Els espais del sector terciari

ELS ESPAIS DELS SERVEIS

2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIATerciarització econòmica: procés pel qual el sector terciari de l’economia va guanyant pes respectes als altres dos sectors fins convertir-se en el sector principal.

El sector terciari comprèn les activitats que proporcionen serveis a la societat. És un sector heterogeni que inclou transport, turisme, comerç, comunicacions, finances, hostaleria oci, cultura, espectacles, l’administració pública i els anomenats servis públics, tant els que ofereix l’Estat com la iniciativa privada (sanitat, educació, atenció a la dependència, serveis socials), etc.

CAUSES DE LA TERCIARITZACIÓ

Les causes del creixement del sector terciari han sigut molt variades:•L’augment del nivell de vida permet un consum major de serveis i n’exigeix més i especialitzats. •La mecanització de les tasques agràries que va provocar el transvasament de part de població agrària al sector terciari.•L’evolució de la indústria ha afavorit la terciarització: el desenvolupament industrial va impulsar el creixement dels serveis com el transport, les finances, el comerç...•El desenvolupament d’activitats com el turisme ha generat la creació de molts serveis com el transport, la hostaleria, el comerç, els serveis destinats a l’oci...•La creixent incorporació de la dona al treball ha afavorit que s’incrementen serveis com les guarderies i l’ajuda domèstica.

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR TERCIARI•El sector terciari és molt heterogeni i presenta diverses formes de classificació:

•Segons la seua titularitat i finalitat: •Serveis privats o de mercat: els presten empreses privades i els clients paguen aquests serveis. L’objectiu d’aquestes empreses és obtenir un benefici econòmic. Exemple d’aquests serveis són els hotels, gimnàs, restaurants, taxis...•Serveis públics o de no mercat: els presten l’Estat o les administracions públiques amb els diners recaptats pels impostos. L’objectiu és proporcionar béns a la societat, alguns d’ells són deficitaris, com l’educació i la sanitat, però necessaris per garantir la igualtat i els drets bàsics dels ciutadans.

•Segons el tipus d’activitats terciàries que realitzen poden ser:•Serveis de l’empresa: assessoria, estudis de mercat, publicitat, I+D...•Serveis de distribució: transport i comunicacions, correu, comerç...•Serveis socials: sanitat, educació, administració pública...•Serveis al consumidor: hostaleria, restauració, reparació, oci, cultura...

•Le empreses de serveis representen el 80% del total, les més nombroses són les comercials.•La mà d’obra ocupada en aquests sector ha anat augmentant i a hores d’ara supera el 60% de la població activa. Presenta grans contrastos entre la mà d’obra qualificada, millor remunerada, i la no especialitzada, percep menors salaris i té una inestabilitat major. •L’aportació al PIB supera el 65%. Si bé pot indicar un alt nivell de vida, també, és veritat, que de vegades significa un escàs desenvolupament dels altres sectors, especialment la indústria.•La incorporació de les noves tecnologies millora el funcionament dels serveis nous relacionats amb aquestes, i possibilita noves formes de prestar els serveis.

CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR TERCIARI

ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALSEn totes les comunitats autònomes predomina el sector terciari en l’ocupació i en el PIB

El volum de població, el grau d’urbanització i el nivell de desenvolupament i renda són factors que generen diferències territorials. Així, el grau de terciarització per ocupació és major als llocs turístics (Canàries, Balears, Andalusia, Comunitat Valenciana); a Ceuta i Melilla és alt per què les altres activitats són molt escasses. Per contra les comunitats amb un pes relatiu agrari i agroindustrial més gran (La Rioja, Navarra, Castella-La Manxa) el grau de terciarització és menor. Madrid té un alt percentatge d’ocupació terciària per la seua capitalitat (engloba serveis estatals i és centre de mercats).

L’aportació dels serveis al PIB és més gran en els llocs on predominen els serveis més avançats. Aquests dominen en un reduït nombre de províncies: Madrid, Barcelona, Biscaia i Saragossa.Els serveis al consumidor estan més implantats a les àrees turístiques: Comunitat Valenciana, Balears, Canàries, zones del sud-est andalús).En el futur les desigualtats en la terciarització poden augmentar, en detriment d’aquelles zones on les activitats productives i la renda siguen menors.

