ESCRIPTORS LLATINS

HIGÍ

FAULESVOL. II

BARCELONA

FUNDACIÓ BERNAT METGE

MMXI

ESCRIPTORS

LLATINS

HIGÍ

FAULES

TEXT I

TRADUCCIÓ

FUNDACIÓBERNATMETGE

VOL. II

00 f2.qxt:DOBLE TEXT RUSTICA.qxp 18/4/11 11:43 Página 1

FUNDACIÓ BERNAT METGEESCRIPTORS LLATINS

TEXT I TRADUCCIÓ

HIGÍ

FAULES, II

BARCELONA

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb el suportde la Institució de les Lletres Catalanes

© Antònia Soler i Nicolau, 2011© d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2011

© Institut Cambó, 2011

ISBN 978-84-9859-185-9 (Volum II) RústicaISBN 978-84-9859-183-5 (Obra completa)

DIPÒSIT LEGAL: B. 5.637-2011

www.institutcambo.org

HIGÍ

FAULES

TEXT LLATÍ REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES

D’ANTÒNIA SOLER I NICOLAUPROFESSORA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

BARCELONA

FUNDACIÓ BERNAT METGE

2011

VOL. II[FAULES LXXXVII - CCLXXVII]

Aquest volum ha estat sotmès ales revisions de consuetud en lespublicacions de la F.B.M.

ABREVIATURES

CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum, Berlín 1852-.DS = DAREMBERG, Charles Victor & Edmond SAGLIO,

Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines,10 vols., París 1873-1900.

FGrHist = JACOBY, Felix, Die Fragmente der griechischen His-toriker, 15 vols., Berlín–Leiden 1923-1999.

JOUAN & van LOOY = JOUAN, François & Herman van LOOY, Euripide.Fragments, tome VIII, París 1998-.

LIMC = Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae, 8vols., Munic–Zuric 1981-1997.

MW = MERKELBACH, Reinhold & Martin L. WEST, Frag-menta hesiodea, Oxford 1967.

NFE = AUSTIN, Colin, Noua Fragmenta Euripidea, Berlín1968.

PEG = Poetae Epici Graeci, ed. A. BERNABÉ, Leipzig 1982-.PMG = Poetae Melici Graeci, ed. D. PAGE, Oxford 1962.RRC = CRAWFORD, Michael H., Roman Republican Coin-

age, Cambridge 1974.RE = Realencyklopaedie der classischen Altertumswissen-

schaft, ed. A. PAULY, C. WISSOWA & W. KROLL,Stuttgart.

TGrF = Tragicorum Graecorum Fragmenta, ed. B. SNELL,S. RADT & R. KANNICHT, Göttingen 1977-.

SIGLA

CODICES

Φ = codex Frisingensis 237, hodie codex Latinus Monacensis6437 et Erzbischöfliches Ordinariatsarchiv 800.

N = codex Palatinus Vaticanus 24.

VETERES EDITIONES ET RECENTIORES VNA CVMCOMMENTARIIS CONIECTVRISQVE VIRORVM DOCTORVM

F = Jacopus Micyllus (Moltzer siue Molsheim), Basileae 1535,id est, editio princeps.

Micyllus = adnotationes in margine a Jacopo Micyllo factae ad edi-tionem principem, Basileae 1535.

Micyllus 49 = Jacopus Micyllus, cum correctionibus, Basileae ed. an. 1549.Micyllus 70 = Jacopus Micyllus, cum correctionibus, Basileae ed. an. 1570.Commelinus = Hieronymus Commelinus, Heidelbergii ed. an. 1599 (cum

emendationibus Iudae Bonutii).Scheffer = Ioannes Scheffer, Hamburgi ed. an. 1674 (cum coniectu-

ris Jacobi Tollii).Muncker apudScheffer = Thomae Munckeri lectiones apud I. Schefferi editionem

an. 1674.Muncker = Thomas Muncker Amstelodami ed. an. 1681, cum correc-

tionibus Heinsii.Staveren = Augustinus van Staveren, Lugduni Batauorum ed. an.

1742 (cum emendationibus Thomae Wopkensii).Bunte = Bernhard Bunte, Lipsiae ed. an. 1856.Schmidt = Mauricius Schmidt, Jenae ed. an. 1872.Rose = H. J. Rose, Lugduni Batauorum ed. an. 1933.Marshall = Peter K. Marshall, Stutgardiae et Lipsiae ed. an. 1993.Boriaud = Jean-Yves Boriaud, Lutetiae Parisiorum ed. an. 1997.Marshall 2002 = Peter K. Marshall, Monachii et Lipsiae ed. cum correctio-

nibus an. 2002.

HYGINI

FABVLARVMVOLVMEN SECVNDVM

LXXXVIIAEGISTHVS

Thyesti Pelopis et Hippodamiae filio responsum fuitquem ex filia sua Pelopia procreasset, eum fratris fore ul-torem; quod cum audisset <...> puer est natus, quem Pe-lopia exposuit, quem inuentum pastores caprae subdide-runt ad nutriendum; Aegisthus est appellatus, ideo quodGraece capra αἴγα appellatur.

