8/20/2019 Evolució Del Moviment Obrer. Descomposició Definitiva Del Sistema.

http://slidepdf.com/reader/full/evolucio-del-moviment-obrer-descomposicio-definitiva-del-sistema 1/4

5.-6 Evolució del Moviment Obrer.

Descomposició definitiva del sistema.

1.-L’Evolució del Moviment Obrer.

Després de la I Guerra Mundial amb el fnal de la conjunturaeconòmica avorable les tensions socials van augmentar. La intensitatdels conictes no es va viure només a Espana i a !ataluna sin"també a tot Europa on la lluita de classes es va radicalit#ar. $

Espana però la crisi es va agudit#ar per%u& el govern va ser incapa'de tirar endavant mesures reormadores i democr(ti%ues i el sistemadel bipartidisme totalment esgotat després de la crisi del )*)+ no vasaber trobar alternatives reals %ue poguessin er ront als problemesplantejats. $ més el rac(s de la pol,tica colonial al nord d-rica no vaer més %ue incrementar la problem(tica social/ pol,tica i econòmicadel pa,s. La descomposici" total del sistema sense alternativesdemocr(ti%ues viables en un conte0t europeu en el %ual s-imposavenvies totalit(ries al voltant dels moviments ei0istes va acabar a

Espana amb un cop d-Estat militar %ue va iniciar un r&gimdictatorial.

  El sindicalisme de masses: CNT i L’UGT

$ 1arcelona l-an )*2+ s-3avia creat olidaritat Obrera.$%uest moviment d-inu&ncia anar%uista i socialista volia seruna alternativa al lerrou0isme. El )*)2 a%uest moviment es vaconvertir en la Con!ederació General del Treball

Es"an#ola. 4i predominava l-anarcosindicalisme %uedeensava la vaga general com estrat&gia per assolir els seusobjectius. El moviment socialista %ue ja tenia la sevaorganit#aci" sindical/ 5G6/ es va retirar de l-organit#aci". L-an)*)) el nou sindicat ja 7nicament integrat per obrersd-ideologia anar%uista es va passar a anomenar Con!ederació

Nacional del Treball $1%11&. La seva afliaci" va augmentarr(pidament i més encara després de l-etapa de lluita de la criside )*)+. El )*)* comptava ja amb +22.222 afliats la majoriadels %uals a !ataluna. El )*)8 sota la inu&ncia de l-ambient

revolucionari va celebrar el Con'r(s de ants.  Els acords mésimportants d-a%uest congrés van ser per un cant" la creaci" del

8/20/2019 Evolució Del Moviment Obrer. Descomposició Definitiva Del Sistema.

http://slidepdf.com/reader/full/evolucio-del-moviment-obrer-descomposicio-definitiva-del-sistema 2/4

sindicat )nic com a orma organit#ativa. Es superava ai0, lavella organit#aci" sindical %ue es basava en els ofcis. El nousindicat d-ind7stria aplegava en l- (mbit local tots elstreballadors d-un matei0 sector industrial i acilitava superar la

ragmentaci" de l-organit#aci" per ofcis. D-a%uesta manera espretenia tenir molta més or'a i augmentar la capacitat demobilit#aci" en els moments de vagues i lluites. L-altre granacord del sindicat va ser la rea*rmació de

l’anarcosindicalisme i l’a"oliticisme. 6ambé es va deensarla necessitat de la negociaci" directa entre els obrers/mitjan'ant els sindicats/ i la patronal sense la intervenci" delspartits pol,tics. En a%uest congrés va destacar com a dirigentsdel moviment sindical anar%uista 9alvador 9egu,/ :més conegutcom ;El noi del sucre<= ngel >esta?a i @oan >eir".$ partir de )*)* amb l-ingrés a la !A6 de la +ederaciónNacional de ,'ricultores d-orientaci" anar%uista i amb ortapres&ncia entre els pagesos andalusos la !A6 va esdevenir elsindicat més important d-Espana amb gran implantaci" a!ataluna i $ndalusia.

>el %ue a a l’UGT va continuar sent un sindicat socialista lligatal OE. Ba emprar la vaga com eina reivindicativa peraconseguir millores en les condicions de vida dels treballadors.

El )*C va adoptar la matei0a orma d-organit#aci" %ue la !A6 iva dei0ar de banda l-organit#aci" per ofcis. Les #ones de mésinu&ncia van ser Madrid / el >a,s 1asc/ els miners d-$st7ries itambé un important sector dels jornalers andalusos. $!ataluna era un sindicat minoritari amb petits nuclisimportants com el de eus i Matar".

