Re

vis

ta in

tern

a d

el C

ol·l

ec

tiu

de

la F

un

da

ció

Po

litè

cn

ica

de

Ca

talu

ny

a. D

es

em

bre

20

10, n

úm

ero

4

Entrevistem Xavier Tort, Delegat del Rector Campus Besòs

Departament d’Administració i Controlling

04dos perfils antagònics?

Laura Rubio i Francesc Borràs

03 EditorialUna revista de persones, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació

04 Coses que passenL’actualitat de la Fundació

06 ComunitatAdministració i Controlling, una visió global de la Fundació

11 AltaveuAgenda d’oci a Barcelona i Terrassa

12 En clau tecnològicaPer què escollir entre disseny i funcionalitat?

14 Entre nosaltresLa nova Unitat de Disseny

16 De tu a tuXavier Tort-Martorell, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs

20 Cara a caraLaura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, versus Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions

22 NaturalmentCom vestir en cada ocasió

24 Ens apropem a...Mercè Díaz, Programes de Formació

sumariEmotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya

DireccióIgnasi del RíoCoordinació FPCErika LópezHan col·laboratMarta Sagristà, Josep González, Sole García, Valeria Pleszowski, Sonia Pérez, Laura Rubio, Francesc Borràs i Mercè Díaz

Disseny i realització: BPMO EdigrupGuitard 43, 1a planta 08014 Barcelona. Tel.: 93 363 78 40Fax: 93 410 84 15www.bpmoedigrup.com

Coordinació editorialToni PonceDirecció creativaPaula Mastrángelo Direcció d’artRosa BaldrichMaquetacióBernat MajoralCoordinació lingüísticaRaúl PelegrínCoordinació de fotografiaCarlota PratsProduccióCristina Prats

02-03.indd 2 20/12/10 11:54:46

El futur de la Fundació s’està construint a cada moment. Actualment, des d’una pers-pectiva àmplia, estem treballant en projectes força coneguts i rellevants, com ara el nou catàleg de programes de formació permanent de la UPC integrats a l’EEES i dels graus del CITM; l’automatització de la gestió interna; el nou sistema d’assegurament de la qualitat; i també l’optimització en la utilització dels recursos propis, de l’eficiència i de la filosofia ECO (màxim output, mínim consum). Paral·lelament, des de la UPC s’està creant el nou Campus Diagonal Besòs, que integrarà formació, recerca i innovació al 22@ i que formarà part d’un nou parc tecnològic a la ciutat de Barcelona. Tots ells són projectes presents i de futur que tot just s’han engegat i marquen fites que contribuei-xen a aconseguir que la UPC sigui la universitat referent del sud d’Europa en els nostres àmbits de coneixement.

Aquesta visió del que volem ens ha de permetre treballar concentrats en el moment, en el detall, gaudir i engrescar-nos amb el que fem i saber compartir amb tota la comunitat universitària aquest gran projecte comú.

I aquesta revista també vol participar d’aquest esperit i ve carregada de novetats i varietat: novetats perquè estrena seccions, com En Clau Tecnològica, una visió sobre temes d’actualitat a través del prisma de l’FPC; o el Cara a Cara, on la Laura Rubio i el Francesc Borràs, protagonistes també de la nostra portada, debaten sobre els temes que els diferencien i els uneixen. I varietat, perquè conté La Fitxa de la Mercè Díaz, La Comunitat del Departament d’Administració i Controlling, una entrevista amb Xavier Tort, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs… i molts més temes.

Us desitjo una bona entrada al 2011!

Reptes de futur que comencen ara

Joaquim Olivé Director de l’FPC

16 20

La retòrica al ‘management’John Christopher Spender, enginyer d’Oxford, professor i autor especialitzat en management, va oferir la conferència Management as a Talking Game el passat octubre, emmarcada al programa Executive MBI (Master in Business Innovation), un dels primers màsters europeus enfocat a dirigir la innovació a l’empresa. Va criticar que a molts programes d’MBA hi ha una visió massa enfocada a la rendibilitat i no a l’art de la retòrica, que pot fer que un futur directiu tingui més èxit.

Millorar la competitivitatConèixer bé l’empresa, però també tenir els ulls molt oberts a tot el que fa la competèn-cia, va ser la recepta de Marcos Urarte per millorar la competitivitat, com es va poder comprovar a la sessió Com alinear les TI amb l’estratègia de negoci, del mes d’octu-bre. Carles Ubach, director del Postgrau en Direcció de Sistemes d’Informació, va ser l’encarregat de presentar aquest expert.

Experts de diversos àmbits han participat als diferents Open Talent que s’han celebrat els darrers mesos.

Tech Talent Center Open TaLenT MuLTidiscipLinari

CITM

El centre ha confirmat la participació al Saló de l’Ensenya-ment 2011, la fira més important del sector educatiu. Els visitants que s’adrecin a l’estand informatiu podran informar-se sobre el grau oficial en Fotografia i Creació Digital i el grau oficial en Multimèdia, l’oferta de postgrau i els cursos Open Knowledge que ofereix el centre. L’estand comptarà amb una àrea de dinamització on els alumnes podran testar en temps real projectes i aplicacions en l’àrea multimèdia i de tractament de la imatge.

Sonimagfoto & Multimedia, que tindrà lloc del 23 al 27 de març de 2011, també comptarà amb un espai del CITM. Per aprofitar les sinergies d’aquest gran aparador del sector, l’es-pai mostrarà els darrers projectes multimèdia i de tractament de la imatge que desenvolupen els laboratoris de recerca i transferència tecnològica del centre. En aquesta edició, la fira coincideix amb Graphispag, el Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica, amb l’objectiu d’intensifi-car les sinergies entre la fotografia i els serveis gràfics.

saLó de L’ensenyaMenT 2011 aL sOniMagfOTO & MuLTiMedia

Coses que passen04

empreses solidàries Amb la conferència Bones pràctiques en RSE, del passat novembre, Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, animava els alumnes a apostar per la solidaritat dins la seva responsabilitat social empresarial (RSE) i presentava uns convidats seguidors d’aquests valors, com Jorge Nicolau, d’Ac-centure, Àngel Pes, de “la Caixa”, o Daniel Ortiz, director de RSE d’Esteve Laboratoris.

desenvolupament global Aquest mateix desembre, a Desenvolupa-ment local, ciutats i competitivitat, que forma part del Postgrau en Estratègia i Competiti-vitat Regional, l’expert en el programa LEED de l’OCDE Greg Clark va desplegar els seus coneixements sobre economia regional amb la ponència Why do cities matter in the global economy? També van intervenir Mic-hael Lake, membre del World Class Cities Partnership, Mateu Hernández, de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Buigues, d’Economia Regional.

