INFORMACIÓ 151

SETEMBRE 2013

www.antlaformiga.org ant.laformiga@gmail.com

TALLER D´HERBES REMEIERES: CREMES, EMULSIONS, SÈRUMS ...

S´està preparant un nou taller d´herbes remeieres a càrrec de l´Astrid van Ginkel (biòloga i farmacèutica). Com els altres tallers que ja s´han realitzat, es tracta d´una sessió de quatre hores en un matí de dissabte. Com en l´anterior es tractarà sobre “Les herbes aromàtiques i medicinals. Preparats per a una

cosmètica diària. Usos i preparacions casolanes” i en el qual s’explicaran diferents propietats medicinals cosmètiques d’herbes remeieres que creixen silvestres al nostre voltant i d’altres que podem cultivar molt fàcilment. Però en aquest taller en concret els preparats casolans cosmètics que es tractaran seran: el mon de les cremes, emulsions, sèrums, amb aigua i sense aigua, olis i cremes hidratants i terapèutiques, tònic i netejador facial, exfoliant facial i corporal ... Es prepararà una crema facial regeneradora, un tònic facial i un exfoliant corporal, que cada participant podrà emportar-se a casa. Aquest taller es programarà per al dissabte, 19 d´octubre i en el proper lliurament ja es donarà més informació. Fins ara les activitats realitzades a càrrec de l´Astrid van Ginkel han estat una sortida de reconeixement de la flora remeiera (abril 2012), un taller d´herbes medicinals per fer olis i ungüents (octubre 2012) i un taller de preparats cosmètics (març 2013).

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Junt amb aquest full informatiu lliurem un altre exemplar de la Col·lecció Documents d´ant que correspon al número 136 i porta el títol “L´Àrtic, gota a gota” amb el subtítol “El problema ambiental del desgel al Pol Nord”. L´article d´Ainhoa Goñi que hem triat per confeccionar aquest document es va publicar a la revista Mètode, editada per la Universitat de València, en el número 76 corresponent a l´hivern del 2012/2013. Ainhoa Goñi és periodista i actualment treballa de directora de comunicació al CSIC. Tracta sobre les perspectives d´explotació de la zona àrtica degut al desgel que es produeix cada vegada a un ritme més ràpid i com pot afectar no només a la fauna i la natura existent a l´entorn del Pol Nord sinó també a tot el planeta. A continuació en reproduïm un extracte. Les últimes imatges preses per un satèl·lit dels Estats Units a l´agost del 2012, i interpretades per la NASA i el Centre de Dades Nacionals del Gel Americà, han confirmat les pitjors hipòtesis dels científics. El desgel de l´àrtic no interessa a tothom de la mateixa manera, ja que, sense gel, l´àrtic podria convertir-se el “nou món” per a molts països. Els països que dominen la zona nord i que volen «repartir-se el pastís» són EUA, Rússia, Canadà, Noruega i Dinamarca, els anomenats «Arctic 5». Aquests països reclamen parts d'aquella zona sota l'excusa de drets històrics o proximitat territorial, però deixen al marge alguns dels seus veïns. Tres països més tenen part del seu territori en l'Àrtic, però són fora d'aquesta lluita pel control de la zona: Finlàndia, Islàndia i Suècia, encara que part d'aquest territori es considera subàrtic. Però hi ha molts ulls que miren cap al nord. Hi ha molts ciutadans disposats a cridar que l´Àrtic és de tots, com la Lluna, Mart o qualsevol territori el futur del qual estiga unit al nostre. Encara falten alguns anys perquè l´àrtic es quedi totalment lliure de glaç a l´estiu, però a poc a poc els vaixells passen a latituds més altes.

També reproduïm un extracte de la notícia, publicada al diari El País, de l´obertura per un vaixell mercant de la nova ruta comercial entre la Xina i el port de Rotterdam.

El canvi climàtic obre una nova ruta comercial per a la Xina Pequín envia el seu primer mercant Europa a través de l'estret de Bering Els experts del país preveuen que el 15% del seu comerç exterior circuli per aquesta via el 2020 JOSE REINOSO Beijing 12 AGO 2013 El canvi climàtic es perfila com a gran aliat de les navilieres xineses. El Yong Sheng, un vaixell de 19.461 tones de l'empresa Cosco, va iniciar dijous al port de Dalian (província de Liaoning) un viatge de 33 dies que el portarà a Rotterdam (Països Baixos) després de passar l'estret de Bering i navegar al llarg de la costa nord russa, segons la premsa oficial xinesa. Es tracta del primer mercant del país asiàtic que utilitza l'anomenat pas del Nord-est de l'Àrtic-o ruta marítima del Nord-per arribar a Europa, una via que podria suposar una revolució per al comerç mundial a llarg termini. Es preveu que escurci al voltant d'un 30% la durada del viatge entre la Xina i Europa, el que representarà un fort estalvi. Analistes internacionals, en tot cas, són prudents i adverteixen que passaran anys fins que el trajecte sigui comercialment viable i una alternativa real al canal de Suez. El viatge és més curt i s'evita la potencial inestabilitat del canal de Suez La ruta s'ha fet més fàcilment navegable a causa de que l'escalfament global fon ara el gel del mar més temps, és transitable al voltant de quatre mesos a l'any-des de finals de juliol a novembre-, evita 7.000 quilòmetres i suprimeix el potencial coll d'ampolla d'inestabilitat política que suposa el canal de Suez. Segons experts xinesos, aquesta via de transport més curta a través de l'Àrtic canviarà el panorama industrial a les seves províncies costaneres i donarà un impuls a la seva indústria naviliera. El Govern xinès espera que l'ajudi a desenvolupar el nord-est del país, molt afectat pel procés de desmantellament i privatització industrial dut a terme per Pequín des que va posar en marxa el procés de reformes econòmiques fa tres dècades.

EN PERILL UN CENTRE DE RECUPERACIÓ DE FAUNA SALVATGE

Hem confeccionat un recull de premsa, el número 53 dins de la col·lecció, sobre el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. Aquest centre està en perill a causa de les retallades pressupostàries del departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Hem recollit informacions publicades els mesos de juny i juliol als diaris El Punt Avui, Diari de Girona i La Vanguardia. Sembla que finalment s´ha replantejat provisionalment el tancament d´aquest centre amb l´ajuda econòmica de la Diputació de Girona i l´IAEDEN. Sembla que la solució que proposa el departament a llarg termini és que el centre es reconverteixi en un centre de recepció i els exemplars rebuts es traslladin posteriorment a d´altres centres de recuperació. Una altra solució seria que es reconvertís en un centre extern col·laborador.

Reproduïm, a continuació, una informació extreta del web del departament sobre les funcions i la llista d´aquests centres. Centres de fauna salvatge Els centres de fauna salvatge tenen com a funcions principals i originàries rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides, tot analitzant les causes de mortalitat, i participar en programes de cria en captivitat i conservació ex situ. Aquestes i altres tasques són les que fan dels centres de recuperació de fauna una eina fonamental en la conservació de la biodiversitat: treballant tècnicament, investigant, obtenint material científic per al futur, formant, sensibilitzant i educant. El resultat de més de 25 anys de funcionament dels centres de recuperació de fauna salvatge demostra com el nombre d'exemplars ingressats i els projectes de conservació ex situ s'han anat incrementant de manera progressiva, especialment en els darrers anys. Aquest fet es deu a tres raons principals: més conscienciació de la població en el coneixement i la cura de les espècies protegides, un augment de les poblacions d'un nombre important d'espècies i un empitjorament de l'estat de conservació d'una altra part de les espècies.