LXXXVIIIATREVS

Atreus Pelopis et Hippodamiae filius cupiens a Thyestefratre suo iniurias exequi, in gratiam cum eo rediit et in re-gnum suum eum reduxit, filiosque eius infantes Tantalum

3 Thyesti Commelinus : Thiesti F; Hippodamiae Commelinus :Hyppodamiae F || 5 audisset F : accepisset Barth; post audisset lac. stat.Micyllus : <paruissetque responsis> suppl. Bursian : <illicitos filiae am-plexus inuasit, ex qua> suppl. Schmidt : <filiam compressit et> suppl.Castiglione || 8 αἴγα ego : aega F : αἰξ, αἰγός Micyllus || 11 Thyeste Com-melinus : Thieste F et sic cetera || 12 exequi F : exsequi Rose || 13 Tan-talum Micyllus ed. 49 : Tantulum F

5

10

LXXXVII1EGIST1

A Tiestes, fill de Pèlops i d’Hipodamia, li fou respost enoracle que qui engendrés de la seva filla Pelopea seria el ven-jador del seu germà; quan hagué sentit això, <...> nasqué uninfant, que Pelopea abandonà, el qual, en haver-lo trobat unspastors, l’entregaren a una cabra per nodrir-lo; s’anomenàEgist, perquè en grec la cabra es diu aiga.

LXXXVIII0ATREU2

Atreu, fill de Pèlops i d’Hipodamia, desitjós de venjar els ul-tratges del seu germà Tiestes, es reconcilià amb aquest i el féuretornar al seu domini; li matà els fills, encara infants, Tàntal

1. Cf. APOL·LODOR, Ep. II 14.2. Sabem que Sòfocles va compondre un Atreu (TGrF 140-141 RADT) i

dos Tiestes: Tiestes i Tiestes a Sició (TGrF 247-269 RADT); també tenim notí-cia d’un Atreu d’Acci (frag. 162-200 WARMINGTON, vol. II, pp. 380-393). Po-dria ser que algun d’aquests textos servís de base per al relat higinià. E. Lié-nard («Atreus Hygini», Latomus 22, 1963, 56-67), en canvi, arriba a descobriren el text higinià l’argument de tres peces teatrals diferents: 1) un Atreu quetindria com a centre el banquet de Tiestes i que seguiria de prop Sèneca. L’ac-ció tindria lloc a Micenes; 2) un Tiestes a Sició, que tindria com a epicentrel’arribada d’Atreu a la cort de Tesprot i les seves noces amb Pelopea; 3) un

et Plisthenem occidit et epulis Thyesti apposuit. [2] quicum uesceretur, Atreus imperauit bracchia et ora pue-rorum afferri; ob id scelus etiam Sol currum auertit.[3] Thyestes scelere nefario cognito profugit ad regemThesprotum, ubi lacus Auernus dicitur esse; inde Sicyo-nem peruenit, ubi erat Pelopia filia Thyestis deposita; ibicasu nocte cum Mineruae sacrificaret interuenit, qui ti-mens ne sacra contaminaret in luco delituit. [4] Pelopiaautem cum choreas ducit lapsa, uestem ex cruore pecu-dis inquinauit; quae dum ad flumen exit sanguinemabluere, tunicam maculatam deponit. capite obductoThyestes e luco prosiluit < > et ea compressione gladiumde uagina ei extraxit Pelopia et rediens in templum subacropodio Mineruae abscondit. postero die rogat regemThyestes ut se in patriam Lydiam remitteret. [5] interimsterilitas Mycenis frugum ac penuria oritur ob Atrei sce-lus. ibi responsum est ut Thyestem in regnum reduce-ret. [6] qui cum ad Thesprotum regem isset, aestimansThyestem ibi morari, Pelopiam aspexit et rogat Thespro-

13 FABVLARVM LXXXVIII

5

10

15

1 ante epulis <patri> add. Muncker apud Scheffer || 7 sacrificaret F :sacrificarent Rose || 9 ducit F : duceret Rose || 10 post exit <ut> add.Schmidt || 11 abluere F : ablueret Schmidt || 12 lac. stat. Micyllus : <eamcompressit> supl. Muncker || 15 Lydiam Micyllus ed. 70 : Lidiam F ||18 aestimans F : existimans Schmidt || 19 aspexit F : adspexit Rose

FAULES LXXXVIII 13

i Plístenes, i els serví a Tiestes en un banquet. [2] Quan se’lsestava menjant, Atreu manà portar els braços i els caps delsnens; per causa d’aquest crim fins i tot el Sol girà el seu car-ro.3 [3] Tiestes, després de conèixer l’execrable crim, fugí capa la cort del rei Tesprot, allà on es diu que hi ha el llac Avern.4D’allà arribà fins a Sició, on havia estat encomanada Pelopea,filla de Tiestes. Hi arribà per casualitat una nit quan sacrifica-va5 a Minerva; ell, tement no profanar els sacrificis, s’amagàen el bosc sagrat. [4] Justament Pelopea caigué quan dirigiales dansaires i s’embrutà el vestit de sang de la víctima; men-tre aquesta surt al riu a rentar la sang, es treu la túnica taca-da. Tiestes, amb el cap tapat, sortí del bosc sagrat < > i, du-rant aquesta violació, Pelopea li tragué l’espasa de la beina i,en tornar al temple, l’amagà sota l’acropodi6 de Minerva.L’endemà, Tiestes prega al rei que el faci retornar a la seva pà-tria, Lídia. [5] Entretant, a Micenes s’origina infecunditat decollites i pobresa per causa del crim d’Atreu. Allà un oraclel’advertí que fes retornar Tiestes cap al regne. [6] QuanAtreu7 hagué anat a la cort del rei Tesprot, pensant-se queTiestes vivia allà, veié Pelopea i demana a Tesprot que la hi

