESSA és el principal agent municipal en matèria d’ocupació i

inserció laboral al municipi. A part de tota la vessant de suport als empresaris/àries,

l’esmentada empresa té diversificades diferents fórmules per fomentar l’ocupació com

ara el servei d’intermediació, les escoles taller, els tallers d’ocupació, els serveis

d’itineraris sociolaborals i els serveis d’inserció.

Des de 2003 a 20075, l’Ajuntament ha incrementat en un 37,1% les partides destinades

a polítiques de promoció de l’ocupació, fonamentalment a través de CORESSA. El

principal problema per desenvolupar aquesta tasca radica en la dependència de

polítiques i ajuts supramunicipals.

Corinser t, és una empresa d’inserció o empresa pont, que contracta persones amb

especials dificultats per accedir al mercat laboral (manca d’aptituds i actituds juntament

amb altres tipus de conflictes com addiccions), i contacta amb altres empreses per tal

que aquestes accedeixin a inserir laboralment aquestes persones. Durant l’any 2008

s’han realitzat 45 actuacions a través de l’empresa Corinsert.

L’Ajuntament de Sant Boi gestiona, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i

del Departament de Treball de la Generalitat, el Servei d’Intermediació Laboral per a

Persones amb Discapacitat. Aquest servei, en el qual també hi col·labora CORESSA,

compta amb altres d’específics per a la integració de persones amb qualsevol tipus de

discapacitat.

5 Memòria de gestió 2003-2007 Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

El servei d’itineraris sociolaborals de CORESSA s’inicià el 2002 i està destinat a

persones que es troben en tractament de salut mental, i forma part del Servei

d’Ocupació. Està directament supervisat pel cap de l’Àrea de Promoció Econòmica de

CORESSA i està compost per un equip de professionals amb experiència de treball

amb el col·lectiu. Funciona interdisciplinàriament.

A través de les dues escoles taller que gestiona aquest servei, insereixen 107

persones. Cal tenir en compte que es desenvolupen programes públics d’ocupació i

formació ocupacional per a joves d’entre 16 i 25 anys en situació d’atur, subvencionat

pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. La finalitat del programa és

fer possible que, a través d’un projecte de millora mitjançat la restauració o la

rehabilitació d’espais comunitaris i accions formatives complementàries, joves sense

experiència laboral assoleixin les competències professionals necessàries per accedir

al món laboral normalitzat a través de la formació i el treball en alternança amb diversos

àmbits d’ocupació.

A Sant Boi, des de novembre de 2006, disposem d’un Servei Prelaboral (SPL),

CORESSA TALLER PRELABORAL, és un recurs que prepara les persones afectades

d’un trastorn mental sever per a la seva incorporació al mercat laboral protegit.

Aquests serveis els impulsa la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball,

del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal del servei

és aconseguir que la persona atesa adquireixi o recuperi capacitats laborals suficients

que permetin la seva inserció en el mercat laboral protegit. L’estada al taller és

aproximadament de dos anys en els quals es realitzen diferents activitats professionals

com jardineria, neteja viària, entre altres. L’any 2008 es van atendre 48 persones. Al

llarg de 2009 se’n preveu l’ampliació de dues places més.

A més, des de SSant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, s’està implementant

el Programa prelaboral que té com a objectiu la inserció de pacients psiquiàtrics als

centres especials de treball o a empreses normalitzades basant-se en la formació

d’oficis com jardineria i neteja.

Al municipi hi ha sis centres especials de treball, el de la FFundació Cassià Just amb

especialitat en càtering i jardineria, altres dos centres que ofereixen serveis de neteja

que són, per una part, IINSOMIN (Integración Social de Minusválidos) especialitzat en

el col·lectiu de discapacitats físiques no motòriques; i per altra, IIntecserveis de Sant

Joan de Déu, per al col·lectiu amb trastorns mentals de diverses ciutats. I per últim,

FLISA, SA, de la Fundació Fundosa amb especialitat en bugaderia, SSERTEL que

ofereix telemàrqueting, i el més recent és IIGUALSSOM per a la distribució de

publicacions a domicili.

Mobilitat

Segons les últimes dades de l’institut d’Estadística de Catalunya, al 2001 un 63,8%6

dels residents treballaven fora del municipi o de la comarca. Paral·lelament, un 47,5%

de les persones que treballen a Sant Boi, habiten en altres municipis.

