Els educadors socials en els processos d'acompanyament de...
Transcript of Els educadors socials en els processos d'acompanyament de...
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesinfantilsenfamíliesalienesaCatalunya.TreballdefideGraud’EducacióSocial
Alumna:AnnaSánchezNarbón
Tutora:MaribelBeltranPelegrín
8degenerde2018,Barcelona
UniversitatObertadeCatalunya
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
2
Índex
1.Introducció.....................................................................................................................31.1.Justificació...........................................................................................................................................51.2.Objectius..............................................................................................................................................9
2.Metodologia.................................................................................................................102.1Perspectivametodològica............................................................................................................102.1.1Assistènciaaformacionsiacompanyaments(observacions).................................................122.1.2.Entrevistes:...................................................................................................................................................15
3.MarcJurídic:Proteccióalainfància..............................................................................17
4.Marcteòric:elsprocessosd’acollimentinfantil............................................................254.1Lainfànciadesprotegida...............................................................................................................26Conseqüènciesdeldesemparament.................................................................................................344.2Lafamília:característiquesitipologies...................................................................................354.3L’acollimentpasapas....................................................................................................................394.3.1Lesmotivacionsdelesfamíliesalienes.............................................................................................454.3.2Estilseducatiusdelsprogenitorsilesfamíliesacollidores......................................................474.3.3Laimportànciadelvincleafectiualainfància...............................................................................50
4.4L’Educadorsocialenelprocésdel’acolliment......................................................................534.4.1Lafuncióeducativailessevescompetències.................................................................................544.4.2Seguimenttècnicdurantprocésd’acolliment................................................................................574.4.3Tascapedagògicadel’Educadorsocial.............................................................................................58
5.Anàlisiidiscussiódelresultatsobtinguts:Propostesdemillora....................................615.1Capacitatdeferfront:Lafiguradel’educadorsocial..........................................................615.1.1Funcionalitatiseguimentstècnics:Dificultatsenelprocés....................................................64
5.2.Expectativesirealitats..................................................................................................................70
6.Conclusions..................................................................................................................796.1Lafinalitatésl’infant......................................................................................................................83
8.Annexos.......................................................................................................................888.1Entrevistesafamíliesacollidoresieducadorssocials........................................................88
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
3
1.Introducció
Al llarg de tot el grau m’he interessat per la realitat de les situacions de
desemparament dels infants i les opcions que existeixen per poder assegurar-los un
entornadequatiunfuturdigne.
HetingutlasortdepoderrealitzarlespràctiquesenunCentreObertdelbarridelRaval
deBarcelonaque treballavaambnens i jovesensituacióde riscd’exclusió socialpel
seu entorn familiar, de l’entitat Casal dels Infants i, posteriorment, he realitzat les
pràctiquesenunaInstitucióCol·laboradorad’IntegracióFamiliar(ICIF)reconegudaper
laGeneralitatdeCatalunya,elcentreCelOberttambéubicatalaciutatdeBarcelona.
Arrel d’aquesta última experiència, en la que he pogut viure de primera mà els
processosd’acollimentenfamíliaalienaielsseguimentsitasquesqueportenaterme
els professionals del centre, vaig decidir valorar quines eren les funcions dels
educadors socials en l’àmbit i quin era el format del model i la metodologia que
s’implementavaalesacollidesfamiliars.
Aquest servei promou els Drets dels infants1, desenvolupant i gestionant serveis de
qualitatpertald’oferirsortides i futurpelsmenorsqueestrobenencentrestutelats
perquè els seus pares no se’n poden fer càrrec d’ells demanera temporal i se’ls hi
ofereix un ambientfamiliar que potencia la confiança, l'atenció i la disposició cap al
menor per tal de possibilitar un procés més integrador i normalitzat fins que es fa
efectiuunretornalafamíliabiològicaobé,compleixenlamajoriad’edat.
1Llei 14/2010, del 27demaig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. BOPC720;
DOGC5641,pàgs.42475-42536.PledelParlamentdeCatalunya
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
4
Al llargde totelprocéshepogutentendre la importànciade la figurade l’educador
social en els seguiments, especialment pels infants acollits i les famílies acollidores.
Professionalitzar aquest procés i instituir-ho com la base per poder fer eficients i
eficaces les acollides en famílies alienes suposa una aposta per aquest circuit i un
reconeixementdelesfuncionsihabilitatsd’aquestsprofessionals.
Les realitats dels infantsque s’enfrontena aquestsprocessosno són fàcils i tots ells
porten unamotxilla plena d’experiències i records, que enmolts casos, no faciliten
l’aproximació a les famílies acollidores que ells desconeixen i de les que inicialment
solen desconfiar. Cal tenir present que aquests infants han patit situacions prèvies
d’abandonament, desemparament, maltractaments o altresvivències traumàtiques
que han requerit la intervenció de l’Administració. Ladedicació i disponibilitat per
acolliraquests infantsamb lasevahistòria i situacióés gran imolt superiora laque
requeriria qualsevol infant. És funció dels educadors socials formar a les famílies,
acompanyar-lesiassegurar-sedequeelsnousreferentsdelsmenorsestancapacitatsi
poden fer front a aquest procés i a la seva guarda, treballant les limitacions que
presentinipotenciantlessevescapacitats.
Comesdónaentotselsaspectesdelcampsocial,nosempreestractad’unafórmula
exacta donat que es treballa amb persones i, de vegades, es donen situacions
complexesquecalreconduir,assessorarofinalitzar.Peraquestmotiuéstanimportant
lafiguraconstantd’acompanyamentdel’educadorsocialielvinclequeaquestgenera
amblafamília.Ésunapeçaclaudeltrencaclosquesihad’assumirunavigíliapermanent
durantelprocésd’acoblamentidel’acollimentaaquestnounuclifamiliar.
És important poder ser crítics i valorar quines possibilitats i opcions existeixen en el
campdel’acollimentinfantil.Peraquestmotiu,comentant-hoambelsprofessionals
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
5
delcentreemvanrecomanarvalorarelmodeld’acollimentdelPaísBasc2,donatqueel
sistemadeproteccióalainfànciaésaparentmentmésintegradorenquantalafigura
de l’educador social en el marc de l’acolliment. Es realitzen visites més properes i
seguimentsmés exhaustius i informals que ofereixen al professional novesmirades
sobre l’acollimentqueestàavaluant sensepautar imarcarestàndardsde seguiment
tancatalogats.
Penso que la finalitat d’aquesta recerca és poder fer propostes de millora i
capacitacions pels professionals, per poder assumir els casos que solen ser molt
diferentsenquanarealitatsinecessitats.Tambéfomentarunamilloraenlesatencions
i seguiments a les famílies que siguin més pròxims i no de control, com a vegades
figura.
1.1.Justificació
Arrel de la campanya de 2016 de la Generalitat de Catalunya per cercar famílies
acollidoresper600menors3queestrobenencentresd’acollida,enlaquelaConsellera
d’AfersSocialsiFamíliesDolorsBassa,instavaalsciutadansaunir-seenl’emissorade
ràdioRAC1:“Podríemtreuretotselsinfantsdelesinstitucionsiqueestiguessintotsen
2BOPV(BoletínOficialPaísVasco)nº150delviernes8deagostode2008.“Avancesinprecedentesparaelámbito
deactuacióndeloscentrosdeprotecciónalainfancia.[…]Recogelaposibilidaddequelaguardadeniños,niñasy
adolescentes en acogimiento residencial podrá llevarse a cabo también, excepcionalmente, en centros no
específicos de protección, entendiéndose por tales los dispositivos normalizados disponibles para la población
generalmenordeedady los recursosespecializadosexistentesen las redes respectivaspara laatenciónagraves
discapacidades,toxicomanías,trastornospsiquiátricos,enfermedadescrónicasdecaráctergrave,gravesdificultades
deinclusiónsocialuotrasdificultadesdecarácterespecífico”20517.Regitanteriormentperla“Ley3/2005;de18de
febrero,deAtenciónyProtecciónalaInfanciaylaAdolescencia”.3CampanyadelaGeneralitatdeCatalunyaperaconseguirfamíliesacollidoresarreudelterritoriper600infantsde0
a6anys:“Femgranl’acolliment”“Tupotsserlafamíliaqueestàesperant”(Novembre,2016).
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/acolliments/campanya-
acolliment
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
6
família”4,vaigvalorarquem’agradariaanalitzarelsacompanyamentsprofessionalitzats
als infants i a les famílies en els procés d’acoblament i integració per una acollida
temporal.
Coméselprocés?desdelmomentdel’assignaciód’uninfantaunafamília,l’adaptació
alanovarealitatenlaqualestrobentotesduespartsimplicaelfetd’haverdetreballar
l’establiment de noves figures de referència, així com l’adaptació a una dinàmica
familiarnoexemptadetensions.
L’objectiuésconèixereltipusdeseguimentqueesrealitzailesproblemàtiquesquees
plantegenaltractar-sedefamíliesalienesi,pertant,desconegudespelsinfants,icom
s’estableixen les intervencions i acompanyaments dels professionals de l’educació
socialdesd’unamiradacríticaiconstructiva.
§ Quines funcions fan els educadors socials en l’àmbit de l’acolliment
familiarenfamíliaalienaaCatalunya?
§ Quina importància té aquest acompanyament professional i com es
valoraperpartdelsfamiliarsielsprofessionals?
§ Quinsprocessos espodenmillorar i compodem ferque la figurade
l’educador Social sigui percebuda per part de les famílies acollidores
comunagentd’acompanyamentiunrecolzamentino,comavegades
esdóna,comunagentdecontrol?
4RAC1(29denovembrede2016)SeguraLorrio,A.“LaGeneralitatbuscauncentenardefamíliesd’acollida”.Tall
d’àudiodel’entrevistaaDolorsBassa,consellerad’AfersSocialsiFamílies.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
7
Descripcióiubicaciódelprojecte.
La finalitat d’aquest treball és fer palesade la importànciad’un seguiment eficient i
acurat a les famílies acollidores i als infants acollits, atenent les seves necessitats i,
especialment,fixantlamiradaenlafiguraprofessionaldel’educadorsocial.
Inicialment,esrealitzaunarevisióbibliogràficadetotes lesqüestions i terminologies
relacionadesambelmotiuderecercaaixícomelsmarcslegalsiteòricsqueesposen
enpràcticaenelprocésd’acollimentinfantilaCatalunya.Tambéesrealitzencerquesi
comparativesambd’altresmodelscomunitarisdelterritoriperpotenciarl’experiència
i la diferenciació en quant a la intervenció socioeducativa dels professionals. Es
realitzen entrevistes semiestructurades a diferents focus d’interès: d’una banda a
famílies acollidores amb un procés d’acolliment permanent i, de l’altre, als propis
professionalsdel’àmbit.
L’acolliment familiarés la mesura administrativa en la qual s’atorga la guarda d’un
menor a una família durant un temps, sense que existeixi una finalitat adoptiva. Es
tracta demenors que viuen situacionsmolt complexes i la seva família biològica no
se’npotfercàrrecdurantuntemps.Lesfamíliesacollidoresesvalorencomelmillor
context per al desenvolupament d’infants i adolescents en situació de
desemparament, ja que constitueixen una estructura familiar integrada que genera
referents estables pels menors. Es comprometen a tenir-ne cura, alimentar-los,
educar-los,donar-losafecteiprotegir-losperpermetre’lsseguirsentnens/esambuna
infànciaplenaiprotegidai,alhora,donarmargealafamíliabiològicaperquèrefacila
sevaconfiança.
Existeixendosaspectesbàsicsquecaracteritzenelsacollimentsfamiliars:
• Visitesamblafamíliabiològica:semprequesiguipossible,idemanera
acordada amb l’autorització i consentiment de l’Equip d’Atenció a la
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
8
Infància i l’Adolescència (EAIA) que porti el cas, la família d’origen
mantéunarelacióambelmenoracollitatravésdevisitesi/osortides,
supervisades per professionals. Al llarg de l’acolliment, lafamília
d’origen treballa, amb el suport que ofereixen els professionals
corresponents,pertornarafer-secàrrecdelinfantdenou.
• La temporalitat: l’acolliment és una situació temporal que varia en
funciódecadacas,perònosuposaunaadopcióipertant,laguardaés
finita.Esfinalitzaquanlafamíliabiològicaespottornarafercàrrecdel
menor o bé quan es dóna un retorn motivat per diferents motius i
consensuatsempreambl’equipdeprofessionals.
Com estableixen Boadas i Navarro (2011:91) en aquest procés existeixen diverses
perspectives vinculades; l’Administració5, que es concreta en diferents organismes i
autoritatsquevetllenpelsdretsdelsinfants;Elpropiinfant,queéselcentredetotel
procés ihadeserprotegitpercircumstànciesque li venendonades iqueenmoltes
ocasions desconeix o no comprèn; la família acollidora, que esdevé un agent de
protecció;ielprofessionalsocial,quiesconstrueixcomunreferentexplícitiambgran
responsabilitatenlaconstrucciódelanarrativailahistòriadelmenoralllargdetotel
camí.
Entotesaquestesmiradeshihadiferènciesidesencontresques’handetreballardes
de lavessantprofessional iambunafinalitatclara,generarunsistemadeseguiment
queprevinguisituacionsderisc,quelesvaloriiquelesminimitzi,pertaldenoexposar
asituacionsdedesemparamentalmenordenou.
5CodiCivilCatalà,llibresegon,capítolsIIiVienelCodiCivilespanyol,enl’art.1723,estableixen“[...]hadedisposar
d’unsguardadorsadministratiusperaferefectivalamesura,enelcaspresent,constituïtsperfamíliesacollidores,
alsqualsse’lshihadedonarsuportperapoderduratermelessevesfuncions”.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
9
Per tal de fer front a “situacions peculiars derivades de les vivències anteriors i els
possibles maltractaments que han rebut els nens i les nenes” (Amorós i Palacios,
2009:107) les famílies comptem amb el suport dels professionals socials per poder
assumirlaguardadel’infanti lafiguradereferentqueexerceixenenlaquotidianitat
ambelmenor.Però, s’hade tenirpresentqueelprocésd’acollimentnoésestable i
implica comptar amb recursos per poder gestionar la pèrdua, l’adaptació a noves
situacions,l’ambivalènciaemocional,elsenfrontaments,elsafectes,laincertesa,entre
altresmoltesrealitatsqueesdonenenaquestprocésfluctuantques’had’aprendrea
conduiriatreballardesdelaresiliència.
Aquestsónalgunsdelsmotiusilescircumstànciesdelesqueesderivalanecessitatde
professionalitzarelprocésdel’acollimentfamiliarilavaloraciópositivacapalsexperts
delcampsocialquehoportena terme.Ésqüestiódegarantirunbonambientenel
que l’infantpugui créixer i alhoraempoderara les famíliesacollidoresa fer-ne front
pergaudir-neiassegurarlaprotecciódel’infant.
1.2.Objectius
En el plantejament de base d’aquest treball es presentar el tipus de seguiment que
s’ofereixdesde les ICIF6demaneraprofessionalitzada i quines són les funcionsdels
educadors socials en els acolliments infantils en família aliena. Quines són les
percepcions del seu paper des de dins, com a professionals, i des de fora, com la
famíliaque repaquestacompanyament.Podervaloraraixí, la importànciad’aquesta
6ICIF:InstitucionsCol·laboradoresd’Integraciófamiliar.ACatalunyahihareconegudes13.Sónentitatssenseànim
delucre,constituïdeslegalment,quetenencomafinalitatlaprotecciódemenors;reuneixenelsrequisitsprevistosi
estanacreditadesd'acordambelDecret337/1995,de28dedesembre,perdesenvoluparlesfuncionsdemediació
queelsatribueixlalleiperintegrarelsinfantsenunafamília.[Consultatel15d’octubrede2017]
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/acolliments/icif/
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
10
tasca i les maneres de millorar i ser crítics per construir noves vies i mirades que
permetinuna intervenciómésefectiva i inclusivad’aquesta figuraal llargdelprocés.
Totseguit,espresentenelsobjectiusadesenvolupar:
Objectiugeneral
Analitzar l’acció professional dels Educadors Socials en els processos
d’acompanyamentdelesacollimentstemporalsenfamíliaalienaaCatalunya.
Objectiusespecífics
1.-Mostrar els processosd’acompanyamentprofessionalitzats a famílies i infants en
lesacollimentstemporalsenfamíliaalienaaCatalunya.
2.-Mostrar el punt de vista dels professionals i les famílies acollidores en relació al
procésd’acompanyamentprofessionalenlesdiferentsfasesdel’acolliment.
3.- Analitzar els punts dèbils del procés d’acompanyament professional i proposar
indicadorsdemilloraenelsserveisambl’anàlisidelesdadesextretes.
2.Metodologia
2.1Perspectivametodològica
Lametodologiad’aquesttreballésunarecercadescriptiva idecairequalitatiudonat
que se centra, per una banda, en l’anàlisi teòric per entendre i contextualitzar els
aspectes relacionats amb l’acolliment infantil en família aliena i centrat en
l’experiènciail’acompanyamentdelseducadorssocialsdurantlesvisitesilesdiferents
tasquesqueportenatermeenlessevesfuncionscomatècnicsd’acollidesinfantils.Se
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
11
situa en la recerca d’informació teòrica, legal i descriptiva dels principals agents
implicatsenelprocés.
D’altrabanda,tambéesbasaenunametodologiaqualitativaexperimental,donatque
s’analitza la seva pràctica professional amb l’acompanyament dels professionals, la
realitzaciód’entrevistesalseducadorssocialsialesfamíliesacollidoresamblafinalitat
devalorardiferentsmiradesd’unmateixprocés.
Pelquefalaprofunditatdelarecercaés,descriptiva,documentaliexperimentald’una
bandadescriptivaiexplicativa,jaquesegonsesmental’autorWesley(1982)éslaque
“refiere minuciosamente e interesa lo que es. Está relacionada a condiciones o
conexionesexistentes;prácticasqueprevalecen,opiniones,puntosdevistaoactitudes
que semantienen;procesosenmarcha; efectosque se sienteno tendenciasque se
desarrollan”.Pelquefaalarecercaenelmarcdeltreballdecamp,s’hadutatermeen
diferentsespaisdelaprovínciadeBarcelona;seudelaICIFCelObert,espaiEVIA,EAIA
Mataró,domicilid’unaacollidoraicafeteriesdelaciutatdeBarcelona.
Lestècniquesempradeshanestat;lasegmentaciód’informaciód’anàlisiteòricpertal
de contextualitzar i organitzar els elements més rellevants del procés per mitjà de
bibliografia específica i així contextualitzar el procés, les dades extretes durant el
seguimentdelarecercapermitjàdel’observacióil’acompanyamentaprofessionalsi
famílies acollidores i les seves opinions personals per mitjà d’entrevistes
semiestructuradesperaproximarlacercaalessubjectivitatsdecadacasiexperiència
personal.Peraquestmotiu,elmostratgeésdecaire intencional i lesfontsemprades
hanestatmixtes,primàriesisecundàries.
La recercaés social ibuscavalorarposicions i rolsdiversosdelsprofessionals socials
per fomentar, des d’una critica constructiva, noves opcions i maneres de portar a
terme els acompanyaments professionalitzats a les acollides infantils en famílies
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
12
alienesipodergenerarnouscaminsitrobadesquesiguinméseficientsieficaces.Fent
partalsdiferentsagentsinterrelacionatsdelproblemaidelasolució.
L’anàlisi de les dades i el contingut extret han permès aprofundir sobre la temàtica
amb coherència, bases teòriques i opinions, amb aspectes formals i informals. Es
presentaunamiradaholísticasobreelsprocessosd’acollimentinfantilenfamíliaaliena
isobrelesfuncionsicapacitatsdelseducadorssocialspertaldevincularlesnecessitats
i demandes i poder concloure quins són els processos seguits i quins canvis es
consideraquepodrienpropiciarunmilloracompanyament.
L’Èticadelarecercadeltreballsecentraenelseguimentilesfuncionsquerealitzenels
educadorssocialsenelscasosd’acollidesinfantilsenfamíliaaliena.L’acompanyament
que duen a terme els professionals, s’entén des d’una doble vessant que està
relacionada; la d’assegurar el benestar de l’infant i dotar d’eines i recursos a les
famíliesperpoderferfrontal’acollimentdemaneracurosaicapacitada.
La finalitat del treball no és formular afirmacions taxatives o crear lleis de
funcionament sinó com diu Arnal (2010:32) “[...] pretén descobrir regularitat que
permetin comprendre el sentit, el significat i la construcció personal i social que els
subjectesmantenenenelscontextos[...]socialsenelsquefuncionen”.
2.1.1Assistènciaaformacionsiacompanyaments(observacions)
Alllargde6mesosheestatacompanyantaunaeducadorasocialitècnicaenacollides
infantils en família aliena de la ICIF Cel Obert de Barcelona en les seves reunions,
tasquesdiàries,formacions,visitesidomicilisdoscopspersetmanaperpoderveurela
realitat de les funcions que porten a terme els educadors socials en l’àmbit dels
acolliments i valorar la implicacióquehi tenenal llargdelprocés, lesdificultats i les
solucionsqueimplementen.S’hatractatd’unaobservacióparticipantipanoràmicaja
que s’ha fet inicialment comuna aproximació contextual i desprésmés concreta als
aspectesrellevantsalarecerca.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
13
Elpassatmesdejuliolde2017vaigassistir,acompanyantalaPsicòlogaiCoordinadora
del centreCelObert, a unaprimeraentrevista informativad’unaparella interessada
perferunaintroduccióalmóndel’acompanyamentinfantil.Lafinalitatdelamateixa
era;assabentar-sedequèésl’acolliment,enquèesdiferènciadelarestadeprocessos
deguardad’uninfant,quèimplica,entred’altres. Iperaltrabanda,quelaparellaes
presentés,expliquésquineserenlesmotivacionspervoleracolliricomhavienarribat
finsaCelObert.Vaser interessant ferunaprimeravaloracióde lesmotivacions ide
comesveialaparelladesdefora.Vanaportarladocumentaciónecessàriaperiniciar
lasol·licitud.
Elmesd’octubrevaigacompanyaralatècnicad’acollimentsaunareunióambl’EAIA7
deMataróielDirectord’unCRAE8delamateixapoblació.Treballenplegatsperquèels
tresagentstenenvinculacióambunamateixafamília.Latrobadavaservirperposaren
comúelscanvisquehaviensorgitamblafamíliad’origen,unfillqueresideixaunCRAE
ielsdosfillsacollits.Esvaarribaraconsensosqueafavorienatoteslespartsiesvan
establirunsobjectiusatreballaramblafamíliaenelspropersmesos.
7EAIA;Equipd’AtencióalaInfànciail’Adolescència.Actualmentexisteixen53atotaCatalunya.Rebenelscasosen
situació de desemparament o en risc d'estar-hi que detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o
policials o laDireccióGeneral d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Fanel diagnòstic, la valoraciódels
infantsidelseuentornsociofamiliar,iproposenlesmesuresmésadequadesperacadacas.
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladole
scencia/el_sistema_catala_de_proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/equips_datencio_a_la_infancia_i_ladolesce
ncia_eaia/8CRAE:CentresResidencialsd’AccióEducativa.Actualmentexisteixen101aCatalunyaambuntotalde1.878places.
Sóncentresd'atencióimmediataitransitòriadel'infantiadolescentdezeroadivuitanysquehadeserseparatdel
seunuclifamiliarmentreesrealitzaeldiagnòsticdelasituacióiesdeterminalamesuraquecalaplicar.
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladole
scencia/menors_desemparats/centres_de_proteccio/
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
14
Al mes de novembre vaig assistir a una formació de 6 hores realitzada per dos
educadors socials de la ICIF CelObert dirigit a famílies acollidores que es troben en
diferents punts del procés d’acolliment per parlar de “L’Acompanyament en la
finalització de l’acolliment familiar”. Van participar famílies en diferents tipus
d’acolliment i va ser molt profitosa pel treball, donat que van reconèixer moltes
emocions, sensacions, sentiments i pors i es va treballar, per mitjà de dinàmiques,
l’empatiaentotelprocés,capal’infant,capalafamíliabiològica,capalsagentsque
els acompanyen, cap a les pròpies famílies. Moltes de les persones que hi van
participar van coincidir en la importància de la tasca dels educadors socials, les
mancancesdelsistemaieldesconeixementsocialquedificultalasevacomesa.
A principis de desembre vaig assistir a la formació obligatòria que totes les ICIF
realitzena lesfamíliesqueestanenelprocésdevalidacióperacolliraun infanta la
seudel’entitatCelObert.Hivanparticipar5famílies.Laduraciódelamateixavaser
de10hores(repartidesen2dies).Enaquestaformaciólespsicòloguesilatreballadora
socialvanexplicarisituarelsconceptesbàsicsdel’acollimentinfantilpermitjàd’una
explicaciódelsrecursosqueintervenen,lesemocions,elsperfilsdelsnensacollits,els
motiusqueelsportenaldesemparament,entred’altres.Tambéesvaanalitzarde la
pel·lícula “Elniñode labicicleta”9i analitzar frases realsdenensacollits. Situara les
famíliesicontextualitzar-leseralafinalitatdelaformació.Vasercuriósvalorarenquin
puntestavenlesfamíliespendentsdevalidació,lessevesporsidubtesencomparació
amblesfamíliesquehavienfetlaformaciódelasetmanaanterior.
Durant aquest temps també he realitzat acompanyaments a les visites biològiques
d’infants acollits amb les seves famílies a l’espai EVIA10, he rebut formacions sobre
9 Film “El niño de la bicicleta” (2011, Bèlgica) Direcció; Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. 87 minuts.
[https://www.filmaffinity.com/es/film294261.html,consultatel26/10/2017]10EVIA:EspaideVisitesperInfantsiAdolescentsdeBarcelonasotamesuradetutela.Ésunespaidetrobadaneutral
isegurperafavorirlamilloradelesrelacionsparentalsofamiliars
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
15
informes tècnics i tasques de seguiment, he participat en reunions d’equip i
seguiments mensuals de casos concrets, he pogut anar a un domicili a fer un
seguimentsemestrald’undelscasosientrevistaraeducadorssocialsprofessionalsde
l’acolliment infantil, i a famílies acollidores.Aquestaexperiènciam’hapermèspoder
valorardemaneraobjectivalamiradaques’estableixen,lesdeduccions,necessitats,la
importànciadelasevatascailesproblemàtiquesquepodensorgirdelscasos.
2.1.2.Entrevistes:
L’anàlisi del seguiment que s’ofereix a les famílies acollidores per part de
l’Administració i els equips que hi prenen part, es porta a terme des d’una doble
perspectiva. S’empra l’entrevista semiestructurada presencial, com a eina per a
apropar-nos a les experiències i opinions de testimonis diferents, relacionats amb
l’acolliment familiar. Aquest tipus d’estructura ha permès adaptar la formulació de
preguntes i alterar la seqüència segons ha evolucionat la dinàmica d’interacció.
D’aquesta manera s’ha profunditzat més en les característiques específiques dels
entrevistats.
Esconsidera importantpodercomptaramblesduessubjectivitats i rolsprincipals, la
d’acollidors i professionals de l’àmbit, concretament els educadors socials. En el cas
dels infants,donada lasevaprotecció i lasevacurtaedaten lamajoriadelscasoses
decideixdescartarunaentrevistadirecta.
Guióentrevistaafamíliesacollidores:
-Quanvasiniciarl’acolliment?
-Quèetvamotivarafer-ho?
- Vas rebre formació prèvia? Era com t’esperaves al principi? Et va donarunavisiógeneraldel’acolliment?
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
16
- Quins dubtes durant el procés? Has pogut comptar amb el recolzamentprofessional?
-Quincreusqueeselpaperdel’educadorsocial?
-Quinesfuncionscreusquetenen?Creusqueestractad’unagentrellevantenelprocés?
-Quinsaspectesvoldriesreclamardecaraalcentreielsseusprofessionals?Quinsvoldriesreduir?
-Quècreusqueespotmillorarenelprocésd’acollida?
GuióentrevistaaeducadorsSocialsdel’àmbitdel’acolliment:
-Quinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsalmoment?
-ComvasarribaralaICIF?Coneixieselserveiprèviament?
- Quines són les tasques que portes a terme en un cas d’acolliment? Sónsempre lesmateixes? Quines valores com amés rellevants per conèixer iaproximar-tealcas?
-Quinssónelsaspectesmésdifícilsalsquefasfrontenl’exercicidelatevatasca?Ielsmésamables?
-Quinssónelsrecursosquepodeuusarcomaprofessionals?
-Quèaportal’educadorsocialenelprocés?Quinacreusqueéslavisióperpartdelesfamíliesacollidores?
-Quinessituacionscreusqueespodriencanviarenelprocésd’acollidaienlatevafeina?Enquècreusqueespotmilloraraquestprocés?
[VeureentrevistestranscritesalsAnnexos]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
17
3.MarcJurídic:Proteccióalainfància
"Nohihacausaquemereiximésaltaprioritatquelaproteccióieldesenvolupament
delnen,dequidepenenlasupervivència,l'estabilitatielprogrésdetoteslesnacionsi,
defet,delacivilitzacióhumana".
CimeraMundialafavordelaInfància30desetembrede1990
Els aspectes jurídics de l’acolliment infantil són fonamentals i molt rellevants per
protegir als infants. Conèixer els seus drets és obligació de tots, hem de tenir en
comptequelaproteccióinfantilnoésnoméscompetènciadelesadministracionsiels
governs.SegonsMoyano,per lacommemoraciódelsvint-i-cincanysde laConvenció
delsDretsdel'Infant(2014)“lamobilitzacióafavordebenestarielsdretsdelainfància
mésdesprotegidas'hadereforçarilespolítiquespúbliqueshandeconcediraaquest
objectiulamàximaurgènciaiimportància.Noésqüestióderecursosipossibilitatssinó
deprioritats.Lapostergaciódesolucionsperalsnensinenesmésdesfavoritscondueix
asituacionsirremeiablesenlasevaprecàriavidad'adultsialapèrduadegeneracions
senceres”.
L’Acolliment familiar és una mesura de protecció al desemparament infantil.
Constitueixunamesuralegalquesituaal’infantalsid’unanovafamíliaqueassumeix
la responsabilitat de la seva guarda, criança i educació de manera temporal. Les
circumstàncies que han fomentat una situació de risc i desemparament previs a la
trobadai laconvivènciaamblanovafamíliaacollidorahandeseracceptatsitractats
ambcompetènciesparentalsespecífiquesquesuposenunrepteen lafunciópaterna
quehad’exercirelnounuclifamiliar(BoadesiNavarro,2011:92).
