Fulls dels enginyers núm. 263 setembre/octubre 2009

CRDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Albert Mitj i Sarvis

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i Garca

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Deg: Joan Vallv i Ribera

Vicedeg: Josep M. Rovira i Ragu

Secretari: Concha Zorrilla i Dez

COEIC

EDITA: Associaci/Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya.

Girona: Joan Llus Serarols

Lleida: Josep Gin

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Llus Maestre

Delegaci del Valls: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissi dInformaci i Publicacions

Subcomissi dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap dImatge i Comunicaci: Eva Daz

Coordinaci: Josep Ramon Torn

Redactors: Lorena Farrs, Natlia Garcia,

Jordi Garriga i Josep Ramon Torn

Publicitat: Peter H. Schnhfer G. i Natlia Garcia

Fotografi a: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marqus

Disseny i maquetaci: Ral Navarro Rodrguez

Illustraci: Eduard J. Montoya

Correcci lingstica: Merc Molins

Impressi: Novoprint

AEIC - COEICDipsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administraci i distribuci: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen lopini dels Fulls

dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

2812

Enginyers Industrials de Catalunya

LA COLUMNA

Joan Garcia RieraEnginyers didees

CALIDOSCOPI

Llus BonetPresident de la Fira de Barcelona i de Freixenet

Josep MateuPresident de FemCat i del RACC

EDITORIAL

Joan VallvDeg del COEIC 04

tenim

opin

i

fem

in

stit

uci

vole

m +

som

engin

yers

EN FAMLIA

Les colnies dels EIC

MICROOH!NES

La fsica que amaga una caixa de cereals

05ELS NOSTRES EXPERTS

Joan de DalmauCatalunya ha darrencar el vol 06

PROJECTE

Enginycat: motivant la vocaci per les enginyeries

16

TECNOLOGIA I EMPRESA

Espacio Solar, aprofi tar al mxim la llum natural

22

ENTREVISTA

Antoni SalsalvadAmb la crisi, la situaci sens ha desbordat

28

REPORTATGE

Scartt, un tot terreny diferent

34

12

INFORME

Les Aules dExtensi Universitria

54

LA TEMPTACI

Private BazaarConcept Store

67ENGINYERIES DEL MN

El Jet dEau de Ginebra

74

60

66

14

Joan Vallv / deg del collegi

tenim opini

4 SETEMBRE /OCTUBRE2009

EDITORIAL

Joan Vallv / Deg del COEIC

L estiu ha passat i torna el ritme habit-ual de cada any. Des de lAssociaci i el Collegi dEnginyers volem iniciar la nova temporada amb fora i per aix hem preparat una tardor amb actes que segueixin reforant la posici dels enginyers industrials a la societat i refermant el nostre comproms de servei al pas.En primer lloc, el 30 de setembre vam presentar un nou monogrfi c, el des, que elaborem des de lAEIC/COEIC, amb la confi ana que ens dna limpacte social i meditic que van tenir altres estudis com el dedicat als residus, laigua, la construcci i, fa ms temps, lenergia. En aquesta ocasi, hem volgut posar el focus sobre laeronutica, una indstria molt important per al desenvolupament del nostre pas.Es tracta dun sector amb un futur prometedor si som capaos de vehicu-lar tots els esforos que sn necessaris per donar-li impuls. De fet, el sector aeronutic va ser molt important a Cat-alunya cap al 1930; amb posterioritat, determinades voluntats poltiques en

van frenar la continutat a casa nostra. Aquest monogrfi c coincideix amb un any important per al nostre pas: la inauguraci de la nova T1 del Prat, que sens dubte ser un nou impuls per al nostre territori. Us recomano que lle-giu el monogrfi c; el podeu consultar en

la versi digital en un CD que us hem enviat juntament amb aquest nmero dels Fulls dels Enginyers.Daltra banda, a mitjans de novembre presentarem el segon Observatori de la Competitivitat elaborat pels Enginyers Industrials de Catalunya. Es tracta duna nova anlisi de lesdevenir de leconomia catalana desprs del que vam presentar el juny del 2008 a la Torre Agbar de Bar-celona i que va reunir bona part del mn empresarial de Catalunya.Tindrem ocasi de tornar-vos a par-lar daquests i altres projectes des de les lnies dels Fulls dels Enginyers i us animem a participar amb les vostres idees i contribucions a tots aquests reptes que afrontarem des de lAEIC/COEIC durant els propers mesos. Enguany, a Catalunya, ha augmen-tat signifi cativament el nombre les sollicituds de matriculacions per al primer curs dEnginyeria Industrial. s una bona notcia de cara al futur de la nostra professi.

NO SONA...

Desacord entre els agents socials sobre la poltica fi scal i la reforma laboral

El Govern central, els sindicats i la pa-tronal no arriben de moment a un acord sobre una eventual reforma laboral que pugui estimular el mercat de treball en la crisi actual. Pel que fa a la poltica fi scal, els empresaris no estan dacord amb la pujada dimpos-tos que suggereix lExecutiu.

Arrenquem el curs amb nous reptes

Segons les xifres que barrejen les principals escoles denginyeria indus-trial, les sollicituds per cursar aquests estudis ha augmen-tat aquest curs en un 20% aproxima-dament. La seguretat que ofereix aques-ta titulaci davant la crisi i els plans des-tmul poden explicar la xifra.

Segons un estudi del Banc Central Europeu, les pimes espanyoles sn les empreses que tenen ms difi cultat per accedir al crdit de leurozona. La situ-aci tampoc s gaire millor a la resta de la Uni, ja que un ter de les companyies declaren tenir ms problemes per accedir a fi nanament.

SONMETRE

Les sollicituds per estudiar enginy-eria industrial augmenten un 20%

SONA B GRINYOLA!

La difi cultat de moltes empreses per a accedir al crdit

Acabem de presentar el monogrfic Catalunya aeronutica: indstria doportunitats i reptes, el des que preparem des de lAEIC/COEIC desprs dels dedicats als residus, laigua, lenergia o la construcci

A mitjans de novembre publicarem la segona edici de lObservatori de la Competitivitat amb una anlisi de lesdevenir de leconomia catalana

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAJoan Garcia RieraRedactor del programa Suc de Coco, el concurs dide-es de Catalunya Rdio

Si la nostra feina fos fcil, no ens hi guanyarem la vida. LAntoni Bassas t molt present aquesta frase. Li he sentit a pro-nunciar a moltes conferncies que ha fet per a estudiants que sinteressen per fer de periodista. Li va quedar gravada quan li va dir Joaquim Maria Puyal a la prim-era temporada on lAntoni formava part de lequip de Futbol en Catal a Rdio Barcelona. Faltava poc per comenar un partit important, daquells que hi ha molts vips a la llotja. Noms hi havia un micrfon autnom i lAntoni va advertir al Puyal que seria molt difcil agafar gent de la llotja i dels vestidors. La rplica del mestre va ser prou eloqent. Perqu la vida sens faci senzilla hem de fer all que costa. Si ens abandonem al que s fcil, la vida sens far difcil. Aquesta s dun professor de Xtiva que es diu Csar Moreno. El Csar la va pronunciar quan va venir a concur-sar al Suc de Coco, el concurs didees de Catalunya Rdio que dirigeix i pre-senta Xavier Sol. Com a la den Puyal, en aquestes paraules hi trobem moltes qualitats: voluntat, esfor, superaci... per sobretot una: creativitat.La creativitat s una aptitud que per-met desenvolupar el potencial de cada persona. I aquesta ha estat la gran sor-presa de tota una temporada fent un concurs didees a Catalunya Rdio. Al setembre vam demanar als oients que ens fessin arribar idees. Quines? Tant s. Shi valien invents, desitjos, fan-tasies..., demanvem idees per millorar la vida. La resposta ens ha sorprs per partida doble. Primer: ens hem trobat amb tot de gent delerosa de fer saber pensades que havia tingut. I segon: han vingut amb illusi deixant de banda que al concurs guanyessin o perdessin. Volien aprofi tar el fi nestral de la rdio per proclamar una idea als quatre vents,

convenuts que all que ells havien pen-sat era un b per a la comunitat. Tenem gent creativa. I amb molta imaginaci.I aix van anar arribant idees. Una aixeta amb comptador de litres; generar energia a partir de lesfor fsic al gimns; canon-ades domstiques de doble pas per evitar embussos; carros de supermercat equipats amb lectors de preus; un circuit per no per-dre laigua de la dutxa mentre esperem que surti calenta; un carregador universal...

No vam trigar a adonar-nos que moltes idees que ens arribaven tenien un punt en com: lenginyeria. I, a lhora de buscar algun expert que les valors, anvem a trucar a una mateixa porta: la de lAssociaci i el Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya. I aix ens ha portat a fi xar-nos i a traslladar a la nostra audincia el paper fonamental que juga lenginyeria indus-

trial a la vida quotidiana. I com, sense adonar-nos-en, des que ens aixequem al mat i obrim laixeta per dutxar-nos, fi ns quan ens nanem a dormir i apaguem el llum estem en contacte amb lenginyeria industrial en moltes de les nostres neces-sitats quotidianes.Per aix vam decidir que el primer pro-grama fora de lestudi, per Nadal, fos a lAuditori Pompeu Fabra de lAssociaci i el Collegi, on vam poder sentir per part del deg, Joan Vallv, que lenginy s una idea aplicada que obt un objectiu determinat. I per Setmana Santa vam convidar el director general, Antoni Grau, a un programa especial didees de nens i nenes. I s que tots els que juguen avui al Lego sn els que abans jugaven al Mecano, que tantes vocacions denginyer va generar. Per haver contribut a divulgar lenginyeria s pel que aquest any ens han atorgat el Premi Serrat i Bonastre de comunicaci en rdio, guard que agram enorme-ment perqu ens referma en aquesta aposta radiofnica, totalment innovadora i indita, demetre un programa amb un format dentreteniment-divulgaci en horari de prime-time.De les idees dels oients nhem aprs molt. Que encara queden coses per inventar, que hi ha enginys que ja solu-cionen alguns problemes per que potser no es coneixen prou, que la gent t una capacitat dimaginaci increble... Per, sobretot, ens han demostrat molta illusi per poder expressar-se i veure que ells, amb la seva imaginaci, tamb podien ser creatius i tamb podien inno-var. Ara b, a lhora de fer-ho realitat, en molts casos us tocar a vosaltres. I aqu hi juga lesfor i tamb la creativitat i el talent de lenginyer format a partir duns estudis segurament difcils. Per s que si la vostra feina fos fcil, no us hi guan-yareu la vida.

