Introducció economía

7/24/2019 Introducci economa

1/16

Economia: s un estudi de la forma en que les persones i la societat

decideixen i elegeixen ls duns recursos escassos que poden tenir fins

alternatius.

- Conceptes clau de la definici de leconomia.

Escassetat i s de recursos alternatius

Escassetat:Significa que la societat t uns bns i serveis limitats, per tant, no

pot produir tots els bns i serveis que els individus desitgen tenir. La societat

no pot proporcionar tot i cada un dels individus el mxim nivell al qual aspiren.

Elecci

- Quins bns i serveis produir respecte lelecci

- Com realitzar la producci. Tecnologia productiva

- Com efectuar la distribuci: com es reparteixen entre la poblaci el producte.

- Grau deficincia que sutilitza lelecci.Eficincia: s propietat segons la qual la societat aprofita de la millor manera

possibles els seus recursos escassos.

Referncia de lelecci a les persones i la societat

BNS I SERVEIS(COJUNT LIMITAT)

NECESSITATS(COJUNT ILLIMITAT)

Quecom

per a quiproduir

Economia desentralizadaEconomia centralitzada

Economiaplanificada

Economia demercat


2/16

Economia planificada: s una economia que tenien els pasos comunistes

que es basaven en la premisa de que els planificadors centrals del govern eren

els que estaven millors condicions en dirigir lactivitat econmica. Decidien els

bns i serveis que es produa, la quantitat que es produa, qui ho consumia. Es

basava en la teoria de que el govern era lnic que podia organitzar lactivitat

econmica duna forma que el promogus el benestar econmic del pas.

Economia de mercat:Economia que assigna els recursos per mitj de les

decisions desentralitzats de moltes empreses i les llars quan interactuen en el

mercat de bns i serveis.

Economia mixta:Sector pblic col!labora amb la iniciativa privada, en la que

respon les respostes sobre el que, qui, com i per aqu produir el conjunt de la

societat.

A partir dels anys 40, leconomia de mercat busca el benestar econmic de la

societat en conjunt. I leconomia planificada pasa a ser una economia de lliure

mercat, hi ha molts comprador i venedors de nombrosos bns i serveis, i tots

estan interessats pel seu propi benestar.

Leconomia planificada era menys eficient que leconomia de mercat. En quande recursos leconomia de marcat ho decidia leconomia, en canvi, leconomia

planificada ho decidia el govern.

10 principis:

- Primer principi: els individus senfrenten a opci. Pendre decisions s elegir

entre 2 objectius. La societat tamb senfrenta a una opci entre:

Eficincia (Explicat anteriorment)

Equidad: Propietat segons la qual la prosperitat econmica es

distribueix equitativament entre els membres de la societat i es refereix

a com es reparteix el pasts.

- Segon principi: el cost duna cosa es aquell al que es renuncia per

aconseguir-ho. Els individus han de comparar els costos i pendre decisions i

els beneficis de les diferents possibilitats. (Cost oportunitat)


3/16

- Tercer principi: Les persones racionals pensen en terminis marginals. Terme

canvis marginals s usat pels economistes per descriure els petits ajustos

addicionals en un pla que ja existia.

Canvis marginals: Petits ajustaments addicionals dun pla dacci.

- Quart principi: Els individus responene als incentius. Els individus prenen

decisions comparant els costos i beneficis, la seva conducta pot canviar

quan canvia els costos o beneficis. (Ex. Quan puja el preu duna poma,

decidim comprar ms peres i menys pomes, ja que el cost de comprar

pomes es major)

- Cinqu: el comer pot millorar el benestar de tot el mn. Per competncia

les empreses es veuen beneficiades. El comer entre dos pasos pot millorar

el benestar dels dos.

- Sis: els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per

organitzar lactivitat econmica. (Economia de mercat)

- Set: Lestat pot millorar a vegades els resultats del mercat. Existeixen dos

grans raons per les que lestat intervenen en leconomia: per fomentar

leficincia i la equidad.

Error de mercat: Es refereix a les situacions en el que el mercat noassigna eficientment els recursos per si sols els recursos eficientment.

-Causes

Externalitat: Influncia de les accions de les persones en el benestar

de laltre.

Poder de mercat: Capacitat dun nic agent econmic per influir en els

preus del mercat.

- Vuit: El nivell de vida dun pas depn de la seva capacitat per produir bns

i serveis.

Productivitat: Quantitat de bns i serveis produits amb cada hora de

treball.

- Nov: Els preus puja quan el govern imprimeix massas diners.

Inflaci: Augment de nivell general de preus de leconomia.

- Dec: La societat senfronta a una opci a curt termini entre linflaci i atur.


4/16

Corba Philips: Corba que mostra lopci o intercanvi a curt termini entre

linflaci i latur.

Diagrama de fluxos:Model visual de leconomia que mostra com influeix els

diners pels mercats entre les llar i les empreses

Aquest model, leconomia t dos agents econmics que prenen decisions les

llars i les empreses.