D’altra banda, vivimenuna societat en constant canvi que fa necessària l’adaptació
delsmarcslegalsilespolítiquessocialsalesnovescircumstànciesinecessitatsquees
donenenelnostreentornsociocultural.ElsDretsdelsmenorsestanlegislatssegonsel
CodiCivilestatal iespecificatsegons lacomunitatautònomaperòes fonamentenen
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
18
un seguit de decrets i lleis estipulats de manera internacional i que jurídicament
vinculenalasevaprotecciócomagentsdedrets:
§ Convenció sobre els drets dels infants, adoptada per Assemblea
General de Nacions Unides, de 20 novembre de 1989: Tractat
internacional sobre els drets dels infants, jurídicament vinculant. Els
seus articles recullen els drets de la infància des d’una concepció
d’actors socials actius. Els articles: 18, 20 i 25, fan referència als
acollimentsioaltresmesuresdeprotecció.Assenyalantl’article18.2.,
on consta que els Estats han de donar suport a la família per a
promoure el desenvolupament dels infants i l’article 25, en el qual
figura el seguiment al que tenen dret els infants que ha estat
emplaçatsenunainstitucióofamília.
Comprenent l’evoluciódel conceptede famíliaal llargde lahistòria i
lesdiferentsrealitats igrupsquepodendonarformaa laparaula,els
Estatshandevetllarperquè launitataportiprotecció,valorsmorals,
educatius, d’estima, d’emparament i capacitacions per la vida. La
unitatfamiliarjanoésentesanoméscomunaunitatnaturalibiològica
sinóqueestractad’unaconstituciósocial.
§ Llei 21/87, 11 de novembre, per la que es modifiquen determinats
articles del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria
d’adopció i on s’introdueix l’acolliment familiar com a mesura de
proteccióperainfànciadesemparada.
Onesrecullelconceptededesemparamentinfantilcomunasituació
queesprodueixdefet,acausadel’incomplimentodel’impossibleo
l’inadequatexercicidelsdeuresdeproteccióestablertsperlalleipera
la guarda delsmenors, quan aquests quedin privats de la necessària
assistènciamoralomaterial.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
19
§ Llei orgànica 1/96, 15 de gener, de protecció jurídica delmenor, de
modificació del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil,
complementa l’anterior totoferintdiferentsalternativesd’acolliment
enfunciódelesnecessitatsdelsinfants.
L’Article 172 estipula que: “Tots els menors haurien de viure una
infància i adolescència feliç, gaudinten totmomentdels seusdrets i
delbonexercicidelsdeuresdeprotecció”.
Posteriorment,esduatermeunareformadelaLlei26/2015,de28de
juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a
l’adolescència, onl’acolliment familiar, es simplifica la constitució,
referint-sea l'acollimenten lapròpia famíliaextensadelmenoroen
famíliaaliena;esregula l'estatutde l'acollidor familiarcomaconjunt
dedretsideuresielsdretsdelsmenorsacollitsonestableixal’article
21.3: “per tal d'afavorir que la vida delmenor es desenvolupi en un
entorn familiar, prevaldrà la mesura d'acolliment familiar sobre la
d'acolliment residencial per a qualsevol menor, especialment per a
menors de sis anys. No s'ha d'acordar l'acolliment residencial per a
menorsdetresanysexcepteensupòsitsd'impossibilitat,degudament
acreditada, d'adoptar en aquest moment la mesura d'acolliment
familiar o quan aquestamesura no convingui a l'interès superior del
menor.Aquestalimitacióperacordarl'acollimentresidencials'aplicarà
també als menors de sis anys en el termini més breu possible".
Aquestaúltimamodificació recull tambéunanovaclassificacióde les
modalitatsd'acollimentqueesredueixenatres:permanent,temporal
id'urgència.
§ Llei26/2015,de28dejuliol,demodificaciódelsistemadeproteccióa
la infància i l’adolescència. Té per objecte introduir els canvis
necessaris en la legislació espanyola de protecció a la infància i a
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
20
l’adolescència que permetin continuar garantint als menors una
proteccióuniformeen totel territoride l’Estat iqueconstitueixiuna
referènciapera lescomunitatsautònomeseneldesplegamentde la
sevalegislaciórespectivaenlamatèria.Amés,idemanerarecíproca,
aquesta Llei incorpora algunes novetats que ja han estat introduïdes
peralgunesnormesautonòmiquesaquestsdarrersanys.Al’article10
esreforcenlesmesuresperfacilitarl’exercicidelsdretsdelsmenors.
Elmarclegislatiuilesinstitucionsenl’àmbitcatalàsón:
§ Reial Decret 1292/1981, 5 de juny, on es realitza el traspàs de
competències de l’Estat a la Generalitat enmatèria de protecció de
menors.Aquesta situació es dóna a diferents comunitats autònomes
alhora i a partir d’aquesta nova normativa són elles les que
estructuren el funcionament i el sistema de protecció basant-se en
marcslleisestatals.
§ Llei11/1985,13dejuny,deprotecciódemenorsdelDepartamentde
Justíciaons’assentenlesbasesperacanviarelscriterisdelparadigma
de la beneficència al paradigma de l’Estat del Benestar. S’estipulen
noves fórmules per a la protecció d’infants i adolescents que es
regeixenpercircuitsprofessionalitzatsiesvaabandonantelconcepte
decaritatperprotecció.S’enténqueésl’administracióquihadefer-se
càrrecdelaseval’atencióicuradelsmenorsdesemparats,oferint-los,
sempre que sigui possible, unamesura de protecció alternativa que
permetielseucreixementdinsd’unentornfamiliarsubstitutiu.
§ Decret 338/1986, 18 de novembre, d’atenció a la infància i
l’adolescènciaenaltriscsocial.El27d’octubrede1987s’articulenels
Equips d’atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), previstos en el
decretanterior,enbaseaunordenamentdelDepartamentdeSanitat
i Seguretat Social. Els EAIA s’estipulen com els encarregats de dur a
terme els acompanyaments i seguiments de les famílies d’infants i
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
21
adolescents en risc social o en situació de desemparament, i són els
que gestionen els acompanyaments en els casos d’acolliment en
famíliaextensa.
§ Decret 380/1988, d’1 de desembre, s’estructura la Direcció General
d’Atenció a la Infància (DGAIA) regulant i tipificant les seves
competències i passant a formar part del Departament de Benestar
Social. És qui tutela als menors de 0 a 18 anys que es troben en
situacions de desemparament fins que es dictamini que la família
biològica, extensa o bé un tercer agent se’n pot fer càrrec per
dictamenjudicialobé,perquècompleixinlamajoriad’edat.
§ Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre “Mesures de Protecció dels
Menors Desemparats i d’Adopció”, centrada en el sistema de
protecció. La llei recull el circuit i el sistema adaptat als principis de
protecciódelmenorcentratsenqueelmenorhadegaudirdedrets
individuals i col·lectius reconeguts per les diferents legislacions
mencionadesanteriormentitédretacréixerenelsid’unafamíliaque
cobreixi les seves necessitats materials, el protegeixi i se’n faci
responsable, en un ambient afectiu que li permeti i li potenciï el
desenvolupament integral de la personalitat. L’interès del menor és
prioritariquanestractid’aplicarmesuresquel’afecten.
§ Decret337/1995,de28dedesembre,onesregulalaconstituciódeles
Institució Col·laboradora Integració Familiar (ICIF). Aquestes
institucions assumeixen funcions de guarda i mediació en matèria
acolliment familiar amb família aliena. S’estableix que siguin les
encarregades de generar els estudis de les famílies alienes, les
valoracionsipreparacionsd’aquestesaixícomelseguimentdelscasos.
Tambés’estipulaquehanderealitzarpromociódel’acolliment.
§ Llei13/1997,de19denovembre,creaciódel’InstitutCatalàAdopciói
Acolliment (ICAA), que s’adscriu a la Direcció General d’Atenció a la
InfànciaiAdolescència(DGAIA).L’ICAAactuacomapersonajurídicai
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
22
téautonomiaadministrativa.En lamateixa resolucióesvaloraquees
podràconstituirl’acollimentsimpleeninterèsdel’infantoadolescent
si jaescomptaambunapersonaofamíliaproposadaperaaquestfi.
La disposició addicional tercera preveu la creació d'un Comitè
d'atencióalsacollimentsfamiliars ia lesadopcionsquetindràcoma
finalitatcoordinar,vetllar,assessorar ipotenciar unapolítica global
d'adopcionsid'acollimentsfamiliars.
§ Decret123/2007,de29demaig,onesdeterminaelrègimaplicablea
lasol·licitudiconcessiódelesprestacionssocialsdecaràctereconòmic
de dret subjectiu, així com el dret de concurrència i les prestacions
d’urgència social. Es concretenels requisitsperal reconeixementdel
dretalesprestacionscreades.
§ LDOIA14/2010,de27demaig,éslaLleid’OportunitatsdelaInfànciai
l’Adolescència. En els articles 105 i següents, es contemplen les
diferentsmesuresdeproteccióalainfànciaiadolescència,matisanti
descrivint lesmodalitats d’acolliment familiar enmodalitat extensa i
aliena.“Lamesuradeprotecciódedesemparamentipertant,sotales
funcions tutelars de la Direcció General d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència(DGAIA),hadeserconfiataunfamíliaalienaoextensa
que faci possible el seu desenvolupament integral com a persona”
(CasellasiMajoral,2010:15).
§ Llei 25/2010, del29 de juliol, delllibre segon del Codi Civil de
Catalunya,relatiualapersonailafamília.Onesrecullenl’article3el
protagonismequehandetenirlesinstitucionstutelars,donant-losun
tractament autònom i independent així com, en el capítol V, es
dictaminaquequans'exerceixlaguardadefetd'unapersonaqueestà
enpotestatparentaloentutela,tambés'haconsideratpertinentque
l'autoritatjudicialpuguiconferirfuncionstutelarsalguardador,sihiha
circumstàncies, com ara la durada previsible de la guarda o les
necessitatsdelapersonaguardada,quehofacinaconsellable.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
23
§ Llei10/2011,del29dedesembre,desimplificacióimilloramentdela
regulació normativai de reestructuració del sector públic per a
agilitzar l'activitat administrativa. Per tal de reduir i clarificar la
legislacióambl'objectiuquesiguimésaccessibleientenedoraperals
ciutadans, que són els destinataris últims de la norma, aquesta llei
preténavançarenelprocésdesimplificacióadministrativa.
Tot aquest complex marc legal ha anat evolucionant i adaptant-se a les realitats
sorgidesialsreclamsencontratsperpartdelesInstitucionsPúbliquesidelesfamíliesi
professionalsquetreballenenelmarcdelaproteccióalainfànciail’adolescènciaque
estrobenensituaciódedesemparament.Segonsrecullenels“QuadernsdeLegislació
90”de laGeneralitatdeCatalunya (2010)haestat “[...] la voluntatde comptaramb
unanormaqueabracés tota la legislació catalana sobre infància i adolescència, ésa
dir,queincloguéstantelsmenorsdesprotegitsoenrisccomlarestaiquevisualitzés
l’infant i l’adolescent coma subjectededrets ioportunitats vaésserundelsmotius
que van portar al Departament de Benestar i Família a impulsar la redacció del
Projectedelleid’infànciadeCatalunya”.
Un cop establert el marc jurídic que protegeix als menors en situacions de
desemparament, considero que és important discernir conceptes jurídics que tenen
una implicaciódirecta amb la funcióde les famílies acollidores i laDGAIAun copes
dónaelprocésd’acollida:Enquèesdiferèncialaguardaicustòdiailapàtriapotestat?
ÉslaInstituciólaqueobté,enunasituacióderetiradadelatutelaalafamíliad’origen
i la impossibilitat d’assumpció d’aquesta per part de la família extensa, la pàtria
potestatdelsmenorscomarepresentantsgeneralsd’aquests,mentrequelaguardai
custòdiasecentraenlaconvivènciahabitualodiàriaambellsquepassenaassumir-la
lesfamíliesacollidores.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
24
En relació als avenços i modificacions de llei, recentment el Síndic de Greuges11ha
demanat que es promogui “lamodificació de la Llei 14/2010 [...], per incorporar la
prohibició d’ingrés en recursos residencials d’infants demenys de sis anys, tal com
preveulaLleiestatal26/2015,de10dejuliol,demodificaciódelsistemadeprotecció
delainfància,itambédesenvoluparunpladexocquepermetieldesinternamentdels
infantsdemenysdetresanys i,demaneraprogressiva,tambédelsdemenysdesis,
permitjàd’unaapostadecididaper lapromocióde lamesurad’acolliment familiar”
(2017:95).
Les dades disponibles posen de manifest que s’ha reduït molt lleument el nombre
d’infants menors de 6 anys als CRAE. Existeix una tendència positiva pel que fa a
l’acolliment familiar d’aquests infants, però les xifres encara estan allunyades de
l’objectiudenopermetrel’ingrésdenadonsiinfantsdemenysdesisanysencentres,
queserialasituaciódesitjabledesdelpuntdevistadelseuinterèssuperior.
11Veure“InformesobreelsDretsdel’infant”novembre2017,delSíndicdeGreuges,Catalunya.
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/4893/Informe%20sobre%20els%20drets%20infant_2017.pdf
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
25
4.Marcteòric:elsprocessosd’acollimentinfantil
La infància és la primera etapa de la vida i és també l’etapa que requereix demés
protecció icura.“Elseugraudedependènciade lesatencionsadultesésabsolut,de
manera que la seva supervivència i el seu normal creixement i desenvolupament
dependran completament de l’assistència que se li dediqui de cara a satisfer les
necessitatsd’alimentació,higiene,proteccióenfrontdelsrigorsdelclima,prevencióde
situacionsderiscd’accidents,etc.”(AmorósiPalacios,1999:17)
Al llarg de la història ha anat variant aquest concepte, inicialment el concepte
d’infàncianoteniaimportàncianireconeixementsotacapprotecciójurídicaconcreta,
secentravaenmesuresdecairecaritatiuodebeneficència.Ésmésendavant,apartir
del segle XX, quan es normativitzen els drets dels infants i les responsabilitats dels
EstatsiInstitucionspúbliquesversaells.Concretament,alsanys80s’inicienelscanvis
en els marcs legislatius que reflecteixen una transició de paradigma. Es va iniciar a
valorar la importància de l’especialització entorn a la cura dels infants, s’inicien
programesd’atencióespecialitzadaon,segonslatipologiademancança,problemàtica
odificultat,s’assumeixenencàrrecsconcretsperaquestsnensinenes.
Ambaquestcanvidemiradacapalainfàncias’inicientambécanvislegislatiusanivell
internacional com la Convenció dels Drets dels Nens a l’Assemblea General de les
NacionsUnidesel20denovembrede1989,considerantireconeixentquel’infant,per
a aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de
créixerenunmedifamiliar,enunaatmosferadefelicitat,amor icomprensió ihade
serpreparatperviureunavidaindividualenlasocietatieducatenl’esperitdelsideals
proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau,
tolerància,dignitat,llibertat,igualtatisolidaritat.
Concretament, en l’article 9.1 de la declaració la Carta s’estipula que “Els Estats
membresvetllaranperquèl’infantnosiguiseparatdelsseusparescontrallurvoluntat,
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
26
tret de quan les autoritats competents, d’acord amb la legislació i els procediments
aplicables,decideixinqueaquestaseparacióésnecessàriaperal’interèsprimordialde
l’infant. Aquesta decisió pot ser necessària en casos especials, com quan els pares
maltractenoabandonenl’infantoquanelsparesviuenseparatsis’hadeprendreuna
decisió sobre el lloc de residència de l’infant”. Tal com va especificar Jiménez, a la
trobadaa2014perlacommemoraciódelsvint-i-cincanysdelaConvenciódelsDrets
del'Infant“laConvenciónestablecequeelniño,comopersonayciudadano,tieneno
solamentenecesidadesmaterialesbásicasparasatisfacer,sinotambiénderechosque
necesitancondicionesdeprotecciónparaserejercidosconplenitud,yqueencasode
violación pueden ser reclamados con el objetivo de exigir el cumplimiento, ante los
gobiernosylasfamilias”.
4.1Lainfànciadesprotegida
La desprotecció infantil es pot afrontar des de la percepció d’allò que hauria de ser
garantit:lesnecessitatsbàsiques,iallòquenohauriadepassarmai:elmaltractament
infantil. És a dir, des d’una perspectiva quedóna garanties o des d’una perspectiva
proteccionista. La primera posa l’accent en la promoció – prevenció,mentre que la
segonahofasobrelaprotecció–proteccióadministrativa.Enl’actualitatelscasosde
desproteccióinfantilsónprioritarissocialmentperòlesmesuressóninsuficientsicada
cophihamésinfantsenllistesd’esperaperpoderaccediraunCRAEoaunafamília
d’acollida.
SegonsMontserrat(2007:16)12,totilapresènciadelsnousparadigmesencaras’hade
realitzar una progressió cap al paradigma dels drets que està més centrat en la
12Montserrat (2007)“Infants iadolescentsacollitspelsseus familiars:quèsabem,quèconeixem?”Generalitatde
Catalunya,Departamentd’acciósocialiciutadania.Barcelona.
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/ambits_tematics/acolliments_i
_adopcions/infants_acollits_amb_coberta.pdf
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
27
perspectiva delsmateixos infants. Existeix unamillora en la coordinació de la xarxa
d’atenció a la infància entre els serveis de protecció infantil. Cada cop el volum de
casos creix més, donat que s’ha pres més consciència i sensibilització social que
fomenta una major alerta i denuncia de casos de desemparament, desprotecció,
negligència omaltractament cap als infants. Aquest fet suposa tambéuna saturació
delsserveisquenosemprepodenrealitzarunacontinuïtatambtotselsrecursosque
envoltenelcas.
Calqueanalitzem lesnecessitatsbàsiquesquepresentenaquests infantsen situació
de desemparament per poder establir paràmetres i avaluar situacions concretes
possiblespertaldedeterminar-lesiconstituirmesuresdebonespractiquesalhorade
criar-los de manera que impliqui el major benestar possible per ells/es. Segons
Amorós,Palacios,Fuentes,LeóniMesas(2003:17)lesnecessitatsinfantilsfonamentals
espodenagruparencincgransapartats:
§ Necessitats relacionades amb la seguretat, el creixement i la
supervivència.
§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentemocional.
§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentsocial.
§ Necessitatsrelacionadesambeldesenvolupamentcognitiuilingüístic.
§ Necessitatsrelacionadesambl’escolarització.
Si aquestes necessitats no estan cobertes pot existir una afectació negativa vers a
l’infantigenerar-liinseguretats,tensionsemocionalsimancad’adaptacióalscanvisoa
l’entorn,entred’altres.
Quanexisteixun supòsit de fetque constitueixundesemparament, és adir, quees
considerendesemparatselsinfantsoadolescentsqueestrobenenunasituaciódefet
en laqualelsmancaelselementsbàsicsperaldesenvolupament integralde la seva
personalitatsemprequeperalasevaproteccióefectivacalguiaplicarunamesuraque
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
28
impliqui laseparaciódelseunucli familiar (Art.105.1, llei14/2010).Elsmotiuspoden
serdiferentssegonselDepartamentdetreball,aferssocialsifamílies(2007)13:
§ Quanmanquen lespersonesa lesquals corresponper lleiexercir les
funcions de guarda, estan impossibilitades per exercir-les o quan les
exerceixenambunperillgreuperalmenor.
§ Quans'apreciaqualsevolformad'incomplimentod'exerciciinadequat
dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels
infantsi adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al
desenvolupamentintegraldelasevapersonalitat.
§ Quanl'infantoadolescentpresenta signesdemaltractaments físicso
psíquics,d'abusossexuals,d'explotacióod'altrestipus.
Esparlademaltractamentinfantilquanesrefereixatotaaccióoomissiónoaccidental
queimpedeixoposaenperilllaseguretatdelsmenorsde18anysilasatisfacciódeles
sevesnecessitatsfísiquesipsicològiquesbàsiques.
UNAMANERAHABITUALDEDEFINIRLESDIFERENTSFORMESDEMALTRACTAMENT
ACTIU PASSIU
FÍSIC Abúsfísic,abússexual
Abandófísic
EMOCIONAL
Maltractamentpsicològic
Abandóemocional
Quadreextretde“Famíliescangur.Unaexperiènciadeproteccióalainfància”Amorós,Palacios,Fuentes,
LeóniMesas(2003:31)
13WebdelDepartamentdetreballaferssocialsifamílies:“Infantsiadolescentsdesemparats”(2007)
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infan
cia_i_ladolescencia/menors_desemparats/
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
29
Lesprincipalscausesdemaltractamentinfantil(AmorósiPalacios(2009)són:
§ Abandóonegligència
Noes cobreixenni les necessitats bàsiquesde l’infantni la seva seguretat pels seus
responsables. Existeixen indicadors com: Necessitats mèdiques desateses, brutícia
moltaccentuada, famhabitual,accidentsdomèsticsconstants, llarguesestànciessol,
mancadeprotecciócontraelfred,desvinculacióamblesnecessitatseducatives.
§ Maltractamentpsicològic
Comportaments adults que posen en perill el desenvolupament psicològic normal,
especialment en els àmbits del vincle, l’autoestima i les relacions interpersonals.
Sobretot quan l’infant és testimoni de violència domèstica. Les accions són diverses
però es poden donar en forma de rebuig, de pors, insults, ignorant les necessitats
emocionalsod’estimulaciódelmenor,privant-loderelacionssocials,etc.
§ Maltractamentfísic
Acciónoaccidentalqueprovocadanyfísicomalaltiaenelnenonena,oqueelsituaen
greuriscdepatir-hocomaconseqüènciad’algunanegligènciaintencionada.Esdonen
indicadorsamb:ferides,contusionsoblaus,cremades,fractures,torçadesoluxacions,
senyalsdemossegadeshumanes,talls,punxades,lesionsinternes,asfíxiaoofegament.
§ Abússexual
Utilitzacióqueunadultfad’unmenorde18anyspersatisferdesitjossexuals.L’infant
és utilitzat per realitzar activitats sexuals o com a objecte d’estimulació sexual. El
menor a una edatmolt primerenca coneix, té interès o conductes sexualitzades. Es
poden donar indicadors amb la motricitat i la mobilitat, trastorns de vergonya,
culpabilitatiansietat.
§ Maltractamentprenatal
Situacions i característiques de l’estil de vida de la dona embarassada que, sent
evitables,perjudiqueneldesenvolupamentdelfetus.Comperexemple,agressionsal
fetus,consumd’alcoholotòxics.
§ Mendicitat
L’infantésutilitzatperpidolaroexerceixlamendicitatdemaneraautònoma.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
30
§ Corrupció
A causa de conductes dels referents o responsables del menor aquest actua amb
pautesantisocials,agressives,sexualitzadesoambtràfici/oconsumdedrogues.
§ Explotaciólaboral
S’assignaal’infantambcaràcterobligatorilarealitzaciódetreballsqueexcedeixenels
límitsdelqueéshabitualacanvid’unbeneficieconòmicitéunaafectaciódirectaen
lesnecessitatsescolarsdel’infantilessevesactivitatsdiàries.
§ SíndromedeMünchausenperpoders
Esprovoquenenelmenorsímptomesfísicspatològicsquerequereixenhospitalització
otractamentmèdicreiterat.Indicadors;resultatsidiagnòsticsmèdicsnoconcloentsi
contradictorisamb l’actuaciódels responsables.Elmenornopateix símptomesquan
noestàenfrontdelstutors.
§ Maltractamentinstitucional
Situacionsdescritesanteriormentqueesdonendinsdecentresoorganitzacionsonels
menorssónatesos,delsquals,peraccióoperomissió,norespectenelsdretsbàsicsde
laprotecciódelmenor.
Un cop hi ha una detecció de maltractament i es valora que es requereix d’una
intervenció dels serveis socials i les institucions pertinents es prenen unesmesures
cautelarsopreventivesquesón:
§ D’atenció immediata; quan es dóna una situació de desprotecció
indefinida.
§ Desemparament preventiu; situació de desemparament indiciàriament
objectivada,deperillimmediatinecessitatd’intervencióurgent.
§ Guardajudicial:situaciódedesprotecciódetectadajudicialmentquepot
incloure funcions tutelars i suspensió potestat parental (Art. 233-10,
LlibreIICCCat).
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
31
Uncops’acreditalasituaciódedesemparamentdemaneraobjectivamentprovadaper
l’equipdeprofessionalspertinent,esdefineix la situaciódedesprotecciódelmenor;
encasd’ungreuriscacreditats’aplicalaintervencióprotectorailaretiradadelmenor
alsseusresponsables.
Quan el desemparament es fa efectiu, demanera immediata el menor passa a ser
tutelat per la DGAIA qui té l’encàrrec d’establir mesures protectores del menor i
disposar de la seva documentació. S’emet una suspensió de la potestat parental o
tutela per resolució judicial. La mesura pot ser reversible si existeix un canvi de
circumstàncies i en funció del motiu de desemparament. Es pot recórrer, demanar
revisió o oposar-se a la mida presa, excepte en situacions de preadoptiu i l’Equip
d’Atencióalainfànciail’Adolescència,EAIA,encarregatdelcas,estableixelrègimde
visitesperveurealmenor.Estreballadesd’aquestequipamblafamíliad’origenper
provar de resoldre els problemes i les causes que han fomentat la situació de
desemparament. El seguiment de la mesura es determina per l’Administració i es
realitzeninformesiseguimentstrimestralsdelasituaciófamiliaridelinfant.
Calferunadiferenciacióentrelessituacionsderiscilesdedesemparament:
Són conceptes relacionats i que es produeix una interrelació i/o continuïtat i/o
correspondència entre les situacions de risc (Article 102.1 Llei 14/2010) “el
desenvolupamentielbenestardel'infantol'adolescentesveuenlimitatsoperjudicats
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
32
perqualsevolcircumstànciapersonal,socialofamiliar,semprequeperalaprotecció
efectiva de l'infant o l'adolescent no calgui la separació del nucli familiar” i les
situacionsdedesemparament(Article105.1Llei14/2010)“Esconsiderendesemparats
elsinfantsoelsadolescentsqueestrobenenunasituaciódefetenquèelsmanquen
elselementsbàsicsperaldesenvolupamentintegraldelapersonalitat,semprequeper
a llurproteccióefectivacalguiaplicarunamesuraque impliqui la separaciódelnucli
familiar”.
L’evolució,lagravetat,lapersistència,ladisponibilitatderecursosilacol·laboraciódel
nuclifamiliar,determinaràl’escaladegravetat(assistènciasocial-risclleu-riscgreu-
desemparament)ilaintervencióderiscpotservirperprevenireldesemparament:
L’indicadord’unasituaciódedesemparamentoriscespotdefinircom"unaproposició
querelacionaunfenomenobservableambunfetnoobservableiserveix,pertant,per
a"indicar"osuggerirl'existènciaocertescaracterístiquesd'aquestúltim“14.
14BUNGE,M.(2006)“Alacazadelarealidad.Lacontroversiasobreelrealismo.”Gedisa,Barcelona.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
33
Ienelscasosondemaneraobjectivajas’haconfirmatlasituaciódedesemparament,
elprocedimentéselsegüent:
Quadresextretsdelapresentació“Laprotecciópúblicadelsinfantsiadolescents:desemparament,
tutelaiguarda”d’ÀngelLázaro,CapdelServeideSuportJurídicdelaDGAIA(2016)
DP, AI
ACORD D'INICI
DESEMPARAMENT PREVENTIU (si escau) Separació del nucli familiar, privació
temporal de la potestat parental
ATENCIÓ IMMEDIATA (si escau)
INFORME PROPOSTA DE L'EQUIP TÈCNIC (EAIA ó EVAMI ó ETCA)
Avaluació, escolta de la persona menor, escolta dels progenitors, proposta de desemparament (o no) i de mesura
AUDIÈNCIA I VISTA D'EXPEDIENT Restricció en l'accés a dades confidencials o reservades
VALIDACIÓ PROPOSTA PER L'EFI-DGAIA Proposta de resolució
RESOLUCIÓ DE DESEMPARAMENT
Desemparament, mesura protectora, règim de visites, règim d'impugnacions,
efectes: separació del nucli familiar, privació temporal potestat parental
EXECUCIÓ FORÇOSA (si escau) Ex: Ordre judicial entrada en domicili
IMPUGNACIÓ JUDICIAL (Llei enjudiciament civil) (si escau)
PROCEDIMENT DE DESEMPARAMENT (Esquema bàsic)
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
34
Conseqüènciesdeldesemparament
Aquestessituacionspodendesencadenaraspectesqueesrepeteixeniquepodenser
puntsencomú,s’handetreballarambelsprofessionalspsicosocials, l’entorndirecte
delnenformalinoformalilapròpiafamíliaacollidora.
Lavulnerabilitatemocionallapor,inseguretatidesordredelvinclequepateixenatan
curtaedatpotprovocarpatronsdeconductaqueesrepeteixen:
• Manifestar dificultats d'autocontrol pel seu desig de satisfer
immediatament les seves necessitats i desitjos i tendir a reprimir
sentiments.
• Dificultatsen l’aprenentatge,mostrar-sedesinteressatsper lescoses,
cansar-sefàcilmentprovocatpelseudèficitd’atencióiconcentració.
• Molt baixa tolerància a la frustració i a la crítica, no interioritzar
fàcilment les normes.Mostren por i temor al desconegut, al nou, a
l'imprevist.Nosempreatribueixenvaloramentir,agrediroaltres.
• Teniruna inadequadapercepcióde simateixos,esposenmés sovint
enrisc,nopercebenelsperills,sóndursaldolorohipersensibles.
• Manifesten un escàs sentit de la realitat, la malinterpreten, la
malentenen, provoquen equívocs, no entenen els dobles sentits i
tenenpocsentitdel'humor.Mostrendificultatpergestionareltemps.
• Instrumentalitzenlesrelacionsiintentencontrolaralespersonesiles
situacions,reclamenl'atenciódeformacontínua,volenserelcentre.
ComestableixenDomènechetal.(2009),l’infantacollit,potmostrarinestabilitatales
emocionsiexpressionsdifícilsd’interpretar.Elbagatgeemocionalambelquecompten
elsrepercuteixenlesrelacions,l’aprenentatgeileshabilitatssocials.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
35
És important destacar que aquestes situacions de desemparament que pateixen els
infants tenen conseqüències tambéa llarg termini:molts casos presentendificultats
permantenirrelacionsdeparellaaltornar-seadults.Existeixunatendènciaarepetir
patrons generacionals i amalinterpretar les conductes, idealitzar demanera errònia
elsrolsviscutsamblasevafamília.Moltscopsesrepeteixenconductestòxiquesamb
les parelles, cerquen agradar i omplir així buits i inseguretats. També hi ha una
predisposicióalconsumdetòxicsialesdependènciesquepodenpossibilitartrastorns
mentals.