Enginyers didees: imaginaci, creativitat i innovaci en un programa de rdio

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opini


La nova terminal T1 de laeroport de Barcelona - El Prat es va vestir de gala el passat 16 de juny. Locasi sho mereixia i s que es tractava de la inauguraci duna infrae-structura anhelada durant molts anys per la societat catalana: la posada en marxa duna nova terminal de ms de 500.000 metres quadrats per a laeroport de la capital, que permetr gaireb duplicar el nombre de vols i augmentar el trnsit de passatgers per sobre dels 50 milions a lany. Els presidents de la Generalitat i del Govern central, Jos Montilla i Jos Luis Rodrguez Zapatero, respectivament, juntament amb lalcalde de Barcelona Jordi Heureu i altres alcaldes del Baix Llobregat, ministres, consellers, repre-sentats de loposici, directius dAENA, i altres membres destacats de la societat civil com el president de la Cambra de Comer o el Cercle dEconomia, van assistir a un acte que disparava el tret de sortida de la cursa de Barcelona com a referent en el trnsit aeri internacional.La nodrida representaci poltica i empresarial i latenci dels mitjans a un esdeveniment com la inauguraci de la T1 refl ecteixen la importncia del sector aeronutic en un pas com Catalunya. Tanmateix, lampliaci de laeroport de Barcelona s noms la cara ms visi-ble duna indstria vigorosa i plena doportunitats a casa nostra. Per aquesta ra, lAssociaci i el Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya ha treballat durant els darrers mesos en lelaboraci dun monogrfi c titulat Catalunya aeronutica: indstria doportunitats i reptes, que fa pals el pes i la projecci que aquest sector econmic representa. Vam presentar el monogrfi c el darrer 30 de setembre i tamb el podeu consul-tar en un CD que acompanya la revista que us enviem a casa o b descarregar-lo del portal dels EIC.

En la classifi caci de lactivitat econmica sacostuma a designar el sector aeroespa-cial com el conjunt dactivitats que fan referncia a laeronutica i a lespai, excloent-hi el transport aeri de persones i mercaderies, que es classifi quen dins del sector del transport. El monogrfi c Cata-lunya aeronutica: indstria doportunitats i reptes, en canvi, s que inclou la diagnosi del transport aeri a Catalunya, a ms del disseny i la fabricaci daeronaus; les infraestructures de terra (aeroports i gesti del trnsit aeri); les activitats espacials, s a dir, la construcci i les aplicacions de satllits cientfi cs, de telecomunicacions i navegaci, meteorolgics i dobservaci de la terra, el transport espacial, les mis-sions tripulades, i cadascun dells amb el segment de terra associat. De vegades shi aglutina una altra branca: la defensa, tot i que no s lobjectiu principal de lestudi.El monogrfi c consta dun recull darticles de diversos professionals relacionats amb el mn de laeronutica i una diag-nosi que he tingut el plaer de preparar juntament amb els companys Josep M. Rovira, Glria Garca, Joan Martorell i Santiago Montero, tots ells membres de la Comissi de Mobilitat i Transports (Subcomissi dAeronutica) del COEIC i experts reconeguts en la matria.

Aquesta diagnosi analitza la situaci dels sectors de fabricaci aeronutica i de transport aeri, aix com el sector espacial a Catalunya dins del context mundial, i proposa recomanacions per tal que lactivitat industrial i la societat en general puguin treure ms benefi ci de les oportunitats que es detecten a mitj i llarg termini. La diagnosi t en compte les realitats i potencialitats de la nostra regi per crear activitats industrials aeroespacials. Sanalitzen les potencialitats del nou aeroport del Prat de Llobregat, la fabricaci dautombils, el turisme, latractiu de la marca Barce-lona, el transport de mercaderies i la formaci de talent en enginyeries, aix com les oportunitats en els camps de la

Catalunya ha darrencar el volJoan de Dalmau / Director del Centre de Tecnologia Aeroespacial i collegiat nm. 16.044

Lampliaci de laeroport de Barcelona s noms la cara visible duna indstria vigorosa a casa nostra. El Collegi ha treballat durant els darrers mesos en lelaboraci del monogrfic Catalunya aeronutica: indstria doportunitats i reptes, que fa pals el pes i la projecci que aquest sector econmic representa


reducci demissions en el trnsit aeri, les aplicacions civils dels vehicles aeris no tripulats, lenginyeria dels interiors dels avions, etc.Catalunya, des del primer moment, va ser capdavantera de la indstria de laviaci. El Prat va veure els prim-ers enlairaments i lnies de connexi daeronaus. Els tallers de fuselatge i motors daviaci de Barcelona, entre els quals descoll Elizalde, van tenir fama mundial. Hem de recuperar posicions aprofi tant la realitat duna potent inds-tria mecnica, electrnica i robtica existents a Catalunya.Avui, lactivitat aeroespacial en sentit ampli representa a Catalunya ms de 2.000 milions deuros de facturaci anu-

als, ms de 20.000 llocs de treball amb una alta proporci de llocs molt qualifi -cats, i un 60% dexportaci, en un sector dalta productivitat (unes set vegades superior a la mitjana dels sectors indus-trials), valor afegit elevat i amb cicles de producte molt llargs, la qual cosa asse-gura llocs de treball a llarg termini.Els benefi cis per a la societat de la inver-si en R+D per la indstria aeroespacial s molt ms elevada que la de la inds-tria manufacturera en general: cada 100 milions deuros invertits en R+D reverteixen en 70 milions deuros de PIB addicional cada any durant vint o trenta anys.Per aix s molt poc. Sha de treballar en moltes direccions a la vegada per tor-

nar a ocupar el lloc que ens correspon. Una de les fi tes s convertir laeroport del Prat en un centre de connexions intercontinentals i aprofi tar la concen-traci daeronaus per iniciar els serveis de manteniment. Aquests treballs neces-siten indstria auxiliar i incorporen coneixement al territori, cosa que pot ser el ferment per desenvolupar la indstria sectorial. Catalunya necessita un sector fort de recerca i indstria aeroespa-cials, i dinfraestructures aeroporturies potents, com a part de la seva inversi de futur per ser una economia puntera de carcter mundial. Per tot aix, us animem a consultar aquest treball que hem elaborat des del COEIC.

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opini


La vila dArgentona est situada a la part mitjana de la comarca del Maresme, a 33 quilmetres al nord-est de Barcelona. El seu terme municipal s gran, ja que t una super-fcie de 25,22 quilmetres quadrats, i va des del vessant de la serralada litoral fi ns prcticament al mar; ocupa tot el tram mitj de la riera dArgentona. Al nord limita amb Dosrius i la Roca del Valls, a llevant amb Matar, a ponent amb rrius i al migdia amb Cabrera de Mar. El casc urb est format per diversos nuclis urbans i urbanitzacions disper-sos pel terme.LAjuntament dArgentona, fruit del comproms de lAjuntament amb la modernitzaci, les noves tecnologies, la gesti efi cient i lefi cincia energtica de les installacions denllumenat pblic municipals, va defi nir lany 2006 un nou model de gesti i manteniment de lenllumenat pblic que es concret en: per una banda, la implantaci dun sistema de telegesti per a la gesti davaries i el control de consums amb connexi dels comptadors electrnics preparats per al mercat lliure; i, per una altra, lefi cincia energtica (con-trols denceses i apagades, reducci de consums, reducci de les potncies en els contractes, millora de lefi cincia energtica de les installacions canvi-ant lluminries de vapor de mercuri per vapor de sodi (Vsap), reducci del cos de les installacions, installaci de regulaci de fl uxos en capalera, i adequaci de les installacions a la nor-mativa de contaminaci lumnica).

IMPLANTACILany 2006 es va iniciar la redacci del nou contracte de manteniment de lenllumenat pblic de lAjuntament

dArgentona. En aquest nou contracte es preveien una srie dactuacions que samortitzaven a travs de lestalvi en consum denllumenat pblic i tamb a travs de la tarifa elctrica. La idea era telegestionar tot els quadres del muni-cipi, a ms de projectar els quadres dels nous sectors en fase de reurbanitzaci i urbanitzaci, dacord amb el nou model escollit per lAjuntament. Lany 2009 sha fi nalitzat la telegesti dels 47 quadres denllumenat pblic.En els quadres denllumenat pblic

existents es van realitzar les actuacions segents: per una banda, ladequaci del quadre per a la collocaci del sistema de telegesti i el canvi de compta-dor; i, per laltra, el canvi de lICP i lactualitzaci de la potncia contrac-tada segons la potncia real consumida. El cost daquesta intervenci ha estat duns 2.500 euros per quadre.Pel que fa a les noves installacions, als nous quadres denllumenat projectats en fase de redacci o dexecuci dins de projectes durbanitzaci, shi han incorporat quadres amb les prescrip-cions tcniques segents: sistema de telegesti amb SAI incorporat amb un mnim de 16 ports de comunicacions, mdem Gprs, i comptador electrnic homologat per la companyia sub-

ministradora i preparat per al lliure mercat energtic; proteccions de totes les lnies rearmables amb diferencial amb reconnexi automtica tetrapolar, caracterstiques elctriques 4-40-300 mA; regulaci de fl ux a la capalera connectat al sistema de telegesti; i CGP incorporada.A ms, pel que fa a la gesti, sobre totes les connexions de servei dels quadres sha realitzat la intervenci segent amb la companyia subminis-tradora: actualitzaci de plisses amb la companyia subministradora; i actu-alitzaci de les dades en els expedients dels serveis dIndstria de la Generali-tat de Catalunya.

LA INTERVENCI VALORADA DE MANERA ENERGTICA I ECONMICASha aconseguit un estalvi econmic de 45.312,09 euros anuals en la fac-tura de consum denergia elctrica de lenllumenat pblic i un estalvi denergia elctrica anual de 563.252,05 kWh a lany, que tradut a CO

2 sn 133.789,09 kg de CO2 no emesos a latmosfera i 28.448 metres quadrats de zona verda plantada.En la part inclosa en el contracte de manteniment i inversi, limport ini-cial per invertir era de 282.330 euros que, fi nalment, es va adjudicar per 221.149,0 fruit de la baixa. Aquesta inversi incloa: telegesti de 29 qua-dres denllumenat pblic; installaci de 5 reguladors de lux a la capalera; renovaci de 938 punts de llum del municipi que ha perms millorar la qualitat lumnica de la ciutat; des del segon any es va reduir el consum, ats que la inversi es va realitzar durant lany 2007.

Telegesti denllumenat pblic en un municipi de 2.989 punts de llum

Xavier Valls / Enginyer municipal dels Serveis Territorials de lAjuntament dArgentona

El nou sistema de gesti ha perms millorar leficincia energtica de la installaci, reduir el consum elctric, augmentar la seguretat i disminuir el temps de resposta en cas dincidncies


Lempresa adjudicatria del servei de manteniment est fi nanant 221.149,0 euros durant quatre anys dacord amb el previst en el contracte.Linstitut Catal de lEnergia subvencion 75.637,15 euros per a aquest projecte, i el cost fi nal total per a lAjuntament va ser de 145.511,85 euros.El cost fi nal anual per a lAjuntament ha estat de 36.377,96 euros durant quatre

anys, amb un estalvi anual de 45.312,09 euros. El temps damortitzaci de la inversi ha estat de tres anys, quatre mesos i quatre dies. Pel que fa a la part no inclosa en el contracte de manteniment i inversi, per acabar de telegestionar els quadres existents es va demanar en les millores de les licitacions dels nous projectes la installaci de sistemes de telegesti

en els quadres existents. Amb aquestes millores es va fi nalitzar la telegesti.Durant el perode dimplantaci del projecte shan reformat i executat 7 quadres denllumenat pblic que ja incorporaven aquesta tecnologia i que estaven inclosos en obres durbanitzaci i reforma.

