L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI 1. L’edat moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. Els descobriments (I) . Causes d’un procés . . . . . . . . . . . . . 12 3. Els descobriments (II) . Viatges i viatgers . . . . . . . . . . . . . . 14 4. Transformacions econòmiques i canvis socials . . . . . . . . . 16 5. Reforma i Contrareforma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 6. L’humanisme . La nova visió de l’ésser humà . . . . . . . . . . . 20 7. El Renaixement a Itàlia (I) . L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . 22 8. El Renaixement a Itàlia i a Europa (II) .

Escultura i pintura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

1L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA 1. El regnat dels Reis Catòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 2. La monarquia hispànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 3. La política dels Àustria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya . . 36 5. La conquesta i la colonització d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . 38 6. Economia, societat i vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 7. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya . . 42 8. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya . . . . . 44 9. El Renaixement a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

2EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA 1. El segle xvii. Transformacions i conflictes . . . . . . . . . . . . . . 52 2. Els règims polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 3. La població i l’economia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 4. La monarquia hispànica al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya . . 60 6. La ciència i la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 7. El llegat artístic . El Barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 8. El Barroc a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 9. El Barroc a Espanya i Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 10. Catalunya al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 11. L’art barroc a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

3

» ÍNDEX

EL SECTOR PRIMARI. ELS ESPAIS AGRARIS 1. Els espais agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 2. L’activitat agrària . Els factors físics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 3. L’activitat agrària . Els factors humans . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 4. L’agricultura . Diversitat i tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 5. L’agricultura . Sistemes agraris tradicionals i avançats . . . 102 6. La ramaderia . Formes d’explotació i models . . . . . . . . . . . 104 7. L’explotació forestal i la pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

5ELS SECTOR SECUNDARI. ELS ESPAIS INDUSTRIALS 1. El sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 2. Bases de l’activitat industrial (I) . Les matèries primeres . 114 3. Bases de l’activitat industrial (II) .

Les energies tradicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 4. Bases de l’activitat industrial (III) .

Les energies alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 5. L’energia al món . L’estalvi energètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I) . . . . . . . 122 7. Indústria i globalització (I) . Tipus i factors

de localització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 8. Indústria i globalització (II) . Les àrees industrials

del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

6

ACTIVITATS ECONÒMIQUES I ESPAIS GEOGRÀFICS 1. L’activitat econòmica . Components i sectors . . . . . . . . . . . 78 2. Els agents econòmics i les seves relacions . . . . . . . . . . . . . 80 3. Factors de producció . Recursos, capital, tecnologia

i feina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 4. Els sistemes econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 5. Tendències econòmiques actuals . La globalització . . . . . . 86 6. Les àrees geoeconòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

4» ÍNDEX

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA I A CATALUNYA 1. El sector primari a Espanya .

Els paisatges agraris i la pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 2. El sector secundari a Espanya . Mineria i indústria . . . . . . . 164 3. El sector terciari (I) . Comerç i transport . . . . . . . . . . . . . . . 166 4. El sector terciari (II) . El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168 5. El sector primari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 6. El sector secundari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 7. El sector terciari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

9

EL SECTOR TERCIARI. ESPAIS I ACTIVITATS 1. Els espais terciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132 2. El transport (I) . Xarxes i situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . 134 3. El transport (II) . Els sistemes de transports . . . . . . . . . . . . 136 4. El turisme (I) . Modalitats i espais turístics . . . . . . . . . . . . . 138 5. El turisme (II) . Efectes i polítiques turístiques . . . . . . . . . . 140 6. Les activitats comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 7. El comerç interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 8. El comerç exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

7LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A EUROPA. ELS TRES SECTORS 1. El sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 2. El sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 3. El sector terciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1598

» ÍNDEX

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I CONFLICTES MUNDIALS 1. Com es mesuren les desigualtats? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 2. Els graus de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 3. Les causes del desenvolupament desigual . . . . . . . . . . . . . 200 4. Evolució recent de les desigualtats mundials . . . . . . . . . . . 202 5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa . . . . . . . . . . 204 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya . . . . . . . . . 206 7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I) . . . . . . . 208 8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II) . . . . . . 210 9. Conflictes bèl·lics i desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215