Centres de fauna salvatge del Departament Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa Centre de Fauna de Vallcalent Centre de Fauna del Pont de Suert Estació Biològica de Canal Vell Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre

DETENCIÓ D´UN PIRÒMAN A CERVELLÓ El dissabte, 3 d´agost, a la tarda, la policia local de Cervelló va detenir una persona acusada d´encendre foc al bosc en aquest terme municipal veí de Torrelles de Llobregat. Posada a disposició judicial, el jutge titular del jutjat d´instrucció número 5 de Sant Feliu de Llobregat va decretar-ne la presó provisional sense fiança. Hem recollit diverses informacions publicades als diaris Ara, La Vanguardia, El Punt Avui i El Periódico i una altra de publicada al web de TV3 per confeccionar un recull de premsa sobre aquest tema. Algunes d´aquestes informacions també relacionen aquest presumpte piròman amb el foc forestal que es va iniciar en el terme municipal de Vallirana, el passat diumenge, 28 de juliol, i va afectar el puig Vicenç. Caldrà esperar a que els agents rurals, els encarregats d´esbrinar les causes dels incendis, facin públic el seu informe sobre l´inici d´aquest foc, i els posteriors iniciats a la mateixa zona, per saber-ne les causes exactes. Es diu que és possible que el primer incendi, iniciat el diumenge, 28 de juliol, a la tarda, aprop d´una zona urbanitzada de Vallirana, es podria haver produït per un llamp d´una tempesta, que va caure sobre un arbre en els dies anteriors i que, després d´estar somort durant alguns dies, hauria prosperat en trobar les condicions metereològiques favorables a la seva propagació. Mentre que els posteriors s´haurien produït per focs d´arrel que es van propagant a poc a poc per sota terra. Això si no fossin provocats com es sospitava inicialment i com deixen entreveure les informacions recollides. Sembla que, finalment, la superfície cremada en l´incendi va ser de 80 hectàrees, en la seva major part a Vallirana i molt menys en el terme municipal de Torrelles de Llobregat.

12è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les dues últimes fotografíes del concurs, corresponents al mes de juny, són les següents:

Foto nº 11: Calidris ferruginea Territ Becllarg Curlew Sandpiper Correlimos Zarapitín

Foto nº 12: Stercorarius longicaudus Paràsit cuallarg Long-tailed Skua Págalo Rabero

Després de donar les respostes a les dotze primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer, març, abril, maig i juny del 2013, la classificació era la següent:

20 PUNTS: Marc Pérez 18 PUNTS: Francesc Capdevila

Pep Domènech

17 PUNTS: Jaume Duaigües Joan Guillamon

16 PUNTS: Eva Reñé Juan Mora Vicenç Roig

15 PUNTS: Tomás Blasco 14 PUNTS: Enric Morera

Juan Antonio Calero

12 PUNTS: Neus Solà

Aquestes quatre fotografies següents són les corresponents als mesos de juliol i agost, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 d´agost. El Sergi volia facilitar la participació de la gent en temps de vacances.

SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ DE LES AUS PLANEJADORES Des de finals d´agost s´ha començat a fer el seguiment de la migració de les aus planejadores en el seu pas postnupcial. Alguns membres del grup d´ornitologia de l´ANT la segueixen des de dos punts elevats del nostre entorn. Un és des del costat de la torre de vigilància contra els incendis del Tabor. L´altre és el mirador de la Rectoria de Begues “El Mur”. Durant el mes de setembre i primers d´octubre, al Tabor, hi ha freqüentment, en Ferran Arenas, el qual acostuma a ser-hi els dissabtes al matí, la majoria de tardes dels dies feiners i alguns diumenges. El mirador de Begues és obert els caps de setmana i hi acostuma a anar en Juan Mora. Si esteu interessats en fer el seguiment, qualsevol que sigui el temps que hi dediqueu, podeu aportar les dades que obtingueu al grup d´ornitologia i/o a en Juan Mora, el qual fa el recull de totes les dades aportades. En el seu blog, en el qual hi ha les impressions personals del seu autor durant el seguiment de la migració i les observacions més remarcables fetes en el transcurs de la temporada, es poden baixar els llistats del seguiment realitzat en el nostre entorn en els anys anteriors. S´hi poden trobar les espècies detectades i el nombre d´exemplars comptats. És l´adreça següent: https://pernisapivorus.wordpress.com/. També hi podeu entrar a partir del web de l´ANT on a l´apartat de migració hi ha l´enllaç al blog.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (58 ex.) als fils de la cantonada Joan XXIII / Major. Divendres, 30 d´agost del 2013, a les 7,50 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (1 jove) observat al pati del CAP (c. Bosc de les ànimes). Divendres, 30 d´agost del 2013, a les 7,50 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (1 femella) observada a l´abeurador de casa seva, a can Güell. Dissabte, 24 d´agost del 2013, a les 12 hores. Observador: Juan Mora Picot garser petit (Dendrocopos minor) (2 ex.) observats en uns roures en la confluència del torrent de Cervelló amb la riera de Torrelles, en el terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. Diumenge, 18 d´agost del 2013, a les 19,45 hores. Observador: Vicenç Roig Oreneta vulgar (Hirundo rustica) i Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (175 ex.) als fils de la cantonada Joan XXIII / Major. Dimarts, 6 d´agost del 2013, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig

FAUNA MORTA ATROPELLADA Informa Rosa Simon que el divendres, 26 de juliol, a les 9 del matí, a la carretera, sota can Casanoves, va observar un exemplar d´Esquirol (Sciurus vulgaris) mort atropellat. Informen Tomás Blasco i Rosa Simon que el dilluns, 29 de juliol, al matí, a la variant, aprop del pont dels escolars, van observar un exemplar de Conill (Oryctolagus cuniculus) mort atropellat. Informen Francesc Capdevila i Rosa Simon que el dimecres, 7 d´agost, a la tarda, a la carretera, al giravolt del forn de la calç, van observar un exemplar d´Esquirol (Sciurus vulgaris) mort atropellat.

PUIG VICENÇ El 28 de juliol passat un incendi forestal iniciat a Vallirana va afectar l´entorn del Puig Vicenç i, especialment, el seu cim. Aquesta muntanya amb 465 metres és la segona més alta del terme municipal de Torrelles de Llobregat, després de la Penya del Moro (467 m), i hi arriben els termes de tres municipis: Vallirana, Cervelló i Torrelles de Llobregat . Agraïm a Josep Roig que ens hagi fet arribar dues fotografies antigues, de principis del segle XX, en les quals es veu el paisatge local, sempre canviant, amb aquesta muntanya al fons.