4.2Lafamília:característiquesitipologies
La família és el grup primari de pertinença dels individus. En la seva concepciómés
conegudaestàconstituïdaperlaparellailasevadescendència.Noobstant,elprocés
històricisocialmostradiferentsestructuresfamiliarsquefandifícilunadefiniciód'ella.
Això indica que la família està lligada als processos de transformació de la cultura
contemporàniaiqueelseusignificathaanatevolucionantgràciesalesnovesrealitatsi
dretssocialsicivils.
Etimològicamentelterme“família”procedeixdelllatífamília,"grupdeserfsiesclaus
patrimoni del cap de la gens". El terme va obrir el seu camp semàntic per incloure
tambéal'esposaifillsdelPaterfamilias15,aquilegalmentpertanyienoriginalment.
Enl’actualitatsegonselDiccionariInversdelaLlenguaCatalana16lafamíliaés:
§ Conjuntdepersonesqueviuenenunacasa.
§ Conjuntdepersonesunidesperestretparentiu,especialmentelpare,
15Paterfamíliesésunalocucióllatina,quesignificael«paredefamília».Laformaésirregulariarcaicaen
llatí,preservantl'antigadesinènciagenèticade-as.16El DILC és un projecte personal del filòleg Oriol Vilaseca (2017). www.dilc.org [Consultat el 14
d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
36
lamareielsfills.
§ Conjunt de totes les persones passades i presents descendents d'un
progenitorcomú.
§ Conjuntd'infantsnascutsd'unmatrimoni.
§ Infantnascutd'unmatrimoni.
§ Grupd'éssersquetenenunorigencomú,unacondiciócomuna.
§ Grupdeclassificaciótaxonòmicadelséssersviussituatentre l'ordre i
elgènere,formatperlareuniódegèneresafins.
§ Conjunt d'instruments musicals basats en el mateix principi, que
generalmenttenenlamateixaformaambdiferentstessitures.
§ Conjuntdecaràctersgràficsquecorresponenaunmateixdisseny,que
incloudiversoscossosivariants.
§ Grup dels quatre que configuren la classificació de totes les famílies
tipogràfiques:romàantic,romàmodern,egipciipalsec.
Tanmateix l'OMS17defineixfamíliacom"elsmembresdela llaremparentatsentresi,
finsaungraudeterminatpersang,adopció imatrimoni.Elgraudeparentiuutilitzat
perdeterminarelslímitsdelafamíliadependràdelsusosaquèesdestininlesdadesi,
per tant, no es pot definir amb precisió en escala mundial". Segons la Declaració
Universal dels Drets Humans18“és l'element natural i fonamental de la societat i té
dretalaprotecciódelasocietatidel'Estat”.
17OrganitzacióMundialdelaSalut.www.who.int/es/[Consultatel14d’octubrede2017]18Article16.3delaDeclaracióUniversaldelsDretsHumans.AssembleaGeneraldelesNacionsUnides
(1948).[Consultatel14d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
37
Tipusdefamílies19:
•Famílianuclear,paresifills(sin'hiha);tambéesconeixcom“cerclefamiliar”.
• Família extensa, amés de la família nuclear, inclou als avis, oncles, cosins i altres
parents,siguinconsanguinisoafins.
•Famíliamonoparental,enlaqualelfillofillsviunomésambundelspares.
•Altrestipusdefamílies,aquellesconformadesúnicamentpergermans,peramics(on
elsentitdelaparaula"família"notéaveureambunparentiudeconsanguinitat,sinó
sobretotambsentimentscomlaconvivència,lasolidaritatialtres),obéelsqueviuen
juntsen lamateixespaiperuntempsconsiderable.Tanmateixespresenten famílies
unides per llaços purament afectius,més que sanguinis o legals. Entre aquest tipus
d'unitats familiars es troben les famílies encapçalades per membres que mantenen
relacions conjugals estables nomatrimonials, sense distinció de sexe i amb o sense
fills.
L’InstitutdePolíticaFamiliar(IPF)vaexpressarenl’informe“Evolucióndelafamiliaen
Europa”delaUniversitatdeNavarraque:
Las crisis y dificultades sociales, económicas y demográficas de las
últimasdécadashanhechoredescubrirque lafamiliarepresentaun
valiosísimo potencial para el amortiguamiento de los efectos
dramáticos de problemas como el paro, las enfermedades, la
vivienda, las drogodependencias o la marginalidad. La familia es
consideradahoycomoelprimernúcleode solidaridaddentrode la
19 Tipus de família (2010). Universitat de Málaga - http://www.eumed.net/rev/cccss/20/nerf.html
[Consultatel15d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
38
sociedad, siendo mucho más que una unidad jurídica, social y
económica. La familia es, ante todo, una comunidad de amor y de
solidaridad.(2006)
Les funcions sociològiques que es desprenen de la família, sigui quin sigui el seu
format,segonsRodríguezFernández(2012)són:
-FuncióBiosocial:comprènlarealitzaciódelanecessitatdeprocrearfills iviureamb
ellsenfamília.
- Funció Econòmica: Comprèn les activitats de proveïment i consum tendents a la
satisfacciódelesnecessitatsindividualsifamiliars,ilesactivitatsdemantenimentque
incloueneltreballrealitzatpelsmembresenelmarcdelallar(tasquesdomèstiques),
aixícomlesrelacionsintrafamiliarsques'estableixenambaquestafinalitat.
-FuncióCultural-Espiritual:comprèntoteslesactivitatsirelacionsfamiliarsatravés
de les quals la família participa en la reproducció de la vida cultural-espiritual de la
societatidelsseusmembres.
Per tant, podem resumir en què la família és un grup social que el fonament està
constituït per un conjunt de sentiments humans com l'amor, comprensió, afecte,
tendresa,dedicació,etc.Cominfluènciaformativa,lafamíliaéselprimerentornsocial
delapersonaiésenellaonaprènelsprimersprincipis,elsvalorsmoralsilesnocions
delavida.
És per aquest motiu que l’entorn familiar afavoreix als infants que han passat per
situacionsdedesemparamentiésimportantsaberdonarrespostaalessituacionsque
esgenerenilesnecessitatsquepresentenelsnens/esacollits.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
39
Talcoms’estableixenArrietaiEspot(2017)20enelmarcdelaconferència“l´acolliment
familiar com a mesura de protecció infantil” a Andorra, el fonament principal per
cercarnovesfamíliesacollidoresenelmarcdelaproteccióalainfànciaensituacióde
desemparament i evitar l’ingrés institucional temporal d’aquests en Centres
Residencials d’Acció Educativa (CRAE) "no es delega només a la família, sinó que
aquesta forma part d'un entramat més ampli, el procés es comparteix amb altres
agents"mantenir-losenunnuclifamiliar,malgratnosiguielseubiològic,elshidóna
proteccióinoelssuposauntraumatanimportant".L'objectiu,afegeix,és"elretornal
nuclifamiliarbiològic".
Espotvalorarlaindividualitat,l’estimail’atenciópersonalquepotrebreuninfanten
unnuclifamiliarcosaquenosempreespotdonarenunCRAEpervolumd’infantside
professionals,perrotacionsitornsdelspropisprofessionals,entred’altresmotius.
ComestableixBretones,E.(coord.)(2012)lesfamílieshandeconèixeritreballaramb
l’acompanyament de l’acció socioeducativa professionalitzada per poder redirigir els
objectiusqueescerquen, lasevaparticipacióicoresponsabilitat, la intencionalitat,el
vincle, l’acompanyament i poder reflexionar sobre models educatius, els límits,
l’escoltaactiva,entred’altres.
4.3L’acollimentpasapas
Es tracta d’unamesura de protecció permitjà de la qual un infant o adolescent en
situaciódedesemparamenti,pertant,sotalesfuncionstutelarsdelaDGAIA,hadeser
confiat a una família extensa o aliena que faci possible el seu desenvolupament
integralcomapersona(Casellas iMayoral,2010:15).L’acolliment familiarésungest
20Conferència“L´acolliment familiarcomamesuradeprotecció infantil”9de junyde2017, realitzada
FélixArrietade laUniversitatdeDeusto iXavierEspot,Ministred’AfersSocialsd’Andorraorganitzada
perlaFundacióJaquelinePradère.[Consultatel15d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
40
altruista i desinteressat de persones o unitats familiars que volen proporcionar un
entorn d’estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho
necessitadurantuntempsdeterminat.
L’acolliment familiar té com a finalitat una doble funció: representa un període de
temps determinat i acotat perquè la família biològica pugui dedicar-se a la seva
recuperació i, almateix temps, és un recurs per a l’infant en què es pretén oferir-li
afectivitat, seguretat, procurar-li identificacions estables, un entorn més
individualitzat,exclusiu icentratenellsqueelshisuposareferenciar-seambadults i
novesfiguresdemanerasana.
Lamajoriad’aquestsinfantsresideixenencentresd’acollidaoencentresresidencials
d’accióeducativa(CRAE),dependentsdel’Administració.Algunsfatempsquehiviuen.
Tot i que en el centre reben l’atenció, l’afecte i l’educació demanera integral, una
famíliaqueelsofereixil’embolcallafectiuieducatiuelspotpermetrecréixerenmillors
condicions,comamínim,mésindividualitzades.
És,defacto,lamesuraqueesprenenquans’estableixquelafamíliaextensa(familiars
directesdelsprogenitors)no se’npoden fer càrrec,passaa família aliena i es tracta
d’un infant de 0 a 6 anys, que pot participar en un procés d’acollida amb les seves
diferents tipologies i formats. La Guia de l’acolliment infantil (Domènech, Prats,
Guasch, 2009) estableix que “hi ha infants i adolescents que viuen en una situació
difícil: la seva famílianoenpot tenircura i,aleshores, l’Administraciósen’hade fer
càrrec. Però és convenient que,mentre la família d’origen d’aquests infants intenta
refer-se, hi hagi una altra família que pugui oferir-los un bon entorn per créixer i
desenvolupar-se. D’aquest tipus de família, se’n diu família d’acollida o família
acollidora”.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
41
Afabar21descriul’acollimentfamiliarcomaprocéspassaperdiferentsetapes:
La primera és la decisió que pren una persona o família, el fet d’interessar-se per
l’acolliment. La finalitat d’aquest primer contacte és informar-se bé abans de
començar el procés, quines modalitats hi ha, quins tràmits haurà de fer, i quines
responsabilitats comporta un acolliment. També implica a tots els membres de la
famíliaqueacull,per tant,s’hadeconsensuar iestard’acordamb la responsabilitat,
participacióiesforçquesuposarà.S’hadetenirencomptelanecessitatdepaciènciai
respecteperlarealitatquehanviscutelsinfantsqueesvolacollir.L’acollimentgenera
vincles d’afecte i estima però també s’ha de tenir present que es poden donar
situacionsdifícils i queels acollidors rebran, per facilitar la seva tasca, una formació
prèvia i un seguiment tècnic per part d’un referent d’una Institució Col·laboradora
d’IntegracióFamiliar(ICIF).
El segonpasés iniciarels tràmits, comdiríem, fer laprimera trucada.Concertaruna
cita prèvia per telèfon amb l’ICAA, o amb un de les 13 ICIF reconegudes per la
GeneralitatdeCatalunya oambelServeid’acollimentfamiliartemporald’Infantsde
l’Ajuntament de Barcelona22. S’ha de presentar una sol·licitud facilitant les dades
personals i la motivació de realitzar un acolliment temporal així com una sèrie de
documentació relacionada amb antecedents penals, certificacions mèdiques que
acreditin la possibilitat de prestar una atenció adequada a unmenor i un volant de
convivència.
Uncops’hanpresentattotselscertificatss’inicial’estudidevalidacióperserfamílies
acollidores.EnaquestestudihiparticipenpsicòlegsitreballadorssocialsdelaICIFels
quirealitzenentrevistes,visitesdomiciliariesiofereixensessionsformatives.
21AssociaciódefamíliesacollidoresdeBarcelona–www.afabar.org(2005)22 Serveis Socials de Barcelona que treballen amb el Servei d’acolliment temporal d’Infants
w30.bcn.cat/APPS/portaltramits/portal/channel/default.html?&stpid=20090000961&style=ciudadano
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
42
El procés de formació es coordina amb la ICIF i són sessions específiques per a les
noves famílies. Com estableix Amorós (2009:57) “Per respondre al conjunt de
necessitatsquepresenta l’acolliment,calque les famíliesacollidoresposseeixinunes
característiques concretes i rebin una formació determinada. L’essència dels
acolliments familiars és el treball realitzat per l’equip format pels professionals i les
famíliesacollidores.Lacol·laboracióilaparticipaciódelesfamíliesacollidoresambels
professionalsésunaspecteimprescindibleperaconseguirunacollimentexitósiunalt
nivelldesatisfaccióperpartdelsacollidors”.
Uncopesvalidalafamíliaopersonaquevolacollir,entrenenuntempsd’esperaque
potserdesd’unessetmanesa6mesosperarribaral’assignaciód’uninfant.Quanun
menornecessitaseracollit,esrealitzaunavaloracióentretoteslesfamíliesacollidores
disponiblesiestrialaquetinguielperfilmésadientpelcas.Uncopesprenaquesta
decisió, se li presenta a la família acollidora la situació de l’infant, les necessitats i
atencionsquerequereix,elsmotius(demanerabàsica)pelsqualsesnecessariacollir-
lo i la forma i la freqüència del contacte amb la seva família d’origen. Acceptar
l’acollimentsignificaquelafamíliaacollidoramantéeldesigielcompromísd’acollir i
l’had’expressaramb l’equip tècnic i acceptarel seguiment i acompanyamentdurant
totelprocés.
Elprocésd’acoblamentesdónasempreperprepararal’infantialafamíliaacollidora.
Deformaprogressivas’inicialarelacióentrelafamíliai l’infant.Estractad’unprocés
específic iúnicperacada infant icada família tenintpresent lesparticularitatde les
duespartsperò,enespecial,segonslescaracterístiquespersonalsdel’infant:l’edat,el
seu estat en aquellmoment, les seves experiències anteriors i l’evolució. És un pas
moltemotiuiemocionantsegonsdescriuenlesfamíliesielsprofessionals.
Uncop finalitzat l’acoblamentcomença laconstitucióde l’acolliment familiarsignant
unmanifestd’acordperlaguardadel’infantassignatilavinculacióalrègimdevisites
quehaderealitzarl’infantamblasevafamíliad’origen,ilaconeixençadequeaquest
règim que pot variar en funció de les circumstàncies de la família d’origen o
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
43
perindicacionsadministrativeso judicials.S’emetunaresoluciófavorableperpartde
l’Administracióques’anomena“Resoluciódeconstituciódel’acolliment”.
Enelsseguimenttècnicsdel’acollimentperpartdelesinstitucionsapareixlafiguradel
referent,enmoltscasos,uneducador socialque téassignatel casde la família iels
nens.Aquestsprofessionalsacompanyenalesfamíliesialsinfantsentotelprocés.Es
realitzenentrevistes,trobades,coordinacionsambelsdiferentsagentsdel’entornde
les escoles, consultes a professionals, etc. per mantenir una mirada general i de
recolzamentdetotelprocés.
Tambéésaquesttècnicquiacompanyaals infantsacollitsa lesvisitesamb la família
biològicaambperiodicitaticaracterístiquesdiferentsencadacas,segonsesdetermina
perpartdel’Administracióojudicialment.L’estudideDumaret(1998)23hacomprovat
que una integració social satisfactòria està associada a l’estabilitat de l’entorn dels
acollidors i a la qualitat de l’ajuda i el suport tècnic i professionalitzat rebut en
l’acolliment.
Per últim la finalització de l’acolliment es pot donar per diferentsmotius; perquè la
famíliabiològicahagipogutresoldreelsproblemesque livanferperdre latuteladel
seufill ipodentornara fer-secàrrecde lasevaguarda,perquèpel tempsqueporta
l’infant acollit s’ha de passar a un acolliment permanent i li han assignat una nova
família des de l’Administració, perquè el menor compleix 18 anys i passa a ser
legalmentmajor d’edat i és ell responsable d’ellmateix i no ha de ser tutelat, o bé
perquèl’acolliments’hadefinalitzarperpeticiódelmenor, l’equiptècnicolafamília
perquès’hadonatalgunasituacióquenoespotsostenirielmenorestaràmillorenun
centre.
23Extretdel“InformesobrelasituaciódelafamíliaaCatalunya.Unintentdediagnòstic”Flaquer(2002).
GeneralitatdeCatalunya.[Consultatel18d’octubrede2017]
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/portal_social/archives/gencat00/84.dir/gencat0084.pdf
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
44
L’acolliment familiar, segons es defineix en la Llei d’oportunitats a la infància i de
l’adolescència [14/2010], pot ser d’urgència i diagnòstic, simple o permanent.
Existeixendiferentstipologiesd’acollimentfamiliar:
•D’urgènciaidiagnòstic;Téllocmentreesvaloralasituaciódel’infantil’evolucióde
lasevafamília i,enconseqüència,s’estableixquinaés lamilloropcióperal futurdel
nenolanena.
• Simple; si es preveu que el desemparament serà transitori, i pot tenir diferents
modalitats;latipologiailaduradadelesmodalitatsd’acollimentfamiliarsimples’han
d’establirreglamentàriament(Art.126.2)
•Permanent;siespreveuqueeldesemparamentéspràcticamentdefinitiuperònoes
considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de
l’acollimentpreadoptiuoquanaquestnosiguipossible
•Acollimentdenecessitatsespecials;onl’infantacollittéunesnecessitatsespecialsa
causadel’edatod’unesdiscapacitatsfísiques,psíquiquesi/osensorials.
•Projectedefamíliescol·laboradores;,rebreuninfantelscapsdesetmanaivacances,
Destinat a infants que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) i que
necessiten complementar el seu procés educatiu amb unmodel de relació afectiva
diferentalqueelsofereixelcentre,compotserunafamília.
•Unitat convencional d’acció educativa (UCAE); es tracta de grups de germans o
d’infants amb necessitats especials que seran acollits per famílies amb formació i
experiènciaenmatèriad’infànciaiadolescència.
Darrerament,s’hafetmoltressòalesxarxessocialsialsmitjansdecomunicacióamb
campanyesquecerquentrobarmésfamíliesacollidores.SegonsMontserrat(2007:44)
“algunesautoritatslocalsestanpreocupadesperlapèrduad’acollidorsanyrereany”.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
45
Algunesd’aquestescampanyeshanservitperdonaraconèixerl’acollidaisensibilitzar
sobre lamesuradeproteccióa la infància. “Contraméspoblacióhoconegui,menys
tabúsoporsexisteixenentornalmateiximéspersonespodenestarinteressades”.Un
exemple és l’article al diari ARA del passatmes d’abril d’aquest 2017: “Es busquen
famílies per als 80 nens de menys de 6 anys tutelats en centres. El Govern també
impulsamesuresdediscriminaciópositiva,peraconseguirquecapnenmenordesis
anysvisquienuncentreresidencial”24.
4.3.1Lesmotivacionsdelesfamíliesalienes
Elsobjectiusdel’acollimentfamiliarsóndiferentssegonslaperspectivadesdelaqual
s’analitza però sempre estan centrats en l’infant. Ser família acollidora dóna
l'oportunitatd'estimar,educaridonarseguretatauninfantquehonecessita,totfent
les funcions que temporalment no pot fer la família d'origen. Es tracta d’un acte
altruistaquepermetestimarioferiralmenorenunespaivitaloncréixer.
Caselles i Mayoral (2010) estableixen que les principals motivacions de les famílies
acollidoressón:
• Oferir a l’infant que ha de ser separat del seu entorn natural per
circumstàncies sociofamiliars diverses un nou entorn familiar el més
normalitzatpossible, senseques’estableixiuntrencamentdefinitiuamb la
famíliad’origen,jaqueespreveurecuperar-laacurtomitjàtermini.
• Oferir-li un espai familiar que li permeti desenvolupar les seves capacitats
afectivesivinculatives.Proporcionar-liunespaisegur.
• Afavorirunprocésd’identificacióidesenvolupamentpersonalapartirdela
presènciadefiguresadultes,coherentsiestables.
24 Noticia extreta del Diari digital Ara.cat escrita per Laia Vicens el 20/04/2017
www.ara.cat/societat/milions-incentivar-lacollida-dinfants-families_0_1780622090.html [Consultat el
18d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
46
• Donarsuportalafamíliabiològicadavantlacrisiquehamotivatlaseparació
del’infantiqueliimpedeixfer-se’ncàrrecd’unaformaadequada.
• Utilitzarrecursosquegeneralamateixasocietatdeformasolidària.
Lesmodalitatsd’acollimentenfamíliaalienadesenvolupadesfinsaraparteixendeles
característiquescomunessegüents:
o Voluntarietatdelespersonesacollidores.
o Noexigènciadeformacióprofessionalespecífica.
o Compensació econòmica per a les despeses de manteniment de
l’infantoadolescentacollit.
o Suporttècnicalafamília.
A larestad’Europa jas’haprofessionalitzant iespecialitzanta les famíliesacollidores
pertaldemillorarifacilitarlestasquesdemantenimentisostenimentdel’acollidaen
situacionsdifícilsipoder-sefercàrrecdelaguardad’aquestsmenors:
-Alsacollidorsprofessionalitzatsoespecialitzats,se’lsdemanaqueamésdelacriança
delsinfantsiadolescentsenunàmbitfamiliarprestinunserveiprofessionalitzat.
- En general, l’experiència d’aquests països ha demostrat els resultats positius
d’aquestes modalitats d’acolliment específiques (comparant-les amb la mesura
d’acolliment en centre) en dos aspectes fonamentals; al tenir una atenció més
individualitzada es facilita unamillor adaptació delmenor al seu entorn i el cost de
l’atencióésmenorenacollidesfamiliars.
Laimportànciafonamentald’aquestamotivacióhadeserlavoluntat,tantd’ajudarals
menorsensituacionsdedesemparamentcomlad’implicar-seenelprojecteidifondre
lanecessitatd’acollir,explicarquèimplicaicomfer-ho.Caldestacarlaimportànciade
la formació i la difusió de les acollides per normalitzar-les i fomentar una
transversalitatsocialreal,comunmodelfamiliarmés.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
47
SegonsAmorósetal. (2003) s’hade remarcarque l’aïllament socialquepotgenerar
l’absència de contacte o entorns estimulants pels infants els pot generar un excés
d’agressivitatimancadeconductesdecooperacióiajuda.Peraquestaraól’alternativa
deviureambunafamíliad’acollida liproporciona lapossibilitatd’establircontactes i
desenvolupar-seenunentornestimulador.
Encaraquedaunllargcamíperrecórreris’handemillorarelsprocessosiseguiments
de les acollides familiars però el futur per poder acollir a infants en situació de
desemparamentcadacopestrobamésregulatiespecialitzaticadacop,arribaamés
famíliesiesdesestigmatitzaelconcepted’acollidatemporal.
4.3.2Estilseducatiusdelsprogenitorsilesfamíliesacollidores
Elsestilseducatiuss’estableixencomamodelsoesquemespràcticsquesimplifiquen
les pautes de criança i educació paternes. No es presenten com una realitat
aprehensible i acotada sinó que es tradueixen en tendències educatives que van
conformantdiferentsmaneresdedeterminareldesenvolupamentdelsnens.Ésadir,
plantejar-noscominflueixenlesestratègieseducativesdelsparesenelsseusfills?Ien
elscasosdelesfamíliesacollidoresesdónalamateixasituació, jaquelaguardadels
infants acollits, la té la família i seran les diferents maneres d’establir els límits als
infants per assumir i resoldre els conflictes els que és en base als valors i principis
propis de cadascuna d’elles, que es determina la manera d’afrontar la criança
d’aquests. Amb els infants acollits, s’ha d’establir la premissa que poden arribar a
rebredostipologiesd’estilsparentalsmoltdiferenciatsiéslafamíliaacollidoraquité
l’encàrrec de reconèixer les necessitats de l’infant i adaptar aquest estil educatiu a
aquestespertaldefacilitar-lilespautesperferfrontalseuprocésdesocialització.
Aquestes, condicionaran lamaneradevincular-se l’infanta la resta,perònosempre
les pautes que es donen són adequades i de vegades, “l’ensenyament de pautes
inadequades i el modelatge dels pares tenen implicacions en la instauració i el
mantenimentdeconductesagressives”(Jané,Araneda,ValeroiDomènech,2000).
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
48
S’estableixendiferentstipologiesd’estilseducatiusparentalsqueespodenincloureen
qualsevoltipologiadefamíliasegonsBarrisiBatlle(2014)25:
• Autoritari iSever:Espotdonarnegligènciaenaquest
cas, és un dels estilsmés comuns i ambmés risc. Es
retallalallibertatis’imposalavoluntatdelsadultsper
mitjà del poder de l’autoritat, la por o la força.
S’estableixen uns nivells de control, d’exigència,
maduresamoltaltsipocacomunicacióiafecte.
• Permissiu i Sobreprotector: També és un estil
negligentperòpercontradel’autoritari,enaquestno
s’estableixenlímits,noexisteixelcontrolol’exigència
demaduresa,l’infanttéunexcésdellibertatis’educa
atravésde lapersuasió.Esmantéunelevatnivellde
comunicacióiafectecapal’infant.
• Democràtic i assertiu: És l’estil més equilibrat i
convenient.S’escoltaa l’infant i s’arribaaconsensos.
S’estableixenlímitspermitjàdelaresponsabilitzaciói
lacooperaciódelpropimenoriesmostrenaltsnivells
d’afecteireforçpositiudelcomportamentdelnen/a.
Enaquestesdiferentstipologiestrobemques’estableixenenbasealsquatrepilarsde
lafuncióeducativa(BarudyiDantagnan,2009):
• Afecte: s’ha demesurar i establir de forma que no es caigui en una
“intoxicació afectiva”quepot suposarunexcés i generar sentiments
de poder i perfecció equivocats que comportaran un baix nivell de
tolerància a la frustració i a la decisiódels desitjos.D’altrabanda, la
25Article“EstilsEducatius”Barris,J.iBatlle,S.(2014)Extretdelarevista“HeiaPsicologia”.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
49
mancad’aquestafectepotgenerarinseguretatiqueelmenoresvalori
asímateixdemaneranegativa,generant-lid’igualmanerafrustració.
• Comunicació:Existeixlanecessitatdeserescoltats;elfetdenoser-ho
osentir-seamenaçatsoqueespuguiutilitzarenlasevacontraelque
expressen, pot generar pors i provocar que no vulguin opinar ni
compartir allò que pensen o senten per no sentir-se jutjats. És
importantestablirunaestructurajeràrquicad’adult-infantqueofereixi
a l’infant seguretat i alhora plantejar-se i madurar en allò que
comunica,hadepercebreaquestaconfiança.
• Exigènciademaduració:Laporperpartdelsparespermissiusaperdre
elvinclequehancreatambels infantspotprovocarquenoexigeixin
als fills que madurin i aquesta manca d’estimulació provocar
incapacitats alhora d’acceptar situacions o generar regressions. En
canvi, la necessitat de jugar rols d’adults essent nens i fer complir
límitsexageratsoprovocarunamanipulacióefectivasuposaunreforç
negatiu als nens que mai arriben als objectius establerts o que es
distancienengranmesuradelsinfantsdelasevaedat.
• Control:lamancadecontrolgeneraunadependènciaexcessivamútua
entrepares i fills.Solenserpresentsconductesdeporso fòbies,així
comansietatperseparacióiunamancad’autonomiaideseguretaten
el nen. Així doncs el nen no adquireix les competències i habilitats
necessàries per a poder resoldre conflictes i per a relacionar-se
socialment. En canvi, l’abús de control genera que disminueixi la
creativitat i la capacitat de resolució de problemes. A més, poden
adquirirpatronsdeconductaonvulgui imposarel seucriterideixant
debandalacooperacióieltreballenequip.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
50
Iquinestileducatius’had’usar?Ésevidentqueentrenen jocmolts factorsaixícom
tambésemblamésadientl’assertiu.Desdel’ambient,finsl’edatdelneno,finsitot,el
gènere. Sense oblidar-nos, per tant, de la conducta (Toribio i Sasot, 2014)26. En
definitiva,lesfamílieshand’usarl’estileducatiuonméscòmodessesentinpertalde
serconstantsicoherents.Alhoraelpaperdelseducadorssocialsitècnicsd’acollidesés
rellevant per tal d’establir pautes i donar suport a les famílies acollidores que han
d’entendre els condicionants, necessitats i característiques de l’infant que estan
acollintiaixípodervalorarlesconseqüènciesdelessevesaccions.
En conclusió, els factors que afavoreixen un estil educatiu potenciador i
d’empoderament cap a l’infant és poder establir uns límits clars i coherents, unes
normes de conducta adequades i unamoral educativa i ètica que permeti a l’infant
generarunesestructuresmentalsideconductaquel’afavoreixinenelseucreixement
ilasevacapacitatdesocialització.
4.3.3Laimportànciadelvincleafectiualainfància
Considero que hem de prestar molt atenció al vincle afectiu durant la infància o
“l’apego”.Ésunaspectemoltrellevantenaquestaetapaivacanviantambelpasdel
tempsamesuraqueavançaelciclevitaldecadanen.
L’apegoovincleafectiul’entenemsegonsBarudy(2009)com“elvincleques’estableix
entre el nen i els seus progenitors a través d’un procés relacional que pel nen es
primeramentsensorial (durant lavida intrauterina),peròqueacabatdeproduir-seel
naixement, ràpidament s’impregna segons la reacció afectiva de l’adult que pot ser
positivaonegativasegonselscontextsilesexperiènciesdevida(sobretotinfantils)de
lamareisecundàriamentdelpare.L’apegoéselqueprodueixelsllaçosinvisiblesque
26Toribio, C. i Sasot, j. article “Estils parentals” (2014) Extret delDiari Ara digital, apartat “criatures”.
https://criatures.ara.cat/blogs/canvia-el-xip/Estils-parentals_6_1267133287.html
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
51
creen les vivències de familiaritat, caracteritzada aquesta pels sentiments de
pertinençad’unsistemafamiliardeterminat.”
Pertald’evitaroreduirlesconseqüènciesqueespoderdonardeldesemparamentiles
conductes de maltractament o negligència cap als infants, considero que valorar
l’afeccióil’apegoésbàsicperentendrelesimplicacionsemocionalsievolutivesquees
desprenend’aquestvincleenelcontextdelesacollidesinfantilstantenparentalitats
biològiques,acollidoresodelsreferentssocialsquetreballenambelsinfants.
