Joan Canadell, de peu, i Ramon Carner, ahir a la Borsa...
33
Les notes de premsa del CCN 24 El CCN reclama a la Generalitat que promocioni la Borsa de Barcelona com l’eina per ajudar les PIME El Cercle Català de Negocis va presentar ahir dimarts al vespre a la Borsa de Barcelona - en una sala plena a vessar- l’estudi ampliat sobre les empreses cotitzades catalanes que porta per títol: “Cotitzades catalanes: fem negoci, fent país”. El CCN, mitjançant Ramon Carner, president de l’entitat, i Joan Canadell, secretari general, van reclamar a la Generalitat que s’impliqui en la promoció de la Borsa de Barcelona com a eina per ajudar econòmicament les petites i mitjanes empreses. En paraules de Joan Canadell, “cal convertir la Borsa de Barcelona en la Borsa Nacional de Catalunya i per això cal que la Generalitat la patrocini”. Ramon Carner hi afegeix que “potenciar la Borsa de Barcelona és una forma de potenciar el país” i anima la Generalitat a prendre una actitud activa en aquets sentit. Canadell va reiterar que les empreses catalanes “poden trobar a la Borsa el finançament que no els donen els bancs” i va recordar a les indústries del país que “és més rendible invertir en les empreses que cotitzen a la Borsa, que tenen millors resultats que les que ho fan a l’Íbex 35 o, fins i tot, al Dow Jones, que no pas comprar Bons de la Generalitat que l’únic que fan es entrampar més el país i fer el forat de l’administració més gran”. Pel Cercle Català de Negocis cal un acció decidida de l’administració pública per promoure el Mercat Alternatiu Borsari de la Borsa de Barcelona, avui encara no prou conegut. Una manera de fer-ho és aplicar les deduccions fiscals contemplades per llei en les inversions fetes en aquest mercat, i que estableixen fins a un 20% de deducció de l’IRPF sobre les quantitats invertides en l’adquisició d’accions d’aquest Mercat, fins a un màxim de 10.000 euros. Pel CCN, la Generalitat pot treballar en tres eixos per promoure aquest mercat: fer una campanya informativa per donar-lo a a conèixer; coordinar el suport institucional amb les patronals catalanes i millorar les deduccions als inversors. Canadell va reblar el clau de la intervenció quan va recordar que si Catalunya fos un Estat seria molt atractiu pels inversors, perquè seria el 4t de més PIB/ capita d’Europa; el 3r amb més capacitat exportadora del món i tindria un atur similar a Holanda, situació molt diferent de la que viu Espanya. Per a més informació Àlex Hernàndez, al telèfon 673 436 937 ([email protected] ) Adjuntem l’estudi complert. 14 de desembre de 2011 Per a més informació contacta amb el CCN a [email protected] La pàgina web del Cercle Català de Negocis www.ccncat.cat La pàgina web de la campanya JO TeP www.jotep.cat Joan Canadell, de peu, i Ramon Carner, ahir a la Borsa. Foto: JORDI ROSET.
Transcript of Joan Canadell, de peu, i Ramon Carner, ahir a la Borsa...
Les notes de premsa del CCN 24
El CCN reclama a la Generalitat que promocioni la Borsa de Barcelona com l’eina per ajudar les PIME
El Cercle Català de Negocisva presentar ahir dimarts al vespre a la Borsa de Barcelona -en una sala plena a vessar- l’estudi ampliat sobre les empreses cotitzades catalanes que porta per títol: “Cotitzades catalanes: fem negoci, fent país”.El CCN, mitjançant Ramon Carner, president de l’entitat, i Joan Canadell, secretari general, van reclamar a la Generalitat que s’impliqui en la promoció de la Borsa de Barcelona com a eina per ajudar econòmicament les petites i mitjanes empreses. En paraules de Joan Canadell, “cal convertir la Borsa de Barcelona en la Borsa Nacional de Catalunya i per això cal que la Generalitat la patrocini”. Ramon Carner hi afegeix que “potenciar la Borsa de Barcelona és una forma de potenciar el país” i anima la Generalitat a prendre una actitud activa en aquets sentit.