El casc urbà de Torrelles vist des d´aprop del mas Segarra amb el Puig Vicenç al fons

El raval Roig i la vall de can Reinal vistos des d´aprop de can Tarrida amb el Puig Vicenç al fons

LA CARRERADA DE TORRELLES A BEGUES Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans, es va posar en contacte amb l´ANT per buscar informació per esbrinar el traçat de la carrerada al seu pas per Torrelles de Llobregat i la connexió amb Begues. La carrerada és l´antic camí utilitzat pels ramats d´ovelles per traslladar-se de les pastures d´estiu a les d´hivern. Una de les principals rutes seguides per ramats procedents del Berguedà i del Ripollès per dirigir-se a les pastures d´hivern del Garraf i el Penedès passava per Rubí, Molins de Rei, on passaven el riu Llobregat pel pont de Carles III, Torrelles, i Begues, des d´on es dirigien cap al Garraf o cap al Penedès. Si bé aquest sistema de traslladar el bestiar ha quedat en desús, actualment s´intenta recuperar la informació sobre el traçat històric d´aquesta xarxa de camins ramaders. Després de contactar amb diverses persones coneixedores de les carrerades (Vicenç de ca l´Isidre, Joan de cal Pau Oller, Ciscu de cal Mero, Pere de cal Barberet i Miquel de cal Forneret) en Xavier Parellada ha pogut establir que els ramats pujaven de Sant Vicenç pel camí Vell (la riera) fins a can Balasc de dalt, des d´on es dirigien per la font del Vidre i la font dels Pinyons a can Bruguera, on es conectava amb la carrerada procedent de Sant Climent, i es pujava per la Roca del Barret, seguint el camí ral cap a la Rectoria de Begues. Amb el temps, quan ja hi havia la carretera, els ramats hi passaven i travessaven el poble pel carrer Major. El Centre d´Estudis Beguetans vol demanar al Departament d´Agricultura la classificació dels camins ramaders del municipi de Begues. Reproduïm a continuació una informació extreta del web dedicat als camins ramaders de la Fundació del Món Rural que impulsa la recuperació d´aquests camins. L’informe Camins ramaders i transhumància a Catalunya és un recull de recomanacions i propostes elaborat per un grup de treball impulsat per la Fundació del Món Rural amb l’objectiu de promoure la recuperació d’aquest tipus de vies. El document va ser presentat en la jornada Els camins ramaders i la transhumància a Catalunya el 7 d’octubre a Lleida. El text també recull un nou mapa ampliat, millorat i actualitzat dels camins ramaders de Catalunya, després de més de 50 anys sense actualitzar. Els camins ramaders constitueixen un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar i en el qual la FMR s'ha implicat a partir de la seva funció de posar en valor tot allò vinculat al món rural. També reproduïm un mapa de Xavier Parellada amb el traçat de la carrerada des de can Balasc de dalt a Begues, la fotografia aèria del 1956 utilitzada per trobar-lo, on es pot veure una part del traçat històric, i dos fragment de mapes amb les rutes principals pel nostre entorn.

Traçat de la carrerada entre can Balasc de dalt i la Rectoria de Begues Fragment del mapa actualitzat extret del web de la Fundació del Món Rural

Foto aèria del 1956 on es pot distingir part del traçat de la carrerada Fragment del mapa de “Camins de transhumància al Penedès i al Garraf”

PROJECTE DE PLANTA DE RESIDUS A FORALLAC El CEPA ens ha fet arribar un comunicat, que reproduïm a continuació, signat per diverses associacions, en contra del projecte d´una gran planta de tractament de residus al municipi de Forallac, al Baix Empordà.

El projecte de Macroplanta de tractament de residus dels Clots de Forallac (Baix Empordà) desafia al Parlament de Catalunya El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 20 de març, una resolució per aturar d’una manera immediata el procés d’autorització del projecte d’una planta i iniciar un procés de debat amb els agents del territori. El redactat de la resolució [veure annex] compta amb el suport d’ERC, CUP, IC, PSC, Ciutadans i PP. Convergència i Unió es va abstenir al primer punt però va aprovar el segon i tercer punt, respecte a la informació a la població i el compliment del pla territorial de gestió de d’infraestructures residus municipals de Catalunya. La presentació de nou del projecte de Macroplanta de l’empresa Servitransfer, S.L. pel mateix solars adjunts a la Planta comarcal de transferència de residus, ubicada dins del perímetre de protecció arqueològica dels Clots de Sant Julià és una provocativa vulneració de l’acord del Parlament que, d’una manera explícita, demana aturar immediatament el procés d’autorització del projecte, i exigeix “informar la població adequadament i amb transparència de totes les gestions que s’estan duent a terme”. A hores d’ara el projecte de Macroplanta, un altre cop, ha estat en període d’informació pública fins el 9 d’agost, limitat a la seva lectura en el propi ajuntament de Forallac i, segons els ecologistes, ha estat negociat amb l’alcalde de Forallac (CiU) i el Departament de Territori i Sostenibilitat- Agència de Residus de Catalunya, d’esquenes a qualsevol informació als habitants de la comarca. Part de la negociació es va fer davant d’un projecte d’incineradora que completaria l’oferta de sis plantes gestores de residus tòxics i perillosos. Tant els ecologistes com la societat civil demanen al Govern un control del compliment de la resolució, és a dir, que es convoqui de manera extraordinària a la comissió de Territori i Sostenibilitat per saber què està fent el Govern per complir la resolució aprovada i també que comuniqui, per mitjans apropiats a la població afectada i a les entitats socials i ecologistes que donen suport a la població afectada. El Pla Territorial sectorial d'infraestructures de tractament de residus municipals de Catalunya (2006-2012) no contempla aquesta instal·lació. La Macroplanta preveu tractar una part de residus municipals per convertir-los en Combustibles Derivats de Residus (CDR) i cremar-los. Això vulnera la normativa vigent de residus de Catalunya. A més, el Pla està paralitzat per la redacció d'un nou Pla General de gestió de Residus i Recursos de Catalunya (2013-2020). No a l’autorització de la Macroplanta ni aquí ni enlloc, sí a un canvi de paradigma i model de producció i gestió de residus cap al Residu Zero! Signatures: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) Gent pel Territori Ecologistes en Acció Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) IAEDEN-EdC GEPEC-EdC IPCENA-EdC La Bisbal d’Empordà, 13 d’agost 2013 Annex: Resolució del 20 de març de 2013 del Parlament de Catalunya: El Parlament de Catalunya insta el Govern a: Aturar d’una manera immediata el procés d’autorització del projecte d’una planta de tractament i valorització de residus industrials i especials que es vol situar al municipi de Forallac (Baix Empordà) al costat dels Clots de Sant Julià, un Jaciment arqueològic d’elevat interès històric, i iniciar un procés de debat amb els agents del territori. Informar la població adequadament i amb transparència de totes les gestions que s’estan duent a terme. Complir amb el Pla territorial sectorial de gestió d’infraestructures i residus municipals de Catalunya.

EL FOC DE L´EMPORDÀ, UN ANY DESPRÉS

A continuació, reproduïm l´article de Joan Budó i Ricart publicat al butlletí de Depana “L´Agró Negre” número 24 de l´agost del 2013. És una informació interessant sobre la recuperació de les àrees cremades. Dimecres, 7 d'agost del 2013 El foc de l'Empordà, un any després