Empreses produeix bns i serveis utilitzant diversos factos, com el capital,

terra i treball.

Llars tenen els factors de producci i consumeixen tots els bns i serveis que

produeixen les empreses.

Les llars i empreses interactuen en el mercat de bns i serveis, en els quals,

les llars sn els compradors i les empreses els venedors. Les llars compren

bns i serveis que produeixen les empreses.

En el mercat de factors de producci les empreses sn els compradors i les

llars els venedors. Les llars venen ls del seu treball, capital i terra a les

empreses.


5/16

Les fletxes exteriors mostren els fluxos monetaris i linterior els fluxos de

factors de bns i serveis.

Frontera de possibilitats de producci (FPP): Grfic que mostra les

diverses combinacions de productes que poden produir leconomia donats els

factors de producci i la teconologia de producci existent.

Els punts que estan en la frontera de possibilitats de producci sn eficients,

leconomia esta traient ms profit possibles als recursos de que disposa. Elpunt D representa un resultat ineficient, leconomia esta produint menys del

que podria amb els recursos que disposen. El punt C inviable sn impossibles

de produir amb els recursos i les teconologies disponibles.

Microeconomia: Estudi del mode en que les llars i les empreses prenen

decisions i de la forma que interactuen en els mercats.

Macroeconomia: Estudi dels fenmens que afecten el cojunt de leconomia,

inclos linflaci, latur i el creixement econmic.

Afirmacions positives: Afirmacions que intenten descriure el mn tal i com s.

Afirmacion normativas: Afirmacions que intenten prescriure com hauria de ser

el mn.


6/16

Principis de lavantatge comparativa

Avantatge absoluta: Comparaci entre els productes dun b dacord amb la

productivitat. En el cas de lexemple, el ramader t un avantatge absoluta tant

en la producci de carns com de patates, perqu necessita menys temps que

lagricultor.

Cost doportunitat: All que as de renunciar per obtenir una cosa. Ineficient.

Avantatge comparativa: Comparaci entre els productes dun b dacord amb

el seu cost doportunitat. En lexemple, el ramader t un cost doportunitat ms

baix que lagricultor en la producci de carn. I lagricultor t un cost

doportunitat ms baix que el ramader en la producci de patates. Per tant,

lagricultor t un avantatge comparativa en la producci de patates, en canvi,

el ramader t un avantatge comparativa en la producci de carn.

Importacions:Bns produts a lestranger i venuts en el interior.

Exportacions:Bns produts a linterior i venuts a lexterior.

Model econmic: Simplificaci i abstracci de

Oferta i demanda: Es refereix a la conducta de les persones quan

sinterrelacionen en el mercat.- Mercat: Grup de comprador i venedors dun b, o dun servei. Els compradors

determinen conjuntament la demanda i els venedors loferta.

- Mercat competitiu: Mercat en que hi ha molts comprador i venedors,

pel qual cada un delles exergeix una influncia insignificant en el preu

del mercat.

Caracterstiques

Bns que ofereixen en la venda sn tots iguals (Homogenis)

Els compradors i venedors sn molts, per tant, ningun comprador i venedor pot

influir en el preu del mercat

Que existeixi perfecta informaci

Absncia del cost de transport

- Competncia imperfecta (Monopoli, Oligopoli, competncia monopolstica)


7/16

Demanda:

- Quantitat demandada:Quantitat dun b que el comprador volen i poden

comprar.

- Factors que influeixen en la decissi de la demanda

Preu (Lley de la demanda): Mant tot lo dems constant, la qualitat

demandada dun b disminueix quan puja el preu.

Renta

- B normal: Quan la demanda augmenta al augmentar la renta.

- B inferior: Quan la demanda disminueix al augmentar la renta.

- B substitutiu: Dos bns sn substitutius quan la pujada del preu dun dells

provoca un augment de la demanda de laltre.

- B complementari: Dos bns sn complementaris quan la pujada del preu

dun dells provoca una disminuci de la demanda de laltre.

Els gustos

Expectatives

-Taula de demanda:Quadre que mostra la relaci entre el preu dun b i laquantitat demandada. (Taula 4.1.)

- Corba de la demanda: Grfic de la relaci entre el preu dun b i la

quantitat demandada. (Grfic 4.2.)


8/16

Aquest grfic mostra com varia la quantitat demandada dun b quan varia el

seu preu com una reducci del seu preu elevant la quantitat demandada, la

corba de la demanda t un pendent negatiu.

- Ceteris paribus:Mantenir tot lo dems constant i que sempra per recordar

que se suposa que es mant constant totes les variables excepte lestudiada.

- Demanda de mercat: Suma de totes les demandes individuals dun

determinat b o servei.

- Desplaament de la corba de la demanda: Qualsevol canvi que elevi la

quantitat que desitgi adquirir els compradors a un preu donat desplaa la corba

de la demanda cap a la dreta. Qualsevol canvi que redueixi la quantitat que

desitgi adquirir els compradors a un preu donat desplaa la corba de la

demanda a la esquerra.