11L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL 1. L’organització política mundial . Estats i fronteres . . . . . . 218 2. Els sistemes polítics dels Estats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 3. L’organització política i territorial d’Espanya . . . . . . . . . . 222 4. L’organització política i territorial de Catalunya . . . . . . . 224 5. L’organització política i territorial de la Unió Europea . . 226 6. Les relacions internacionals (I) . Diversitat

i desigualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 7. Les relacions internacionals (II) . Cooperació

i integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23312

RECURSOS NATURALS I IMPACTES MEDIAMBIENTALS 1. El medi i els recursos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 2. L’ésser humà i el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 3. Els problemes del relleu i del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 4. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . 186 5. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat . . . . . . . 188 6. Els problemes medioambientals a Espanya

i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

10

APÈNDIXVocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235Diccionari visual de termes artístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

» ÍNDEX

Treballar amb textos i gràfics 1. Llegeix el text i omple els buits de la il·lustració amb els números de cada part.

c) Com funciona?

Ser creatiu i emprenedor4. Entre dos o tres companys, escolliu un diàleg de La dama boba de Lope de Vega, assageu-lo i inter-preteu-lo a classe. Quin és l’argument de l’obra?

a) Dues germanes són víctimes del masclisme de l’èpo-ca i s’enfronten per un embolic d’enamorats.

b) Dues germanes cultes i enginyoses i s’enamoren de dos homes molt diferents.

c) Dues germanes són víctimes del masclisme de l’èpo-ca es casen, sense saber-ho amb el mateix home.

5. Cerca a internet l’expressió «Siglo de Oro» i expli-ca-la amb les teves paraules.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

El segle del teatreEls corrals de comèdies van sorgir de ma-nera improvisada als patis veïnals, on els ac-tors actuaven sobre un cadafal.Constaven dels elements següents: un esce-nari (1); el pati (2), on es col·locaven les classes populars; les estances (habitacions de les cases amb balcons que donaven al pati) (3), que s’arrendaven als nobles, i la cassola (4), una llotja situada davant l’esce-nari habilitada per a les dones. També solien tenir una llotja per a les autoritats (5) i gol-fes (6), habitacions més petites, ocupades pel clergat.

Obtenir informació 2. Relaciona:

Galileu •

•

•

•

•

•

•

• Astronomia

Locke i Descartes

• Física i astronomia

Cervantes • Teatre

Kepler • Filosofia

Newton • Literatura (teatre)

Racine • Física i matemàtiques

Lope de Vega

• Literatura (novel·la)

Participar en l’aprenentatge3. Fes una cerca sobre el rellotge de pèndol a inter-net i respon:a) Qui el va inventar?

b) Per què va ser important?

12

3

4

5

6

63

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA « UNITAT 3

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Els Objectius del Desenvolupament Sostenible, també anomenats Objectius Mundials, es van adoptar per tots els Estats Membres l’any 2015 com una crida universal per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir que tots els éssers humans gaudeixin de pau i prosperitat per a 2030.

Font: ONU.

Treballar amb gràfics2. Estudia les dades sobre l’Ajut Oficial al Desenvo-lupament. És gaire gran la diferència respecte de l’ob-jectiu proposat per l’ONU?

3. Quants i quins són els països que compleixen la xifra proposada, o sigui el 0,7 % del seu PIB? a) Tres: Noruega, Dinamarca, Regne Unit.b) Quatre: Noruega, Suècia, Dinamarca i Regne Unit.c) Cinc: Noruega, Suècia, Luxemburg, Dinamarca i

Reg ne Unit.

Obtenir informació4. Escull un Objectiu de Desevolupament Sos-tenible de l’ONU i digues quines mesures proposaries per aconseguir-lo:

Utilitzar la informació 5. Llegeix el text següent i posa la lletra corresponent a cada imatge.

Què reclamaven aquests moviments?a) Polítiques contra les desigualtats, el poder absolut

de les empreses i las evasions fiscals. b) Defensa de la democràcia i els drets socials. c) Llibertat política.

Les desigualtats socials i el descontentament de la ciutadania per la seva falta de participació política han originat moviments de contestació social a diferents indrets del món, com als Estats Units d’Amèrica (A), la primavera àrab a Egipte (B) i la revolució dels pa-raigües de Hong Kong (C).

A B

C

209

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I CONFLICTES MUNDIALS « UNITAT 11

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURAEls continguts competencials del Programa Teresa Claramunt s’estructuren en 12 unitats . El programa es basa en l’aprenentatge intel·ligent, el pensament crític, la interdisciplinarietat i l’aprenentatge cooperatiu .

S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques .

Icona Treball cooperatiu. Indica les activitats que s’han de fer en grups reduïts .

Icona internet. Indica las activitats en què l'alumnat ha de consultar internet .