SITUACI DAVUIAmb data davui, les dades de lenllumenat pblic de lAjuntament dArgentona sn: pel que fa als quadres denllumenat pblic, 47 quadres telege-stionats remotament amb un sistema GRPS per al control de consums i avaries, 25 dels quals amb sistemes de regulaci de fl ux a la capalera; 2.989 punts de llum; i potncia contractada 429 kW.Aquesta inversi ha perms: mi-llorar lefi cincia energtica de les installacions; reduir-ne el consum elc-tric; modernitzar la majoria de quadres denllumenat pblic amb les eines que permet la tecnologia vigent; augmen-tar la seguretat de les installacions; i disminuir el temps de resposta en cas dincidncies.

EL FUTUR DEL MANTENIMENTEl futur del manteniment de lenllumenat pblic va adreat a revisar peridicament el funcionament de les installacions denllumenat pblic (revisi del correcte funcionament de la regulaci de fl ux, verifi caci de lhorari dencesa i apagada de les installacions, i control del cosinus fi per tal devitar la penalitzaci per reactiva); i controlar el funcionament de les installacions procurant igualar els consums segents: consum real = consum teric = consum facturat per la companyia subministradora.

tenim opini

SETEMBRE /OCTUBRE2009

ELS NOSTRES EXPERTS

10

Xavier Jard / Mster en Enginyeria Nuclear, directiu dEmpresarios Agrupados i president del Consell de Govern del projecte CDT de la UE i collegiat nm 3.037

La poltica energtica de la Uni Europea (UE) senfronta als reptes de la seguretat de labastament, la limitaci dels gasos defecte hivernacle (GEI) i la competi-tivitat de les economies depenents de lenergia. Amb lobjectiu de combatre el canvi climtic, la UE sha compro-ms des dara fi ns a lany 2020 reduir en un 20% les emissions de GEI (en comparaci del 1990), estalviar un 20% denergia i incloure un 20% denergies renovables al mixt total denergia. Es pretn assolir a llarg termini una eco-nomia de baix carboni a Europa. Per arribar a aquests objectius, el Pla Estratgic de Tecnologia dEnergia (en angls, SET) de la UE identifi ca un conjunt de tecnologies de baix carboni competitives per ser desenvolupades i implantades a Europa, on la fi ssi nuclear s una contribuci clau.La Plataforma de Tecnologia dEnergia Nuclear Sostenible (en angls, SNETP), que estableix la UE el setem-bre del 2007, promou la investigaci, el desenvolupament i la demostraci de les tecnologies de fi ssi nuclear necessries per aconseguir els objec-tius del SET en aquest camp. Aquesta Plataforma apunta a la coordinaci dinvestigaci, desenvolupament, dem-ostraci i desplegament en el camp denergia de fi ssi nuclear,.amb els objectius segents: - Any 2020: a) Mantenir la competi-tivitat de la tecnologia de fi ssi; b) Proporcionar solucions a llarg termini per a la gesti i reducci de residus radioactius. - Any 2050: iniciar actuacions per: a) Completar el desenvolupament de la nova generaci (Gen IV) de reactors de fi ssi que incrementi la seva sos-tenibilitat; b) Ampliar les aplicacions de la fi ssi nuclear ms enll de la

producci delectricitat (per exemple, generaci dH2). El passat mes de juny, la UE va cel-ebrar a Praga el Congrs FISA 2009, on es va presentar i discutir lAgenda Estratgica de Desenvolupament de la UE que descriu els objectius bsics en curs i programats per complir amb els objectius defi nits per la SNETP.Dins daquests objectius es troben el desenvolupament de les centrals nucle-ars de la generaci segent, despectre neutrnic rpid i refrigerats per sodi, plom o gas, i la gesti i reducci dels residus radioactius per mitj de lemmagatzematge segur, el reproces-sament i la transmutaci.

LA TRANSMUTACI NUCLEARLa gesti dels residus esgotats dels reactors nuclears amb radioactivitat de llarga vida (HLW) s una de les rees prio-ritries dins de la SNETP. La min-imitzaci dels residus mitjanant cicles de combustible avanats es considera un dels objectius globals de la sostenibilitat.La soluci actual dels HLW s condi-cionar-los adequadament dins de paquets (contenidors) allats i protegits que es disposen en un Dipsit Geolgic Subterrani Profund (DGR) subjecte a exigents controls. Daltra banda, ja que dins dels residus radioactius els elements transurnids (plutoni i actnids menors) dalt nivell sn els que contenen ms calor i radio-activitat a llarg termini, la reducci daquests elements s un dels principals objectius de futur.La partici i transmutaci (P&T) s una prometedora opci per assolir aquest objectiu. La partici es du a terme mitjan-ant el reprocessament del combustible esgotat; s a dir, fent la separaci selectiva dels nclids radioactius continguts.Desprs del reprocessament del com-

bustible esgotat, aquest pot ser utilitzat mesclat amb combustible fresc i, mit-janant la inducci de noves reaccions nuclears dins de reactors nuclears despectre neutrnic rpid., produir-ne la posterior transmutaci en istops estables o de curt perode de desinte-graci a ms de produir energia La conversi duna teoria cient-fi ca (fsica) en una prctica industrial (enginyeria) requereix un esfor dinvestigaci a vegades massa llarg. El cas de la transmutaci ns (junt amb els reactors de fusi) un exemple: la teoria ja s coneguda des dels inicis del conei-xement de lestructura nuclear, per la informaci sobre el comportament dels materials, dades neutrniques i equips (bombes, canviadors, etc.) operables en aquests medis han requerit llargs anys dinvestigaci. ELS REACTORS NUCLEARS ACCIONATS PER ACCELERADORDins dels cicles avanats de combusti-ble es troben els sistemes accionats per accelerador (ADS). LADS consisteix en un accelerador de protons que els fa collidir amb un blanc despallaci i genera neutrons dalta energia que, dins dun reactor nuclear (crtic o sub-crtic), faciliten la transmutaci dels residus radioactius dalt nivell. Lany 1998, els ministres dInvestigaci de Frana, Itlia i Espanya, van establir un Grup dAssessors Ministerials sobre ls de sistemes nuclears accionats per accelerador per a la transmutaci de residus nuclears. Aquest grup va eme-tre lany 2001 un informe per a la seva implementaci en un termini de dotze anys que va ser acceptat per la comu-nitat cientfi ca europea. Linforme defi neix els requisits principals dun reactor experimental de transmutaci acceptat per tots els pasos europeus.

La poltica energtica de la Uni Europea


Dins dels programes dinvestigaci cofi nanats per la UE sest duent a terme des de lany 2002, a ms daltres programes sobre gesti de residus, el projecte de desenvolupament dun reactor ADS dinvestigaci/transmu-taci. Lestudi de viabilitat i investigaci bsica es va dur a terme dins del pro-jecte PDS/XADS (2002-2005), que continua dins del projecte Eurotrans (2005-2010), i que desenvolupa investi-gaci en les rees segents: neutrnica, termohidrulica, comportament de materials i disseny bsic. Darrerament, sha iniciat, dins del projecte Cen-tral Design Team (2009-2012), la fase denginyeria bsica del reactor amb vista a la seva construcci defi nitiva, aix com un ampli suport de la R+D necessria; entre daltres, dins de lrea de qualifi caci de materials i combus-tibles, i el disseny dacceleradors de protons dalta intensitat i fi abilitat. Com a primer pas important per a la demostraci de la seva viabilitat, sha previst per a lany 2020 la construcci de lADS a Blgica (installacions de SCK-CEN a Mol) amb una potncia de 50-100 MWth.Aquest reactor servir no noms per comprovar el comportament de lacoblament daccelerador amb un reactor nuclear, sin per avaluar el comportament dels reactors sub-

crtics, dels metalls pesants (Pb) com a refrigerants i la interacci entre mate-rials en condicions especials. Aquesta experincia ser utilitzable per als reac-tors de Generaci IV (refrigerats per metalls pesants) i per defi nir el rendi-ment real del procs de transmutaci. De la mateixa manera, a llarg termini, es podria dur a terme la construcci i operaci duna installaci europea de Transmutaci Industrial (EFIT) com a ltim pas en el seu desenvolupament i la plena comercialitzaci.

CONCLUSIONS I DESIRATUMUn dels majors reptes de lenergia nuclear s aconseguir la confi ana de la societat, fent valer que el seu problema ms gran, leliminaci dels residus radio-actius dalta, tingui una soluci viable a curt/mitj termini. La transmutaci (mitjanant reactors rpids i ADS) es perfi la com una realitat ms propera.Actualment, hi ha 436 reactors nucle-ars de potncia en operaci al mn, 53 en fase de construcci i ms de 100 en licitaci o planifi cats per als pr-xims quinze anys en ms de 30 pasos. Lenergia nuclear est considerada per totes les organitzacions internacionals (UE, OCDE, OIEA, etc.) com una de les fonts energtiques imprescindibles per a lobtenci duna energia sostenible en el futur prxim. Per aquest motiu

sestan duent a terme nous projectes internacionals. Sense un desenvolu-pament simultani del tractament dels residus radioactius, lopini pblica no acceptar fcilment la realitat tcnica i cientfi ca de lenergia nuclear. Els reac-tors rpids i lADS sn un bon cam per acostar-se a la soluci.Espanya est participant molt activa-ment en els projectes internacionals de gesti de residus radioactius; en particular lADS. Dins dels 50 centres dinvestigaci, universitats i empreses industrials europees participants en el projecte de lADS, el CIEMAT, diverses universitats espanyoles i Empresarios Agrupados (EA) han estat, i sn, actors fonamentals (serveixi dexemple el lider-atge assignat a EA en lenginyeria bsica de lADS en lactual projecte CDT).Com a desiratum, la investigaci i lenginyeria sn uns dels motors del desenvolupament social i hum dun pas. Aquell pas que perd el carro duna tecnologia est abocat a captar la dels altres. Una economia sostenible no pot prescindir de tecnologies avan-ades i menys duna tecnologia com la nuclear, considerada per la comunitat internacional com una part indissoluble del manteniment energtic sostenible mundial.Espanya gaudeix dun ampli reco-neixement dins de la investigaci i lenginyeria nuclear en lmbit inter-nacional. Hi ha propostes de projectes nacionals en lrea de gesti de residus, que desitjo que es puguin dur a terme per tal de no quedar, com en el passat ja lluny, allat de la comunitat cientfi ca internacional. La controvrsia (noms a Espanya) de si calen noves nuclears no s objecte daquest article, per hem de recordar que qualsevol tecnologia que sabandona implica un retrocs en el coneixement i la saviesa dun pas.