Canadell va reiterar que les empreses catalanes “poden trobar a la Borsa el finançament que no els donen els bancs” i va recordar a les indústries del país que “és més rendible invertir en les empreses que cotitzen a la Borsa, que tenen millors resultats que les que ho fan a l’Íbex 35 o, fins i tot, al Dow Jones, que no pas comprar Bons de la Generalitat que l’únic que fan es entrampar més el país i fer el forat de l’administració més gran”.Pel Cercle Català de Negocis cal un acció decidida de l’administració pública per promoure el Mercat Alternatiu Borsari de la Borsa de Barcelona, avui encara no prou conegut. Una manera de fer-ho és aplicar les deduccions fiscals contemplades per llei en les inversions fetes en aquest mercat, i que estableixen fins a un 20% de deducció de l’IRPF sobre les quantitats invertides en
l’adquisició d’accions d’aquest Mercat, fins a un màxim de 10.000 euros.Pel CCN, la Generalitat pot treballar en tres eixos per promoure aquest mercat: fer una campanya informativa per donar-lo a a conèixer; coordinar el suport institucional amb les patronals catalanes i millorar les deduccions als inversors.Canadell va reblar el clau de la intervenció quan va recordar que si Catalunya fos un Estat seria molt atractiu pels inversors, perquè seria el 4t de més PIB/capita d’Europa; el 3r amb més capacitat exportadora del món i tindria un atur similar a Holanda, situació molt diferent de la que viu Espanya.
Per a més informació ÀlexHernàndez, al telèfon 673 436 937([email protected])
Adjuntem l’estudi complert.
14 d
e d
esem
bre
de
2011
Per a més informació contacta amb el CCN a [email protected]
La pàgina web del CercleCatalà de Negociswww.ccncat.cat
La pàgina web de lacampanya JO TePwww.jotep.cat
Joan Canadell, de peu, i Ramon Carner, ahir a la Borsa. Foto: JORDI ROSET.
Empr
esa
ris
per
l’Es
tat
propi
Cot
itzad
es c
atal
anes
: fe
m n
egoc
i, fe
nt p
aís
2
Índe
x
Estr
uctu
ra d
el s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
Estr
uctu
ra d
e la
Bor
sa d
e B
arce
lona
Ev
oluc
ió d
e le
s co
titza
des
cata
lane
s Fi
nanç
amen
t a e
mpr
eses
i ad
min
istr
ació
3
El te
ixit
empr
esar
ial c
atal
à es
car
acte
ritza
per
teni
r un
elev
at
nom
bre
de p
etite
s em
pres
es
Font
: ID
ES
CAT
i A
CC
10, 2
010
Dis
trib
ució
de
les
empr
eses
cat
alan
es e
n fu
nció
del
no
mbr
e de
treb
alla
dors
(200
9)
54,2%
39,9%
5,0% 0,7% 0,1%
100%
Autòno
ms
Micr
o (1 -‐9
treb
allado
rs)
Petita
(10 -‐
49 treb
allado
rs)
Mitjana
(50 -‐
199 t
reballado
rs)
Gran
(> 20
0 treballado
rs)
Total
El 9
4,1%
de
les
empr
eses
cat
alan
es te
nen
men
ys d
e 10
treb
alla
dors
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
4 Fo
nt: I
nstit
uto
Nac
iona
l de
Est
adís
tica,
200
8
Indu
stria
tèxt
il
Con
fecc
ió i
Pelle
teria
Quí
mic
i Fa
rmac
èutic
Met
al·lú
rgia
Maq
uinà
ria
Mat
eria
l elè
ctric
Elec