Thyestes alter que contindria la venjança de Tiestes, el suïcidi de Pelopea il’expiació d’Atreu. La juxtaposició de les tres peces seria la causa de l’aparentdesordre de la nostra faula. Arribant encara més lluny, Liénard conclou quepodria ésser que fos una trilogia de Sòfocles la que hagués servit de base aHigí. A banda d’això, cf. APOL·LODOR, Ep. II 13-14; SÈNECA, Thyest. 784-788;LACTANCI PLÀCID, Comm. ad Stat. Theb. IV 306; MITÒGRAF VATICÀ I 22.3. Cf. EURÍPIDES, El. 726-732; PLATÓ, Pol. 269a; ESTRABÓ I 15, 23.4. Rose identificà el llac amb la llacuna Aquerúsia de Pausànias (I 17, 5)

i Estrabó (VII 7, 5), però més tard (H. J. ROSE, «Second thoughts on Hygi-nus», Mnemosyne, n. s. 11, 1958, 42-48) afegí encara la referència de Proper-ci (I 2, 3), per al qual l’Avern és el llac del regne de Tesprot.5. Canvi sobtat de subjecte: qui sacrificava no és Tiestes, sinó Pelopea.

En un intent d’evitar la dificultat que suposa el canvi, Rose proposa llegir sa-crificarent, però si continuem llegint i comprovem que és Pelopea qui diri-geix la resta és lògic que sigui ella qui fa el sacrifici i que els altres siguin no-més ajudants.6. El mot és un hàpax en llatí.7. En el text hi ha un canvi brusc de subjecte i per això hem optat per

expressar-lo.

tum ut sibi Pelopiam in coniugium daret, quod putareteam Thesproti esse filiam. Thesprotus, ne qua suspicioesset, dat ei Pelopiam, quae iam conceptum ex patreThyeste habebat Aegisthum. [7] quae cum ad Atreumuenisset, parit Aegisthum, quem exposuit; at pastores ca-prae supposuerunt, quem Atreus iussit perquiri et prosuo educari. [8] interim Atreus mittit Agamemnonemet Menelaum filios ad quaerendum Thyesten, qui Del-phos petierunt sciscitatum. casu Thyestes eo uenerat adsortes tollendas de ultione fratris; comprehensus ab eisad Atreum perducitur, quem Atreus in custodiam coniciiussit, Aegisthumque uocat, aestimans suum filium esse,et mittit eum ad Thyesten interficiendum. [9] Thyestescum uidisset Aegisthum et gladium quem Aegisthus ge-rebat, et cognouisset quem in compressione perdiderat,interrogat Aegisthum unde illum haberet. ille responditmatrem sibi Pelopiam dedisse, quam iubet accersiri.[10] cui respondit se in compressione nocturna nescio cuieduxisse et ex ea compressione Aegisthum concepisse.tunc Pelopia gladium arripuit, simulans se agnoscere, etin pectus sibi detrusit. [11] quem Aegistus e pectorematris cruentum tenens ad Atreum attulit. ille aestimansThyesten interfectum laetabatur; quem Aegisthus in lit-tore sacrificantem occidit et cum patre Thyeste in re-gnum auitum redit.

LXXXIXLAOMEDON

Neptunus et Apollo dicuntur Troiam muro cinxisse;his rex Laomedon uouit quod regno suo pecoris eo annonatum esset immolaturum. id uotum auaritia fefellit. alii

14 FABVLARVM LXXXVIII-LXXXIX

2 suspicio Commelinus : suspitio F || 10 comprehensus Commelinus :compraehensus F || 11 conici Rose : coniici F || 18 post nescio cui <en-sem> add. Schmidt || 20 arripuit F : eripuit Rose || 23-24 littore F : li-tore Commelinus Rose

5

10

15

20

25

30

FAULES LXXXVIII-LXXXIX 14

doni en matrimoni, perquè es pensava que era filla de Tesprot.Tesprot, per tal que no hi hagués cap sospita enlloc, li entre-ga Pelopea, que ja havia concebut Egist del seu pare Tiestes.[7] Quan aquesta hagué arribat a la vora d’Atreu, infantàEgist, a qui abandonà. Però uns pastors el donaren a alletar auna cabra; Atreu manà que aquest fos cercat i educat com sifos seu. [8] Entretant, Atreu envia els seus fills Agamèmnoni Menelau a cercar Tiestes; aquests es dirigiren a Delfos perpreguntar-ho. Per casualitat, Tiestes havia arribat allà per ob-tenir un oracle sobre la venjança del seu germà. Pres peraquells, és portat a la presència d’Atreu; Atreu manà que fostancat a la presó i cridà Egist, a qui considerava fill seu, i l’en-via a matar Tiestes. [9] Quan Tiestes hagué vist Egist i l’es-pasa que portava i hagué reconegut que era aquella que ellperdé en la violació, li demana d’on l’ha treta. Aquest li res-pon que Pelopea, la seva mare, la hi havia donada; ell manaque la vagi a cercar. [10] Ella li respongué que, durant unaviolació nocturna, l’havia presa a un desconegut, i d’aquella vio-lació havia concebut Egist. Llavors Pelopea engrapà l’espasa i,fingint que l’examinava, se l’enfonsà al pit. [11] Egist, soste-nint l’espasa tacada de sang del pit de la seva mare, la portà aAtreu. Aquest s’alegrava de pensar que Tiestes era mort; Egistel matà mentre feia sacrificis a la vorera de la mar i retornà alregne ancestral amb el seu pare Tiestes.