BarudyiDantagnan(2009)mantenenqueesdonentipusdeparentalitats,labiològicai
lasocial.Enaquestaúltimatrobemcasosdepersonesquesenseserparesbiològicsi
nohaverengendrataquests infants,hanpogutadquirir lescompetènciesnecessàries
perexercirunaparentalitatsocialresponsableihanpogutdesenvoluparcorrectament
lasevatasca,promoventeldesenvolupamentpositiudelsinfants.L’Afeccióoapegoes
creaperduesbandes:l’evolutivapròpiadelneniladel’adultacollidor.
Aquestavinculaciópositivaesbasaenlainteraccióentrel’adultielmenor,esrepcom
unavaloraciópersonaliaugmental’autoestimadelmenor.Escreaenbaseal’emoció
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
52
compartida,alacreaciódebonsrecords,laconscienciaciódequeexisteixunarelació
ferma i conductes positives per part de les dues bandes que fomentaranunamajor
adaptacióicapacitatpermillorarlaresiliènciadelsinfants,entesacomlacapacitatde
superar les conseqüències d’experiències difícils o traumàtiques, per a seguir
desenvolupant-seadequadament(BarudyiDantagnan,2009).
En canvi, si existeix una afecció o apego negatiu, el menor es pot arribar a sentir
rebutjat,amenaçat i incapaçdeconfiardenou,generant-li aïllament imésporsque
dificultaranelseudesenvolupament.
Existeixenmoltsautorsqueparlendediferentstipusdecausesiconseqüènciessobre
els trastornsde l’apego.Però seguintamb la líniadelprincipaldelsautors treballats
fins ara, Barudy i Dantagnan (2009), en el llibre “Los Buenos tratos a la infancia:
Parentalidad, apego y resiliencia”, recullen diferents autors que defineixen els
principalstipusdel“Trastorndel’apego”:
L’apego desorganitzat- controlador: Es dóna en l’etapa preescolar i escolar. Cerca
mantenirl’accésalesfiguresd’afeccióoapego.
• Apego desorganitzat agressiu o punitiu: els infants no poden
respondrealesnegligènciesquepateixenperquilesrebenpelquè,la
intensitatdeporamblaqueviuenelshiprovocaconductesviolentes
capaellsmateixosi/ocapalsdemés.
• Apegodesorganitzatcuidadorcompulsiuoinversióderols:elsmenors
assumeixenelsrolsdelsseuscuidadorspersatisfer-los ipersentir-se
uncontroldinsdelasituaciófamiliar
• Apego desorganitzat complaent compulsiu: necessitat exagerada de
complaurealsseuscuidadors,inclússacrificantlespròpiesnecessitats
afectives.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
53
L’apegodesorganitzat–“despegat”:nosentenl’afeccióol’apegocomquelcomseguri
deconfiançapelquenohitrobenrespositiuenquantainteraccionarorelacionar-se
ambelsdemés.
• Apegodesorganitzat,despegat,indiscriminatiinhibit:solenserinfants
passius, molt vigilats pels adults referents, poc afectuosos i que
recelendelesrelacionsamblaresta.
• Apego indiscriminat i desinhibit: no compten amb un criteri selectiu
cap als desconeguts. Cerquen a l’adult de manera funcional i
necessiten controlar les situacions sempre. Es troben segurs amb
pautesilímitsclars.
Aquest trastorn pot agreujar-se a l’etapa de l’adolescència quan els canvis i les
vulnerabilitats afloren i “peten” la majoria dels acolliments que no han treballat
prèviament aquests trastorns d’afecció amb els professionals psicosocials. Es poden
arribar a percebre a si mateixos com a perillosos o dolents, tenen relacions
interpersonals extremes; o bé són curtes i superficials o, per contra, duradores i
destructives.Solserunaetapaagressivaidependent.
Peraquestmotiu,esconsidera fonamentalel treball tècnic iprofessionalitzatal llarg
de l’acolliment, per evitar situacions límit i enfortir les seguretats de l’infant,
potenciantlaparentalitatpositivail’acompanyamentdesd’unaperspectivamúltiplei
interdisciplinària.“Totelquefemperal’infantnohofemperalmomentpresent,sinó
peratotalavida”RudolfSteiner.
4.4L’Educadorsocialenelprocésdel’acolliment
Es defineix l’educació social com un “Dret a la ciutadania que es concreta en el
reconeixementaunaprofessiócaràcterpedagògic,generadoradecontextoseducatius
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
54
i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de
l’educador social i que possibilita: la incorporació del subjecte de l’educació a la
diversitatdelesxarxessocials[...]peldesenvolupamentdelasociabilitatilacirculació
social, i la promoció cultural i social, [...] com obertura a noves possibilitats de
l’adquisiciódebénsculturals,ques’ampliïnlesperspectiveseducatives,laborals,d’ocii
participaciósocial”.(ASEDES,2001)
La figura de l’educador social ha estat una inclusió gradual en els diferents equips
d’intervencióinfantilsocioeducativai,concretament,almóndelsacollimentsfamiliars.
La joventutde laprofessióprovocadosescenaris: compta ambmésmodernitat i és
més avantguardista en el seu enfoc i tècnica, i alhora, també segueix treballant per
justificaridiferenciarlasevatascad’altresprofessionsrelacionadesenelcampsocial.
Lamirada de l’educador social, commantenen els professionals entrevistats al llarg
d’aquesta recerca, aporta proximitat i empatia, facilitant així valorar aspectes que
d’altres professionals relacionat amb l’àmbit no aporten de lamateixamanera, sinó
desd’altresperspectives.
4.4.1Lafuncióeducativailessevescompetències
La finalitat educativa és acompanyar durant el procés de l’acolliment a la família
acollidoraper facilitar-los eines, recursos i suportprofessionalitzat amb l’objectiude
vetllarpelbenestarde l’infantduentatermecorrectament lasevatascadeguarda i
custòdia. Es basa en empoderar i generar empatia amb la família i enfortir el vincle
ambl’infant,comareferentdel’acolliment.ComdiuPlanella(2012:52)“apropar-nosa
l'experiència de l'acció, la de cada un, la de qualsevol, la qual no pot fer-se sinó
apassionadament i enmig de la perplexitat”.Quanparlemde recursos i suport a les
famíliesensreferimasaberafrontarsituacions,posarlímitsipodertreballardesdela
resilièncianousconceptesisituacions.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
55
Elseducadorssocialshand’entendrelesdiferentsrealitatsqueportenelsinfantsales
seves“motxilles”.Entendreelsprocessosd’actuacióques’handetreballarperafavorir
elcreixementiempoderamentdel’infantdelesduesfamíliesimplicadesicol·laborar
enequipiamblaxarxaderecursosperobtenirlamajorperspectivadelcasioferirles
millorsopcionsal’infant.Aquestésunaspecteclauperquèl’acollimentfuncioni;estar
encontacteperiòdicamblarestaderecursosientorndelmenor,donatqueofereixal
professionalnovesmiradesquesónmésconstantscom;escoles,salut, lleure,suport
psicopedagògic,entred’altres.
Eltreballamblesfamílieséscomplexicomptaambmúltiplesvariantsquesuposaque
l’educador ha de dissenyar diferents estratègies i aspectes educatius que fomentin
bases irecursosper larealitatdiàriaen laquetreballen lesfamílies.ElsautorsF.del
Valle et al. (2008:173) fan palesa de la importància d’un sistema complert de
monitoratge a les famílies, per part de les diferents administracions, per poder
extreure conclusions sobre els sistemes de seguiments donats i els que caldria
instaurar, fent recalcament en la necessitat de crear un sistema flexible que porti a
terme “avaluacions continuades, a vegades formatives, altres sumatòries, a vegades
internes,altresexternes”.D’altrabanda,s’hadetenirpresentelprocésqueviuentots
elsagentsimplicatsal llargdel’acollimentielscanvisqueesdonen,percomprendre
que en segons quines situacions es pot percebre el seguiment i el suport del tècnic
comuncontrolirevertiraquestarealitat,enmoltesocasionséscomplex.
Entre lesmoltes funcions i tasquesqueportaaterme l’educadorsocialcomatècnic
d’acollides infantilsenfamíliaaliena,unseguimentmoltrellevant ibastantrecentés
l’informede“laveudelnen”;enelcasdel’acompanyamentesdirigeixirepresentael
quel’altrevoldirperpossibilitaral’infant,elsseussentiments,emocionsiporsiala
sevasituacióperò,comdiuTomazTadeudaSilva(2001:33)s’had’escoltardemanera
activa perquè “qui parla per l’altre controla les formes de parlar d’aquest” i en el
vincle, no es parla per ell, s’ensenya amb la cultura i les emocions perquè el propi
menorgeneriopinionsiparaulesiextregui lessevesconclusions,passielsseusdolsi
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
56
treballilaresiliència.Laparticipacióactivasuposaunelementdeconnexiódonatque
sempre,totilesvoluntatsivinculacionsqueelprofessionalimpliqui,ésl’acompanyat
quihoportaaterme,jaqueelseducadors“nopodenrecórrerelcamíperningú,poden
recorre’l amb algú però no en el seu lloc. [...] no poden anticipar la decisió, la
necessitat,laparauladel’altre”(Planella,2012:94-95).Entotselscasos,elprocésque
esdónaambelvinclei l’acompanyaments’hadeconstruir inovedonat,pertantes
generaunafunciófiliadoraambelsocial(Tizio,2013).
L’Educaciósocialhadeserunaprofessiógeneradoradecontextoseducatiusiaccions
mediadores i formatives. El professional han de partir del convenciment i la
responsabilitat que la seva tasca professional és acompanyar a l’infant i la família
acollidoraalaresoluciódelessevesnecessitatsoproblemes.Lessevesaccionssocials
ieducativeshandeprocurarsempreunaaproximaciódirectaamb lespersonesamb
les quals treballen, i afavorir-hi els processos educatius que els permetin un
creixementpersonalpositiuiunaintegraciócríticaalacomunitatalaqualpertanyen.
Lesprincipals competènciesamb lesquehadecomptar l’Educador social segonsels
DocumentsprofessionalitzadorsASEDES(2007)són:
o L’habilitatde sentir una curaespecial i compromísper la feinaque
porta a terme. Ser empàtic, dotar de suport i ser sensible a les
necessitatsidemandesdel’infantilesfamíliesacollidores.
o Conèixer el seu rol, el sistema i els passos i pautes a seguir en
l’estructura.
o Capacitat per resoldre problemes i prendre decisions de manera
creativairàpida.Sabermediarensituacionsderisciconflicte.
o Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves
implicacions.
o Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica
professional.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
57
o Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes
socioeducatiuspermillorarlapràcticaprofessional.
o Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el
desenvolupamentd’accionssocioeducatives.
o Dissenydeplans,programesiactivitatsd’intervenciósocioeducativa
endiferents contextos. I l’aplicaciódemetodologiesespecífiquesde
l’acciósocioeducativa.
o Estarenconstantformacióireciclatgeperpoderadaptar-seanoves
situacionsiproblemàtiques.
4.4.2Seguimenttècnicdurantprocésd’acolliment
Crec que és molt rellevant la importància de l’aspecte professional dels educadors
socials en el seguiment dels casos, comestableix el Síndic deGreuges (2013:16) “el
suportalesfamíliesipersonesacollidoreshaestatprovatendiversosestudiscomun
puntclaude l’èxitdelsacolliments” i,per tant,ésnecessari reflexionarsobreaquest
procés i tractar de situar la transcendència del paper dels educadors socials com a
agents claus d’aquest sistema de protecció a la infància i l’adolescència. En aquest
seguiment,eltreballenequipésunaspecteclaui imprescindibleenunasituaciótan
delicada com un acolliment en el que intervenen moltes persones alhora, i és
necessàriaunacomunicaciófluidapertalquetotevolucioniadequadament(Amorós,
2003).
Les tasquesqueportena termeelseducadors socialsal llargdelprocés sónmoltes;
informesdeseguimentsemestralsamblesfamíliesi l’informede“laveudelnen”on
es treballen lesemocions i vulnerabilitatsdels infantspermitjàdedinàmiques i jocs
adaptats a la seva edat, visites al domicili dels acollidors, seguiment amb tots els
agentspsicosocials involucratsambels infantsperpoder ferunseguimentcomplert,
tant presencials amb reunions com telefònic, per correu, etc., acompanyament als
infants a les trobades amb les famílies d’origen, tramitacions de documentació,
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
58
permisos,reunionsambInstitucionsil’AdministracióPública,plansd’acoblamentdels
casosideretorns’his’escau,tramitacionsdepermisosidocumentació,entred’altres.
Al llarg del procés, tant en el vincle com en l’acompanyament, existeix un
reconeixement a l’altre. Es traça una relació simètrica on l’agent educatiu ofereix
suport,ilafamíliaacollidora,compromís,perarribaraunobjectiuplegats,“unprocés
conjunt de construcció de coneixement al voltant de les activitats proposades”
(Planella,2012:198).Estreballadesdelaproximitat,atravésdeljoc,delaigualtat,de
lamotivacióidel’experiènciaperidentificar-seitrobarpuntsd’encontre
4.4.3Tascapedagògicadel’Educadorsocial
“Loqueserequiereestomarcontodaseriedadestosacogimientos,desdeeliniciocon
unabuenaselecciónyformación,tambiénconunseguimientocercanoyfrecuente,y
lomasimportante,desplegandolosnecesariosapoyoseconómicosytécnicosparaque
éstasfamiliassesientanconfuerzasyrecursos”DelValle,etal.(2009:40).
La formació de les famílies acollidores és una acció educativa de sensibilització,
d’aprenentatge, d’entrenament i les pràctiques dels acollidores en l’educació dels
infants acollits. L’adquisició de competències parentals és una tasca complexa però
fonamental per a la preservació de l’espècie humana. Segons Barudy i Dantagnan
(2009), éselresultatdeprocessoscomplexosenelsquals intervenenis’hibarregen
diferentsaspectes:
- Lespossibilitatspersonalsinnatesmarcadesperfactorshereditaris.
- Els processos d’aprenentatge, els quals estan influenciats pels
moments,històrics,elscontextssocialsilacultura.
- Lesexperiènciesdebontracteomaltractequeelsfuturspareshan
conegut en les seves històries personals, sobretot en la infància i en
l’adolescència.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
59
Segons Sallés i Ger (2012:29) les funcions han de transmetre els educadors cap als
acollidors són: la parental de protecció, l’afectiva, la d’estimulació i l’educativa. Els
aspectes a transmetre i mantenir per una parentalitat competent segons Barudy i
Dantagnan (2009) són: les nutritives, cures, afectes i estimulació, la protecció, la
socialització, les necessitats educatives i la resiliència. L’Educador té l’encàrrec de
vetllarperquèaquestespremissess’acompleixiniqueelsacollidorscontribueixinala
formaciópositivadel’autoconcepteil’autoestimapositivadel’infant.
L’aportaciódeconeixement, cultura,valors imotivacióperpartde l’educador tanta
l’infant coma les famílies acollidores, ha de ser progressiu i adaptat a la realitat de
cadamomentperòsempreconstant.
Les intervencions s’han de basar en accions destinades a (Barudy, 2009; Cyrulnik,
2002):
• Oferir vincles afectius segurs, fiables i amb continuïtat com amínim
ambunadultsignificatiu,preferentmentdelseuentornfamiliar.
• Facilitar processos relacionals que permetin dotar de significat les
experiències.
• Proporcionarrecolzamentsocial.
• Facilitar la participació dels infants, joves, pares i/o professionals en
xarxes i dinàmiques socials destinades a obtenir una millora en la
distribució de la riquesa, a obtenir més justícia i assegurar els bons
tractesil’eradicaciódelaviolènciaenlesrelacionshumanes,etc.
• Promoureiparticipardeprocessoseducatiusquepotenciïnelrespecte
delsdretsdetoteslespersones,especialmentdelainfància,aixícom
elrespecteperlanaturalesa.
• Participar en activitats amb continguts relacionats amb valors, que
permetinuncompromíssocial,etc.
• Afavorirlesexperiènciesquepromoguinl’alegriail’humor
• Afavorireldesenvolupamentdelacreativitatil’art.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
60
Per tant, la resiliència és un concepte que apareix amb força en el camp de la
intervenciópsicoeducativaenfamíliesambriscd’exclusiósocialoambinfantsquehan
viscut situacions d’adversitat. No menys important és destacar la necessitat de
fomentar la resiliència en l’entorn familiar, ja que permet als menors superar
situacionsd’adversitatqueespuguindonar.
Elsprogramesd’educaciófamiliarsónundelsrecolzamentsquepodensatisferaquesta
necessitatformativa.Però,quèentenemperformaciód’acollidors?Laformacióésuna
acció educativa de sensibilització, d’aprenentatge, d’entrenament i/o de clarificació
delsvalors, lesactituds, transmissió,desenvolupament ipromocióde lacultura, i les
pràctiques dels guardadors en l’educació dels seus fills (Martín,Márquez i Rodrigo,
2009).
Elsprogramesiactivitatsrealitzadesambacollidorscomlesformacions,seguimentso
entrevistes pretenen facilitar que les famílies o altres adults amb responsabilitats
educativesfamiliars,adquireixinestratègiespersonals,emocionalsieducativesqueels
permet implicar-se de forma eficaç en la construcció d’una dinàmica de convivència
familiarpositivaieneldesenvolupamentdemodelsparentalsadequatspelsinfantsi
joves. Amb això s’espera que les famílies puguin prevenir i afrontar de forma
constructiva problemes i conflictes familiars que podrien arribar a produir efectes
negatiuseneldesenvolupamentpersonaldelsseusmembres,tantenelsinfantscom
enelsadults.
L’organitzaciódelsdelesformacions,laconfiguraciódelsobjectius,elscontinguts,els
mètodes i elsprocedimentsd’avaluació,hepogut veurequevariendepenentde les
necessitats dels participants, les característiques del context des del que parteix la
intervenció, els enfocaments teòrics que emmarquen els programes i els models
d’intervencióadoptatsper referentdelcas i l’equip tècnic.Avaluar lescompetències
parentals és un procés complex i sovint manquen instruments psicomètrics que
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
61
permetinferunavaloracióobjectiva(SallésiGer;2012:43)pertant,crecquel’escolta
activai l’observaciósónaltrestretscaracterísticsperpoderferunseguimentacurati
traslladarconeixementisuportalesfamíliesacollidores.
5.Anàlisiidiscussiódelresultatsobtinguts:Propostesdemillora
5.1Capacitatdeferfront:Lafiguradel’educadorsocial
Pertotselsmotiusesmentatsanteriormentl’educadorsocialcomptaambunamirada
diferentalarestadeprofessionalsdel’àmbit,queveualapersonademaneraholística
i permet acompanyar-lo tenint en compte totes les seves realitats. Especialment es
dónaimportànciaala“especialització”d’aquestsprofessionals.Hepogutextreurede
larecercaquelarealitatsocialrequereixquecadacopmés,elseducadorssocials,igual
que professionals d’altres àmbits, s’especialitzin i comptin ambun bagatge personal
d’experiènciaqueelspermeti comptaramb recursospràcticsperpoderacompanyar
alsinfantsialesfamíliesacollidores.
“[...]Crecqueelroldel’educador,almenysenelnostreequipveiem
que,sielseducadorsvenendecentres,tenenunamiradamésglobal
delnen.Ipodendonarpautesalesfamílies...totiquetambét’hipots
trobar amb d’altres professionals que també tenen aquesta mirada,
peròjocrecqueelroldel’educadorenacolliments,siésuneducador
quevede l’àmbitde la infància,potdonarpautesa les famíliesmés
concretes i pot entendre la globalitat d’aquest nen”. (Extret
d’entrevistaatècnicad’acollides.Annexpàgina92)
Heobservatquelescapacitatsconcretesamblesquecomptel’educadorsocialsónles
d’estarpresentamblafamília,l’infantiferdereferent,peròsobretot,d’acompanyant
demanera propera, que coneix el cas a fons i que està disponible per solucionar o
donarsuportsise’lnecessita.Elplantejamentés,comveuenlesfamíliesalseducadors
socialstècnicsenacollides?
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
62
“No la tinc coma referentdel sistema,potser sí quehoés, peròés
alguna cosa més que referent del sistema per mi. El referent del
sistemanoeltenssempreamà,hasdedemanardiaihora,iaellano,
sinopotparlarambtuperquèestàenunareunió,ettrucaméstard.
No és el metge de capçalera. És una persona propera nostra que
sempre és la primera persona que trobes i tampoc he hagut d’anar
mésenllà.Nohetingutnecessitatd’anarmésenllà.Semprehemanat
béjuntes”.(Extretd’entrevistaaMareacollidora.Annexpàgina95)
Segons he percebut, generar aquest vincle de confiança és el més complex pels
professionals,perquèelnivelld’exigènciade les famíliesésaltperportara terme la
sevacomesa ihandeserelsprofessionalssocialselsqueensenyin i transmetincom
ser“capaçosdedonarsuportafectiualsinfants,transmetent-losqueelssuccessosde
la vida són part d’un procés continu on existeixen pertorbacions i consolidacions”
(Barudy,2009).Peraquestmotiuelspropisprofessionalsreconeixen:
“Crecquesónmoltimportantslesentrevistesamblafamília,teniruna
bona comunicació, sintonia. Crear un vincle de confiança per poder
anartreballantelsaspectesquetuvalorescomamésnecessaris,que
vasdetectant, i sobretottenirmoltcontacteamb la família,crecque
això és clau.Que no sigui només un seguiment protocol·lari sinó un
contactereal iunseguimentreal.Tambépodertrobar-teambelnen
[...].”(Extretd’entrevistaatècnicad’acollidesB.Annexpàgina90)
Es fa palesa que ésmolt necessari fer una feina preventiva, per poder evitar que la
situaciósiguiirreversibleiconscienciaralesfamíliesacollidoresquequantotvabé,és
quans’handetenirpresentslesindicacionsiseguimentsdelstècnics.
“Hi ha famílies que ho veuen com un seguiment protocol·lari,
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
63
administratiu...nohorebutgenperquèsabenqueéselquetocaperò
hoveuencomuntràmit.Ques’hadeferperquèlaDGAIAaixíhodicta,
aixíquehointerpretencomuncontrol...hoveuenaixí,oalmenysés
bastant habitual.”(Extret d’entrevista a tècnica d’acollides B. Annex
pàgina92)
Un altre aspecte propi dels educadors socials és la referència pel menor. En tot el
procés d’acolliment, qui l’ha tranquil·litzat i qui la pogut preveure de possibles
escenarispersituar-loipodertreballarsobreelscanvisqueespodenarribaradonar,i
alhoratambé,aquestprofessionalacostumaaserelreferentmésestableambelque
ha conviscut l’infant. És la persona que el va acompanyar al centre o de la família
d’urgència,livapresentarlafamíliaalaqueaniriaacollit,livaexplicarelprocés,elsva
presentar,coneixtambéalasevafamíliabiològicail’acompanyaalesvisitesitrobades
ambells,coneixlasevaescola,psicòleg,espaidelleure...etc.
Es vol remarcar la importància de l’aspecte professional, com estableix el Síndic
(2013:17) “el suport a les famílies i persones acollidoreshaestatprovat endiversos
estudiscomunpuntclaudel’èxitdelsacolliments”i,pertant,ésnecessarireflexionar
sobre aquest procés i tractar de situar la transcendència del paper dels educadors
socialscomaagentsclausd’aquestsistemadeproteccióalainfànciail’adolescència.
Proporcionaseguretatiestabilitatalsmenorsacollits,dosaspectesmoltnecessarisper
aells.
En les situacionsqueesdonenen lapràcticaeducativam’hasemblatmotivador iés
inspirador el veure a professionals amb experiència portar a terme la seva tasca
professional des de la responsabilitat de transmetre, desenvolupar i promocionar la
cultura demanera naturalitzada. “El acto intencional de educar incluye una posición
hacialaresponsabilidaddetransmitirquesobrepasa,concreces,lapropiaaccióndela
transmisión”(SáezCarreras,2011:157).
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
64
5.1.1Funcionalitatiseguimentstècnics:Dificultatsenelprocés.
El bon tracte és la capacitat dels acollidors per respondre correctament a les
necessitats infantils de cura, protecció, educació, respecte, empatia i vinculació que
permetenasseguraralsinfantsundesenvolupamentequilibratatotselsnivells.
Crecque calpotenciar i treballar el coneixementdel recursperquèelsprofessionals
socialspuguinportara terme la seva tascaamb lesgarantiesdeque la tasca téuna
finalitatcomunitàriaiarribaatothom.“Loqueserequiereestomarcontodaseriedad
estosacogimientos,desdeelinicioconunabuenaselecciónyformación,tambiéncon
unseguimientocercanoyfrecuente,ylomásimportante,desplegandolosnecesarios
apoyos económicos y técnicos para que éstas familias se sientan con fuerzas y
recursos.”ElValleetal.(2009:40)
Amidaqueheanat realitzant l’observaciódels seguiments tècnics consideroquees
basensobretoten:
• La preservació de l’infant en relació amb la seva situació familiar:
fomentant l’acceptació de la seva situació, treballant la resiliència i
eximint almenor de culpabilitat o responsabilitat per la realitat que
viu.Situantatotselsagentsqueintervenenenelseuacompanyament
ifomentantunabonarelacióamblasevafamíliad’origen.
• Preservar el recurs d’acolliment i el sistema de protecció: donant
missatges que reforcin la seva pròpia figura per tranquil·litzar al
menor.Explicant lesvisites,els seguiments, lesentrevistes i totes les
tasquesqueesportenatermeenrelacióal’infant.Tambécooperant
ambtotalaxarxaqueenvoltaelcas.
• Acceptar la responsabilitat de l’adult: prendre consciència dels fets,
acceptar i comprendre les conseqüències que les han originat i
capacitar als acollidors en les seves limitacions parentals per tal
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
65
d’assumirunbonrolisituar-seenl’acolliment.
• Preservarelbenestaremocionaldelnen: treballantambell lesseves
característiques i el moment evolutiu que estigui vivint. Poder
mantenir una relació afectiva adequada que li permetimodificar les
impulsivitatsielsqüestionamentpermanifestacionsdedisponibilitati
competènciesd’empatia.
Malgrat les realitats viscudes i la capacitat amb laque compte tècnicsd’acollida, en
moltes ocasions, sorgeixen les ja mencionades “dificultats en el procés” que venen
donadesperunseguitdeqüestionsqueconsideroquesónd’especialrellevànciaique
s’hande tenir en compteperpodermillorar les acollides infantils en família aliena i
fomentarqueaquestprojectearribiamésinfantsifamílies.
Totilesformacionsprèviesalavalidaciódelesfamíliesacollidorespersituar-lesenel
procés i entendre el circuit i les realitats que es trobaran, les recomanacions dels
tècnicssón lesderebrealtresformacionsperiòdiquesperentendreaspectesclauen
l’acolliment i comprenen que, la realitat, en moltes ocasions, és més dura del que
s’esperen.
“L’Acoblamentnostre,pernosaltressituar-nos,situar-loambell,vaser
complicat. Va ser difícil adaptar-se a la nova vida i a un nen “ja fet”
amb una motxilla a sobre que porta que tu desconeixes... o que al
menysnohoconeixestot.Sabemqueésunacosaquehadeseraixí
peròrealmentésunacosaquelegalmentestàmoltestipulatperòque
tensmoltpoca informació...Etdiuendadesmolt concretes: “La seva
mare, tal, pare desconegut, tal...” però no tens una visió molt
complertadelnen.”[...]“Vasercomplicat...Recordo,perexemple,el
concepte“meu”.Quantulidonavesunajoguinapensava“ambquiho
comparteixo?”ilideiesqueeranomésperellivaarribarunmoment
queeramolt,moltpossessiuiambnosaltrestambé.Vasercomplicat
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
66
peròméspernosaltresemocionalmentperquèvampassardeserdues
personesquefèiemunavida,idesobte,unshoraris,unnen...Eltema
de l’acollida el vam interioritzar-homolt bé però el quemés ens va
costarvaserelcanvidevida.”(Extretd’entrevistaalpareacollidorJ.
Annexpàgina84).
És important que els professionals socioeducatius puguin orientar i explicar als
acollidors els motius que originen que es prenguin les decisions que es prenen en
algunesocasions,iqueno“treballinacegues”,aixícomgenerarconfiançadonatque,
durantlesentrevisteslesfamílieshandeixatpalesaque“nocomptenambtotalafoto”
iconsiderenquese’lshad’orientar:
“[...]Joagafounnenquenoséelsproblemesqueténiquehaviscut...
imagina’tsiésimportant!recordoquanvaiganaralmetgeambelJ.al
principi,ésunaxorrada,peròemdeia“Lehanoperadoalgunavez?”i
jo contestava “no lo sé”... “lo amamanto sumadre?”... “no lo sé”...
“fue a la guardería?”... “no lo sé”... Jo no sabia resi penso que se
m’hauria d’haver explicat. I les fotos famolt poc que les tenim, dos
mesos o tres de la família del J. I el llibre que té a l’habitació li van
donaralcentre,quanvamarxar.Clar,joambelJ.porto5anysinosé
gaire de la seva vida anterior. No sé si cal... però treballo a cegues.
(Extretd’entrevistaamareacollidoraD.Annexpàgina101)
Consideroques’handepodertreballarleslimitacionsamblesfamíliesacollidoresila
resiliènciaper fer fronta les realitatsqueesdonenal llargde l’acolliment treballant
conjuntamentambl’equipilarestad’agentssocioeducatius.
“[...] Després fem coordinacions amb escoles, amb psicòlegs,
entrevistesambelsacollidorsperquètambéésveritatquedevegades
necessitesseureambelsacollidorsperpodersituar-losperquèsurten
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
67
moltes coses i necessiten molt acompanyament, és un
acompanyament tantper la famíliaacollidora compelnano”. (Extret
d’entrevistaatècnicad’acollidesB.Annexpàgina101)
Enlamajoriaocasionssorgeixunadualitatemocionalqueprovocaconfrontacionsdins
del propi nen i que s’han de treballar però, com han anat valorant els diferents
educadors entrevistats al llarg de la recerca, no sempre és viable acabar amb el
conflictedelleialtatquepateixen.
Aquest es dóna quan un nen o una nena se sent entre desitjos i expectatives
contradictòriesentreelsseusadultsdereferència,normalmentambelsseuspares, i
afectenlasevaestabilitatemocionalfent-lisentirquesiesposadelcostatd'un,l'altre
potsentirqueeltraeixiviceversa.Aquestconflictes'originamoltesvegadesquanels
adults transmeten al mateix nen o nena peticions o expectatives diferents i sovint
contraposades,assenyalantquesiesfacasaunsetraeixl’altreiviceversa.Peròtambé
esprodueixsovintdavantsituacionsenquèelsadults,encaranoexplicitantmissatges
inadequats, tampoc ajuden a gestionar les pors, ambivalències i sentiments que els
nensviuenensituacionsdeconflicteentreelsseusparesoentrelessevesfiguresde
referència.