tròn
ica
Vehi
cles
de
mot
or
Mot
os i
bici
clet
es
Mad
rid
Valè
ncia
A
ndal
usia
C
atal
unya
Les
empr
eses
cat
alan
es s
ón lí
ders
est
atal
s en
els
sec
tors
in
dust
rials
i m
anuf
actu
rers
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
5
Cat
alun
ya s
egue
ix s
ent l
a fà
bric
a d’
Espa
nya
però
el s
eu p
es
es re
duei
x (I)
Font
: Ins
titut
o N
acio
nal d
e E
stad
ístic
a, 2
008
1999
20
08
Indu
stria
tèxt
il
Con
fecc
ió i
Pelle
teria
Quí
mic
i Fa
rmac
èutic
Met
al·lú
rgia
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
6
Cat
alun
ya s
egue
ix s
ent l
a fà
bric
a d’
Espa
nya
però
el s
eu p
es
es re
duei
x (II
)
Font
: Ins
titut
o N
acio
nal d
e E
stad
ístic
a, 2
008
1999
20
08
Maq
uinà
ria
Mat
eria
l elè
ctric
Elec
tròn
ica
Vehi
cles
a m
otor
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
7
Cat
alun
ya e
stà
imm
ersa
en
un p
rocé
s de
dec
livi i
ndus
tria
l
Ø D
uran
t el p
erío
de 1
999-
2009
, va
n de
sapa
rèix
er d
e C
atal
unya
9.
100
empr
eses
indu
stria
ls p
er
tanc
amen
t i d
eslo
calit
zaci
ó.
Ø L
a C
omun
itat d
e M
adrid
ha
vist
cr
éixe
r la
seva
indú
stria
dur
ant
el m
atei
x pe
ríode
en
més
de
650
empr
eses
. Aqu
esta
xifr
a qu
e su
posa
un
incr
emen
t del
3%
.
Font
: AV
UI,
Em
ili V
alde
ro, 2
6/1/
2010
Empr
eses
indu
stria
ls a
Cat
alun
ya
resp
ecte
del
tota
l d’E
span
ya
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
8
Les
desl
ocal
itzac
ions
tene
n fo
rt im
pact
e ec
onòm
ic
Ø M
ER
CK
SE
RO
NO
Ø L
abor
ator
i de
Bio
inve
stig
ació
a
Ale
man
ya
Ø O
ct-2
007
Ø T
ecno
lògi
ca
Ø M
ER
CK
SE
RO
NO
Ø S
eu s
ocia
l a M
adrid
Ø J
ul-2
007
Ø P
olíti
ca
Ø B
AS
F Ø C
entre
de
prod
ucci
ó a
Mad
rid
Ø D
es-2
010
Ø L
ogís
tica
Ø D
EU
TCH
E B
AN
K
Ø
Tras
llat s
eu s
ocia
l a
Mad
rid
Ø J
un-2
010
Ø P
olíti
ca
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
Des
loca
litza
ció
Empr
esa
Dat
a
9
La p
rese
ncia
d’e
mpr
eses
cat
alan
es a
sec
tors
regu
lats
és
mín
ima
Font
: Ins
titut
o N
acio
nal d
e E
stad
ístic
a, 2
008
Cor
reus
i te
leco
mun
icac
ions
In
term
edia
ció
finan
cera
Act
ivita
ts
cine
mat
ogrà
fique
s
Mad
rid
Cat
alun
ya
Tran
spor
t aer
i re
gula
r
Mad
rid
Cat
alun
ya
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
10
L’es
trat
ègia
em
pres
aria
l d’E
span
ya n
o és
l’es
trat
ègia
que
ne
cess
ita C
atal
unya
Estr
atèg
ia d
’Esp
anya
► S
er lí
ders
de
la g
ran
banc
a eu
rope
a o
mun
dial
► S
er s
ubm
inis
trado
rs d
e se
rvei
s pe
r Am
èric
a Ll
atin
a ► S
er la
Flo
rida
del s
ud
d’E
urop
a
Poss
ible
enf
ocam
ent d
e C
atal
unya
► S
er la
por
ta lo
gíst
ica
d’À
sia
amb
trans
form
ació
de
qual
itat
► S
er lí
ders
en
biom
èdic
a,
farm
acèu
tica
i agr
oalim
enta
ri ► S
er la
fàbr
ica
de p
etits
ben
s de
qu
alita
t per
tot e
l mon
► S
er lí
ders
en
turis
me
cultu
ral i
de
qua
litat
Due
s re
alita
ts d
ifere
nts,
due
s bo
rses
dife
rent
s.