Això comporta, d’una banda, que la situació laboral dels santboians i les santboianes

depengui tant de la situació econòmica de Sant Boi com d’altres municipis i també que

gran part de les mesures de promoció s’hagin de fer en coordinació amb les institucions

supramunicipals, per tal d’abastar la pròpia població.

L’alta mobilitat laboral a la comarca, unida al fet que la freqüència i la cobertura del

transport públic als polígons no acaba d’ajustar-se als horaris de les empreses (i per

tant dels treballadors i les treballadores) repercuteix negativament en l’accés al treball

de moltes persones sense carnet de conduir o vehicle privat.

6 Segons dades de Institut d'Estadística de Catalunya. Cens de Població 2001. Estadística de Població 1996.

Deslocali tzacions i prejubilacions

Un altre tret que afecta el municipi és el procés de transició econòmica que viu la

comarca i que ha estat marcat al 2006 per les deslocalitzacions de les multinacionals

Braun (petit electrodomèstic) i Nacan Ibérica (auxiliar de l’automòbil). Aquestes

actuacions han tingut un resultat social de 1.000 llocs de treball perduts a les empreses

i prop de 2000 a empreses auxiliars dependents.7

També cal tenir en compte els expedients de regulació d’empresa (ERE). Aquest tipus

d’expedient se sol·licita per suspendre o extingir les relacions laborals entre una

empresa i els seus treballadors i les seves treballadores, garantint-ne els drets. Segons

les dades de Comissions Obreres, l’any 2008 s’han registrat 111 expedients al Baix

Llobregat, dels quals 5 pertanyen a empreses del territori de Sant Boi de Llobregat,

entre expedients de reducció, suspensió o extinció. Aquest fet, conseqüentment, afecta

56 treballadors i 23 treballadores de Sant Boi de Llobregat.

A la taula següent podem observar la comparativa del Baix Llobregat amb Sant Boi de

Llobregat.

Taula 10: Expedients de regulació.

Baix Llobregat Sant Boi de Llobregat

Nre. Total expedients 111 5

Nre. Total treballadors afectats 12.502 56

Nre. Total treballadores afectades 3.795 23

Expedients reducció 8 1

Treballadors afectats 56 13

Treballadores afectades 21 10

Expedients suspensió 50 1

Treballadors afectats 11.636 0

Treballadores afectades 3.335 2

Expedients extinció 53 3

Treballadors afectats 810 43

Treballadores afectades 439 11 Font: Comissions Obreres, any 2008.

7 La Realitat Sindical, Butlletí Informatiu de la unió comarcal del Baix Llobregat, juny de 2007.

Per altra banda, per la seva situació, les persones prejubilades que no estan

reconegudes ni com a treballadors/es actius/ves ni com a aturats/des, solen tenir

problemes específics (psicològics, de replantejament de la seva vida familiar, etc.)

derivats de la seva situació laboral.

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

- CORESSA 1.- Servei d’Orientació Laboral

• Joves <25a./Dones/Immigrants • Persones discap. fís/psíq./senso. • Persones Trastorns Mentals

2.- Club de feina 3.- Borsa de treball 4.- Recerca de feina 5.- CORINSERT

- Unitat educació permanent i inserció laboral - PMT Persones amb Discapacitat: Servei

d’Intermediació Laboral - PMT Joventut: Programa Aurora - PMT Joventut: “El Punt” - Unitat d’Atenció Social Primària i Benestar:

Treballem - Unitat d’Atenció Social Comunitària i Benestar:

PLICS, Integra’m - Serveis Jurídics - Servei Local Transició Escola- Treball

SISTEMA DE SERVEIS LOCALS PER A LA INCLUSIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ÀMBIT LABORAL

INICIATIVA SOCIAL - Fundació Marianao - Càritas Diocesana - CCOO - UGT - Fundació PIMEC

INICIATIVA MERCANTIL - ASETAC - Flisa, s.a.: Fundació Fundosa - Fundació Cassià i Just (CET) - Insomin (CET) - IntecServeis (CET) - Sertel: Fundació Fundosa - AMMFEINA

ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES - Oficina de Treball de la Generalitat