El moviment obrer

14
Tema 4: EL MOVIMENT OBRER DEL SEGLE XIX Història del món contemporani Batxillerat IES Pedraforca Curs 2010-2011

Transcript of El moviment obrer

Page 1: El moviment obrer

Tema 4: EL MOVIMENT OBRER DEL SEGLE XIX

Història del món contemporani

Batxillerat

IES Pedraforca

Curs 2010-2011

Page 2: El moviment obrer

Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX

• La Revolució Industrial i les revolucions liberalsdel segle XIX van fer que la societat d´Europa(així com la d´Amèrica del Nord i Japó) es convertís en urbana, industrial i burgesa. La burgesia tenia el poder polític i econòmic, i era el model social a imitar.

Page 3: El moviment obrer

Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX

• Una societat urbana:

- Les fàbriques feien que molts obrers i les seves famílies es concentressin: neixen les ciutats industrials. L´any 1800 un 7% de la població mundial era urbana; l´any 1900 eren un 25%.

- Londres tenia més d´un milió d´habitants en 1800. Les altres gransciutats europees del XIX van ser: París, Berlín, Brussel.les, Viena, Milà, Muscou, Sant Petersburg, Glasgow i Birmingham.

- El centre de les ciutats era net, ordenat i luxós (lloc de residència de la burgesia). Es suburbis de les grans ciutats (plens de gentemigrada del camp) van ser sinònim de marginació: misèria, brutícia, malalties, alcoholisme i prostitució.

- Però també, el fet de viure molta gent junta va afavorir la presa de consciència de la classe obrera. Els obrers es van associar en sindicats i partits polítics per defensar-se.

Page 4: El moviment obrer

Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX

• Una societat industrial: com que la industrialització no va arribar a tota Europa, ni al mateix ritme, al segle XIX distingim tres models de societat:

1) Societats rurals tradicionals: pocs canvis en relació a la societat d´AnticRègim. La major part de la gent vivia a zones rurals, practicant l´agricultura i la ramaderia. És el cas de la major part d´Espanya, de l´Europa mediterrània i Europa oriental.

2) Societats rurals evolucionades: la gent vivia del camp però amb una lògica de mercat: conreaven per vendre i no per subsistir. És el cas de les zones rurals de les regions industrialitzades.

3) Societats urbanes: regions industrialitzades amb grans ciutats plenes de fàbriques (Regne Unit, França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, nordd´Itàlia, algunes zones de Rússia...). Convivia una minoria de burgesos(propietaris de les fàbriques, comerços, bancs i terres del voltant); ambuna classe mitjana formada per professionals liberals (metges, advocats, professors) i funcionaris; i una majoria de proletaris : obrers, serventes i marginats.

Page 5: El moviment obrer

Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL DEL SEGLE XIX

• Una societat burgesa: la burgesia tenia el poder éconòmic i polític; practicava una vida luxosa i, per tant, la resta de la societat els volia imitar.

- La noblesa va anar empobrint-se i debilitant-se, o bé, es va convertir en part de la burgesia.

- Els ideals burgesos eren:1) Masclisme: la dona queda relegada als afers domèstics.2) Religiositat, vida familiar, normes d´educació estrictes i

moralitat puritana.3) Dedicació al treball i l´estalvi. 4) Formació acadèmica i intel.lectual.

Page 6: El moviment obrer

Apartat 2: ELS PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

• La societat industrial del XIX es polaritza en dos grups socialsoposats: burgesos (patrons) i proletaris (obrers).

• Els obrers eren pagesos emigrats a la ciutat per culpa de la mecanització del camp, antics oficials artesans dels gremisreconvertits a la indústria o, més tard, fills d´obrers.

• Les diferències entre el nou treball industrial i l´antic treballartesanal eren notables:

1) El patró (propietari) ja no treballa al taller, només dirigeix el negoci. No hi ha relació entre patró i obrers.