Feix de protons des de laccelerador

Collimador

Canal del feix

Finestra del feix

Medi de metall fos

(Pb)

Intercanviador de calor

Blanc despallaci

Intercanviador de calor

Plom liquid

Combustible

Diagrama esquemtic d'un ADS

Fissi

Ref: A European Roadmap for Developing ADS for Nuclear Waste Incineration (EU, 2001)

Reactor ADS MYRRHAPer cortesia de SCK-CEN


s intil plorar massa, ens hem de preparar per a la fase segentEn moments de crisi com els actu-als, linternacionalitzaci s un factor clau per a les empreses. Amb aque-stes paraules, Llus Bonet, president del Consell dAdministraci de Fira de Barcelona i del grup Freixenet va apun-tar una de les solucions que tenen les empreses davant la crisi. En el marc dels Esmorzars dels Enginyers i sota el ttol Empreses i Fira de Barcelona davant la crisi, Bonet va realitzar una ponncia molt propera i plena dancdotes per-sonals. El tema principal que va abordar va ser la crisi econmica com a oportu-nitat. Es intil plorar massa; ara el que sha de fer s treballar amb rigor per preparar la propera fase empresarial, va afi rmar. En aquest sentit, Bonet va parlar tant com a president dun gran

grup empresarial catal com s Freix-enet per tamb com a president duna de les fi res ms importants dEspanya.Freixenet s una de les fi rmes catalanes ms importants i amb ms projecci internacional, tot i que Bonet va afi r-mar modestament que a escala global Freixenet no deixa de ser una pime. El grup, que va nixer el 1914, t una facturaci anual superior als 500 mil-ions deuros i compta amb 18 bodegues repartides per tot el mn en les quals en total treballen 1.700 persones. Unes

xifres gens menyspreables.Tot fent una mirada al passat, el presi-dent va explicar breument la histria del grup i de la famlia propietria, de la qual forma part. Bonet va assegurar que durant tots els anys de vida de lempresa, aquesta ha viscut bastants perodes de crisis, i va treure importncia a lactual crisi econmica mundial tot i que va reconixer que possiblement lactual sigui la pitjor des de la del crac del 29. Sempre he cregut que aix de les marques s molt important; s lactiu ms valus que tenen les empreses. De fet, Bonet va explicar que el tema de la marca s el meu inters especial, gaireb una obsessi. Aqu s on lliga la meva presidncia de Freixenet amb la presidncia de la Fira de Barcelona.

La marca s lactiu ms important que t una empresa i per mi s gaireb una obsessi

TEXT: Josep Ramon Torn FOTO: Josep Loasocalidoscopi

President de Fira de Barcelona i Freixenet

Llus Bonet


Josep MateuPresident de FemCat i director general del RACC

Els catalans som els primers que hem de creure en les nostres prpies possibilitats. Hem daprofi tar les nostres diferncies, liderar nous projectes des de la societat civil i acabar amb lautocstig i el victimisme. Josep Mateu, eco-nomista, president de FemCat i director general del RACC, parlava aix de limpuls que va moure diversos empresaris i directius catalans a agrupar-se en aquesta assocaci que lluita per la Catalunya que voldrem tenir daqu a quinze anys al marge de partits poltics o ideologies.

En el marc dels Esmorzars dels Enginyers i sota el ttol Catalunya 2010: amenaces i oportunitats, Mateu va expli-car els projectes de FemCat durant els darrers anys, com per exemple la pressi per convertir el Prat en un aeroport de primera divis internacional (que va agafar forma en el clebre acte de lIESE del mar del 2007) o la creaci de la Barcelona Graduate School of Economics, una escola internacional especialitzada en estudis deconomia.Com a president daquest lobby de joves empresaris (tots estan entre els trenta i els cinquanta anys), Mateu va posar com a referent el model fi nlands per a Catalunya. Els fi n-landesos mostren amb orgull que porten un mbil Nokia pel mn. En aquest sentit, va posar lemprenedoria, la innovaci, la cohesi social i la projecci internacional del propi pas com a valors del pas nrdic a imitar pels catalans. Concretament, FemCat ha treballat en lmbit docent per fomentar lemprenedoria entre els estudiants, en la internacionalitzaci de les empreses i de la marca Catalunya, en infraestructures (sobretot lampliaci de laeroport del Prat i la creaci duna companyia de ban-dera amb seu a Barcelona), entre daltres.Hem de partir del consens, posar el focus sobre el que volem treballar en comptes darreglar el mn en quatre anys, confi ar els uns amb els altres, assumir un compro-ms a llarg termini i afavorir que el sector pblic i privat treballin plegats, va comentar Mateu. Per aix, parla de ser exigents amb els poltics, atacar la mediocritat i buscar els lders que necessita el pas. Hem de tenir clar quin model de pas volem i caminar cap a lobjectiu.

Hem dacabar amb el victimisme i lautocstig i tenir clar el model de pas que volem

TEXT: Josep Ramon Torn FOTO: Arxiu

Som patriotes perqu estimem el pas

calidoscopi

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marqusprojecte

16 SETEMBRE/OCTUBRE2009

EnginycatUn projecte a la recerca dels futurs professionals de lenginyeria

Contra la davallada denginyers

Ara fa aproximadament dos anys, alertats per la davallada en la demanda dels estudis tcnics, el Departament dInnovaci, Universitat i Empresa (DIUE) va encarregar al Comissionat per a Universitats i Recerca lelaboraci dun estudi detallat sobre aquesta qesti i sobre les conseqncies que podria comportar a mitj i llarg termini per a la societat catalana. Amb aquesta finalitat, la Generalitat de Catalunya, a iniciativa del DIUE i amb la collaboraci i la participaci daltres departaments (Educaci, Governaci, Treball, Acci Social), junt amb les universitats, amb els collegis professionals (entre ells el COEIC), i empreses i institucions pbliques i privades, va iniciar el projecte Enginycat, un programa dimpuls a la innovaci tecnolgica des de la formaci cientfica i tcnica.

17FULLS dels ENGINYERS

I s que com ens explica Llus Gasull, doctor enginyer industrial del cos denginyers industrials de la Gene-ralitat de Catalunya que treballa per al programa Enginycat, no deixa de ser curis que els nostres joves de la generaci dels 80, que han conviscut des de la ms tendra infncia amb ls intensiu de les tecnologies i que viuen la seva vida online, no se sentin atrets professionalment per aquesta realitat amb la qual conviuen tan apassionadament.

DFICIT DENGINYERSSigui com sigui, quan parlem de voca-cions tcniques a Catalunya, la xifra pot ser gaireb alarmant. A Catalunya, lany 2008 hi va haver una demanda de 6.265 alumnes per accedir a estudis dEngi-nyeria, cosa que representa un 67,6% de la que hi va haver lany 2000 (i en el cas de Telecomunicacions i Informtica va ser del 42,7%), tot i que sortosament

EL PROFESSIONAL DE LENGINYERIA

Algunes re exions a lentorn del professional de lenginyeria ens per-meten valorar-lo en diferents parmetres:* s molt pluridisciplinari i polivalent i, per tant, amb moltes possi-bilitats per adaptar-se al canvi.* Disposa duna gran diversitat de llocs de treball on pot desen-volupar la seva professi. Des de lalta direcci empresarial, a la producci, passant per la Recerca i Desenvolupament, el disseny, el mrqueting, la docncia o lAdministraci pblica.* T presncia en tots els sectors econmics, inclosos els serveis, principalment en lmbit tecnolgic (TIC, obra civil, industrial, energ-tic, aeronutic, naval, etc.).* Pot treballar en mbits dinters social, aportant valor al b com, cosa que dna especial satisfacci i motivaci:

- Benestar i progrs social- Sostenibilitat- Salut- Seguretat de les persones i els bns- Motor de recerca i innovaci

* T prestigi i s reconegut. Des dels primers anys dexercici professional (3 anys), sn els graduats universitaris que tenen ms qualitat ocupacional (millor remuneraci, major velocitat dinserci en el mercat laboral, millor ndex de contractes xos).* Gaudeix duna estructura mental slida i dunes capacitats i per l hum excellents a lhora de solucionar problemes prctics, materia-litzar idees i desenvolupar projectes.

Cal atreure ms estudiants cap als estudis tcnics, tant universitaris com de cicles formatius de grau superior. Tamb cal incrementar le cincia dels estudis denginyeria

Joan Maj, Comissionat per a Univeristats i Recerca

projecte


les primeres dades per al 2009 apunten que per primer cop en deu anys hi haur un increment de la demanda per estu-diar Enginyeria. Dades recents basades en estudis europeus xifren en 12.500 enginyers el dficit actual acumulat de professionals de lenginyeria a Catalunya respecte a la mitjana de la UE. I aix insisteix Gasull en un context on sha reconegut que incrementar el nombre de vocacions tcniques i tecnolgiques s una necessitat no noms per a Catalunya i Espanya, sin tamb per a la majoria destats de la Uni Europea i daltres com els Estats Units i el Jap.Per s que si anem ms enll, aquest dficit s de 30.000 si ens fixem en pa-sos com ara Holanda, Alemanya o els

pasos escandinaus. La projecci per al 2015 (i aix s a mitj termini, no a llarg termini) de les dades de la UE dels 25 mostra que aquell any Catalu-nya tindria, si no es prenen mesures, un dficit de prop de 25.000 professionals en enginyeria. Comparades amb les dels pasos europeus ms avanats, les xifres sincrementarien fins un dficit de 55.000 professionals de lenginyeria.Per redrear la situaci afirma lenginyer industrial Joan Maj, Comis-sionat per a Univeristats i Recerca, cal atreure ms estudiants cap als estudis tcnics, tant universitaris com de cicles formatius de grau superior. Tamb cal incrementar leficincia dels estu-dis dEnginyeria, ja que el 40% dels

En el futur, leconomia dun pas la mesurarem pel nombre denginyers que tingui (Jeffrey R. Immelt)

Lequip que est tirant endavant el projecte Enginy-cat est format per (desquerra a dreta): Llus Jofre, doctor enginyer de Telecomunicaci-ons i director del programa; Llus Gasull, doctor enginyer industrial des del CUR del DIUE; Carmen Chica, suport tcnic de la FCRI; Joan Francesc Crdoba, cap de lrea responsable dEnginycat, dins del CUR; Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI; i Marina Sainz, bec-ria del programa i estudiant dEnginye-ria Industrial


estudiants de primer abandonen. De fet, cada any comencen els estudis tc-nics uns 14.200 joves i, en canvi, noms es titulen uns 7.600.