Durant aquest camí, sol ser molt habitual i pràcticament inevitable que sorgeixin
comparacionsentrelesduesfamíliesiqueelsmateixosmenors,queengeneralveuen
millorada la seva situació, tinguindubtes sobrequina famíliavolenmés.Aixímateix,
moltes famílies biològiques pensen i tenen por de que els seus fills prefereixin a la
famíliad'acollidaquealasevapròpiafamília.Quanaixòsucceeix,intenten,demanera
inadequada,queelsseusfillselsvulguinmésaellsielshiprometinlleialtatalaseva
famíliad’origen.
Enalgunscasostambésucceeixquelapròpiafamíliaacollidorapottenirunsentiment
d'apropiaciódelmenoracollit fetquedificulta ientorpeixelmantenimentdelvincle
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
68
amb la família biològica. A aquest tipus de casos els professionals es refereixen de
maneracomúcom"adopcionsencobertes"jaqueeldesigrealdelafamíliaacollidora
éseld'adoptarunnenounanena.
Enaquestpunt,jasiguipelssentimentsdelsmateixosnensoperlesmaniobresdeles
dues famílies, sorgeixenmolts conflictes de lleialtats. Perquè lamesura d'acolliment
sigui encertadahad'haverunequilibri entre les tresparts afectades (menor, família
biològica i família acollidora) i s’ha de treballar sempre amb el suport dels
professionals i amb el seguiment d’altres agents especialitzats com psicòlegs o
terapeutes.
CommantéRico(2001)alseuestudi27d’utilitzaciódetècnicanarrativesperabordar,
ambelsmenors,elsconflictesdelleialtats:“[...]Quanelriscésalt i lesduesfamílies
estanposantimpedimentsperquè,tantlesvisitescoml'acolliment,siguinpositiusper
almenor, el treball del professional ésmoltmés exhaustiu i complicat. Elmenor es
trobaalmigd'unaguerraentredues famílies,elque liprodueixmoltmalestar ipot
provocarquedesenvolupi unapatologia. El treball del professional en aquest cas és
moltcomplicatienmoltesocasionsesprodueixuncessamentdel'acolliment,havent
de passar elmenor a un centre d'acolliment residencial i patint una vegadamés un
abandonament,ambelconseqüentdanyemocional”.
Aquestasituaciótambécreafantasmesalesfamíliesqueprojectenenl’altrelesseves
inseguretatsienunsentimentd’engany,creientqueésenbeneficidelnen,traslladen
a aquest les sevespors provocant accentuar aquestadualitat i conflicte.Un aspecte
comú en el que coincideixen els educadors socials com a base perquè aquestes
situacionsnoesdoninoesredueixinés:
27Rico, A. (2001) “Utilización de técnicas narrativas para abordar, con losmenores, los conflictos de
lealtades”.EscuelaVasco–NavarradeTerapiaFamiliar.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
69
“Crecqueésmoltimportantperunnanoelfetdeveurelasevamarei
el seu pare i que aquests no sàpiguen realment ambqui està vivint,
ambqui comparteix el dia a dia és dur perquè aquest nano s’adona
que té dues realitats i que aquestes realitats no es coneixen. Què
millorperaquestnanoqueveigqueelsseusparesd'acollidaielseus
pares biològics tenen contacte i es coneixen, això fa que aquest
conflictedelleialtatsesrebaixi,pertant,jocrecqueaquestaseriauna
de lescosesques’hauriendepotenciarmoltmésperòsíqueéscert
queperpoderferaixò,tantl’unacoml’altrahand’estarbensituades,
aixòdevegadesnoésviable.[...]Jocrecqueésunadelesclausque
faria que l’acolliment fos molt millor”. (Extret d’entrevista al tècnic
d’acollidesD.Annexpàgina101)
Hevistqueésimportantqueelsprofessionalstreballinaquestasituacióilacontinguin.
Segons mantenen els professionals de l’àmbit, un moment clau en el procés de
l’acolliment és quan es coneixen les famílies i les pors i els fantasmes creats,
desapareixen.Acabenentenentqueéspelpropibeneficidel’infantaquestamesurai
que les dues parts, el que han de voler com a prioritat és el benestar del nen. No
sempre s’aconsegueix però els educadors entrevistats mantenen que és un
alliberamentpelnenis’iniciaelprincipidenormalitatqueelshiofereixtranquil·litati
seguretat per entendre la seva estructura i no trobar-se en conflicte. Existeixen
diferentstècniquespertreballarelconflictedelleialtat,desdenarratives,dinàmiquesi
jocsqueafavoreixenal’infantviurel’acollimentdesdelanormalitatilaintegracióde
lessevesduesfamílies.
Enbaseal’observaciórealitzadaalllargdelsmesosderecercahepogutvalorarquines
són les expectatives que es creen en relació als processos d’acollida infantil i les
realitats amb les que es troben els professionals implicats en el seu seguiment i
supervisiósocioeducativa.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
70
5.2.Expectativesirealitats
Promoure les competències parentals sanes és la prioritat en qualsevol intervenció
familiar i social destinada a assegurar el benestar infantil. Partimde la base que els
nensineneshandetenirunaferramentsegurpertaldepodercréixeradequadament,
jaquetalcomdemostrenalgunesinvestigacionsl’aferramentésunprocésfonamental
per al desenvolupament d’un nadó i des del naixement, la maduració del cervell
s’aconsegueix a través de la funció nutritiva, tan alimentària com afectiva de la
parentalitats social (Cyrulnik,2007). Espotdespendrequed’aixòpotdependreque
l’infantdesenvolupionounasensibilitatsingulardelmónquepercep.
Potserquel’aspectemésrellevantsiguifomentarcanvisrealsitangiblespermitjàde
modificacions legislatives que s’implementin de manera consensuada amb els
diferents agents implicats i que propiciïn el compliment de la llei i les propostes de
modificació,d’aquest F.delValleetal. (2009:40) remarquenque“ésnecessàriauna
visiópolíticademajoramplitudperplanificarenelspròximsanysuncanviafavorde
l’acolliment familiar i permetre que l’acolliment residencial pugui treballar millor
atenentaquellscasosquerealmentnecessitenaquestamesura[...]”.Aquestmotiues
dónaperquètècnicsiexpertsenacollidesinfantilsrecalquenque:
“[...]l’acollimentésunprocésmacoiquepotserunprocéspositiude
caraalnenperòdevegadesensoblidemqueno totselsnensestan
preparatspermarxarenacolliment.Encaraquesiguidurdir-hoaixí,hi
hamoltsnensquesinopodenretornaramblasevafamíliabiològica
hand’estarenuncentreperquèsónnensquetenentanidealitzadala
figuradelasevafamíliabiològicaqueaquestconflictedelleialtatsno
el poden superar mai. Jo abans tenia molt idealitzat el món de
l’acolliment,abansdetreballarenuncentre,aracontinuopensantque
l’acollimentésunapropostaiunamesuraalternativamoltmacaperò
quenototselsnensestanpreparatsiquehihaacollimentsquepeten
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
71
perquè no hempensat si aquest nen estava preparat permarxar en
acollida” extret de l’entrevista al tècnic d’acollidesD. (Annex, pàgina
103).
Per aquest motiu, la primera proposta de millora que vull fer és fomentar més el
coneixement d’aquestamesura a la societat. Fer arribar aquest concepte des de la
infància a les escoles, treballar amb dinàmiques i experiències aquesta realitat per
poderafavorirunaintegraciórealdelamesuraidesestigmatitzar-la.
Per exemple, una opció seria treballar les tipologies de família a l’aula, incloent
l’acollida,pertald’entendreinaturalitzarlesopcions.Unaproblemàticarecorrentque
hempogutconstataren l’estudide lesacollides infantilsenfamíliaalienahaestatel
desconeixementsocial iprofessionaldelamesura. Elsparesacollidorsal llargdeles
entrevistesenshoconfirmen:
“Sí que a nivell “societat” la pregunta és “Ah, y cuando te lo van a
quitar?,quèpena...”totiquehohasdeteniraquí(senyalaelcap),que
el retorn forma part de tot el procés però la veritat és que no ho
coneixen. Icrecqueseriamolt importantque lagentesconscienciés
dequèésl’acollida,quepoguessinconèixeritreureporsenrelacióal
procésialhorafacilitar-lialsnensialesfamíliesaquestcamí”.(Extret
d’entrevistaapareacollidor.Annexpàgina89)
“Lamanca d’adequació́de lamesura de protecció s’evidencia, com ja s’ha dit, i en
bonapart,perlapresènciad’infantsiadolescentsquetenenpropostadefamíliaaliena
per part dels equips tècnics, sense que aquesta pugui ser assignada per l’insuficient
nombredefamíliesacollidoresdisponibles.”Síndic(2017:96)
Ésmolt possible que si es fes una difusió de base i real per la societat, demanera
naturalitzada i integradora, aquesta situació canviaria i més famílies es proposarien
com acollidores. “Les dades disponibles el setembre de 2017, però, evidencien que
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
72
menysdelameitatdelsinfantstutelatsestanenmesurad’acollimentfamiliar(46,8%),
menys d’una cinquena part (19,5%) si es prenen en consideració només els infants
assignats a un recurs alternatiu al de la família extensa, dades que indiquen que
l’acolliment familiarencararepresentaunamesuraquasisubsidiària respectea lade
l’acolliment residencial. [...] El Síndic ha anat insistint en la necessitat que
l’Administraciófacielsmàximsesforçosperpromourel’acollimentfamiliar,mitjançant
l’ampliació del suport, de l’acompanyament i del seguiment de les famílies
acollidores”.
Val a dir que l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) ha elaborat el Pla
estratègicdepromocióde l’acolliment familiar28fonamentat en tres eixosbàsics: un
procés participatiu per a la millora de l’acolliment familiar, un pla de suport a les
famílies acollidores i actuacions de divulgació i sensibilització d’aquesta mesura de
protecció.
28RusiñoliCalvo(novembre–desembre2016)PlaEstratègicdepromocióal’acollimentfamiliar(ICAA):“Entretots,
femgranl’acolliment”Articlepublicatalbutlletíd’Infàncian.99
http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia
_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2016/links/99_finestra_corregit.pdf
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
73
Es percep que s’inicia la voluntat d’un canvi de mirada que afavoreixi el suport a
l’infant i a les famílies acollidores però alhora les dades no ho recullen en aquestes
estadístiques. La campanya“Tupots ser la famíliaqueestàesperant”29ha servitper
donar a conèixer l’acolliment en família aliena però, tot i així, no ha comportat un
incrementsignificatiuenelnombredefamílies,quesegueixensentinsuficientstalcom
veiem en la taula 5 i al gràfic 1 extrets de l’Informe dels Drets de l’infant d’aquest
2017.
Crec que s’hauria de valorar l’opinió dels educadors socials i altres professionals de
l’àmbit,aixícomafamíliesacollidores,perpodermodificarqüestionsiprocessosque
nofuncionen.
29Veurenota3,pàgina5.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
74
Unaaltraproposta seria tenirencompte la campanyaque s’estàportanta termeal
web de la província de Biscaia30, com a exemple. A l’apartat d’acolliments familiars
existeixenunitatsdidàctiquespertreballaral’aulaambelsinfantstitulades“Yotengo
dosfamilias,¿ytu?.Otraformadevivirenfamilia.”Potserunamaneradetreballarles
històries de vida des d’una perspectiva més amplia, aprofitant la diversitat de
tipologies de famílies actuals i integrant a tots els nens i nenes en el principi de
normalitatquenecessitenpernosentir-sejutjatsodiferentsievitaraixífomentarels
conflictesdelleialtatolesdualitats.
Enaquestsentitiseguintenlalíniadel’acollimentfamiliaralPaísBasc31,alllargdeles
pràctiqueshepogut conèixerelmodeldemanera superficial i he compartit ambels
professionalsdel’àmbitentrevistatslavaloracióenpositiudelquevalorenunsistema
i una estructura més integradora en quant a les acollides infantils. A Euskadi, no
existeixunseguimenttècnicsegmentatenfuncióde la famíliasinóquesecentraen
l’infant. Per aquestmotiu, unmateix tècnic fa seguiments i plans de treball amb la
família d’origen, acollidora i l’infant. De manera que s’integren tots els elements i
aparentment,facilitenlacomunicació,lesvaloracionstècniques,lesestratègiesiplans
deseguimentdecadacas.Amés,aquestseguimentes fademaneramésconstant i
integradora, l’educador o tècnic de l’àmbit participa de la vida familiar (assistint a
sopars,dinars,celebracions...)demanerapuntual inaturalitzada,pertald’integrarla
figuraprofessionalcomunreferentmésproperperl’infant.
Alhoratambéfomentaquelesfamíliesesconeguinalprincipidel’acolliment,sempre
que sigui possible, facilitant així evitar fantasmes i perjudicis i, especialment,
30Pàginaweb–PortalBiscaia.Apartatacollimentsfamiliars.Unitatdidàcticaal’aula.
http://www.bizkaia.eus/home2/Temas/DetalleTema.asp?Tem_Codigo=8571&Idioma=CA&Version=1&dpto_biz=3&
codpath_biz=3|7484|7489|8559|7384|8570|8571[Consultatel16dedesembrede2017]31 Conclusions extretes d’una presentació de l’entitat Agintzari “Estructura triangular”.
http://www.agintzari.com/cas/que_hacemos_acogimiento.aspx[Consultatel16dedesembrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
75
fomentantqueelmenornopateixidemaneratanaccentuadaelconflictedelleialtat
niladualitatquepotgenerar“tenirduesfamílies”inaturalitzantlasevasituació.Com
em va explicar un acollidor que ja havia conegut a la mare biològica de la ICIF Cel
Obert:
“[...]Perquèhoviviaunamicacomartificial...“tedejoahí...”te’nvas
amblamami i“tuotravida...”hoviucomunadualitat.Lestrobades
són molt bones i hem notat un canvi en positiu per part d’ell per
normalitzar-ho”. (Extret d’entrevista al pare acollidora.Annexpàgina
85).
Delamateixamanera,unaaltrapropostaperfacilitaraquestaintegraciócomunitàriai
social és escriure i generar bibliografia quepermeti objectivar el procés i donar-li el
sentitqueté.Hepogutconstataramb la recercaque facilitar informacióacuradaals
tècnics que han de fer front a aquestes situacions i cercar opcions, protocols o
estructures òptimes a les que dirigir-se sense que siguin hermètiques però sí que
ofereixen uns objectius o recursos per atendre aquestes dificultats als educadors
socialsialtresprofessionalsdel’àmbit:
“Sí que en Educación trabajamos por lo óptimo y tenemos el
currículum y se piensamucho en qué es lo óptimo y amíme da la
sensaciónqueenEducaciónSocial,no.Faltaestepuntodebuscar lo
óptimo, y si se puede que se haga y, si no se puede, buscar los
mecanismos para acompañar lomás fácil posible pero sin perder de
vista qué es lo óptimo” extret de l’entrevista a la tècnicaN. (Annex,
pàgina107).
Segonsheextretdelesentrevistes ienlesparticipacionsdelesreunionsd’equip,un
altre reclam dels educadors tècnics en acollides és tenir temps per pensar, per
analitzaripervalorarcompoderafrontarlatascaeducativaisocialdurantelprocés.
Elstreseducadorsentrevistatscoincideixenenquelasortquetenenéscomptaramb
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
76
unequipmultidisciplinarimoltunitqueesrecolzeniquefacilitenmoltsmomentsdurs
quepateixenodecisionscomplexesquehand’extreureperòque,totiaixí,hauriende
tenirmés temps per pensar, per avaluar i per produir canvis en la seva intervenció
basatsenestratègiesifonamentsambobjectius.“Lasensaciónesqueenelcampode
laeducaciónsocial losolucionamostodounpoco“asaltodemata”ynosiemprees
suficiente”. Aquestes observacions m’han fet veure a l’educador social com un
“estratega social” que cerca la manera creativa d’afrontar les situacions, que són
dinàmiques icanviants, i té lacapacitatd’adaptar-seal“TempusFugit”al tempsque
s’escapaiqueéslíquid(Bauman,1999),queestransformademaneraconstanti,que
com“lamodernitatlíquida”descritaperl’autor,faquelasocietatitotelqueéssocial,
s’adaptidemaneraràpidaiinconformista.Noarribantmaiasaciarperògenerantuna
necessitat constant que desestabilitza i requereix de solucions, per aquest motiu,
podercomptarambestratègiesoprocedimentsorientatius,podriafacilitarlatasca.
L’acompanyament emocional i l’escolta activa no impedeixen que sorgeixin
complicacionsdonadeslesmancancesemocionals,lesnegligènciesielstrastornspatits
pels infants tutelatsqueenocasionsels tornenvulnerables i tenencondicionaments
queels reverteixendemaneranegativa, en les sevesactituds. Sovintels infants són
reactiusilesmostresd’allòqueelshifamalnohodemostrenalmoment,sinópassat
untemps,quanhohanprocessat.Ensituacionsdedificultatlesfamíliescerquenmés
l’ajutdeltècnicperòtambéreverteixenenelprofessionalaquestesporsilimitacions.
“[…] Quan ja portes 4 o 5 anys amb la família i la relació ha estat
positiva,et tindrancoma referent.Sihihanhagutdificultats,potser
no han rebut de part teva el que ells consideraven, o han tingut
problemes amb l’EAIA... com el sac de boxa ets tu, després no et
tindranconfiança...sielqueveuenentuésunacriticacapalsistema.
Perquèlasevareferènciacapalsuportocomaqueixa,somnosaltres.
Llavorsenfunciódelseucasidesituacionsqueesvagindonant,sitot
va bé, la relació serà molt positiva i de confiança. Però si hi ha
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
77
dificultats, es reverteixen cap a tu.”(Extret d’entrevista a tècnica
d’acollidesB.Annexpàgina92)
En aquest sentit crec que és necessari que s’estableixi un seguiment periòdic
supervisat de les decisions dels professionals tècnics per valorar el seu estat
emocional,lasevavinculacióalcas,leseinesamblesquecomptenenaquellmoment
per afrontar les situacions que estan acompanyant i poder així, facilitar el seu
seguiment i compartir la responsabilitat d’allò que es decideix i poder realitzar una
bonapràcticaeducativaid’acompanyament.
Com hem mencionat anteriorment el treball en equip és un aspecte clau i
imprescindible enuna situació tandelicada comun acolliment en el que intervenen
moltes persones alhora, i és necessària una comunicació fluida per tal que tot
evolucioniadequadament(Amorós,2003).
En relació a això, un altre aspecte important i publicat recentment pel Síndic de
Greuges són les ràtios per tècnic que no estan estipulades i generen que els
seguimentspròximsnoespuguinfersempredelamaneradesitjada.
Lesràtiosdecasospertècnicnoestanemmarcadesodefinides,ferquegeneraqueels
educadors socials i d’altres professionals realitzin la seva tasca el millor que poden
perònocomconsiderenquerequereixentotselscasos.
“El Síndichadenunciat lamancade recursos suficientsdels serveis socials d’atenció
primària per desenvolupar la seva tasca, especialment en un context de crisi
econòmicaquehacomportatl’incrementdelesnecessitatssocialsi,conseqüentment,
també de la pressió assistencial. Aquestesmancances han afectat, entre d’altres, la
qualitat i la intensitatde l’atencióde lesnecessitatssocialsdels infants iadolescents
quehorequerien”Síndic(2017:92).
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
78
Tot i lesmillores de l’Administració, considero que és necessari apostar demanera
ferma per l’acolliment i fer una tasca prèvia de la realitat de cada cas per oferir-li
l’opcióquemillors’ajustialesnecessitatdel’infant:“Elmesdesetembrede2017hi
ha prop de 1.500 infants i adolescents que estan en estudi, ambmesura cautelar o
sense, imésde2.000infants iadolescentsambexpedientdedesemparamentobert,
ambmesuracautelarosense.Calrecordarqueaquestaxifraera,respectivament,de
propde1.100ide1.700,enbonapartperl’incrementdel’arribadad’infantsmigrant
noacompanyats(vegeu lataula3).Tot i l’incrementderecursos,quesemblaqueha
millorat l’adequacióderecursohapermèsreduir lamitjanadetempspera l’estudi,
perexemple,elsistemadeprotecciótéavuiunapressióassistencialméselevada(més
infantstutelatsimésinfantspendentspotencialmentdetutela)quefaunany”.
Apartirde la informaciórebuda iconcretadaherealitzatuntreballquecercatrobar
conclusions on es facin patents les necessitats i canvis que serien capçals per una
millor realització del circuit d’acolliment infantil vigent i poder emfatitzar en les
capacitats i vincles que tenen els educadors socials en aquest procés per tal
d’emfatitzarlasevafeina.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
79
6.Conclusions
Aquesta recerca s’ha basat en la meva experiència durant les darreres pràctiques
universitàries realitzades a la ICIF Cel Obert al llarg de 5 mesos aproximadament.
Aquests temps he pogut observar i obtenir informació per conèixer la intervenció
educativad’uneducadorsocialenuncontextd’infànciaenrisc.Vullaclarirquelameva
visió és parcial donat el temps amb el que he comptat per realitzar la recerca però
consideroquem’ha servitperpoder fer-meambuna imatgegeneralde lamesura i
dels professionals que la implementen, així com els les necessitats que presenta el
procediment,elsseguimentsilestasques.
En relació a la recerca, l’acompanyament als tècnics d’acollida i l’observació en
reunions d’equip o amb altres agents implicats, m’agradaria dir que ha estat molt
interessatididàcticpoderteniruncontactedirecteamblespersonesimplicadesivull
agrair la seva participació en el treball i en el meu aprenentatge, ha estat molt
gratificant i enriquidor. Alhora també he pogut extreure molta informació de les
entrevistes a les famílies acollidores i agraeixo que m’hagin ofert el seu temps i
compartitlasevaexperiència,haestatmoltinteressantpodervalorarelprocésdesde
lasevamirada.
Inicialmenteltreballs’enfocavaenanalitzarlafiguradel’educadorsocialcomatècnic
d’acollides infantils en família aliena a Catalunya però, tot i que considero que he
pogut extreure propostes de millora en aquest sentit que he exposat en el punt
anterior,iportaratermeelsobjectiusproposats,valadirqueaquestanàlisim’hafet
reflexionar sobrealtresaspectesquecondicionenaquesta tasca i sobreelsdiferents
agentsimplicatsenlamateixa.
Abansderes,m’agradaria ferconstar ladificultatper trobar informació ibibliografia
concretasobreaquestafiguraprofessionaldinsde lamesurad’acollides infantilsque
nofosencentresresidencialssinóenfamíliaaliena.Totiaixí,ipermitjàd’altresautors
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
80
treballats al llarg del grau, considero que he acabat endinsant-me en aspectesmés
teòrics de gran rellevància tant en les acollides infantils, les diferents mirades dels
agentsimplicatsielquesuposatreballarambinfànciaenrisc.
Uncopestructuratsquinsaspectesteòricsipràcticscreiaqueerenderellevànciaper
analitzarelpaperdelseducadorssocialsenaquestcontext,vaigveurelaimportància
decontextualitzarjurídicamentlamesurad’acollimentinfantil,pervalorarl’evoluciói
situarelsdiferentspassos iaspectesatenirencomptedelprocésaixícom.Conèixer
quineshanestatlesvaloracionslegalsicoms’hanimplementatenelsdiferentsmarcs
legislatius.
Donadalacomplexitatdel’entramatinstitucional,estructuralidesiglesquejuguenen
aquest procés, he cregut convenient situar l’Administració competent i els agents
implicats.Alhora,consideroquehaestatfonamentalconèixerpermitjàdelmarcteòric
i amb el seguiment tècnic, el tipus d’infància amb qui es treballa, què és el
desemparament,què implica iquinessón lesconseqüènciesqueespodendonar.En
aquestpunt,isensepretendreseruntreballcomparatiu,donatquehaestatalllargde
larecercaquehasorgitaquestaqüestió,heconsideratimportanttenirencomptecom
s’estableix estructural i socialment l’acolliment infantil al País Basc demaneramolt
bàsica,pervalorar-hocomunsistemad’acollimentfuncionaldiferent,onelscasoses
basenenels infants inoen ladualitat famíliabiològica-acollidora.Queestreballide
maneraméstransversaliesnaturalitzinlesacollidescapalacomunitat,potfomentar
millorar el nombre de famílies acollidores i aconseguir que els infantsmenors de 6
anysnoacabininstitucionalitzatsaixícomevitarconflictesidificultatsqueesdonenen
elprocésdel’acollimentdemaneracomú.
També he valorat que, de manera resumida, havia d’anomenar el procés de
l’acolliment així com els factors que comporten que els infants puguin arribar a ser
tutelats,quinessituacionsdedesemparamenthanpogutpatir,quinesconseqüències
tenenicomestreballenamblesfamíliesacollidores.Alllargdelespràctiqueshevistla
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
81
importànciaque téel conflictede lleialtat i ladualitatpels infants tutelats així com,
donar formació i suporta les famíliesperpoder sostenir situacionsques’esdevenen
d’aquestarealitat.
Veient tota la complexitat de les dificultats emocionals d’aquests infants, també he
volgutentendrequinésel reptedelseducadors tantambells comamb les famílies,
comprendrecomportenatermeaquestseguimentpervetllarperl’infantiquinessón
lesdificultatsiexperiènciesqueviuen,comlesencareniquinesmancanceshitroben.
Sobretot tenint en compte que, en moltes ocasions, és la principal figura que pot
detectarl’estatdelneniavaluarlaguardadelafamíliaacollidora.
Al llargde les trobades i reunionsd’equip,deseguiment i supervisiódecasos,entre
d’altres, he pogut veure la capacitat dels educadors socials per posicionar-se de
maneracríticacapal’evolucióqueestàfentlafamíliaacollidora,valorarsirequereixen
de més suport per sostenir situacions, els recursos que implementen i la valoració
principal que sempre és l’infant. En aquest sentit valoro que ésmolt important que
totes les mirades professionals implicades tinguin cabuda en el procediment de
l’acollidadesdelprincipi.
Enaquestaspecte,l’únicpasdel’acollimentonnohiparticipenelseducadorssocials
és en la validació de casos. Després de posar-ho en comú amb els propis tècnics,
considero que s’hauria d’afegir als educadors en aquest procés, perquè podrien
aportar una mirada diferent a la de la psicòloga o la treballadora social. Alhora,
afavoririaestarellsinformatsialcorrentdecomsónlesfamíliesdemaneradirectaia
més ells serien un referent més per les famílies des del principi. Com a mínim,
consideroquehauriendeparticiparalesformacionsi/odarreresentrevistesabansde
finalitzarlavalidació.
Un altre matís que m’agradaria incloure és, la importància de formació i reciclatge
constant pels tècnics per poder comptar amb eines per fer front a factors de risc i
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
82
limitacions dels acollidors que es conclouen en l’informe de validació. Segons
Montserrat(2007:10)“[...]siaquestsacollimentspoguessincomptarambmillorsuport
legal,econòmic,psicosocial ieducatiusdelsserveisdeatencióa la infància,estaríem
adaptantunatradicióantigaalesnecessitatsmodernes.”
Crec que per fer més efectiu el sistema de protecció a la infància i l’adolescència
tutelada i fomentar una mesura de qualitat, han de fer-se una sèrie de canvis o
consideracions:
Permitjàdel’educaciósocials’hauriad’invertirenlespersonesipoderferuntreball
preventiucomunitaridesdelmediperintentarresoldreelsconflictesdesdel’origeni
evitar les institucionalitzacions de menors en centres residencials i en acollides,
extensesoalienes.Larealitatésquesempreexistirancasospermoltqueestreballi“a
peu de carrer” i es donaran, malauradament, situacions de desemparament i
negligènciaquehaurandeserresoltsdemaneraàgil.
Peraquestmotiu,perquèunprojectecoml’acollidainfantilenfamíliaalienafuncioni,
s’hadecomptarambrecursosicreureenlaideaielseupropòsit.Pertant,considero
que és molt rellevant potenciar el coneixement de les persones que treballen en
infància, estudiar a fons l’acolliment i les bones pràctiques per poder fer una
intervencióelmésòptimapossible, ferdifusióde lamesura iespecialitzaralstècnics
ambformacionsperiòdiquesqueels capacitin ielshidoninbasesperser resolutius
per afrontar les situacions així com, limitar la quantitat de casos a portar per tal de
poderassumirelseguimentilatascademaneraacurada,comrequereixicadacas.
Totinohaverpogutentraraanalitzarafonsl’aspecteinstitucionalidel’Administració
com m’hagués agradat, considero que la protecció a la infància hauria de ser
interdepartamental, transversal i prioritària per tots els Departaments de la
GeneralitatdeCatalunya.Aparentmentexisteixunaseparacióideològicaitangibleen
quantainstitucionsperlesfamíliesbiològiques(EAIA)ilesacollidores(ICAA).Crecque
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
83
hihamoltsfactorspelsqualstenirencomptel’acollimentcomamesuraprioritària;els
d’evitar la institucionalització, fomentar la integració, comptar amb una atenció
individualitzada, fomentar no perdre el vincle amb la família d’origen, els costos
econòmics,entred’altres.Totiaixí,hepogutcomprendreques’hadevalorarmoltbé
si l’infant està preparat per aquesta mesura i treballar-ho de manera exhaustiva
prèviament en cada cas, com diu el darrer informe del Síndic de Greuges “[...]
l’Administracióhauriad’estudiarelscasosdemanera individualitzadaenfuncióde la
situacióindividualdecadainfant”[...]“l’interèsdefamíliesqueestrobenensituacióde
llistad’esperanohauriadeprevalerpersobredelesnecessitatsindividualsiconcretes
de l’infantques’estàprotegint” (2017:33),per talqueel sistemadeprotecciónoes
converteixi en desprotecció i fomenti situacions de desemparaments repetides que
acabenfentpalesaenl’infant.
6.1Lafinalitatésl’infant
Entenentlaimportànciadelafiguraprofessionalitzadaenelcontextsocioeducatiuper
protegiralainfància,hemdetenirpresent,comestableixenSallésiGer(2012:46)que
“elbenestarinfantiltambédepèndelacomunitatonaquestsviuen”.
