Introducci³ econom­a

download Introducci³ econom­a

of 16

  • date post

    20-Feb-2018
  • Category

    Documents

  • view

    222
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Introducci³ econom­a

  • 7/24/2019 Introducci economa

    1/16

    Economia: s un estudi de la forma en que les persones i la societat

    decideixen i elegeixen ls duns recursos escassos que poden tenir fins

    alternatius.

    - Conceptes clau de la definici de leconomia.

    Escassetat i s de recursos alternatius

    Escassetat:Significa que la societat t uns bns i serveis limitats, per tant, no

    pot produir tots els bns i serveis que els individus desitgen tenir. La societat

    no pot proporcionar tot i cada un dels individus el mxim nivell al qual aspiren.

    Elecci

    - Quins bns i serveis produir respecte lelecci

    - Com realitzar la producci. Tecnologia productiva

    - Com efectuar la distribuci: com es reparteixen entre la poblaci el producte.

    - Grau deficincia que sutilitza lelecci.Eficincia: s propietat segons la qual la societat aprofita de la millor manera

    possibles els seus recursos escassos.

    Referncia de lelecci a les persones i la societat

    BNS I SERVEIS(COJUNT LIMITAT)

    NECESSITATS(COJUNT ILLIMITAT)

    Quecom

    per a quiproduir

    Economia desentralizadaEconomia centralitzada

    Economiaplanificada

    Economia demercat

  • 7/24/2019 Introducci economa

    2/16

    Economia planificada: s una economia que tenien els pasos comunistes

    que es basaven en la premisa de que els planificadors centrals del govern eren

    els que estaven millors condicions en dirigir lactivitat econmica. Decidien els

    bns i serveis que es produa, la quantitat que es produa, qui ho consumia. Es

    basava en la teoria de que el govern era lnic que podia organitzar lactivitat

    econmica duna forma que el promogus el benestar econmic del pas.

    Economia de mercat:Economia que assigna els recursos per mitj de les

    decisions desentralitzats de moltes empreses i les llars quan interactuen en el

    mercat de bns i serveis.

    Economia mixta:Sector pblic col!labora amb la iniciativa privada, en la que

    respon les respostes sobre el que, qui, com i per aqu produir el conjunt de la

    societat.

    A partir dels anys 40, leconomia de mercat busca el benestar econmic de la

    societat en conjunt. I leconomia planificada pasa a ser una economia de lliure

    mercat, hi ha molts comprador i venedors de nombrosos bns i serveis, i tots

    estan interessats pel seu propi benestar.

    Leconomia planificada era menys eficient que leconomia de mercat. En quande recursos leconomia de marcat ho decidia leconomia, en canvi, leconomia

    planificada ho decidia el govern.

    10 principis:

    - Primer principi: els individus senfrenten a opci. Pendre decisions s elegir

    entre 2 objectius. La societat tamb senfrenta a una opci entre:

    Eficincia (Explicat anteriorment)

    Equidad: Propietat segons la qual la prosperitat econmica es

    distribueix equitativament entre els membres de la societat i es refereix

    a com es reparteix el pasts.

    - Segon principi: el cost duna cosa es aquell al que es renuncia per

    aconseguir-ho. Els individus han de comparar els costos i pendre decisions i

    els beneficis de les diferents possibilitats. (Cost oportunitat)

  • 7/24/2019 Introducci economa

    3/16

    - Tercer principi: Les persones racionals pensen en terminis marginals. Terme

    canvis marginals s usat pels economistes per descriure els petits ajustos

    addicionals en un pla que ja existia.

    Canvis marginals: Petits ajustaments addicionals dun pla dacci.

    - Quart principi: Els individus responene als incentius. Els individus prenen

    decisions comparant els costos i beneficis, la seva conducta pot canviar

    quan canvia els costos o beneficis. (Ex. Quan puja el preu duna poma,

    decidim comprar ms peres i menys pomes, ja que el cost de comprar

    pomes es major)

    - Cinqu: el comer pot millorar el benestar de tot el mn. Per competncia

    les empreses es veuen beneficiades. El comer entre dos pasos pot millorar

    el benestar dels dos.

    - Sis: els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per

    organitzar lactivitat econmica. (Economia de mercat)

    - Set: Lestat pot millorar a vegades els resultats del mercat. Existeixen dos

    grans raons per les que lestat intervenen en leconomia: per fomentar

    leficincia i la equidad.

    Error de mercat: Es refereix a les situacions en el que el mercat noassigna eficientment els recursos per si sols els recursos eficientment.

    -Causes

    Externalitat: Influncia de les accions de les persones en el benestar

    de laltre.

    Poder de mercat: Capacitat dun nic agent econmic per influir en els

    preus del mercat.

    - Vuit: El nivell de vida dun pas depn de la seva capacitat per produir bns

    i serveis.

    Productivitat: Quantitat de bns i serveis produits amb cada hora de

    treball.