Cal
en d
os E
stat
s di
fere
nts
Est
ruct
ura
del s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
11
Índe
x
Estr
uctu
ra d
el s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
Estr
uctu
ra d
e la
Bor
sa d
e B
arce
lona
Ev
oluc
ió d
e le
s co
titza
des
cata
lane
s Fi
nanç
amen
t a e
mpr
eses
i ad
min
istr
ació
12
Cat
alun
ya re
pres
enta
el 1
6% d
e la
pob
laci
ó d’
Espa
nya
i el
20%
del
PIB
d’E
span
ya
Font
: Ins
titut
o N
acio
nal d
e E
stad
ístic
a, ID
ES
CAT
Pobl
ació
l’an
y 20
10
(mili
ons
d’ha
bita
nts)
PI
B l’
any
2010
(m
ilers
de
mili
ons
d’eu
ros)
16%
20
%
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
13
Tanm
atei
x, e
l vol
um n
egoc
iat a
la B
orsa
de
Bar
celo
na
repr
esen
ta e
l 28%
del
tota
l de
les
bors
es d
e l’E
stat
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
Volu
m n
egoc
iat a
la B
orsa
de
Bar
celo
na re
spec
te d
e la
re
sta
de le
s B
orse
s de
l’Es
tat (
Mad
rid, B
ilbao
, Val
ènci
a)
Volu
m n
egoc
iat a
la B
orsa
de
Bar
celo
na
Volu
m n
egoc
iat a
la re
sta
de B
orse
s de
l’E
stat
28%
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
14
El v
olum
neg
ocia
t a la
Bor
sa d
e B
arce
lona
va
augm
enta
r un
25%
dur
ant l
’any
201
0
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
Volu
m n
egoc
iat a
la B
orsa
de
Bar
celo
na
(mile
rs d
e m
ilion
s d’
euro
s)
+25%
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
15
El B
cn In
dexc
at é
s l’í
ndex
agr
egat
de
la B
orsa
de
Bar
celo
na
d’em
pres
es a
mb
seu
soci
al a
Cat
alun
ya, .
..
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
, Jun
y 20
11
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
16
... to
t i q
ue ta
mbé
hi h
a al
tres
em
pres
es a
mb
seu
soci
al a
C
atal
unya
que
cot
itzen
a b
orsa
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
, Jun
y 20
11
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
17
... I
tam
bé h
i ha
empr
eses
cat
alan
es q
ue c
otitz
en a
l mer
cat
alte
rnat
iu b
orsa
ri
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
, Jun
y 20
11
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
18
Les
empr
eses
del
sec
tor p
rodu
ctiu
i be
ns d
e co
nsum
re
pres
ente
n el
48%
de
l’Ind
exca
t, pe
r un
19%
de
l’Ibe
x
Font
: Bol
sas
y M
erca
dos
Esp
añol
es, B
orsa
de
Bar
celo
na, j
uny-
julio
l 201
1
Dis
trib
ució
d’e
mpr
eses
per
sec
tors
din
s l’I
ndex
cat i
l’Ib
ex 3
5
Mat
eria
ls b
àsic
s,
Indú
stria
i C
onst
rucc
ió
Ben
s de
con
sum
Pet
roli
i Ene
rgia
Ser
veis
fina
ncer