Oferta:

- Quantitat oferida: Quantitat dun b que els venedors volen i poden

vendre.

- Factors que influeixen en la decissi de loferta

Preu (lley de la oferta): Mant tots els dems constants, la quantitat oferida

dun b augmenta quan puja el preu.

Preu de factors

Teconologia: Al reudir els costos de fabricaci sincrementa loferta.

Expectatives

- Taula doferta: Quadre que mostra la relaci entre el preu dun b i la

quantitat oferida.


9/16

- Corba doferta: Grfic de la relaci entre el preu dun b i la quantitat

oferida.

Aquest grfic mostra com varia la quantitat oferida dun b que varia el seu

preu com una pujada del preu eleva la quantitat oferida, la corba doferta t un

pendent positiu.

- Oferta de mercat: s la suma de les ofertes de tots els vendors. Loferta demercact depn dels factors que influeixen en loferta dels diferents venedors.

- Desplaament de la corba doferta: Qualsevol canvi que elevi la quantitat

que els venedors desitgen produir a un preu donat desplaa la corba doferta

fins la dreta. Qualsevol canvi que redueixi la quantitat que els venedors

desitgen produir a un preu donat desplaa la corba doferta a lesquerra.

Oferta i la demanda junta

- Equilibri: Situaci en la que loferta i la demanda sigualan.

- Preu dequilibri: Preu que equilibra loferta i la demanda. El preu mnim s

ms gran que el preu dequilibri.


10/16

- Quantitat dequilibri: Quantitat oferida i demandada quan el preu

sajusta per equilibrar loferta i la demanda.


11/16

Excedent: Situaci en la qual la quantitat oferida s major que la

demandada.


12/16

Escassetat: Situaci en la qual la quantitat demandada s major que la

oferida.

Lley de Oferta i demana: Llei que estableix que el preu dun b sajusta per

equilibrar la seva oferta i demanda.

Elasticitat:mesura de les sesibilitats de la quantitat demandada o de la

quantitat oferida a un dels seus termes determinants.

Elasticitat de la demanda

Elasticitat- preu de la demanda: mesura el grau en que la quantitat

demandada respon a una variaci del preu.

Elasticitat-preu de la demanda= %quantitat demandada/ % del preu

Es diu que es elstica si la quantitat demandada repon significativament a

les variacions del preu.

s inelstica si la quantitat demandada noms respon lleument a les

variacions del preu.

Varietat de corbes de demanda

Es classifiquen en tres casos :

Superior a 1= Elstica

puja el preu- disminueix els ingressos

disminueix el preu- puja els ingressos

Menor que 1= Inelstica

Puja el preu- puja els ingressos

Disminueix el preu- disminueix els ingressos

Igual que 1= Elsticitat unitria (els ingressos totals es mantenen constants)


13/16


14/16

En aquest grfics mostra 5 casos. En el cas extrem en que lelasticitat es 0, la

demanda es perfectament inelstica i la corba de la demanda es vertical. La

quantiat de demanda no varia. A mesura que augmenta lelasticitat, la corba

de la demanda es torna cada vegada ms plana. Passa quan lelasticitat-preu

demanda saproxima a linfinit i la corba de la demanda es torna horitzontal.

Ingressos totals:quantitat pagade pels compradors i percebuda pels veedors

dun preu.

ITT= preu* quantitat venuda

5.3. Com varia els ingressos totals quan varia el preu: Demanda inelstica.

Quan la corba de demanda es inelstica, una pujada de preus provoca una

disminuci de la quantitat demandada que es proporcionalment menor. El

ingrs total augmenta.


15/16

5.4. Com varia els ingressos totals quan varia el preu: demanda elstica

Una pujada de preu provoca una disminuci de la quantitat demandada que

es proporcionalment major.

(Tabla 5.1.) Calculs en el full

Altres elasticitats de la corba de la demanda

- Elasticitat- renda de la demanda: Mesura el grau en que la quantitat

demandada dun b respon a una variaci de la renta dels consumidors. formula=% quantitat demandada/ % de la renta

- Elasticitat. preu creueat de la demanda: Mesura del grau en que la

quantitat demandada dun b respon a una variaci del preu de laltre

Formula= %primer b/ %preu del segon


16/16

Elasticitat doferta

Elasticitat-preu de loferta i els seus determinants:Mesura del grau en

que la quantitat oferida dun b respon a una variaci dun preu.

Formula= % quantitat oferida/ % Preu

- Depn de la flexibilitat dels venedors a una variaci de la quantitat que

produeix del b.

- El perode de temps examinat. La oferta es normalment elstica a llarg

termini que a curt termini.

Especialitzaci: Els individus i els pasos concentra els seus esfpros per

utilitzar de la manjor manera possible la seva capacitat i recursos.

Introducció economía

Documents

Transcript of Introducció economía