    - Nov: Els preus puja quan el govern imprimeix massas diners.

    Inflaci: Augment de nivell general de preus de leconomia.

    - Dec: La societat senfronta a una opci a curt termini entre linflaci i atur.

  • 7/24/2019 Introducci economa

    4/16

    Corba Philips: Corba que mostra lopci o intercanvi a curt termini entre

    linflaci i latur.

    Diagrama de fluxos:Model visual de leconomia que mostra com influeix els

    diners pels mercats entre les llar i les empreses

    Aquest model, leconomia t dos agents econmics que prenen decisions les

    llars i les empreses.

    Empreses produeix bns i serveis utilitzant diversos factos, com el capital,

    terra i treball.

    Llars tenen els factors de producci i consumeixen tots els bns i serveis que

    produeixen les empreses.

    Les llars i empreses interactuen en el mercat de bns i serveis, en els quals,

    les llars sn els compradors i les empreses els venedors. Les llars compren

    bns i serveis que produeixen les empreses.

    En el mercat de factors de producci les empreses sn els compradors i les

    llars els venedors. Les llars venen ls del seu treball, capital i terra a les

    empreses.

  • 7/24/2019 Introducci economa

    5/16

    Les fletxes exteriors mostren els fluxos monetaris i linterior els fluxos de

    factors de bns i serveis.

    Frontera de possibilitats de producci (FPP): Grfic que mostra les

    diverses combinacions de productes que poden produir leconomia donats els

    factors de producci i la teconologia de producci existent.

    Els punts que estan en la frontera de possibilitats de producci sn eficients,

    leconomia esta traient ms profit possibles als recursos de que disposa. Elpunt D representa un resultat ineficient, leconomia esta produint menys del

    que podria amb els recursos que disposen. El punt C inviable sn impossibles

    de produir amb els recursos i les teconologies disponibles.

    Microeconomia: Estudi del mode en que les llars i les empreses prenen

    decisions i de la forma que interactuen en els mercats.

    Macroeconomia: Estudi dels fenmens que afecten el cojunt de leconomia,

    inclos linflaci, latur i el creixement econmic.

    Afirmacions positives: Afirmacions que intenten descriure el mn tal i com s.

    Afirmacion normativas: Afirmacions que intenten prescriure com hauria de ser

    el mn.

  • 7/24/2019 Introducci economa

    6/16

    Principis de lavantatge comparativa

    Avantatge absoluta: Comparaci entre els productes dun b dacord amb la

    productivitat. En el cas de lexemple, el ramader t un avantatge absoluta tant

    en la producci de carns com de patates, perqu necessita menys temps que

    lagricultor.

    Cost doportunitat: All que as de renunciar per obtenir una cosa. Ineficient.

    Avantatge comparativa: Comparaci entre els productes dun b dacord amb

    el seu cost doportunitat. En lexemple, el ramader t un cost doportunitat ms

    baix que lagricultor en la producci de carn. I lagricultor t un cost

    doportunitat ms baix que el ramader en la producci de patates. Per tant,

    lagricultor t un avantatge comparativa en la producci de patates, en canvi,

    el ramader t un avantatge comparativa en la producci de carn.

    Importacions:Bns produts a lestranger i venuts en el interior.

    Exportacions:Bns produts a linterior i venuts a lexterior.

    Model econmic: Simplificaci i abstracci de

    Oferta i demanda: Es refereix a la conducta de les persones quan

    sinterrelacionen en el mercat.- Mercat: Grup de comprador i venedors dun b, o dun servei. Els compradors

    determinen conjuntament la demanda i els venedors loferta.

    - Mercat competitiu: Mercat en que hi ha molts comprador i venedors,

    pel qual cada un delles exergeix una influncia insignificant en el preu

    del mercat.

    Caracterstiques

    Bns que ofereixen en la venda sn tots iguals (Homogenis)

    Els compradors i venedors sn molts, per tant, ningun comprador i venedor pot

    influir en el preu del mercat

    Que existeixi perfecta informaci

    Absncia del cost de transport

    - Competncia imperfecta (Monopoli, Oligopoli, competncia monopolstica)

  • 7/24/2019 Introducci economa

    7/16

    Demanda:

    - Quantitat demandada:Quantitat dun b que el comprador volen i poden

    comprar.

    - Factors que influeixen en la decissi de la demanda

    Preu (Lley de la demanda): Mant tot lo dems constant, la qualitat

    demandada dun b disminueix quan puja el preu.

    Renta

    - B normal: Quan la demanda augmenta al augmentar la renta.

    - B inferior: Quan la demanda disminueix al augmentar la renta.

    - B substitutiu: Dos bns sn substitutius quan la pujada del preu dun dells

    provoca un augment de la demanda de laltre.

    - B complementari: Dos bns sn complementaris quan la pujada del preu

    dun dells provoc