s i
imm
obili
àrie
s
Tecn
olog
ia i
serv
eis
de te
leco
mun
icac
ions
Sect
or p
rodu
ctiu
i de
ben
s de
co
nsum
L’In
dexc
at re
pres
enta
l'es
truc
tura
de
Cat
alun
ya (i
ndús
tria
i se
rvei
s de
sup
ort a
la in
dúst
ria)
L’Ib
ex re
pres
enta
l'es
truc
tura
d’E
span
ya (p
rinci
palm
ent s
erve
is d
e ba
ix v
alor
afe
git)
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
19
Els
antic
s m
onop
olis
ene
rgèt
ics
i de
com
unic
acio
ns re
pres
ente
n no
més
un
16%
a l’
Inde
xcat
, per
ò un
46%
a l’
Ibex
35
Font
: Bol
sas
y M
erca
dos
Esp
añol
es (s
bols
as),
Bor
sa d
e B
arce
lona
, jun
y-ju
liol 2
011
Dis
trib
ució
d’e
mpr
eses
din
s l’I
ndex
cat i
l’Ib
ex 3
5
Ant
ics
mon
opol
is e
nerg
ètic
s i d
e co
mun
icac
ions
16%
46%
84%
54%
Inde
xcat
Ibex
35
Res
ta d
’em
pres
es
Est
ruct
ura
de la
bor
sa d
e B
arce
lona
20
Índe
x
Estr
uctu
ra d
el s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
Estr
uctu
ra d
e la
Bor
sa d
e B
arce
lona
Ev
oluc
ió d
e le
s co
titza
des
cata
lane
s Fi
nanç
amen
t a e
mpr
eses
i ad
min
istr
ació
21
Dur
ant l
a da
rrer
a et
apa
de c
reix
emen
t eco
nòm
ic, l
’Inde
xcat
s’h
a re
valo
ritza
t mol
t més
que
l’Ib
ex 3
5 i e
l Dow
Jon
es
Evol
ució
del
s ín
dex
Inde
xcat
, Ibe
x 35
i D
ow J
ones
Dow
Jon
es
Ibex
35
Inde
xcat
+167
%
+63%
+2
4%
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
Evo
luci
ó de
les
cotit
zade
s ca
tala
nes
22
Enm
ig d
e la
cris
i, en
els
5 p
rimer
s m
esos
de
2011
, l’In
dexc
at
s’ha
reva
lorit
zat
un 1
8%, t
res
cops
més
que
l’Ib
ex (6
%)
Evol
ució
del
s ín
dex
Inde
xcat
, Ibe
x 35
i D
ow J
ones
Dow
Jon
es
Ibex
35
Inde
xcat
+18%
+9%
+6
%
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
Evo
luci
ó de
les
cotit
zade
s ca
tala
nes
23
En e
ls d
arre
rs 1
0 an
ys, l
’Inde
xcat
sem
pre
ha e
stat
més
re
ndib
le q
ue l’
Ibex
35
Evol
ució
del
s ín
dex
Inde
xcat
, Ibe
x 35
i D
ow J
ones
Dow
Jon
es
Ibex
35
Inde
xcat
Font
: Bor
sa d
e B
arce
lona
Rev
alor
itzac
ió
en 1
0 an
ys
Ø In
dexc
at:
32%
Ø Ib
ex 3
5:
15%
Ø D
ow J
ones
: 1
7%
Evo
luci
ó de
les
cotit
zade
s ca
tala
nes
24
Índe
x
Estr
uctu
ra d
el s
ecto
r em
pres
aria
l cat
alà
Estr
uctu
ra d
e la
Bor
sa d
e B
arce
lona
Ev
oluc
ió d
e le
s co
titza
des
cata
lane
s Fi
nanç
amen
t a e
mpr
eses
i ad
min
istr
ació
25
El p
ress
upos
t de
la G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya d
el 2
011
s’in
crem
enta
ria u
n 25
% i
sens
e en
deut
amen
t
Pres
supo
st d
e la
Gen
eral
itat s
i no
hi h
agué
s dè
ficit
fisca
l (m