El juliol del 2012, ara fa un any, una part de l'Alt Empordà era devastada per un gran incendi forestal. S'hi van perdre vides humanes, cases, masies, ramats, conreus, boscos, fauna, i un paisatge que tardarà anys en tornar a ser com era. El país es va commoure i la solidaritat amb els afectats va arribar de tot arreu. Ara li toca a la natura fer la seva feina i, poc a poc, aquest territori ja ha començat el lent procés de recuperació. Malauradament, la història es repetia. A principis dels anys setanta, a pocs metres d´on va començar aquest foc, també se n´havia iniciat un altre que va cremar centenars d´hectàrees a la banda de l’Albera. L’any 1981, en aquest mateix coll del Portús, però a l’altra banda de la frontera, un incendi traspassava la línea divisòria i cremava unes 400 ha a la banda oest del coll. Dos anys desprès, entre la duana de La Jonquera i el Portús, a peu de carretera N-II, s’originava un altre incendi que cremaria prop de mil hectàrees a l’Albera... El 1986 que en el mateix coll del Portús i als marges de l’autopista va començar el més gran foc forestal que ha patit mai l’Alt Empordà, cremant prop de 19.000 ha i afectant l’Albera i el Cap de Creus, amb pèrdues de vides humanes, econòmiques i naturals. Després, l’any 2004, a

pocs centenars de metres del lloc on s’originà l’incendi d’aquest darrer estiu, i també al marge de l’autopista, un incendi cremava un centenar d’hectàrees de l’Albera en un dia de tramuntana seca però no gaire forta. Un punt molt negre Estem parlant, doncs, d’un indret que en els darrers anys ha estat un dels punts negres dels incendis forestals del país. La combinació d’un trànsit de milions de persones en un indret de bosc d’alzina surera i alzina, seques en alguns estius, més el vent fort o molt fort de tramuntana, fa el còctel perfecte perquè una simple punta de cigarreta desencadeni un procés de devastació. “Ja hi tornem a ser!” Per això, aquestes van ser les paraules de la gent de La Jonquera quan des del poble s’observava una columna de fum que anava creixen per moments. La tramuntana bufava molt forta en cops que superava els 90 km/h i el bosc era molt sec degut al dèficit de pluges que arrossegàvem des de feia mesos. Tot i tenir uns règims pluviomètrics irregulars, a La Jonquera, Agullana i el Portús, la mitjana de precipitació és de més de 850 mm a l’any, cosa que permet minimitzar el risc d’incendis. Però això, com es pot comprovar, no és suficient en alguns estius, i més si el vent bufa de valent. El vent, l’aliat del foc En l’incendi de l’any passat, la seva força en alguns moments va ser descomunal. Empès per la tramuntana, el foc va travessar la N-II, el riu Llobregat d’Empordà i l’autopista, enfilant-se per l’Albera, en una zona de grans pendents i difícil accés. A partir d’aquí la situació es va descontrolar i, en poques hores, l’incendi avançava desbocat cap el sud i cremava el territori de 17 municipis durant un parell de dies. En les feines d’extinció hi van participar un total de 140 dotacions terrestres dels bombers i 15 mitjans aeris, confirmant-se al final les previsions més pessimistes: gairebé 11.000 ha calcinades. Els efectes sobre el paisatge i la natura La magnitud del incendi va fer que des del mateix moment i en dies posteriors la premsa informés abastament dels efectes del foc i, sobretot, dels centenars de damnificats, de les pèrdues de vides humanes i de les cases, masies, ramats de bestiar, cotxes, maquinària agrària i conreus. Posteriorment, un munt d’iniciatives solidàries van aparèixer pel territori aplegant l’escalf de la gent i la recollida de material i diners per ajudar a aquells que van perdre molt. També es va parlar de la transformació del paisatge i de com afectà la fesomia de la comarca i el turisme. Però ben poca cosa es va dir sobre la incidència del incendi en la recuperació dels boscos, brolles i la fauna associada. El foc va afectar unes 11.000 ha. de les que més de 300 eren dins l’Espai d’Interès Natural de Les Salines – Alta Garrotxa, i 500 dins dels Espais Protegits de l’Albera. També quedaven arrasades les 62 ha. De la Reserva de Fauna Salvatge dels Estanys de La Jonquera, i una bona part de l’espai natural protegit de la Garriga d’Empordà. Totes elles, zones d’un alt valor ecològic que han experimentat pèrdues naturals molt importants. La fauna i els boscos Els boscos d’alzina surera van ser els primers impactats a la zona d’inici del foc. L’alzina va patir menys, ja que la zona de distribució és a més alçada i té un sotabosc molt aclarit i més humit, fet que va contribuir a un autocontrol natural del foc.

Alguns boscos de ribera, sobretot els formats per verns i freixes, es van veure perjudicats, i amb ells petites formacions de roure martinenc. Tot això passava a la zona nord de la comarca, amb sòls sil•lícics (Agullana, La Jonquera, Cantallops, Darnius i Capmany). Fora d’aquesta zona, amb terrenys calcaris, el gran afectat va ser el bosc de pi blanc. Les dades ens donen que el 50% de l’espai cremat era bosc de sureda, un 20 % pineda de pi blanc, un 25 % brolles i bosquines (zones de transició entre els conreus i el bosc) i un 5% alzinar, roureda i bosc de ribera. Pel que fa a la fauna, caldria destacar sobretot la pèrdua de milers d’hectàrees de zona de refugi, d’alimentació, de reproducció: d’hàbitat. Tot aquest espai cremat ha restat erm des d’un punt de vista faunístic, durant cert temps. Els grans mamífers i ocells, amb una capacitat clara de fugir de les flames, es van veure molt poc afectats. Es van poder observar guineus, cabirols, llebres i senglars fugint davant el foc. Algunes espècies d’ocells de nidificació tardana van patir la pèrdua dels seus nius, així com algunes espècies de micromamífers que basen la seva estratègia en amagar-se en escletxes de roques i petits caus que patiren l’alta temperatura i el fum. Els més perjudicats Un cas apart són els rèptils i alguns amfibis, els grups de vertebrats més perjudicats. La troballa de restes cremades de serps, llangardaixos, salamandres i gripaus, són testimoni de la incidència d’aquest foc. El sargantaner gros, espècie molt associada al sotabosc de sureda, el dragó comú i la sargantana ibèrica presents als afloraments rocosos, patiren una gran davallada, fent desaparèixer ambdues espècies de la zona amb una recuperació que es presenta lenta i a llarg termini. No cal dir que la comunitat d’invertebrats terrestres va ser la més damnificada: cargols, escarabats, papallones, llagostes, libèl•lules... es va acabar la seva abundància. Més sort ha tingut la tortuga mediterrània de l’Albera, única població natural de la península Ibèrica, ja que l’incendi va afectar el límit més occidental de la seva àrea de distribució, trobant- se molts pocs exemplars calcinats, a diferència d’altres incendis en altres anys a la seva zona de distribució que van patir mortalitats de fins el 80%. Reviure Sortosament, però, la natura és sàvia i en molts indrets comença a fer el seu camí cap a la recuperació. Avui, a un any del incendi i desprès d’un hivern i una primavera molt plujoses, a la zona nord de la comarca l’alzina surera ja té brots ben visibles de més d’un metre, que surten de les seves mateixes branques cremades. L’alzina i el roure han començat a rebrotar de l’arrel, així com alguns arbusts com l’aladern, l’arboç i el bruc. Durant aquesta primavera hem vist espècies germinadores com les estepes, que han esclatat sobtadament. Degut a les pluges, també el sotabosc s’ha tapissat ràpidament de moltes espècies herbàcies que evitaran l’erosió dels vessants de les muntanyes. Aquest esclat de la vegetació, ha permès el retorn d’invertebrats com les papallones i els espiadimonis. Nombroses espècies d’ocells ja hi tornen a ser presents, així com l’escurçó pirinenc, la serp verda i el gripau comú. El senglar i el cabirol s’hi tornen a deixar veure. En aquests boscos d’alzinars i sureres, el verd reprèn la dominància i hi torna aparèixer la fauna. Tot plegat permet veure la seva recuperació amb optimisme. Netejar la ferida Ben diferent és, però, la zona sud de l’àrea cremada on els boscos eren quasi exclusivament de pi blanc. Els arbres, ja morts, continuen mostrant el seu brancatge negre esperant ser tallats i aprofitar-ne la fusta per biomassa, o que el pas del temps els faci caure. Només el substracte herbaci hi ha aparegut puntualment, tot i que en alguns sectors els garrics i els llentiscles hi rebroten amb certa força. Per contra, sense la cobertura vegetal que dona la sureda, el retorn de la fauna cap aquests boscos de pi blanc és lenta i es preveu a més llarg termini. Tot i el desastre de fa un any, si no es repeteix la desgràcia, probablement en dues dècades tornarem a tenir un paisatge natural restaurat i ple de vida. A les noves generacions d’empordanesos els hi pertocarà, llavors, l’engrescadora feina de vetllar per la seva conservació. Que tinguem sort! Joan Budó i Ricart, naturalista