LXXXIXLAOMEDONT

Es diu que Neptú i Apol·lo envoltaren Troia amb una mu-rada;8 a aquests el rei Laomedont els prometé que els sacrifi-caria el ramat que hagués nascut aquell any en el seu domini.Per avarícia trencà aquesta promesa. Altres diuen que els ha-

8. Segons Homer, només Neptú hauria fet la murada, mentre queApol·lo pasturava els ramats (Il. VII 452-453 i XXI 441-457).

dicunt parum eum promisisse. [2] ob eam rem Neptu-nus cetum misit qui Troiam uexaret; ob quam causamrex ad Apollinem misit consultum. Apollo iratus ita res-pondit, si Troianorum uirgines ceto religatae fuissent, fi-nem pestilentiae futuram. [3] cum complures com-sumptae essent et Hesionae sors exisset et petris religataesset, Hercules et Telamon, cum Colchos Argonautaeirent, eodem uenerunt et cetum interfecerunt, Hesionen-que patri pactis legibus reddunt, ut cum inde rediissentsecum in patriam eam abducerent, et equos qui superaquas et aristas ambulabant. [4] quod et ipsum Laome-don fraudauit neque Hesionen reddere uoluit; itaqueHercules ad eos nauibus comparatis ut Troiam expugna-ret uenit et Laomedontem necauit et Podarci filio eiusinfanti regnum dedit, qui postea Priamus est appellatusἀπὸ τοῦ πρίασαι. [5] Hesionen reciperatam Telamoniconcessit in coniugium, ex qua natus est Teucer.

15 FABVLARVM LXXXIX

5

10

15

1 parum F : aurum Barth : partum equarum Rose; promisisse F :promsisse Schmidt || 6 Hesionae sors Scheffer Muncker apud Scheffer :Hesione fors F : Hesiones sors Bunte || 14 Podarci Scheffer : Padaci F :Podarcis Muncker apud Scheffer || 16 reciperatam F : recuperatam Bunte

FAULES LXXXIX 15

via promès poca cosa.9 [2] Per això, Neptú envià un mons-tre marí perquè ataqués Troia.10 Per aquesta raó el rei enviàmissatgers a consultar l’oracle d’Apol·lo. Apol·lo, enfadat, res-pongué així: si les donzelles dels troians eren lligades per almonstre marí, es produiria la fi de la pesta. [3] Quan moltesja havien estat devorades i havia tocat la sort a Hesíone i es-tava lligada a les roques, Hèrcules i Telamó, quan anaven capals colcs com a argonautes,11 arribaren allà mateix i mataren elmonstre, i retornen Hesíone al seu pare, tot fent un pacte: quequan tornessin d’allà se l’emportarien amb ells cap a la pàtria,i també els cavalls12 que caminaven per damunt de les aigües iles espigues. [4] També aquest pacte traí Laomedont, i novolgué entregar Hesíone; per això Hèrcules arribà contraaquests amb naus equipades13 per destruir Troia, matà Lao-medont, i entregà el regne al seu fill Podarc, encara infant,que després fou anomenat Príam,14 del verb príasai [‘com-prar’]. [5] A Hesíone, un cop recuperada, l’entregà en ma-trimoni a Telamó, i d’ella nasqué Teucre.15

9. Llucià (Sacr. 4) diu que el sou eren trenta dracmes. A. H. F. Griffin(«Hyginus, Fabula 89 (Laomedon)», CQ, n. s. 36, 1986, 541) proposa llegir«or» (aurum), el mateix mot que es troba en Ovidi, Met. XI 204, tot i queaquesta conjectura ja va ésser aportada al s. XVI per Caspar von Barth.10. Cf. VIRGILI, Georg. I 502; HORACI, Od. III 3, 21-22; OVIDI, Met. XI

205-226; SERVI, In Verg. Aen. VIII 157.11. També se situa l’episodi d’Hesíone en el moment en què Hèrcules

anà a cercar el cinturó de la reina de les amàzones o en què estava al serveide la reina Òmfale.12. Són els cavalls que Júpiter regalà a Troos a canvi de Ganimedes: cf.

HOMER, Il. V 265-273; H. h. Ven. 210-212. Només Higí diu que els cavallscaminaven per damunt de l’aigua i les espigues.13. Cf. PÍNDAR, I. VI 26.14. Podarces és l’únic fill de Laomedont que Hèrcules no mata amb les

seves fletxes, però el té com a esclau, i la seva germana Hesíone ha de pagarun rescat per ell. Des d’aleshores se l’anomenarà Príam: cf. APOL·LODOR,Bibl. II 6, 4. És un cas més de doble nom, producte del ritual de pas d’ado-lescència a homenia.15. Cf. APOL·LODOR, Bibl. II 6, 4; OVIDI, Met. XI 211-226; VALERI

FLAC, Argon. II 451-578.