EL TRANSPORT I LES COMUNICACIONSEl transport és l’activitat que trasllada persones i mercaderies entre llocs geogràfics. Empra diferents modes: terrestre, marítim o aeri.Els sistema de transport és el conjunt de mitjans i infraestructures que permeten el transport. Els mitjans són els elements mòbils (automòbils, autobusos, ferrocarrils, avions, trens...) i les infraestructures són les construccions fixes (carreteres, autovies, línies ferroviàries, ports, aeroports...)El transport és important en quant que exerceix una sèrie de funcions de vital importància per a un país: política, demogràfica, econòmica, social, cultural i internacional.Les xarxes de transport vertebren el territori, perquè els moviments de persones i mercaderies connecten els diferents llocs. A més reflecteix els desequilibris espacials en la distribució de la població i el desenvolupament econòmic.

Característiques i problemes del sistema de transports espanyol.

El sistema de transport espanyol ha experimentat considerables millores, malgrat tot encara persisteixen problemes que la política de transport tracta de resoldre.•El medi físic és desfavorable. El relleu accidentat i amb forts pendents dificulta el traçat de carreteres i ferrocarrils. Alguns trets climàtics dificulten el trànsit 8la boira, les gelades...) aquestes dificultats impliquen increment dels costos.•Les xarxes de transport terrestre i aèria són radials. Això facilita les relacions centre-perifèria, però, en canvi dificulta les relacions entre les àrees perifèriques. La xarxa terrestre té el centre a Madrid (model iniciat al segle XVIII i consolidat al XIX). La xarxa d’aeroports se centra amb Madrid-Barajas, que té connexions directes amb quasi tots els aeroports espanyols.•El transport interior de passatgers i de mercaderies es realitza principalment per carretera. En l’exterior, en canvi, presenta un pes major l’aeri per a passatgers, i el marítim per a mercaderies.

Característiques i problemes del sistema de transports espanyol.

•Les característiques tècniques s’han modernitzat des de la dècada dels 80 i han aconseguit un bon nivell (millora de les infraestructures, increment de la velocitat, augment del tonatge, comoditat, seguretat...).•Hi ha importants desequilibris territorials en l’accessibilitat i en la intensitat del trànsit. Les àrees més accessibles són les de major dinamisme econòmic i demogràfic, mentre que els menys dinàmiques tenen eixos secundaris o trams infrautilitzats.•Els sistema de transport exerceix un fort impacte sobre el medi ambient. L’impacte és divers: espacial, visual, acústic, contaminació atmosfèrica, fragmentació d’ecosistemes...•Necessita millorar la integració al sistema de transport europeu i mundial. Respecte a Europa té una posició perifèrica, mentre que a nivell mundial presenta una posició estratègica (entre tres continents, Àfrica, Europa i Amèrica).

La política de transportEl marc en què es desenvolupa la política de transport és doble: a nivell intern (competència de l’Estat espanyol) i a nivell extern (influïda per la política de transports de la UE).La política de transport de la Unió Europea pretén garantir la mobilitat de persones i mercaderies en l’interior de la UE. Els seus objectius són:•Reequilibrar el pes entre els distints modes de transport, a fi d’evitar el predomini de la carretera en el transport de mercaderies i passatgers. Potenciant el ferrocarril, la navegació a curta distància... Es pretén pal·liar aquest problema.•Fomentar les xarxes transeuropees de transport com a forma de millorar la integració econòmica i la cohesió social entre els membres.•Aconseguir un sistema de transport sostenible i respectuós amb el medi.

El PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport)

La política estatal de transports es regeix pel PEIT (2005-2020). Els seus objectius més destacables són aconseguir un sistema de transport equilibrat i eficaç, que permeta la cohesió territorial, el respecte al medi ambient i la competitivitat econòmica. Per a aconseguir-ho es posen en pràctica mesures com:•Corregir la radialitat de la xarxa•Equilibrar l’excessiu pes de la carretera• Optimitzar les infraestructures existents i millorar l'eficàcia•Assegurar l’accessibilitat equitativa al transport de persones i territoris•Contribuir a la recerca de la sostenibilitat mediambiental•Afavorir la integració amb Europa a través de xarxes transeuropees

ELS MODES DE TRANSPORT

El transport per carreteraLes carreteres constitueixen una infraestructura clau per a l’articulació del territori. Les característiques d’aquest sistema de transport són:•Les competències sobre la xarxa de carreteres es reparteixen entre l’Estat, les comunitats autònomes, les diputacions i els cabildos a Galícia. La xarxa estatal comunica els principals nuclis de població i enllaça amb la xarxa internacional.•La xarxa de carreteres espanyola té un disseny radial amb centre a Madrid. •El tràfic interior de viatgers i mercaderies es concentra en la carretera pel seu menor preu i per ser un transport de porta a porta.•Des del punt de vista tècnic, la xarxa estatal controla la majoria de les autopistes i autovies. Les xarxes autonòmiques i locals tenen més deficiències pel que fa a amplària i pavimentació.