Icona ODS. Indica les activitats que tracten alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU .

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

U N IT AT 2 L’INICI DE L’EDAT MODERNA

A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICADIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ CULTURA I ARTÍSTICA

Inicia un nou aprenentatgeAquesta unitat està centrada en l’estudi dels regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II.

Estudiarem des d’un punt de vista diferent alguns esdeveni-ments europeus i mundials esde-vinguts durant els seus regnats que ja hem vist a la unitat anterior. Dedicarem una atenció especial a d’altres fets específics d’Espanya, com la conquesta i la colonitza-ció d’Amèrica i les seves conse-qüències, i l’expansió de Castella i Aragó pel món i l’extraordinari desenvolupament de la cultu-ra i de l’art. Has sentit mai par-lar del «Siglo de Oro» espanyol?

1479 1516 1556 1598

REGNAT DELS REIS CATÒLICS REGNAT DE CARLES I

plateresc (1500-1530)

1479La unió de Castella i Aragó es va fer efectiva quan Ferran va accedir al tron d’Aragó.

Reis Catòlics

HUMANISME I RENAIXEMENT ARTÍSTIC

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ

1517 Luter publica les 95 tesis contra la venda d’indulgències.

1492 Colom descobreix Amèrica.

1512 Finalitza la unificació territorial amb la incorporació

de Navarra.

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYACedits per França (1493)

CATALUNYAARAGÓ

ARAGÓ

VALÈNCIA

CASTELLA

GRANADAConquesta

(1492)

NAVARRAAnnexió (1512)

PO

RT

UG

AL

IllesBalears

Territoris de lacorona de Castella

Territoris de lacorona d’Aragó

Barcelona

Valladolid

Lisboa Toledo

Sevilla

28

JUGA AMB EL TEMPS

1. L’edat moderna es va iniciar, segons els historiadors, el 1453 o el 1492. Quins esdeveniments es prenen en cada cas com a punt de referència?

2. Per parelles, analitzeu els mapes. Quins canvis aprecieu al món conegut pels europeus? Quin fet històric va poder desencadenar els canvis esmentats?

3. Extreu del fris cronològic la informació necessària i, després, contesta aquestes preguntes: a) Quin aspecte de l’edat mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? b) Quins canvis religiosos es van produir en el període representat? c) Quin estil artístic es va iniciar cap a l’any 1400 a Itàlia? Durant quants anys va conviure amb el gòtic, aproximadament?

4. Digues tres artistes del Renaixement

1479 1516 1556 1598

REGNAT DE CARLES I REGNAT DE FELIP II

plateresc (1500-1530) purisme (1530-1560) herrerià (1560-1600)

HUMANISME I RENAIXEMENT ARTÍSTIC

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ

1555 Pau d’Augsburg.Va posar fi als conflictes religiosos a Alemanya.

Carles I Felip II

1558 Fracàs de l’Armada Invencible contra Anglaterra.

1533 Francisco Pizarro incorpora l’imperi inca a Castella.

1521 Batalla de Villalar. Final de la revolta de Castella. Hernán Cortés conquereix l’imperi asteca.

1568 Rebel·lió dels moriscos de Granada.

1571 Derrota dels turcs a Lepant.

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ

JUGA AMB EL TEMPS

1. Calcula la durada dels tres regnats. Quin monarca va regnar durant més temps en aquest perío de?

2. Carles I i Felip II van haver d’afrontar problemes interns i problemes externs. Digues alguns d’aquests pro-blemes esdevinguts en cada regnat.

3. Després dels descobriments geogràfics, els castellans van iniciar la conquesta del territori americà. Digues el nom d’un conqueridor i dels territoris que va conquerir.

4. Per parelles, analitzeu la informació de l’eix cronològic i contesteu al vostre quadern: En quin estil artístic europeu s’enquadren? Quins estils arquitectònics es van desenvolupar durant més d’un regnat?

29

2. ELS DESCOBRIMENTS (I). CAUSES D’UN PROCÉS

L’ampliació del món conegut pels europeus i l’exploració de nous es-pais geogràfics van ser degudes a diferents causes: polítiques, eco-nòmiques, científiques, tècniques, religioses i ideològiques.

2.1 Causes polítiques i econòmiques• Polítiques. Després de la conquesta de la península Ibèrica, els

regnes cristians peninsulars desitjaven prosseguir la seva expan-sió per nous territoris. Per als reis, que anaven consolidant la seva autoritat, les noves conquestes eren una oportunitat d’ob-tenir or i plata per finançar-se, adquirir glòria personal i demos-trar el seu poder davant les institucions medievals.

