Hipoacúsia infantil 1a part

63

description

 

Transcript of Hipoacúsia infantil 1a part

Page 1: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 2: Hipoacúsia infantil 1a part

L’audició és la propietat de captar i

interpretar el so, definit aquest com les

ones sinusoïdals que provoquen les

vibracions de les molècules del medi

extern al individu.

El sistema auditiu està format per un

gran nombre d’estructures que

s’encarreguen de l’anàlisi de les ones

sonores.

Page 3: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 4: Hipoacúsia infantil 1a part

L’audició en el ésser humà té un paper funcional molt superior respecte a d’altres espècies, donat que el mitjà fonamental de comunicació entre els homes mitjançant una complexa activitat funcional és el que anomenem llenguatge.

Si no tenim audició en el moment d’adquirir el llenguatge, no tindrem llenguatge.

Page 5: Hipoacúsia infantil 1a part

1- Segons la localització anatòmica.

2- En funció de la seva gravetat.

3- En funció de la seva etiologia.

Page 6: Hipoacúsia infantil 1a part

1- De transmissió:

Tap de cera.

Perforació timpànica.

Ocupació de l’OM.

Lesió de cadena

d’ossets.

2- De percepció (neurosensorial).

3- Mixtes: lesió als dos nivells.

Page 7: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 8: Hipoacúsia infantil 1a part

1- Lleu: nivell auditiu entre 20 i 40 dB.

2- Moderada: 41-70 dB.

3- Severa: 71-90 dB.

4- Profunda: ›90 dB.

Page 9: Hipoacúsia infantil 1a part

Es poden classificar segons el moment

de l’adquisició en:

Prenatal.

Perinatal.

Post natal.

Es consideren congènites aquelles que

tenen relació amb els factors prenatals i

perinatals.

Page 10: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 11: Hipoacúsia infantil 1a part

1- Hipoacúsia profunda 1/1000 naixements.

2- Hipoacúsia moderada 3/1000 naixements.

3- 90% de les hipoacúsies les famílies són normoients.

4- 40% dels nens sords tenen un origen no genètic.

5- Causes adquirides perinatals: hipòxia, prematuritat, infeccions i traumatisme cranial.

6- CMV és la infecció intrauterina més freqüent i una causa important de retard mental i de HNS. S’ha de fer un seguiment fins l’edat escolar pel risc de hipoacúsia tardana.

7- La rubèola en el primer trimestre de l’embaràs pot provocar HNS en el 50% dels casos.

Page 12: Hipoacúsia infantil 1a part

Retard mental.

Microcefàlia.

Cataractes, a vegades amb

microftàlmies.

Hipoacúsia severa.

Cardiopatia congènita.

Page 13: Hipoacúsia infantil 1a part

Lesions a palmes, plantes i a nivell

urogenital.

Cara de vell.

Rinitis.

Ulceracions a les mucoses.

Hepatosplenomegàlia.

Queratitis.

Hipoacúsia greu variable.

Page 14: Hipoacúsia infantil 1a part

1er trimestre de l’embaràs: 17% malf.

Severes.

3er trimestre: 65% tindrà malaltia encara

que serà asimptomàtica.

Mortalitat global del 12%.

Seqüeles severes: retard mental,

convulsions, espasticitat, trastorns de la

visió i HNS.

Page 15: Hipoacúsia infantil 1a part

La causa més freqüent és per

incompatibilitat Rh.

Nivells superiors a 25 mg/dl.

Provoca lesions retrococlears.

La pèrdua auditiva pot anar de 30 -90

dB amb una caiguda per d’amunt de

2000 Hz.

Page 16: Hipoacúsia infantil 1a part

La incidència d’hipoacúsia en el

prematur varia entre el 5 i el 23%.

És el principal factor etiològic

d’hipoacúsia perinatal.

És una HNS greu o profunda en un 85%

del casos.

Page 17: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Aplàsia de Michel.

2. Anomalia de Mondini.

3. Anomalia de Scheibe.

4. Aplàsia de Alexander.

Page 18: Hipoacúsia infantil 1a part

És una agenèsia del laberint ossi i membranós.

Hi ha una cavitat única sense estructures epitelials.

Page 19: Hipoacúsia infantil 1a part

El caragol té 1,5 espires.

Absència del paret interescalar,

dilatació quística vestibular.

Representa un 30% de les malf. de

l’oïda interna, unilateral 35% i bilateral

65%.

HNS moderada o severa.

Pot associar-se a Sd. Malf. Com Klippel-

Feil, Waardenburg, Alagille...

Page 20: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 21: Hipoacúsia infantil 1a part

És la malf. més freqüent de la còclea.

Hi ha una aplàsia del sàcul i de les

espires coclears inferiors.

La hipoacúsia afecta a les freqüències

mitges i altes, amb restes auditives a les

greus.

Apareix associada a malalties adquirides

intraúter con la rubèola i el CMV.

Page 22: Hipoacúsia infantil 1a part

És una aplàsia parcial de l’espira basal

de la còclea.