•Hi ha desequilibris territorials tant en densitat, intensitat i accessibilitat. •La major densitat de la xarxa es troba a les comunitats més dinàmiques econòmicament (Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana).•La major intensitat de trànsit es troba a les vies de gran capacitat, especialment als corredors mediterranis i de l’Ebre.•L’accessibilitat per carretera és major i més homogènia que la de la resta d’infraestructures de transport. No obstant es concentra als corredors radials de gran capacitat.

•Les actuacions mediambientals respecte al transport se centren en reduir la contaminació, fomentar els transport col·lectiu i el ferrocarril.

•El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport contempla:•Dotar tot el territori d’una elevada accessibilitat per carretera, construint una xarxa que connecte totes les capitals de província. Amb això es podrà superar la radialitat històrica.•Acabar els eixos pendents: autovia del Cantàbric, Ruta de la Plata, autovia de la Mediterrània fins a Càdis i l’enllaç entre la Vall de l’Ebre i la del Duero.•La integració amb la UE per carretera, això es pretén amb la millora de les comunicacions amb França i Portugal.


El transport ferroviariEl ferrocarril va ser el mode de transport principal entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Des d’aleshores la competència d’altres mitjans la desplaçat a un segon lloc. Les característiques del transport ferroviari a Espanya són:Les competències sobre les xarxes es reparteixen entre l’Estat i les comunitats autònomes. L’estatal és majoritària i comprèn les línies que enllacen les comunitats autònomes i les que connecten amb la xarxa internacional. RENFE presta els serveis de viatgers i mercaderies de la xarxa convencional i d’alta velocitat, mentre que FEVE ho fa a les línies de via estreta.La xarxa ferroviària es compon de tres xarxes:

•La convencional, equipada per a funcionar a menys de 200km/h. Té una estructura radial, les línies bàsiques parteixen del centre, la capital, a la perifèria. Des d’aquestes s’obre una xarxa secundària complementària.•La xarxa d’alta velocitat, equipada per a velocitats superiors a 200km/h. Es va iniciar amb l’obertura Madrid-Sevilla el 1992.són les xarxes de l’AVE.•La xarxa de via estreta es localitza principalment a la cornisa cantàbrica, encara que hi ha línies en altres comunitats, com a la Valenciana.

•El tràfic de viatgers i mercaderies és inferior a la mitjana europea. El tràfic de viatger és rendible a les línies de rodalies metropolitanes. El tràfic de mercaderies se centra en les pesants i de gram volum.•Les característiques tècniques són contrastades, mentre algunes vies s’han modernitzat altres, encara presenten trams de vies mediocres.•Hi ha clars desequilibris territorials en equipaments i accessibilitat per ferrocarril. Les vies més equipades són les que uneixen les zones més dinàmiques econòmicament (Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa), mentre que altres pateixen infraestructures deficients.•Les actuacions mediambientals respecte al transport ferroviari se centren a aconseguir la integració paisatgística, disminuir l’efecte barrera de les vies i controlar el soroll. Els Projectes de Vies Verdes pretén donar un ús ecològic i d’oci a aquelles vies que estan tancades al tràfic. Amb aquest projecte es pretén, per una banda, respondre a la demanda social d’usos turístics alternatius i, per altra, afavorir el desenvolupament sostenible de la zona afectada.


El transport ferroviari

Via verda de Ojos Negros

•El PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport) dóna una atenció prioritària al ferrocarril. Contempla:

•Dotar a tot el territori d’una elevada accessibilitat ferroviària. L’objectiu és superar la radicalitat de la xarxa.•Millorar la seguretat i reduir el temps de viatge.•Modernitzar la xarxa convencional i de via estreta i ampliar la xarxa d’alta velocitat.•Incrementar el tràfic de viatgers de rodalia a les àrees metropolitanes.

•La integració ferroviària amb la UE es potenciarà mitjançant actuacions com:•La integració en les xarxes transeuropees de ferrocarril mitjançant enllaços d’alta velocitat.•Aconseguir la circulació ferroviària ininterrompuda per la xarxa europea, ja convencional com d’alta velocitat. Per a aconseguir aquest objectiu la xarxa convencional europea ha d’adoptar progressivament l’ample de via europea.