XCPRIAMI FILII ET FILIAE NVMERO LIV

Hector Deiphobus Cebriones Polydorus Helenus Ale-xander Hipposidus Antinous Agathon Dius [2] MestorLyside Polymena Ascanius Chirodamas Euagoras DryopsAstynomus Polymetus Laodice [3] Ethionome PhegeaHenicea Demnosia Cassandra Philomela Polites TroilusPalaemon Brissonius [4] Gorgythion Protodamas Are-tus Dolon Chromius Eresus Chrysolaus DemostheaDoryclus Hippasus [5] Hypirochus Lysianassa Iliona

16 FABVLARVM XC

5

10

2 LIV F : LV Schmidt Rose || 3 Cebriones Salmasius : Geriones F ||4 Hipposidus F : Hippothous Isus Muncker; Antinous F : AntiphonusScheffer : Antiphus Muncker; Dius Mestor Bunte : Diastor F : MestorScheffer || 5 Lyside F : Lycaste Scheffer : Lysides Rose; Polymena F :Polyxena Scheffer : Polymedon Schmidt; Dryops Bunte : Drypon F || 6Astynomus Commelinus : Astinomus F; Polymetus F : PolymedonMuncker : Polymelus Rose; Ethionome F : Deione Scheffer : DeinoneStaveren : Eetione Bursian : Echemon Bunte || 7 Henicea F : HemitheaBursian; Demnosia F : Demoanassa Muncker; Polites Scheffer Salmasius :Polipes F || 8 Palaemon Micyllus ed. 49 : Palemon F; Brissonius F :Erichthonius Bursian; Gorgythion Muncker : Gorgition F || 8-9 AretusBunte : Atreus F : Areius Muncker || 9 Chromius Eresus Schmidt :Chroeresus F || 10 Doryclus Scheffer : Doricops F; Hippasus Comme-linus : Hippassus F; Hypirochus Scheffer Staveren : Hiperiscus F :Hypeirochus Schmidt : Hyperochus Rose

FAULES XC 16

XCELS FILLS I LES FILLES DE PRÍAM,

00CINQUANTA-QUATRE EN NOMBRE16

Hèctor, Deífob, Cebríones, Polidor, Helen, Alexandre, Hi-pòsid, Antínou, Agató, Dius, [2] Mèstor, Líside, Polímena,Ascani, Quirodamant, Evàgoras, Dríops, Astínom, Polimet,Laòdice, [3] Etiònome,17 Fegea, Henicea,18 Demnòsia, Cas-sandra, Filomela, Polites, Troilos, Palèmon, Brissoni, [4] Gor-gitió, Protodamant, Aret, Doló, Cromi, Èresos, Crisolau, De-mostea, Dòricle, Hipasos, [5] Hipíroc, Lisianassa, Ilíona,

16. Tot i el que diu al títol, hi ha cinquanta-cinc noms. Altres catàlegsdels fills de Príam es troben en: HOMER, Il. XXIV 247- 258 i APOL·LODOR,Bibl. III 12, 5. Cf. també la nota de Micyllus a propòsit d’aquesta qüestió,reproduïda a l’aparat crític.17. Nom desconegut.18. Nom desconegut.

Nereis Euander Proneus Archemachus Hilagus AxionBiantes [6] Hippotrochus Deiopites Medusa HeroCreusa.

XCIALEXANDER PARIS

Priamus Laomedontis filius cum complures liberos ha-beret ex concubitu Hecubae Cissei siue Dymantis filiae,uxor eius praegnans in quiete uidit se facem ardentemparere ex qua serpentes plurimos exisse. [2] id uisumomnibus coniectoribus cum narratum esset, imperant quic-quid pareret necaret, ne id patriae exitio foret. [3] post-quam Hecuba peperit Alexandrum, datur interficiendus,quem satellites misericordia exposuerunt; eum pastorespro suo filio repertum expositum educarunt, eumque Pa-rim nominauerunt. [4] is cum ad puberem aetatem per-

17 FABVLARVM XC-XCI

5

10

15

1 Proneus F : Ilioneus Muncker : Proneos Rose; ArchemachusMuncker : Aromachus F; Hilagus F : Glaucus Muncker : Ilagus Rose ||2 Hippotrochus F : Hypirochus uel Hyperochus Bunte : HippothousRose; Deiopites Muncker : Diophites F Micyllus de liberis Priami ad-notauit : «In hoc capite, quia omnia prope mirifice corrupta sunt, ipsumquidem intactum reliquimus. Nomina uero liberorum Priami quae par-tim Ioan. Boceatius ex uariis autoribus collegit, partim apud Pausaniamin pictura Polygnota reperiuntur, huc adnotauimus, ut, qui uolet, ad ho-rum exempla, illa emendet, sunt autem haec, filiarum : Creusa, Cas-sandra, Ilione, Laodice, Lycaste, Medesicastis, Polyxena, Clymene, Aris-tomache, Xenodice, Deimone, Metioche, Pensis, Cleodice et Medusa.Filiorum autem, Paris, Hector, Helenus, Chaon, Troilus, Deiphobus,Polydorus 1., Poliidorus 2., Lycaon, Aesacus, Antiphus, Isus, Cebryones,Phorbas, Doryclus, Pamnon, Antiphonus, Agathon, Ilippothous, Agauus,Mestor, Iphates, Testorius, Timoetes, Polites, Teucer, Democoontes,Echemon, Chromius, Gorgition, Axion, Astynous, Pelis, Eioneus, Ad-metus, Agenor. Quamquam de his ultimis quinq. non ausim certo affir-mare, Priami liberorum nomina esse, neque enim id liquido Pausaniasindicat, sed tantum inter reliquos, qui circa Priamum occisi sunt, recen-set : additur et a Calabro Tesiphonus» || 7 filiae Muncker apud Scheffer :filia F || 14 expositum traiecit Nauck

FAULES XC-XCI 17

Nereida, Evandre, Proneu, Arquèmac, Hílag, Axíon, Biantes,[6] Hipòtroc, Deiopites, Medusa, Hero, Creüsa.