ENGINYCAT, CAMINAR CAP A LA SOLUCIGasull ens recorda tamb les paraules recents del president i conseller delegat de General Electric, Jeffrey R. Immelt, que afi rmava que en el futur, lecono-mia dun pas la mesurarem pel nombre denginyers que tingui.En defi nitiva, en una poca en qu sovint es parla de les difi cultats que podem tenir per disposar de matries primeres, hem de ser conscients que la ms primera de totes les matries primeres s el talent. Cal atreurel, pro-moure el seu desenvolupament, crear

les condicions per tal que el potencial de les persones es pugui materialitzar i pugui contribuir al nostre desenvolu-pament social i econmic.Joan Maj no dubta a afi rmar que les conseqncies daquesta manca de vocacions tcniques poden ser molt importants, ja que disposar dun nombre sufi cient de professionals de la tecnologia i lenginyeria amb la for-maci necessria per continuar fent de Catalunya un actor important en leco-nomia productiva, s un repte de pas. A ms, cal tenir en compte que, com ha posat de manifest la Plataforma Inds-tria XXI, el 59,1% del PIB de Catalunya i el 53,7% dels llocs de treball sn generats grcies a la indstria. I tot aix s el que Enginycat vol fer entendre als joves de casa nostra. Com

explica Llus Jofre, doctor enginyer de Telecomunicacions i director del programa, Enginycat s un programa multidisciplinari dimpuls a la inno-vaci cientfi ca i tecnolgica que vol donar resposta a la voluntat dapropar els coneixements cientfi cs i tecnol-gics als nostres joves, amb iniciatives que semmarquen des dels nivells edu-catius inicials, primria i secundria, passant per leducaci superior, profes-sional i universitria, fi ns a la inserci professional.Enginycat neix per iniciativa del Departament dInnovaci, Universitat i Empresa, a travs del Comissionat per a Universitats i Recerca, i sexecuta tcnicament a travs de la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI).

E voluc i de la demanda d'es tudis en 1a prefernc iaCurs 2000-01 = 100 Font: Oficina de Preinscripci Universitria

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

Agricola i forest 100,0 76,5 57,3 61,7 58,6 51,5 37,5 37,3 43,3

Civil 100,0 95,9 90,7 109,3 95,2 97,4 102,8 103,4 101,2

Industrial 100,0 84,2 86,2 98,1 94,6 98,8 93,9 92,1 93,4

Telecom. Informt. 100,0 95,1 88,7 81,2 66,8 63,2 53,8 45,3 42,7

Total 100,0 89,6 86,0 89,0 79,8 79,6 72,7 68,0 67,6

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

580. . .587

3.877. . .3.621

9.269. . .6.265

4.297. . .1.834

515. . .223

Enginycat vol donar resposta a la voluntat dapropar els coneixements cient cs i tecnolgics als nostres joves

Llus Jofre, director del programa Enginycat

Es tracta de fer visible quina s la feina dels enginyers. Aquesta s una professi que emergeix poc en la societat i que arriba poc als joves, per s una carrera de futur

Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI

El programa Mentoring ofereix als estudiants de primers cursos suport i acompanyament a crrec dalumnes de cursos avanats

Joan Francesc Cordoba, cap de lrea del Comissionat responsable dEnginycat

projecte


Es tracta com afegeix Laura Robert, gestora del programa per part de la FCRI de fer visible quina s la feina dels enginyers. Aquesta s una professi que emergeix poc en la societat i que arriba poc als joves, per s una carrera de futur, tant per als professionals com per al pas.

A QUI SADREA ENGINYCAT?A estudiants de secundria, estu-diants duniversitat i titulats en enginyeries.Igualment, es treballa en un model daprenentatge per a estudiants de Formaci Professional en temtiques tecnolgiques basat en lalternana de formaci lectiva a les aules i prctiques a les empreses.

Tot plegat es desenvolupa segons sis lnies dactuaci i nou accions concretes:* Lnia 1: Qu fa una enginyera? Qu fa un enginyer?Acci 1: Vdeos explicatius de la professi denginyer/aAcci 2: Materials dorientaci per a joves* Lnia 2: Experimenta!Acci 3: Tallers de robtica a les escolesAcci 4: Estades dEnginy* Lnia 3: Reconeixem lesforAcci 5: Acte anual de reconeixement de joves premiats: Festa de lenginy* Lnia 4: Fem les enginyeries del futur!Acci 6: Jornades internacionals de bones prctiques docentsAcci 7: Millora dels aprenentatges dels estudiants i del disseny curricular les enginyeries.* Lnia 5: Suport a laprenentatgeAcci 8: Programa de beques per a estudiants de 1r curs denginyeries* Lnia 6: El teu futur: la innovaci!Acci 9: Entrenament dels recent titulats en habilitats de gesti

Per a ms informaci:www.enginycat.cat

No deixa de ser curis que els nostres joves, que han conviscut amb ls intensiu de les tecnologies, no se sentin atrets professionalment per aquesta realitat

Llus Gasull, enginyer industrial del cos de la Gene-ralitat de Catalunya per al programa Enginycat i collegiat 7.270

ELS PUNTS DEL PROGRAMA ENGINYCAT


TEXT: Josep Ramon Torn FOTO: Isabel Marqus

Espacio Solar, enginyers de la llum naturalQuan es parla denergia solar, tendim a imaginar horts plagats de plaques

fotovoltaiques o concentradors per generar energia solar trmica o fotovoltica.

Tanmateix, sovint soblida que la llum s un dels usos ms universals que ha fet

la Humanitat de lastre rei. Lempresa Espacio Solar s una companyia plenament

especialitzada en la llum natural: des destudis denginyeria i simulaci al disseny

i fabricaci dels productes i installacions.

tecnologia i empresa

22 SETEMBRE /OCTUBRE 2009

Aprofitar al mxim la llum natural del sol per illuminar els espais interiors dedi-ficis, tant particulars com industrials o dobra pblica. Amb aquesta idea, tres enginyers industrials van fundar Espa-cio Solar, una empresa especialitzada en aquesta font denergia renovable que s la llum del sol i que ofereix serveis de consultoria en enginyeria lumnica, disseny de sistemes daprofi-tament de la llum natural i installaci del producte estndard o a mida. Som els nics especialistes en lenginyeria de la llum solar i a ms oferim serveis inte-grals per a administracions, particulars o empreses, explica Joaqun Calsina, director comercial dEspacio Solar.

Actualment, Espacio Solar comer-cialitza tubs de llum per illuminar interiors, reflectants solars per a patis, installacions de fibra ptica, lluernes, helistats i plaques fotovoltaiques, tota una gamma de productes per a laprofi-tament de la llum solar.

Idees que veuen la llumDaquests, Espacio Solar ha desen-volupat directament i ha patentat dos productes grcies a la seva inversi en recerca i desenvolupament: el primer s una malla metllica que actua com a gelosia en els tubs de llum i que dobla el rendiment del sistema per la seva orientaci, que aconsegueix captar el

sol baix de lhivern. La segona patent de lempresa s un innovador reflectant que capta la llum solar a la part alta dels patis interiors dels edificis i la recondu-eix cap a baix.Amb tot, el producte estrella dEspacio Solar i el que representa una bona part de la facturaci de lempresa s el dels tubs de llum. El sistema consta dunes claraboies situades al sostre dun edifici i que capten la llum solar. La gelosia de malla metllica est protegida per una doble capa de vidre (tipus Climalit), que a ms serveix dallant trmic i acstic. A partir daqu, un conducte recobert duna superfcie de plata amb una capa-citat reflectant del 98% transporta


la llum cap a les zones de ledifi ci que shagin dilluminar. Al fi nal, un seguit de difusors integrats en el sostre de les estances reparteixen la llum de manera homognia. La llum blanca i clida del sol dna una sensaci ms confortable que lartifi cial i, a ms, suposa un estalvi energtic i econmic considerable per als usuaris, que poden reduir un 45% del consum elctric grcies a una font sostenible i gratuita.

una HIstrIa demprenedOrIaEls tres enginyers industrials que lideren el projecte dEspacio Solar sn Joaqun Calsina (director comercial), Javier Martn (director dOperacions) i Enri-que Frisancho (director dEnginyeria i Projectes), que van comenar a caminar junts professionalment amb el seu ante-rior projecte, Espacio Constructivo.

En una de les obres que van portar a terme, van entrar en contacte amb Ramon San Martn, professor de lET-SEIB i especialista en llum artifi cial, i amb Raf Serra, professor darquitec-tura de la UPC i especialista en llum natural. Lestudi de la llum des del punt de vista de lenginyeria industrial i la seva aplicaci en edifi cis els va obrir una nova porta i va portar els tres enginyers a plantejar-se la possibilitat de crear una segona empresa, Espacio Solar.Aix, el 2001 es va fundar la nova com-panyia, amb un pla dempresa centrat en quatre productes i que buscava fi nanament a travs de trampolins tec-nolgics com els de la UPC. Finalment, lempresa es va acabar fi nanant amb el tradicional friends, fools and family, i va comptar inicialment amb deu socis, entre els quals hi ha Calsina, Martn i

Javier martndirector dOperacionsAssociat/collegiat nm. 8.749

Joaqun calsina,Director comercial Associat/collegiat nm. 8.898

enrique Frisancho, Director dEnginyeria i ProjectesAssociat/collegiat nm. 9.122

Hem dedicat des del principi molts recursos a R+D, i seguim mantenint una activitat constant en innovaci per millorar els nostres productes (nous materials, apli-cacions, geometries) i crear-ne de nous, com lhelistat, per aplicar als conductes del solenrique Frisancho, director dEnginyeria i Projectes

C/ Violant dHongria, 7108028 Barcelonawww.espaciosolar.com


SETEMBRE /OCTUBRE 200924

Frisancho. Darrerament, la companyia Gecsa, que tamb s empresa adherida del COEIC, es va incorporar com a lonz soci del projecte per afavorir les sinergies entre lmbit industrial i el de les energies renovables.

especIalItzats en llum naturalLequip dEspacio Solar va treballar durant un any en el desenvolupament de productes juntament amb diversos departaments de la UPC, principalment de les escoles dEnginyeria Industrial i Arquitectura. Vam comenar de zero i vam madurar dos productes que shan convertit en dues patents de lempresa i en vam abandonar els altres dos. A ms, vam convertir-nos en comercialit-zadors daltres articles relacionats amb la illuminaci natural per tal despe-

cialitzar-nos en aquest camp, explica Joaqun Calsina.A banda de les dues patents que shan comentat (Deplosun Tubos de Luz i Deplosun Patios), Espacio Solar tamb distribueix i installa sistemes de fibra ptica, lluernes, helistats (miralls que segueixen lrbita solar i en reflecteixen la llum a linterior dedificis) i plaques fotovoltaiques, tot i que aquestes cada cop menys.A ms daquests productes, Espacio Solar tamb sha especialitzat en rea-litzar estudis denginyeria sobre la incidncia de la llum del sol sobre qual-sevol edifici durant el dia i al llarg de tot lany en diverses condicions atmos-friques. Els informes serviran com a base de qualsevol installaci posterior i ajudaran al client a saber les condicions lumniques del seu edifici.

La claraboia transparent situada a la coberta dei-xa passar la llum del sol assegurant perfectament lestanquitat. El seu disseny de doble cristall amb cmera de buit evita les condensacions i les prdu-es de calor. La gelosia reflectant installada sota les lluernes sorienta cap al sud per captar al mxim el sol baix dhivern, amb la qual cosa saconsegueix duplicar el rendiment del sistema. A lestiu, les l-mines permeten una entrada de llum adequada dins del tub, sense un excs de calor. Els difusors distribueixen la llum natural de manera homognia i confortable. El seu disseny acurat permet integrar-los a qualsevol espai interior i fer arribar la llum del sol a estances fosques i sense finestres.