Index Book, editor barcelonès de l’anuari, organitzarà els propers 25 i 26 de març de 2011 la trobada Graphic Design From Europe a la ciutat de Barcelona, en unes jornades on la UPC School tindrà un paper molt destacat. Aquesta cita reunirà professionals de tot Europa per intercanviar idees i solucions cre-atives i posar-les en comú, amb un programa variat de conferències i tallers.

graphic design frOM eurOpe

Conferència i. rOgOvsky dibuixa una nOva OrganiTzació

05Coses que passen

Itamar Rogovsky, dempeus a la sala

d’actes del Tech Talent Center,

acompanyat per Pere Monràs

Aquest 25 de novembre, Itamar Rogovsky va dibuixar a la seva conferència un pano-rama econòmic que tan sols pot prosperar amb un nou sistema construït sobre els pilars del desenvolupament del talent, com a resposta a l’actual sistema econòmic en decadència basat en l’exacerbació del consumisme de productes innecessaris. “Per què tanta sorpresa per l’enfonsament d’aquest sistema econòmic? No podia ser d’una altra forma”. Així de contundent es va mostrar el professor, convençut que “es veia venir el desastre, de la mateixa manera en què es van enfonsar altres sistemes eco-nòmics que van deixar de funcionar, com el feudalisme o l’esclavatge”. També va posar en dubte el concepte de la globalització, un fenomen que només es poden permetre les economies desenvo-lupades que volen vendre “on hi ha clients que puguin comprar els seus productes: dues terceres parts del planeta no es glo-

El professor Itamar Rogovsky, psicòleg, consultor i president del Growth Resources Institute d’Israel, va oferir la conferència Economia del coneixement per presentar el curs “Créixer en lideratge 2011”, que començarà el pròxim mes de maig, organitzat per la UPC School i Hèlix3c.

balitzen perquè no tenen poder adquisitiu”. Segons Rogovsky les empreses de la nova economia “funcionen en base al desenvo-lupament de les idees, a la feina en equip sense estructures i amb uns valors que les orienten, com són l’ecologia, la responsabi-litat social i treballar per a necessitats reals”, una organització d’acord a aquesta nova lògica amb empreses inestructurades, sense límits ni lideratges, sense pressupost, no programades i “conjecturals”.

UPC School of Professional & Executive Development

En la propera edició del 2011, les conferèn-cies tindran lloc a la Torre Agbar, a l’avin-guda Diagonal, i els tallers, al Tech Talent Center, seu de la UPC School of Professi-onal & Executive Development, que també s’encarregarà d’organitzar-los. Més informa-ció a http://www.selectedeurope.com.

Comunitat06

Una visió global de la Fundació

Departament d’Administració i Controlling

El Departament d’Administració i Controlling és l’equip que gestiona la informació econòmica i financera de l’FPC. La seva missió és recollir la informació, filtrar-la, compactar-la i donar-li la forma adequada per a la seva comprensió i interpretació, sempre dintre del marc d’oportunitat i fiabilitat necessari perquè la presa de decisions tingui un suport vàlid i efectiu.

Comunitat 07

L’any 2008 el Departament d’Adminis-tració i Controlling fa un gir de 180º i va arrencar amb un renovat equip de treball. La seva finalitat es basa en una sola idea: canviar les formes de fer i impulsar l’esperit de millora contínua amb el com-promís de revisar cada procés i tasca, de millorar les eines de gestió, d’agilitzar els processos d’introducció de dades i im-plantar controls que atorguin més fiabilitat i consistència a les dades. Tot això va esdevenir vital per aportar a l’Organització els valors adequats i les respostes neces-sàries. Actualment tenim el departament estructurat en quatre unitats: Clients, Proveïdors, Tresoreria i Control de Gestió.

Aquest conjunt, permet mantenir un nexe amb la resta d’àrees de l’Organització de forma ordenada i coordinada. Segons Josep González, Cap del De-partament d’Administració i Controlling,

“hem de pensar que aquesta estruc-tura és necessària perquè intervenim pràcticament en tots els procediments transversals de l’Organització, d’aquesta manera podem fer aquesta intervenció de

“Som un nexe imPortant dinS La ComPanyia”, aSSegura JoSeP gonzáLez

Comunitat08

forma coherent. Nosaltres sempre hi som o bé al principi o durant o bé al final dels procediments”. Es tracta d’un departament que evolu-ciona i que segueix una tendència clara per convertir-se en una referència i líder d’opinió dintre de l’Organització: l’equip ha d’aportar respostes oportunes, vetllar per unes bones pràctiques de gestió i cuidar la integritat d’aquests procedi-ments perquè puguin garantir als seus clients, tant interns com externs, que tota la informació que emana del departament és fiable i precisa.

CAnvi De mentAlitAtAnteriorment, aquest departament era un equip amb una vocació merament admi-nistrativa, on la introducció de factures, dades, documentació, etc., era la seva úni-ca finalitat. Ara, amb la nova estructuració i la nova mentalitat, poden tenir una visió global de l’Organització. Això suposa una

evolució a nivell d’aprenentatge i coneixe-ment, amb un nivell de direcció per em-prendre noves decisions que aportin una metodologia més efectiva en el tractament de la informació i en el control de gestió. “Compromís, confiança, treball en equip, il·lusió, una nova mentalitat oberta al can-

vi”, resumeix en Josep González sobre la nova filosofia. El Departament d’Admi-nistració i Controlling és una organització molt dinàmica que exigeix una receptivitat per part de totes les àrees i de tots els seus treballadors. D’aquesta manera, acceptar els nous reptes i projectes es converteix en una aventura interessant per al nostre departament. El que creiem és el que creem.

nous projeCtes, nous reptesActualment estem immersos en la realit-zació de nous projectes recollits al Pla Es-tratègic de l’FPC, aquest és el full de ruta que permetrà desenvolupar els objectius de tota l’Organització. En paraules de Josep González: “Nosaltres som actors

que protagonitzem part d’aquest procés del Pla Estratègic i això ens il·lusiona, ens motiva i ens produeix una gran satisfac-ció, però també estem desenvolupant altres projectes emmarcats dintre de la filosofia de millora contínua”.Pel que fa al Pla Estratègic, un dels projec-tes que estem desenvolupant i implantant es el business intelligence. Mitjançant l’eina denominada MicroStrategy estem

“L’obJeCtiu deL dePartament éS Poder tenir un equiP imPLiCat amb eL trebaLL de L’organitzaCió. Són un gruP ComPromèS i reSPonSabLe que Combina L’exPeriènCia i La vitaLitat”

Sergio CaStilloClients.

“M’agrada tenir contacte amb els alumnes en les seves gestions, sempre som el seu punt de referència. Trobo que en ser un equip jove, tenim la mentalitat de mirar més enllà per aprendre els uns dels altres. En les tas-ques diàries és útil aquesta mentalitat”.

CriStina CataSÚSAnàlisi de Comptes.

“La meva feina és coordinar la part d’administració del departament. Som un equip lluitador davant les dificultats i les solucionem”.

Yolanda rodrígUezProveïdors.

“Som un departament que treballem en equip. Sempre ens estem ajudant en les necessitats dels altres. M’agrada treballar així i la nostra feina ens obliga a fer-ho”.

09Comunitat

JoSep gonzález

confeccionant els quadres de comanda-ment que recolliran aquells indicadors claus de seguiment que aporten un valor crític i que són necessaris per a una gestió eficient. En aquest sentit, per garantir una bona gestió globalitzada, a més de la Direcció, el diferents responsables d’àrea també tindran accés a fer el seguiment dels indicadors que prèviament han definit.Un altre projecte de gran dimensió és la implantació del SAIQ (Sistema d’Asse-gurament Intern de la Qualitat). Aquest sistema ens permetrà mesurar, analit-zar i millorar contínuament els serveis i productes, amb la missió d’impulsar ensenyaments i programes de formació de la UPC que tenen la finalitat de millorar el potencial de l’entorn econòmic i social. Validarà, per tant, que els processos que utilitzem estan alineats i compleixen els objectius definits dintre de les Directrius per a la Garantia de la Qualitat del Espai Europeu d’Educació Superior (AQU).

