EXCURSIO - ddd.uab.cat · D" EXCUBSIÚNS CIENTÍFICAS. 1-Í5 f!t>tres riivereissims d' altrae...

EXCURSIO

LA BISBALI' ['OBLES VEHINS.

Al extrem NE. de nostra Catalunya s' extén una agra-dable comarca, en la que la naturalesa, la historia y I' art,dolsament agermanats, hi fan, desde llargulssim temps,placévola estada; hermós territori sembratarreu dellochs,en días molt llunyans rublerts de gents y pobles; de gran-diosas vüas, herevas de feta y noma íl-luatres; y de casáisyrnasos, de respectable antigor, que blanquejan entreúfanosos conréus y vinyars, espésaos olivars y suredas;soperba alfombra I listada de cintas de plata pels rius yllacunas, que omplenan lo terrer; teníntper capsalera losPirineus altívols, y per joguina de sos peus las onas bla-vosan de nostra mar llatina.

Comarca bellissima, jardi de totas las raasas que hanfet estada en aquesta térra, y un la que, com á recorte deHur paaaatjera existencia, han deixat impresa, quiscunad! elfas, un sólch, prou á fons pera no ésser esborrat pels

D" EXCUBSIÚNS CIENTÍFICAS. 1-Í5

f!t>tres riivereissims d' altrae generación^ que a' han vin-

KUt succehint en los llarchs temps histórichs. Comarca

<|ue, malgrat que sobre d' ella pesa I'embaíum inmens

d' incontables centurias, conserva encara aquella indefi-

nible y misteriosa atracció qu' enamoré ais pobles primi-

Tal es la térra que i'ou estatge deis remotíssims pre-

c i t a s , deis ardite shardos, qual vella historia eeoriguéren

í'ii los gegantrns monuments del Egipte; deis trafiquejants

fenicis qu1 omplíren ab sos grans vaixells, de proa aixe-

cada y ayrosa com lo pit d' un cysne, las costas y abriga-

iliis calas del mar shardo; deis marítims etruschs que ab-

-ios llarchs navilis de punxaguda proa, forts y lleugers, se

féren amos de la mar; y, per fi, deis pobles indo-europeus,

i'xperts en los conreus y las pasturas, que fóren loa pri-

mera en plantar lo verger ampurdanés, restant persigles

en sa novella patria, prou gran y rica pera cábrehi los

nspres bebryces, los indómits ceretes y 'ls ligurs agríco-

las, amants de lluytar ab la naturalesa, dominantla ab llurs

.•onreus(i).

Tal es la comarca que vegé florir, en los temps vehins

:i la Faula y á las míticas tradicións, la ligur Pyrene, eiu-

tat del ampie golf, al confi de las planas deis Shardos; á la

fócense Cypsela, abrigallada per lo gegant Celebándich,

qual inmens esquenall de rocams s' avansaendíns la mar

Halada; á la doble Empórion, indigetay grega(2), mercat

del mon antích, y a l a jónica Rhodope; ports segurlssims

deis eatols marítims de Carthago y Roma, com ho fóren

ile las armadas catalanas en los temps de noatras glorias.

Ití! ASKOCIAClA <.ATAI.AN1STA

Tal es, en fi, la hermosa encontrada, en quals serrata yvalls mes han retrunyit los udols de las batallas de la pa-tria, mes 9' han amarat sas planas y pradells ab sanchenemiga, mes han escarnít los ecos de sas concas loscrits de festa ó de dolor de nostras gestas.

En !o ricli y bell Ampurdá s' hi troban encara, omtoe -jats per centenaris hoscos, los rústechs menhirsydól-mens, coberts de misteriosas supersticions : en éll la Ierraavara amaga joyells de I1 art helénich, mentres lo sol colracada día las robustas construccións del roma-altiu; y unla valí tranquila, ó en las comas solitarias, encara pre-sentan al bes potent de la tramontana sos mura negro-sos lo venerable monastir románich, la feudal torra en -marletada y la senyorial maysrt dominadora del riistechvehinatge.

Prop la enjogassada ona rocams inmensos de ferrenyaspecte, en los que la térra presenta al geúlech sa mile-naria nssamenta, son las fitas de la mar, tan imponentcora bella. Arran los núvols boscurias y arbredas, cabe-lleras gegantinas de las serraladas deis Pirineus germa-

nich ab afany ásmenla. Sembradas per las planurias,guarnidas do tots conreus, runas superbas y construcciónsantigás, reposant, ab la pau del oblit, sas passadas gran-desas. y esperant aols excitar la curiositat del viandant ó'1 respectuós saludo del artista; veus aqui lo qu'es V Am-purdá pera I' amant deis recorts y bellesas de la térra.

Atrets per tan hermús panorama y desitjosos de con-templar los monuments que, espargits arreu. adornan lacomarca de ia Bisbal y son lo triát museu que lasgenera-cións paseadas han dipositat baix ia guarda de tan impor-

tani vila, resoiguérem ferhí una excursió ab loa senyorsD. Antoni Auléstia y D. Joaquim Casades en los dias 23 y94 deSetembrede 1883.

La lie] la matinada encara no havía obertal dialasrojen-cas portas del Orient, quan sortiam de Barcelona per locami de ferro de Franaa. La blanquinosa boyra, al ser fe-rida per la primera llum, se despedía ab recansa peresosadelaterra.enfilantsesuaumentper amuntlas serras, atre-ta per lo sol, quant lo fpesch oreig se deixondia d'entrelas salzeredas del vell Besos, passat que haviam lo Clotde la mel, avuy populós taller de Barcelona, ab lo Palo-mar y 'ls Proveníais, y després d' haver saludai lo llegen-dari Moneada, centinella del Plá y del abundóa Valles.

Lo cel enmantellat d" un blau cendrós, com preparantsepera vestirse los tons melangiosos de la tardor, y la térrahumitejada per la matinera rosada, donavan ais paisatgesvariadiasims del cara I, un tó de calma y de contemplacióencantadora ; pujant de punt saa bellesas al alsarse propla vía, despréa d' haver passat lo graner del Valles, losboscos y vinyars de Cardedeu y lorónech Llinás, la impo-tienta massa del Montseny, ab sa purissima corona de

de SantCeloni, la pintoresca Gualba, tan encisera quan seguarneix ab las flors de sas boscurias y 'ls brillants de sacascata, y mes enllá la antiga Breda, esmentant son pas-sat en I' abacial monastir de Sant Salvador. Aviatála vilad' Hostalrích, com esperant ésser novament testimoni demes Uuytas, se la traba vestida ab sa fosca armadura deissigles mitjos, vigilant desde sos torricóns y murallas lagentil comarca que '1 Tordera rega entre iaa ufanosasarbredas y prats, que no en vá recordan la proximitat de la

deixa en !o Empalme la admirable pollancreda, ahontl1 es-perit hi volaría ab las pintadas papallonas tot festejan!las floretas que en !o frondós herbatge bellament hi colo-rejan, boy sentint los canta deis aucells que omplenanaquellas ubagas mansións de la poesía: fonda impresió(|ue sois borran los recorta de la romana Caldas y lo desitjde contemplar la venerable Girona, ciutat inmortal deisvella monuments y del Ter caudaiós que. tot mormolantcansóns apresas al Pirineu, passa la ciutat pera servirlide mirall, portantli ensernps las dolsaa flayres del properAmpurdá, lo que amplament se desplega sota'ls fermsmurallars del Montagut, del Sant Grau, deSolius, deBell-lloch y Romanyá, queahlas negrosas Gabarras y '1 llunyáCanigó, Requesens y sas incontables serras , forman lodigne march del soperbissim quadro.

Ab quatre horas ae recorreguéren los \ 13 kilom^tres devía desde Barcelona á la estado de Flassá. en la que 'sdeixa lo cami de ferro pera pendre los carruatges queportan á La Bisbal, Palamr'.s y Palafrugell, á Torroella yLa Escala, ab combinacio ab tots los trens.

A má esquerra 's troba lo poblé de Flassá, qual parro-quia, sots la invocació de Si. Cebriá, ja la esmentaMarca(cap. 103) en V any 1017, formant pan deis antichs arce-dianat y comtat de Girona (1).

Aixi meteix se parla de dita població en temps de Ja«-me II (1305), ab motiu de !a cessió que feu á favor de sonvis-cancellari Pere de Morell deis drets que perlocavan

al rey per rahó de ¡a venda feta per Huguet de Cerviá áPere de Monells d' una heretat dita SlalUum de Romra,existent en lo terme de Flassá, qual senyor de Cerviá latenía (iom formant part deis dominis del feu del castellde Púbol, Poateriorment, en temps de Joan II (1389) ad-quireix Jaume de Monells los drets jurisdiccionals sobrelos llochs de Flassá. Crespiá de Dosquers y Banyolas, perlo preu de 6,619 florins (1[.

Fiassá es unareduhida població agrícola que conta unas300 animas, sense que en ella cap monument deturi lospassos del artista ó atrega I' esment del investigadorarqueolech, com no sia sa senzilla iglesia, qual interiores d' época ojival.

Una bnna carretera transversal, proceden! de Girona.comunica desde Flassá (15 kil.), las vitas de U Bisbal(28 kil.). Palafrugell (39 kil.) y Palamós(48 kil.), ab qualvia de comunicado ni aflueíxen nombrosos camíns vehi-nals que portan directament ais pobles de tota la encon-trada, no menya que las carreteras provincialsde La Bis-bal a Figueras y de dita vila ú Torroella de Montgn yllochs vehins.

A poch tret de la estació de Flassá passa lo camí deferro per un grandiós y molt notable pont, damunt lo Ter,mentres en oposada direcció blanqueja la carretera, alpeu de la que, tot seguit, se troban las casas del Hostaldéla Bolla, formant T arrabal de dita població. Desdeaquest punt empren la carretera una revolta, pera seguirsa vía quasi en línea recta, partint extensos conreus, ara-

pies bancals de vinya y camps d' arrengleradas oliveras.Ais 17 kil. de Girona se troba á la má dreta lo camivehinal de La Pera, quals rónBgas casas se veuhen á cur-ta distancia de la carretera, y no en va recordan sa vene-rable antiguetat. Marca té noticia del expressat lloch en! any 962 (1),—capítol 932—y lo docte P. Villanueva(2| faesment que en lo testament que ais 15 de Desembre do1278 otorga Pere de Castellnou, bisbe de Girona (1254 á1279), llega á la parroquia de Sti. Isidori de Piru... procálice, unum marcum argenti; loqual, pera lo cumplimentde molts altres llegats, que ordena en sa dita última vo-luntat, diu:.. obligamua empüonem quam fecimu&á R, deJmjamde konore de Piru; lo que clarament indica que ditprelat tenia lo senyoriu del expressat lloch y son castell,

La Pera es cap d'ajuntament, que forma ab los llocbsvehins de Púbol, Riurans y Pedrinyá, y limita son terme;L1 N. ab Flassá, al E. ab Foixá, al S. ab Corsa y al O. abMadramanya, fertilisanilo la riera de Púbol (3). Contélo poblé uns 2OOhabitants, dedicats á 1' agricultura. Laparroquia, que conta per sufragánea, ja desde I' any 1362,la de Púbol, se troba sentada damunt del tossal en quepin lores carne nt s agrupan las casas del lloch. En éll deu*ria alsarse lo caairum de Piru, de que parlan los vells do-cuments. y avuy lo temple ojival, de senzilla trassa, es loúnich que s' esmenta de mes remarcable en lo poblé. A

(2) Viaj. lit., t. XIII, ap . LV, pág. ib.

(3) Mndoz.—Dfcciortarto geográfico.

! kil. de distancia a' hi troba Púbo!, per lo caini que fouantiga carretera de'Girona.