XCI00ALEXANDRE PARIS19

Quan Príam, fill de Laomedont, tenia ja molts fills de laseva unió amb Hècuba, filla de Cisseu o de Dimant,20 la sevaesposa, prenyada, veié mentre dormia que ella infantava unatorxa ardent, de la qual sortien moltes serps.21 [2] Quanaquesta visió fou narrada a tots els intèrprets,22 manen quemati el que infanti per tal que no arribi a ésser la ruïna de lapàtria. [3] Després que Hècuba infantà Alexandre, és entre-gat perquè el matin, però els criats l’abandonaren per llàstima;uns pastors educaren aquell nen trobat com si fos fill seu i l’a-nomenaren Paris. [4] Quan aquest hagué arribat a l’edat

19. Novament la faula d’Higí sembla que té una estructura típica de dra-ma. Sabem que hi havia més d’un autor que havia escrit un Alexandre: Sòfo-cles (TGrF 91a-100a RADT), Eurípides (TGrF 41a-64 KANNICHT) i tambéEnni (frag. 38-82 WARMINGTON, vol. I, pp. 234-245). Una recent troballa pa-piràcia dóna dades de la tragèdia euripidea (P. Oxy. 3650 = JOUAN & VAN

LOOY, vol. I, 44-45) i, pel que es pot deduir, aquesta trama s’assembla molt ala del nostre Higí. Vegeu R. SCODEL, The Trojan Trilogy of Euripides, Göt-tingen 1980. Per altra banda, cf., a més, APOL·LODOR, Bibl. III 12, 5.20. Cisseu, rei de Tràcia, n’és el pare, segons Eurípides (Hec. 3) i Virgili

(Aen. VII 320; X 705). Segons que es desprèn d’Homer (Il. XVI 718-719), encanvi, ho seria Dimant, rei de Frígia.21. El somni de la torxa ardent com a presagi que la ciutat que cremarà

és molt corrent, però Higí és l’únic a afegir-hi les serps.22. Eurípides (Andr. 296-300) fa que sigui Cassandra qui interpreti el se-

nyal, però en la majoria de les fonts és més jove que Paris i, per tant, no po-dia predir-ho.

uenisset, habuit taurum in deliciis; quo cum satellitesmissi a Priamo ut taurum aliquis adduceret uenissent, quiin athlo funebri quod ei fiebat poneretur, coeperunt Pa-ridis taurum abducere. [5] qui persecutus est eos etinquisiuit quo eum ducerent; illi indicant se eum ad Pria-mum adducere <ei>, qui uicisset ludis funebribus Ale-xandri. ille amore incensus tauri sui descendit in certamenet omnia uicit, fratres quoque suos superauit. [6] indi-gnans Deiphobus gladium ad eum strinxit; at ille in aramIouis Hercei insiluit; quod cum Cassandra uaticinaretureum fratrem esse, Priamus eum agnouit regiaque recepit.

XCIIPARIDIS IVDICIVM

Iouis cum Thetis Peleo nuberet ad epulum dicitur om-nes deos conuocasse excepta Eride, id est Discordia, quaecum postea superuenisset nec admitteretur ad epulum, abianua misit in medium malum, dicit quae esset formosis-sima attolleret. [2] Iuno Venus Minerua formam sibiuindicare coeperunt, inter quas magna discordia orta,Iouis imperat Mercurio ut deducat eas in Ida monte adAlexandrum Paridem eumque iubeat iudicare. [3] cuiIuno, si secundum se iudicasset, pollicita est in omnibusterris eum regnaturum, diuitem praeter ceteros praesta-turum; Minerua, si inde uictrix discederet, fortissimuminter mortales futurum et omni artificio scium; Venus au-tem Helenam Tyndarei filiam formosissimam omnium

18 FABVLARVM XCI-XCII

5

10

15

20

25

1 deliciis Commelinus : delitiis F || 4 persecutus Rose : persequtus F ||6 <ei> supl. Barth Tollius Marshall : <qui ei daretur> Rose || 10 HerceiMuncker : Hercaei F || 11 regiaque Schmidt : regiamque F || 14-15 om-nes F : omnis Rose || 17 dicit F : dicitque Scheffer || 19 uindicare Mun-cker : uendicare F || 23 diuitem F : diuitiis Micyllus; ceteros CommelinusSchmidt Rose : caeteros F || 24 fortissimum Muncker Bunte : formissi-mum F : formosissimum Commelinus : famosissimum Barth

FAULES XCI-XCII 18

adulta, prengué afecte a un bou;23 quan arribaren allà els criatsenviats de part de Príam perquè s’emportessin un bou per és-ser exposat com a premi en la competició fúnebre que es feiaper a ell, començaren a endur-se’n el bou de Paris. [5] Aquestels perseguí i demanà on el portaven; ells li diuen que el por-ten a Príam <per a aquell> que venci en els jocs fúnebresd’Alexandre. Ell, inflamat d’amor pel seu bou, baixà al com-bat i vencé totes les proves i també superà els seus germans.[6] Deífob, indignat, desembeinà l’espasa contra ell; peròaquest saltà cap a l’altar de Júpiter Herceu; com que Cassan-dra vaticinà que aquell era germà seu, Príam el reconegué i elrebé al seu palau.

