Estats Totalitaris

Pau Pérez Albors Marc Alapont Raga Yael Lopez Casero 4t ESO B

1

TEMA 4: ELS ESTATS TOTALITARIS

INTRODUCCIÓ.

LA PAU DE PARIS

Condicions i conseqüències.

Alemanya es sent humiliada.

LA CONSOLIDACIÓ DE LA PAU:

Les democràcies.

La societat de nacions.

Crisi econòmica.

Inestabilitat política i social.

Tensions entre potències.

La recuperació econòmica.

LA CRISI DE 1929:

Causes de la depressió.

El crac de WallStreet.

La gran depressió.

La lluita contra la crisi: EEUU i

Alemanya.

L’ASCENS DELS TOTALITARISMES:

Totalitarisme feixista.

El feixisme Itàlia.

El totalitarisme nazi.

Els jueus sota el nazisme.

CONCLUSIONS.

2

Els anys vint van ser una època de llums i ombres. En un principi, es va

patir una forta crisi econòmica per les conseqüències de la guerra, i

subsistiren les tensions entre França i Alemanya. Però a partir de 1924

l’economia presentava símptomes de millora i es va crear un clima

d’enteniment entre les potencies que pareixia que allunyava la guerra.

Aquesta era una època d’entreguerres, marcada pels contrats. D’una banda,

la societat es modernitza: la situació de la dona va millorar i els mitjans de

comunicació van començar a tindre un paper destacat. Però el crac de la

borsa de Nova York en 1929 va provocar una greu crisi mundial que originà

fortes tensions socials.

Al mateix temps, van triomfar diversos sistemes totalitaris: la Rússia

soviètica, la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. Aquests règims dominaren les

seues societats amb el terror i van dur a terme una política exterior

agressiva, que aguditza la tensió internacional.

Despres de la primera guerra mundial, els països vencedors varen firmar un

tractat per el que ja no tornarien a combatir. Aquest tractat es va signat el

1919 a Paris.Les principals propostes de les quals eren: el dret dels pobles a

l'autodeterminació; la defensa d'un desarmament general i per ultim la

creació d'una organització política per evitar la guerra.

Alemanya va ser tractat en ell amb especial duresa. Va quedar estipulada la

condemna moral a aquesta nació i es la va declarar responsable de l'inici de

la contesa.

La democràcia es va convertir en el règim majoritari entre les nacions europees; i

es va construir la societat de nacions, amb el propòsit de evitar una guerra.

Aquesta societat es basava en establir un organisme internacional que assegurés el

compliment dels tractats,s'ajustaren les fronteres d'acord amb aquests acords

ipermeté la limitació de l'armament mitjançant la resolució diplomàtica dels

conflictes internacionals.

Enmig de la prosperitat dels anys vint van sorgir signes de debilitat que van ser

decisius en el desencadenament i en l'aprofundiment de la crisi.

Aquesta crisi socialment va suposar la destrucció massiva de llocs de treball en tots

els sectors econòmics. El contrast entre rics i pobres era cada vegada més gran , i

les diferències entre els que conservaven la feina i els que l'havien perdut eren

enormes.

La democràcia havia fallat al poble, per tant, la majoria de gent començà a fer-se

membre de partits amb polítiques molt mes radicals, tant de dretes com

d’esquerres.

Va haver una falsa millora en la economia, ja que els bancs havien concedit molts

crèdits a les empreses, les quals utilitzaven aquests diners per a falsejar els seus

comptes i així fer vore que tenien beneficis econòmics. A més, molts particulars

demanaven crèdits per a invertir en la borsa. Tot aquest capital no productiu va

3

provocar un augment d’interès; les empreses i els bancs buscaren diners per

afrontar els pagaments, i vengueren les accions. El dijous negre (24 d’octubre de

1929) tingué lloc una venda massiva d’accions, que va portar l’afonament del valor

de les empreses i la ruïna dels inversors: va ser el crac de WallStreet.

Enfront a aquesta crisi els governs van adoptar mesures immediates de protecció

del mercat i per facilitar treball i ingressos als pobles . Els estats van recórrer al

proteccionisme com a forma de defensar la producció pròpia enfront de la

competència externa .