Quasidavant del kil. 15(18 y'/, de Girona) embrancaabla carretera transversal lo camf vehinal del citat llochde Púbol, sit. á 1 y 7, kil. de dita vía. Tranquilamentreposa sota I1 ombra de sos revellits castell é iglesia,resguarda! per la serreta en qual pendent s" assenta. Endocumenta del 10 17 y 1103 se cita ja io lloch esmentat,qual castell pertenesqué á la noble casa de Cerviá. Delcantrum de Pubolo s' en parla en 1' any 1233 ab motiu dela carta del gran Conquistador per la que lloa y aproba lacompra que Huguet de Cei-vié feu per sí y pela seus áGuillém del dit castell y vila. En temps d' Alfons II (1289)se concedeix á Arnalt de Gerviá la facultat de revocarcertas vendas fetas en los dominis de Púbol, sens la regiaaprobació, per Geralt, pare del dit Arnalt; y posterior-ment, en la época de Pere III (1344) obtingué Pe're deCerviá lo privilegi de franquicia de cargas y honor? de-guts á la Corona, confirmantse després peí propi senyorrey á favor de Berenguer de Castellnou, qui adquirí losdominis de Púbol en 13G8. Los drets jurisdiccionals sobredit castell y Is de la Pera forent cedits ais Jurats de Gi-rona per medi del procurador del rey Pere Lacosta: ad-quirintlos poateriorment per preu de 4,000 sous Gaspertde Gampllonch, ab 1' aprobació del duch de Girona, Ir,príncep Joan, juntament ab los castells del propi lloch yaltres que li feu Francesch de Cerviá per 56,000 sous. Enlo regnat de D. Marti (1400) se feu 1' homenatge degut alrey, per rahó deis citats dominis per Jaume de Camp^llonch, hereu del difunt francesch, contenint la carta d'homenatge certas salvetats per rahó de las franquicias

|r>2 ASS0CIAC1O CATALANISTA

concedidas al cílat Francesch de Cerviá per lo rey Pere

ais 9 de las ¡calendas de Setembre de 1314. Per fi, en 14*9

se feu la incorporació jurisdiccional déla castells de Púbol

y la Pera, en los turbulenta días de Na Joana, confirmada

per Joan II en 1474; concedint després á Berenguer Joan

de Requesens per '2000 florír>s la jurisdicció criminal, ab

lo mer y mixt imperi sobre los llochs abana citáis (1).

Lo castell ó iglesia de Púbol, cridan V esment al arcisia

y al arqueólech, perésser dos típichsedificis de remarcable

interés. Lo pati del primer conté detulls interessants, coin

lo gran escut que surmonta la porta de las cambras se-

nyoriala, en las que no son menys notables lo escultural

escalfador y los bella enteixinats. La iglesia, adossadaála

baronal maysó, présenla una bonica fatxada, qual porta

es enquadrada per los archs cintráis en degradació, sos-

tiiiguts pergentila columnetas aplegadas, notantse lo tre-

pat timpan enriquit de arquería flamijada, á modo d' es-

trella, que mitjparteix la llinda esculturada d" arquéis

ojivaU y escudets. Un elegantissim rosetó campeja da-

munt la pestanya que sombreja ]'artística porta, formal

per una circumferencia coinposla de baquetons en degra-

dació, ioscribintse dintre d' ella sel circols lobulais, de

moltbell efecte. V interior, d' una sola ñau, preséntala

gentilesa del góticli terciari, enríquint sobremanera lo

monument lo precios retaule de Sant Pere, obra del sifíle

Aprop del kil. 17, y en oposada direcció á La Pera, se

troba la carretei'a que porta á la pintoresca Torroella de

D BXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 153

Al OII tCf PL H u n a s QU83 IlOTaa V m i l l a , IierjftOSa V] líl q UO

conserva bons recorta deis tempsen que nostres Comtes-

reys feyan sovint estada en ella. La vigila, desde un di?

«os caracteristichs puigs, lo caatell que I rey Don Marti

t'eu comensar, y desde "I que s domina I' enciser panora-

ma del grandiós golf de Rosas, que entra amplament ie-

rra endins, raentrea ovira banyarse en ia frisosa ona sas

tillas las Medas, á las que datura lo dit gegamí del phalich

Bernaí. Seguint lo cami de Torroella, entre planas du

sembrats, vjnyara, boscoa y suredas, se troban los rús-

lecbs pobles de Sant Vicens de Rupia, Parlaba, Ultra-

morí,—creuhantae en aquesi tlocli la carralera de La Bis-

bal á Figueras,—y ines enllá Sant lacle y Gualta. Repre-

nent la carretera ae passa per Cassá de Pelrás, lo veliinat

de Anyells y Corsa.

Referent á Hupiá deu consignarse que Malgauli, coni-

le d" Atnpurias y vescórate de Bas, vengué á Guillém de

Vilamari y al capitol de Girona lo dret de percebir lo

bovaije en lo casírum de Hupiano, per la suma de 140,000

sousmalganesos, a l H d e l a s k a l . da Febrer de 1316 (1). Se

fu esment de laiglesia y castell del propi Moch en 1268(2);

y mes tart, en 1278, lo abana cital Pere de Castellnou lle-

ga mil BOUS de renda anual sobre lo castrum de Rupiano

al capitol de Girona, per haverlo ajudat pecuniariament

á la compra del ineteix, que feu á son parent Guillém de

Rupia per lo preu de 2¿,000 sous ;' á qual parroquia

llega també un cálzer, com ho feu ab la de La Pera (Sj.

Consta, per fi, que 'Is homens del dit castell, en 1424, sos-

tinguóren procés contra'Is col-lectors diputáis per Al-

fons IV, que pretenian exigirlos lo dret de coronario que

ordena dit rey per tot )o Ijisbat, y de qual impost alegaren

ésser franchs per regia concessió tot lemps guardada (1).

Rupia, es un lloch agrícola, que dista de La Bisbal 10

kílometres, y se troba situat en una deliciosa plana. Forma

ajuntament propi, y confina son terme al N. ab Foixá, al

K. ab Parlaba, al S. ab Corsa y Cassá de Pelrás, y al O. ab

Púbol y La Pera (2).

Entre los kilómetros 20 y 2t de la carretera de La Bis-

poble de Corsa (dreta) y de Monells (esquerra): abdósprou dignes de ferne esment per sa moka antiguetat. Enefecto: al lloch de Sant Julia de Corsa, anomenat villa dr.

Quaríiano en documenta del 8Ü8, se 'I troba formant partdeis dominís que Caries lo Simple, reeoneix ó confirma áfavor del l>isbe Wigo, Guigo á Iluch, de Girona (3).Mes tart se 'I cita en lo testament que otorga GuillémGuifred, de la Canónica de dita ciutat, en lo que 's con-digna, entre lasdiferents ordenacións que conté, la se-

alodea f/uos habebat infra parroquia SU. Juliani de Quer-

ctano. Per fi, lo bisbe Bernat de Vilamari, que governá ladiócessis gironina del 1292 al 1312, adquireix lo senyoriuen lo castell de son terme (4).

(1) LUbrc de Enoja, del Itl. Parrim . , ful. l ]0 i ¡ ,_Arxi t i de Ni Coroim ij'

Al'BBÓ.

(2) Maioz.-Dlcsionano.

(3) F l o r e s . - E s p . * Sagr.; t. 41, [,. 333.

No menys antich que la poblado abans citada es lo po-

li le de Monells, que formava part deis dominis correspo-

n ents al citat bisbe Wigo, en virtut de la confirmado felá

per Caries lo Simple á favor delpropi prelat.contingudaen

lo diplomado fetxa 922(1).—Altres documents deis res-

pectius anys de 11)15 y 1316 parlan de la parroquia y del

castell de Monells (2),de quals drets y concessionssenyo-

riáis, fetas per nost i es comtes-reys, llargament ne parlan

los registres del Arxiu de la Corona d1 Aragó. En efecte:

HS dona compte de la venda feta per Sibila, comtesa

d1 Ampiarías y veacomtesa de Baa, al rey Pere II, de totlo

pié domini, drets y acciona seus bobre los castells y vilas

•le Cos. de Montagul, de Montróa, de Castellfoilii, de Caste-

116 de Baa, de Monells y molts al tres, ais 1580; per qual

motíu trobém que, en lo propí any, la dita comtesa ordena

al homens de Monells prestin homenatge ni Rey, qui

cinch anys després cedí sos dominis al comte Pons Huch,

fill de la dita Sibila, constant que aquest ne feudonació á

son germá Huguet en 1291. Los drets jurisdiccional» so-

bre lo castell y ;aos termes foren concedits en 1344 per

I* ere III á favor de Ramón Berenguer d'Ampurias; re -

gistrantse en 1363 la concessió á Joan del propi ñora, en

que's diu: «possilperpetuo erigere furcas cabellos et alia

signa merum imperium.» Mes endavant,adquireix los cas-

lelis y llochs de Monells y altres, que en 1385 havian re-

vgrtit á la Corona, la noble Casa de Sinisterra, per com-

pra que feu Bernat al rey D. Marti per 10.500 florins d'or

il'Aragó, deis que s'en feu cárrech Joan Desplá tpesoror

del Sr. Rey ais 5 de Julio! de 1405.

Duran t la Iloch-tintínciade D." María se registra la supli-cació feta pelshomensde Monells sobre la lluicíó delpropicastell,quedeviaferseáBernatdeSinisterra,r[Ual9donnln¡ytenia per successió de son avi lo dit Bernat, que'ls adquiríper venda que li feu I). Marti (1444). Dita redenció, altra-ment, no's feu sino molts iinys després, per rahó ile cer-tas qüestións que se suscitaren, que falla en 1551 la Bat-Imdel Reyal Pairimoni, ordenantae quefós fetaaprehensióy adjudicado deis castella de Monells y altres, que haviavenut D. Martí, juntament ab los drets d'alta y baixa ju-risdicció, civil y criminal, ab lo mer y mixt iraperi inhe-rents ais dits dominis senyorials, sal van t, empero, losdrets purament civils que sobre dita llocbs tenia Muís deSinisterra, sucessor de Bernat (í).

Just es '(ue's fássa esment de dos il-lustres filis de! hu-mil llocli que consideren!. L'un Guillem de Monells,PonsdeMonellB l'altre. Lu primer fou ardiaca'de Besa-hi y bisbe de üirona; lo segon abat de Saht Joan de lasAbadessas y bisbe de Tortosa (1169);abdos consagran^de la iglesia de Sant Pere de Camprodon. Del bisbe Gui-llem, recorda lo docie P. Villanueva, que, amicipnntse alConcili Lateranense, procura la mejor il-lustracio delclero en la sua diócessis, estatuhínt un dret d'un fiori d'ormensual pera los canonges assistents á las escolas pú-blicas ú universitats, pera lo sosteniment de las metei-xas (2).

Monella se troba aituat en niitj de duas serretas quedominan lo terme, limitat al N. ab Cassá de Pelras y Ma-

ili-nrnanya. al Iv ab Corsa, al S. ab La Bishal y al O. ab

Sant Sadurni. Coma la vila mis 300 habitanis.

Entre Monells y Corsa, y á poch trel de la carretera,

vora la frescal ribera del Risech, se troba. en mitj <l"una

[llanura limitada por los alzinara d'un bosch proper,

una ermita biaantina quals murs ombrejan amorosament

un grupo d'arbres. Se l'anomena Sania Cristina, y sa

rústega y senzílla construcció, puix que cap adorno la en-

galana, atrau ab respectuosa curiositat; no esplicantse

cnm, en aa rneteixahumilitat, ha pogut desafiar locursdel

teinps y la follia destructora de nostres dias. En ella 's ve-

nera Santa Cristina, continguda la santa ¡matge en un

precios retauie que apar del sigle XV, Vuit requadros lo

dita Santa, riquissimarnent adornada ab reyal mantell ycorona, fentÜ de digna orla sis requadros mes que conté-ríen passos de sa vida y surmontant la bella pintura loCalvari. Notable es la obra y de bona má, per lo colorít yla composició, lo aentiment y la dolsa expressió que en éll

per la rica indumentaria do las figuras.