• Econòmiques. La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453) havia tancat al comerç europeu la via tradicional de pro-veïment d’espècies, que transcorria a través d’Àsia. Per por-tar-les a Europa calia, per tant, buscar noves rutes. També es buscava una nova ruta marítima per portar de l’Índia i de la Xina productes de luxe com ara seda i pedres precioses, i una ruta per accedir directament a l’or del Sudan i a altres pro-ductes africans molt preats, com els esclaus i l’ivori del nord d’Àfrica.

2.2 Causes científiques i tècniques• Científiques. En aquesta època es van difondre llibres que soste-

nien que la Terra era rodona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolemeu, i l’Imago Mundi del car-denal Pierre d’Ally. Per tant, alguns marins inquiets van conside-rar factible arribar a l’Índia i a la Xina navegant en direcció a l’oest.

• Tècniques. La navegació pel mar va progressar gràcies a la ge-neralització de la brúixola i a la millora de l’astrolabi. L’avenç de la cartografia va proporcionar nous mapamundis i cartes porto-lanes, que detallaven la localització dels ports i permetien als vaixells navegar sense tenir la costa a la vista. A més, al sud d’Espanya i Portugal es van construir nous vaixells, com la cara-vel·la i la nau, adaptats per aprofitar el vent i suportar el fort onatge de l’Atlàntic gràcies a les grans veles i a la borda alta.

2.3 Causes religioses i ideològiques• Religioses. Els regnes peninsulars mantenien el desig de lluitar

contra els infidels. A més, hi havia un gran interès d’estendre el cristianisme per nous indrets.

• Ideològiques. La mentalitat de l’època va promoure l’afany d’a-ventures i d’adquirir fama i riquesa.

1. Fixa’t en els mapes de les ve-lles i noves rutes marítimes i completa aquest text:

Les espècies i la seda eren im ­

prescindibles a l’Europa de l’èpo­

ca, on arribaven a través de rutes

asiàtiques i de ,

ciutat que servia d’enllaç entre

Orient i Occident (A).

Aquestes rutes es van tancar des­

prés de la presa de l’esmentada

ciutat pels turcs, la qual cosa va

impulsar la recerca de l’accés di­

recte a aquests productes. Els cas­

tellans ho van intentar viatjant

cap a , però

s’hi va interposar Amèrica. Els

portuguesos sí que ho van acon­

seguir vorejant la costa de l’Àfrica

fins a arribar a (B).

Velles i noves rutes

A

B

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

12

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

2. Llegeix el text que tens a continuació i escriu el nom dels instruments nàutics i de navegació que hi ha reproduïts al costat.

3. Completa la descripció de la caravel·la: Treballar textos4. Per què van ser tan importants els avenços tècnics per al descobriment de nous territoris?

5. Quin fet històric va obligar els països occidentals a buscar una nova ruta de proveïment d’espècies?

Obtenir informació 6. Busca informació i fotografies sobre el bastó de Jacob i fes un resum sobre aquest antic instrument de navegació.

Els mariners de l’època utilitzaven, en alta mar, instruments senzills però molt eficaços.Amb el bastó de Jacob i el quadrant mesuraven l’altura sobre l’horitzó del sol al migdia o de l’estrella polar a la nit; així calculaven la latitud en què es trobaven.Els portolans eren mapes que tenien escala gràfica i rumbs, la qual cosa facilitava l’ús de l’escala gràfica per conèixer la direcció del vaixell a mar obert.L’astrolabi permetia utilitzar les estrelles per mesurar distàncies i determinar la latitud i l’hora. I el nocturlabi ser-via per mesurar el temps nocturn i les marees.

13

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1

Dimensions. Indicació de la dimensió o dimensions que es tracten en la unitat .

En la doble pàgina inicial d’unitat hi ha informació gràfica significativa (fotografies, mapes, eixos cronològics…) .

Avança en competències. Activitats competencials de tipologia ben diversa .

Fonts gràfiques: mapes, fotografies, gràfics, dibuixos, infografies . . . que ajuden l’alumnat a assimilar els conceptes treballats .

A la pàgina esquerra, es presenten els continguts .

A la pàgina dreta, es proposen activitats amb l’espai corresponent per resoldre-les .

Icona AvaluApp. Indica les activitats més competencials .

UNITAT 11 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE1. El continent africà té abundants recursos na-turals. Quines són, doncs, les causes que n’expli-quen l’empobriment? a) Falta d’indústria.b) Inversió de capital per l’avançament de la tecno-

logia. c) Deute extern.d) Estabilitat política generalitzada.