Cap del Departament d’Administració i Controlling

Quina és la teva experiència?Em vaig incorporar al departament quan van fer la fusió dels d’Administració i de Control de Gestió. Porto pocs mesos en aquesta aventura però he tingut la sort de poder rebre molta informació, el dinamis-me i la velocitat de procés són molt ràpids i és un repte molt positiu per a mi.

Parla’ns del teu equip…Treballo amb un equip molt implicat i amb un sentit de responsabilitat exquisit, això facilita molt les coses a l’hora de treballar junts. Hi ha experiència, l’equip coneix la casa i la frescor de la joventut que el forma, i ambdues coses fan una bona combinació i són un gran acompanyant de viatge per a aquesta aventura. Però també hi ha coses que cal millorar.

Com és el teu dia a dia?El meu objectiu és conèixer el negoci, la feina i les persones de l’equip i intento mantenir un bon estat d’ànim dins la feina; per a mi això és imprescindible per estar motivat i afrontar els problemes de cada dia. Hem de creure que som capa-ços de fer el que fem i més. Fora de l’oficina, com et definiries?Els caps de setmana els gaudeixo amb la família. Tinc dos fills, d’11 i 14 anys, amb qui comparteixo aficions. M’agrada practicar el futbol i fem molta bicicleta.

MontSe CaveroComptabilitat i Administració.

“Em motiva la possibilitat de millorar: he de detectar el que va malament als processos, així intento muntar un projecte perquè funcioni i sigui més fàcil. Col·laboro perquè tots millorem la qualitat, i a l’equip som tots els que ens hi entreguem, amb moltes ganes d’ajudar”.

tania FélixClients.

“El que més m’agrada de la meva feina és que et permet tenir relació amb els diferents departaments de l’empresa i una visió més global de l’activitat diària. D’altra banda, dins el departament ens ajudem mútua-ment, sempre estem aquí”.

Comunitat10

JaUMe terròSControlling.

“Tot i que porto poc temps, mai havia treballat en un programa igual, tan com-plet. El treball en grup i la combinació de gent jove i preparada és genial”.

SUSana FUManalTresoreria.

“Vaig arribar al juny i trobo que és una feina ideal per posar en pràctica els meus coneixe-ments adquirits amb el meu recent títol. És un repte que la meva empremta personal ser-veixi per posar un gra de sorra als objectius de la Fundació”.

Maria SoroControlling.

“El que més valoro és la visió global de la meva feina, ja que no només es limita a l’anàlisi de les dades, sinó que em permet tenir una visió més àmplia del negoci, gràcies a la relació amb altres departaments. I som un grup de gent amb bon ambient”.

JeSSiCa MartínezProveïdors.

“El lloc de treball et permet tenir responsabilitat a l’hora de fer la teva feina i valoren molt les teves opinions. Porto poc temps a la Fundació i l’equip ja em coneix com si hi portés dos anys. M’agrada treballar amb ells!”.

Josep gonzález• “Les coses que ens motiven són entendre que la nostra missió dintre

de l’Organització és gestionar i transmetre aquella informació de forma adequada. Hem de ser consistents i responsables. Aportar sempre respostes eficaces i ser un estímul per saber que el que fem té un sentit a l’Organització”.

• “Sentir-se responsables i participants de l’evolució de l’Organització. A més, hem de ser capaços de donar les respostes adequades a aquesta organització tan dinàmica i que està en constant evolució”.

el qUe+

Josep gonzález• “Encara ens veuen com un departament que comptabilitza i arxiva, sense

donar importància que realment fem un gran esforç en el processament de la informació que rebem al nostre departament. Tampoc no ens agra-da que molts cops només es recordin de nosaltres com l’últim recurs: nosaltres tenim criteri i informació, que són valors fonamentals; per tant, hauríem de ser dels primers nuclis d’opinió a ser consultats”.

el qUe-

Finalment, hem de dir que la millora contínua la vivim com un estímul amb el qual intentem cada dia dintre de l’àrea aportar les idees necessàries per avançar i evolucionar. En aquest apartat hem de parlar de projectes que milloren la gestió, com els canvis en la normativa administra-tiva de pagaments i sol·licitud de compres, passem d’un control al final del procés a un control més eficient al principi. També tenim el repte de millora del procés intern de tancament mensual. Aquest és un procés feixuc que es viu amb molta tensió; estem analitzant i dissenyant el nou mapa de funcionament dels processos interns del departament i, en concret, les tasques que afecten aquest procés de tancament per millorar qualitativament i quantitativa-ment. Per últim, un altre repte és la millora en els processos de control pressupostari, tant en l’elaboració com en el seguiment, pel que fa referència a les activitats i a tot el conjunt estructural de la Fundació.

11

agenda

teatre‘Baraka’

exposicions‘leS MateMàtiqUeS i la vida’

FiraFira tradiCional d’Hivern

Concertsroger WaterS

Activitatstaller de CUina per nadal

Quatre amics de la infantesa coincideixen per recordar les seves insatisfaccions ado-lescents amb acudits i tocs d’humor sobre la cultura, la política, el matrimoni o el sexe... L’obra, dirigida per Javier Daulte, és una mirada crítica sobre l’amistat i la maduresa.

Vivim envoltats de les matemàtiques i no ens en adonem. Amb aquesta exposició es fa un recorregut pels àmbits i espais en què ens movem al llarg del dia acompanyats d’aquesta disciplina.

La Fira de Nadal s’ha convertit en el lloc idoni per gaudir d’una ciutat engalanada amb llums de colors i per trobar-hi tots els objectes de regal que es necessiten. La fira també compta amb un programa d’activitats d’animació, des de pallassos fins a tallers infantils i xocolatada.

El concert de rock més important del 2011 arriba a Barcelona. El cantautor Roger Waters presenta el seu disc The Wall, un gran espectacle amb un mur de 73 metres d’amplada i 10 metres d’alçària que s’anirà enderrocant durant l’espectacle.

Taller creatiu de cuina per a nens amb acti-vitats per conèixer la seguretat a la cuina, la higiene i alguns plats típics del Nadal, com ara els embolicats de carn i els vegetals, les trufes de xocolata, el pastís de bolets, el tortell de reis o els panadons d’espinacs.

on: Teatre Goya de BarcelonaQuan: fins al 9 de gener de 2011Preu: 23 € (entre setmana), 29 € (caps de setmana)Web: http://www.teatregoya.cat/

on: plaça Nova Quan: del 17 de desembre de 2010 fins al 6 de gener de 2011Web: http://www.terrassa.cat

on: Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Quan: fins al 4 de juliol de 2011Preu: 3,50 €Web: http://www.mnactec.cat

on: Palau Sant JordiQuan: 29 de març del 2011 a les 21.30 hPreu: a partir de 56 €Web: http://www.roger-waters.com/

on: La Boqueria de BarcelonaQuan: del 27 de desembre de 2010 fins al 5 de gener de 2011Preu: 100 €Web: http://www.petitexplorador.com

+ info:+ info:

+ info:

+ info:

+ info:

aGEnDa

EN CLAU TECNOLÒGICA12

Per què escollir entre disseny o funcionalitat?

Quan tot és possible

Avui dia, en l’era de la imatge però també de la practicitat (ho volem tot aquí i ara), el repte és combinar disseny i funcionalitat sense que cap d’elles perdi protagonisme. L’arquitectura, la tecnologia i els espais multimèdia són àmbits que permeten recollir a la perfecció totes dues possibilitats.