ilers
de
mili
ons
d’eu
ros)
Pres
supo
stde
l 201
1In
gres
sos n
ofin
ance
rsDè
ficit f
iscal
Pres
supo
stse
nse d
èfici
tfis
cal
39,4
28
22,0
50,0
+25%
Font
: Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
; Est
udi d
el C
CN
, bas
at e
n da
des
del G
rup
de tr
ebal
l per
a l’
actu
alitz
ació
de
la b
alan
ça fi
scal
de
Cat
alun
ya
Els diners de l’espoli per a impulsar Catalunya Fi
nanç
amen
t a e
mpr
eses
i ad
min
istra
ció
26
La G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya p
ot fe
r una
bes
tret
a pe
ls
com
prom
isos
inco
mpl
erts
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
27
L’es
poli
fisca
l ens
duu
a in
vert
ir en
bon
s de
la G
ener
alita
t en
lloc
d’in
vert
ir en
em
pres
es c
atal
anes
i cr
ear r
ique
sa
Què
gua
nya
el p
aís
si in
vert
im e
n em
pres
es c
atal
anes
Ø L
es e
mpr
eses
cat
alan
es e
s fin
anci
en
§ La
Bor
sa p
erm
et e
l fin
ança
men
t priv
at d
e le
s em
pres
es m
itjan
es i
gran
s
Ø A
ques
t fin
ança
men
t per
met
a le
s em
pres
es
cata
lane
s ex
pand
ir-se
inte
rnac
iona
lmen
t
Ø T
ambé
les
perm
et a
dqui
rir n
oves
em
pres
es i
créi
xer a
nou
s se
ctor
s
Ø A
mb
aque
st c
reix
emen
t, le
s em
pres
es c
reen
no
us ll
ocs
de tr
ebal
l ...
Ø ..
. i p
ague
n im
post
os q
ue p
erm
eten
fina
nçar
se
rvei
s pú
blic
s i m
illor
ar e
l niv
ell d
e vi
da d
els
cata
lans
Am
b un
Est
at P
ropi
, i s
ense
dèf
icit
fisca
l, la
Gen
eral
itat n
o ha
uria
d’e
met
re b
ons,
la in
vers
ió e
n em
pres
es c
atal
anes
ser
ia m
és a
trac
tiva,
i el
s ca
tala
ns g
audi
rien
d’un
mill
or n
ivel
l de
vida
Què
gua
nya
el p
aís
si in
vert
im e
n bo
ns d
e la
Gen
eral
itat
Ø P
erpe
tuem
el d
èfic
it fis
cal a
l que
est
à so
tmes
a C
atal
unya
§
Sen
se d
èfic
it fis
cal,
la G
ener
alita
t no
nece
ssita
ria e
met
re b
ons
a un
inte
rès
elev
at
Ø L
a G
ener
alita
t ha
de p
agar
uns
inte
ress
os
estra
tosf
èric
s qu
e cr
eixe
n an
y re
ra a
ny
Ø L
a G
ener
alita
t aug
men
ta e
l seu
niv
ell
d’en
deut
amen
t i re
duei
x la
sev
a so
lvèn
cia
Ø E
l maj
or e
ndeu
tam
ent r
edue
ix la
cap
acita
t de
finan
çar s
erve
is p
úblic
s
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
28
Con
vé q
ue le
s em
pres
es c
atal
anes
sur
tin a
bor
sa, t
ant p
el
prop
i ben
efic
i d’a
ques
tes
empr
eses
com
pel
paí
s
Ben
efic
is d
e so
rtir
a B
orsa
Obt
enci
ó de
fina
nçam
ent p
er a
fer i
nver
sion
s qu
e fa
cin
créi
xer l
’em
pres
a i p
er a
exp
andi
r-se
inte
rnac
iona
lmen
t 1
Ret
ribuc
ió a
ls a
ccio
nist
es in
icia