Dóna lloc a una HNS lentament

progressiva de les freqüències altes que

s’atura a l’edat adulta.

Page 23: Hipoacúsia infantil 1a part

Hipoacúsies sindròmiques (30%). Hi ha uns 400.

Hipoacúsies no sindròmiques (70%).

Fins ara es coneixen:

57 gens que donen lloc a H. autosòmica

recessiva.

49 gens autosòmic dominant.

5 gens lligats al cromosoma X.

Els tres més freqüents a Espanya són: DFNB1,

herència mitocondrial 1555 A→G i DFNB9.

Page 24: Hipoacúsia infantil 1a part

Aquests gens codifiquen diferents

proteïnes:

- de membrana

- associades a la membrana.

- citoesquelet.

- matriu extracel·lular.

- reguladors de transcripció.

Page 25: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 26: Hipoacúsia infantil 1a part

Progressiva.

Post locutiva.

A vegades unilateral.

Page 27: Hipoacúsia infantil 1a part

Pregona.

Més penetrant.

Bilateral.

Normalment severa o profunda.

Page 28: Hipoacúsia infantil 1a part

És una causa freqüent de sordesa

neurosensorial de l’adult.

Page 29: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 30: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 31: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 32: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 33: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 34: Hipoacúsia infantil 1a part

Afecta al 5/1000 del nou nats vius.

1/1000 és profunda.

4/1000 és moderada.

Un 80% de les HNS estan presents al néixer.

Un 50% del nens tenen factors de risc.

En un 90% dels casos els pares són

normoients .

Fins un 40% de les severes i profundes són

candidats a implant coclear.

Page 35: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Elevada incidència: 5/1000.

2. Fase inicial assimptomàtica ( prèvia al

desenvolupament del llenguatge).

3. Seqüeles si el diagnòstic és tardà.

4. Detecció precoç→ tract. Precoç.

5. Tenim tècniques de diagnòstic precoç

(OEA i PEATC).

Page 36: Hipoacúsia infantil 1a part

De 0 a 28: dies.

1. Estància >48 hores a la UCI.

2. Hipoacúsia familiar.

3. Malformacions craniofacials.

4. Infeccions intrauterines TORCHS.

5. Hipòxia APGAR 0-4 1er min. 0-6 als 5 min.

Page 37: Hipoacúsia infantil 1a part

De 0-28 dies( hipoacúsia progressiva

tardana.

1. Baix pes: < 1500 grs.

2. Destret respiratori.

3. Displàsia broncopulmonar.

4. Ventilació mecànica > 5 dies.

5. Hiperbilirrubinèmia.

Page 38: Hipoacúsia infantil 1a part

29 dies a 2 anys (hipoacúsia tardana)

1. Meningitis.

2. Traumatisme cranial.

3. Història familiar de hipoacúsia.

4. Síndromes associats a HNS progressiva:

Usher, neurofibromatosis...

5. Otitis mitjana recurrent.

Page 39: Hipoacúsia infantil 1a part

A Espanya al començaments del anys

90 s’estableixen els 1ers sistemes de

detecció.

A Catalunya és obligatori a partir de

l’agost de 2010.

Al Hospital Universitari Arnau de Vilanova

de Lleida vam començar l’any 1994

amb TEOAES a nens de risc. Universal al

2007 amb OEAA i amb PEAA el 2011.

Page 40: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 41: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Anamnesi.

2. Exploració física.

3. Exploracions complementàries.

Page 42: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Moment d’aparició (edat).

2. Temps d’evolució (anys, mesos, hores..).

3. Mode de presentació (brusca,

progressiva, fluctuant).

4. Uni o bilateral.

5. Símptomes associats (otàlgia, otorrea,

acúfens).

Page 43: Hipoacúsia infantil 1a part

› Otoscòpia: normal

› patològica: . Alteracions cae.

› . Patologia de OM

Page 44: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 45: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 46: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 47: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 48: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 49: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 50: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 51: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 52: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 53: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 54: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 55: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 56: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 57: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Acumetria.

2. Impedanciometria.

3. Audiometria.

4. Potencials evocats auditius de tronc

cerebral.

5. Otoemissions acústiques.

Page 58: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Normal: Rinne positiu. Weber centrat.

2. HNS dreta: Rinne positiu bilat. Weber

cap a l’esquerra.

3. H.transmissió dreta: Rinne negatiu dret,

positiu esquerra. Weber cap a la dreta.

Page 59: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 60: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 61: Hipoacúsia infantil 1a part
Page 62: Hipoacúsia infantil 1a part

1. Audició normal.

2. Hipoacúsia neurosensorial.

3. Hipoacúsia de transmissió.

4. Hipoacúsia mixta.

Page 63: Hipoacúsia infantil 1a part

Hipoacúsia de transmissió: etiològic.

Hipoacúsia mixta: primer tractar el

component transmissiu i després

revaluar.

Hipoacúsia neurosensorial:

moderada i severa: pròtesi auditiva i

avaluar resultats.

profunda: pròtesi auditiva 6 mesos i

revaluar, valorar implant coclear.