Els entorns multimèdia, la tecnologia o l’arquitectura, que són matèries de co-neixement de la UPC, van adquirint més relleu dia a dia en l’àmbit de l’estètica. Deixant de banda la seva funcionalitat, els avenços tecnològics de la nostra època permeten crear des d’un mòbil de disseny a un pont espectacular, estèticament parlant. Però, què és possible arribar a fer conjugant forma i fons? Es pot crear alguna cosa pràctica i alhora bella? Estan renyats disseny i funcionalitat?

Les possibiLitats arQuitectòniQuesPodem escollir entre pis i casa, entre viure a la muntanya o a la ciutat, entre treba-llar en un edifici espaiós o en una oficina acollidora, però el que la majoria desitgem

és un hàbitat que estigui adaptat a les nostres necessitats i que també llueixi estèticament. Una referència important en el món de l’arquitectura és el britànic Nor-man Foster: el seu despatx Foster & Part-ners, que ha rebut 470 premis, va ser l’artífex de l’aeroport de Pequín. Aquest és un espai per on passen més de 60 milions de passatgers l’any i, per tant, és impres-cindible que primi la utilitat i la comoditat per evitar el caos. No obstant això, quan mirem les fotografies o quan passegem per l’edifici, podem entendre que es trobi entre una de les construccions més espectaculars del món estèticament parlant. Així doncs, ens demostra que sí és possible acoblar a una necessitat línies i tons que facin destacar un edifici per la seva bellesa.

Disseny tecnoLògicEn el cas de la tecnologia, les preferèn-cies varien lleugerament. La multiplicitat d’ofertes tecnològiques fan que la facilitat d’ús d’aquests productes quedi en un segon pla a causa del predomini de la bellesa. Tanmateix, Macintosh ha aconse-guit combinar facilitat i disseny a les seves creacions. Aquests ordinadors van néixer amb l’objectiu de posicionar-se com a número 1 al mercat de la llar, l’educació i el món professional creatiu. Va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. Quina va ser (i és) la clau de l’èxit? Els seus creadors, Steve Jobs i el seu soci Stephen Wozniak, van dedicar un esforç especial al disseny de la computadora i van crear des d’un ratolí diferent als que hi havia fins al moment fins a introduir per primera

El premi Pritzker del 2000, Rem Koolhaas, és l’autor d’obres tan noves com la Casa de Música d’Oporto. Amb aquestes i altres construccions, l’arquitecte holandès ha volgut demostrar que no hi ha una estruc-tura prefixada per a cada tipus d’edificació.

El projecte d’aquest auditori a Portugal era en els seus inicis el d’un túnel-espai per a una casa que li havia encarregat un client. Amb enginy i coneixement de la tècni-ca, Koolhaas va crear un nou concepte d’auditori.

L’auditori de KooLhaas

A la web, funcionali-tat i disseny no estan renyits, al contrari, són complementaris. Aquesta és la premissa que hi ha darrere de la remodelació gràfica dels webs de la UPC School of Professional & Executive Develop-ment (www.talent.upc.edu) i el Centre de la Imatge de la Tecnologia Multimèdia (www.citm.upc.edu), realitzades durant el passat curs acadèmic. La intro-ducció d’eines 2.0 i la millora del tractament de la imatge, entre d’altres, han fet que a l’usuari li resulti més fàcil trobar la formació que busca, en un en-torn web estèticament més ordenat i atractiu. in

no

va

ció

a L

es w

ebs

uP

c s

ch

oo

L i c

itM

EN CLAU TECNOLÒGICA 13

vegada la interfície gràfica d’usuari (GUI) en un ordinador personal. Segons els experts, Apple va aconseguir, amb aquesta última aportació, combinar facilitat (les icones ser-veixen de metàfores gràfiques per a l’usuari) i el disseny (la imatge dels Mac és cone-guda per ser única, tant per la forma dels ordinadors com per les seves pantalles).

imaginació webCada cop s’utilitzen més les pàgines web per a propòsits com publicitar-se. Però anunciar-se amb èxit en un entorn tan visual com Internet no és una tasca fàcil. Segons els experts en disseny audiovisual, si només ens centrem en la informació, el visitant es cansarà de llegir-nos i no acon-seguirem captar la seva atenció. D’altra banda, l’obsessió pel disseny pot fer que

la nostra web mostri una imatge superfici-al. La clau de l’èxit és proporcionar la infor-mació bàsica (actualitzada periòdicament) i seleccionar estrictament aquelles imatges que siguin més interessants visualment parlant i que representin millor el concepte que volem oferir, tot integrant un disseny atractiu però alhora amable amb l’usuari (user friendly) perquè l’entengui. Els experts apunten un altre factor que condiciona molt l’èxit d’una web: que no requereixi d’un programa tecnolò-gic especial per accedir a tots els seus elements. La idea principal que s’ha de tenir en ment a l’hora de crear una pàgina web és que aquesta ha d’anar adreçada a les necessitats de l’usuari i no només als gustos del propietari, per exemple, del negoci que es publiciti a la xarxa.

entre nosaltres14

Camí de l’excel·lènciaCreació de la Unitat de Disseny

El passat mes de setembre es posava en marxa el pla de treball de la Unitat de Disseny de l’FPC, amb la configuració del seu equip i la definició de les eines de seguiment. Un nou pas endavant per a una FPC en evolució contínua.

• Producciódelsprogrames.• Prescripciódepautes,

supervisiódelaformulaciódelaproposta.

• Assegurarquelapropostas’ajustaalsnostresalinea-mentsiesformulad’acordal’EEES.

• Garantirleseinesdidàcti-quesimetodològiquesperaldissenyiimplementaciódelcurs.

Qu

in é

s e

l r

ol

a j

ug

ar

?

Enconcret,elsobjectiusfixatspassenpeldissenydeproductesiserveis,manteniractualitzatselsproductesques’ofereixendesdelaFundació,amésdelaqualitaticoherènciapedagògica,millorarsempreleseinesioptimitzarelsprocediments.Totaixòsenseoblidarlasemprenecessàriacomunicacióinterdepartamental.ElpuntdepartidadetotplegatvaserlacreaciódelaUnitatdeDissenyalsetembre,amblaconfiguraciódel’equipformatperSoleGarcía,SoniaPéreziValeriaPleszowski.Unaunitatquelideraelprocésdedissenyd’activitatsiproduc-tesquetreballaperalesdiferentsLN.ComexplicaSoleGarcía:“Hemdeserlafactoriadeprogrames,totrealitzanteltractamentdidàcticdecontingutsitambéladefiniciódelsmodelspedagògicsdetoteslesaccionsformativesqueesportinatermeal’FPC”.