2) Augmenta el nombre de treballadors del taller.3) El treballador no té un període d´aprenentatge de l´ofici. Els

treballs són simples i repetitius.4) Es busca més la productivitat que la qualitat. El treball està molt

mecanitzat.

Page 7: El moviment obrer

Apartat 2: ELS PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

• Les condicions laborals dels obrers eren molt dures:1) Jornades laborals de fins a 16 hores.2) Salaris molt baixos, més baixos encara per dones i nens.3) Inexistència de pensions per jubilació i atur o de baixes remunerades per

maternitat, accident laboral o malaltia.4) Ambient de feina perillòs i insalubre: fums, gasos tòxics, treball extenuant, fred

o calor… 5) Acomiadaments freqüents.6) Absència de drets laborals i sindicals.7) Disciplina estricta.8) Treball infantil.

• Aquestes condicions laborals van tenir conseqüències:1) S´escampen malalties com el raquitisme o la tuberculosi.2) Els obrers s´organitzen en sindicats i partits polítics per millorar la seva situació.3) Els governs comencen a legislar en contra del treball infantil.

Page 8: El moviment obrer

Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MOVIMENT OBRER

• El socialisme utòpic es refereix a una sèrie de filòsofs de la primera meitat del segle XIX que van denunciar les desigualtats socials i van proposar alternatives que Friedrich Engels va calificar d´“utòpiques” (impossibles de posar en pràctica). El socialisme utòpic es basava en:

1) Crear una societat ideal igualitària i pacífica

2) La tecnologia faria possible aquest nou món

• Els principals socialistes utòpics van ser:

- El comte de Saint-Simon: la industrialització portaria el benestar general. Les indústriesserien dirigides pels més capaços, escollits democràticament.

- Charles Fourier: va fundar “falansteris”, cooperatives agrícoles i industrials autosuficients onno existia l´explotació laboral. Van ser un fracàs. També va proposar la igualtat de drets entre dones i homes.

- Robert Owen: era un empresari tèxtil que va eliminar el treball infantil, va reduir la jornada laboral, va millorar els salaris i les condicions laborals i va donar educació als fills dels seustreballadors. Però quan va fundar una cooperativa, també va fracasar.

- Louis Blanc: precursor de l´anarquisme, va participar en la creació a França dels “TallersNacionals” per acabar amb l´atur.

- Éttiene Cabet: al seu llibre “Viatge a Icària” va defensar la democràcia i la supressió de la propietat privada.

Page 9: El moviment obrer

Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MOVIMENT OBRER

• El socialisme marxista o científic va néixer el segle XIX de la mà del filòsofalemany Karl Marx i del seu mecenes, el britànic Friedrich Engels (autor del llibre: “La situació de la classe obrera a Anglaterra”). L´any 1848 van escriure junts “El Manifest comunista” i el 1867, Marx va escriure la sevaobra cabdal: “El Capital”.

• Les bases del marxisme són:- El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes (els oprimits

es rebel.len contra els opressors).- El capitalisme té un “mode de producció” (sistema econòmic) on el

burgés posseeix els “mitjans de producció” (propietat de les fàbriques) per poder explotar al proletari. Com? Mitjançant la plusvàlua: la diferènciaentre el salari de l´obrer i el benefici obtingut pel seu treball.

- Els obrers han de conquerir el poder de manera violenta (revolució) i establir una societat sense propietat privada i sense diferències de classe(socialisme o “dictadura del proletariat”). Un cop establida la nova societat, l´estat ja no seria necessari i desapareixeria (comunisme).

Page 10: El moviment obrer

Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES DEL MOVIMENT OBRER

• L´anarquisme va sorgir a la segona meitat del segle XIX coma reacció al marxisme (volien arribar al comunisme de manera directa):

- No creia en partits polítics. La revolució havia de ser espontània i immediata.