No sens recansa deixárem aquell lloch apacible y

atractivol pera continuar nostre vía envers la propera

vüade LaBisbal. Pasaárem lo pedregós Hisech.absas vo-

ras guarnidas d'arbredas, fine á t.robar novament la ca-

rretera, al peu de la que s'alsa un vell casal, dit lo Molí,

guardat per la ferrenya torra Del rñal pas, coronant sa

truccións que destacan bellament entre la frescal vegeta-

ció ijue'ls rodeja, no essent menya de notar 1'antich

casal de can Corneij, que abans se troba al peu del cami

de Corsa, y en lo que artistichs finsstrals adornan la se-

vera fatxada.

L'espessis3¡mdosserdeverdejantfu¡laige,formatper las

abrassadas brancas de la doble filera de plátans, que en

una extensió de prop de 2 kilómetros ombreja la carrete-

ra, avisa al viandant la proximitat de La Bisbal, la que,

passat aquell fullós túnel, s'esplaya agradablement ab

son aspecte ciutadá.

Lo vell Daró ó Adaró, icom l;i rica vora de rosseganta

túnica, vorejft 'la peus de l'agradosa vila portántli los

olors que ii envia la fértil comarca, regada, á mes, por

lo Risech y la riera de Vilar. Ampies planas de ben tam-

pida(l) térra extenen sos verts domassos per tot arreu,

limitáis per espesaos grupos de lladoners y salzers, antichs

olms y enlayrats pins, combinant llurs verdors ab los fei-

-íuchs roures y gentils albinas de molsós brancatge. Nom-

broaos camina se creuhan per totas direccións en l'am-

pla quintana blanquejant entre 'Is sembratsjos camps de

furratges, los vinyars fullosos y las honas que ab verdor

variadísima matisau tota la comarca, mentres onduladas

serretas limitan l'espay, abrigant ensemps rústechs po-

blets y caserius. Al lluny tancan amplamem la encontrada

las foscas serras de las Gabarras, ahont lo sol s'hi pon, es-

fumantse envers tramontana las fermas siluetas del Cani-

gó, de Requesens y de Roda, que allargan llurs rocams

fins al mar, com fugint de las crúas regións de Circio

pera cercar ansiosas los prímers besos del sol ixent.

Lo novell aspecte de La Hisbal amaga sa respetable

antiguetat.

LÍI document mes antieh que parla de dita vila es de

In ¿poca del bisbe fie Girona Gundemar (842 á 850), ab

motín d'una qüeatió promoguda per un tal Lleó, que's

<|ueixá de que lo prelat s'havia possessionat de las casas,

vjnyas y estables de la vila de Santa María de Font&edic-

tus, que tenía per son pare, ja difunt, nomenat Stavil, que

!iis havia tretas del erm d'un si'ibdít apelat Spaiiyol. La

sentencia per la que 's falla lo plet comensa: «In judicio

Ermidone el Radtilfo üicecomites, seu et in presentía Au-

dcgario et Guntardo oassos Wifredi venerabilis Comiíis,

xeu etjudices gui sunl jusstjudicare... etc.» (1)

Lo lloch citat de Fontsedictux corres pondría á lo ve-

hinat, dependent de La Bisbal. dit avuy La Fonteta (2).

En un interessant document del propi sigle trobém

T origen deis domínis deis biabes de Girona sobre gran

nombre de llochs y castellsdel Ampurdá, que constituiren

per llareh temps lo patrímoni de la mensa episcopal al

meteix temps que la font d'ahont deriva lo ñora de la vila

que consideren!. En efecte: en un diploma donat per lo

rey Caries lo Simple, durant lo pontificat de Theotari ó

Theotero (875-886) se diu: «Concedimus etiam prcelato

Pontifici et Ríitc Sedi villas quas Pater noster dices recor- •

dationis Lluidovicus rex per prameptum condonacit oillam.

ncilicet Stce. Martes, quam alio nomine vocant Foniane-

íntn et Palatü Mororum cum suos villares, oiUarem quem.

dicttni Julio et tillarem Maitrellum, nec non et cillam quar-

tianum et Felgerelaa cum ómnibus adjacentis et terminis

xuis. cultis et incultis, nec non et cillam que rocatur Fon-

xfédictus uno nomtnti .,.. condonumun Síft'- Hfctrw et

Patrum. nostrorum, nostroque facinore etc.» Aqueix

diploma porta la data de IV ka!, de Setembre del any III

del Rey Caries, Interdicció XIIII (1).

Lo bisbe Wigo, del que s1 en ba fet ja esmeni, adqui-

reix per escriptura del any ()16 una vinya en lo terme de

Fontanetus, ó Santa María, que la possehíaRecesinda; á l;i

qual deu afegírse la compra d'unas térras del propi

lloch á Lupus y Brada, per venda felá ais VTI de las ka-

lendas de Maig de I' any XXV de Caries (2).

La consagrado de la primitiva iglesia de Sania Marín

de La Bisoal, vila que, coro s'ha vist, se l'anomena en

doeumenis de la época de Fontnneíus ó Fonsedictus, es áa

lanyí)04—8deNovembre,any VIde Caries loSimple—y dn-

rant lo pomific.at del biabe Servus Dei que goberná la dió-

cessisde Girona desde l'any 886 ú S87. Se consigna en l'acta

de consagrado .. aad comaurantlas ecclesias qitfe sitas aun!

in pttQo GGrunden8€i in ÍGVWIMIO d& viilti FontCLTiGdo qur'.'

xunt edifícalas in honore Sta> María: Virginia, Sti. Mi-

chaeli arcangeli et SU. Joannis Baptistee... qurc reedi-

. ficaverunt nomines pro Dei amore in nominibtts;» quals ho-

mens féren, y's detallan en l'acta, nombrosas donaciónsde

camps y vinyaa pora lo sosteniment del cult y aliar de la

Verge María, ab llurs respectivas afrontacións, ab motiu

de las quals se parla del riu Adaron, del llocb de Canapost

y attres. Contenint per últim (ati ínteressantisaim document

la acostumada cláusula que din: «Donamus nos omnes su-

¡iranominati isla omnia supei'iun snrtpta tul jirn dictus

Villanne

Ecclestas ut de ab hodierno die et ietnpore ibidem subja-

ceat mar la. et potestatem abeanl Sacerdotes ibidem

Deo /amulantes ista omnia laborare et exfructunre, et

usibus illortan ipsas /ruges dispensare per jussione proprii

Episcopi et nullun Comes, Vicecomes, Vicarius cel Cente-

narius, ñeque ulla scecularis potesías íioc exinde abstraeré

presumat, set teneant hoc ipsas ecclestas usque in perpe-

tuum (1).

Altres documenta acreditan lo senyoríu deis biabes de

Girona en la vila de Santa María que aviat perdé son

nom antich de Fontsedictus pera usar lo que avuy porta,

com se veu en lo de fetxa del 1002 en que "s diu Ecclesia

Sonetee Marta? quam dicunt Episcopalem (2), y qual do-

inini jurisdiccional se confirma en lo castell que s'alsa

en la vila. Com á senyor, tam in villa quam in termino de

Castro Episcopali, celebra una concordia lo bisbe Pere

Roger, fill de Roger I, comte de Carcassona, germá d'Er-

mesindis, (1010 á 10511 ab lo comte Ramón Berenguer

sobre la dominicatura de dita vila y castell, portant ladata

del V l i d u s d e M a r s a n y XX del rey Enrich,—10 Mará de

I OS i (3).

En lo ¡libre I de las Enajenacións del Reyal Patrimoni

ile Catalunya (4) se fá esment de la jurisdicció senyorial

del» prelals de Girona, no sois sobre La Bisbal, sí que

tambó extenentse á las demés vilas y llochs que d'antich

temps eran los dominis de la Mitra, en la época del rey

D. Jaume.

.1) Villan'iavH. Viaj. lü., r o m . XIII, |>. 31, np[2} F lo res .Eap . SaQr., t. 12, p . 42».

i;i| V i l l anueva . t . XIII , pág . 101.4) T o m . I l . fo l . US. Ars iu de la Coronx d' Ais

VOLUM VII .

No sempre, altrarnent, resta pacifica la possessió deis

extenaos dominis episcopala, de manera que trobóm que'l

bisbe Berenguer de Llers (1142 á 1 !59j degué sostenir sos

drets contra Gilabert de Cruilles, terrainantse la qüestió

ab la concordia deis 15 de Maigde 1149, en la que's con-

signa que dic biabe. ... «daret Guilaberío pro fecedo L so-

lidos gerundensis maneta1.» No acabaren tampoch las dife-

rencias, per quant torna á pledejar la noble Casa de Crui-

1 lea contra la Canónica gerundense sobre certs drets que

li pertocavan en la vila episcopal, de qual qüestió conegué

i'arquebisbe de Tarragona Berenguer, essent prelat de

Girona Orufall, Orusall ó Guissal—que ab aquestos noms

se'l coneix,—resolguentse per concordia del 1180, que fir-

man Berenguer Calónico com á jutge y Gtiufr&d, prr-

centor de la Seu de dita ciulat ah aoort del legat pontifici

Knrich bisbe albanense (1).

En repitan de Bernat de Vilamari, que governá la

diócessis de Girona del 1272 á 1312 y qual enterrament es

en la propia Seu, se llegeix; «...imperiumquee merum miz-

lum tenuere <sub alis Basr/u/rra Bisbalis emit Corqa-

La Casa d' Ampúrias, quals honors afrontavan igual-

ment que loa de Cruilles ab los de la Mitra, disputa per

Ilarch temps sobre certs drets que pretenia en los domi-

nis epíscopals, durant la prelacia del abans dit Bernat de

Vilamari. Ab greu disgusl vejé lo comte Pons Iluch la

regia concessió obtinguda per aquell prelat pera poder

alsar en los llOchs de La Bisbal, de Bascara y altres las

forcas, senyal de jurisdicció crimina!, ab lo mer y mixt

imperi, excitant de tal manera l'ánim del Comte ampu-

ritá, que feu formal declaració d'enernislat contra 'I Bisbe,

fins al punt de fixar cartells de deseiximent en tota los do-

mínis, qual acte feu Bernat Amat de Cardona partidari

del Comte. Consistía dit cartell en una carta ó ceduló ab

que un senyor agraviat avisava á son contrari que, desde

lo día de la declaració de deseixtmeni en avant, lo tracta-

ría com enemich, perseguintlo y damnificantlo en quant

poguós, sens que tais fets se poguéssan imputar á bauci ó

trahició. Lo cartel! esmenlal. tal com lo copia lo P. Villa-

nueva (1), diu:

«Al molí noble é honrat en Bn., per la gracia de Deu,

bisbe de Girona: denos en Bn. Amat de Cardona, saluí

et amors.—Fémnos saber, que per molts de gréges el per

moUes de desamors que avets fetes al Senyor Compte dem-

puries el fets tot día; los quals gréges el desamors avem

nos á pendre per nóstres, axi com si á la nóslra persona

notéis fets, neis faiets: el encara mes cuant fem eos saber

mal et greu que d nos es, ouens desexlm de DOS et de leu

nostres coses per rao del Senyor Compte, que de mal quews

faessém d vos, ne á res del voslre, que tenguts nou

rn&iam. ítem fem saber queus retén les treues, les quals

aciem ab vos, ne ametn dades al noble car frare uóstre lar-

ri tache de Barchelona, ne al Sacrista de Gerona per rao

de Vos: jassla queus aoem tramesa Caria ja de deseximent-

Dat Roda dioendres eespra de Sen Thomás, en lan que

contémMet CC XC VII.»

L/any següent se sap rjue degué lo bisbo Vilamarí

abandonar sa iglesia.