ls q
ue h
an c
reat
i fe
t cr
éixe
r l’e
mpr
esa
2
Acc
és a
ls m
erca
ts fi
nanc
ers
per f
utur
es a
mpl
iaci
ons
de
capi
tal
3
Poss
ibili
tat d
’ofe
rir a
ccio
ns a
ls d
irect
ius
clau
de
la
com
pany
ia, p
er a
fide
litza
r-lo
s i p
er a
treu
re ta
lent
4
Teni
r mol
ts p
etits
acc
ioni
stes
enl
loc
de p
ocs
gran
s ac
cion
iste
s fa
cilit
a el
con
trol
de
la c
ompa
nyia
5
Proj
ecta
una
imat
ge d
e se
riosi
tat i
pro
fess
iona
litat
, i
dona
a c
onèi
xer l
’em
pres
a 6
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
29
Les
inve
rsio
ns a
l Mer
cat A
ltern
atiu
Bor
sari
tene
n de
ducc
ions
fisc
als
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
(D
iari
Ofic
ial d
e la
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
, 31
de d
esem
bre
de 2
009)
§
Am
b ef
ecte
s de
1 d
e ge
ner d
e 20
10, e
n la
par
t de
la q
uota
ín
tegr
a de
l’im
post
sob
re la
rend
a de
les
pers
ones
físi
ques
, ...
§
... e
ls c
ontri
buen
ts p
oden
apl
icar
-se
una
dedu
cció
del
20%
de
les
quan
titat
s in
verti
des
en l’
adqu
isic
ió d
’acc
ions
...
§ ...
com
a c
onse
qüèn
cia
d’ac
ords
d’a
mpl
iaci
ó de
cap
ital s
ubsc
rits
per m
itjà
del s
egm
ent d
’em
pres
es e
n ex
pans
ió d
el M
erca
t A
ltern
atiu
Bor
sari
§ L’
impo
rt m
àxim
de
la d
educ
ció
és d
e 10
.000
eur
os.
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
30
El p
robl
ema
del M
erca
t Alte
rnat
iu B
orsa
ri a
Cat
alun
ya é
s la
liq
uidi
tat,
però
a m
és...
§ Q
ui v
ol c
ompr
ar a
ccio
ns d
’un
país
que
est
à m
olt p
rope
r a la
in
terv
enci
ó?
§ Q
uina
acc
epta
ció
tindr
ia u
na b
orsa
de
Bar
celo
na, c
apita
l d’
un E
stat
Eur
opeu
i am
b m
agni
tuds
com
:
n S
er e
l 4rt
Est
at d
e m
és P
IB/c
àpita
d’E
urop
a n S
er e
l 3r E
stat
am
b m
és c
apac
itat e
xpor
tado
ra (s
obre
PIB
) del
món
n Te
nir u
n at
ur s
imila
r al d
’Hol
anda
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
31
En c
onse
qüèn
cia,
el C
CN
fa u
na c
rida
a la
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
a...
Pote
ncia
r la
sort
ida
a bo
rsa
de P
IMES
n Fe
r cam
pany
a in
form
ativ
a (in
tern
a i e
xter
na)
n C
oord
inar
reco
lzam
ent i
nstit
ucio
nal d
e pa
trona
ls c
atal
anes
n M
illor
ar le
s de
ducc
ions
als
inve
rsor
s
I a tr
ebal
lar d
ecid
idam
ent p
er l’
Esta
t pro
pi c
om a
al
fina
nçam
ent p
úblic
i de
l tei
xit e
mpr
esar
ial
Fina
nçam
ent a
em
pres
es i
adm
inis
traci
ó
Empr
esa
ris
per
l’Es
tat
propi
Nom
és a
mb
un E
stat
pro
pi,
Cat
alun
ya s
erà
econ
òmic
amen
t via
ble
