ItinerariCapCreus15
2
1. MIRADOR En aquest punt encara hi ha una sirena utilitzada antiga- ment per a la seguretat de la navegació convertint-se en un mirador des del qual podrem veure l'illa de s'Encalladora i la Massa d'Or. Fixeu-vos en la tonalitat de la llum i el contrast de colors, variables els 365 dies de l'any. 2. BOUDINS Quan les roques es veuen sotmeses a forces tectòniques poden respondre de diferents maneres. Les roques que veiem es trobaven fa 300 milions d'anys a uns 15 km de fondària, de manera que la tempe- ratura podia assolir uns 700ºC. Així es va produir la fusió dels esquistos i va donar lloc a plecs i boudins. Els plecs i els boudins són els recursos que utilitza el geòleg per avaluar les direc- cions en què l'escorça terrestre es va escurçar i estirar. 3. VALL DE LA COVA DE S'INFERN Bon lloc per deixar-se enamorar. Observeu com la vegetació s'acu- mula en els recessos i com adapta les seves formes a la tipologia del terreny per protegir-se del vent i de la sequera. La construcció en pedra seca que veieu va ser un corral on s’havien tancat ramats de cabres. ITINERARIS PEDESTRES 15 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural parc natural CAP DE CREUS DE 4. COVA DE S'INFERN La cova de s'Infern és l'exemple més excepcional d'erosió controlada per zones de cisalla. Les roques es deformen de manera diferent segons es comportin fràgilmernt i es trenquin o ho facin de manera dúctil i es pleguin o flueixin sense trencar-se. Entre el trenca- ment i la ductilitat se situen les zones de cisalla. La roca situada entre ambdós blocs no es trenca, sinó que es deforma dúctil- ment. Si podeu venir a primera hora del matí, quan els raigs de sol reflecteixen en l'aigua i les parets de la cova, enten- dreu l'origen del nom. Compte, no us hi aboqueu! 5. LES PEGMATITES Un dels trets més caracte- rístics són les pegmatites, roques de color taronja o clar que contrasten forta- ment amb els esquistos, de color negre. La seva presència al cap de Creus no té equivalent arreu de Catalunya. Són roques ígnies. 6. LA MINERALOGIA El cap de Creus és conegut també per la seva riquesa mineral. Els minerals es troben fonamentalment en les roques metamòrfiques i magmàtiques, però és a les segones on la mine- ralogia pren el protagonisme. A la fotografia, cristalls allargats turmalina. RECOMANACIONS: Estem a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus. RECORDEU QUE: L'accés i la circulació públics s'han de desenvolupar exclus- sivament per mitjà dels punts i els itineraris expressament assenyalats.No s'hi permeten l'extracció o la recol.lecció de minerals, roques, fòssils, plantes i animals, ni les activitats cinegètiques. Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus. – L'acampada lliure és prohibida. – És important respectar la prohibició d'encendre foc. – Mantingueu nets els espais que visiteu. – No oblideu dur calçat adequat, aigua i protecció solar. Telèfons d’interès Centre d’informació del parc natural: Palau de l’Abat Monestir de Sant Pere de Rodes, 17489 EL PORT DE LA SELVA Tel.: 972 19 31 91 Fax: 972 19 31 92 Oficines de Turisme: Cadaqués: Cotxe 2-A. Tel.: 972 25 83 15 El Port de la Selva: Mar, 1. Tel.: 972 38 70 25 Roses: Av. Rodhe, 101. Tel.: 972 25 73 31 Llançà: Av. Europa, 37. Tel.: 972 38 08 55 Emergències de la Generalitat: 112 més informació: www.parcsdecatalunya.net
description
Senderisme
Transcript of ItinerariCapCreus15
-
1. MIRADOREn aquest punt encara hi ha una sirena utilitzada antiga-ment per a la seguretat de la navegaci convertint-se enun mirador des del qual podrem veure l'illa des'Encalladora i la Massa d'Or. Fixeu-vos en la tonalitat dela llum i el contrast de colors, variables els 365 dies del'any.
2. BOUDINSQuan les roques esveuen sotmeses aforces tectniquespoden respondre dediferents maneres. Lesroques que veiem estrobaven fa 300milions d'anys a uns15 km de fondria, demanera que la tempe-ratura podia assoliruns 700C. Aix es vaproduir la fusi delsesquistos i va donarlloc a plecs i boudins.Els plecs i els boudinssn els recursos que utilitza el geleg per avaluar les direc-cions en qu l'escora terrestre es va escurar i estirar.
3. VALL DE LA COVA DE S'INFERNBon lloc per deixar-seenamorar. Observeucom la vegetaci s'acu-mula en els recessos icom adapta les sevesformes a la tipologia delterreny per protegir-sedel vent i de la sequera.La construcci en pedraseca que veieu va ser uncorral on shavien tancatramats de cabres.
ITINERARISPEDESTRES 15
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti HabitatgeDirecci General del Medi Natural
parcnatural
CAP DE CREUSDE
4. COVA DE S'INFERNLa cova de s'Infern s l'exemple ms excepcional d'erosicontrolada per zones de cisalla. Les roques es deformende manera diferent segons es comportin frgilmernt i estrenquin o ho facin de manera dctil i es pleguin o flueixinsense trencar-se.Entre el trenca-ment i la ductilitatse situen les zonesde cisalla. La rocasituada entreambds blocs noes trenca, sin quees deforma dctil-ment.Si podeu venir a primera hora del mat, quan els raigs desol reflecteixen en l'aigua i les parets de la cova, enten-dreu l'origen del nom.Compte, no us hi aboqueu!