Vertebrats observats en una àrea d’alzina surera a La Jonquera, un any després Amfibis Gripau comú (Bufo bufo) Salamandra (Salamandra salamandra) Rèptils Llangardaix comú (Timon lepidus) Dragó comú (Tarentola mauritanica) Sargantana comuna (Podarcis liolepis) Escurçó pirinenc (Vipera aspis)

Ocells Mallarenga carbonera (Parus major) Pinsà comú (Fringilla coelebs) Oriol (Oriolus oriolus) Gaig (Garrulus glandarius) Picot garser gros (Dendrocopos major) Pica-soques blau (Sitta europaea) Merla (Turdus merula)

Pit roig (Erithacus rubecula) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) Papamosques gris (Muscicapa striata) Raspinell comú (Certhia brachydactyla)

Mamífers Senglar (Sus scrofa) Conill (Oryctolagus cuniculus) Cabirol (Capreolus capreolus) Guineu (Vulpes vulpes) Fagina (Martes foina)

DELTA DEL LLOBREGAT

Reproduïm a continuació l´article de José Garcia i Eva Yus aparegut en el número 24 de L´Agró Negre, el butlletí de Depana, a l´agost del 2013, que hem extret del web d´aquesta entitat. Després de descartar-se el projecte d´Eurovegas, la Generalitat i els Ajuntaments continuen amenaçant el Delta del Llobregat amb més projectes insostenibles.

Foto de l'últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Dilluns, 12 d'agost del 2013

Més projectes amenacen el delta del Llobregat Eurovegas no havia sinó obert la veda de l'especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d'aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s'ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s?omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient. Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural Tercera pista de l’aeroport del Prat (Google) L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte. El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels

aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA). Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari. Què n’ha quedat, de tot allò?

Imatge aèria del pàrking

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia. A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer. Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”. Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien. Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures. O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Per José García i Eva Yus

7è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENCA

Us tornem a recordar que enguany es realitzarà el 7è Concurs de fotografia naturalista que organitza cada dos anys la nostra associació. Us animem a fer fotografies de la natura del nostre entorn per presentar-les al concurs. Teniu temps de presentar-les fins el diumenge, 3 de novembre. El dijous, 7 de novembre, coincidint amb l´acte de lliurament dels premis, Francesc Jutglar ens farà la xerrada “Què ens diuen els noms dels animals sobre la nostra història?”. D´aquesta manera es vol incrementar la consciència del valor que té la natura del nostre entorn. Una bona part del terme municipal de Torrelles de Llobregat està protegit pels seus valors naturals dins de la xarxa Natura 2000 i integrat a l´Espai d´Interès Natural de l´Ordal. A continuació publiquem les bases del concurs.

BASES

OBRES: Màxim 3 fotografies per apartat i autor/a. MIDES I PRESENTACIÓ: Format entre 15 X 20 cm. i 21 X 30 cm. muntades sobre cartolina de 40 X 50 cm., darrera de la qual es farà constar el títol de l´obra. El mateix títol o títols, si es presenta més d´una obra, haurà de figurar en un sobre tancat on hi constarà el nom i el telèfon de l´autor/a. LLIURAMENT: QUISES. Major, 47. 08629-Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. JURAT: Estarà format per persones enteses en fotografia i natura. EXPOSICIÓ: Les fotografies s´exposaran a la sala d´exposicions de la Biblioteca Pompeu Fabra.

CALENDARI

DATA D´ADMISSIÓ: Fins el diumenge, 3 de novembre del 2013. LLIURAMENT DELS PREMIS: El dijous, 7 de novembre del 2013, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. EXPOSICIÓ: Del 7 de novembre al 23 de novembre del 2013, a la Biblioteca Pompeu Fabra.

PREMIS

APARTAT FAUNA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT FLORA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT PAISATGE: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 €

NOTES

Cada persona concursant tindrà dret a un sol premi per apartat. Les obres premiades de cada apartat, després de l´exposició, seran dipositades a l´arxiu de l´ANT i podran ser publicades per la nostra entitat. Les fotografies no premiades es podran recollir a partir del 26 de novembre a QUISES. Major, 47. Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. L´organització es reserva el dret de suspendre el concurs si no es presenten un mínim de fotografies. Els premis, a judici del jurat, podran declarar-se deserts. En l´apartat de fauna no s´admeten fotografies de nius, polls i/o animals en captivitat. Totes les fotografies han de ser realitzades a l´àmbit local de Torrelles de Llobregat. El fet de participar en aquest concurs suposa l´acceptació d´aquesta normativa i de les bases.

NORMATIVA REGULADORA DE LA CAÇA A CATALUNYA

El dijous, 15 d´agost, es van sentir els primers trets dels caçadors de la temporada de caça 2013 – 2014. Va començar el que se´n diu la mitja veda. Aquest període de caça comença el 15 d´agost i s´acaba el 15 de setembre. Però a les comarques de la Catalunya central només hi ha quatre dies hàbils de caça que són el 15, 18 i 25 d´agost i l´1 de setembre. Aquesta modalitat de caça és permesa a les àrees privades de caça en els terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica. Les espècies cinegètiques són: guatlla, tórtora, tudó, colom roquer, incloses les varietats domèstiques i híbrids, garsa, estornell vulgar, gavina riallera,gavià de potes grogues i guineu. La caça de la guineu s’ha de realitzar amb la mateixa modalitat de caça que la de les aus. Posteriorment, el període de caça menor en general s´inicia el diumenge, 13 d´octubre del 2013 i s´acaba el diumenge, 2 de febrer del 2014, a tot el territori català. En els terrenys cinegètics d´aprofitament comú els dies hàbils de caça són els dijous, diumenges i festius. El període de caça especial per a la guineu comença l´1 de setembre del 2013 i finalitza el 30 de març del 2014. Per a la caça major, l´única espècie cinegètica existent en el nostre entorn és el porc senglar, el període de caça comença l´1 de setembre del 2013 i s´acaba el 23 de febrer del 2014, essent dies hàbils de caça, en les zones d´aprofitament comú, els dijous, dissabtes, diumenges i festius. La normativa aplicable a la caça és establerta per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A continuació reproduïm dos articles i un annex de la resolució regulatòria. RESOLUCIÓ AAM/531/2013, d’11 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2013-2014 en tot el territori de Catalunya. -8.12 Per garantir la conservació de les poblacions d’àliga cuabarrada, entre el 4 de febrer i el 31 de maig no es podrà exercir la caça amb la modalitat de batuda ni la caça del cabirol amb la modalitat d’acostament, en aquelles zones o àrees de nidificació que estiguin delimitades per la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat per a l‘esmentada espècie i incloses en els espais d’interès natural. Prèviament al 4 de febrer, els serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural notificaran als titulars dels terrenys cinegètics afectats les zones i les condicions específiques on no es podrà exercir la caça durant aquest període. Entre l’1 de març i el 31 de maig es notificaran els canvis que durant l’esmentat període permetin reduir o modificar aquestes limitacions durant la temporada en curs. -9 Senyalització de les batudes de caça major Durant el desenvolupament de les batudes de caça major practicades tradicionalment a Catalunya, els organitzadors de les batudes hauran de col·locar als camins i pistes forestals que accedeixin a la zona de batuda senyals visibles per avisar de la seva realització, que seran cartells de xapa metàl·lica i amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex. S’hauran de col·locar abans de l’inici de la batuda i es retiraran com a màxim 12 hores després de finalitzar-la. Per a la correcta aplicació d’aquesta mesura, s’entén per camins i pistes forestals les definicions establertes a l‘article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. -10 Recollida de cartutxos És obligatòria la recollida de terra dels cartutxos utilitzats durant la jornada de caça en qualsevol modalitat de cacera. Annex Característiques: Mides: 50x33 cm Material: xapa galvanitzada de 0,6 mm embotida i amb els cantons arrodonits. Impressió: tinta negra i tinta vermella (triangle) sobre fons blanc.