L’acolliment familiar considero que ha d’estar motivat per quelcom altruista i
desinteressat que promogui un entorn familiar amb afecte, atenció i nousmodels i
referentsduranteltempsquelesfamíliesbiològiquesrequereixinperrefer-seipoder
assumirlaresponsabilitatquesuposalapaternitat.Alhora,crecquesíques’hauriade
tenirméspresenteltempsvitaldelsnensenaquestprocessos.Elsanysevolutiusenla
infància representen moltes etapes, en canvi, en els adults, el temps passa més
lentament o sense tants canvis vitals. Contra més temps passa l’infant acollit en
aquestasituaciómésvinclesescreenamblesfamíliesacollidoresiambelseuentorni
més difícil és el retorn a la família biològica, si es dóna, però que en tot cas, és
l’objectiuenaquestamesura.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
84
Per aquest motiu, considero que l’anàlisi realitzat i les propostes que he pogut
concloure se centren en un sol aspecte, el menor. Tot hauria de girar perquè la
motxilla que han de carregar aquests infants siguimenys pesada treballant amb les
seves emocions i sentiments i realitzant un seguiment professionalitzat basat en
acompanyar-loenelprocés.Hepogutconstatarqueelseducadorshandepoderferde
guia i preveure situacions que li poden generar ansietat, por o dubte. Alhora poder
treballar amb les famílies acollidores les limitacions que tinguin per la criança de
l’infant,evitantaixí ruptures igarantintmillorsoportunitatsd’èxit,peròper realitzar
aquestseguimentacurat,esnecessitatempsi,pertant,acotarlesràtiosdelstècnics.
Valoroquecalprioritzar l’infant i crearsistemespotentsd’avaluacióde les famílies i
facilitadors a nivell d’estructura i referents tècnics, que ens permetin detectar la
presència o absència de competències parentals, així com, de programes i recursos
quepromoguinl’adquisiciód’aquestescompetènciesiqueofereixinalesfamíliesamb
dificultats les intervencions a escala pedagògica, psicològica i social necessàries per
poderpromoureuna infànciasana i resilientd’aquellsqueseranfutursreferents,els
acollidors(SallésiGer,2012).
Segons lameva opinió, la integració del nen o la nena en el seu entorn no es basa
nomésenunseguimentsocioeducatiuprofessionalitzatnienelconjuntd’habilitatso
actituds per part de les famílies, sinó també en la integració social d’aquests. Fer
extensiva la seva inclusió a diferents àmbits; l’acadèmic, el de lleure, el familiar, el
d’amistats... poder fomentar llaços que el facin refer-se i naturalitzar el fet de tenir
duesfamílies,poderrevertiraquestfetcomquelcompositiu,sempretenintencompte
lessevescaracterístiques,opinió,cura,proteccióiseguretat.
Crecqueelbenestar infantilestàenmansde totselsagentsqueenvoltenalmenor
directament,peròtambédepèndelacomunitatonaquestsviuen,laqualhad’aportar
esforçosirecursosperagarantireldesenvolupamentadequatdetotselsseusnensi
nenes.Pertant,elsinfantssónresponsabilitatdetots,lasevahistòriadevidaielsseus
drets,handeserlanostraprioritatcomasocietat.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
85
7.Bibliografia
ASEDES(2007)Documentosprofesionalizadores.Barcelona:ASEDESiCGCEES
Amorós,Palacios,Fuentes,León imesas(2003)“Famíliescangur.Unaexperiènciadeproteccióalainfància”.Col·leccióEstudisSocials,n.13.FundacióLaCaixa,Barcelona.
AmorósiPalacios,(2009)<Lesperspectivesdel’acollimentfamiliar.>A:LluísFlaquer(coord.) Informe sobre la situacióde la famíliaaCatalunya.Un intentdediagnòstic.Barcelona:Dept.BenestarSocial(GeneralitatdeCatalunya).
Arnal, J. (2010). “Metodologies de la investigació educativa”. A: M. Carme Vidal(coord.)Mètodesitècniquesd’investigaciósocioeducativa.(p.1-88)Barcelona:FUOC.
Barudy,J.iDantagnan,M.(2009)“Losbuenostratosalainfancia:Parentalidad,apegoyresiliencia”Gedisa,Barcelona.
Bauman, Z. ((2007): “Els reptes de l’educació en la modernitat líquida.” Barcelona:Arcàdia.Bretones, E. (coord) (2012): “Familias y educación social. Un encuentro necesario”.EditorialUOC.BarcelonaBoadas, B.; Navarro, L. (2011) “Famílies acollidores i adoptives:l’acompanyament en la criança dels infants”. Educació Social. El treballsocioeducatiuenfamílies(n.49,p.90-104)Bungue,M.(2006)“Alacazadelarealidad.Lacontrovèrsiasobreelrealismo”.Gedisa,Barcelona.Casellas, S. i Mayoral, J. (2010) “L’acolliment familiar professionalitzat d’infants iadolescentsenunitatsconvivencialsd’accióeducativa”.Col·leccióeines:BarcelonaCyrulnik,B.(2002)“Lospatitosfeos:laresiliencia:unainfanciainfeliznodeterminalavida”Gedisa,Madrid.
Del Valle, J.F. , Bravo, A.; López, M. (2009) “El acogimiento familiar enEspaña,implantaciónyretosactuales”.PapelesdelPsicólogo(vol.30nº1,pp33-41)Dumaret,A. (1998). “Longterm foster familyplacement-Social inclusion inadulthoodandperceptionsofcare”.AdoptionandFostering,p.41-46.USA.Domènech, E., Prats i Guasch (2009) “Guia sobre l’acolliment familiar”. EditorialMediterrània.GeneralitatdeCatalunya.Barcelona
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
86
Jané, M.C., Araneda, N., Valero, S. Domènech, E.(2000) “Evaluación de lasintomatologíadepresivadelpreescolar:correspondenciaentrelosinformesdepadresy maestros”. Psicothema: Revista Anual de psicologia. Universitat Autònoma deBarcelona.Barcelona.Sàez Carreras, J. (2011) “Metáforas del Educador”. Editorial: Linterna pedagogica.Madrid.Salles, C. i Ger, S. (2012) “Les competències parentals en la família contemporània:descripció,promocióiavaluació”.Eltreballeducatiuambfamílies.EducacióSocial49.UniversitatRamónLlull,Barcelona.Moyano, Segundo (2010). “Institucions de protecció a les infàncies”. A: Paola Fryd(coord.)Bases per l’acció socioeducativa amb la infància. (pàg. 214 -254) Barcelona:FUOC.
Planella J. (2012) Educación social, acompañamiento y vulnerabilidad: hacia unaantropologiadelaconvivencia.RevistaIberoamericanadeEducación,46/5,1-14.
SíndicdeGreugesdeCatalunya(Desembre2013)Laprotecciódelainfànciaensituaciód’altriscaCatalunya.Barcelona:TallersGràficsHostenchS.A.Síndic de Greuges de Catalunya (Novembre 2017) La protecció de la infància ensituaciód’altriscaCatalunya.Barcelona:TallersGràficsHostenchS.A.Tizio,H.(2013)“Reinventarelvínculoeducativo:AportacionesdelaPedagogíasocialydelPsicoanálisis”.Gedisa.España.
TomazTadeudaSilva(2001)“Espaciosdeidentidad”.EditorialOctaedro.Barcelona
Wesley,R(1982)“SistemasdeBasesdeDatos”.Pearson.EstatsUnits.
BIBLIOGRAFIALEGISLATIVA
BoletinOficialdelEstado.CódigoCivilEspañol (2015). [consultat el 22 d’octubre de2017]https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-8470
Convenció sobreelsdretsdels infants,AssembleaGeneral deNacionsUnides, 1989.[consultatel22d’octubrede2017]http://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdfPortal Jurídic de Catalunya. Dret de Catalunya. (2017) GENCAT. [consultat el 22d’octubrede2017]http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
87
WEBGRAFIA
Acollimentfamiliard’unmenor(2017)Departamentdetreball,aferssocialsifamílies.Gencat.[Consultatel3dedesembrede2017]http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/Canal Youtube “Esparraguera TV. Fòrum 21”. Ajuntament d’Esparreguera –“L’acolliment familiar, recurs o repte social?” ponència Lidia Moreno, coordinadoraICIFCelObert(Febrer2017)[consultatel15denovembrede2017]
https://www.youtube.com/watch?v=qRPheY5W-10
Infànciaiadolescència(2017)Departamentdetreball,aferssocialsifamílies.Gencat.[Consultatel4denovembrede2017]http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/LlistatsICIF.(2015)DepartamentBenestarSocialiFamília.Gencat.[consultatel11denovembrede2017]http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions/acolliments/icif/pdf/directoriicif.pdf
Web AFABAR “Associació de Famílies Acollidores de Barcelona” (2005):http://afabar.org[consultadael24d’octubrede2017]
WebDiariAndorraDifusióvídeoAlberch,R.“Unexpertprioritzal'acollimentfamiliaral'internament dels infants en risc com a mesura per protegir-los” (Juny 2017)http://www.andorradifusio.ad/Noticies/un-expert-prioritza-lacolliment-familiar-a-linternament-dels-infants-en-risc-com-a-mesura-per-protegir-los [consultat el 18d’octubrede2017]
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
88
8.Annexos
8.1Entrevistesafamíliesacollidoresieducadorssocials
Organitzadesdemaneracronològica:
TRANSCRIPCIÓENTREVISTAJ.(PARED’ACOLLIDAK.)–14/11/2017
Horari16ha17h.CafeteriaAvingudaMeridiana–Hipercor.Entrevistaambacollidor
A.-Tranquil, tupotsanarparlant idesprés jo jatranscric lagravació.Sivolspresentat iexplica’mcomvàreuarribaralprocésd’acolliment.
J.-D’acord. Emdic J. i ho vam iniciar lamevaparella i jo fa 3 anys i 4mesos. Exacte... vam iniciar elprocésdel’acolliment.
A.-Icomusveuassabentardel’acolliment?
J.-(esriu)Lanostrahistòriaésunamicarara...nosésietservirà...
A.-No,no...tudigues!
J.-D’acord,somdosnoisllavorsvolíemserpares,llavorsvamcomençarperunprocésd’adopció,vamveurequeerenmoltsanysise’nsescapava...desprésvampassarperunprocésdegestaciósubrogadaalaÍndiaperòvantancarfronteresillavorsvamdecidirques’acabavaivamdir...“pueslodejamos...” i,desprésensvamquedarparatsdurantunanyipico...ienprincipinocontemplàveml’acollidasotacapconcepte...
A.-Iaixò?Perquèhodesconeixíeu?Operquè?
J.- Perquè no la coneixíem... per un desconeixement total. Llavors en un casament d’una amiga, lagermanadelxicotqueescasavahaviatreballatenunaICIFisabiadequèanavaiensvaexplicarmoltpersobreaquellanitiensvapreguntarsihohavíempensatalguncopienlivamdirquenosabíemcomanava i ens va passar un contacte d’aquí (referint-se al centreCelObert). I vam començar sense capmenad’expectativa...molttranquils...anemaveurequèésaixò...ires,vamcomençarambaixòiaquíésonvamveureelquesignificava,elquèera,elquèno...iaquíésonvansortirtotselsdubtes...
A.-Perquèlaprimeratrobadacomesdóna?Vosaltrestruqueuaquí?
J.-Sí,nosaltresvamtrucarivamdirqueveníemperaquestcontacteivamparlaramblaM.ielprimercontactevaserunaentrevistainformativa.Ielsegon,javamentrarendetall.Sobretotellstenienmoltsdubtes amb nosaltres perquè nosaltres veníem d’un procés que no tenia res a veure amb l’acollida,nosaltresvolíemserparesambtot,iunamicalasevaporeraquenosaltresfóssimcapaçosd’entendre
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
89
elquesignificaval’acollidaicol·locaralamamiitotplegat,no?Ilasegonareunió...vamfer3o4...noho recordo... després amb la L. Va ser molt ràpid tot el procés perquè diria que vam començar elsprimerscontactesalnovembre...jodiria...vamestarfentmoltesreunionstrobades,ambaltresfamíliesacollidores,unaoduesformacions...sobretotperveuretotalarealitat,perveuretotselscasos,si...
A.-Usvaservirlaformació?
J.-Molt,molt...toteslesreunionsquevamteniramblaM.ilaL.itoteslesjornadesmolt...sobretotperubicar-nosnosaltres. Incideixenmoltenelquesignifica l’acollidaamb ladiferènciaamb l’adopcióqueno té res a veure i aquí... aquí passes els teus dubtes... veus la crua realitat. Potser una acollidad’urgència,permanent... queenel casd’enK. Éspermanentperò les trobadesamb lamami cada15dies...t’hoexpliquentot.
A.-Cada15diesfeuvosaltres?
J.-Sí,nosaltresfemcada15diesamblamami...idesprésperquèlamamitéunaaltranenaillavors15dies i lagermana... Iaquestesreunionsvananarmoltbépersituar-nosnosaltres iperdecidir-nos.Vadurarjocrecquefinsfebreromarç,aquíesvaaturar,ensvandonarl’okiensvandirqueentràvemalabossa.Queentotcasensfeienmoltaincisió,recordomoltaixò,quel’únicacosaqueelshifeiadubtarunamicaeraquehotinguéssimclar,quediferenciéssimmoltl’adopciódel’acollida...comveníemd’onveníem...ivamestaresperantfebrer,març...afinalsdemaigensvantrucar.3mesosnomés.Jatenienuncaspernosaltres,queeraenK.Iensvanplantejartambéperquèteníemdubtesperquèlasevamamitéunadisminucióiaquestescosestambé...posaquetambé...queelltinguesalguntipusde...quenolihaviendetectatresinolihandetectatrestampocara.Aralivanferlaprovadels5anys,elprimertestaquest... i queés normalitat. Peròbueno, queensho vanplantejar així i... van sermolt honestos enaquest sentit i en aquellmoment tenia 2 anys i 6mesos i ens vandir quees tractaria d’una acollidapermanent.Enaquestcaséspermanentperquèlamamialtenirelqueté,nopotassumircuidar-lo...iperaixòéspermanent.Ienaquellamateixareunió,senseparlar-hoentrenosaltres,ensvammirarijavamdecidirquesíenelmoment.Illavorsjavamentrarenelprocésd’acoblament..ital..
A.-Ielprocésd’acoblamentcomelvàreuviure?
J.-Enhovammuntarmoltbéperquèvacoincidirquelesdosprimeressetmanesdejunyvaserallòqueetfanpassarlafoto...perpresentar-teiellensvapassarunafotonostra,delsdos.Quelestenimacasa.Això va ser molt xulo. I es va presentar un pla d’acoblament per fer que crec que va durar 2 o 3setmanes.Peròrecordoqueeramoltseguit...vaserperSantJoan.Totmoltbéiràpid.
A.-Ivàreupoderdemanarelpermísdepaternitat?Oalafeina...?
J.-No,enaquellmomentno,espotdemanardesprés...elpotsdemanarquantensl’acollidaperòenelprocésd’acoblamentno.Coml’E.,lamevaparella,ésmestrellavorsvaagafardies...ijocomtreballoenunaempresaméspetitadesdefamoltsanysdoncssenseproblemes...moltbé...peròvanserdosotressetmanes...
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
90
A.-Icomhovàreufer?Vàreuanaralcentre?
J.-Elprincipivaseranaraferunavisitaalcentre...aixòvaserperlatardaamblaB.ires,unaestona,primerapresadecontacteiveureelcentre.Elsegüentdia,tambévamanaramblaB.ivamanaraferuna excursió pels voltants... el tercer dia vam fer l’excursió, lamateixa, però ella ja no hi era. Es vaquedaralcentreinosaltresvamferl’excursióambellsols.Vamestartotaunatardaivamberenarambell.Elsegüentdiajavamferunaexcursióperunpoble...emsemblaqueerapropdeSantBoi...sortintdelacasad’acollidaivamanarapassareldiaieraunpobletdelcostat.Irecordoquevamferunpícnicqueensvaportarunaamigaivamestartotalatardaambell.Elleramoltpeque...ellvoliaanardegranperòeramoltpeque...
A.-(esriu)ahsi?Comvaseraquestaprimerimatge?
J.- (es riu) Doncs.. això nom’oblidarémai... recordo que estàvem a la casa d’acollida, al menjador irecordoquehihavienunesescalesquebaixavendelprimerpisirecordoclaramentcomelvamveurecombaixava,no?Queeraenano,quenoparlavamolt,quecaminavadepuntetesencara... iaquellvaserelprimermoment,vasermoltxulo.
A.-Ellrecordaaixò?
J.-De lacasad’acollidanotérecordsperònosaltressíque lihemexplicat.Lihemditquevaestardosanys amb lamami, que no podia estar per ell i va anar a una casa d’acollida, si li preguntessis t’hoexplicariaaixí.Ahireramoltdivertit, l’E. livapreguntar:“tusaps feraquestapintura?” iensvadir“sí,això lesnoiesde la casad’acollidam’ho feien”. (es riu) Ell ens va ferunapreguntaundia,perquè témoltsamicsalcole,ideiaquan“elmeuamicA.estavaalacasad’acollida”inosaltreslivamdirquenototselsnenspassenper lacasad’acollida.Estemcol·locant-hotot.Bueno...desprésd’aquellaprimeraexcursió va haver una altra i a partir de la següent setmana va començar a anar a casa però nomésduranteldia,perhores.VivimaVilanovaiundiaelvamagafarambelcotxedelmeugermàvamestarallàunatarda,vaconèixerl’espaiivatornaralcentre.Al’altrediaigual,erenuneshoretesperòjaeragairebétoteldia.Al’altreemsemblaquevamferunapernoctacióivatornaralcentreperòjanomésperrecolliriacomiadar-se.Apartird’aquellmomentjavaveniracasaivamsignartotelprocés.
A.-Ésquanusvàreupoderagafarelsdies?
J.-Desprésdesignaresquanvampoderagafarquinzediesperòaixòera finalsde juny i l’E.espodiaagafarunmesialgoihovacompactar.Ell jaestavadevacancesi joemvaigagafarelsdies.A l’agostvamestarelsdosambellisetembre,octubreinovembrevaestarl’E.
A.-Comelvàreuveure?Vaferunaevolucióràpidaambvosaltres?
J.-Vasercomplicat.Recordo,perexemple,elconcepte“meu”.Quantulidonavesunajoguinapensava“ambquihocomparteixo?”ilideiesqueeranomésperellivaarribarunmomentqueeramolt,moltpossessiuiambnosaltrestambé.Vasercomplicatperòméspernosaltresemocionalmentperquèvampassardeserduespersonesquefèiemunavida,idesobte,unshoraris,unnen...Eltemadel’acollidaelvaminterioritzar-homoltbéperòelquemésensvacostarvaserelcanvidevida.L’Acoblamentnostre,pernosaltressituar-nos,situar-loambell,vasercomplicat.Vaserdifíciladaptar-sealanovavidaiaunnen“jafet”ambunamotxillaasobrequeportaquetudesconeixes...oquealmenysnohoconeixestot.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
91
Sabemqueésunacosaquehadeseraixíperòrealmentésunacosaquelegalmentestàmoltestipulatperò que tens molt poca informació... Et diuen dades molt concretes: “La seva mare, tal, paredesconegut, tal...”perònotensunavisiómoltcomplertadelnen.Queaixò jocrecqueajudaria, tot iqueentencque legalmentnoespot fer. Peròno tensmai la sevahistòria.Al centred’acollida ell vaestarpoquet, segonsel que sabem,desdenovembrea juliol,... vaestarpoquet.Noens vanexplicarmolt tampoc. Sí que ens van dir que tenien dubtes també sobre la seva evolució, si tindria algunapatologia...siqueensvandir“potsernoéselnenmés intel·ligentdelmón,peròbueno...”ellse’nvasortint,ésmoltsociable.Totiquerecordoqueelprimermesd’estarambnosaltresestàvemaVilanovaihihaviaunsenyorambunsnens i recordoque,decop,elvamveurecombuscavaalsenyor,semprebuscamoltl’afectedel’adult.Aixòenssobtavamolt,podiapassarqualsevolpelcarreriellferperanar-se’nambaquellapersona.Peròdesprésesvaadaptarmoltbé,vanseraquellsprimers3mesosacasamésintensiusperòquanvacomençarelcolevapoderanaralamateixaescolaquetreballal’E.ielteniamolt de referent i se sentia més segur. I ara va a una altra escola però va molt content. Valoreml’experiènciamoltenpositiu,laveritat.
A.-Ilatrobadaamblamare?Comhaestat?
J.-Haanatevolucionant.Alprincipifèiemcada15dieslesvisitesaEVIA,l’espaidevisites.Eldeixàvemenunacantonadaiellesreuniaambellaidespréstornava.Vanpassardosanysidesprésesvavalorarqueespodienfervisitesexternes.Lanostratrobadaamblamarelavàremagrair,crecqueestàmoltbéaixòperquèaixíettreupors,tantperlasevabandacomperlanostra.Isobretot,cosesdeltipus“icomserà?, inosequè...” isobretotpelK.Perquèhoviviaunamicacomartificial...“tedejoahí...”te’nvasamb lamami i “tuotravida...”hoviu comunadualitat. Les trobades sónmoltbones i hemnotatuncanvienpositiuperpartd’ellpernormalitzar-ho.Totiaixíellsegueixtenint2visites,cada15diesamblamamiidesprésuncopalmesamblasevagermanaaEVIA.
A.-InouspreguntaellperquèfaunesvisitesaEVIAamblagermanailamareidesprésaltresalparcamblamaresol?
J.-Demomentéstotmoltinicialperquèfapocquefavisitesexternesamblamareperò...laL.ésmoltpetitonaencarainopreguntademomentperquèlamare,altenirladiscapacitat,noméstenirlanenalivantreureiestàenunaaltrafamíliad’acollida.Aixíquelamareté3visitesalmes,amblaL.,ambelK.iambelsdos.Ésmoltliós,peròpersortdesdelcentreensorganitzenmoltbélesvisitesperquèpuguinveure’s.DemomentelK.síquehamanifestatalaR.queliagradenméslesvisitesalparcamblamamiperquèal’altrahadecompartir-laamblaL.inopotestartantperell...sentunamicaelscels...laveritatésquecomlaveuuncopalmesa lagermanalaha interioritzatfapoquet.TampocsesabiacapaonanirialaL.ifinsquenovaacabaramblafamíliad’urgènciaihovantenirclar,noesvanconèixer.
A.-Peròdurantl’embaràs,ellseguiaveientalamare?
J.- Sí, va estarmolt béperquè vahaver-hi unmomentenquedesdeCelObert ens vandir “anematreballar-hoara”illavorslivamexplicarconjuntament.Livanexplicarquelamamateniaunbebèadinsiquetindriaunagermana.Vamagrairmoltelrecolzamentperpartdelcentreperquèsinónosémoltbécomhohaguéssimenfocat.Amésestàmoltbéperquèsemprequetenimproblemes,amblaR.oambquisigui,deseguidaestanallà.Opercosesqueetdiuinosapsmoltbécomreaccionarosiéspropidelsprocessosd’acollidaono...iellasempreensdiu“Tranquil,doncsambaixòfaremaixò”o“aixòesmillor
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
92
quehoparlemambelld’aquestamaneraojolicomentaréaixòaltre”...avegadestruquemperxorradesperòlaveritatésquesempreenshosolucionentotinohemtingutcapproblema.
A.-Ialgunapeticióonecessitatquecreguisques’hauriadecobrirdesdelCentre?
J.- Doncs bàsicament, quan entres ja ho saps... tu saps que tens unes visites pactades, tot el quecomporta,etc...inosaltresperexemplejahauremdecomençaratreballarl’anyquevetoteltemadelasevahistòriadevida.Clar...tenimpocainformacióinosémoltbécomhofaremaixò.Peròsíqueésunacosaqueensaniranexplicantapartird’ara isíqueésunacosaqueteníemdubtesperquèpensàvemquesiensparlavendelacasad’acollida...ihovamparlaramblaR.iensvadirquesí,quecomencéssima introduir-ho... perquè clar, ell te el handicap que té dos papis, una mami, una germana... unaestructuradiferentalsaltresnens.Totiqueelcoleésmoltxuloinohihacapproblemaielsnenssóncomsón.Ienprincipinohatingutcapproblemaambaixò.Isobretot,decaraaell,elmillorésqueellpercepquelamaminoensveucomunacompetènciaiaixòl’ajudaasentir-seméscòmodeamblasevasituació.Tenimmoltpresenta lamamiia laL.Perexempletenimunafotoalrebedord’ell idelaL. icadanit li fèiemunpetó i ara,que jaésmésgran,ho faquanelldecideix. Laveritatésquesobre lamamipreguntapoc,peròquanhofa,liintentemdonartoteslesrespostesquepodem.Ellperexemple,espensaquequananemaBarcelona,alCentre,comésaquíonveua lamami,ésonviu. (Riures)Espensaqueviual’Hipercoroaprop,hodónaperfet,perònolipreocupanohavervistlacasa...
A.-Capaoncreusqueval’acolliment?
J.-Jocrecqueensmantindremenacollidapermanent.Perquèlespossibilitatsderetornsónbaixesperla situacióde lamami, per tanthauremd’anar veient, peròestem tranquils. Intentarem fer-ho feliç inormalitzar almàxim la seva situació perquè ell estigui còmode. Per això et dic que aquestes visitestranquil·litzenmoltperquèvahaver-hiuntempsquesempres’abraçavamoltamialprincipiperòquanvam passar a obertes, de cop la R.m’ho va fer veure, que ara ell s’abraçavamés a lamami i li feiapetons...ivaigpensar“Ostres,aixòestàmoltbé!perquèaraenstéintegratsalsdos”.Espercepquelamaretélesseveslimitacionsimoltesvegadesetpreguntaméscosessobretuquesobreelnen,peròtotiaixíhihaunabonaentesa.Ellhoviunormaliellveuquejopucdonardospetonsalamamiiparlar...aixòésmoltpositiu.Amés,ellestàmoltasobredetot,delqueparlem,decomenssaludem...
A.-Iheutingutdificultatspelstràmits?Normalmentlesfamíliessolenferqueixessobreaixò...
J.- Sí, la meva queixa també seria aquesta. Ara li trauran un granet i necessita anestesia...i has depreveurequelifaranaixòihasdepensarenquet’hand’autoritzardesdelaGeneralitat,demanar-hoalCentreperquèhosol·licitin,ienshandedonarunpaperijaestà,perònosempreésràpid.L’altrecosaésquanvolsmarxardeviatge.Ahirperlanit,perexemple,pensavaqueéselmeuaniversarilasetmanavinentipensava“isimarxemuncapdesetmanaiensanem?”...Joquesé...“aFrança!”ivaigcomençaramirariquanestavamirantvaigpensar...“nohofacis...”ihovaigdeixarperquèsihad’agafarl’avióperexemple,permoltqueportiselspapersdel’acollida,ellshandeferunpaperqueespecificaqueelK.estàenacollidapermanentambaquesta família ique se li autoritzaperviatjaraon siguienaquestadataconcreta.Iclar,hohasdemirarambtemps.Enquantalestargetesdesalutital,nosaltreshohemtinguttotràpidperòtenimunamútuaialhoradecanviar,comnoconstacomafillpropi,sempretenimhistòries però quan ho haguem de canviar de mútua, ja t’ho direm... (riu) perquè aquí el problemasempreésexplicarquèésaixò...perquèlagentnohoenténivagisonvagishohasd’explicar.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
93
A.-Iquanhovàreucomentaralafamília,elfetqueanàveuaacollir,hovanentendre?
J.-Lanostracapproblema,totselsavis,elstiets,cosins,amics...totalanostraparthaestamoltfàciltotiquesabenqueelstràmitssóncomplicats.Síqueanivell“societat”lapreguntaés“Ah,ycuandotelovanaquitar?,quèpena...”totiquehohasdeteniraquí(senyalaelcap),queelretornformapartdetotel procés però la veritat és que no ho coneixen. I crec que seria molt important que la gent esconscienciés de què és l’acollida, que poguessin conèixer i treure pors en relació al procés i alhorafacilitar-lialsnensialesfamíliesaquestcamí.
TRANSCRIPCIÓENTREVISTAB.(TÈCNICAD’ACOLLIDES)–05/12/2017
Horari16ha17h.Cafeteria–BarridelesCorts,Barcelona.
A.-Persituar-nosunamica,B.QuinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsaracomEducadora?
B.-Abanseramonitoraifeiafeinesencasalsd’estiuiaixí,peròlamevaprimerafeinacomeducadorasocialvaseraunCRAE,uncentreresidencial,quevaigestardosanysambnensde0a6.Estavaelscapsde setmana iels festius. Lapropostadelsnensera residencial,de centre,peròalgunsd’aquestsnenstenienpropostadefamíliad’acollida,llavors,comerennenspetitsprecisamentenaquestcentre,moltssí que eren el perfil d’acollida familiar aliena i molts marxaven. Treballàvem amb totes les ICIF deBarcelona.
A.-Ivaserarreld’aixòquevasinteressar-teatreballaralaICIF?
B.- No, bueno, jo ja sabia que existia la ICIF i que existia l’acolliment. Tot i que aquí sí que em vaiginteressarperquèquanestavaallàhihaviaunparelldenensquemarxavenenacollimentiestavenfentelplad’acoblament,ivaigveureunamicaelprocésperònogaireperquèal’estarencapsdesetmanatampocpodiaveuretotelprocedimentniteniatota latascadeseguimentperòsíqueaquí jahovaigconèixerenprimerapersona.
A.- Al centre sempre hi ha un educador referent per fer aquest acoblament en el cas quemarxin enacollida?
B.-Sí,cadanentéelseututoriéselquefatotalatascadeseguimentdelnen,tutoriesambl’infant...fanelsinformesdeseguiment.Idesprésd’aixòvaigestarauna“casad’infants”queésunprojecteperintentarevitarlaretiradadelneniésunprojectequeesfaamblesfamíliesconjuntament.Éscomuncentre on els nens estan dormint però les famílies venen la pis a aixecar els nens, portar-los al cole,dinen al pis, o sigui és una tasca també amb els pares per intentar treballar els aspectes que esconsiderennecessarispertald’evitarunaretirada.Consideroqueésunprojectemoltinteressant,emvaagradarmolt. Aquí vaig estar 6mesos i després vaig començar amb acolliment. Vaig conèixer la ICIFperquè vaig estudiar unmàster i una companya treballava en aquesta entitat, va pensar enmi, quepodriaencaixarenelperfil,iemvacontactar.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
94
A.-Unamicaenresumquinessónlestasquesqueportesatermeenuncasd’acolliment?
