Helena Sirisi Portfolio

Helena Sirisi CaleroPortfolio

LOW DENSITY

+ +

five times more buil-ded squared meters

three hundred times more ocuppied area

rea verde subprefeitura Se = 272.305 m2= 0,72 m2 / hab (OMS = 12 m2 / hab)

CONCEPT & STRATEGI

Densify with diversity, interpreting correctly, renewing rightly and adapting the existing con-ditions (natural and arti-ficial) of the place to the plurality of users. Create and mix.A new urban rehabilita-tion focused on the futu-re of the region and the city.

COPAN vs .

NOVA

LUZ

+142 000 m2 of housing/dwelling + new inhabitants [7100]+ 68500 m2 of hotel/appartments+ new hostes [5480]+ 9250 m2 shopping area

[m 2]1527 228 170

76

housing area shopping

INHABITANTS

[m 2]6960 1040 667

348


INHABITANTS

[m 2]3132 468 313

157


INHABITANTS

[m 2]11207 1675 1868

560


INHABITANTS

3836 573 639192

[m 2]housing area shopping

INHABITANTS

[m 2]24156 3609 1610

1208INHABITANTS

housing area shopping [m 2]3845 575 386

193INHABITANTS


1405INHABITANTS


207INHABITANTS

housing area shopping [m 2]40,107 5993 1730

2005INHABITANTS


[m 2]4990 746 416

250INHABITANTS


[m 2]18522 7938

1480

housing area

HOSTES

4000

50000 13000[m 2]housing area

HOSTES

[m 2]

3130

31300 4680offices area

USERS

[m 2]18270 3640

1827

offices area

USERS

7780 1163[m 2]

778

offices area

USERS

[m 2]4437 663

444

offices area

USERS

CONTRAST between day/night

ABSENCE of green spaces

Nova Luz Ordenaci Urbana & Centre de Convensions

Estudio Ver ticalEscola da Cidade, So Paulo, Brasiltutor : Fernando Viegas

Els centres de les ciutats llatinoamericanes estan decaient dcada rere dcada. Un exemple el tenim en el centre de So Pablo on una poblaci fluctuant inunda els carrers durant lhorari comer-cial, per desprs desapareixer amb larribada de la nit. Es creen contrasts docupaci que causen efectes dinseguretat, desixant que la polpa histrica daquestes ciutats entrin en decadncia i aband.

El barri de Luz ha estat la porta de So Paulo des del principi de la formaci de la ciutat. La zona consta drees verdes (futur parc lineal), completament lligada amb la infraestructura de trasport urb (tren metropolit, futur tren exprs aeroport, metro, auto-busos, etc.), i contant tamb amb la presncia dedificis institucio-nals i culturals importants (Sala So Paulo, Pinacoteca de lEstat, Museu de la Llengua Portuguesa, etc.). Per altre banda la mala repartici de la ocupaci t com a conseqncia Crackolndia, conegut pel trfic de drogues i inseguretat.

Soluci: Revitalitzar el centre amb diversitat dusos i usuaris.

Aprofitant el coneixement del fluxe hum que percorre les dife-rents cotes de nivell generades per lestaci de Luz es proposa: entrellaar diferents nivells creant recorreguts que conecten de manera fluida les persones amb el barri. Els circuits subterranis illuminats naturalment en gran part del seu percurs i conectats amb diferents equipaments que projectem en el nou pla. Entre aquests equipaments proposem un Centre Empreserial i de Con-vencions, un Espai Educatiu, un Espai Comercial, Zona Hotelera/Flats/... i incrementar el nmero de vivenda i densitat dhabitatge en aquesta regi per tal datreure ms habitants al barri. que mi-llorar la seguretat i qualitat de vida. Es projecta un tipu dilla que crea relacions amb el carrer i el seu interior, donant com a produc-te voreres ms grans i patis interiors de carcter semi-pblics de dimensions generoses.