Pla estratègiCElsantecedentsdelsqualsesparteixperestablirl’actualplaestratègicpassenperlesformesdecomunicar-seiaprendre,aixícomunmercatbasatenconceptes

comglobalització,personalització,innova-cióicompetència.Totaixòsenseoblidarl’entorndel’EspaiEuropeud’EducacióSuperior(EEES)ideBolonya.“Pertant–especificaValeriaPleszowski–,laUnitatdeDissenysorgeixcomunapropostade

millora,jaquefaltavapuntualitzarelsas-pectesmetodològicsdelapartdedissenydelsprogramesqueoferimal’FPC”.Apartird’ara,elplaesmentatesdesenvo-luparàtotcontemplantpuntsimportantscomeldissenydeproductesperencàr-rec,eldesenvolupamentdeprojectesilaidentificaciódelesmillorescomaspectesclausd’unprocésqueportaràalaimple-mentaciódemillores,ladefiniciód’unnoumodelipropostesmetodològiques,ilaposadaenmarxadediverseslíniesdetre-ballenaquestadirecció.“Tractemd’anarenlalíniadepoderajudarelsdocentsper-

quèpuguinmillorarmetodològicamentelsseusprogrames”,explicaSoniaPérez.EnparaulesdeSoleGarcía:“Laintencióésquealgunesd’aquestesmilloreslespo-demimplementarapartirdelcursvinent,quanjatinguemelmodelconsolidatipuguemferunbalançdelquehaestatlaUnitatdeDisseny”.

aPosta Per l’‘e-learning’Enaquestentornd’evoluciócontínua,prenrellevàncial’e-learning .Defet,laUnitatdeDisseny,delamàdeValeriaPleszowski,javaparticiparelpassat15dedesembreenunaponènciasobrelestendènciesd’e-learning quevatenirllocalTecnocampusdeMataróenocasiódelainauguracióoficialdelesnovesinstal-lacions.“Aquestavaserunabonaocasióperde-mostrarquehementratalmercatdesolu-cionsformativesenconsonànciaamblestendènciesactuals,perlaqualcosaestemcomençantaincorporarl’e-learning alsnostresprogrames”,comentaPleszowski.“Defet–afegeix–,estempreparantjaprogramesperalnoucicle”.

entre nosaltres 15

“HEm dE sEr la factoria dE programEs, tot rEalitzant El tractamEnt didàctic dEls continguts”

Comenaltresàreesdel’FPC,lacol·laboracióentrelaUnitatdeDissenyilarestadedepartamentsésclau.Defet,l’aportaciód’aquestsdepartamentsalaUDesbasaen:• Elcontextenquèsorgeixunprogramadeterminat.• Elsantecedentsdeldocentidelcurs.• Lanecessitatdefocalitzarel target.• Garantirlaqualitatilaimplementaciódelapro-

posta.

Pla de treball

treb

all

en

eQ

uiP

•CreaciódelaUD

•Configuraciódel’equip

•Definireinesdeseguiment

Posada en marxa:Setembre2010

•Dissenydeproducteperencàrrec

•Desenvoluparprojectes

•Identificarmillores

•Metodologia

•Formaciódocent

•Materialsdereferència

•Produccióenlíniaiblended

•Implementarmillores•Aplicarmodels

•BalançdelaUD

Esp

er

it

inn

ov

ad

or,

e

mp

re

ne

do

r

i de

qu

ali

ta

t

Ca

mp

us

Be

sò

s

Aix

í ha

de

se

r e

l no

u C

am

pu

s B

es

òs

, qu

e e

sta

rà e

nlle

sti

t e

l 20

14. X

avi

er

Tort

-Ma

rto

rell,

De

leg

at

de

l Re

cto

r C

am

pu

s d

e l’

En

gin

ye

ria

Ind

us

tria

l In

no

vac

ió d

el B

es

òs

, e

ns

ex

plic

a c

om

s’e

stà

co

ns

tru

int

aq

ue

st

futu

r.

L’an

tiga

Esc

uela

Ind

ustr

ial B

arce

lone

sa e

s va

cr

ear

l’any

185

1 i é

s l’ú

nica

de

tot E

span

ya

que

ha

cont

inua

t fun

cion

ant i

nint

erro

mp

uda-

men

t fins

al d

ia d

’avu

i. Le

s cl

asse

s va

n co

-m

ença

r a

l’ant

ic c

onve

nt d

e S

ant S

ebas

tià, a

p

rop

de

la L

lotja

. L’a

ny 1

873

es v

a tr

aslla

dar

l’e

difi

ci a

la p

laça

de

la U

nive

rsita

t. L’

any

1927

pas

sa a

ocu

par

l’an

tiga

fàb

rica

de

Can

B

atlló

, al C

arre

r U

rgel

l. E

l 196

4 s’

esta

ble

ix a

l’e

difi

ci a

ctua

l de

l’avi

ngud

a D

iago

nal,

647.

E

ncar

a, p

erò,

li m

anca

un

altr

e ca

nvi d

’ub

i-ca

ció:

el n

ou C

amp

us B

esòs

, el 2

012.

L’

Esc

ola

Tècn

ica

Sup

erio

r d

’Eng

inye

ria

Ind

ustr

ial d

e B

arce

lona

(ETS

EIB

) for

ma

en-

giny

ers

esp

ecia

litza

ts e

n d

iver

ses

àree

s: a

u-to

màt

ica,

con

stru

cció

, elè

ctric

a, e

lect

ròni

ca,

ener

gètic

a, in

form

àtic

a, m

ater

ials

, mec

ànic

a,

orga

nitz

ació

ind

ustr

ial,

quí

mic

a, tr

ansp

orts

, lo

gíst

ica,

bio

engi

nyer

ia, e

tc. T

ot m

irant

el

futu

r, la

inno

vaci

ó i l

’ave

nç e

n la

doc

ènci

a,

la U

PC

est

à co

nstr

uint

el C

amp

us D

iago

nal

DE TU A TU16

DE TU A TU 17

Bes

òs 2

014,

que

inte

grar

à es

pai

s d

e fo

r-m

ació

i d

e re

cerc

a en

eng

inye

ria v

incu

lats

, en

tre

d’a

ltres

, a la

inno

vaci

ó en

l’àm

bit

de

l’aig

ua, l

’ene

rgia

i la

mob

ilita

t. E

n aq

uest

nou

ca

mp

us h

i rom

and

ran

ubic

ades

l’E

scol

a U

ni-

vers

itària

d’E

ngin

yeria

Tèc

nica

Ind

ustr

ial d

e B

arce

lona

(EU

TIB

) i l’

ETS

EIB

que

, jun

tam

ent

amb

em

pre

ses

i ins

tituc

ions

cap

dav

ante

res

ubic

ades

al 2

2@, c

onfo

rmar

an u

n gr

an p

arc

tecn

ològ

ic a

la c

iuta

t de

Bar

celo

na.

Qui

ns b

enefi

cis

apo

rta

el C

amp

us D

iag

ona

l Bes

òs?

Es

por

tara

n le

s d

ues

esco

les

d’e

ngin

yeria

ac

tual

s d

e B

arce

lona

, que

rep

rese

nten

avu

i d

ia e

l 20%

de

la U

PC

en

term

es d

’est

u-d

iant

s, p

rofe

ssor

s i t

reb

alla

dor

s. P

er t

ant,

se

rà u

n gr

an c

amp

us d

edic

at a

les

tecn

olo-

gies

ind

ustr

ials

. L’e

difi

ci a

ctua

l de

l’avi

n-gu

da

Dia

gona

l s’h

a fe

t ve

ll, t

é m

oltís

sim

es

A

l no

u ca

mp

us s

’hi p

od

rà a

rrib

ar e

n q

uals

evo

l mitj

à d

e tr

ansp

ort

, ja

que

er

a un

del

s re

qui

sits

fo

nam

enta

ls p

er

a l’e

lecc

ió d

e la

ub

icac

ió fi

nal d

el

cam

pus

. Aix

í do

ncs,

a la

zo

na q

ue

ocu

par

à el

cam

pus

act

ualm

ent

ja

es p

ot

anar

am

b la

Lín

ia 4

del

met

ro

(est

ació

Mar

esm

e-F

òru

m) o

am

b le

s lín

ies

de

bus

os

7, 3

6, 4

1, 4

3 i 1

41. E

l Tr

amB

esò

s, e

n la

sev

a p

arad

a C

an

Llim

a, o

la L

ínia

C1

de

Ro

dal

ies

de

Ren

fe (e

stac

ió S

ant

Ad

rià d

el B

esò

s)

són

les

altr

es o

pci

ons

. A m

és, p

er a

la

gen

t q

ue p

refe

reix

i la

bic

icle

ta, h

i ha

do

s ca

rrils

bic

i (c/

Tau

lat

i c/

Rai

mo

n d

e P

enya

fort

) que

tra

vess

en e

l cam

-p

us. A

mb

tra

nsp

ort

priv

at s

’acc

edei

x d

irect

amen

t d

es d

e la

Ro

nda

Lito

ral

(so

rtid

a 25

). E

n un

fut

ur, a

més

a m

és,

es p

reve

u l’i

ncre

men

t d

e tr

ansp

ort

s am

b n

ove

s lín

ies

d’a

uto

bús

i la

Lín

ia 9

d

el M

etro

de

Bar

celo

na.