Per los aoys de 1446 se fá menció de que 'ls vassalls de

La Bisbal solicitaren de ia reyna María la lluició de la ju-

risdicció que tenían los bisbes sobre dita vila (1); la

<iue optinguéren, revertínt per tant á la Corona, puix

consta que dita juriadicció fou cedida á Bernat Salba y

confirmada per Ferran II. Se fá així raeteix esment en lo

citat llibre de la disposició de Caries I manant que las

causas sian portadas al coneixement de la Reyal Audien-

cia; constant, per últim, lo procés comensat en 1521 per

los Síndichs de La Bisbal ,que sostenían la inmunitat de

certs drets y altras franquicias concedits per 1' empera-

dor Caries en 1519, confirmant las concedidas per Fer-

ran II en lMi), que á la vegada ho feu deis que otorga

Joan II ais 27 de Febrer de 1474 ab motiu de la separado

de la vüa de la jurisdicció episcopal.

La Bisbal es una de ias vilas mea importants del baix

Ampurdá, á28k i l . de Girona, ab qual capital se comu-

nica per lo cami de ferro, com s'ha descrit, y per la bona

carretera transversal afluinthi aixi meteix la carretera

provincial de Figueras y las de Palamós y demés llochs y

poblets deque se n ' h a f e t j a esment. En olla hi iroba

V excursionista lionas Tondas y posadas, cafas y cas-

sinos com á llochs d'esbarjo, y un bonich pass¡eig per la

ribera del Daró.

Encara que bastant apartada de la vía férrea, disfruta d'un

bon servey de carruatges, ab combinado ab tots los trens

ment ab la capital del Principal y ab I' extranger. D'aquí

puyen*, del Rl. Palrim., f

.KTÍFl i 65

s'explica Testal de relativa prosperitat de )a vila. Conta

prop de íi.000 ánimas, formant per sí sola ajuntament ab

lo vehi lloch de la Fonteta, qual iglesia es aixi meteix de-

pendent ó sufragánea de la de La Bisbal. Es cap de partít

judicial, comprenent los pobles y vilas de Bagur, Calon-

ge, Canavells, Castell d'Ampurdá, Corsa, Cruilles, Foi-

xá, Fontanilles, La Fonteta, Guaira, Monells, Montrás,

Palafrugell, Palamós, Palau-Satoi-, País, Parlaba, Perata-

llada, La Pera, Regencós, Rupia, Sant Feliu de Guixols,

Sant Joan de Palamós, Sant Sadurní. Santa Cristina

d'Aro, Serra, La Tallada, Torrent, Torroella de Mont-

gpl, Ullá, Ullaetret, Vall-llóbrega, Vulpellach, y Castell

d'Aro.

Sentada en una extensa plana, sorprén agradablement

son bonich aspeóte mirada desde lo pont de pedra del

Daró. La carretera que recta s'allarga en suavissima

pendent, forma ab los edíflcis que la miran un llarch y

ampie carrer com de ciutat novella, á qual aspecte hi

conlribueíxen los espayosos pórxos ele laa casas de má

esquerra. Per la dreta s' extenen los edificia de la vila

campanar de la parroquia y la soperba massa del castell

coronal de marlets que's dibuixan gentilment en lo blau

fons del cel. Un vell pont sobre 'I Daró, en mitj de qual

obra s'alsa com un arch deiriomfde senzilla arquitec-

tura, comunica un barri d' antich aspecte ab la vila. Los

carrers, en general ampies, con teñen bonichs edificis par-

üculars no mancanthi alguna casa anliga.

Escassort monuments arquitectónichs restan de la enjo-

vonida vila. Per sa importancia arqueológica y valúa his-

tórica deuhen citarse en preferent lloch lo eastell y 'Is res-

tos de murallas. Alsa lo primer sa feixuga mole en unaplassa prou espayosa pera deixar veure ab Iotas sas pro-porcións aquell gegant de pedra. En los ennegrits mursde !a cúbica construcciri s1 obran alguns finestrals senzills,notantse travalls escultóríchs en los de la fatxada princi-pal, quai severiiat a." ave perfectament á son vell destí.No es prou pera traure lo segell magestuós de la fábricala bonica portadeta del Renaixement, que substituí, sensdupte, al característich portal rodó de llargulssimasdovo-llas, que com inmensos raigs do pedra enquadravan I' am-pie vano. Dít impropi aditament porla , BU lo fris , la se-güent inscripció en lletras romanas:

F.-AREVALO-D-CVACO-IGO*.

Fou aquest bisbe de Girona desde 1598 al 1611, y d' óllsesaperafill de Segovia, ó procedent d' aquella ciutat,per quant se '! coneix peí Ser/oviertse, y de qual iglesia fouDegá. Fou consagrat bisbe en la Seu de Barcelona en1598.essent Inquisidor de la dita ciutat. Sas virtuta y saberlo feren digne del Arquebisbat de Messina, quina dignitatrenuncia. (Villanueva, tom. xiv, p. 96). Las armas del pro-pi prelat campejan en io limpan deis balcón3, esculturatsal estil de la portada del vell edifici, recobrant aquest no-vament son tfpich carácter ab lo grandiós matacá ab quetermina la part superior del frontis, venint rematat lo cas-tell per una alta corona de marlets.—Avuy io descrit edi-fici dona allotjament al Jutjat y presó del partit.

Los restos de las murallas que (ancavan la episcopalvila se veuhen á la part de fora, prop lo Daró, conservantindicis deis quadrats torricóna que laa deí'ensavan. Milj

T>' KXCUR5IÓNS CIENTÍFICAS. lüT

confosas ab las modernas casas, ab prou feynas donan

mostra de lo que foren quant ab ellas se cenyí la vila.

La iglesia parroquial, sots la invocaciri de Sta. María,

es un edifici del sigle passat y per tant en éll mes hi do-

minan las folgadas proporciona que las delicadesas del

:irt. Sa fatxada, tota de pedra de fil, presenta aquell tipo

general y prolixament repetit en totas las construccións

del 1700, y per tant creyém per demés la sua descripció.

Lo campanar, malgrat sa época, té certa gentilesa que 'I

fá apreciable. En 1' interior del temple, d' una ñau ampia

digne d' especial esment.

Molt curiosa es la reixa de ferro que tanca lo patiet que

precedeix á la iglesia deis Dolors. Obra del sigle passat,

cridal'esment per sos complicáis travalls y grans poms

de lliris ab que termina. Aquest temple, de la época ba-

rroca, té poch de notable.

En un vell casal del Renitixemenl hi ha la Casa de la

cas temps dB que disposavam. Davant de! citat edifici un

altre casal adornat de bonich porxo crida la atenció, no

menys que la casa dita Can Marimon que 's troba al en-

trar en lapoblació. Las casas particulars, sí bé totas de

bon aspecte, novas en su major part, nopresentan aquells

detalls esculturals en finestras y porxadas que son I" en-

cismes principal de las poblacións antigás : solsament las

casas, d1 aspecte mes rústech, del carrer que condueix al

rehi lloch de Oruíiles teñen en sas llindas repetidas fet-

xasdel 1700. Lo terme municipal confina al N. ab Corsa

y Castell d* Ampurdá ('/, llegua), al E. ab lometeixy Vul-

pellach (2 '/,), al S. La Fonteta y Fitor ('/, y 1) y al O.

Cruílles y St. Sadurní ('/,), qual terrer rublert en la pla-

na de sembráis, hortas y vinyas y en ias serras d' alzi-

nars y rouredas,' es fertilisat per lo Daró que naix en lo

terme de Sta. Pelaya, y al que se li uneix la riera del

Vilar, y rega los termes de St. Sadurní, Cruílles, Castell

d' Ampurdá, Casabe! 1>, Fonolleras y altres. — La agricul-

tura se concreta á las producción^ de grans, de llegums,

verduras, fruytas, blat y ferralges; y la industria mes flo-

reixent es la de laps, cerámica, y rajólas comunas y de

las ditas de Valencia.

A 3 líils. de La Bisbal, envers Ponent, y per un planei'

cami vorejat d1 hortas y extensas plana» de conreu á las

que limitan verdejants arbredas, se troba I' antieb poblé

senyorial de Cruilles, del que ja s' ovira desde llu'ny al-

Marse una colrada torra mes altiva que '1 campanar de la

parroquia. Fá temps que 'I poblé s1 ha despullat de son tra-

jo de guerra pera vestirse lo senzül delagricultor, deixant

ensemps las ferradas armas d' altras centurias pera val-

dres tan sois de las eynas pacíficas del travall.

Se troba situal Cruilles al peu d'una baixa serra , exie-

nent son terme per la planura, limitat perMonells al N.,

la Bisbal al E., St. Po! y St. Cebríá de Liado al S., y St. Sa-

durní al O. Forma ajuntament ab los vehinats de Salellas

y St. Miquel, y conta unas 200 animas.

En lo bell mitj de la plassa, á la que mira la iglesia pa-

rroquial, se redressa altiva una torra circular de rojench

color, que deuría ésser 1' homenatge del desaparegm

castell, veyent alsarse á son entorn, a mida que s' esfon-

savan las murallas, las casas del pobie.

La sen/illa portada del sigle passat y lo campanar de

í>' EXCÜRS1ONS CIENTÍFICAS. 16!»

igual centuria no indican 1' antiguetat de la iglesia pa-

rroquial sOts la invocació de Sta. Eularia. L' interior re-

vela una construcció tal vegada del sigle xiir, per sa sen-

zilla volta en ojiva y rodó ábside; sense que 'I mes insig-

níficant adorno donga varietat á las severas ratllas del

temple. Aquest será una reedificado del primitiu,perquant,

en duas escripturas que llegí lo P. Villanueva (1) se

diu: que ais 12 de las kalendas de Deaembre del any III

del rey Felip (1062 ) lo biabe de Girona Berenguer W¡-

fi-ed dedica la iglesia de Sta. Eularia de lavilade Cruílles,

á prechs de sos vehins, principalment de Gaufred clergue

de Girona que fou son primer rector. Mes endavant, ó

«¡a en 11-44, lasubjectá lo Pretat al proper monastir de

St. Miquel, quals priors foren rectors natos de dita feli-

gresía. L' edifici actual no pertany, sens dupte.ádita cen-

turia. Se troba citada la parroquia en lo testament fet peí-

Pons, prteceníoria , levita, Capiscol de la Seu gironina,

en lo que nombra marmessors á Almodis Comitissa et Um-

beríus Otoniset Jokannes clericus.,.et Amatas Vivas nepos

meus el Miro <Swrtí'arío,^resí'iíer,ordenantlosdistr¡buescaii

sos bens... ín aanctis Deí ecclesüs etclericis etpauperibus;

llegant al dit Joan, á qui diu ésser meum nutrítum et ele-

moainarium, omnes meos alodios quos habeoin... parochia

Sta?. Eulalias de Crudilias, ipsos mansos quos Guillelmus de

Xo/a tenet cum illorum ómnibus pertinentiis, et alia? térra.'

vel DifiGín quct? sutit intrujam dicttt parochia de Crudilias.

Conta aquesta persufragánea la iglesia del vehi llocb

de St. Miquel de Cruilles, que 's troba á curia distancia

de Sta. Eularia á dalt d'una serreta.

