Figuera eivissenca(Ficus carica)

Nahuel Pérez Catalá

Classificació taxonòmica

Regne: Plantae

Subregne: Tracheobionta

Divisió: Magnoliophyta

Classe: Magnoliopsida

Ordre: Urticales

Família: Moraceae

Tribu: Ficeae

Gènere: Ficus

Subgènere: Ficus

Especie: F.carica

Característiques generals

Originari d'Àsia sud-occidental, de port baix, més semblant al d'un arbust que al d'un arbre (entre 3-10 m), obert i amb branques penjants.

L'escorça és llisa i de color grisenc. Les fulles són caduques, de 12 a 25 cm de llarg i 10 a 18 d'ample, formades per 3 o 5 lòbuls.

El seu làtex («llet de figa») es va usar antigament per combatre càries dentals i berrugues de la pell. També es va emprar per quallar la llet.

Hàbitat i zona geogràfica

La figuera agrada de climes secs, amb estius calorosos i hiverns temperats, però amb humitat en el sòl.Es distribueix per tot Eivissa

FruitEn aquesta espècie l'organització floral és força complexa. Al principi es va

pensar que la figuera no tenia flors, però després es va fer palès que les flors estan ocultes, tancades a l'interior d'un receptacle en forma de pera que té una petita obertura apical (ostíol). Aquestes flors originaran uns petits aquenis vulgarment anomenats pepetes, envoltats d'un mesocarpi carnós i que són els veritables fruits de la figuera. Al conjunt se li dóna el nom de siconi i constitueix la figa que, aleshores, és un fals fruit.

Està cobert d'una pell fina que dóna color, verd quan el fruit no està madur i porpra/negre ja madur, al seu exterior, i amb forma arrodonida.

Estat de conservció

Avui dia no hi ha preocupació per la figuera eivissenca.

Perquè l’he triat

La vaig elegir per conèixer millor el seu “fruit”.

Bibliografiahttp://ibizaparati.blogspot.com.es

http://www.botanical-online.com