2. Observa el mapa i contesta aquestes qüestions:a) Quines són les àrees mundials amb més inestabi-

litat política?

b) Com influeix aquest problema en el desenvolu-pament dels països?

c) Indica altres diferències entre els països d’alt i baix desenvolupament i els països emergents.

3. Les 85 persones més riques del món tenen la ma-teixa riquesa que els 3.500 milions de persones més pobres. Digues si les frases següents són vertaderes o falses:a) La desigualtat en la renda és avantatjosa per al

desenvolupament humà perquè permet satisfer

les necessitats bàsiques (alimentàries, sanitàries, educatives).

b) Les polítiques que es poden aplicar per redistri-buir la riquesa i el benestar són millorar l’ocupa-ció, la formació, la integració social i l’Adminis-tració pública.

c) Les persones pobres, les minories ètniques o re-ligioses, els immigrants, la tercera edat, els nens i les nenes de famílies pobres, i les dones són els col·lectius als quals afecten menys les desigual-tats.

4. Completa aquesta taula resum amb solucions als reptes pendents del desenvolupament humà:

REPTES PENDENTS

ALGUNES SOLUCIONS

Millorar el desenvolupament humà

Elevar la participació ciutadana

Frenar el deteriorament mediambiental

Més pací�c Menys pací�c Sense dades Font: Institute for Economics and Peace.

Índex de pau global (2014)0 1500 3000 6000 km4500

214

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 11

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

3. Quin any va començar el litigi entre Perú i Xile?

Com es va resoldre?

4. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:a) La sentència definitiva concedeix una àrea a Bur­

kina Faso de 250 km2 entre dos marcadors astro­nòmics.

b) La sentència definitiva cedeix a Níger un corre­dor de 260 km2 a la regió de Bosse Bangou.

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) és un òrgan de les Nacions Unides amb seu a la Haia, la funció primària del qual és decidir d’acord amb el dret internacional les controvèrsies que li sotmeten els Estats.

A l’abril de 2013, la Cort va delimitar una part de la frontera que separa Burkina Faso i el Níger, que van acudir plegats el 2010 per resoldre una pugna entre ells derivada de la demarcació limítrofa poc precisa fi-xada per França, l’antiga metròpoli colonial.

La sentència definitiva concedeix al Níger una àrea de 250 quilòmetres quadrats entre dos marcadors as-tronòmics i cedeix a Burkina Faso un corredor de 260 quilòmetres quadrats a la regió de Bosse Bangou. La sentència, a més de tancar definitivament les fronte-res, oferirà a aquestes dues nacions l’oportunitat d’ori-entar els seus esforços i recursos a la solució dels seus aguts problemes socials, econòmics i polítics.

Al gener de 2014, la Cort va donar lectura a la sentència definitiva sobre el desacord marítim entre el Perú i Xile. La sentència, que posava fi al litigi en-tre tots dos països sobre la seva frontera marítima després de 135 anys, es va basar en l’aplicació d’una línia paral·lela en les primeres 80 milles marítimes que separen aquests països i una línia bisectora o equidistant en les últimes 120 milles nàutiques.

Les dues resolucions emeses per la Cort s’han basat en la confrontació de la documentació jurídica que sustenta cada posició, en la jurisprudència internacional, en la valoració del dret consuetudinari i, sobretot, en l’ús de criteris de proporcionalitat i equitat.

Resolucions de la Cort Internacional de Justícia

1. Relaciona les paraules de l’esquerra amb un sinò­nim de la dreta.

Demarcació limítrofa ••

•

• Disputa marítima

Corredor • Passadís

Desacord marítim • Frontera

2. Què es el CIJ? a) Un òrgan de les Nacions Unides amb seu a la Haia.b) Un òrgan de consulta dels conflictes jurídics uni­

versals.c) Un òrgan de la Cort Internacional de Justícia.