  La va'a de la Canadenca

El ebrer de )*)* s-inicia a 1arcelona una vaga de l-empresa

el&ctrica ;Traction light and Power” coneguda amb el nom dela Canadenca. El conicte es va iniciar arran del-acomiadament d-uns treballadors. La !A6 va ser capa'd-aturar en solidaritat amb els obrers de la !anadenca/ lesempreses industrials %ue depenien del subministramentel&ctric/ els tramvies de la ciutat/ l-aigua/ el gas i la restad-empreses el&ctri%ues. El conicte es va anar estenent i es vaarribar a paralit#ar el +2F de la ind7stria local. La vaga %ue vadurar un més i mig va paralit#ar la ciutat. inalment l-e0&rcit va

ocupar l-empresa i va militarit#ar els treballadors. 6ot i ai0, aprincipis de mar' es pot dir %ue la vaga era general i la or'a

8/20/2019 Evolució Del Moviment Obrer. Descomposició Definitiva Del Sistema.

http://slidepdf.com/reader/full/evolucio-del-moviment-obrer-descomposicio-definitiva-del-sistema 3/4

dels obrers junt amb la mediaci" governamental van aconseguirarribar a un acord pel %ual es readmetien els acomiadats/s-alliberarien els detinguts/ s-augmentarien els salaris is-acceptaria la jornada de 8 3ores. L-incompliment per part del

capit( general d-alliberar els detinguts va portar els obrers denou a la vaga general. Es va declarar de nou l-estat de guerra ila patronal va respondre amb el locaut tancament

d’em"reses/ i una dur,ssima repressi". $ mitjans d-abril lavaga s-3avia acabat amb un clar sentiment de derrota per partdels treballadors. 9i bé la vaga de la canadenca va acabar lasituaci" %ue va seguir va esdevenir una veritable guerra social%ue les autoritats militars van aproftar per apoderarHse delcontrol de la situaci" i incrementar la repressi". $i0, entre el)*)* i el )*CC !ataluna viu sota l’estat d’e/ce"ció amb lesgaranties constitucionals suspeses.

Els an#s del "istolerismeLa radicalit#aci" de la lluita social va potenciar els sectorssindicals més radicals %ue van deensar un activisme violent .Dins la !A6 els grups minoritaris %ue deensaven una revoluci"de manera immediata van prendre or'a. $lguns grupsanar%uistes com Los olidarios van atemptar contraautoritats/ patrons/ encarregats i obrers d-altres tend&ncies

ideològi%ues. Entre els seus l,ders desta%uem 1onaventuraDurruti/ @oan Garcia liver i els germans $scaso.La viol&ncia anar%uista va tenir el seu e%uivalent en la viol&nciagovernamental i patronal. Els patrons van constituir La

+ederació atronal . La fnalitat era parar la or'a delssindicats obrers i per ai0ò van organit#ar bandes de "istolers a sou per assassinar els dirigents obrers/ van rec"rrer sovint allocaut i van omentar la creaci" del indicat lliure$1%1%&

els membres del %ual estaven a disposici" de la patronal peroposarHse a la viol&ncia de la !A6 emprant ells matei0os tambéla viol&ncia sobre els obrers. En mens de tres mesos/ l-an)*)*/ el tancament de (bri%ues va dei0ar )2.222 obrerssense eina. La patronal va aproftar la situaci" per er ront a ladavallada de la demanda/ reduint el nombre d-obrerscontractats i desmantellant el poder"s poder del sindicatanar%uista.Durant ans els carrers de 1arcelona van ser testimonis de lesaccions del pistolerisme entre anar%uistes i els membres delsindicat lliure %ue comptava amb el suport i complicitat de la

policia. Mitjan'ant la llei de !u'ues la policia i la Gu(rdia !ivilpodien disparar contra un detingut en cas d-intent de ugida.

8/20/2019 Evolució Del Moviment Obrer. Descomposició Definitiva Del Sistema.

http://slidepdf.com/reader/full/evolucio-del-moviment-obrer-descomposicio-definitiva-del-sistema 4/4

Diversos sindicalistes van ser assassinats per les orces del-ordre p7blic. 6ambé molts dirigents socialistes i republicansvan ser detinguts i empresonats. $%uesta situaci" va portar a%ue el "istolerisme dominés els carrers de 1arcelona i entre el

)*)+ i el )*CC van tenir lloc més de 822 atemptats en els %ualsvan morir C)8 obrers i )C+ patrons/ encarregats o agents del-autoritat. D-entre els assassinats desta%uen personalitats delm"n pol,tic com el comte de 9alvatierra/ e0governador civil de1arcelona/ el matei0 cap de govern Eduardo Dato :)*C)= itambé alguns importants dirigents obrers com 9alvador 9egu,:)*CJ= o rancesc Laret :)*C2= advocat laboralista %uedeensava els obrers represaliats.