Co

m a

rr

iba

r-h

i

“El

no

u C

AM

pu

s E

sT

à

Co

nf

Igu

RA

T p

ER

sE

R u

nA

R

Ef

ER

èn

CIA

Eu

Ro

pE

A E

n

TE

Cn

ol

og

IEs

InD

us

TR

IAl

s”

DE TU A TU18

man

canc

es i

es fa

com

plic

at a

rreg

lar-

ho

amb

activ

itat a

l’in

terio

r, i a

quí h

i ha

mol

t po-

ques

pos

sibi

litat

s d’

expa

nsió

, de

créi

xer..

. E

l nou

cam

pus

està

con

figur

at p

er s

er u

na

refe

rènc

ia e

urop

ea e

n te

cnol

ogie

s in

dust

ri-al

s, ta

nt p

er la

val

orac

ió d

els

engi

nyer

s fo

r-m

ats,

com

per

la q

ualit

at d

e la

rece

rca

i la

tran

sfer

ènci

a de

con

eixe

men

t. S

erà

un p

unt

on e

s tr

obar

an la

uni

vers

itat i

la in

dúst

ria,

on c

oinc

idira

n ta

mbé

dife

rent

s di

scip

lines

i on

es

prod

uirà

una

sim

bios

i ent

re la

rece

rca

i la

docè

ncia

. El c

ampu

s es

tà d

isse

nyat

de

man

era

que

la re

cerc

a s’

aglu

tini a

l vol

tant

d’

eixo

s pr

iorit

aris

que

don

in ll

oc a

gru

ps d

e di

men

sió

sufic

ient

per

con

teni

r la

tota

litat

de

la c

aden

a: d

es d

e la

refle

xió

i l’a

rtic

le

cien

tífic

fins

a la

con

cepc

ió, e

l pro

totip

us i

la

pate

nt. E

l rep

te p

er a

cons

egui

r-ho

és

alin

ear

les

visi

ons,

els

inte

ress

os i

els

esfo

rços

de

les

part

s im

plic

ades

.

Nei

x to

t ap

rofi

tant

l’o

po

rtun

itat

que

co

mp

ort

a la

inco

rpo

raci

ó d

e la

U

nive

rsit

at a

l’E

EE

S p

er f

er e

volu

cio

nar

l’act

ual m

od

el d

oce

nt?

El q

ue e

stem

fent

són

uns

ed

ifici

s q

ue d

o-ni

n p

eu o

que

pug

uin

don

ar s

upor

t a u

na

doc

ènci

a m

és e

nllà

de

les

clas

ses

mag

is-

tral

s d

el p

rofe

ssor

. Una

doc

ènci

a q

ue s

igui

m

ultid

isci

plin

ària

i q

ue e

s p

ugui

treb

alla

r en

gru

p. D

’aq

uí v

e la

cre

ació

d’u

ns e

spai

s m

ultif

unci

onal

s i,

per

tal q

ue e

ls e

stud

iant

s ad

qui

reix

in a

que

sts

obje

ctiu

s fo

rmat

ius,

es

fara

n se

rvir

mèt

odes

doc

ents

més

act

ius

que

fom

entin

el t

reb

all c

oop

erat

iu e

ntre

Tot

apro

fitan

t el

can

vi

d’u

bic

ació

i d

’est

ruct

u-ra

, es

pre

tén

mod

elar

el

mèt

ode

doc

ent

de

les

engi

nyer

ies

ind

ustr

ials

to

t af

egin

t al

tem

ari d

els

futu

rs p

rofe

ssio

nals

co

neix

emen

ts i

com

pe-

tènc

ies

mol

t va

lora

des

i d

eman

ades

act

ualm

ent

per

par

t d

e le

s em

pre

-se

s, c

om a

ra la

cap

acita

t d

e lid

erat

ge, e

l tre

bal

l en

eq

uip

, la

pre

sa d

e d

ecis

ions

, la

com

unic

ació

, l’a

pre

nent

atge

al l

larg

de

la v

ida,

l’em

pre

ned

oria

, la

voca

ció

inte

rnac

iona

l, la

re

spon

sab

ilita

t so

cial

i la

so

sten

ibili

tat.

Aix

í don

cs,

la n

ova

form

ació

ani

rà t

ant

enfo

cad

a a

l’act

ivita

t au

tò-

nom

a co

m a

la d

e gr

up.

Eng

iny

Eria

+ Em

pr

Esa

a fons

“vo

lE

M f

AC

IlIT

AR

I f

oM

En

TA

R

El

pR

oC

és

I E

Xp

lo

TA

R l

Es

p

AT

En

Ts

I E

ls

Co

nE

IXE

ME

nT

s

qu

E E

s g

En

ER

In A

l C

AM

pu

s”

pro

fess

orat

i es

tud

iant

s. T

ot i

això

, enc

ara

és d

’hor

a. A

ra p

er a

ra n

omés

pod

em p

arla

r d

’idee

s i i

nten

cion

s q

ue v

olem

que

exi

stei

-xi

n al

nou

cam

pus

per

ò en

cara

no

hi h

a un

p

rogr

ama

doc

ent e

stab

lert

.

El n

ou

cam

pus

ob

rirà

una

po

rta

a l’e

ngin

yer-

emp

resa

ri?

De

fet j

a s’

està

fent

, la

UP

C ja

com

pta

am

b

div

erse

s un

itats

d’a

jut a

ls jo

ves,

per

ò sí

q

ue é

s ve

ritat

que

és

pre

tén,

am

b e

l nou

ca

mp

us, q

ue la

cre

ació

d’e

mp

rese

s si

gui

un d

els

tret

s ca

ract

erís

tics.

Que

hi h

agi

enca

ra m

és e

spai

s d

edic

ats

a em

pre

ses,

co

l·lab

orac

ions

ent

re la

Uni

vers

itat i

altr

es

pro

ject

es d

e re

cerc

a, h

i hau

rà fa

cilit

at

d’in

stal

·laci

ons

per

a re

cerq

ues

com

unes

, es

con

trib

uirà

a la

cre

ació

d’e

mp

rese

s d

e b

ase

tecn

ològ

ica.

.. E

s tr

acta

de

faci

litar

i fo

men

tar

el p

rocé

s i e

xplo

tar

les

pat

ents

i el

s co

neix

emen

ts q

ue e

s p

ugui

n ge

nera

r al

ca

mp

us...