XCIIEL JUDICI DE PARIS

Quan Tetis es casà amb Peleu, es diu que Júpiter convidà albanquet tots els déus, llevat d’Eris, és a dir la Discòrdia, laqual, quan comparegué més tard i no fou admesa al banquet,des de la porta llançà cap al mig una poma tot dient24 que laprengués la que fos la més bella. [2] Juno, Venus i Minerva,entre les quals nasqué una gran discòrdia, començaren a rei-vindicar la seva bellesa, i Júpiter manà a Mercuri que les por-tés al mont Ida, a la presència d’Alexandre Paris, i que li or-denés que fes de jutge. [3] Juno, si ell jutjava en favor seu,li prometé que regnaria sobre totes les terres i que es distin-giria, per la seva riquesa, per damunt dels altres; Minerva, quesi ella sortia d’allà vencedora, seria el més fort dels mortals iconeixedor de tots els ardits; Venus, per la seva part, li pro-meté entregar-li en matrimoni Hèlena, filla de Tindàreu, la

23. Només Higí fa referència al bou de Paris i a la seva recuperació, queprovoca el reconeixement.24. Cf. APOL·LODOR, Ep. III 2; LLUCIÀ, D. mar. V 1; APULEU, Metam.

X 35. Altres vegades la Discòrdia no diu res, i és la poma que porta escrit elmissatge: cf. escoli a LICÒFRON 93; MITÒGRAF VATICÀ I 205; SAL·LUSTI, Dediis et mundo 4, 6.

mulierum se in coniugium dare promisit. [4] Paris do-num posterius prioribus anteposuit, Veneremque pulcher-rimam esse iudicauit; ob id Iuno et Minerua Troianisfuerunt infestae. [5] Alexander Veneris impulsu Hele-nam a Lacedaemone ab hospite Menelao Troiam abduxiteamque in coniugio habuit cum ancillis duabus Aethra etThisadie, quas Castor et Pollux captiuas ei assignarant,aliquando reginas.

XCIIICASSANDRA

Cassandra Priami et Hecubae filia in Apollinis fano lu-dendo lassa obdormisse dicitur; quam Apollo cum uelletcomprimere, corporis copiam non fecit. ob quam remApollo fecit ut cum uera uaticinaretur, fidem non haberet.

XCIVANCHISA

Venus Anchisam Assaraci filium amasse et cum eo con-cubuisse dicitur, ex quo procreauit Aeneam eique prae-cepit ne id apud homines enuntiaret. quod Anchises in-

19 FABVLARVM XCII-XCIV

17 Anchisam F : Anchisen Bunte; Assaraci Commelinus : AssariciF || 19 enuntiaret F : enunciaret Micyllus ed. 49

5

10

15

FAULES XCII-XCIV 19

més bella de totes les dones. [4] Paris avantposà el regalde l’última als anteriors i jutjà que Venus era la més bella;per causa d’això, Juno i Minerva foren hostils als troians.[5] Alexandre, amb l’empenta de Venus, portà Hèlena25 des deLacedemònia, de casa del seu hoste Menelau, a Troia junta-ment amb dues esclaves, Etra i Tisàdie26 –les quals Càstor iPòl·lux li havien assignat com a captives, en altre temps rei-nes–, i la prengué en matrimoni.

XCIII00CASSANDRA27

Es diu que Cassandra, filla de Príam i Hècuba, jugant altemple d’Apol·lo, s’hi adormí cansada; quan Apol·lo volguéposseir-la, ella no li oferí el seu cos. Per causa d’això, Apol·loféu28 que, en vaticinar la veritat, no tingués credibilitat.

XCIVANQUISES

Es diu que Venus estimà Anquises, fill d’Assàrac, i jaguéamb ell,29 del qual engendrà Eneas, i li advertí que no ho di-vulgués entre els homes. Però Anquises en parlà entre amics

25. Sorprèn que Higí, que tantes vegades proporciona resums de tragè-dies euripidees, aquí, en canvi, ni tan sols esmenti que potser Paris no es vaendur la veritable Hèlena, sinó un simulacre, mentre que l’original havia es-tat portada a Egipte. Aquesta és la versió de l’Hèlena d’Eurípides, que coin-cideix amb la Palinòdia d’Estesícor (PMG frag. 192-193). Cf. a més els esco-lis a LICÒFRON 820 i 822; APOL·LODOR, Ep. III 5.26. Anomenada Fisàdie a la faula LXXIX.27. Cf. ÈSQUIL, Ag. 1202-1212; APOL·LODOR, Bibl. III 12, 5; SERVI, In

Verg. Aen. II 247; MITÒGRAF VATICÀ I 177. Homer no assenyala que tin-gués el do de la profecia: cf. Il. XIII 365.28. ¿Com ho féu? Servi (In Verg. Aen. II 247) diu que va escopir-li dins

la boca.29. Cf. HOMER, Il. II 802 i V 311-313.

ter sodales per uinum est elocutus. ob id a Ioue fulmineest ictus. quidam dicunt eum sua morte obisse.