OCEÀPACÍF IC

P E R Ú

X I L EPosició peruana

Delimitació de la

Cort de L’Haia

BO

LÍV

IA

Posició xilena

200

mille

s nà

utiq

ues

Zona endisputa

80 mn

200 milles nàutiques

0 100 200 300 km

PERÚ

XILE

COLÒMBIAEQUADOR

BOLÍVIA

BRASIL

ARGENTINA

Níger

Sirba

Mekrou

NIAMEYBosseBangou

Marcadorastronòmic

Tao

MarcadorastronòmicTong-Tong

M A L I

B U R K I N A

F A S ON Í G E R

B E N Í N

Nou traçat delimitatper la Cort de l'Haia

Frontera del 1960(Institut Geogrà�c Francés)

0 50 100 150 km

Camerun

Líbia

NígerMali

Algèria

Nigèria

TogoBenín

Ghana

BurkinaFaso

215

La seva obra1. L’etapa de formació En aquest període de la seva vida, Velázquez es va interessar pel naturalisme i la il·luminació.El resultat va ser una sèrie de quadres en què el tenebrisme i els tons terrosos són les notes dominants.Són quadres d’interior, amb fons neutre, i escassos personatges disposats entorn d’una taula amb estris, aliments i recipients.

El triomf de Bacus.

2. El trasllat a la cortEls dots de retratista el van portar a Madrid. Després de l’èxit del primer retrat que va fer de Felip IV, aquest el va nomenar pintor del rei.El nomenament li va permetre descobrir la col·lecció reial i, com a resultat, la seva paleta es va anar aclarint i la pinzellada es va fer més lliure.A aquesta etapa pertany la seva primera obra de tema mitològic, El triomf de Bacus, més coneguda com Els embriacs. La figura de Bacus és ja més clara i lluminosa, mentre que la resta de personatges recorden encara els de la seva etapa d’aprenentatge.

Comprensió, expressió i TIC1. Elabora un eix cronològic amb les etapes pictòriques de Velázquez. Situa, en cada etapa, les obres prin-cipals.

2. Busca a internet comen-taris d’algunes obres de Velázquez i escriu un resum de cada una en el teu quadern.

3. Per grups, trieu una etapa de la pintura de Velázquez.Busqueu imatges representatives de les obres pintades en l’etapa triada i feu una presentació en PowerPoint per exposar-la oralment a classe.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

» REPTE: Velázquez, descobrint un geni universalDiego Rodríguez de Silva Velázquez (1599-1660) va començar la seva formació a Sevilla dins del corrent tenebrista. Allà va fer obres amb un marcat clarobscur i gran realisme, com L’aiguader de Sevilla o La vella fregint ous.

El 1623 es va traslladar a Madrid, on es va convertir en pintor del rei Felip IV. Allà va pintar els primers retrats dels reis i temes mitolò-gics, com El triomf de Bacus.

El 1629 va viatjar a Itàlia, on va pintar La farga de Vulcà i va rebre la influència dels artistes italians. Gràcies a això, va abandonar el te-nebrisme i va adoptar un cromatisme de tonalitats verdoses i blavo-ses i una llum més natural. En tornar a Madrid el 1631, va pintar retrats dels reis i de bufons i, també, el quadre La rendició de Breda.

En un segon viatge a Itàlia (1649-1651) va pintar dues teles dels Jardins de la vil·la Mèdici i La Venus del mirall i va adquirir una gran mestria en la tècnica de la perspectiva aèria.

Al seu retorn d’Itàlia va pintar les seves dues obres mestres: Las Meninas, un retrat col·lectiu de la família reial, i Les filadores, un qua-dre mitològic que representa el càstig a la teixidora Aracne per part de la deessa Pal·les Atena.

Crist a casa de Marta i Maria.

UNITAT 3 » REPTE

8. L’ESCULTURA I LA PINTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA

8.1 L’escultura del RenaixementEls escultors espanyols del Renaixement van crear un estil propi, amb trets diferents dels de la resta d’Europa. Es va caracteritzar per la im-portància de les talles en fusta policromada, el realisme i la temàtica principalment religiosa, amb preferència pels assumptes dramàtics que permetien expressar els sentiments en els rostres i en les actituds dels personatges.

Les obres en fusta van tenir com a destinació principal els retau-les de les esglésies, els cadirams de cor i els passos processionals. Per als sepulcres es van utilitzar sobretot la pedra i l’alabastre i, en menor mesura, el marbre.

Els escultors més famosos van ser Alonso Berruguete, amb obres com el Sacrifici d’Isaac, el martiri de sant Sebastià i el cadiram del cor de la catedral de Toledo, i Juan de Juni, autor de l’Enterrament de Crist i la Verge de les Angoixes.

8.2 La pintura del RenaixementEls pintors renaixentistesLa pintura renaixentista va estar influïda pels grans mestres italians, i la seva temàtica va ser principalment religiosa.

Les figures més famoses van ser Pedro Berruguete, Joan Macip (conegut també com a Joan de Joanes), Luis de Morales, l’extraordi-nària retratista Sofonisba Anguissola i Domenico Theotokópulos, més conegut com El Greco.