0 m 50 m

Densify with diversity, interpreting correctly, renewing rightly and adapting the existing con-ditions (natural and arti-ficial) of the place to the plurality of users. Create and mix.A new urban rehabilita-tion focused on the futu-re of the region and the city. e. 727 (-2)_ metro yellow and blue lines , exits to Tiradentes, Pinacoteca, Jardim da Luz

e. 734 , -1_ Expresso Guarulhos, train station, park, Congress Center hall

e. 739, ground floor_ exits to Av. Casper Libero0 m 50 m

0 m 50 m

section_ public space, shopping, parking

general section_ connections

0 10 20 50 m0 10 20 50 m

0 10 20 50 m

floor 4, 5, 6 and 7_ bussiness space

ground floor _ services, info point, auditorium

floor 2 , 3 _ education space (classrooms, adm&mng, ... )

floor 1_ culture space (exhibitions, library, ... )0 10 20 50 m

0 10 20 50 mcross section

O B J E C T I U S D E L D I S S E N Y

INDIVIDUALArrivant des del parc el pati actua com a filtre tranquil.

ESCENRI I PRGOLACentre i punt datenci ien el pati

CIRCULACI I GALE-RIAprimera experincia del pati des de ledifici s un descensc suau passat a travs dalgunes capses amb exposicions.

F O R M E S I M A T E R I A L S

Les formes i els mateials utilitzats es refereixen al passat industrial i de recerca del lloc, com sexemplifica en les ca-nonades que encara existeixen en el conjunt industrial.

Utilitzem els materials mitjanant la reutilitza-ci dalguns dells. Inter-pretem els maons, encara presents en les faanes del Nat-Lab, com el nostre material de resistncia adaptant-lo a les canto-nades i desnivells separa-dors del propi pati.

Philips Nat -Lab Escola d Ar ts i M edia

Architecture of Resistence StudioTechnishen Universiteit Eindhoven,tutores : Irene Curulli & Beate Lendt

Essent lobjectiu principal del taller de projectes la reflexi sobre els espais residuals i com donar un sentit i nou s a aquests, i amb base un acostament i visi cinematogrfic, la proposta semplaa en el que era el laboratori de recerca principal - anomenat Nat-Lab- de la fbrica Philips en la seva ciutat dorigen, Eindhoven. En aquell edifici, ara abandonat i en estat de semi-enderroc, shi ha-vien inventat els CD, ipus de luminria, fet les primeres proves de msica electrnica, etc. Els seus gran patis, caracterstica de ledifici, ara eren espais resi-duals enmig duna parcella deserta, ja que els edificis circundants estaven essent enderrocats en el que eren el principi de les obres per dur a terme un nou barri per la ciutat.

Re-utilitzant i adaptant els valors i caracterstiques principals del NatLab es proposa com a nou programa una Escola dArts i Me-dia complementat amb un Centre del Barri lutilitzaci de ledifici durant la franja horria en qu lescola no est en ple funciona-ment .

Lestrategia de projecte es base en lanalogia entre ledifici, princi-palment el pati, i una main board o placa base des don es distri-bueixen els diferents programes, creant varis recoreguts i punts on el subconcient de lusuari pot traslladar-se en la temps fins al passat del Nat-Lab.

vista de la zona de descans

vista general vista de la prgola central

PHOTO ATELIER

LIBRARY

STUDYSPACE

MEDIA ATELIES

ART ATELIER

SOUND ATELIER

REC. STUDIO

Lobjecte de projecte estava en aparent estat dabandonament, com si ning mai lhagus trapit-jat des de lltima vegada que ledifici estava en s.

Paisatge emmarcat com si el temps no hagus pas-sat ni tampoc cap movi-ment.

Lltima vegada que ha-viem visitat els patis la situaci havia canviat res-pecte la primera trobada.

Els patis ja no eren patis, ara eren un munt de runa enmig duna parcella de-serta ja que els edificis que els envoltaven havien estat enderrocats.

El NatLab va ser una su-peruniversitat, on el mi-llor de la classe podia realitzar en unes circums-tncies gaireb ideals les seves investigacions.