5. LES PEGMATITESUn dels trets ms caracte-rstics sn les pegmatites,roques de color taronja oclar que contrasten forta-ment amb els esquistos, decolor negre. La sevapresncia al cap de Creusno t equivalent arreu deCatalunya. Sn roquesgnies.
6. LA MINERALOGIAEl cap de Creus s coneguttamb per la seva riquesamineral. Els minerals es trobenfonamentalment en les roquesmetamrfiques i magmtiques,per s a les segones on la mine-ralogia pren el protagonisme. A la fotografia, cristalls allargatsturmalina.
RECOMANACIONS:
Estem a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus.RECORDEU QUE:
L'accs i la circulaci pblics s'han de desenvolupar exclus-sivament per mitj dels punts i els itineraris expressamentassenyalats.No s'hi permeten l'extracci o la recol.lecci deminerals, roques, fssils, plantes i animals, ni les activitatscinegtiques. Llei 4/1998, de 12 de mar, de protecci deCap de Creus.
L'acampada lliure s prohibida.
s important respectar la prohibici d'encendre foc.
Mantingueu nets els espais que visiteu.
No oblideu dur calat adequat, aigua i protecci solar.
Telfons dinters
Centre dinformaci del parc natural:Palau de lAbatMonestir de Sant Pere de Rodes,17489 EL PORT DE LA SELVATel.: 972 19 31 91Fax: 972 19 31 92
Oficines de Turisme:Cadaqus: Cotxe 2-A. Tel.: 972 25 83 15El Port de la Selva: Mar, 1. Tel.: 972 38 70 25Roses: Av. Rodhe, 101. Tel.: 972 25 73 31Llan: Av. Europa, 37. Tel.: 972 38 08 55Emergncies de la Generalitat: 112
ms informaci: www.parcsdecatalunya.net
-
ESQUEMA DEL RECORREGUTAquest itinerari t una dificultat mitjana ja que, si bno hi ha grans desnivells, el terreny s abrupte.Litinerari comena a laparcament del far de cap deCreus. Noms haurem de seguir els senyals indicadorsde la ruta, fins que veurem el cap de Creus. En aquestpunt, ja senyalitzat, litinerari es divideix. Podem tornara laparcament en 15 minuts ms o podem continuarlitinerari geolgic. En aquest darrer cas ens caldran 45minuts ms abans no arribem a laparcament.
1. COM HEM DE SEGUIR L'ITINERARIs molt important que no sortiu de l'itinerari senya-litzat, aix evitarem malmetre l'entorn. Podeu anarseguint les plaques rodones direccionals que s'hancollocat a terra, per tal que la senyalitzaci noprovoqui un impacte innecessari sobre el terreny. Hi hazones en qu el pas pot ser ms difcil; s per aix quel'itinerari noms t una direcci, des del principi fins alfinal. Es recomana anar provet de bon calat.L'itinerari curt est pensat per a totes les edats, el llargno s recomanable per a nens petits i gent gran. Ambaquest fullet podreu fer l'itinerari seguint els punts1,2,3,4,5,6.Mireu, gaudiu i impregneu-vos d'aquest paisatge desenzilla i rude bellesa que segur que us seduir. Boncam.
2. LA GEOLOGIAEl paisatge actual s el resultat de la interacci entre elscomponents geolgics (els materials i les seves estruc-tures) i l'activitat erosiva recent lligada a l'acci de l'aiguai del vent. Aquesta zona s'ha convertit en el mxim refe-rent a escala internacional per la singularitat de lesestructures observables i es considera com una rea dereferncia per l'estudi dels processos de deformaci,metamorfisme i plutonisme que tenen lloc a l'interior del'escora terrestre. Al cap de Creus afloren les roquesms antigues de Catalunya. Hom suposa que podentenir entre 700 i 500 milions d'anys.
Cap de Creus
ITINERARI GEOLGIC 153. L'HOME I LA GEOLOGIAExisteix una estreta relaci entre l'sser hum i lageologia, ja que, aquest ha anat modelant la natura,alhora que ha deixat la seva empremta en diferentsvessants: arquitectura, pintura, escriptura, i fins i toten la toponmia. Milers de quilmetres de contruccien pedra seca: marges, feixes, carrerades, cabanes,masos, castells, etc.Ja en el neoltic, l'home enterra els seus morts apro-fitant els esquistos i els granits de la serra de Rodes,ja que aquests tipus de roques presenten foliacionsgnissiques que faciliten obtenir lloses planes. Sn elsanomenats dlmens, que representen un dels tretsculturals ms caracterstic i alhora fascinant del parcnatural de Cap de Creus.Com a recurs econmic tamb destaca aquestarelaci simbitica. S'han explotat mines subterrniesper obtenir ferro, sabonet; pedreres a cel obert de lesque s'extreia quars, mica, marbre, lloses d'esquistos,feldspat. Actualment, no hi ha cap activitat extractivaen tot l'mbit del parc natural.s de tots coneguda la inspiraci que la geologia delcap de Creus ha generat en diversos mbits de l'art.Destaca lobra daliniana, a ms de les obres denPitxot i Koyama. Aix mateix, escriptors de renomcom Josep Pla, J.V. Foix, entre d'altres, han fetreferncia en els seus escrits a aquest paisatgegeolgic. El mn del cinema tamb s'ha sentit atretper la forta personalitat d'aquest paisatge, qui no hareconegut la costa rocallosa a la pellcula L'ge d'Or,de Llus Buuel?. Aix com la pellcula La llum del farde la fi del mn, amb actors ben coneguts com KirkDouglas i Yul Brinner. La interacci home i medi geolgic seguir essent,per descomptat, fins a la fi dels temps.