El transport ferroviari

•El transport marítim es beneficia de la important longitud del litoral espanyol i de la seua posició estratègica. Es caracteritza pels següents trets:•Les competències sobre els ports estan repartides. L’Estat controla els principals ports i les comunitats autònomes els més xicotets.•El tràfic de viatgers i de mercaderies presenta grans contrastos:

•El tràfic de viatgers és escàs. En llargues distàncies s’enfronta a la competència de l’avió. El seu ús es centra en creuers, rutes entre ambdós costats de l’estret (Algesires-Ceuta) i amb les illes dels arxipèlags balear i canari.•El tràfic interior de mercaderies es dedica principalment a transportar derivats del petroli des de les refineries litorals als ports pròxims de les zones de consum.•El tràfic internacional de mercaderies té una importància enorme. La majoria de les importacions-exportacions s’efectuen per vaixell. Tradicionalment els productes transportats eren granels sòlids com el carbó o altres minerals Gijón, Tarragona) i els granels líquids, productes petrolífers (Bilbao, Algesires, Cartagena). Actualment creix el tràfic de mercaderies en general, sobretot la transportada en contenidors(Algesires, València, Barcelona).


El transport marítim

•Les característiques tècniques dels ports és dispar quant a infraestructures i equipaments. Molts necessiten millores com l’augment de la superfície per al depòsit de mercaderies i la millora dels accessos per carretera i ferrocarril.•Es registren desequilibris territorials en el tràfic de mercaderies entre els diferents ports espanyols, així els tràfic tendeix a concentrar-se al port d’Algesires, Las Palmas, Barcelona, València i Bilbao.•Les actuacions mediambientals respecte al transport marítim se centren a pal·liar els impactes procedents de les activitats portuàries i del tràfic de vaixells.



•El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport pretén que els ports s’especialitzen com a nodes de captació i distribució de mercaderies. També contempla millorar la inserció dels ports en les cadenes de transport internacional i europeu de mercaderies.•La integració de la UE er mar es durà a terme mitjançant la participació de les autopistes del mar, aquestes són rutes marítimes de vaixells d’alta capacitat que uneixen, almenys, dos ports de diferents països membres.



El transport fluvial es redueix al port de Sevilla, al Guadalquivir. Té dificultats com la barra d’entrada (sedimentació que redueix el calat).


El transport fluvial

El transport aeri ha experimentat un desenvolupament ràpid. Les causes d’aquest creixement són:El creixement econòmicEls canvis en l’organització espacial de l’economiaL’augment de la demanda turística, professional i de negocisEl desenvolupament dels vols internacionalsL’abaratiment dels preus pel sorgiment de companyies de baix cost.


El transport aeri

Característiques del transport aeri:•Les competències sobre els aeroports estan repartides. L’Estat controla els d’interès comercial, i les comunitats autònomes els altres.•La xarxa aeroportuària compta amb nombrosos aeroports. L’estructura de la xarxa és radial i jeràrquica: Madrid-Barajas funciona com un aeroport central (hub) que té connexions directes amb quasi tots els aeroports espanyols i amb els principals de l’estranger.•El tràfic de passatgers i mercaderies presenta grans contrastos:

•El tràfic de passatgers és molt competitiu en distàncies mitjanes i llargues•El tràfic de mercaderies, en canvi, és escàs a causa de l’elevat cost


El transport aeri

•Hi ha desequilibris territorials en el tràfic aeri. Els principals aeroports es troben en els nuclis urbans, econòmics i turístics més destacats.•Les actuacions mediambientals relatives al transport aeri se centren a retirar els avions més contaminants i sorollosos.•El PEIT pretén una especialització dels aeroports en funció dels seus avantatges comparatius. Així Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat han de funcionar com a hub i convertir-se en porta internacional d’entrada a Europa. Proposa també millorar l’accés urbà a els aeroports i els serveis i infraestructures.•La integració aèria amb la Unió Europea es realitza mitjançant el projecte “Cel Únic Europeu”, que pretén harmonitzar la gestió del tràfic aeri per a evitar la congestió aeroportuària.


El transport aeri

En l’actualitat, la Unió Europea i Espanya fomenten el transport intermodal o ús de diversos modes en la mateixa cadena de transport. Els objectius són corregir el predomini de la carretera, i evitar infraestructures redundants.


El transport intermodal

El transport intermodal de mercaderies utilitza principalment el sistema de contenidors. Per poder dur endavant aquests tipus de transport es creen corredors intermodals i de nodes o punts on conflueixen els diferents modes de transport. Les plataformes logístiques són les àrees on es planifiquen , s’organitzen i es gestionen el transport de mercaderies entre els diferents punts. El transport intermodal de viatgers també preveu una xarxa composta de corredors i de nodes on hi ha els intercanviadors entre els diferents modes de transport. Es potencien especialment els intercanviadors ferrocarril-autobús interurbà.

Els espais del sector terciari

Education

Transcript of Els espais del sector terciari