COIPÚ, NOVA ESPÈCIE INVASORA A CATALUNYA En la sortida a la Camarga organitzada pel grup d´ornitologia de l´ANT, el desembre del 2000, un dels cotxes de l´expedició va atropellar un exemplar de Coipú. Ara és notícia que aquesta expècie al·lòctona originària de sudamèrica ja ha arribat a Catalunya. Reproduïm l´article publicat al diari ARA.

El coipú, una espècie invasora originària de la Patagònia, s'estableix a l'Alt Empordà Els Agents Rurals detecten periòdicament exemplars d'aquest rosegador, que es menja els conreus i afecta l'ecosistema fluvial 26/08/2013 Un exemplar de coipú / ACN El coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia, s'ha establert a l'Alt Empordà. Aquest rosegador, semblant a una rata gran, es reprodueix amb facilitat i viu a les ribes dels rius. Pot arribar a fer 10 quilos i té dues incisives molt desenvolupades. Se'l

considera invasor perquè, tot i ser herbívor, afecta els ecosistemes fluvials i es menja els conreus amb voracitat (cereals, blat de moro o fruiters). Fins ara se n'havien vist exemplars de manera molt puntual, però aquest estiu els Agents Rurals ja els han detectat periòdicament. "Tenim la constatació definitiva que hi ha una població estable i cal fer mesures de xoc per frenar-ne l'expansió", diu el cap del cos a Girona, Ignasi de Dalmases. El visó americà, el cranc de riu, la tortuga de Florida o la cotorra. Tots aquests animals estan inclosos a la llista d'espècies invasores i tenen en comú que s'han adaptat molt bé al territori, on posen en perill la pervivència d'animals i ecosistemes autòctons. El cap dels Agents Rurals explica que, per desgràcia, la presència d'aquestes espècies ja no només és "recurrent", sinó que ha registrat "un augment espectacular". Ara, a les comarques gironines, ja hi ha un nou animal que s'ha afegit a aquest llistat: el coipú. També conegut com 'rata-llúdriga', aquest rosegador originari de la Patagònia ja ha provocat estralls arreu d'Europa, on es criava per a la indústria pelletera. Aquest mamífer viu en hàbitats aquàtics (rius i basses) i pot arribar als 10 quilos de pes. "Es tracta d'una mena de rata de dimensions descomunals", concreta el cap dels Agents Rurals a Girona. Es caracteritza, entre altres coses, per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades. El coipú és un rosegador que es reprodueix amb facilitat -de cada femella en poden néixer deu cries per any- i que menja amb voracitat. No només les plantes que troba a les ribes dels rius, sinó també els conreus (com ara els cereals, el blat de moro o els fruiters). Com explica de Dalmases, "com que fa els seus caus a nivell de l'aigua, també pot arribar a provocar el buidatge dels arrossars". A més, el coipú també afecta els ecosistemes fluvials. Per exemple, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona. D'altra banda, el cap dels Agents Rurals també explica que el coipú actua com a "reservori de certes malalties". A la seva pell s'hi poden amagar polls, paparres i altres paràsits que, després, "poden passar als animals o, fins i tot, als humans", concreta Ignasi de Dalmases. Població estable a l'Alt Empordà Es creu que el coipú ha arribat a l'Alt Empordà procedent del sud de França, a través de les conques fluvials de l'Albera. Fins ara només se n'havien vist exemplars de manera quasi anecdòtica, però a partir d'aquests darrers mesos la seva presència és gairebé constant en alguns punts de la comarca com ara Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Sense anar més lluny, la setmana passada es van capturar diverses cries al primer municipi. A més, també hi ha hagut vehicles que han atropellat coipús adults o caçadors de la zona que n'han vist exemplars durant les batudes. "Totes aquestes observacions són la constatació que els coipús ja s'han establert a l'Alt Empordà; això ens demostra que ja el tenim instal·lat i que hem de fer mesures de xoc per minimitzar-ne l'expansió", explica el cap dels Agents Rurals. Ignasi de Dalmases concreta que, per això, ja s'han fet avisos a les societats de caçadors i que, en paral·lel, els agents instal·laran paranys per capturar-los i matar-los (l'única solució que hi ha per lluitar contra espècies invasores d'aquesta mena). Responsabilitat dels propietaris d'animals exòtics El cap dels Agents Rurals a les comarques gironines també ha fet una crida a la consciència d'aquells propietaris que tinguin animals exòtics a casa. "La normativa deixa molt clar quin tipus de documentació han de tenir i quines en són les condicions de manteniment; aquest tipus d'animals es poden tenir a casa, però en un espai adient que impedeixi que s'escapin", ha subratllat Dalmases. De Dalmases ha fet aquesta reflexió després que, ara fa pocs dies, una pitó albina de més de dos metres s'escapés d'una casa de Riells i Viabrea (Selva) i fes anar de corcoll mossos, agents rurals, vigilants municipals i voluntaris. "Cada cop de manera més freqüent ens trobem amb animals exòtics que no estaven al lloc on tocava, sense documentació ni amb les condicions adequades de manteniment, com és el cas d'aquesta serp", ha explicat el cap dels Agents Rurals. Per això, Dalmases recomana a tot aquell qui vulgui tenir un animal exòtic a casa que, abans de comprar-lo o d'acceptar-lo (en cas que li ofereixin), se n'asseguri bé i tingui la normativa en ment. "I en cap cas, alliberar-lo al medi natural", ha conclòs el cap dels Agents Rurals a Girona.

SPRING ALIVE

El web spring alive és un lloc participatiu en el qual la gent pot enviar les primeres observacions estivals de cinc espècies d´aus migratòries: Oreneta vulgar, Cucut, Falciot negre, Cigonya blanca i Abellerol. Està destinat a tothom, no cal ser un observador expert, i especialment als nens. D´aquesta manera, rebent un gran nombre de cites d´observacions, es vol seguir l´evolució en l´arribada a la primavera, als diversos països d´Europa, d´aquestes espècies. La recollida de dades entre febrer i juny del 2013, en l´ultima actualització, donava la xifra de 285.659 observacions recollides en 50 estats d´Europa i Àfrica. Essent Rússia el primer en nombre d´observacions recollides. A l´Estat espanyol és Seo/BirdLife l´encarregada de la presentació d´aquest web i desvia al seu projecte on-line AVES Y CLIMA a les persones amb més coneixements d´ornitologia i a les que vulguin materials didàctics per a ús escolar.