Sorpren la antiquísima iglesia de St. Miquel al díbui-xarse en lo espay per sa severitat y venerable aspecto.A la part de llevant presenta son triple ábside adorna!per faixas de pedra, á modo de pilárs, que sostenen 1' ar-quería. En los panys deis mnrs s' obran estrets finBstralsHUSOS de tot adorno, ressortint una senzills contraforts.Davant la porta, unas runas indican la existencia ó '!eomensament de ta construcció d' un porxo, recort deisantichs nariex; alsanlse á son costat eaquer la quadradatorra-campanas de proporcións severas y senzíllas, as-pecte uue domina en tot lo monument. A la part dreta, unrecinte tancat per revellits murs y ombrejal per arbrescentenaria y embullat herbatge recoi'da la existencia d'

llunyana rnostra, una arcli3 cegats per lo mur de tanca,d'aspecte tan primitiu com pochs ne recordóm. Un se-pulcre-ossari, ennegrít peí temps. posat damunt duasménsulas blassonadas, conté una preciosa inscripció li-mitada per los escuts de la Casa de Cruílles. Lo color y laperfecta conservació del dit sepulcrey la pulídesa de totssos detalls lo fan pendre al primer cop de vista per obrade metal],

La inscripció diu així:Hicjacet venerabais F. I) Crudilii* mi/en <¡ui et dimü-

sit obitum X solidorum et m frumenti erogradam paupe-ñbus ihcXI pane ? . obiií XVII Ka/endi* seplembris,et D. M. CCC XL VIII. Anima ejus requiescat in pace.

Peruna pórtela lateral rjue comunica ab lo ski descritpenetrárem en lo temple. Consta aquest de tres naus, in-terceptadas per lo creuher, terminant en los correspo-

nents ábsides. La volta de cañó vé sostinguda per tresarcha semicírculars que s' apoyan en altras tantas faixasressortidas déla raurs, en los que s' obran ampias arcadasen plena cintra que donan pas a las naus laterals de mesreduhidas proporcións que la central. La planta es de creullatina. Lo conjunt de la fábrica, dintre sa simplicitat deratllas y senzillesa d' adornos, respira una certa magestatIue atrau y al meteix tempa imposa. Los sigles al lliscarper sos murs I' lian colrat ab sas besadas, refrenan!, sonimpuls destructor.

Ocupa lo fons del ábside un gran retaule, preciosa pin-tura del sigle xv, dividit en vuit requadros y orlat per unguarda-pols, en que damunt de camp blavench hi sobre-surlen genlüs garlandas de fullatge y escudéis. En lo cen-tral s' hi figura 1' arcángel St. Miquel, representat perun herinoslssim donzell, armai ricament, embrassant pía-tejada rodella, y en actitutde ferir ab lluhenta ármalomonstre infernal que ab espantable visatgtt se revolcanegros y feréstech sota "is peus del Ángel. Lo requadrosuperior de la dt-eta figura loSant Arcángel entregant lasánimas deis justos a SanL Pere, qui provist de grossa elaude plata guarda la* portas de la celestial .lerusalemacompanyat da gentils ángels. Inmediat al descrit, se re-presenta en lo recuadro á un Sacerdot celebrant locruent Sacrifici de la Missa, peí o,ual se purifican las áni-mas damnadas en lo Purgatori, de qual lloch las salvan losángels. En lo requadro inferior,—que crida de un modoespecial 1' esment per la vivesa de la compo&ició, riquesadel colorit y pasmosa expressió y actítuts de las figuras, —s1 hi representa com I1 Arcángel y son celestial exércitvens y atropella á una munió de gents estraftyas de ros-

tre lleig. vestidas ab trajos originalissims, significante,tal vegada, la victoria y condemnació déla pobles gentils.En los tres requadros de la esquerra s'hi representan res-pectivament: en lo primer, al dit Arcángel salvant las

citcristiá contra 'Is moros, interessant pintura no sois per

guerrers molt curiosos; y per fi, se representa en lo ter-

una ermita, davant de la que. com guardantla, hj jau unbou vermell y al peu de la montanya un cavaller moro (?)can aterrat per un llamp que 's despren del bou. A uncantó del quadro s' agrupan, contemplant lo maravellósfet, un Prelat revestit de pontifical acompanyat de grannombre de clergues, que ab professó acudeixen al llochab ganfalóns verts y creu alta. En la part superior delretaule hi ha lo caracteristich requadro del Calvan, yocupa la part inferior la acostutnada pradella_ ab imatgesde Santas Verges

En lacapellaqueformalo bras esquer del creuher cri-da V esment un sepulcro ossari,,que conté la següent cu-riosa inscripció:

Hic jacet nobilia domna Elisabeth uxor guarida ni nobt-/is B" de Crudilüs, filia comitis Dionissii de Cepeus qdade Ungaria, gui obiit V Kalendis januarii anno DniMCCXCIIII, cujus anima requiescat in pace: amen. Quileyia hoc aeriptun ora pro me Domino et dic Pater nosíer

En altracapella s' hi venera un Sant-Cnst, esculturaantiquissima, tal vegada del sigle x, vestitde llargatúnica

171 ció c

s que recordau las imatgesessant la grossa pica que

y de formas angulosas

's guardaen altre altar.Lo románich temple de Sant Miquel de Cruilles es lo

únich que resta del Priorat benedictí qual origen a' igno-ra. Tal vegada fou deguda sa primitiva fundado ala pri-mera anys de la Reconquista, quan los sabis monjos detan ínclita Ordre vinguéren á repoblar ab sos duríssimstravalls las valls que rega rl Muga, comensant á desbros-tar las boscurias selvatges y las insanas llacunas yaygua-inollsque omplenavan lo fértil terrer ampurdanés. Sesap que al esser consagrada, com s'ha dit, en 1062 1apropera iglesia de Santa Eularia de Cruilles, ja existia [lovell Priorat de Sant Miquel, solsqual jurisdicciófoú aque-lla posada en U44..lunt á la iglesia hihavia un hospital en1592, qual edifici es avuy ocupaiper lo guardia del temple.Posteriorment las rendas d' aqueix Priorat foren aplica-das á las de Sant Pere de Galligáns. fl)

Del bressol de la molt antiga y molt noble Casa de Cruí-lies tan sois ne resta, com s1 ha dit, 1' altiva torra del ho-menatge que com una columna d' honor se llensa al es-pay, la que ha respectat io temps comió monument d'una nissaga il-lustre. Al entorn d' ella jau lo poblé que

ria, la gemada comarca de la que 'n fou senyora.Los drets jurisdiecíonals deis Cruilles datan de la con-

cessió que'l rey D. Jaume II feu en 1309 á Bernat de Crui-lles, viudo alashoras de Na Elisabeth comtesa húngara,R qiial noble sei>yor concedí A mes lo imperi sobre los

Viatf. Ut., t. XIV, p.

llochs y castells de Peratallada, Begur, Esclayá, Regen-cós, La-Friu, Palafrugell, Cassá y altres, devent servir alrey ab 20 cavallers armats. Confirma la concessió ante-rior lo rey Pero III ais 2 de Novembre de 1360, exlenentlaá la juriadicció criminal, ab lo raer y mixt imperi, entemps de Gilabert de Cruilles que ho compra per preu de20,000 sous deis que se 'n feu cárrech lo tresorer delsenyor Rey, Bernat d1 Olzinellas. Exercítáren los noblessuccessors deis mentats los drets jurisdiccionals flns loregnat de Donya María en 1442, que s1 incorporaren á laCorona. Los homes de dita llochs obténen de la Reyna la.faca Hat d' eligir tliurement sos Batlles, en virtut de lassúplicas deis Sindichs de las poblacións ó Universitats ci-tadas, no sens haver promogut Margas qüestions sobre 1preu de la lluició deis dominis Na Margarida muller deGaufret y de Gilabert de Cruilles y Na Aldancia, que hofou de Berenguer, que 's queixavan de lesió en sos drelsdotáis per motiu de dita lluició: no terminantse los pletsfins la época de Ferran II en Y any 1484 (1).

Los gloriosos anals dB nostra patria ho son també dela ¡Ilustre Casa de Cruilles.

Argayo en sa obra Perla de Cataluña Iroba I' origend' aqueixa familia á Fransa, citant en apoyo de sa afir-mado que quant en 1' any 820 se reedifica y dedica lo an-tiquíssim y venerable monastir de Sant Miquel de Cuxáhi figura en preferent lloch un príncep francés dit Cruí-

acompanyantáLudovico-Pío en sa empresa de foragitar

ais alarbs. Feliu de la Penya refereix que per la mort delbisbe de Barcelona Gomaro, en 1' any 865, fou elegitpre-lat Huch de Cruilles; sostenint en contra Argayz que laCasa de tan il-luatre nom es de las raes antigás de Catalu-nya y originaria d' aquesta térra, essent de las familiasque no abandonaren la patria quant a' esdevinguó la inva-sió sarrahina. Del citat bisbe Huch conta lo propí cro-nista los esforsos que degue fer pera apaciguar los ánim*justamsnt indignáis deis barceloníns contra '! governa-dor Salomó, assessí del comte Wifred I de Barcelona,nb lo patriótich fi de evitar fatals complicación» en la épo-ca difícil y travallosa de son pontificat. Lo venerable

sans, ala alarbs en sas correrías contra la ciutat.-«Capi-tanejant sas ovellaa, que a 1' ombra de son bon pastor seconvertiren en lleóns», embestían ais moros sitiadorsfentne d' ells greu destrossa, mes en una de sas victorio-sas sortidas. acompanyat de sos barcelonins trobá lamort combatent ardit per la fe y la patria en lo camp debatalla en 870 (1).

Bé venjáren los descendenls del Íl-lustrepre!at tan glo-riosa mort, y prou alt passejáren lo penó de las creus alcostal del de las sagnantas barras per los camps de nos-iras gestas gloriosas, ajudant á fer mes ampies los límilsde la patria.

Ja en la primera expedició de Mallorca que feu lo santcomte Ramón Berenguer III ab sos catalans y al> losocors de pisans y genovesos, en 1113, hi figura Jofre deCruilles al costat de la egregia noblesa de la térra.

J>' KXCURS1ÓNS CIENTÍFICAS 177

En la época gloriosa d' Alfons I y en las guerras de laProvensa, las victorias de Castella, las jornadas contra 'lsmoros de Prades y Valencia y en los fets de Navarra moltse distingí Galcerán de Cruflles (1163—1196), qual valory ardides» heretá altre Galcerán que se'I troba ara alcostat d' Alfons II (1286) en la conquista do Menorca,ara al costat do Roger de Lauria en las guerras de Siciliay de Cerdenya.

No cossájamay de rebrotar, pora 'ls serveys de la pa-tria, lo ben arrelat arbro de la Casa de Cruilles. Si al royT ajuda Gasto en las guerras contra 'ls moros d' An-dalusia, al gran Conquistador tan costal Jofra y Gilaberten sas valentas gostas.

Ja no solament por los camps do batalla dona sos filisla Casa de Cruilles, per las lluylas de la sabia diplomáticaté á Fr. Berenguer, que en representado del Rey d' Aragósostingué los drets contra 'I Papa, per ralio del feudo de laCorona d' Aragó que tants días do dols y feras lluytas pro-mogueren á la Patria.

Ompla lo sigle de Pere III la gran figura de Jofre Gila-bert, almirall de Catalunya, qui ab 1' armada do Barce-lona junt ab lo vis-almirall Galcerán Marquot, se dirigl-ren, portáis per la victoria, contra 'ls moros de Andalusla,en ajuda deis návilis castellana. Kn los fets de Ceuta y deAlgeziras dona vivas mostras de horóych coratge, quetermena una fletxa traidora al lullar la garlanda de victo-rias que cenylan lo capell guerrer dol Crullles obtingu-da3 en las fronteras de Murcia, d' Andalusia y África.