B.-Uncopm’arribaelcasemllegeixototalasíntesiavaluativa,totl’expedientdel’EAIAqueensarribaper tal d’entendre més el cas en tota la seva perspectiva. Tant el seguiment que fa l’EAIA com totl’informedeseguimentdelcentreonestào,siestàenunafamíliad’urgència,totselsseguimentsdelafamília.Després contactes telefònicamentamb l’EAIAperquèetdonin informacióautoritzadadecomseranlesvisites,decomestàelnen,decomestanelspares...itambéambelcentre,ambeltutoroambeltècnicdelafamíliad’urgència,perquèetdonintotalainformació.Ambtotaaquestainformació,unade les famíliesqueestan ja validadesque tupensesquepotencaixarambaquestperfil, se’lshi fa laproposta.Esfaunaentrevistaambells,se’lshiexplicaelcas,se’lshifaformalmentlapropostaiuncopl’aproven,pactesuncalendarideplad’acoblament;ambelcentreofamíliad’urgència,iesrealitza.Tuacompanyesalafamíliaenelplad’acoblamentiuncopesconstitueixl’acolliment,fastotelseguimentdel’acolliment;lesentrevistesambelsacollidors,donant-lossuport,pautesiestratègies.Contactarambles escoles, recursos psicològics, amb els EAIA per preparar les visites amb les famílies biològiques imantensel contacteal llargde totelprocésper veureunamica comestanelspares, fer valoracionsconjuntes,iferelsinformesdeseguiment.Enfunciódelcas,totelquevagisorgintperòsobretot,donarsuportalesfamíliesicoordinar-teambtotselsserveisqueintervenen.
A.-Sónsemprelesmateixespautesentotselscasosd’acolliment?
B.- No, van variant. Per exemple en els casos de famílies d’urgència és de cop. No hi ha plad’acoblament. T’avisen que hi ha una urgència i són nens que encara no han nascut o bé estan al’Hospitaloespreveuunaretiradaperòencaranos’hafetperquèestanesperantaconseguirunafamíliad’urgència.Llavors,contactesamblafamíliad’urgència,elshidoneslainformacióquant’avisenqueesconstitueixilaurgènciaobésijaestàretiratihasd’acompanyaralafamíliaalaDGAIA,alparal·lel,perferelstràmitsdeconstituciódel’acollimentd’urgència;queladoctoradelaDGAIAetdiguiunamiquetacomestà,essignentotselsdocumentsillavorss’emportenelnenaquellmateixdia.Avegadestruquesalafamíliaunasetmanaabansiaquelldiajas’emportenalnenamblapocainformacióquetenen...iapartird’aquíelprocéssíqueéselmateix,acompanyar-losa lesvisites,ferels informesdeseguiment,elsdomicilis...
A.-Quinestasquesvalorescomamésrellevantsperconèixeriaproximar-temésalcas?
B.-Crecquesónmolt importants lesentrevistesamb lafamília, tenirunabonacomunicació,sintonia.Crearunvincledeconfiançaperpoderanartreballantelsaspectesquetuvalorescomamésnecessaris,que vas detectant, i sobretot tenirmolt contacte amb la família, crec que això és clau.Que no siguinomésunseguimentprotocol·larisinóuncontacterealiunseguimentreal.Tambépodertrobar-teambel nen. Per exemple, en els casos que no hi ha visites biològiques i tu no veus al nen tan sovint, elseguiment és més difícil per això és important insistir. I també les coordinacions amb la resta derecursos,perquèavegadestutensunavisióperòl’escolapotdonar-teunaaltra,elpsicòleg...perquèésimportanttenirunavisió i informacióglobalperquètambéjopotserveigalnenuncopcada3mesosperòelpsicòlegel veucada setmana,per tant, la informacióqueempuguidonarelpsicòlegésmoltrellevantpertotelquejopuguitreballaridetectartambé.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
95
A.-Quinssónelsaspectesmésdifícilsalsquehasdeferfrontenl’exercicidelatevatasca?
B.-Sosteniralnenia lesfamílies.Ésadir,sercapaçdesostenirelmalestardelesfamílies.Avegadessomcomunsacdeboxaperquèetslapersonareferentperaquestafamília,delaDGAIA,delsistemaidetot...ésambtuambquitenencontacteillavorsavegadesatut’arribatotaquestneguitimalestarencontradelsistemaoencontradelfuncionamentdel’EAIAoencontrade...tot.Totsempreésatu.Perquèésambtuambquitenenaquestcontacteiaquestarelacióiavegadessostenirtotaquestneguitimalestar és complicat. També ésmolt difícil les situacions amb les que et trobes. Amb el temps ettornes unamiqueta de ferro però costenmolt algunes situacions d’observar a les visites biològiquescomelsnensviuenlesvisitesoelsparestambé....sobretotalprincipidel’acollimentésmoltdelicat,ésun moment complicat. Sobretot pels pares biològics i que el nen pugui entendre tot això i tambétraspassar-hoalspares... iunaltreéstornaraunnenauncentre,queunacollimentvagimalament ihagisdetornaraunnenauncentreéselpitjorquepotpassarielmésdifícildesostenirperquètotalafeinaquehasanat fent i totelseguimentd’aquestnen,veusquerealmentnohafuncionat. Iésmoltdolorós,perquèsapsqueésunaferidaquenoestanca.Ipelsnensacabarunacolliment,ensegonsenquinasituaciós’acabi,perquèetpotstrobardetot,desd’acollidorsquenohofanbéielshasdeportartud’undiaper l’altrealcentrefinsaacollimentsque...portaraunnenauncentreésmoltdifícil.Enaquellmomenttuetsdeferroiactuesperquèveusqueelnenestàpatintil’hasdepoderacompanyarbéperòsostenirtotaixòtambéanivellemocionalpertudesprésésmoltdifícil.Peraixònoetprepares,la experiència i compartir-ho amb l’equip... i en aquests casos sí que sempre vas acompanyat. Perexempleunaúltimavisitaabansdequeelnenmarxienadopció...tuestàsveientqueaquestamareopare,éslaúltimavegadaqueveuràalseufill...ituhoestàsvivintipermoltquet’hoexpliquin,nosapsmaicomésocomreaccionar.Sónsituacionsmoltcomplicadesquete lesvas ficantadins ienaquellmomentactuesperquèetsunabonaprofessional ihohasdefer,peròdespréstotaixòtut’hohasdegestionaranivellemocionalperquè...sónsituacionsdemoltacàrrega.
A.- I les tasques més amables d’aquesta feina com a educadora social tècnica d’acolliments quinesserien?
B.-Elplad’acoblament.Iniciartotalarelacióamblafamília,ésunmomentmoltespecial.Acompanyaralafamíliaqueestanmoltnerviosos,conèixeralnen,permiaixòésmoltenriquidor...ilestrobadesambelsnens,totl’acompanyamentcapalnend’entendrelasevasituaciófamiliar,detenirunlligamambelnenipoderserunreferentperellperquèpuguipreguntar-teelsneguitsquetinguiiexplicar-tesobrelasevafamília,acompanyar-loamblasevafamíliabiològica...aixòésmoltenriquidor.Crearaquestlligam.Ésquanveusrealmentquelescosesestananantbéiqueelnenilafamíliaettinguincomareferenciapositiva,queéscomplicatd’aconseguir,peròésmoltenriquidor.Quelafamíliaconfiïambtu,quevegisquelespautesqueelshidonesestanfuncionanti les integreniqueaixòreverteixenqueveusqueelnenestàmillor.Aixòéselmésenriquidor.
A.-Recorda’mquinssónelsrecursos/serveisquepotsutilitzarcomaprofessional?
B.-Elpsicòleg,queésmolthabitual.Noalprincipidel’acolliment,siesvaloraquenoésnecessari,peròsíamidaquevacreixentperquèesdetectenaspectesques’handetreballariprecisamentperquètunopots veure al nen un cop a la setmana per fer un seguimentmés complert, per tant es necessita unrecursextern.Jam’agradariapoderveure’mambelnenuncopalasetmanaperserjoquil’acompanyiaentendrelasevasituaciófamiliarperòcomaixònoéspotdonar,doncsunpsicòlegqueestiguimoltsituatenelqueésl’acollimentelpotacompanyaraanarelaborantlasevahistòriadevida,abandade
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
96
quehihaginaltresmancancesques’hagindetreballarenaltrescasos.Tambésuportpedagògic,toteltemad’hàbitsd’estudi,perquètenenmoltesmancancesanivellescolarperlaconcentració...elsCSMIJ,quesónelscentresdesalutmental,tambérecursosd’estimulacióambelsméspetits,...anivelldejocsimbòlic,relacionsambelsiguals,centresdeteràpiad’estimulació,aixòéselprincipal.
A.-Anivellpràctic,quecreusqueaportal’educadorentotaquestprocéscomareferent?
B.-L’educadoraportaunamiradamoltglobalenrelacióalnen,perquèhasd’intentarveureelnenambunaglobalitat comell esposicionaamb la seva situació familiar. Ésmolt importantqueels educadorcomptinambexperiènciaprèviaambcentres...perquèelpsicòlegoeltreballadorsocialaportenaltresmirades ihoveuendesd’altresàmbitsperòel rolde l’educador, si vensd’uncentre, tu jahaspogutviurealgunesconductesdelsnensquesapsopotsintuirperquèesdonen.“Aquestnenfarebequeries,...” si tot això tu ho has viscut com educador i entens perquè aquest nen té aquestes actituds, potsacompanyarmilloralafamília,perquèelquelafamíliat’haexplicatpotsertutambéhohasviscutquanestavesenuncentre.Tuentensqueelsnenstenenmoltesdificultats,queelshicostamoltgestionarlafrustració,que tenenpocacapacitatdeconcentracióa l’horade ferelsdeures... jo crecqueel roldel’educador,almenysenelnostreequipveiemque,sielseducadorsvenendecentres,tenenunamiradamésglobaldelnen.Ipodendonarpautesalesfamílies...totiquetambét’hipotstrobarambd’altresprofessionalsquetambétenenaquestamirada,peròjocrecqueelroldel’educadorenacolliments,siésuneducadorquevede l’àmbitde la infància,potsdonarpautesa les famíliesmésconcretes ipotentendrelaglobalitatd’aquestnen.
A.-Perpartdelesfamíliesacollidorescomcreusqueusveuen,comunrecolzament?
B.- Hi ha de tot. Hi ha famílies que ho veuen com un seguiment protocol·lari, administratiu... no horebutgen perquè saben que és el que toca però ho veuen comun tràmit.Que s’ha de fer perquè laDGAIA així ho dicta, així que ho interpreten com un control... ho veuen així, o al menys és bastanthabitual.
A.-Comhoreverteixesaixò?
B.-Aixòésmoltcomplicat.Ésanar-teguanyantlaconfiançad’aquestafamíliaiqueellsvaginpocapocveientqueeltuelshipotsofeririqueelshipotsrevertirenpositiueneldiaadiaambelsnens.Jocrecqueaquestaéslaclau.Peròclar,hihacasosenelsqueésmoltdifícil,sobretotquannohihavisitesinotensgairecontacteamblafamíliaopotserelcontactesíqueésmésprotocol·lari...peròtambéquanavegadesfamíliestenenaquestavisióquanhihadificultatssíqueavegadesetreclamen.Quantotvabé,síquehoveuenmésadministratiu,peròquanhihadificultatsmoltesvegadescerquenl’ajuda.Pertant,avegadesquetupensavesqueno,t’anadonesquesí,ques’hacreataquestaconfiançaperquèquanhonecessitenbusquenajuda.Idespréshihafamíliesquesíqueetveuencomunsuportreal,acostumenaser famílies que estan ben situades en l’acolliment... Les fa estar ben situades, la motivació,... peròtambécadafamíliaésunmónicadatècnicésunmón,pertant,permoltquetuintentisfersemprelamateixafeinahihafamíliesamblesqualstanttucomells,teniuunarelaciódiferent.Llavorssilarelacióés positiva i és de confiança, aquesta família escoltarà més les teves indicacions que no una altrafamília...depènmoltdelscasosidelarelaciódeconfiançadelstècnicsamblafamília.Iperlaconfiançahadepassartemps.Quanjaportes4o5anysamblafamíliailarelacióhaestatpositiva,ettindrancomareferent.Sihihanhagutdificultats,potsernohanrebutdeparttevaelqueellsconsideraven,ohantingutproblemesamb l’EAIA... comel sacdeboxaets tu,desprésnoet tindran confiança... si el que
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
97
veuenentuésunacriticacapalsistema.Perquèlasevareferènciacapalsuportocomaqueixa,somnosaltres.Llavorsenfunciódelseucasidesituacionsqueesvagindonant,sitotvabé,larelacióseràmoltpositivaideconfiança.Peròsihihadificultats,esreverteixencapatu.
A.-Comaconclusiódel’entrevista,quinsaspectescreusqueespodriencanviarpermillorarelsistemadelesacollides,tantenlatevafeinaenconcret,enlestevestasquesperquèsiguinmésefectivesoenelpropiprocés?
B.-Enprimerlloc,permi,laideaque“estàal’aire”dequefosunmateixtècnic,serial’ideal...iquefeselseguimenttantdelafamíliad’acollidacomdelabiològicaalhora.Idesprés,quelafamíliabiològicaila familiaracollidoras’haguessindeconèixeralprincipide l’acolliment, sempreque fospossible.Crecqueseriamoltinteressant.Podertenirmenyscasosenelseguiment,perpodertenirunseguimentmésreal i estarmés apropdels nens i les famílies.Així noenspercebrien comun control si no comunafiguradesuport.Situpotsveurealafamíliauncopalmes,seriamoltdiferent,poderveureeldiaadia,compartirmésespais,generaraquestaconfiança...seriamoltmésfàcilquenouncopcada3mesoso6mesos.Podertenirmenyscasosperpoderferunseguimentmésreal.Seriamoltimportant.
A.-Perquèlaràtioaproximadaqueteniudecasosquinaés?
B.-Nohihaunaràtioestipulada... joportoara18nensperòalprincipiportava25.Nosaltresal’equipestemenaixò,entre16i22.S’estableixqueloidealseriaentre10-15casospertècnic,éselquediuenperò jonohoheviscutmai...defet,aratinc18 iéselmomentquanmenyshetingut.Peròtot iaixí,amb18casostampocpotsferunseguimentreal.Itambéettrobesquesidesd’unboncomençamentalesfamílies,tensmoltacàrregadecasosifasunseguimentmoltpuntual,mésendavant,sivolsferunseguimentméspresencialhihamoltes famíliesquehopercebencomuna invasióo control... llavors,quanjaestableixesunadinàmicaamblesfamílies,desprésésmoltcomplicattrencar-la.
TRANSCRIPCIÓENTREVISTAD.(MARED’ACOLLIDAJ.)–05/12/2017
Horari18ha19h.Casadel’Acollidora–BarridelesCorts,Barcelona.
A.-Comvasiniciarl’acolliment?Cometvasassabentar?
D.-AlafiraquefanalCarrerGalileu,asotadel’avingudaMadrid,joestavaenaquellmomentenqueelmeuhomevamoririjacomençavaasortirdelforat...haviavolguttenirunnenambelmeuhomeperòesvamorirabansdetemps,quannotocava.Desprésjaestavabé,ocomençava,imaihaviavolguttenirunnensolaperòvaigpensarenposar-meaadoptarunnen,queera lameva idea.Peròcadavegadaqueveiaelspapersdel’adopció,se’mfeiaunmón.Amésemfeiapor.Llavorsaquívaigveureunestandivaigdescobrirqueexistial’acollimentivaigagafarelspapers,vaigmirar,vaigassabentar-meunamicaivaigtelefonar.Vaigcomençaraixí.Joteniaalcapquevoliatenirunnenperquèestavafinsalsnassosdetreballar,treballar,treballar14horesaldiaperquènoteniaresmilloraferivaigintentarreprendreelque jo volia fer a lameva vida, que era tenir un nen. Però no volia tenir un fill, ni tenir-ho adoptat
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
98
perquèdecopivoltaemvaagafarmoltaporatenirunnen,ialeshoresvaiginiciar-hoperquèemvafermoltamenysporl’acollida.
A.-Perquèelveiesmenysdefinitiuoperquè?
D.-No,perquènosé...crecquel’acollimentetfaspareimareofillimareoelquesigui,sivoleuelsdos.És un acord que arriba quan ell/a té 18 anys o el que sigui i en adopció és una cosa que tu estàsimposantaunnenunacosaquenosapsivolonovol, i tutampocsapssivolsonovols. Ipermi lescoses han de sermolt democràtiques,molt consensuades. Avia’m, ami el J. emdiu que l’adopti i jol’adoptoara!(riu).Jopensoqueambelsanys...això...jaesveurà.Peròsobretot,elldecidiràquèvolqueaixòésimportant,escoltar-loaell,lasevaopinió.
A.-Quanvascomençarquinprocésvasseguir?
D.-Vaigfer2o3entrevistesabansde l’estiuallàaCelObert i recordoqueemvandir;“aquestestiutensdedeuresdecidirsivolsadoptarovolsacollir”itotiquejoteniamoltclarquevoliaacollirvaigdir,“vale, faré l’exercici”. Faig fer un exercicimínimperquè ho teniamolt clar i vaig decidir que sí i vaiginiciar totelprocés.Allòquefeude“untercergrado;ahorate lopreguntauna,ahorate lopreguntaotra con diferentes palabras, y ahora lo hacemos en casa y ahora no se donde...” i al final t’acabespreguntantsihasrespòsbéojoquesé...recordoquelivaigdiraunadelesnoies;“elqueetvaigadirno sé si és bo o dolent però és el que penso! I si haig de dir que no, m’és igual perquè és el quepenso!”(riu). Recordoqueemvadir que “quèpassaria si tinguésunnenmusulmà?”, perquèemvanpreguntarraces,religió...ijoatot:“m’ésigual,m’ésigual...”“isitensunanenamusulmana?”ilivaigdir“notinccapproblemaperòacasamevaestàprohibitportarunmocadoralcabell iqueunanenaqueestiguiacasamevaportiunmocadoralcabell,mai.”Iemvandir,“bueno,sitensunnencristià...”elshivaigdir“avia’memmolestaràmoltíssiminovoldréqueportiunacadenaamblacreuitampoclideixaréportaracasa,queselaposiamblasevafamília,isil’hedeportaral’esglésiaihadeferlacomunió,elportaréifaràlacomunió...”Aixòensvapassar,laB.EmvapreguntarsielJ.s’haviadebatejarijolivaigdirque“noeraelmeuproblema,sihedeportar-hoelportaré...”oalaMezquitaoalasinagoga...capproblema. Ara, una nena no anirà ambmocador i els catòlics no van amb creu. Cadascú te els seusprincipisijorespectaréelsvalorsipensamentsdelafamíliadelnenperòacasamevanoaniranambvelocreu.
A.-Ialaformació?
D.-Alaformaciósíquevaigtenirproblemesambalgunesaltresfamíliesperquètroboquevansermolthipòcrites. Al 2012 va ser, a la formació van explicar els motius pels que els nens podien caure endesemparamentonegligènciaiparlavendemaltractaments,violacions,etc...ijovaigdirquenoenteniacomespodiamaltractarunnen,“nohoentencinohoaccepto.”Aixònovoldirquejovagiadirresencontradelseupareoelquesigui...peròjonopucdirquesíquehoentenc.Irecordounaparellajoveque em van deixar verda perquè vaig dir que no ho entenia... i vaig estar a punt de dir-li, “Que tuacceptesqueunparemaltractialseufillinoacceptesquejonohoentengui?”hotrobomoltfortperòbueno,vaigserbastantméseducadaiemvaigcallar,peròhovaigtrobaral·lucinant.Comaconnexióales famílies tampochi vaig trobar connexió... nomésambun senyorqueemva caurebastantbéquedesprés l’he tornataveureperquè resultaqueésamicd’unsamics ique téunnenacollit.ElsvàremveureunestiuielJ.esvaposarxulitoambell,perquèhorecordo...(riu)esveuquevoliapegarundelsnensalsaltrestresamicsielJ.dient“quenoeltensquepegar,perquènosequè,nosequè,bla,bla,
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
99
bla...”éseldefensordelascausesperdudes!(...)Ienrelacióalaformació,mésteòricament,crecqueemvacol·locar,desdelpuntdevistad’organització,delaGeneralitatol’Ajuntament,perquènotenianiidead’onestava... fins i totpersaber-meelsnom,encaraavegadesnosédequèemparla laB.,perinicials... però sí que és cert que et col·locava una miqueta en les acollides però... “andando, eh?Andandosehaceelcamino”.
A.-Idurantelprocést’hansortitdubtes?
D.-Uhh! (es riu) cada dia! Si dec tenir a la B.agobiada... jo crec que dec ser la quemés telefono...aveure,trucoquantincdubtes.IntentotransmetretotelquecrecqueésimportantpelJ.isitincdubteshodemano...crecqueésmilloraixí,id’aquestamaneranoesfatantabola.Iavegadestambéemposoxungaambella(esriu).ComeldiaquejolivaigdirqueportariaalJ.hafereltractamentdeladislèxia,quelivoliaferlaprova.Iellaemdeia,“no,peròesperatalcursqueve...”ijo“no...sihohedepagarjo,hopagojo.Noaguantomésicrecquehohemdesaber!”.AlfinaljoesticcadadiaambelJ.iveigquehihacosesquenecessita.
A.-Haspogutcomptarambrecolzamentprofessional?Anivelldelstècnics?
D.- Les respostes semprehan sigutbastantbonesperò jo sóc ràpida, amino se’mmengen les cosesnormalment.Iintentosolucionarràpidelsproblemes.Peròhemviscutunprocésilacosadesdel’inicifinsara,lescoseshancostat,peròhemanatfent...primervamanaralaR.(psicòloga)ivahaver-hiunmomentqueno tirava, i vamanar a l’altre centre, fins que vam trobar a l’E. (altra psicòloga) que vasabertractarlessevesporsihovamagafartotd’unaaltramanera.AmésjotambéjahaviaaprèsmésielJ.eramésgran,moltescoses.Elmésdifícilvaseralprincipi.Tupensaquejosócmolttossudai,ohoentencbéim’hoexpliqueubéquejohoentenguii llavorsaniréfinsalfinalperòcomnohoentengui,estarécreuada.Amés, sócmoltdura.Aveure, l’altrediavaiganaraveurea l’E. iemvadirque“nodormis ambel J. no sé que” i jo li vaig dir que quèhi havia de dolent, no sé que... i li dic “em volsexplicarperquènoésboqueelJ.dormiambmi,perquènohoentenc?Perquènom’hohasexplicatiem sembla una tonteria i vull quem’ho expliquis perquè nom’ho sembli” perquè jo no puc fer casperquèsí. Im’hoexplicar, ihovaigentendre,peròclar,m’hoarribaadirfa6mesosihaguésanattotmésràpid!
A.-Quincreusqueéselpaperdeltècnic–referent?
D.-Jocrecquehaderecolzaratopealafamíliaivigilarqueelnenestiguibécomhad’estar,jocrecqueellam’had’ajudaramiaquejosiguicapaçdeportarendavantalJ.im’hadevigilarperquèdeveritatl’estiguiportantendavant.Jocrecqueésaixò.Nolatinccomareferentdelsistema,potsersíquehoés,peròésalgunacosamésquereferentdelsistemapermi.Elreferentdelsistemanoeltenssempreamà,hasdedemanardiaihora,iaellano,sinopotparlarambtuperquèestàenunareunió,ettrucaméstard.Noéselmetgedecapçalera.Ésunapersonaproperanostraquesempreéslaprimerapersonaquetrobesitampochehagutd’anarmésenllà.Nohetingutnecessitatd’anarmésenllà.Semprehemanatbéjuntes.
A.-Lesfuncionsotasquesquetenenelseducadorssocialsoreferentsdelcas,quinescreusquesón?
D.-Seguramentdeuentenirunsprotocolsmoltmarcats,moltmarcats,perònohoséperquènom’hohaexplicatmaiperòm’imaginoquedeuportarunsprotocolsmoltestrictesielseupaperhadeserseguir
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
100
els protocols i aplicar-los amb els seus coneixements específics de tècnics, imagino. I imagino quedesprésellalidónalaproximitatquevoloquepot...perquèjaséquedevegadesnoésfàcil.Depèndelcas que porti ellamateixa amb una altra família potser no té lamateixa proximitat i ha de treballardiferent. Control dels protocols amb la realitat de cada dia? m’imagino, jo no sé ben bé el comfuncionen...
A.-Hastingutalgunreclamenelprocésd’acollida?
D.-No,avia’m,laB.jahosap...johihadecisionsques’hanpresquejonoesticgensd’acord.Quejonohaguéspresmai.Itambééscertquedevegadesesreuneixenijonom’assabento...passencosesijonim’assabento... i això em molesta molt, molt. Perquè jo no cal que estigui al mig de tot, però vullassabentar-me.Josédelegar iséques’hadediscutir i jaetdiran lasolució,peròel fetdenoestaralcorrent,emsapgreu.Hihadecisionsques’hanpresquejonoesticgensd’acord... laB.Hosap.Jonoestava gens d’acord amb que el J. s’assabentés que tenia germana. Ell no ho sabia i la germana honecessitava i ell nohonecessitava... i joestic fent l’acollidaambell.Vaaparèixer fa3anys.Quea lallargaésmillorperells,d’acord.Peròdemomentnohaestatpositiuencapvisita,encapres.M’haguésagradatequivocar-meienaltrescosesm’heequivocatihevistdesprésquem’haviaequivocat.Amiemmolestaaixò,queesfacincosesquejonom’assabentoiqueesprenguindecisionsquenom’assabentoinoes tinguiencompteque jonoesticgensd’acordoque sem’expliquiperquèno tinc raó.Ésunanenamoltmacaiellanotécapculpaperòjaespreveiaelqueanavaapassar.Unamicaelreclamésquenotenimtotalafoto...jonoséres,jonoséperquèelJ.nopotestarambelsseuspares...“Sónunafamíliadesestructuradainopotestarambells”,d’acord,jaentincprouinovullsabermés...peròmaihetingutlaoportunitatdedir,“sapsque?Nom’hoexpliquis.”Nosem’haexplicatiprou.
A.-Creusquesiconeixessismésdadesetpodriaajudar?Etsituariamés?
D.-Nohoséperquèjaetdicquenohovullsaber,peròalgunavegadam’haguésestatmoltmésfàcilpermiperrecolzaral J.ambpreguntesqueemfa imoltesrespostesmevessón“OstresJ.,hosentomoltperònohoséperquèaminom’hoexpliquenaixò...quanveiemalaB.lipreguntesisinolidemanesqueellahopregunti”.Amiemsemblahorribleaquestarespostaperòéslaúnicaqueésdeveritat.Quealhoraésunadefensapermi,perquèm’ésmoltméscòmodasegonsquinespreguntesdir“Jonoséres”perònos’homereixelJ.
A.-Elseguimentdelreferentelveuscorrecte?
D.-Jocrecquepodrianovigilar-metant.Ihodicenelsentitdequècrecquejohofaigbé,peròveienttotelqueveusalateleoescoltes,emvigilapoc.Desprésd’escoltaraquellqueviolavaalsnens... itotallò,pensoques’hauriadeferuncontrolmoltmésexhaustiudelesacollidesdelsnensinoestanbenvigilatsis’had’anarmoltmésambcura.VulldirquejonolifariamairesdolentalJ.peròs’hademostratquehihamoltamalapersonapelmón iaquestsenyornoestavabencontrolat,sino,aixònohaguéspassat.Aleshorespensoquenoestembenvigilats.
A.-Aixíquetufariesmésvisitesdomiciliariescomlaquehemfetavui?
D.-Avia’mjohenetejatelpisavui...(riures)avia’mentén-me...noestamalamentmaiperòjohenetejatelpisavuiperquèveníeuvosaltres.Emrefereixoaque,sijofaigalgunacosamalament,avuinoestà.Noserveixderesquevingueuacasaavigilaravia’mcomestà.Potserhauriadeferenhorarisoberts...no
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
101
sé, però amb més visites tampoc serveix de res. Recordo que inclús jo ho he parlat amb algunacompanyadefeinaquanvasortirlod’aquesthomequefeiaallòalsnens,livaigdir,“Esquenoestamoscontrolados,esquenonosvigilan...ynosésinomevigilanamiporquesesuponequelohagobienysefían demi o porque lo hacen así con todos”perquè jo no em sento vigilada. Sento control però clartambéentencquesivigilesmolt,molt,molthihafamíliesqueelshisentariamalament.Amihihacosesqueemmolestende...“queyameencargoyo!...déjame!”peròvulldirqueéselyin ielyangquehavegadespenses“quejahofaigjoquetinc54anys...quesócgrandetaperquèemvaginvigilantenaixò!”peròquecadascúésunmónicadafamíliatambé...itrobarsolucióaixòésmoltdifícil.Elmodelcrecqueésmassa estandarditzat. Jo crec que hi ha coses que no les veig clares i crec que tots els tècnics notreballenigual.Conecuncasd’unanenaqueestaenacollidaambunaltrecentrequem’haditlafamíliaqueaellsmaielshanvingutaveureacasa.Iaixònohauriadeseraixí,perquèaral’acollidanohaanatbéperquènohihagutsupervisió.
A.-LarelaciódeconfiançaamblaB.comatècnicaésimportant?
D.-Totalment,ésquesinó,treballemacegues.Joagafounnenquenoséelsproblemesqueténiqueha viscut... imagina’t si és important! recordo quan vaig anar al metge amb el J. al principi, és unaxorrada, però em deia “Le han operado alguna vez?” i jo contestava “no lo sé”... “lo amamanto sumadre?”... “no lo sé”... “fue a la guardería?”... “no lo sé”... Jo no sabia resi penso que se m’hauriad’haverexplicat.Ilesfotosfamoltpocquelestenim,dosmesosotresdelafamíliadelJ.Ielllibrequetéal’habitaciólivandonaralcentre,quanvamarxar.Clar,joambelJ.porto5anysinoségairedelasevavidaanterior.Nosésical...peròtreballoacegues.
A.-Comaconclusió,quècreusquepotmillorarenelprocésd’acollida?
D.-Hihaunfalloimpressionant,quejoal·lucino!ésquelesbasesdelsnensques’hand’acollirilesbasesdedadesdelsparesquevolenacollirnosiguinuniversals...vulldir,queamim’hanexplicat,quecadacentred’acollida,notéatotselsnensqueestanenacollidaatotselscentres,ésadir,quecomaICIFnoteniuaccésalesbasesdedadesdetotselsnensqueestanauncentreperseracollitsod’unsquantscentres...
A.-VolsdirquesiunICIFtélesbasesdedadesdetotselsnensquesónpotencialmentd’acollida?Això,enprincipihotél’ICAA,queésunaaltrainstitucióqueestàpersobredelsICIFilaDGAIAtambéhoté.Ésadir,comaICIFestenenunesfamíliesvalidadesienesperaaquearribiunexpedientielreferentdelCentreal’ICAAsaplesfamíliesquehihaenesperaiquansapquehihaalgunnen...falaproposta.