EL PRODUCTE ESTRELLA

Donem un servei integral, claus en m, comenant per lenginyeria i fabricaci i acabant per la installaci. Ens involucrem al cent per cent amb el constructor i larquitecte per implementar les nostres solucions dilluminaci

Javier martn, director dOperacions


una aventura cOmercIalCalsina explica que vam comenar a vendre trobant els clients a porta freda perqu es tractava dun producte completament nou i desconegut pel mercat. Els principals prescriptors dEspacio Solar sn els arquitectes que, segons el director comercial de lempresa, tenen molt bona recepci dun producte dilluminaci basat en una energia completament renovable. Els clients fi nals solen ser particulars, empreses o administracions, i la tasca de convncer-los dels avantatges dapli-car aquesta nova tecnologia sol ser ms complexa.Malgrat tot, la implantaci progressiva dels productes dEspacio Solar va en bon cam ja que es tracta dun producte innovador que resulta especialment atractiu perqu es troba en la lnia de la

tendncia del mercat, que aposta per les energies renovables com una oportuni-tat de futur. A ms, en aquest camp noms trobem competncia pel que fa als tubs de llum i noms de distribu-dors i no pas dempreses que ofereixen el servei integral com nosaltres: disseny, fabricaci subcontractada gaireb cent per cent catalana, distribuci, i instal-laci claus en m, relata Calsina.De fet, un dels xits dEspacio Solar s laplicaci del know how de tres enginyers industrials al producte fi nal. Ofereixen solucions globals i coneixe-ment tcnic i, si cal, van directament a lobra per supervisar la installaci. De moment, es limiten al mercat espa-nyol i portugus, ja que el vidre amb qu fabriquen les claraboies s costs de transportar, per no es descarta anar ms enll.

Distribuci a Espanya i Portugal

Dues patents registrades: Deplosun Tubos de Luz Deplosun PatiosTamb comercialitzen helistats, plaques fotvoltaiques, lluernes, installacions de bra ptica i estudis denginyeria lumnica.

Fundada lany

200111 socisentre els quals hi ha lempresa Gecsa, amb qui creen sinergies entre lmbit industrial i el de les energies renovables

Espacio SolarEmpresa de lmbit de les energies renovables, lnica especialitzada en llum natural. Ofereix serveis integrals denginyeria, disseny i installacions dapro tament de la llum solar.

Som lnica empresa totalment especialitzada en enginyeria de la llum natural i no som simples distribudors: dissenyem, produm i installem el producte

Joaqun calsina, director comercial



Distribuci a Espanya i

Amb la crisi, la situaci sens ha desbordatDesprs dhaver dedicat la seva vida professional a dirigir i gestionar empreses del sector serveis, Antoni Sansalvad va decidir, fa uns anys, que havia arribat lhora de retornar a la societat part del que aquesta li ha aportat en els seus 70 anys de vida. Actualment, ja mig jubilat, aquest enginyer industrial presideix el Patronat de la Fundaci Banc dels Aliments de Barcelona.

Associat/collegiat nm. 1.664

TEXT: Lorena Farrs Prez FOTO: Isabel Marqus

Antoni Sansalvad

entrevista


Qesti de responsabilitat En arribar al Banc dels Aliments de Barcelona, ens trobem Antoni Sansalvad prenent, tranquillament, un caf amb els companys de la Fundaci. Ara que ja est mig jubilat, tot i que Sansalvad rondina i diu que encara t fora responsabilitats, aquest enginyer industrial disposa de ms temps que mai i ha decidit dedicar-ne una part a ajudar a les persones ms necessitades. Explica que quan li van proposar comenar a collaborar amb la Fundaci va dir que s rpidament, perqu el projecte el va entusiasmar. Daix ja fa set anys i Sansalvad no ha perdut per a res lentusiasme del primer dia; ms aviat ha anat en augment. Actualment, s el president del Patronat de la Fundaci, crrec des del qual aporta a lentitat la seva experincia i els seus coneixements en direcci i gesti dempreses, mbit a qu ha dedicat la seva carrera professional. Com a bon president, Sansalvad no es cansa mai dexplicar qu s la Fundaci i la necessria tasca social que aquesta realitza. Tampoc perd cap ocasi a lhora de buscar ms voluntaris per al Banc. Abans de marxar aprofi ta per dir-nos que necessiten una persona per al Departament de Recursos Humans. Alg shi apunta?


Ha passat de dirigir empre-ses de gran xit com reas a presidir una entitat sense nim de lucre: la Fundaci Banc dels Aliments de Barcelona. I aquest canvi?Un dia, un bon amic meu, el Manel Ravents, em va parlar de la Funda-ci. Llavors ell nera el president. Em va fer veure que al Banc dels Aliments es feia una tasca molt important i no li va costar gaire convencem perqu hi comencs a collaborar. Hi ha varis motius pels quals ho vaig fer. Un dells era la voluntat de retornar a la societat part del que he obtingut della al llarg de la meva vida, que ha estat molt. A ms, sempre havia tingut en ment collaborar amb alguna entitat sense nim de lucre i quan vaig conixer la manera de funcionar de la Fundaci em va semblar que hi podia aportar molt per la meva experincia empresarial. Daix ja fa set anys i estic tan entusi-asmat i engrescat amb el projecte com el primer dia o ns i tot ms perqu els resultats de la feina que aqu es fa sn molt propers i rpids i, per tant, molt grati cants.

Quina s la seva tasca com a presi-dent del Patronat?Sc la persona responsable de contro-lar lactivitat del banc i de fer complir

els principis fundacionals de lentitat. Per, a ms, tamb mencarrego de les relacions amb les institucions i empreses, i collaboro amb el director per fer els plans dactuaci. Faig la fun-ci que en una empresa convencional correspondria a un president una mica executiu. s a dir, no em limito noms a presidir el Patronat, sin que tamb participo en algunes de les actuacions del dia a dia del Banc.

Ja sha desvinculat del tot del mn empresarial?Sc un empresari en vies de jubila-ci. Actualment, presideixo lempresa patrimonial familiar Hotsan2000, per la meva aspiraci s deixar de fer qual-sevol tasca executiva dins daquesta. A partir dara, em vull centrar en la meva activitat en el Banc dels Aliments i tamb en les altres entitats ben ques en qu collaboro, com la Fundacin de Oncologa Infantil Enriqueta Villa-vecchia i la Fundaci Pere Tarrs, de la qual sc patr.

Qu s exactament el Banc dels Aliments?El Banc dels Aliments de Barcelona s una fundaci creada lany 1987 amb lobjectiu de recuperar aquells aliments que no sn comercialitzables

El funcionament del Banc sassembla molt al duna empresa en qu els provedors serien les empreses i els clients, les entitats benfiques

entrevista


per s consumibles per distribuir-los entre les entitats que ajuden persones necessitades de Barcelona i la seva rea metropolitana. El de Barcelona va ser el primer banc creat a tot Espanya, per en lactualitat ja nexisteixen 52. A Catalunya, nhi ha un a cada provncia.

Don provenen aquests aliments?Les empreses alimentries, per moltes raons, tenen excedents. Tant pot ser per desajustos entre loferta i la demanda com per promocions determinades que han quedat obsoletes o b per defectes en lenvs. Aquests aliments no sn comercialitzables, per s comestibles. El Banc dels Aliments el que fa s reco-llir aquests aliments, que compleixen amb tots els requisits sanitaris, i dis-tribuir-los entre les persones que els necessiten. Si no es fes aix, lempresa destruiria aquests aliments. Per altra banda, tamb rebem aliments proce-dents del Programa Europeu dAjuda

als ms Desafavorits, que s el que abans eren els fons dexcedents agraris de la Uni Europea.

Es podria dir que converteixen un residu en un b solidari...S. A ms de lluitar contra la pobresa, tamb contribum en la preservaci del medi ambient. Evitem que arribin als abocadors milers de tones daliments. Encara que siguin residus gestionables, reciclar sempre t un cost, tant eco-nmic com mediambiental. Aix que tamb estem fent un favor al conjunt de la societat. Una mica en broma diem que a nosaltres ens haurien de pagar per fer aquesta feina.

Costa que les empreses sanimin a collaborar?La reacci de la majoria de les empreses quan els plantegem collaborar amb el Banc s favorable. Rarament ens diuen que no els interessa, i les que ho fan

Ms de 60 voluntaris permanents fan possible el pont solidari entre empreses alimentries i persones necessitades que representa la Fundaci Banc dels Aliments de Barcelona

Sansalvad es lamenta que, a causa de la crisi, cada cop hi ha ms gent que passa gana. A finals del 2008, les persones beneficiries dels aliments que distribueix el Banc eren 57.600. Noms quatre mesos ms tard aquesta xifra havia ascendit a 78.000

Durant el primer quadrimestre del 2009, les aportacions daliments han augmentat considerablement, gaireb un 40%


Una nova imatge per a una nova tecnologiaAmb la renovaci de la marca Kaysun presentem tota una nova i mplia gamma de productes amb tecnologia dltima generaci, ms fiable i verstil que mai, per reforar la qualitat, el servei i la confiana que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I I E N E R G I A

amb la garantia

s perqu simplement no tenen exce-dents. El ms complicat s organitzar i estructurar aquesta ajuda i aconseguir car-nos en el dia a dia de lempresa sense ser una molstia. No sempre s fcil. Depn molt del producte, de la ubicaci, del temps que resta perqu el producte es caduqui... Sempre dic als meus companys enginyers que el funcionament del Banc sassembla molt al duna empresa en qu els pro-vedors serien les empreses i els clients, les entitats ben ques. La diferncia s que funciona al revs: els clients et venen sols mentre que els provedors els has danar a buscar.

Com es porta des del Banc lactual crisi econmica?La veritat s que amb la crisi econmica la situaci sens ha desbordat. Les xifres parlen per si soles: a nals del 2008 atenem a 57.600 persones. A nals dabril, aquest nombre havia ascendit ns a 78.000. Aix vol dir que cada cop sn ms les persones necessitades que

acudeixen a buscar aliments a les entitats ben ques amb les quals treballem. El que ms ens preocupa s que veiem que no es tracta duna situaci passatgera. Per cal dir que davant daquest pano-rama i grcies a la difusi que hem fet des del Banc dels Aliments a travs dels mitjans de comunicaci, hem tingut una molt bona reacci per part de les empre-ses, principalment les catalanes. Durant el primer quadrimestre del 2009, les aportacions daliments han augmentat considerablement, gaireb un 40% res-pecte al mateix perode de lany passat. Aix en un perode de crisi, en qu les empreses tampoc passen precisament per bons moments, diu molt daquestes companyies. Cada cop nhi ha ms que collaboren simplement per una qesti de responsabilitat social.

La Fundaci tamb deu requerir aportacions econmiques...El manteniment de ledi ci, les fur-gonetes, les factures... El Banc t unes mnimes despeses i aquestes tenen

un cost. Aqu s on intervenen les institucions com lAjuntament o la Generalitat. Tamb ens ajuden mitjan-ant donatius altres entitats com s el cas de la Caixa dEnginyers. Fins i tot fan aportacions econmiques algunes empreses de Catalunya que no sn del sector alimentari.