La pintura d’El GrecoEl Greco es va caracteritzar per les figures de proporcions allargades, que solen adoptar actituds complexes, les composicions complicades, les llums fortes, brillants i irreals i un cromatisme dins de la gamma freda de blaus, grisencs, verdosos, violacis i taronges.

La temàtica de la pintura d’El Greco va ser, principalment, religio-sa. Va expressar les idees de la Contrareforma catòlica, especialment la importància del culte als sants i a la Verge, que era rebutjat pels protestants. També va ser un magnífic retratista.

La seva obra consta de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religiones i un grup de retrats considerats del màxim nivell.

Entre les seves obres més conegudes hi ha L’espoli (1577), El martiri de sant Maurici i la legió tebana (1580), L’enterrament del comte d’Orgaz (1588) i retrats com El cavaller de la mà al pit (1584).

Actualment és considerat un dels grans pintors de la civilització occidental.

Berruguete, mestre d’escultors

Martiri de sant Sebastià.

El sacrifici d’Isaac.

Alonso Berruguete (1489-1561)Berruguete va preferir les figures estilitzades i seques hereves del món florentí. Sovint va fer servir un recurs consistent a col·locar una cama sobre un suport per trencar la simetria.

Una gran pintora del Renaixement

Sofonisba Anguissola (1530-1626) va ser una pintora italiana que va gaudir d’un gran prestigi en vida. Com a mostra de la seva reputació, una dada: Felip II, el rei més poderós de l’època, la va fer cridar per tal que vingués a la cort espanyola i, entre altres obres, pintés un retrat seu.

Autoretrat. de Sofonisba Anguissola.

44

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

Activitats:

ODS

AvaluApp

Amb ajuda d’internet

Treball cooperatiu

Posa a prova el teu aprenentatge. Activitats d’avaluació final en què l’alumnat comprova el que ha après .

Posa a prova les teves competències. Activitats en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències bàsiques .

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

236

APÈNDIX » VOCABULARI

AAcció. Cadascuna de les parts proporcionals en què es divideix el capital d’una societat anònima.

Acidesa o basicitat. Referit al sòl, es considera que hi predomina l’acidesa si el valor del seu potencial d’hidrogen (pH) és més baix que 6,5 i que hi domina la basicitat si el pH és més alt que 7. Un valor entre 6,5 i 7 indica que el sòl és neutre. Els sòls excessivament àcids o bàsics no són aptes per al cultiu.

ADIF. Sigla d’Administració d’Infra­estructures Ferroviàries. Empresa pública que gestiona la cir cu­lació ferroviària i l’administració d’infraestructures (vies, estacions, terminals de mercaderies, etc.). Els seus objectius són dinamitzar el ferrocarril i facilitar l’accés igualitari a les seves infraestructures.

Al·luvials (planes). Àrees de relleu pla travessades per un riu que poden ser inundades per la crescuda d’aquest riu.

Aqüicultura. Cria en captivitat o en un ambient controlat de mol·luscs, crustacis i peixos, com el llobarro, l’orada o el llenguado. L’aqüicultura extensiva només interfereix en algunes fases de la producció o l’alimentació. L’aqüicultura intensiva intervé en tot el procés vital de l’espècie.

Arc Alpí. Espai geogràfic que comprèn el sud d’Alemanya, l’est de França, Suïssa, Àustria i el nord i el centre d’Itàlia.

Arc Tecnològic Mediterrani. Comprèn l’àrea situada entre el nord d’Itàlia, el sud de França i el llevant de la península Ibèrica.

Arrendament. Contracte pel qual el propietari d’un bé cedeix el seu aprofitament a una altra persona a canvi d’un pagament en diners.

BBandolerisme. Activitat duta a terme per bandes armades contra persones, propietats, etc. És expressió de malestar econòmic i motivat per la misèria dels humils. A Catalunya l’època de plenitud del fenomen se situa en les primeres dècades del segle xvii, amb l’aparició de bandolers com Rocaguinarda o Serrallonga.

Benefici econòmic. Diferència entre el preu de venda d’un producte i el preu de cost. Es calcula restant al preu de venda el cost dels recursos utilitzats per produir­lo i el pagament dels impostos. Per augmentar els beneficis, les empreses poden incrementar la producció, apujar els preus o reduir els costos (rebaixant el preu pagat pels recursos o els salaris).

Biocombustible. Combustible obtingut mitjançant el tractament físic o químic de matèria vegetal o de residus orgànics.

Borsa. Mercat on es compren i es venen accions.