DIA INTERNACIONAL DE LA PRESERVACIÓ DE LA CAPA D´OZÓ El dilluns, 16 de setembre, es celebrarà el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d´Ozó. L´any 1994 l´Assamblea General de les Nacions Unides va declarar aquest dia internacional per celebrar la signatura, a la ciutat de Mont-real, el 1987, del Protocol relatiu a les substàncies que exhaureixen la capa d´ozó. Reproduïm a continuació el missatge de Ban Ki-moon de l´any passat, en què es celebrava el 25è aniversari de la signatura. Missatge del Secretari General amb ocasió del Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó 16 setembre 2012

Fa un quart de segle, un dels principals problemes als quals s'enfrontava la humanitat, l'esgotament de la capa d'ozó que protegeix la vida a la Terra dels efectes nocius dels raigs solars ultraviolats, va inspirar un dels millors exemples fins la data de cooperació mundial en un tema relacionat amb el medi ambient. El Protocol de Mont-real relatiu a les substàncies que esgoten la capa d'ozó no només ha tingut èxit en l'assoliment dels seus objectius immediats, sinó que també ofereix ensenyaments

substantius i serveix d'inspiració per fer front a d´altres problemes mundials i convertir-los en oportunitats de progrés comú. La història del Protocol de Mont-real resulta pertinent en els nostres esforços per adaptar-nos al canvi climàtic i mitigar-ne els efectes, així com per fer front a altres amenaces ambientals i aplicar els resultats de la conferència de Rio +20 sobre el desenvolupament sostenible, ja que posa de relleu els beneficis derivats de la promoció d'una economia verda inclusiva i demostra que, quan es prenen mesures respecte d'un tema concret, es poden abordar també simultàniament moltes altres qüestions. Després de l'eliminació gradual del 98% dels gasos que esgoten l'ozó en productes agrícoles, industrials i de consum, la capa d'ozó ha començat a regenerar-se i s'espera que es recuperi completament en les pròximes cinc dècades. Gràcies a això, s'han evitat ja milions de casos de càncer de pell i de problemes oculars, com les cataractes, a part d'altres efectes nocius de la radiació ultraviolada per al medi ambient. El Protocol ha actuat també com a catalitzador de nombroses innovacions en els sectors de la indústria química i la manufactura d'equips, que han donat lloc a sistemes de refrigeració més eficients en el consum d'energia i més innocus per al medi ambient. Les mesures adoptades d´acord amb el Protocol han resultat també molt beneficioses per al clima. Moltes de les substàncies que s'han anat eliminant gradualment, com els clorofluorocarburs que se solien utilitzar en productes com la laca per al cabell, contribuïen de manera notable a l'efecte hivernacle. Tanmateix, encara queden problemes per superar. Els governs han de mantenir el seu compromís de completar el treball començat i evitar problemes addicionals. Per exemple, en substitució de les substàncies químiques que esgoten l'ozó, està creixent ràpidament l'ús de hidrofluorocarburs, productes innocus per a la capa d'ozó però que són poderosos gasos d'efecte hivernacle. El Protocol de Mont-real ha demostrat que l'aplicació de certs principis fonamentals, com l'adopció de polítiques basades en la ciència, la utilització d'un enfocament preventiu, el reconeixement de responsabilitats comunes però diferenciades i el tracte igualitari entre generacions, pot resultar beneficiosa per a totes les nacions. En aquest Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó, vull felicitar a tots els que van contribuir a fer del Protocol de Mont-real un exemple extraordinari de cooperació internacional i instar els governs i a tots els associats a que afrontin amb el mateix esperit els grans problemes ambientals i de desenvolupament del nostre temps. Junts podem aconseguir que el futur que volem es converteixi en realitat.

LLÚDRIGA A LA SERRA DEL MONTSANT

Reproduïm a continuació una ressenya, extreta del web de TV3, que fa referència a la tornada de la llúdriga al parc de la serra del Montsant d´on havia desaparegut.

Margalef La Serra del Montsant recupera la llúdriga 25 anys després d'extingir-se Redacció - 29/08/2013

La llúdriga comuna, Lutra lutra. (Foto: Reuters) Han detectat a Margalef, al Priorat, un exemplar de llúdriga comuna. La Direcció General del Medi Natural ha detectat un exemplar de llúdriga al riu Montsant, dins del Parc de la Serra del Montsant on s'havia extingit el 1987. El Departament d'Agricultura té un programa de seguiment d'aquests animals a bona part del territori. A la Serra del Montsant s'hi van detectar alguns animals el 2008 i el 2009, però sense que els exemplars tinguessin continuïtat. L'animal ha estat detectat gràcies al mètode del foto parany. Aquest consisteix a col·locar càmeres a un quilòmetre de distància entre elles amb aliments per atreure els animals i poder-los fotografiar. Les "trampes" s'havien instal·lat per comprovar la presència del visó americà, una espècie invasora des del 2010, a la zona. La llúdriga va desaparèixer del Montsant ara fa 25 anys, tot i que el 2008 es va detectar un exemplar riu avall, fora del Parc Natural que no va perdurar. La troballa confirma que el procés de retorn és ferm i es creu que podria establir-se a la serra altre cop. La recolonització d'un riu per part de la llúdriga, és un procés progressiu. Quan és tan persistent com ara el del Montsant, significa que ja pot ser considerat com a permanent.

Imatge captada per un fotoparany al riu Montsant a Margalef. Foto: Generalitat

ESPÈCIES AL· LÒCTONES A LA RIERA DE TORRELLES

Informa Vicenç Roig que en el tram de riera que hi ha entre el pont de les Camanyes i el pont del Saltador, hi ha una important població de Cranc vermell americà (Procambarus clarkii) que és considerada una espècie invasora. El diumenge, 18 d´agost, es va fer aquesta fotografia d´un exemplar d´aquesta espècie, en la confluència de la riera amb el torrent de Cervelló, aprop d´on hi havia hagut el forn de la calç. També informa de l´observació, el diumenge, 21 de juliol, d´un exemplar de mida gran de Tortuga de Florida (Trachemys scripta), al pèlag de la resclosa que hi ha aigües avall de la rotonda de Cesalpina. En aquesta àrea hi havia una important població de Tortuga de rierol (Trachemys scripta) espècie autòctona, que es podria veure perjudicada per aquesta competència.

PETARDS EN ZONA FORESTAL Informen Francesc Capdevila i Tomás Blasco que el dilluns, 5 d´agost, passejant per la zona cremada del Puig Vicenç, van observar, a la pujada de formigó que hi ha per arribar a la carena, l'embolcall d'una traca de petards. Al costat mateix, dins d'un forat del talús del camí, hi havia uns quants petards sense cremar.

OPINIÓ DE SERGI SALES I ASENSIO, ANELLADOR EXPERT

Després del qüestionament per Depana de l´anellament del Corriol camanegre, hem demanat l´opinió sobre aquest tema a Sergi Sales, anellador expert. La publiquem a continuació.