A tal perdua compensa á Catalunya Bernat de Cruilles,quí en las incessants lluytas contra lo Jutge d' Arbóreaen las cruiiels batallas de Cerdenya, y en las defensas may

178 ASSOCIACIÓ CATALANISTA

oblidadas deis dominis d' Aragó sempre atacats pela

Dorias, demostrá que no envá continuava las gloriosas

tradicións de la Casa. Assedegat de victorias, no para ab

las obtingudas en los camps italiáns, proporcionantnhi d'

altras las renyinas y enemistáis de Pere do Castalia con-

tra Pere d'Arago, defensant nostre Cruilles la vi laycas-

tellde Guardamar fins a obligar al castellá á deistar lo

selge venc.ut per la constancia deis defensors y la cólera

del mar. que no en vá lo feu tot d' Aragó Roger de Lau-

ria, y com fidel vassall s1 engolí enti bol callad as d' espu*

En aqueixos temps, al cosiat de Bernat de Cruilles fi-

gura Giiabert qui aixís se dislingía por son valor en las

batallas contra Siciliana, Genovesos y Pisáns, com per sa

prudencia en los tractats de pau y treva. Bon nom' de di-

plomátich obtó devant del rey de Navarra, y en sa ein-

baixada al d' Inglaterra, pera concertar lo célebre desa-

fiament que nostre Pere lenia tractat ab Caries de Anjou,

demostrá sa prudencia y discreció, qualilats que feu res-

sortí davant de Bonifaci VIII, pora las qüestións ab lo

francés á qui ajudava la Iglesia.

Dos Cruilles, Bernat y flilabert, cománan lo gran estol

cátala que com un inmens vol de gavinas cobreix las

ayguas de Rosas, dirigintse lo 5 de Juny de 1354 ais do-

mlnia ilaliáns de la Corona d' Aragó, defensats per Riam-

bau de Corbera y Artal de Pallárs, y las victorias obtingu-

das en Cerdenya contra las gents del d' Arbórea fan

digne & Giiabert del regi galardó de nombrarlo gover-

nador de la plassa de Lugodor y després general de

las plassas y ciutats amigas del Rey, en Cerdenya, per la

mort del Comte du Quirra (I,1!?;!). A cambi do tais mer-

D' BXCUBSIÓNS CIENTÍFICAS 179

cós, salva Gilabert la forta plassa de Pola ferament ata-cada per los rebeldes de Cerdenya ausiliats per los geno-vesos trencadors de las paus y trevas fetas. Jamay defa-llit de forsas, no 'n tingué prou un vencer ala enemichs enItalia que trovóm al noble Cruílles en 1386 defensar loRosselló de que n' era governador, de las invasións fran-cesas y de sos aliats los iitglesos, que ab poderos exércitinvadíren en temps de Joan I lot Catalunya, y en qualsjornadas molt se distingí, al costat do Gilabert, Berenguerde Cruílles do quins fets ne van plenas las Crónicas nosolament per son valor defensant I' il-lustre penó de lasbarras contra castelláns y portugueses units—y molt es-pecialment en la batalla que ais 9 de Juny de 1359 pre-sencia Barcelona,—si que tambó contra'ls genovesos ysards perturbadors de la pau en Cerdenya. En 1392 pre-mia lo rey D. Marti los serveys de Berenguer nombrantloson Lloch linent, junt.ab Guerau de Queralt, pera reduhirais siciliáns revoltats contra la Corona aragonesa, y en lapoderosa armada que deguó pasear á aquell regne peraajudaral Duch de Montblanch y á sosfidelscataláns en-tre la millor noblesa de la térra hi figuran Berenguer,Bernat y Joan de Cruílles; devent recordar d'aquestúltirn la complerta victoria que obtingué en 1398 contra lonombrós exórcit del Comte do San Felip, á qui feu pre-soner, derrotant sas tropas, per qual fet lo trovém des-pres formant entre 'la consullers del rey D. Marti deSicilia.

En la época de trista rocordansa pera Catalunya en quecenyía la gran corona aragonesa Joan II, un noble flll delit Casa de Cruílles, dit Martí Guorau, aymador de las glo-riosas Iradicióiis do sa masaba, ui sos unLeoossorsdefensa-

180 CATALÁN

ren la Patria y sos extesos dominé, éll "uylá per los furs

<Ie la justicia y del dret de la térra, representáis y encar-

náis en la interesantísima y venerable figura del Prlncep

de Viana, Idol deis cata'áns, y per lant forma entre 'Is

dolza embíiixadors que 'I Parlament general de Catalunya

reunit á Barcelona nomena pera domamr la llibertat de

Caries, victima del odi d" una madrastra forastera, r,ui

injuBtament y ab grou fellonla fou pres en las Corts de

Ueyda, y tancat en lo casloll d' Aytona (1459). Com si

aquost servoy pera son aymat IVÍncop no l¡ bastas, acut

en embaixada al rey do Castella pera terminar tan tris-

tos fets.

Si en tols temps no s' hagués prou demostral I' osporil

voramont caíala que animava ais Inclits (¡lis déla Casa

de Crullles, li haurlan bastat los fels quo en los rebómbo-

ris de 1 «poca del rey espós de Juana Henrlquez, conlur-

biren profondament nostra patria. En las guerras civils

del reynat de Joan II figura Roraat Gilaberl al costal deis

nobles partidaris do la bona causa. La ciutal de Barcelona

escullí 4 tan bon capdill pera que, comananl la sua geni

del Ampurdá, se dirigís contra Girona, del partit del Hoy,

á qual ciutat posa selgo ab tal empenyo, quo á no ser per

los forts ausilis de Pere de Hocaberli, se rendin al parlit

deCrull'es, perdentla Joan II (HG2). Postoriorment se 'I

veu ardil defensor deis drots dol Condestablo de Portugal,

elegit rey deis catalans, y si fou bon sitiador de Girona'

no queda enrera al ajudar ais do Cervera (U82) ab lo re -

fors de sa valonta gent ampurdanesa. Ab la dosdilxada

mort del Condestable, se trova á Galcerún de Crullles al

costal dol lloch-tinont del Duch d'Anjou al» qui personi-

círen los catalans la defensa do sos drots y Abortáis; di,-

D' BXCUHSIÓNS CIENTÍFICAS 181

tingintse dit Galcerán en 1470 en lo combátele Girona.

Por fi. no es menys digne de recordansa que Forran

lo Católich confia al Baró de Cruílles los travalls pera for-

mular la concordia que devia termenar las sagnantas

lluytas ymalvestats ocasionadas per los pagesoa de Re-

menea; preseindint deis fets de Perot de Gruílles en saa

defensas de Perpinya siüat per Felip de Saboya y altros

gestas en lo Rosselló, Catalunya ó Italia (1).

Si á la patria tants días de gloria dona la Casa do Oui-

lles, no menys d' honors l¡ reconeix la Iglesia. Ab 1' Abat

de Sant Feliu Huch de Cruilles celebra concordias lo

biabe de Girona, Gillem de Vilamari (1312 á 18), pera ter-

menar las qüestións jurisdiccional^ sobre los c&pitulars

de la Canónica gerundense, convenint que pera las qües-

tións de lo criminal conegués la Curia episcopal y pera

l»s civils la del Abat. Aviat un altre Crullles fou elegit

bisbe d' aquella diócesis, succohint á Pere de Hocabertt,

essent Sacrista de Girona y despres bisbe de Lleyda (1325);

qual elecció, si be en un príncipi anulada, se confirma no-

vament en 1334 per la morí de Gastó de Moneada, conce-

dintse la abadía vacant de Sant Feliu á Berenguer de

Crullles. Se sap que dit prelat Gilabert tingué fortas desa-

vinensas ab lo Ceremonias per rahó de las (¡üestións que

dil rey promogue, no prou justament, contra 'I de Mallor-

ca; uixls com també per certas exaccions contra lley que

Pere IV obra en la diócesis de Girona, valent al zelós

Prelat lo desterro que fou promptament alsat per la ex-

comunió que fulmina contra lo Rey lo Papa Benet XII.

V art tambésenyalaab respectoal il-lustnidíssim prelat


IWenguer de Cruilles (1348 á 136-2) per los gastos que deson patrimoni esmersá pera 1' obra de ta Seo girón i na yde son precios retaule d' argent.quals blassóns se trobandelicadament artisats en aquellu maravella de la orfebre-ría deis sigles mitjoa (!).

A dos kílómetres escassos de La Btsbal so troba lo llochdít Castell d' Ampurdá. A óll porta un planer camí om-brejat de llarga renglera de lladoners que recargolan gonbrancatge y resonidas arrels com caprilxós grapat de pe-trificadas serpents que fúrgan lo térros marge. A midaque per suavissima costa a1 enfila la carretera vehínal segosa del deliciós panorama de las planas verdejan4s y delasserrasab sa esbullada cabellera de su red as damunt

bla que lligui al lluny ia térra y I' üspay. Mes properasalsan sos caps granltichs las Medas, com monstres raa-rins que se soleyan á pler devant la somrisenla plalja;mentres allá al horizó se confónen ab los nuvols los Piri-neus marltims. Feróstegas y negrosas com los palaus dola nit las ponentinas Gavarras limitan lo paisatge, y fu-gint de sas pahorosas soledats, com nins espantadissos,corren á orejarse en los ventijols de marina ias serrasgeniadas de Begur y de Palafrugell, vigilani sas tranquilascalas lo vell Celebántich pean ya inmensa de la ermitadevotísima de Sant Sebastiá.

L' antich casíell d' Ampurdá convertit avuy en espayosamasía, poch dona á conéixer la casa payral deis Marga-

|i) Villanuava.-Víry-. litar, tom. XIV. [>lx^. i y ».

D' EXCUR81C-NS CIENTÍFICAS 18,'t

rits. A son costat una humil capelleta de Noslra Dona delRemey—1600—qual porta aurmonta V escut ab tres mar-garídoyas—dotura !o pas del piados vianant. Se nota enella un curios arrimader de rajólas envernissadas perla-nyents a dita centuria en que s' hi figuran grossosjerros ab flors, sostenint sas dibuixadas nansas unas sy-renas. Campeia la composició damunt un fondo grochcombinantse ab acert ab los lons blaus, blanchs y verisque hi dominan. Moltas presentallas adornan las blancasparets del santuari.

Lo lloch de Castell d1 Ampurdá conta unas cinquanlacasas y 200 animas, siluat al peu de la serreta en rjue locastell s' alsava; esaent conegut antiguament per SantMarti de Llaneras (1), y qual jurisdicció senyorial havíapertenescut ais Comtea á' Ampurias. Se cita 1' espressatpnble ab lo nom de Castro fmpuritano ab motiu de la re-(ienció del bovatge felá al Comte Malgaulí, fill de PoneIIuch, que com s' ha dit mes amunt volgué recobrar losllochs y castells quedit Pons havia venut en pago de deu-tes, losquepoguó extingip ab lo preu que obtinguédelspobles per la redenció d" aquell dret (2). En lo llibre deEnajenacions del Real Pairimoni se fa menció de dífe-rents qüestions sobre los dominis que 'I Rey D. Martíconcedí á Bernat de Sinisterra no sois sobre lo Ca lell deAmpurdá, sí que tambó los d' Üllestret, Sant Iscle, Vulpe-llach, Ciuranay altres—5 de Juliol de 1408—junt ab locitat de-Monells que despres d' haver sigut incorporat ála corona en 1385, lo concedeix lo mentat rey al propi

nolatar geogpáfico-hístúrtco de la ProSagr.H, «, „. sei, 8p. XXVI.

Bornatde SinisLorra (I) per preu de 10,500 florlns d' or

d' Aragó. La jurisdicció deis citats castellsy llochs passá

en virtut de sentencia dictada per la Batllía General en

1551 á las mans reals entenentse en ella tots los drets

inherents a l a juriadicció alta y baixa, civil y criminal,

del mor y mitx imperi, sens perjudicí deis drets que tenia

lo Duch de Cardona en lo Gastell d' Ampurdá, los de Pere

de Millars sobre la possessió civil, y loa queeorresponian

á Lluis de Sinisterra successor del difunt Bernat.

La parroquia, sots I' invocado de Sant Martí, se troba

á un quart del poblé, á la que condueix un bonich cami

ombrejatde frescal arbreda y ospessas matas de vegeta-

do que serveixen de marges ais camps y vinyas. A son

comensament es de vóure lo tipien casa) de can Figueró,

que porta 1' any de 1G37 en la dovclla central do la ampia

portada.