Com pot ajudar un particular?Hi ha tres opcions. La primera s fent-se voluntari. Laltra s aportant aliments o b diners. I, si no poden ser cap de les dues coses anteriors, difo-nent la gran tasca que realitza el Banc dels Aliments.

Lany 2007 van passar pel Banc dels Aliments 8.542 tones daliments amb un valor econmic de 20.424 milions deuros. En total, sn unes 300 les empreses donants i 500 les entitats benfi ques receptores

Fundaci Banc dels Aliments

Tel. 933 464 404

Mbil 659 753 [email protected]


Una nova imatge per a una nova tecnologiaAmb la renovaci de la marca Kaysun presentem tota una nova i mplia gamma de productes amb tecnologia dltima generaci, ms fiable i verstil que mai, per reforar la qualitat, el servei i la confiana que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I I E N E R G I A

amb la garantia

entrevista

CSR Scartt 500, un Sports Car tot terreny dissenyat i fabricat a Catalunya

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN imatgereportatge


El sector de lautomoci es troba en moments difcils, i ms el mercat dels quads, que

va comenar amb molta empenta per que la crisi ha situat prcticament en una situaci

de saturaci total. Per tot i aquestes perspectives hi ha qui, no noms no sespanta, sin

que s capa de, amb grans dosis dempenta i innovaci, reinventar el sector per fer

noves i exitoses propostes. I aquest s el cas de Carlos Sotelo i el seu CSR Scartt 500, un

autombil que podrem definir com un tot terreny a cavall entre un boogie i un quad.


CSR s una marca molt coneguda com a constructora-importadora de motocicletes, per a dia davui s la protagonista dun projecte singular, ambicios i dall ms innovador: el CSR Scartt 500. I s que lenginyer Carlos Sotelo, home dacci i sempre pensant a fer un pas ms, no podia restar amb les mans quietes vist lxit de la seva marca de motocicletes. Per aix, havia de pensar en quin segment del mn del motor podia oferir una cosa diferent.

Aix ho explica ell mateix: Des de feia temps, tenia ganes de poder fer un pas endavant en el mn del motor, per, en aquest pas, si tens en compte els costos de producci i altres, aix no s gens fcil. Per aix, havia de pensar en una cosa diferent, enginyosa, i que fs pro-ductivament viable amb una producci no massifi cada. Per aix, vist lxit dels quads, per tamb les seves mancances, vaig comenar a pensar en el sector de lautombil doci....

2005, DATA CLAUI un cop situat el segment ms adient, ja noms era qesti de posar fi l a lagulla. Es tractava de dissenyar un vehicle lleuger, un utilitari que pugui ser substitut del quad per millorar-lo en seguretat i fi abilitat.Vam comenar a desenvolupar el Scartt el 2005. Volem fer un vehicle de quatre rodes, lleuger, i amb volant, no amb manillar i, que, a ms, ens dons la possibbilitat de disfrutar de la muntanya amb dues persones de costat. I amb un grau de seguretat molt alt, ja que est

El motor de 500 cc del Scartt permet circular per vies urbanes amb soltura i la seva tracci permet sentir les sensacions de conduir un vehicle amb motor i tracci al darrere. Tamb disposa de tracci 4x4 i una marxa curta per superar obstacles sense dificultat

El Scartt munta un motor de 500 cc. que treballa en un par molt baix. Aix li permet una fcil adaptaci a eines i mecanismes caracterstics dels tractors, i servir tam-b, aix, per a treballs senzills al camp

reportatge


UN HOME DE MOTOR I COMPETICIPer als aficionats al motor, i ms concreta-ment en el mn de les motocicletes, Carlos Sotelo no s ni de bon tros un desconegut. I s que el seu nom est ntimament relaci-onat amb el mn de les dues rodes, i ms concretament amb el raid ms important: el Pars-Dakar. Sotelo va comenar la seva participaci a la cursa ms dura del mn el 1991, com a pilot oficial de Gilera. Fins ales-hores, Sotelo era un corredor poc conegut en el panorama mundial, per va sorprende per la seva bona actuaci en el seu debut.Posteriorment, el 1996 el motorista catal va aconseguir el tercer lloc a la general com a pilot oficial de KTM. El seu palmars a la cursa africana es tanca, desprs de vuit participacions, amb tres etapes guanyades, un cinqu lloc a la general del 1999 i primer en la categoria Siluetes el 1992.A ms, Sotelo ha estat, en part, responsable de lxit dun altre insigne catal al ralli ms important: Marc Coma. I s que la histria del bicam-pi catal al Pars-Dakar va comenar el 2002, quan Carlos Sotelo li va oferir a Coma la possibilitat de conduir una motocicleta ntegramet construda pel propi Sotelo. Aquell any, tot i no acabar la carrera, Coma va comenar a escriure la seva histria com a campi de rallis africans.

dissenyat perqu, en cas de bolcar, no taixafi, comenta Sotelo.Un cop desenvolupat i definit el projecte, el 2006 es va fer la primera maqueta i el primer prototip, i aleshores va comen-ar el temps de proves i assajos. Un cop vam tenir el prototip muntat, vam haver de passar-nos dies i dies acumulant qui-lmetres i corregint tot all que es veia millorable o que fallava. Aquest perode s divertit confessa Sotelo, per tamb molt dur.

EQUIP I EXPERINCIA EN EL SECTORFinalment, el curs 2007-2008 es van comenar a vendre els primers CSR Scartt 500, que avui ja sn un xit i se nhan venut unes 120 unitats (una xifra considerable per un vehicle que es cons-trueix prcticament de manera artesanal a la nau industrial de CSR a Sant Joan Desp).

Carlos Sotelo no para de treballar en la pro-gressi del seu vehicle. En el taller de Sant Joan dEsp, sempre hi ha un o altre prototipus destinat a implementar-hi millores tcniques, aerodinmiques o de disseny


Per tot plegat no hauria estat possible sense lexperincia i els contactes de Sotelo en el mn del motor, ni sense lequip de CSR.En el disseny i la producci del Scartt 500 han intervingut el dissenyador industrial Sergio de la Parra, responsa-ble de la imatge del vehicle i el disseny interior; Sergi Sans, enginyer tcnic responsable del disseny del primer pro-totip i, actualment, responsable de la unitat de competici que sest prepa-rant; i David Alba, tcnic responsable de tota la part mecnica i per qui el ms difcil a lhora de fer realitat el Scartt ha estat defi nir tot el desenvolu-pament del vehicle.Sigui com sigui, grcies a la tasca daquest grup denginyers, capitane-jats per lemprenedor Carles Sotelo, el Scartt 500, un vehicle dissenyat i construt a Catalunya, s una realitat

amb molt de futur que es pot veure en camins de tot el mn.

ENTRE UN BOOGIE I UN QUADUna manera de defi nir rpidament el Scartt 500 s pensar en un autombil que es mou entre un quad i un boogie, tant per la seva esttica com per les seves caracterstiques tcniques. Es tracta dun vehicle divertit, fcil de pujar-ne i baixar-ne, aix com fcil de conduir per la seva simplicitat ja que s totalment automtic, i pot circular per tota classe de pistes de terra, sorra, neu... I fi ns i tot superar guals de rius i superar complicades pendents.A lhora de dissenyar el Scartt shan tingut en compte tots els detalls. Algun avantatge respecte a un quad s el seu maleter posterior i un volant de disseny especial que facilita no noms la con-ducci del vehicle, sin tamb els canvis

Tenia ganes de fer un pas endavant en el mn del motor. Per aix, havia de pensar en una cosa diferent, enginyosa i que fos productivament viable

Carlos Sotelo, enginyer, fundador i director de CSR

Lequip responsable del disseny del Scartt, amb Carlos Sotelo (al davant, al centre) i (desquerra a dreta, en segon pla) Sergio de la Parra, David Alba i Sergi Sans

reportatge


de llums i de tracci (de dues a quatre rodes). El Scartt tamb t la possibilitat dequipar eines tractores al darrere per facilitar algunes feines del camp.

UN SCARTT ELCTRICAvui, Carlos Sotelo compta amb un soci internacional que probablement com-portar que la producci del Scartt ja no continu fent-se a Sant Joan Desp. Aix s necessari per tal de superar les difi cultats del moment, comenta.Per el que potser s ms important s la projecci de futur per al Scartt, i s la possi-bilitat de convertir-lo en un cotxe elctric.La idea s que el Scartt pugui ser un vehicle elctric. A poc a poc, hem acon-seguit tenir un concepte de vehicle, tot i que ara ens falta defi nir el desen-volupament elctric. Estem buscant fi nanament per aconseguir tirar enda-vant la versi elctrica del Scartt.

CSRC/ Tambor del Bruc, 6 Sant Joan Desp (Barcelona)Tel. (00 34) 902 365 335 Fax (00 34) 934 772 883www.csrmoto.com

Es tracta dun vehicle divertit, fcil de conduir per la seva simplicitat ja que s totalment automtic, i pot circular per tota classe de pistes

Carlos Sotelo al volant dun prototipus de Scartt que sest preparant, especialment dissenyat per a competici

Tots els elements tcnics i mecnics del Scartt han estat tes-tats en les condicions ms dures, per tal de garantir el millor comportament, tant en circuts urbans, carretera o off road


Els enginyers, contra lampliaci del tram soterrat de la MATEls enginyers de Girona diuen que la MAT soterrada seria molt cara i de cient

El registre electrnic permetr fer 40 trmits per Internet

BREUS

Enric Blasco apadrina el Collegi Oficial dEnginyers

El Collegi Ofi cial dEnginyers Industrials de Catalunya (COEIC) considera invia-ble el projecte dallargar el soterrament de la lnia elctrica de molt alta tensi (MAT) de Santa Llogaia fi ns a Bescan, com demana un estudi elaborat aquest estiu pel Consell dIniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), integrat per un gran nombre dajuntaments, consells comar-cals i la Diputaci de Girona.El Collegi considera que ampliar el tram soterrat de la interconnexi elc-trica amb Frana tindria un important cost econmic que, fi nalment, hauria de pagar el conjunt de la societat. En aquest sentit, els enginyers consideren que

projectes com el que defensa el CILMA sn una agressi a la justa administra-ci dels recursos i al sentit com dels ciutadans.El cost econmic que suposaria el soter-rament daquesta lnia en el tram que es tracta pot arribar a ser dentre deu i vint vegades ms car que un pressupost que valori una lnia convencional.A ms dels problemes econmics, ampliar lactual projecte de soterrament provo-caria importants problemes tcnics i de fi abilitat del subministrament elctric.

Font: Avui.cat (08-09-09) / Diari de Girona (08-09-09)

El director de lempresa IDP Enginyeria i Arquitectura, Enric Blasco, sha convertit en el padr dels nous collegiats en el Collegi Ofi cial dEnginyers Industrias de Catalunya. El sabadellenc considera un honor el seu nomenament i, durant lacte de benvinguda, va destacar lajuda rebuda per part del Collegi al llarg de la seva trajectria professional i va defensar el gran paper que juguen les institucions collegials.Lacte va tenir lloc a la seu del COEIC, on es van reunir els nous enginyers industrials, a ms dels enginyers gelegs, qumics i dorganitzaci industrial.