Lany 1975 tota lactivitat es va traslladar definitiva-ment fora de la regi Strip S i ledifici resta abando-nat des daleshores.

use

framingmemorycollapsing

Nat

Lab

materials

QUALITATS ARQUITECTNIQUES I VALORS EMOCIONALS

tipologia de pavell grans patis enjardinats faanes verdes de ma estil Art Deco

excepci entre les unitats industrials de Philips

escala humana, escala de poble

seqencia despais oberts-tancats

repetici delements arquitectnics

CARACTERSTIQUES DEL PATI

e

s

p

a

i

e

x

t

e

r

i

o

r

t

a

n

c

a

t

graella imagin+aria linies visuals percepci de lespai tancaments diferents moviment lnies dombra

reflexionsun costat oberttotalment tancatlnia recta+dinamismeparets + capses disseny dobertures espai dombra

canviant les obertures

o

b

e

r

t

u

r

e

s

accs nucli intermodalaccs central

accs plaa urbana tramvia

autobusos

estaci

de tren

centre co

mercialapar

cament

1. estat actual 2. soterrament de les vies 3. connexi a nivell del teixit urb 4. anell verd vertebrador del nou parc

5. cosit de fluxes 6. edificaci proposada 7. node en la jerarquia dedificaci i vials 8. mbit acotat del projecte vials

9. programa edificis de lentorn 10. programa estaci intermodal 11. accessos a programa soterrat 12. lluernaris per il.luminaci natural

Nou Sector dactivitats a Reus Nova Ordenacii Estaci Intermodal

Projecte Final de CarreraEscola Tcnica Superior dArquitectura del Valls

NOVA ARTRIA A REUS _ un pas cap al futur creixement

Desprs danalitzar les preexistncies, la infraestructura local, les futures rees de creixement de la ciutat, lentorn immediat de lrea i exemples de casos similars, la proposta preten donar una resposta al buit programtic actual amb la creaci duna nova ar-tria catalitzadora i amortedora de la futura demanda de la ciu-tat i del seu creixement. Apareix una gran oportunitat de trans-formaci de la ciutat. La intervensi en lrea no tan sols resol la connexi entre els teixits del seu entorn, on ara ns una barrera, sin que apareixe com una nou node dactivitat de la regi i per aix ha de dona resposta a diferents escales.

Escala territorial_A part de la ja existent estaci de Renfe, el futur pas del traat del Tramp-Camp fa preveure laparici dun punt dintermodalitat de transports. La incorporaci duna nova estaci dautobusos reus-nord, juntament amb el transport ferroviri i el tramp-camp, fan incrementar la influncia de lrea en el mapa regio-nal.

Escala regional i municipal_El futur soterrament daquestes suposa, a part de la supressi de la barrera fins ara existent i lalliberament dun anell que recorrer (aquesta) Reus de nord al sud. Apareixeria un eix cvic, un nou anell despais lliures, serveis i equipaments que en un futur podra tancar-se unint les noves rees de creixement del municipi (ARE , Tecnoparc, Campus Universitari, Nou hospital, Estaci autobuses Reus-sud, ). Aquest eix canvia el seu programa i les seves ca-racterstiques, apareixent grans aglotinadors dactivitats i mplies rees lliure de verd.

Un dels enclaus estratgics daquest eix seria lrea de projecte, transformant un solar prctivament en dess en una rea gene-radora dactivitat, una nova rea de serveis i equipaments

PARC URB_EIX VERTEBRADOR

Lescenari de projecte de parc es troba en un buit perifric ocupat actualment per infraes-tructura don surgeixen diferents oportunitats: suturar el teixit urb, intensificar ls del sl, equilibrar la relaci ente teixit construt i espais buits, promoure la mix-ticitat dusos, injectar el medi natural en el medi urb, integrar noves in-fraestructures, introdur prctiques sostenibles en la vida de la ciutat, com-pensar ls pblic sobre el privat, etc. Apareixen espais on els ciutadans poden evadir-se, expe-rimentar, conectar-se a espais virtuals, apropiar-se dun espai de trobada on incrementen la seva relacia amb la natura i la prctica dhbits salu-dables.

Estatgies: xarxa despais conectats entre ells creant espais diferenciats, dissen-yat amb ls de materials duraders i de baix cost, introdur activitats recrea-tives i dexperimentaci aix com activitats comer-cials, tecnologies de la in-formaci, tot conciliant els diferents ritmes dels seus usuaris.

vista exterior

vista de la franja comercial i serveis

vista de les andanes

secci 3-3

secci 2-2

secci 1-1

32

1 1

32

Helena Sirisi Portfolio

Documents

Transcript of Helena Sirisi Portfolio