La iglesia y la rectoría unidas se troban ú un cantó

del camí de Canapost, presentant la primera una senzilla

fatxadadel 158fiqual campanar lo forman tres alts mar-

lets. En la llinda del portal hi ha I' escut de las margari-

doyas que observárem en la capelleta del Castell. L1 inte-

rior presenta una sola ñau, ab sa volta ojival y capellas

latorals, en las que h¡ han los corresponents retaules

r(uasi tots deis sigles xvn y xvm, áquals centurias corres

pon igualment lo major.

En la capella primera, al peu dol Presbiteri, y do la

part de la Epístola, hi ha un sopulcret-ossari, ab la ins^

cripció que diu:

Hic jacet üenerabilie G. de Vellactto miles i¡ui obiit

|l) Fol. 164.-Arx¡u do \a Corona d' Aratiú.

I)' EÜCUK810N8 ClllItTfFICAS 185

XX dies Septembris anno DominiMCCC LX el venera-bilis Bn. de Vellacto donücellus fraler ejus, qui obüt XV(lies madii anno Din MCCCLXII, quarum ani.marumrequieseant in pace. Amen.

Res mes de notable observárem en dila iglesia; en qualvisita forem los excursionistas atentament atesos per loreverentsenyor Héctor.

Seguint lo mateix camí emprés desde Castoll d' Am-purdá, s' arriba, després de mitja-hora, al llogarot deCanapost, en lo que tot respira aquella apacible sen-¿i I lesa y benfactora calma preciadas qualitats deis pobléisrurals, Verament atractivol es 1' aspecte d' aníigüetatque presenta 'I lloch, quals rónegas casas s' agrupan alpeu del antiquísim temple románich, semblant una con-xorxa de jayos que remembran t al tres temps s1 hanreunit ab pintoresch desordre sola rónechs árbres tancenLenariscom ells.

Canapost no sembla un lloch ampurdanés en que totes rialler y com jove sino que trasporta al mes arresseratreconot de nostres altivas montanyas. En son aspecte dovenerable enrevellimcnt vol recordar la incontable muniódo sigles que son nom revela. Tal vegada una primitivaestaeió lacustre fou lo remotíssim origen de Canapost enlas edats de que ni 'n parlan las vellas crónicas (1). Moltmos ensá, so sa, en document del sigle ix se parla dellloch de Sant Esteve de Cancposío, Ab motiu de la conaa-gració que lo bisbe de Girona Serous Dei (884-887) feuen lo regnat de Caries lo Simple do la iglesia de Santa

(1) Pe\\n.-mstort<r.detAm/>ur,ldn, prtg, 30.

!W¡ ASSOCUCIÓ CATALANISTA

María de Fontanelo (La Bisbal), mes amuñija esmentat,

al consignarse en la acta las donacíóns que's feren a l a

naixent parroquia per los piadosos fidels que en lo docu-

ment se citan, se din per un d1 ells anomenat Andesínd,

lo següent: et e...go Andesindus dono a prefactis ecclenün

¿n comiiatu Gerundenne infra terminio de cilla Canepo&io

ülflGIX ttlQft JíPOpLÜ r ,. pPOfitef 7*ttflCfitXlTtí ftnttVtff /tC IGTYÍ\T\6

nomine .. etc. (1).

En altre dociiment de \0U, o sia lo teslament de Pons

Prtxcentor de la iglesia de Girona, entre los llegats sr hi

continúa'1 que diu aixls: in parroquia Sancíi Siephani

de Canaponí dimitto Ganaberío c/erico nepoti meo ipsum

sacrarium quad emi de Amalrig, cum ipsis lerris et cineis

guau ibi kabeo oel aduc adquirere potuero. . ele. (2).

Per demés poética es la situado de la iglesia-de Sant

Ksteve de Canapost. Rodejada de rústech cementiri qual

térra henehida amorosament cobreix la naturalesa ab es-

pós tnantell d' horbatge, s' alsa prop d1 ella un milenari y

robustlrfsim xiprér de fosca fulla y endolat troncám , y

com amparant la vella Casa de Deu antichs árbres acotan

piadosos gas brancas damunt d'ella, besant sos colrats

murs y la quadrada torra campanar que vigilant se re-

dre^sa vestida de rogenchs carreus brodats d ' eura cre-

yentse encar tan gentil y bella com en la epocade nostres

antichs com tes en que fou alsada.

Cap detall distrau la severital de la oonsirucció. Sois

la torra présenla com un fris de petks prismas talláis en

la pedra coronant la ratlla deis arquéis, sostinguts por

Viaj. til. t . X I l . p r t K . 30.1 y ! . X I I I , p i le . í

í d e m , a p X X V l l l . p 301.

SJÓNS t 1K7

rudisñims modillóns, que corre demunt la doble fin astral» •da per ahont miran las campanas, enquadrada per lasbandas ó faixas que ressiirten del raur. Unabaixn portetalateral dona ingrés al temple, en lo que es de notar, si hicap, major rudesa que al exterior. Duas naus d' aíxafadavolta que 's comunican per dos archs feixucbs y de fer-missimas proporcións forman I' interior que malgratla impropia capa de cale que cubreix volta y inurs y pi-lárs, no li trau 1' aspecte de rónega rustícilat y bárbarafesomia. Los groíxuts murs y la pesanta volta semblaque obligan á flectar los genolls yá humillar lo vol delponsament, convidant al repós y á la meditació la escassallum que indecisa y vergonyant'penetra per eetreta fi-nestra, no gosant romándrer en aquell temple que mesque tal apar mística catacumba.

En tos ábsides son víctimas del descuit dos rolnulessemblani del sigle xiv. Un d' ells, lo major, es digne d' es-tima per la bona má que demostra. Lo forman quatre re-qoadroa ab las borrosas pinturas de la Verge, St Nicolau,St. Bernat, y lo Calvari, enquadrant sos companimenlsgraciosos caladels y travalls de talla.

Canapost forma ajuntament ab la vila de Peratallada,essent (ant curta la distancia que separa abduas poblacións,que 's diu en la encontrada que las gallinas de l^eratalla-da oan á pondré d Canapost ¡I), qnal úllim lloch, en lossigles mitjans, corresponía ais dominis de la casa deCruílles.

I'er un caminet de drcssera que blanqueja entre lo ver-

(ÍJfi ASaOCIAClÓ CATALANISTA

dos fullám de las vinyas y s1 esmuny serpontejiint per losboscos d1 alzinas y pins jovea que guarneixon la suau so-rreta, se dirigiren loa excursionistas á la molt antiga ysenyorial Peratallaiia. Com un vell capdill cansat de lluy-tas y victorias, reposa la vila en una apacible valí al peude la serra de Torre-guarda. Revingudas alzinas d'am-pie brancada s' escampan arreu per la rocosa veasant dela serra, com centinellas avansats del noble castell y vila;formant lo eonjunt del paisatge un quadro de belliasimapoesía,

Sorprón agradosament trabar á Peratallada una pobla-ció en la que lo temps sembla que no hi ha exercit sonpoder destructor. S'alsan encara quadrats torricónsqueflanquejan enmar teladas murallas, fermas torras de ro-genca entonació; dominant las vellas casas fo33Ós y re?cintes, matacana y Madroñeras, dibuixant sas angulosasralllas per totarréu; agrupantse entorn de las fóudalsconstruccións la antiga vila, com cercant sots los ccnte-naris mur3 protecció y defensa, á la manera que 1' euras1 arrapa en la nuosa socado laalzina corcant sostenimenty benfactora ombra.

Intepe33ant plana deis sigles mkjos, apenas esborradaper la acció deis sigles, es lo poblacio que esmenlém Undoble recinto la tanca, alsantse en mitj d' ella la severamassa del castell y soberch casal deis Cruilles senyors dePeratallada, y dominantho tot la magestuosa torra delhomenatge recort del primitiu caatrum. TJn sorprenentfoseo obert on la roca granítica del segon reeinte omplad' admiració, no.ja per la perfecció del travall, obra in-concebible en la época en que 's feu, sino per la remo-tissima edat que representan aquella oberts penyals. Tal


vegada los milers de centurias que damtitit d' ells hanpassat recordan la obra admirable deis enginyosoa y civi-lisats ligurs, poblé que per Ilarch lempa feu profilosa es-tada en 1' Ampurdá (I).

Lo casal deis senyors de Peratallada, malgrat trobarsedeapullat de son vell explendor, presenta encara ben mar-cada sa noble fesomia. En lo pati abundan curiosos finen-tráis de totas épocas, desde '1 sever ajimez á la elegantfinestra del renaixement. En una grandiosa cambra seconserva baatantson antich aspee te, sostenint lo sostre ádoble vessant ayrosos archs ojivals d' ampia volada. Hea-tos d' enteixinata y delalls curiosos se troban en alguna delas desmanteladas cambras del casal, al que ombrejangrana trasts de murallas y torricóns.

[•'ora del recinte mural de la vila hi ha la románica igle-sia parroquial, y desde ella se gosa del aspeóte paramen tde odat mitjana quo aquella presenta. Un pontdamuntdelfoso ligur permet 1' ¡ngres al interior por medi del portalpracticat en una quadrada torra , quals ferráis golfos seconservan, extenentse á sos costats las murallas que ta-pan per complert tota altra construcció. Lo quadro no potesser mes pié de carácter y de color.

Humil es lo temple, respirantsenziIlesa per totsindrets,notantse completa ausencia d' adornos en sa porladeta yábside. En son interior, poch notable, hi ha un ossari bla-sonat, en qual cara s' bi Hegeix la següent inscripció :

Hic jacet nobilis oír Dominios Gilaberti de Crutiitiisdominus de Petracissa qui obüt XI dies julü anno DominiM CCC XLVIII cujas anima requiescat in pace. Amen.

Ab lo nom de Petratayada trobóm anomenada la vila

un documenta de 1143 que cila Marca, cap. 1290, y de sa

parroquia en 1' any 1383 ae 'n diu: SU. Stephani de Petra-

cix&a sice Canaposto, lerritorium de Plano de Palatiolo,

locusde Comerá, etc. (1).

Lo domini aenyorial de la vila y son térme correspon-

gué, cora s' ha indicat, á la noble casa, de Cruilles, datam

do Don Jaume I I , ais 3 deis idus do Novembre de 1309

la execudó per la que ' s declara que '1 mer imperi del?

Uoclia pertany al rey, y lo mixt imperi á Bernat de Crui-

lles. Aixis continua fina lo teraps de D." María, en que 'la

homens de Peratallada y d' allres llochs procuraren la

lluició, que fou tractada ab Na Alduncia tutora del menor

Gilabert de Cruilles ais 16 de Juny de 1444; incorporantse

definilivament á la Corona I' any 1484 regnant Ferrán lo

Catóiich (2).

Usan lo tilol do Peratallada: Guillém biabe de Girona

en 1138 á favor de qui 's defineixen cents alous per lo

Magnifich Roger de Pubol aon nevot; y altre Guillém, del

mateix nom, que governá la Seu geronina del HGO al

1168, que sosiingué greus qüeslións ab Gilabert do Crui-

lles, per los danys que ocasionava á la Canónica. Al propí

Guillém de Peratallada so 'I troba nombrat arbitre pera

dirimir las desavinencas de llarch temps tingudas entre

Iiamón, Comte de Toloaa, y Ramón Berenguer de Pro-

vensa (H63,). De sa viriut y saber confiant lo Papa Ale-

xandre III, lo delega especialment pera concordar las

qüestións que sostenían lo bísbu d' Urgoll y I' Ahat del

1!>2 ASSOCIAOÓ CATALANISTA

monastir d'Ager; y per últim es del cas recordar queen

1168 se 'I tpoba consagrant la iglesia de St. Esteve de Lla-

nas (1).