Font: Diari de Sabadell (05-08-09)

Des del mes de setembre, lAjuntament de Reus ha comenat a posar en fun-cionament el registre electrnic, que permetr fer els trmits municipals de manera telemtica, amb la qual cosa sestalviar temps i es treballar de manera ms cmoda.El registre electrnic, que es va apro-var en Ple Municipal, permetr fer els trmits que tenen ms demanda de forma telemtica, com sn les llicncies dactivitats, les subvencions i ajudes, les allegacions a les multes de trnsit, les llicncies docupaci de via pblica o dobres menors. La normativa obliga les administracions a crear sistemes que permetin que els ciutadans puguin fer aquests trmits per Internet abans del 31 de desembre denguany.Les primeres experincies amb el regis-tre electrnic es van fer en collaboraci amb el Collegi dAdvocats i el Collegi dEnginyers Industrials de Tarragona, que van comenar a fer trmits i a obtenir llicncies dactivitats de forma telemtica. Durant lltim trimestre del 2009 est previst que es vagi implan-tant, i que a principis dany ja funcioni plenament.Els ciutadans que vulguin utilitzar el registre electrnic hauran de disposar dun certifi cat digital.

Font: Diari de Tarragona (06-08-09)

+ BREUS

entorn

40 SETEMBRE/OCTUBRE 2009

Consorcio, desprs de la calma, la tempesta

Antdot contra els grafits

BREUS

Lltima liberalitzaci elctrica amb prou feina incideix en el canvi de clientsEls usuaris domstics pateixen la manca dinformaci i dofertes atractives

El Consorci de Compensaci dAssegu-rances ha obtingut un benefici de ms de 920 milions deuros, en bona mesura per la venda de la seva participaci a Crdito y Caucin, per tamb afavorit per una caiguda de la sinistralitat, tant en riscos extraordinaris com en Autos. El present exercici, tot i aix, ser molt diferent, amb tempestes com Klaus o lacord per reassegurar Crdito.Les indemnitzacions per catstrofes natu-rals van arribar als 270 milions; noms la tempesta Klaus suposar 455 milions.Les indemnitzacions dels sinistres de vehicles sense assegurar van ascendir

fins als 52 milions, un 31% menys que lexercici anterior.Hi ha hagut 23 atemptats terroristes, amb set morts, i 24,5 milions deuros en danys materials.En general, la sinistralitat assumida pel Consorci de Compensaci dAssegu-rances ha descendit entorn dun 5% el 2008, amb relaci al que es va registrar lany anterior. Sha passat dun import de 528,64 milions deuros satisfets el 2007, sumant la seva activitat general i agrria, a 502,1 milions lexercici 2008.

Font: Mercado previsor (01-08-09)

Shalom Taller, encarregada de la neteja del mobiliari urb de Lleida, ha adqui-rit una nova mquina per netejar grafits que permetr eliminar aquestes pinta-des de manera ms rpida i sostenible i en qualsevol superfcie sense danyar-la i sense generar residus.El Collegi dEnginyers Industrials (Lleida) va ser el primer a provar el nou sistema de neteja ecolgic. Fins ara, Shalom utilitzava productes qumics per esborrar els grafits, fet que generava residus que, a ms, podien ser corrosius. Aquesta nova tcnica, que consisteix en ls dun sistema daire comprimit, aigua i calcita, permet eliminar les pintades utilitzant noms components orgnics, cosa que no suposa cap perill per al medi ambient. El cap de la bri-gada de serveis de Shalom Taller, Isaac Casanovas, va explicar que amb la nova mquina esperen diversificar i aug-mentar la cartera de clients de Shalom, no noms a Lleida, sin tamb en altres municipis.Els primers a comprovar lefectivitat daquest nou sistema van ser els res-ponsables del COEIC, on es va fer una demostraci prctica de la nova mquina. La regidora responsable de Comer, Dolors Arderiu, i membre de la junta del Collegi, va explicar que lentitat estava molt interessada en aquest nou sistema de neteja.

Font: Segre (30-07-09)

+ BREUS

Desprs de 12 anys de reformes en el mercat de lelectricitat (Llei 54/1997 o Llei del sector elctric) i un mes desprs que formalment hagin desaparegut les anomenades tarifes integrals per a 26 milions dabonats, toca fer balan. Es pot fer rpidament. Per als 25 milions dusuaris que tenen potncies contrac-tades inferiors als 10 quilovats no ha canviat res. Ni reben ofertes competi-tives per part dempreses disposades a disputar-se clients a mossegades, ni en la seva majoria saben tan sols qu vol dir aix que hagin desaparegut les tarifes integrals per deixar pas a les tarifes dltim recurs (TUR). Parafrasejant Winston Churchill, es podria dir que mai tants van ignorar tant les reformes aprobades per tan pocs.Admetent el fet que el mercat elctric liberalitzat del mes de juliol del 2009 s prcticament idntic del mercat no libe-ralitzat de fa un o dos anys, cal esperar que la situaci canvi un cop passat les-tiu. Aix ho creu el Ministeri dIndstria. s una idea amb fonament. En un estiu

molt calors, i desprs de les pujades de la llum del gener (3,5%) i el juliol (2%), els rebuts ara mensuals de juliol i agost poden animar centenars de milers de petits comeros a explorar ofertes.Per a lusuari domstic, els estmuls seran menors. Perqu les companyies estan oferint, en el millor dels casos, des-comptes mitjans de noms el 2,5% en el rebut. Rubn Snchez, de lassociaci de consumidors Facua, considera que, tal com estan les coses, la competncia pot trigar a arribar als petits consumidors.

Font: Mercado previsor (01-08-09)


BREUS

Quan es complien tres mesos des que el tripartit va arribar a un acord sobre el pacte nacional dinfraestructures, amb el parntesi de les eleccions europees al mig, la Conselleria de Poltica Ter-ritorial i Obres Pbliques sha dedicat a distribuir el document a loposici, els sindicats, la patronal, les entitats socials, grups ecologistes i altres impli-cats en aquest vast negociat. Lobjectiu s aconseguir el mxim acord i que la majoria el signi, per el conseller Joa-quim Nadal va dir ahir que dna el pacte per tancat.El mxim responsable de Poltica Ter-ritorial, departament que capitaneja el dileg amb els diversos agents, va recordar que abans darribar a aquesta conclusi shan incorporat moltes opi-nions dels interessats. Aquest mel no es pot tornar a obrir, va sostenir gr-fi cament Nadal durant una conferncia pronunciada al Cercle dInfraestructu-res de Barcelona.El pacte nacional dinfraestructures inclou el reconeixement per part del Govern que el quart cintur s neces-sari per a la mobilitat del Valls, una afi rmaci que va costar arrencar durant anys als socis minoritaris. A ms, el

mateix document assegura que ser la Generalitat la que decideixi el traat i les dimensions de la Ronda del Valls i que, una vegada consensuat, senviar la proposta al Ministeri de Foment.Nadal, que contnuament insisteix que el pacte nacional no s noms el quart cintur, va desitjar ahir que aquesta obra no contamini tot el projecte, que consta dinfraestructures viries, transports, aigua i residus, energia, regadius o noves tecnologies. s la primera vegada que un pacte nacional inclou cinc departaments. Alg ens podria acusar dambigitat per hi ha tot el que hi ha dhaver per als prxims 20 anys, va defensar.Desprs dadvertir els partits de lopo-sici (principalment CiU, que acusa el tripartit de falta de ganes a lhora darribar a un acord) que no hi haur noves modifi cacions en el redactat, ara noms falta concretar la data per a la fi rma, que probablement ser desprs de lestiu. El subscriuran ms o menys agents, per Poltica Territorial recalca que sha dialogat molt.

Font: El Peridico de Catalunya (24-07-09)

+ BREUS

Energi i SAT Sant Mer han inaugurat avui la primera planta de biogs a partir de purins de vacum de CatalunyaLempresa Energi i SAT Sant Mer han inaugurat aquest mat la primera planta de biogs a partir de tractament de vacum de Catalunya. Situada al nucli de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, genera un mxim de 370 quilowatts elctrics, que equivalen a produir energia per abastar el municipi de Vilademuls.A la nova planta de biogs es converteixen les dejeccions dels 650 caps de vacum del SAT Sant Mer en gas met que, alhora, es transforma en energia elctrica. A ms, tamb es produeix energia trmica, restes slides que es destinen a compost i restes lquides que serviran com a adob. Desprs de tot un procs de combusti, el biogs resultant es canalitza fi ns a un motor a partir del qual es genera energia elctrica renovable, que es distribueix a la xarxa. Un dels responsables tcnics del projecte, Jaume Vicens, de lempresa Energi, ha destacat els benefi cis econmics, agrco-les i mediambientals que sobtenen amb aquest tipus de planta.Lany 2007, lempresa amb seu a Banyoles Energia Energtica Gironina (Energi) va dissenyar la planta de biogs de la SAT Sant Mer, una granja de producci de llet situada a Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls. Daquesta manera, dife-rents enginyers industrials i agrcoles es van posar a treballar per fer realitat la primera planta de biogs amb purins vaquins de Catalunya, i la primera de les comarques gironines. La nova planta de biogs de Sant Esteve de Guialbes va comenar a funcionar a principis dany, i est preparada per generar un mxim de 370 quilowatts elctrics. Font: www.radiobanyoles.cat (22-07-09)

Nadal assegura que el pacte nacional per a infraestructures est tancat

entorn

42 SETEMBRE/OCTUBRE 2009

dia a dia


9 DE JUNy

La crisi i el nou model de desenvolupament econmic a Espanya

La crisi econmica est qestionant el sistema de mercat que des de mitjans del segle passat regeix leconomia dels pasos occidentals. Els experts consideren que el context econmic actual s una oportunitat per rectifi car les seves defi cincies i millorar, i tamb un bon moment per confi ar en altres sectors perqu revifi n el mercat. El veritable termmetre de la crisi s latur, va dir Joan Maj, doctor enginyer industrial i exministre dIndstria, el qual va advertir, per, que el com-portament de la borsa o el sistema fi nancer sn tamb importants.

Comissions dAdministracions Pbliques, Medi Ambient i Energia, juntament amb la Fundaci Agrcola CatalanaLa qumica verda s una tecnologia que permet convertir el problema que representa la creixent acumulaci de material combustible en els boscos catalans en una oportunitat forestal. Amb lobjectiu de posar en marxa una iniciativa en aquesta direcci, es va organitzar la present jornada que va comptar amb la presncia dels diferents agents del sector.

11 DE JUNy

Jornada sobre novetats de la ISO 9001: 2008 i la gesti dels requisits legals

Els objectius de la jornada van ser destacar les novetats de la nova norma ISO 9001 i facilitar ladaptaci als canvis del sistema de qualitat de lempresa, aix com oferir una metodologia clara i entenedora per identifi car els requi-sits legals aplicables als productes i serveis de lempresa. Va haver-hi ms dun centenar dassistents, la

Fulls dels enginyers núm. 263 setembre/octubre 2009

Documents

Transcript of Fulls dels enginyers núm. 263 setembre/octubre 2009