XCVVLIXES

Agamemnon et Menelaus Atrei filii cum ad Troiamoppugnandam coniuratos duces ducerent, in insulamIthacam ad Vlyxem Laertis filium uenerunt, cui erat res-ponsum, si ad Troiam isset, post uicesimum annum so-lum sociis perditis egentem domum rediturum. [2] itaquecum sciret ad se oratores uenturos, insaniam simulans pi-leum sumpsit et equum cum boue iunxit ad aratrum.quem Palamedes ut uidit, sensit simulare atque Telema-chum filium eius cunis sublatum aratro ei subiecit et ait«Simulatione deposita inter coniuratos ueni». tunc Vlixesfidem dedit se uenturum; ex eo Palamedi infestus fuit.

20 FABVLARVM XCIV-XCV

5

10

15

1 uinum Micyllus ed. 49 : uiuum F || 4 VLIXES F : VLYXES Com-melinus Bunte et sic infra || 10-11 pileum Commelinus : pilleum F || 13aratro ei F : araturo eius Perizonius

FAULES XCIV-XCV 20

per causa del vi. Per això fou fulminat30 per Júpiter. Algunsdiuen que aquest morí de mort natural.31

XCV00ULISSES32

Agamèmnon i Menelau, fills d’Atreu, quan conduïen cab-dills aliats per assaltar Troia, arribaren a l’illa d’Ítaca a casad’Ulisses, fill de Laertes, a qui li havia estat respost en oracleque, si anava a Troia, tornaria a casa, després de vint anys, totsol, perduts els companys i pobre. [2] Per això, com que sa-bia que havien de venir a casa seva ambaixadors, simulant unafollia, prengué una barretina33 i junyí un cavall amb un bou al’arada. Quan Palamedes el veié, s’adonà que fingia i li posàdavant l’arada34 Telèmac, el seu fill, portat del bressol, i li diu:«Deixa de fingir, vine entre els aliats.» Llavors Ulisses pro-meté que hi aniria; per això fou hostil a Palamedes.35

30. Cf. H. h. Ven. Segons Virgili (Aen II 647-649), el llamp el va deixarbaldat de les cames; en canvi, Servi (In Verg. Aen. I 617) diu que el va cegar.31. Cf. VIRGILI, Aen. III 710-718.32. Cf. APOL·LODOR, Ep. III 7; escoli a LICÒFRON 815; SERVI, In Verg.

Aen. II 81; MITÒGRAF VATICÀ I 35; LACTANCI PLÀCID, Comm. ad Achill. I93; FILÒSTRAT, Her. 33, 4. Hi havia també un Ulisses foll de Sòfocles (TGrF462-467 RADT). La versió d’Higí és la més completa.33. Rose esmenta que l’ús de la barretina era reservat als malalts i als

vells, per a dissimular la seva manca de cabells. En canvi, G. Guidorizzi (Miti,Milà 2000, 347) explica que aquest pilleum, almenys literàriament, era el típicdels folls: «anche Solone, fintosi folle, lo utilizzò per arringare la folla aggi-rando così il divieto che proibiva di perorare in pubblico la guerra (Plutarco,Solon, 8, 1; Platone, Resp., 406d)».34. Apol·lodor (Ep. III 7) explica que Palamedes va fer com si volgués

matar Telèmac amb l’espasa.35. Cf. la faula CV, que representa la venjança d’Ulisses per l’estratage-

ma de Palamedes i, encara, la CXVI, que és, al seu torn, la revenja del parede Palamedes, un cop ja acabada la Guerra de Troia.

XCVIACHILLES

Thetis Nereis cum sciret Achillem filium suum quemex Peleo habebat, si ad Troiam expugnandam isset, peri-turum, commendauit eum in insulam Scyron ad Lyco-medem regem, quem ille inter uirgines filias habitu femi-neo seruabat nomine mutato; nam uirgines Pyrrhamnominarunt, quoniam capillis flauis fuit et Graece rufumπυρρόν dicitur. [2] Achiui autem cum rescissent ibi eumoccultari, ad regem Lycomedem oratores miserunt quirogarent ut eum adiutorium Danais mitteret. rex cum ne-garet apud se esse, potestatem eis fecit ut in regia quae-rerent. [3] qui cum intellegere non possent quis esseteorum, Vlixes in regio uestibulo munera feminea posuit,in quibus clipeum et hastam, et subito tubicinem iussitcanere armorumque crepitum et clamorem fieri iussit.[4] Achilles hostem arbitrans adesse uestem muliebremdilaniauit atque clipeum et hastam arripuit. ex hoc est co-gnitus suasque operas Argiuis promisit et milites Myrmi-dones.

21 FABVLARVM XCVI

3 sciret F : sciter Commelinus errore ut uid. || 5 Scyron Scheffer :Scyro F : in insula Scyro Muncker || 6-7 femineo Rose : foemineo F ||9 πυρρόν Bunte Schmidt : pyrrhon F || 11 cum F : eum cum Schmidt ||14 feminea Rose : foeminea F || 15 clipeum Rose : clypeum F; tubicinemScheffer Muncker apud Scheffer : tubicinam F; iussit F : del. Munckerapud Scheffer ut repetitio

5

10

15

20

ÍNDEX

Abreviatures. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Sigla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Faules (LXXXVII - CCLXXVII) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Index nominum. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159