So dona noticia de Dalmau de Peratallíida en la escrip-

tura do venda que suscriu del casfell de Viltaromano y

de sos drets felá per Pere Alemany ais VII idus de Fu-

brerde 1276; essent dit Dalmau abat deSant Feliu deíii-

rona, y ppelat d' aquella Seu Pore de Castollnou que ad-

quirí aqnolis dornims ('^).

Lo- fill del célebre Gilabort de Cruílles (de quals felá

d' armas se 'n papla en las antiguas crónicas), anomenaf

Bernat de Peratallada, acompanya sol al rey Don Pere en

son vialjesecret, abdos disfressals, pera acudir áBurdeus

ab motiu dol desafío penden! que tenia ab lo rey de Fran-

sa; no arredrant al senyor y al noble vassall las remors

y novas de trahició que tenía preparada lo francos contra

la real persona del aragonés (3).

En las gestas contra '!s francesos y en la conquisla de

Calabria no desdiu do son valor lo noble Bernat, que jun-

tament ab Galcerán de Peratallada, se distinguen en los

gloriosos días del gran Pere II (I27fi-1283yaltres). A Gas-

tó de Peratallada se 'I troba en Moch distingit en las jor-

nadas victoriosas de Mallorca y do Sicilia, en temps d' Al-

fonsll (1286), demustránt quo la branca dols Cruílles tenía

la bona sava dol robust tronch principal.

La vila de Peratallada forma ajuntament ab Canapost,

Sant Climont y Sta. Susagna de Peralta, tpobanise distant

(t) Viaj.liter., 1. XIII, pAB 135 —!•'(2) Ol,r« ctmdo.

O' tXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. . VXi

una llegua de La Bisbal. La parroquia, baix la invoca-ció de St. Estove, tó per sufragánea la de Canapost. Lotórme regatperlo rieral do Peralta, confina al N. abUllas-tret y Fontanillas, al E. ab Palausator y St. Feliu de Boa-da, al S. ab Peralta y al O. ab Vulpellach (1). Conta unas400 ánimas, essent la industria agrícola la font principalde producció de la víla.

A la hora baixa, en que suaunient moría la larde, em-bolcaiiant lo panorania una esbl&ymada LIutuT que convi-dava á la melangiosa eontemplació del cel aclucant sonpurissim esguart y délas serras vestintse de boyras amo-ratadas y verdosas, empreníam los excursionistas lamarxaenvers Vulpellach y La Bisbal, trobant la carrete-ra que desde dita vila porta á Turroella y passa per losllochs de Fontanillas, Gualta, las afanosas vorerae delTer que rega la bella planura en quehi blanquejan, entrequiet mar de verdor, los pobles de Vérges, Llaviá, SantIscle, Ullastret, Ultramort y Rupia, tots ells pintoreschsy plens de recorts pera I" artista.

A dos kilómetros abans d' arribar al terme de la excur-sió, visilarem 1' antich poblé de Vulpellach, ahont se bi-furcan las carreteras de Palafrugell y de Torroella.

La iglesia parroquial presenta una senzilla fatxada nodesprovista de certa elegancia. Ayrosa ojiva coinposlad' una serie de prims baquetóns tanca lo llis timpan;enquadrant !a porta la ¡linda y'ls feixos de columnetasque forman sos montante, guarnits de gentil fullatge. Da-munt d' ella s' obra un ult de bou que campeja en mitj

(1) Mtniot — Dieuinntirio afiigra/lfo.

unaütOIlí

i sen

bruja

ayrm h

zill

.be

os.1S

lia

campamotil ur

ment 1

d1 alta marlets. A son costat s' aixcampanar quals fíneslrala en ojivanas, trayent la nucaa deis carreusquelavolta. Un grupo de xippírsconstrucció.

En 1' interior s' esplaya en unasola ñau, llensantse gen-Ulinent la volta en ojiva sostinguda per los archs y noi1-viacióits quo s' encrehuan en petitas claus. En los mursa' obran quatre capellas que contenen retaules barrochs.Loconjuntde la fábrica reeorda la bona época del gó-tiuh; tal vegada pertany á miljans del sigle xiv.

Al bel! costal de la iglesia se traba lo grandióa casal-castell que fou, fins fa pocb, deis Comtes de Solterra.Lo pati es notable no tan per lo carácter com per lo co-lor de sos murs, en los que a' hi obran preciosos fines-trals de variats lemps y dibuixos. La escala ab ampiepaísa-má de pedra que porta á las cambras; la típicacisterna de boca poligonal, aíxis meteix de pedra; la altay farppnya torraque s'enlayra per damunt de la maysósenyorial, y los escuta campejant per tols indrets, donaná aquella part del edifici un aspecte tan interessant compíntoreach. L' artista hi trova detalls preciosos; entreélls, un pulidissim rosotó flamijat per ahont entra es-caasament la llum que eontribueix ab sa indecisa foscorá fer mes tpista !a escala de la torra y son tótrich cala-bosso. Aferrat á un recó del trist aposento s' hi troba lacadena y argolla, senyal de jurisdicció del rner y mixt imperi deis Baróns de Vulpellach.

Molt típica es la plassa, en la que una antigua forra abferma portáis en ojiva s' alsa orgullosa desafiant sigles y

D'KXCURsióNa CIBNTIFICAS. l!)r>

tempestas á la que acompanya una casa rónega y !>!asfio-nada, recort deis cavallers templaría. Un escut adorna lallinda contenini las barras catalanas y diias creus, cam-pejant la major senzillesa en tota la construcció Mesenllá, y & la entrada del poblé, a' aixeca una antigua creude pedra, de rústega escultura. Altre de mes artisadaexistiría per aquella indreta, avuy desapareguda; sois seconserva, com prehuada reliquia, un precios fragmenttravallat ab tanta delicadesa que sembla obra d' un ex-

Ab la major deferencia lo Rvnt. Sr. Rector nos acom-panyá en la visita del poblé y antiguetats de Vulpellach,mostrantnos algunas alhajas del culto divl, y 'Is plechsde pergamlns deis sigles xiv y xv contenint testamentay altres escripturas que íearxivats en la Rectoría.

Molí antich es lo poblé de Vulpellach. Son ñora oéltiohrevela la existencia d' una estació lacustre en los primersalbora de nostra historia {!). D' éll se 'n parla en docu-ment del 983 (2), ab motiu de la donado que un preberede la Seu de Girona, dit Giscafred, feu al biabe Miró{970-984)—comte de Besaiú y quart fill del de Barcelona—deunas térras del terme de Vulpüiaco; quai document porlala data de VIII de las Kalendaa de mars del ¡iny XXVIIII,regnant Lotari, fill del difunt Ludovich. Lo lloch y cas-tell formavan part desde 'Is primers temps de la recon-quista del exten3 Comtat Ampuritá, trobantae la redemp-ció del bovatgo en la época del ja esmentat Comte Mal-gauli. Posteriorment entra en los dominis de la noble

196 AS60CIAC1Ó CATALANISTA

Gasa de Sinisterra per adquisició de Bernat en la época

del rey Don Marti (1408); incorporantse á la Corona en

1447 peí- suplicado deis horaens de! lloch, confirmantse

ab tal motiu los privilegia, llibertata y franquesas obtin-

gudas per anteriors concessións realsy senyorials (1).

Lo poblé de Vulpellach se troba situat 4 un quart de

llegua de La Bisbal, al extrérn de la suau costa per ahont

s exten la carretera. Conlé unas 400 ánimas, y son termo

confina al N. ab Castell d' Ampurdá, al E. ab Peratallada,

al S. La Fon teta y al O. La Bisbal. Los quefers agrícolas

ocupan en sa generalitat los brassos deis vehins del dit

lloch.

AtreLs per los éeos de U copla, quals confosas notas

eran portadas en alas del fresquivol oreig del vespre,

apressarem lo pas los excursionistas; havont ja deixat

adormit en Ia3 otnbras de la nit lo pacjfich ]>oblc, velií de

La Bit-bal.

Galanissim rjuadro se présenla á nostra contemplació al

retorn á la vila, oferínt agradable contraat ab lo silenci

deis campa, de las serras y deis tranquila llochs que aca-

bavam de visitar. Alegres rotllanas de balladors, agafats

de las tnans, esparaván neguitosos que 'I fluvíol y tambo-

rino de la copla ab sas primeras notas donesaen comen»

á la milenaria sardana. Embadalits contemplarem nostre

antiquissim ball patri, grave com una clássica cerimonia,

embolcaltada sa significado ab ¡a misteriosa vaguetat del

temps prehistóricas. Davantd' aquella córcols humans

Lhbre de Enajtnacs. delIU. l'atr

iu da IB Carona d' Aiagó.

D' HXCUHS1ÓNS ClRNTfriCAS l'fi

gimvoltant ara ab suau cadencia, ara ab selvatge y viumoviment, recordavara aquella animats chorus que 'nsdescriu lo poeta grech; acudint á nostra imaginació átropell recorte y faulas, tradicíóns y follias d' épocasatraasadas. Semblava'ns veureavansar losardüs Shardos,fugitius del Egipte, cercant novella patria en la hermosaCerdenya, lo Rosselló y Cerdanya, y venint ben tost á

. nostre Ampurdá, atrets per las flayres de sas boscurias yla puresadeson cel; y portáis per le fantasía aasisliam,

de rústegas estacione lacustres, primer esbós deis poblesampurdanesos prop las verges boscurías mansirt de fe-ras y deis ampies Hacha, germans de la mar temible (1).

Agradosa impresió, per cert, nos causa que tan viu seconservi lo recort de la tradicional sardana, que be 's potconsiderar monutnent pre-hístórich, de tanta valúa comlo menhir d' Espolia, la muralla indigoln d1 Ampurias ylo fosso ligtir de Peral.allada.

Era negra nit encara, que surlíam de La Biabal ablo carruatge de las 5, pera pendrer á Flasaá lo trenque 'ns retorna á Barcelona. En I' Empalme mudaremde vía pera contemplar la sempre gentil marina.—Comatret per sa boniquesa, llensás lo vapor ab vertigino-sa marxa per la plana y frescal conca del Tordera guar-nida d' arbredasque vorejan son ampie areny, alsanlse perdamunt de la atapahída verdor deis boscosy de laa arren-gleradas pollancredas, la ferma silueta de las montanyasde Montagut, Miralles y Montbravat á las i ue contempla

vigilara lo castell de Palafolls vestit de enderrochs esgi'u-linyats pols siglos y mil voltas fuetejats pola Hampa enlas tormentas del xardorós estiu, dominanlho lot lasopor-ba y farrenya mole del Montnegre.

Com una visió agradosa se suceehian á nostre pas lallargafilora de pulidas vílas, que boy assenladas en laque fou la marina laletana, se miran en la onejant planu-ra no limitada per loa ferósteehs rocáms que capritxosa-ment retallan la costa que sigue deis indigetas y cere-láns, á qual rudesa y ferocitat s' avenían millor aquellspenyals trepáis de covas y enmantellals de boscurias.Sembla com si aposta un bras geganti hagués arrambatde Tossa al Pirineu aquella cadena de montanyas, dei-xant plana y Misa la sorrenca platja fina lo turó en el quelo tita Alcidea hi reposa en son viatgo de Pyrene á Ga-des lot fundanthi Barcelona.

Prop de miijdía retornavam á la presont ciutat, donantper terminada la profitosa excursio qual boniqueaa hadeslluit, sens dupte, la present deslligada memoria, si beplena deis millors dosítjos, pobrlssima de conceptes y detola válua.

Mars 1884.

EXCURSIO - ddd.uab.cat · D" EXCUBSIÚNS CIENTÍFICAS. 1-Í5 f!t>tres riivereissims d' altrae...

Documents

Transcript of EXCURSIO - ddd.uab.cat · D" EXCUBSIÚNS CIENTÍFICAS. 1-Í5 f!t>tres riivereissims d' altrae...