- No pot existir l´estat ni cap forma de govern o autoritat.- Aquesta revolució no seria només obrera, també camperola

i estudiantil.- La producció econòmica quedaria en mans de cooperatives

(grups de treballadors que prenen les decissions entre tots)• Els principals teòrics anarquistes van ser els russos Bakunin

i Kropotkin.

Page 11: El moviment obrer

Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

• Les primeres associacions obreres van ser les “friendly societies” (clubs d´amics que treballaven a la mateixa fàbrica) que, al poctemps (en torn el 1800), es van convertir en les primeres “unions” (sindicats), és a dir, associacions per aconseguir millores laborals. El govern britànic les va prohibir durant la major part del segle XIX (des del 1800 fins el 1875).

• En aquesta primera etapa es va practicar el ludisme: els obrerscreien que les màquines els hi treien la feina, així doncs les destruien. Els atacs els signava un fictici “Capità Ludd”. Els luditesvan ser molt actius fins el 1820.

• També es va practicar el mutualisme: els obrers d´una fàbricaposaven diners a una caixa per utilitzar-los en cas d´accidentlaboral, enfermetat o mort d´un dels treballadors.

Page 12: El moviment obrer

Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

• El moviment obrer al Regne Unit:

- L´any 1919 es va produir la “massacre de Peterloo”: la policia va disparar els obrers de Manchester durant una manifestació pacífica, matant a 11 treballadors. Anys més tard, el govern va legalitzar els sindicats, però elsva tornar a prohibir.

- L´any 1834 el socialista utòpic Robert Owen va crear el primer sindicatbritànic a nivell nacional: “Grand National Consolidated Trades Union”. Però els seus dirigents van ser perseguits i va desaparèixer poc desprès.

- A meitat del segle XIX es va crear un moviment polític anomenat cartisme(perquè s´oposava a la Carta, a la llei que prohibia el sindicalisme). Volienla democràcia i la jornada laboral de vuit hores. El moviment cartista es va

radicalitzar i la repressió també va fer que fracassès.

- El sindicalisme britànic va acabar sent professionalitzat: uns obrersdeixaven de treballar per dedicar-se plenament a la defensa delstreballadors.

Page 13: El moviment obrer

Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

• Els inicis de l´obrerisme a França: amb la industrialització, van néixer les “sociétés de resistance” (sindicats) entre 1830 i 1840. Eren il.legals i van ser durament reprimides per la policia francesa. A partir del 1884 es van legalitzar.

• Moviment obrer a Alemanya: es van crear tres tipus de sindicats: els socialistes (radicals), els liberals (copiavenel model britànic de sindicalisme professionalititzat) i el cristià (buscava la pau entre patrons i proletaris).

• El moviment obrer a Itàlia i Espanya: només va existir en les zones mineres o industrialitzades. A Espanya no es van legalitzar els sindicats fins el 1887.

Page 14: El moviment obrer

Apartat 5: LA PRIMERA INTERNACIONAL

• L´ “Associació Internacional de Treballadors” (AIT) o “Primera Internacional” es va crear el 1864 a Londres. L´objectiu era crear un sindicat universal i que els obrers prenguessin el poder. El seu lema era: “Proletaris de tots el països, uniu-vos!” (última frase del “ManifestComunista”).

• Però aviat es van evidenciar discrepances. Per un costat el sector socialistadirigit per Marx i Engels; per altre, els anarquistes de Bakunin. Bakuninrebutjava la creació de partits polítics.

• A França es va crear la “Comuna de París” (1871), una revolucióespontània que volia acabar amb les desigualtats socials. Va fracasar per la repressió policial. Per Bakunin va ser un bon exemple de revolucióespontània; per Marx un desastre per falta d´organització. L´any següent, el 1872 va ser expulsat Bakunin de l´AIT.

• Bakunin va crear la “Internacional Antiautoritària”. Pocs anys desprès, les dues internacionals van desaparèixer.