L’anellament de corriol camanegre Arran del ressorgiment de la polèmica sobre el marcatge especial de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a diverses zones costeres catalanes, voldria donar el meu punt vista. L’anellament científic d’ocells es basa en la premissa de tenir darrere un projecte científic. La captura i marcatge d’un ocell no pot ser únicament una eina per saciar el nostre innat instint caçador o l’afany col·leccionista de llistes i/o nombres. Alhora aquest marcatge ha de ser el màxim innocu pels ocells, assumint els riscos mínims necessaris pel projecte. Sovint en casos on es preveu que puguin sorgir problemes, es fa un assaig previ en captivitat amb espècies i condicions similars, per tal de veure la viabilitat o no del projecte. A Catalunya tenim bons exemples de la presa d’aquestes mesures, com per exemple, el cas de marcatges de sisons (Tetrax tetrax), on arreu s’ha vist que tenen greus problemes. Fent un acurat seguiment i anàlisis de riscos del seu anellament, s’ha aconseguit un protocol molt precís, havent-se reduït fins a la mínima expressió el nombre de incidències en aquest projecte. En el cas concret del corriol camanegre, tenim primer un problema d’imatge, un ocell de cames llargues amb combinacions de 3 o més anelles de colors, provoca un efecte negatiu des del punt de vista estètic. Un altre problema són les afeccions que el marcatge en potes llargues, ficades sovint en fangs/sorres puguin provocar. S’ha observat casos de ferides, infeccions i fins i tot amputacions. Però la simple observació d’un corriol amb amputacions i coixeres no pot ser sempre associat a marcatges. Aquestes aus pertanyen a un grup que sovint pateixen problemes d’altres tipus que acaben desembocant en evidents problemes de desplaçament amb les potes. Per tant, i desprès d’anys sentint molts comentaris en totes dues direccions, crec que s’haurien d’evitar radicalismes, fent anàlisis més acurats i científics. Per exemple, noto a faltar un estudi sobre el que es puguin basar els detractors d’aquest tipus de marcatge, tant simple com fer un seguiment de corriols coixos anellats i corriols coixos per altres motius i veure si el percentatge es diferent, per demostrar si l’anellament és la causa real i recorrent de lesions. No es pot prohibir un projecte que pot generar dades bàsiques per la viabilitat d’aquesta espècie sense evidències científiques. Però alhora també estaria bé saber si són necessaris aquests projectes, si no es tenen ja prou dades per analitzar o si realment ajuden a tenir informació per ajudar la protecció d’aquesta tant sensible espècie o per ajudar a gestionar un hàbitat tant amenaçat com les zones dunars. L’anellament no s’ha de convertir en una eina que presenti com a únic objectiu la justificació de subvencions i ajuts.

Sergi Sales i Asensio

SOBRE L´ANELLAMENT DEL CORRIOL CAMANEGRE Reproduïm a continuació el comunicat de Depana en el qual es qüestiona la necessitat d´anellar els exemplars d´una espècie en perill com és el Corriol camanegre.

DEPANA qüestiona l'anellament dels corriols camanegre Recentment ha ressorgit un debat al voltant de la conveniència de seguir aplicant l'anellament científic com a eina d'estudi en espècies limícoles, en concret, en el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Com a qualsevol espècie d’ocell, als corriols se’ls col•locava l’anella metàl•lica identificativa que es complementava amb la combinació de tres anelles més de colors per facilitar-ne la lectura a distància i no fer necessària així la seva recaptura. Diversos ornitòlegs i entitats catalanes van denunciar anys enrere els perjudicis de posar tantes anelles a una espècie,

arran les observacions d’animals amb dificultats per caminar, coixos o fins i tot mutilats. La polèmica ha sorgit de nou en continuar practicant-la en alguns espais costaners catalans, malgrat existir evidències científiques que demostren el perjudici envers l’espècie. Tenint en compte que aquest ocell pateix una disminució poblacional generalitzada a Europa (desapareixent a països com el Regne Unit i Noruega), i fortes regressions a molts llocs de la Península Ibèrica com el delta del Llobregat, creiem que el procediment raonable seria, per precaució, deixar d’anellar- los a casa nostra. DEPANA ha traslladat la seva preocupació a Medi Natural i a l'Institut Català d'Ornitologia.

Foto cortesia de Salva Solé.

151 AGENDA SETEMBRE 2013 CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT

Dilluns, 9 de setembre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 23 de setembre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 1 de setembre, a les 17 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 15 de setembre, a les 17 hores, al costat de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració de les aus planejadores. Diumenge, 22 de setembre, a les 17 hores, al costat de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració de les aus planejadores. Dilluns, 30 de setembre. Finalitza el termini per presentar les respostes a les dues fotografies corresponents al mes de setembre del 12è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS

Diumenge, 1 de setembre, a les 9 hores, a Cal Bofill, a Torredembarra. Mosquits i altres invertebrats. Visita guiada gratuïta a la platja natural dels Salats i Muntanyans de Creixell, Torredembarra i Roda de Berà. Parlarem de la biologia dels mosquits i de com controlar la seva excessiva proliferació amb mitjans que no perjudiquin la natura ni la salut de les persones. Observarem els invertebrats de la platja i coneixerem el seu paper en l'ecosistema. Organitza Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.

Caps de setmana i festius del 7 de setembre al 6 d’octubre, de les 10 a les 13 hores, al turó de Magarola. Observació de la migració de les aus rapinyaires. En arribar la tardor els ocells migradors deixen les terres del centre i nord d’Europa per anar a passar l’hivern a terres més càlides. Aligots, arpelles, falcons, etc, es desplacen pels cel seguint la ruta migratòria que passa per Collserola. Us convidem a gaudir d’aquest magnífic espectacle. Al mirador de la Magarola trobareu

monitors especialitzats que us ajudaran a identificar les aus de pas. Podreu reconèixer les diferents siluetes, els moviments dels ocells que es mouen cap a terres africanes, etc. Activitat oberta a tothom. L’accés fins dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics. www.parcnaturalcollserola.cat. T. 932803552.

Divendres, 13 de setembre, de les 21 a les 23 hores, al Centre d’Informació. Excursió nocturna: Quan es fa fosc al bosc. Heu fet alguna vegada una passejada per Collserola de nit? Potser esteu encuriosits per saber com és la serra quan es fa fosc? Les ombres i els sorolls ens desperten noves sensacions que ens descobreixen un món desconegut. www.parcnaturalcollserola.cat. T. 932803552. Dissabte, 14 de setembre, de les 9 a les 17 hores, a La Riba (Alt Camp). Taller de Cistelleria. La cistelleria un art tan antic com la mateixa humanitat. Vine a fer el teu cistell per collir la verdura de l'hort o per anar a buscar bolets. A càrrec d´a Anna Fernández. Una jornada pràctica per introduir-nos en el món del vímet i la confecció de cistells. Treballar amb la matèria prima i conèixer les diferents eines. Tot un món que ens obrirà un ampli ventall de tècniques i possibilitats per poder experimentar amb materials ja utilitzats des de fa segles i confeccionar una gran varietat de cistells. Organitza

Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat. Dissabte, 21 de setembre, de les 9 a les 17 hores, a La Xicòria, Montblanc. Taller pràctic d´agroecologia: El conreu dels arbres fruiters. Des del diseny de la parcel·la a les tècniques de producció. Una visió global del cultiu dels arbres fruiters des de l'agroecologia. Aprendrem a identificar malalties i desequilibris en arbres fruiters i com evitar-los. A càrrec d´Andreu Vila. Organitza Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.