I Estats Units, que elevava les tarifes d'entrada de productes estrangers, i Regne

Unit va adoptar mesures similars . Tots els països augmentaven els seus aranzels ,

posaven quotes a les importacions , imposaven el control al moviment de capitals o

tancaven els seus mercats a l'exterior . Totes aquestes mesures van limitar el

comerç mundial , el que va aprofundir i va allargar la depressió ..

Els països es transformaren en individualistes. Basant-se en les solucions

tradicionals, els economistes i els governs van aplicar polítiques de deflació davant

la crisi. Però la generalització del proteccionisme comercial i de les pràctiques

devaluadotas convertir en inútils aquestes mesures.

Les polítiques deflacionistes van tenir grans conseqüències. A Alemanya, van

afavorir el triomf de Hitler i el seu ascens al poder. Als Estats units, van provocar

una estrepitosa derrota electoral d'Hoover el 1932, enfront del seu oponent

demòcrata Roosevelt.

La mesura de la recuperació economica que es va instalar va ser El New Deal.

Als Estats Units ,propiciada pel president Roosevelt.Aquestes mesures de caràcter

econòmic i social, pretenien rellançar la producció, reanimant la demanda . Es va

reformar la banca , reforçant el control de poders públics sobre ella, alhora que es

millora la protecció de la clientela. L'administració va contractar obrers en atur per

realitzar tasques d'equipament.

El New Deal va imposar una legislació encaminada a eliminar les situacions més

injustes . Es va crear el primer sistema federal d'assegurança d'atur i de pensions,

va establir el salari mínim i l'horari màxim de treball.

La situació política a Europa era molt diferent, implantar règims democràtics. Els

primers anys es van desenvolupar en un moment de crisi econòmica, que va

generar greus tensions socials. En aquest context de crisi econòmica i política, en

alguns països es van imposar règims dictatorials. El cas mes destacat va ser el

d’Italia, on en 1922 Mussolini, el líder del Partit Feixista, va emparar-se del poder.

La crisi econòmica de 1929 va provocar la pèrdua de confiança de la població en la

democràcia i en els partits tradicionals, que eren considerats responsables de la

situació. En aquest ambient, els partits extremistes van guanyar suport i molts

partits es radicalitzaren.

Itàlia vivia una situació de forta cirsi. D’una banda, el nivell de vida dels italians va

empitjorar. El país s’havia endeutat fortament per finançar la guerra.

la població va començar a donar suport a partits extremistes: el Partit Comunista a

l’esquerra i el FasciItaliani di Combattimento, dirigit per Benito Mussolini, a la dreta.

4

Mussolini va aconseguir pocs escons. Per això, va fer una mena de marxa sobre

Roma, on el rei li va donar tot el poder polític.

El feixisme a Itàlia va ser un regim on la base era una ideologia antidemocràtica i

anticomunista, l’estat intervenia en l’economia, amb l’objectiu d’aconseguir

l’autosuficiència del país. L’estat també dominava la societat; i qualsevol oposició

era reprimida amb duresa.Aa més a més, es controlava fèrriament l’educació i els

mitjans d’informació

Alemanya va ser un dels països mes afectats pel crac de 1929. va incrementar el

descontent i la tensió social. Va començar a guanyar força el Partit Comunista i el

Partit Nacionalista.

Davant del temor d’una revolució, els industrials i financers donaren suport al partit

nazi l’únic capaç de restablir l’ordre En les eleccions de 1932 els comunistes i els

nazis van ser els mes votats, però cap dels dos no arribà obtindré la majoria

absoluta i, per tant, no podien formar un govern en solitari, van anomenar canceller

a Hitler al gener de 1933.

En pocs mesos, Hitler va acaparar tot el poder, en 1934 va ordenar assassinar els

seus rivals dins de la NSDAP en la que s’anomena nit de llargs coltells.

Aquesta política a Alemanya, va produir un holocaust a tota Europa, ja que els

nazis es varen imposar a qualsevol altra rasa, com els judeus, exterminant-los en

camps de concentració.

Amb tot açò podem apreciar com, després d’una guerra, el voler fer veure al poble

que tot està perfecte, tant política com econòmicament, sols ens porta a una crisi,

on tots els ciutadans es radicalitzen; i si no es troba una via d’escape d’aquesta

crisi, es facilita que puje al poder un líder tan radical com Hitler o Mussolini, i porte

al poble a una gran ruïna.

BIBLIOGRAFIA.

Història 4t ESO. 2012. Santillana.

História 1er BATX. 2012. Santillana