CComanadoria. Sistema pel qual un grup d’indis, a canvi de ser cristianitzats, havia de pagar un tribut o treballar de forma forçosa en les estancias o grans propietats agrícoles dels conqueridors.

Conceptisme. Estil literari del Barroc espanyol. Es caracteritza per la concisió de l’expressió i l’ús de conceptes complicats.

Vocabulari. S’hi defineixen termes fonamentals per a la comprensió del text (destacats en blau al llarg del llibre) .

Cànon

En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica.En escultura, estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà d’acord amb un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Composició

En general, és la forma de distribuir o disposar els diferents elements d’una escultura o les figures d’una pintura. En aquest darrer cas, l’organització visual de la composició sol realitzar-se a partir d’esquemes geomètrics.

Alguns exemples de composició

Grec. Lisip

Al segle iv aC, l’escultor Lisip va proposar en el seu Apoxiòmenos un nou cànon, que va establir en 8 caps.

Renaixentista. Leonardo da Vinci

Cap al 1490, Leonardo da Vinci va dibuixar l’Home de Vitruvi, un estudi de les proporcions ideals del cos humà.El mòdul proposat per Leonardo es basava en el colze o distància entre el colze i el final de la mà oberta, equivalent a 0,444 metres. Segons ell, l’altura ideal del cos humà era de quatre colzes, amb el melic com a punt central del cos.Leonardo el va dibuixar dins d’un cercle, de cinc colzes de diàmetre, i d’un quadrat, els costats del qual també tenen cinc colzes. El cos humà s’inseriria, per tant, en dues figures geomètriques considerades perfectes: el quadrat i el cercle.

Tancada Oberta Piramidal o triangular Diagonal

És aquella en la qual cap element no es projecta cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrípeta.Es va utilitzar profusament en l’art renaixentista.

Es dona quan algunes parts o elements es projecten cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrífuga.Es va utilitzar especialment en l’estil barroc.

En aquesta composició el pes gravita sobre la base. Transmet equilibri, monumentalitat i serenitat. És característica dels pintors del Renaixement.

Una línia obliqua divideix l’espai en dues meitats més o menys triangulars, per la qual cosa transmet moviment o dramatisme. Va ser molt utilitzada pels pintors barrocs.

241

DICCIONARI VISUAL DE TERMES ARTÍSTICS » APÈNDIX

Diccionari de termes artístics. S’hi defineixen termes artístics fonamentals, també de manera visual .

Tècniques. Inicia l’alumnat en destreses i procediments de ciències socials . Trobareu l’apartat a l’espai personal del web www.barcanova.cat .

La dona en la història i en la societat. Activitats que ajuden a fer visible el paper històric i social de la dona .

Repte. Activitats competencials per desenvolupar la comprensió, l’expressió i les TIC . Trobareu l’apartat a l’espai personal del web www.barcanova.cat .

» TÈCNIQUES

ELABOREM PRESENTACIONS DIGITALS I PÒSTERSQuè són i per a què s’utilitzen?La presentació consisteix a transmetre informacions sobre un tema concret a una audiència fent servir diverses formes, com un treball escrit, una expo-sició oral, una presentació digital o un pòster.Les presentacions digitals i els pòsters es fan servir per mostrar la informa-ció de manera sintètica i directa, per això són recursos cada vegada més utilitzats.• La presentació digital consta de documents que poden veure’s en un

ordinador o, amb un projector, en una pantalla (A). A més de textos i imatges, solen incloure animacions, sons o fragments de vídeos.

Les més freqüents són de tipus multimèdia i se solen crear fent servir pro-grames informàtics, com OpenOffice, PowerPoint i Keynote. Són formades per pàgines que, a tall de diapositives, van desgranant la informació que s’ha de transmetre. De vegades són interactives, perquè utilitzen enllaços a pàgines web.• El pòster és un cartell que, fixat a la paret, recull informacions de text i

imatges (figures, fotografies, dibuixos, diagrames, gràfics, etc.) seguint una seqüència lògica i estructurada (B).

Respecte a la presentació digital, el pòster té l’avantatge que pot ser llegit, analitzat i estudiat pel destinatari quan desitgi i durant el temps que li calgui.

• No abusis dels colors, dels tipus de lletra o de les majúscules. Re-serva aquestes últimes per als títols o apartats.

• En la presentació de la informa-ció, busca sempre el contrast i la novetat.

• Tria el color del fons de manera que faciliti la lectura de les infor-macions.

Consells pràctics

AB

UNITAT 11 » TÈCNIQUES