Per

des

com

pta

t que

es

pre

tén

avan

çar

mol

t en

aque

st à

mb

it.

Es

po

dri

a ar

rib

ar a

veu

re c

om

un

ref

eren

t eu

rop

eu e

n en

gin

yeri

a?L’

obje

ctiu

és

que

sí.

Es

trac

ta d

’esd

eve-

nir

un n

ucli

d’e

xcel

·lènc

ia i

de

refe

rènc

ia

esp

ecia

litza

t en

eixo

s te

màt

ics

com

ara

l’e

nerg

ia, l

’aig

ua, l

a m

obili

tat o

els

nou

s m

ater

ials

, im

pul

sats

per

gru

ps

i cen

tres

d

e re

cerc

a. E

l fet

que

ting

uem

tan

a p

rop

ce

ntre

s co

m a

ra e

l CE

TAq

ua, l

’IRE

C o

el

B_F

us C

entr

e, a

torg

a un

val

or a

fegi

t al

cam

pus

i af

avor

irà la

cre

ació

de

grup

s d

e re

cerc

a q

ue a

nira

n d

es d

e la

refle

xió

fins

a la

pat

ent.

Les

nece

ssita

ts a

ctua

ls d

e le

s em

pre

ses

d’R

+D

+I r

eque

reix

en s

ovin

t m

itjan

s tè

cnic

s i h

uman

s q

ue n

o es

tan

al

seu

abas

t. A

quí

ent

ra e

l cam

pus

, que

ser

à un

pun

t de

trob

ada

entr

e aq

uells

que

tene

n le

s ne

cess

itats

i aq

uells

que

dis

pos

en d

e le

s ca

pac

itats

.

DE TU A TU 19

LEs

xif

rEs

dEL

n

ou

Ca

mp

us

•12

mili

ons

d’e

uros

d

’inve

rsió

tot

al•

71.0

00m

2 d

e su

per

fí-ci

e to

tal

•7

edifi

cis

per

imp

artir

cl

asse

s•

3an

nexo

s•

1gi

mnà

s•

3zo

nes

verd

es•

6.00

0es

tud

iant

s•

700

mem

bre

sd

ep

erso

nal d

ocen

t i

inve

stig

ador

•8

titul

acio

nsd

egr

au•

8tit

ulac

ions

de

màs

ter

EL p

Erfi

L

Xav

ier

Tort

-Mar

tore

ll Ll

a-b

rés

és l’

actu

al D

eleg

at

del

Rec

tor

Cam

pus

de

l’Eng

inye

ria In

dus

tria

l In

nova

ció

del

Bes

òs.

Dire

ctor

i p

rofe

ssor

titu

lar

del

Dep

arta

men

t d

’Es-

tad

ístic

a i I

nves

tigac

ió

Op

erat

iva

a la

UP

C, t

am-

bé

és d

irect

or d

el M

àste

r en

Ges

tió d

e la

Qua

litat

(d

uran

t 21

ed

icio

ns) i

d

irect

or d

e P

ostg

raus

de

Mill

ora

Six

-Sig

ma.

Com

-p

agin

a aq

uest

es t

asq

ues

amb

la d

e co

nsul

tor

en

mill

ora

de

la q

ualit

at p

er

a no

mb

rose

s em

pre

ses

euro

pee

s.

Cr

on

oLo

gia

dEL

Ca

mp

us

dia

go

na

L B

Esò

s

14 de desembre de

23 de març de

16 de juny de

16 d’abril de

17 de desembreLa

Jun

ta d

’Esc

ola

acor

da

cont

inua

r el

pro

ject

e co

mp

let

de

reha

bili

taci

ó i

amp

liaci

ó d

e le

s ac

tual

s in

stal

·laci

ons

de

l’ETS

EIB

.

El r

ecto

r, A

nton

i G

iró, p

rese

nta

la

pro

pos

ta d

el C

onse

ll d

e D

irecc

ió d

e cr

ear

un n

ou c

amp

us d

e l’E

ngin

yeria

Ind

ustr

ial

al B

esòs

.

El r

ecto

r, A

nton

i Giró

, en

una

reun

ió in

form

ativ

a ob

erta

a la

com

unita

t d

e l’E

TSE

IB, v

a in

form

ar

sob

re l’

esta

t d

e d

esen

-vo

lup

amen

t d

el C

amp

us

Bes

òs (e

difi

cis,

met

res,

es

pai

s...)

.

Inic

i de

l’act

ivita

t al

no

u C

amp

us

Bes

òs.

El C

onse

ll d

e G

over

n ap

rova

la

crea

ció

del

nou

ca

mp

us a

l Bes

òs.

Col

·loca

ció

de

la p

rimer

a p

edra

del

nou

ca

mp

us.

2006

2007

2009

2008

2014

2007

Dos perfils antagònics?

CARA A CARA20

Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, és una dona creativa i amb grans aptituds per a les relacions humanes. Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions, és analític i extremadament organitzat. O això és el que opinen l’un de l’altre. Tot i tenir personalitats tan “oposades”, els dos troben punts en comú a l’hora de valorar la part creativa i organitzativa al món laboral i també al personal.

és millor, independentment de si t’agrada més o menys.L.R.: És difícil, però és un repte. I sí, crec que s’ha d’equilibrar. És molt gràfic pel que fa al món professional, on s’aplica (o s’hauria d’aplicar) de forma important l’objectivitat: una persona pot ser el teu millor amic, o ser simpàtica i entranyable, però potser treballant és un desastre, o a l’inrevés. En aquests casos, has d’abstenir-te dels sentiments personals i valorar la professionalitat de la persona.

Llavors, per què es relaci-ona el més emocional amb la creativitat? F.B.: Si haguéssim d’asso-ciar les paraules creativitat i organització a òrgans del cos, l’organització seria el cervell i la creativitat podria ser el cor. L.R.: Jo crec que les emoci-ons condicionen la creativitat però no tota, només en part.

Què creieu que té més poder avui dia, les emocions o allò racional?F.B.: A curt termini, les emocions, sens dubte. Però a llarg termini, no. L.R.: Depèn de què par-lem... El model cartesià sempre ha pesat molt, especialment en el món professional, però ja fa temps que les teories sobre la intel·ligència emocional han valorat positivament les emocions a l’entorn laboral. En canvi, òbviament, pel que fa a les relacions personals, les emocions tenen més poder i menys li-mitacions. El més desitjable, sempre, és l’equilibri.

És fàcil, per tant, trobar un equilibri entre tots dos conceptes?F.B.: Les emocions t’afecten com a humà, però en algun moment has de ser capaç d’abstenir-te per prendre decisions amb el cap i no amb el cor. Atendre el que

CARA A CARA 21

La creativitat es pot entrenar?L.R.: Penso que si no ets creatiu i tens talent, per exemple, és difícil que acabis creant el David, de Miquel Àngel, amb un bloc de granit, per molt que facis cursos sobre escultura. Però sí, és clar que es pot entrenar.F.B.: Jo també crec que la creativitat neix sobre la base del talent, però amb entre-nament i esperit de sacrifici millora.

Quan es pretén crear i innovar, tot s’hi val?F.B.: Penso que el terme creativitat el podríem definir com a creació de valor. La gestió per processos està més a prop de la capacitat analítica, i la creativitat està

més a prop de la innova-ció. Però la innovació en si mateixa és un procés: és cert que té una part de talent que no pots controlar, però estic convençut que darrere hi ha un procés i molta capacitat de treball: 95% de transpiració i 5% d’inspiració.

L.R.: És el que deia Picas-so: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treba-llant”. Començant perquè la innovació a les organitza-cions sorgeix d’un equip de persones permanentment pensant i, del conjunt de les “espurnes” de tothom, surt alguna cosa que entra en aquest procés de construc-ció per convertir-ho en un producte de valor. El valor determina la innovació i l’extravagància poques vegades és innovació.

En el terreny laboral, independentment de la formació de cadascú, us veieu capacitats de fer un les tasques de l’altre? L.R.: Crec que no, només el Francesc pot fer la seva fei-

na. Ell i el supercomputador del Campus Nord (riuen).F.B.: No n’estic tan segur, tot i que és cert que Operacions és una àrea de l’empresa on se’m fa difícil veure algú sense un perfil tècnic-científic. En canvi, el departament comercial requereix unes competèn-

“La iNNOvaCió eN si maTeixa és uN pROCés: 95% De TRaNspiRaCió i 5% D’iNspiRaCió”

cies totalment diferents. Si em preguntes si seria capaç de fer la feina de la Laura, no sabria què respondre. En qualsevol cas, seria tot un repte...

Manteniu el mateix caràcter a nivell professional i a nivell personal?F.B.: Jo a la vida personal sóc encara més amant de l’ordre que a la feina.L.R.: No tendeixo especial-ment a l’ordre, però això no

jugador aficionat d’escacs i puc dir que només tenen virtuts: veus les conseqüèn-cies de les teves decisions sobre el taulell, sistematitzes la resolució de problemes (observar, pensar, decidir i executar). També hi ha un concepte estratègic, tu pots plantejar una estratègia, executar-la a la perfecció i, finalment, veure que l’es-tratègia era errònia. També és interessant comprovar el valor relatiu de les peces: teòricament una dama val 10 cops més que un peó, però en una determinada posició un simple peó pot tenir més força que tota una dama; al principi de la partida el rei és un element feble que cal protegir, al final de la partida és un element fort que cal fer participar a la batalla.L.R.: Sí, s’han de qüesti-onar els processos, de la mateixa manera que ens ho hem de qüestionar tot, però hi ha d’haver moment i argument. Els processos o els protocols no han de ser qüestionats en moments de crisi, guerra o incertesa. Si ho féssim, generaríem caos. Qüestionar un procés també és un procés i té els seus moments.M’agrada la reflexió sobre els escacs. Un altre dia parlarem sobre la filosofia del parxís...

vol dir que no ho sigui en determinats aspectes. Sí, sóc més ordenada a casa, però és per falta de temps, perquè si no ho fos, tot seria un caos.

Però a vegades està bé qüestionar els processos…F.B.: Tot es pot qüestionar, faltaria més. A mi m’han ensenyat que la presa de decisions a l’àrea d’Operaci-ons no deixa de ser com un moviment d’escacs. Jo sóc

CARA A CARA22

Ho

me Actes

Sopar informal, familiar o aperitiu: Americana, pantaló fosc, camisa o jersei.Sopars de feina i actes socials sense etiqueta (mitja etiqueta):Vestit fosc, gris fosc o blau marí amb americana i pantaló de la mateixa tela. Corbata combinada amb el vestit. Les sabates i els mitjons, negres.Banquet de gala:“Rigorosa etiqueta”: vestit fosc i corbataActes socials rellevants entre 9 h i 19 h (casaments o funerals d’etiqueta):JaquéActes nocturns de màxima etiqueta en espais tancats (acte acadèmic, presentació de credencials, etc.): FracActes nocturns on no cal el frac:EsmòquingConsells (mitja etiqueta)Colors: tots són permesos. Materials: els teixits brillants es porten a la tarda/nit. No abuseu: estampats, brodats, encai-xos ni, sobretot, transparències

Actes Sopar informal:Vestit curt no excessivament luxósJoies: poques però de qualitat.Sabates de taló alt o, depenent del ves-tit, de taló mitjà i bossa petita de mà de metall, de carei o de pedreria.Maquillatge suau, però de color lluminós.Còctel: Vestit curt amb teixits de qualitat, estam-pats (matí) i llisos (tarda). Poques joies, de qualitat i discretes. Sabates de taló alt-mitjà, bossa petita o cartera. Maqui-llatge lleuger, de tons suaus.Banquet de gala:“Rigorosa etiqueta”: vestit llarg (teixit ric de gran qualitat). Joies més importantsSabates de taló alt. Bossa petita de mà (metall, tela, pedreria). Pentinat impeca-ble. Maquillatge més apujat que el diürn.Consells Generals No vestiu de manera provocadora. Sí als vestits i jaquetes femenins i pantalons de dona. Cuideu les peces d’abric. Eviteu: abric de diari, 3/4 amb vestit llarg, plumí-fers i compte amb les pells. Llargada de la faldilla: si dubteu, més val curta (mai mini-faldilla). Matí: vestit curt o de còctel. Tarda: vestit llarg o de còctel. Nit: vestit llarg.

Do

NA

NATURALMENT 23

“Què em poso!?” és la gran pregunta da-vant d’un acte especial. Les normes diuen que l’etiqueta masculina marca l’etiqueta femenina segons el tipus d’esdeveniment. Encerta-la!

Com vestir en cada ocasió

Dressed for success!

Quan els homes han de vestir fosc, les dones han de dur vestit curt, de còctel o llarg; quan ells necessiten jaqué, elles vestit curt o de còctel; si els homes duen esmòquing, les dones, vestit de còctel o llarg; quan l’etiqueta masculi-na exigeix frac, la femenina, vestit llarg. Mercè Miguel Millán, personal shopper i assessora de ConjuntoBcn, ens dóna uns consells per saber escollir.

mercè DíAz “La meva tasca és dinàmica perquè no sempre sóc a l’oficina”

És l’encarregada de tot el procés de programació d’activitats dins l’àrea de management, dels pres-supostos i de l’elaboració dels mapes de formació. La Mercè Díaz treballa a l’Àrea de Programes de Formació, al Departament d’Operacions. “El meu dia a dia és igual però diferent alhora, ja que treballo amb clients interns i externs”. La seva funció és realitzar tota la part prèvia a l’elaboració d’un programa i la tasca que realitza és completament dinàmica perquè, com explica, “no sempre sóc a l’oficina, i en canviar l’entorn de treball et pots airejar”. Fa 13 anys que és al departament i té la sort de poder treballar amb companys que també compten amb ex-periència dins l’àrea: “Estic molt bé amb l’equip, ens entenem bé i som un grup força consolidat, ja que la companya més nova porta 5 anys”. Quan no treballa amb nosaltres aprofita per passejar per Barcelona o per alguna platja de la costa catalana. Tot i així, el que més li agrada a aquesta llicenciada en Psicologia és aprofitar quan té uns dies de vacances per visitar qualsevol país llunyà: “M’agraden els destins exòtics i diferents, no tant fer viatges als llocs més propers”.

Edat: 39 anys (visc a Castelldefels)Fora de la feina em trobaràs… passe-jant per alguna platja del Cap de CreusUna pel·lícula i un llibre: l’últim llibre va ser Mil sols esplèndids, del l’afgano-nord-americà Kha-led Hosseini. M’ha agradat El secreto de mis ojos, de Juan José Campanella, amb Ricardo Darín. Les properes vacances… aquest Nadal vull anar a Israel.

ENs ApRopEM A...