D.-Itucreusqueambtotselsnensquehihaacentresitoteslesfamíliesquevolenacollir,noespotaccelerarelprocediment?Joconsideroqueésmoltpocàgil,perquèperexemplejovaigestar5mesosesperantalJ.inotécapsentit!elJ.podriahaverestat5mesosmenysalcentre...
A.-Clar,perònototselsnensqueestanencentretenenpropostad’acolliment,perdiferentsmotius.Amés,hihamésnensquefamílies.
D.-Amiemvadiruntècnicenunaocasióquenoesfeiaunboncreuamentdelesbasesdedadesdelesfamílies i els centres, pot ser un error del sistema o una qüestió de lentitud burocràtica. Potser elproblematambéésquenohihafamíliessuficientsoquelagenttédemandesespecifiques,nosé...
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
102
A.-Aquestéselreclamprincipaloentensalgunaltre?
D.-Eltemadelstràmits,perquèjoenteniaqueuncopestiguesenacollidapermanentjoteniacomunpaperqueelpodiautilitzarmésomenysambmésllibertat,ésadir,quehihaviaunacartamodelquejaemserviainocaliaqueanésdemanantlacartacadacopiaixònos’hamaterialitzat.Iamés,emmolestaquesiguiencatalà,totiquejosócbilingüe,jovullmarxararaaMadrid,doncssijovaigaMadridambaquella carta... “me meten en la carcel” (riures). Aleshores jo penso que s’hauria de fer en català icastellà.Perquèsimarxemal’estranger,encastellàencarapotstrobaralgúperò...això,joperexemplevullanaraMadridaveure“ElReyLeón”ambel J. inoelvullencatalà, iaixòesta relacionatambeldemanarpermíspertotinoteniraccésares.Ihaverdedemanarpermíssobretot,perexemple,jonopucdecidirsivaigaldentistaambelJ.,hed’avisar.Quanveigméslògicquejovagialdentista,demaniuninformeit’hoenviodesprés.Tambéentencquesiéselprimeranyosegonany,ques’hagidevigilariacompanyarmés,peròquanjaportes5anysitensl’acollidapermanentiaquestescoses,totaixòhauriadesermoltmésàgil.
ENTREVISTAE.(mared’acollidaM.)21/12/2017ales18hCafeteria
A.--¿Cuandoiniciasteelacogimiento?
E.-Pues...creoqueen2008...aver,M.Tenía5años,sí…2008.
A.-¿Quétemotivoahacerlo?
E.- Pues la verdad, tener una hija. Conmimarido no habíamos podido y siempre habíaquerido ser madre. Nosotros conocíamos a M. Bueno, a todos sus hermanos y todo,porqueéramos familia, vamos, lo somos. Familia lejana. El hermanoes el cuñadodemihermana. Nosotros conocíamos a la familia de toda la vida y cuando supimos de lasituación, decidimos apoyar al padre para quepudieran seguir con sus hijos, queno losperdieran.AlprincipionosfuimosaunacasaquetenemosenCuenca.Losproblemaseranmuchosperoenaunquelamadrequieremuchoasushijos,nopodíaatenderlos,noteniarutinasynoestabanbiencuidados.Alpadrenoloconocíporqueyaestabaenlacárcelporel temaque le pegaba…malos tratos. Empezamos en 2006 y vinieron a casa, luegonosfuimosanuestra casadeCuenca,queesmuygrandey cabíamos todos.En julioaM. lasacarondesucasayenagostonosfuimostodosaCuencaparadesconectar.Luegoconmimarido nos planteamos saber qué iba a ser de M. y nos propusimos para adoptarla oacogerla.Nos preocupamos de cómo iba a estar, les tenemosmucho cariño a todos loshermanos y nos comprometimos a mantener el contacto entre los hermanos y así lohemos hecho, los niños se ven mucho. Al principio salíamos los fines de semana yvacaciones.Nosíbamostodosmuchasveces.YunañodespuésM.yasevinoparacasa.Yasíllevamosya10años.
A.-¿Recibisteformaciónprevia?
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
103
E.- No hicimos formación en esemomento. Ya estaba viviendo en casa y éramos de lafamilia.Yyapues,formalizamostodoeltemadelacogimientoyeso.
A.-¿Tuvistedudasduranteelproceso?Haspodidocontarconapoyodelosprofesionalesdelcentro(referint-meaCelObert)
E.-Sí,dudashetenidomuchas.Sí,sí…delasnecesidadesespecialesdelaniña.Dudasdesiir a un instituto normal o a uno especial. Dudas cuando la niña se enfada o cuando depequeña se tirabaporel sueloy chillaba... LaB.mehaayudadomucho siempre. Sobretodoparacosasdecasa,¿sabes?Yluego,cuandomimaridomurió…yolopasémuymal,mevimuysolaydelcentromeayudaronconlostrámitesytodo.Fuemuydifícil…porquesobretodonosabíacómohacerloconM.porquelaniñaerapequeña…yfuedifícil.
TambiénmehanayudadoparatramitareltemadeladiscapacidaddeM.,cuandotuvimosque ir a llevar papeles, qué papeles… y eso. También para ir a las visitas. Si no meacompañayoalprincipionosabíairporqueyonosoydeBarcelonayclaro…siempreibaatodoslossitiosconmimaridoyyosoladandovueltasporBarcelona,no…no…PeroundíaB.meacompañódesdeCelObertymeenseñócómollegar,hicimosjuntaselcamino.Yahorameacompañaunaamigayluegopuesyaquedamosallídirectamente,endondelasvisitas,porqueyaseir.
A.-¿Cuálcreesqueeselpapelquetienenlosprofesionales,loseducadoressociales?
E.-Escomolaasistenta…meacompañaalasvisitas,nosé…haceinformes,verquetodovaya bien, supongo.Me ayuda en lo que necesito conM…. Programa las visitas con laMadre…yeso.
A.-¿Quéfuncionescreesquetienen?¿Creesquesetratadeunapersonarelevanteenelproceso?
E.-Esimportanteelacompañamientoporquesinoestoyyosola.YM.,…unaniñaacogidayclaro,noesmihijaynopuedotomardecisionesporqueclaro,siyovoytengoquellevarsiemprelaresoluciónconmigo.CosasimportantestengoqueconsultarleaB.
A.-¿QuécosasqueríasreclamardecaraaCelObertoalosprofesionales?¿Tienesalgunademanda?
E.-Puesaver…quetenganencuentamiopiniónparacambios,sihaymasvisitas.Porqueyoya ledijeaB.quesihaymásvisitasnopodré…queclarosumadrehaestadomuchotiempo teniendo cada dos meses visitas y luego pasó a casa mes, pero yo ya mas nopuedo…eh?Yensitiosdiferentesno…porqueyonosé ir,mientras seadondesiempre,vale. Que yo con la madre me llevo bien, eh? Nos aceptamos. Bueno, es que nosconocemosdetoda lavida,peroclaro, laqueestáconlaniñatodoeldíabatallandosoyyo… Bien, a mi no me importa verla en la esquina cuando las visitas acaban y eso… ysaludarla.Peroyaestá.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
104
A.-¿Quécreesquesepuedemejorarenelprocesodeacogida?
E.- Uy… yo de eso no sé… pues qué te digo… no sé, cuando nos vamos de viaje, porejemplo,eltemadelostrámitespodríasermásrápido…porquedespuésde10añospuesclaro…peroenprincipioeso.
ENTREVISTAD.(Tècnicd’acollides)2/1/2018ales10halCentreCelObert
A.-Persituar-nosunamica,quinhaestatelteurecorregutprofessionalfinsalmomentdesdequevasacabarlacarrera?
D.-Vaigacabar lacarreraal2010,vaigfer lespràctiquesd’EducacióSocialelsegonanyalcentreSantPaudeCàritas,aMataró,idespréselterceranyvaigferpràctiquesenuncentredemenors,unCRAE,aTeià. Allà vaig fer les pràctiques i ja em vaig quedar fent suplències d’estiu, vaig agafar unabaixa dematernitat idesprésvaigestarauncentredeTeiàqueesdiuSantaRosalia finsal2016.Al2016vaigplegar del centre perquè volia trobar una altra feina que fos unamiqueta diferent al que és atenciódirectaambelsmenorsperòcomelmeucurrículumestàtanenfocatenallò,novaigtindremoltasort,vaigferunasuplènciadesismesosenunaltreCRAE,aCollserolaSUARA,idesprésheestatnoumesostreballantenunespaijove,aMataró,quepertanyalaFundacióPereTarrésialsetembrede2016vaigcomençaralaICIFCelObert.
A.-Apart,estàsalpuntdetrobada?
D.-Sí,amésaméscompagino lameva feinade la ICIFambunpuntde trobadaels capsdesetmanaalternsaquíaBarcelona.
A.-PerquèvasdecidirdeixarelCRAEicomençarabuscarunaaltracosa?
D.- Més que res per poder buscar altres opcions, buscar altres alternatives i perquè a mi el treballdirecteambelsmenorsm’agradamoltperò teniaganesde ferunaltre tipusde feinaqueno fos tanenfocadaal’atenciódirecta.
A.-Perquèacabaabsorbintmolt?
D.-Exacte,acabaabsorbintmolt,elshorarissónmoltinestablesllavorsavegadesésunafeinaquecrecquetéunadatadecaducitat.
A.-LlavorsvasarribaralaICIF.Comvasarribar?
D.-JovaigarribaralaICIFperquèdesdelcentredemenorsuntreballavamoltsdelnanosqueteníemisortienenacolliment, sortienambCelObert.A lacoordinadoradel servei, la L., ja la coneixiaperquèhavíemportatuncasd’unnenquevamarxarenacolliment,l’acollimentvapetarieraunnendelqualjoeraeltutoricomquehavíemtingutmoltarelacióamblaL.,jaemconeixiailihaviacomentatquesienalgunaocasióhaviaalgunavacantm’interessaria.Finalmentvacomptarambmi.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
105
A.-ConeixieselserveidelaICIFprèviamentalCRAE?
D.- Abans d’entrar al CRAE no el coneixia realment. Elmón de l’acolliment sabia que existia però nosabiabenbecomanava.Vaigcomençaraconèixe’lquanestavaalcentreperquèvaigveurequeeraunadelesalternativesquehihaviaenelcasqueunnennopoguéstornaramblasevafamíliabiològica.
A.-Quantscasosvasportarcomatutorquevananarenacollida?
D.-Vahaver-hiunaèpocaquevansortirmoltsnensquevanmarxarenacollimentiparticipàvemamblaICIF de Cel Obert, havien altres nens que participaven d’altres ICIFs però aquest centre en concretsemprehatreballatmoltambCelObert.LlavorslafiguradelaL.jalaconeixiamoltivaserelnexedeconnexióperpoderentraratreballaraquí.
A.-Etvacridarl’atenció,uncanvilaboral...
D.-Exacte.
A.-Ilamajoriadelsnensquemarxavenhansigutfructífersaquestsacolliments?
D.-Algunssí id’altresno.Delcentre joconecdos,unquevaestarenacollimentambCelObert iquefinalmentelnenvatornaralcentreiunaaltranenaquecrecquevaestarambInfantsiFamíliaquevahaverderetornaralcentre.Vaseruncasmoltdurperquèestemparlantd’uncason l’acolliment vaanarmolt malament, la acollidora no va poder arribar a sostenir, vull dir que ésmés difícil del quesemblaavegades.
A.-Unamicalestasquesqueportesatermealllargd’uncas.Ésadir,quanatut’assignenuncas...
D.-Tasquesaixíengeneral,no?Feml’acompanyamentdelsnanosamblesfamíliesbiològiques,queaixòésunadelescosesquemésfemperquèclartotselscasostenenvisitesi,pertant,alllargdelasetmanafasmoltesvisites.Aquíobservestambélarelacióquetenenamblafamíliabiològicaid’aquestaformapots acompanyar a la EAIA, que és qui realment fa el treball amb la família biològica. Després femcoordinacionsambescoles,ambpsicòlegs,entrevistesambelsacollidorsperquètambéésveritatquede vegades necessites seure amb els acollidors per poder situar-los perquè surten moltes coses inecessitenmoltacompanyament,ésunacompanyamenttantperlafamíliaacollidoracompelnano.
A.-Quinesvaloresquesónlesmésrellevantsperaquefuncioni?
D.- L’acompanyament als acollidors. Jo crec que és fonamental que els acollidors tinguinmolt clar latascaquehandeduratermeicomhand’estarsituatsperquè,enelmomentenelqueelsacollidorsnoestan situats, no poden fer un bon acompanyament cap els nens. Això moltes vegades passa, elsacollidorsal llargdelprocés, la seva formadepensaroveure la realitatdelnanoésdiferent iaixò faque,avegades,sinoestanbenposicionatsnopuguinferunbonacompanyament.Éselqueméscosta,devegades.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
106
A.-Comvaloresaquestacompanyament?Ésadir,quèéselquepotspreveureambaixò?
D.- Veig que si no fas aquest treball acurat les famílies acollidores no acaben tenint la imatge quehauriendetenirdelafamíliabiològica.Vulldir,jocrecqueésfonamentalquelafamíliaacollidorapuguitindre molt present a la família biològica perquè el nano no visqui malament, si no surt el famósconflictedelleialtatsquefaqueelsnanosnopuguinsostenirl’acolliment.Aixòalesfamílieselshicostamoltperquè,permoltqueestiguinben situades,permoltqueentenguin la realitatd’aquestnano,avegadesacabendiscrepantamb la famíliabiològica.Aixòésun treball,que semblaquenoperòéselmésdurperquèeldiaadia,l’acompanyament...potsferunseguimentperòsapsperfectamentquelesfamílies,alasevamanera,eduquenitenenbéalsnens.Posicionar-sedavantdelafamíliabiològicaéselméscomplicat.
A.-Llavors,aquestssónelsaspectesmésdifícilsquetuveusperferfrontlatevatasca?Sobretotaquestaconfrontació?
D.-Aixòéselmésdifícil,jocrec.Almenyspermi,jocrecqueéselqueméscostaeneldiaadia.Elqueaquestes famílies acollidores siguin capaces d’entendre que han de tenir un imatge molt positiva...buenotunopotsentrarenconflicteamblafamíliabiològicaperquèaixòelnenhopercepi,sielnenhopercep,tardod’hora,l’acollimentpetarà.Peraquestnensónelseupareilasevamare,tucomacollidorhas d’acompanyar i has de respectar tot això. Si de vegades no ho pots fer això fa que, de vegades,l’acollimentpuguipetar,queéselquepassamoltesvegadesienshapassatambmoltscasosdenanosques’haacabatl’acollimentperquèelnanonopodiasostenir-ho.
A.-Llavors,lamajoriadecasosésperunconflictedelleialtatsquepetal’acolliment?
D.-Enmoltesocasions,sí.Hihacasosicasos,evidentment,peròqueésundelsmotiusméspresentsperaqueunacollimentpeti,aixòestàclaríssim.
A.-Iquinessónlestasquesmésamables?
D.- Les tasquesmésamables? El contacte ambel nen, l’acompanyament a les visites, el poderparlarambelnen,elsabercomsesent...Aixòcrecqueéselmésagradable,alcapialafitreballemperells.Elque passa és que sí que és veritat, comhedit abans, a vegades has de fermoltamés feina ambelsacollidorsqueambel propi nenperquèel nen realment si la família acollidoraestàbenposicionada,sortirancosesperòserancosesqueespodentreballarperòsilafamíliaacollidoras’acabadesviantifanlescosescomnoleshadefer,totaixòacabarebotantalnen.Lomésagradableésquanveuselnen,quansapsqueaquellnenestàbe.
A.-I“Laveudelnen”creusqueésimportant?
D.-Moltimportant.Quansónpetitspotsernoésprimordial,peròquansónmésgranssíperquèjocrecqueésl’espaiontupotsdedicar-litempsalneniparlarasolesambelnen.Defet“Laveudelnen”esvacrearperquèvahaveruncasonelnenvaestarrebentmaltractesperpartdelafamíliaacollidorai,comnohihaviaaquestapartat,eltècnic,l’educadoroelprofessionalqueestavaportantaquestacollimentmaivasaberaixòperquèmaiteniaunmomentperestarasolesambelnen.Semprequeesfeienelsseguiments,esfeienenpresenciade lafamília llavorsmaihaviatingutunespaiperestarasolesambaquestnen,potsersihaguéstingutaquestespai,aquestnenatravésdelacomunicació,eltècnicoqui
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
107
fesel seguiment,haguésdetectatquealgunacosaestavapassant.Crecqueés súper importantquansónmésgranssobretotperquèllavorsésquanpotsveureipreveurecosesque,potser,eneldiaadianoestàsveient.Enelrecorregutquanfasl’acompanyamentolavisitanoéstempssuficient,devegadesnecessitesdedicarunaestona.Jocrecqueésfonamentalaquestespai,crecqueésmésimportantqueelpropiseguiment.Perquèelseguimentésimportantperòesunseguimentpersaberqueelnenvaal’escola, menja bé... però “La veu del nen” és un espai súper important per saber com està el nenemocionalment.
A.-Iésfàcilques’obrin?
D.-No.Perquè,crecquehad’existirunvincle,ielvincleelpotsferambelsnanosperòelvinclequetupotsferambunnend’acollidanoéselmateixqueelquepotferuneducadorenuncentrequeviu24hores amb aquest nen. Llavors és complicat perquè estem demanant als nens que s’obrin a unprofessionalquejaelconeix,eltéreferencia’tperòaquestafiguradereferèncianoés lamateixaquepotserunapersonaqueestàeldiaadiaambella.Ésdifícil.
A.-Quinacreusqueésl’aportacióquefal’educadorsocialenelprocés?
D.- Una de les tasques més importants i que més aporta en aquest procés és poder vetllar per laseguretatielbenestardelnen.Sabersil’acollimentestàsentpositiuperell,sitotvabéirealmentetslafiguraquepotdetectar,juntamentambaltresagentscoml’escola,peròrealmentetslafiguraqueestàméspresentamblafamíliaacollidorallavors,enunmomentdonat,potsdetectarsiaquellnenrealmentestàbéonoestàbé.Crecqueésimportantpertaldevetllarperaquestacriaturaperquècrecque,devegades... josempredicque l’acollimentésunprocésmacoiquepotserunprocéspositiudecaraalnenperòdevegadesensoblidemquenototselsnensestanpreparatspermarxarenacolliment.Encaraquesiguidurdir-hoaixí,hihamoltsnensquesinopodenretornaramb laseva famíliabiològicahand’estarenuncentreperquèsónnensquetenentanidealitzadalafiguradelasevafamíliabiològicaqueaquest conflicte de lleialtats no el poden superar mai. Jo abans tenia molt idealitzat el món del’acolliment,abansde treballarenuncentre,aracontinuopensantque l’acollimentésunaproposta iunamesuraalternativamoltmacaperòquenototselsnensestanpreparatsiquehihaacollimentsquepetenperquènohempensatsiaquestnenestavapreparatpermarxarenacollida.
A.-Noésquenofuncionilafamíliaoquenohagueuestatasobre...
D.-No.Éssimplementquehihanensquenoespodensosteniri,permoltafeinaquefacis,ésinviable.
A.-Iaquí,tuqueafegiries,quinapropostafariesperpoderferaquestfiltre?
D.-Éscomplicatperquèavegadesésunrisc.Tupensesquepotanarbéidesprésnohofa.Joelfiltreque faria és que els centres, sobretot els centres que és qui treballa el dia a dia amb els nens i elsconeixen, ho tinguin molt clar. De vegades diem “no pot tornar amb la família biològica, propostad’acolliment.”Bueno,anemaseure,anematreballarambelnen,anemaveuresirealmentaquestnenestàcapacitat i llavorspreveure si aquestnenpotmarxarenunacolliment.Perquèels centres, johesiguteducadordecentreijotambépensavaqueeralomillor,sijoeratutordeunneniaquestnennoelpodiaretornaralafamíliabiològicapensava“quemarxiambunafamíliad’acollida”iarasitreballésenuncentreseriaunade lescosesquetindriamoltclares.S’hauriadetreballardinsdelsCRAE,eldiraquestnennopottornaramblafamíliabiològicaperòaraenshemdeqüestionarsiestàpreparatper
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
108
marxar en acolliment. De vegades és una pressió, DGAIA vol acolliment perquè mantenir un nen alcentrevaldinersperòdevegadeshemd’oblidartotaixòipensarsiaquestnenestàrealmentpreparat.
A.-Creusques’hauriadefersensibilitzaciódinsdelcentresobrel’acollimentitreballantelconflictedelleialtatsprèviament?
D.-Síis’hauriadeferunacampanyamoltmésfortaperquèhihamoltscentresqueencaradesconeixeneltemadel’acolliment.
A.-Elspropiscentres?
D.-Joeldesconeixiamolt.Vaigcomençarasabermésd’aquestmónquanfeiaalgunplad’acoblamentd’un nen quemarxava en acolliment però realment nom’havia parat a pensarmai el que comportaquanunnenestàenacollida.Nohosapsfinsquenoestàsdinsd’aquestmón.Jocrecqueésnecessariqueelscentrestinguinmésinformació.
A.-Quinacreusqueéslavisiódelesfamíliesacollidoresdelavostratasca?
D.-Hihadetot, jocrecquehiha famíliesquehovalorenmoltperquècreuenqueésmolt importantl’acompanyamentqueelshipodemfer,id’altresfamíliesarribenaunpuntonpodensentir-sefinsitotqüestionadesperquèdevegadeselshi costaentendreque sónnens tutelats ique,per tant,perunatonteriatansimplecommarxardevacances,haver-hodecomunicardevegadeselshimolesta.Jocrecquehovaloren totesmolt,engeneral,peròdevegadespodensorgirmomentsenelsquals la famíliaacollidoraespotsentirqüestionada,sobretotquansónacollimentspermolttempsquepotsersónfinslamajoriad’edat.Sónfamíliesquequanportenquatreanysambunnend’acollimenthihacosesquese’lsoblidacomcomunicarquemarxodevacancesperòhohasdecomunicarperquèésunnentutelatilalleiensobligaaquesiaaquestnenlipassaqualsevolcosainosesap,podemtenirproblemes.Hihaqui ho valoramolt positiu i hi ha d’altres que ho veuen com un element de control. No és control,simplementéssaberelquehemdesaber.
A.-Eltemadeleslimitacions,situaunafamílialihasdedonarpautesal’horadecriarunnen.Posemunsupòsit,unafamíliaquenohagitingutnensbiològics iestrobinaraambunnend’acollida,queésunapersonaquearribaambunamotxillaiquejatéunespautesdeldiaadia.Coms’hoprenen?
D.-Engeneral,lesfamíliesquetenenmenysexperiènciaenelmóndelainfànciaodelacriançasónlesqueméshovalorenperquèsonfamíliesquereclamenelteusuportietnecessitenalseucostatperquèsaben i són conscients de que hi hamoltes coses que són desconegudes. Les famílies que tenen fillsbiològics,devegadeselshicostamésperquè,comtenenelsseusfills,noelshivetottantdenouielshasdesituardientquenoeselmateixelteufillbiològicqueelconeixesdesdelminutzeroqueaquestnen que acaba d’arribar a casa teva i porta una motxilla i mai podràs saber realment com se sentperquè, permolt que t’ho expliquin i coneguis la històriamai podràs saber com se sent i, per tant,semprenecessitaràsaquestaajudaperquèsónnensquevenenmolttocats.Llavorslesfamíliesquenotenen fillsbiològics,hihade totcoma totarreu,però les famíliesqueno tenen fillsbiològicsmoltesvegadeshovalorenmoltmésperquè realment sí que tenenaquestespors.Devegades són tonteriescom“¿Cómo lohagopara llevarloadormirpor lanoche?”.Sóncosesquequannoetspareonoetsmareetpresentenmésdubtes.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
109
A.-Quinessituacionscreusqueespodriencanviarpelprocésd’acollida?Ésadir,a latevafeinaquinsaspectescanviariesperaquel’acollidafosunprocésquetinguésunmillorresultat?
D.- Jo crec que hi ha una qüestió fonamental i és la del personal i la ràtio. Per poder fer un bonseguimentnohasdeportartantscasos,enelmomentenqueportesvintcasosés inviable.Tufasunseguiment però el fas com pots perquè evidentment hi hamolt de temps que dediques a les visitesbiològiques,areunions, informes... llavorslarealitatésquehihafamíliesenquehihamesosamblesqueparlesmoltpoco tensmoltpoc contacteperònoperquènovulguis ferunbon seguiment si noperquènotenstemps.Aixòtambéésunarealitat,vulldirquejocrecquelafeinaesfabé,ésunafeinaagraïdaperò,avegades,ésmoltduraperquèhihaunarealitatqueésqueelfetdeportarcasosicasosfaquedesprésperpoderorganitzar-teipoderferunseguimentacuratambtoteslesfamíliescostiméside vegades prioritzes. Les famílies que saps que van molt millor estan més soles per dir-ho entrecomentesperquèveusquevantirantipotseretcentresenfamíliesamblesquetensmésproblemes.Aixòfaquedevegades,amiempassamoltesvegades,quearribesadiguisvaigaparlarambaquestaacollidoraperquè famoltsdiesquenosé res, tinc la seguretatqueestàbe,però jocrecqueésmoltd’agrair encara que sigui un truc perquè sàpiguen que continues estant allà. La realitat és que elpersonalsomelsquesom,si laGeneralitatdonésméssuporteconòmicalesICIFperaquèpoguessincomptarambméssuportseriamoltmillorperò,clar,entremenpolíticaiésundebatquepodríemestarhores.
A.- Enquè creusqueespodriamillorar, a bandade les ràtios?Quins aspectes voldries destacar comcanvisnecessaris?
D.-Canvisnecessaris…sobretotintentarquelesfamíliesd’acollidailesfamíliesbiològiquesesconeguin.Jocrecqueéssúper important iara,perexemple,hoestempotenciantmoltmés iho femmoltmésperòperaixòtantlafamíliabiològicacoml’acollidorahand’estarbensituadesidevegadesésinviableperò crec que la clau, i una de les claus de l’èxit de l’acolliment, és quan tant acollidors com famíliabiològicaesconeixenperquèaixòfaqueelconflictedelleialtatsverselnendesapareguiiaixòfaqueesrelaximoltmés.Crecqueésmoltimportantperunnanoelfetdeveurelasevamareielseupareiqueaquestsnosàpiguenrealmentambquiestàvivint,ambquicomparteixeldiaadiaésdurperquèaquestnanos’adonaquetéduesrealitatsiqueaquestesrealitatsnoesconeixen.Quèmillorperaquestnanoqueveigqueelsseusparesd'acollidaielseusparesbiològicstenencontacteiesconeixen,aixòfaqueaquestconflictedelleialtatsesrebaixi,pertant,jocrecqueaquestaseriaunadelescosesques’hauriendepotenciarmoltmésperòsíqueéscertqueperpoderferaixò,tantl’unacoml’altrahand’estarbensituades, això de vegades no és viable. S’intenta cada vegada més però no és tan fàcil com ensagradaria.Jocrecqueésunadelesclausquefariaquel’acollimentfosmoltmillor.
A.- L’últimapregunta, tasques que feu comeducadors socials, a diferència dels treballadors socials opsicòlegs.Creusquepodríeuassumirméstasques?Perexempleenl’estudidevaloraciósiparticipéssiufiltraríeuméscoses?
D.-Ajudariamoltmésperquèdevegadescomquel’equipd’estudiésquihavalidataquestafamília,tulaconeixesquan japortesel casambells idevegadesel fetdeconèixer la famíliadurant l’estudidevaloració a tu et donaria més eines per saber com és la família i per determinar, moltes vegades,aquellescosesquepodenserunproblemaalllargdel’acolliment.Defet,moltesvegades,quanesvalidaunafamíliaiveiemelsindicadorsderiscdecosesqueelshicostaacabensortintdesprés.Devegadeséscom…sipotserl’haguésconegutdesdelprincipiijotincpresentaixò,hotreballomoltmésaviatqueno
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
110
pas quan surt que ja és molt més complicat. Malauradament els educadors no entrem en aquestsistema,lavaloraciólafanelstreballadorssocialsielspsicòlegs.Síqueésveritatquecompartimitenimmoltesestonesonxerremiensexpliquempersabercomsónlesfamíliesperòlarealitatésquemoltesvegadeslesfamíliessónd’unamaneraperòesmostrend’unaaltra.Famíliesamblesquepodriesferunabonafeina,devegadessorgeixencosesquepensesquetensunproblema.
ENTREVISTAN.(Tècnicad’acollides)2/1/2018ales11halCentreCelObert
A.-¿Cuálhasidoturecorridoprofesionalhastaelmomento?
N.- Siempre he trabajado en el lleure, siempre he estado trabajando en colegios de monitora deextraescolares, de lo que sea. Acabé la carrera, decidí empezar por Magisterio, estuve dos años enescola bressol, no era exactamente lo que quería y acabé haciendo Educación Social. Siempre habíaquerido hacer Educación Social pero siempre me marcaba todo que hiciera Magisterio. Después deMagisteriohiceEducaciónSocialyempecé...queríaempezaratrabajardeeducadorasocialycómonoteníacurrículum,nohabíatrabajadonunca,empecéahacerunvoluntariadoenunmaterno.Estuveseismesesconlasmadresylosniñosyacabéhaciendoclasesdeespañolalasmadresmarroquíes,quefueunretoperomegustóydespuésdeestarhaciendoallílosvoluntariadosmecontrataronparacoordinarunproyectode inserciónsocio laboral.Empecédesdecero,nohabíanada, solohabía las temáticasatrabajarconlasfamiliasytuvequemontarelproyectoconlosobjetivos,lasclases,buscarelpersonal,montar el grupo de voluntarios, coordinarme con los servicios sociales para que me derivaranpersonas…Fuemuybonita laexperiencia,estuvedosaños trabajandoy,enesosdosaños, yo seguíatrabajando en otros sitios. Trabajaba en un club deportivo haciendo clases de trabajo con bebés,siempreheestadometidaenel lleure y,aparte, ibahaciendo todo lodeeducaciónque iba saliendohasta que decidí empezar a buscar conmás firmeza y entré en casas de infants a hacer suplencias.Estuveencasasdeinfantsseismeseshastaquemellamarondeaquí.Habíaenviadoelcurrículum,mecitaronparaunaentrevista, tampocosabíamuybienquéera laacogida,de jovensíquehabía, sabesestodemegustaríaacogeryhabíabuscadoinformación,noeranieducadora,ycuandovineaquíhicelaentrevistaymecogieron.Aquídescubríelacogimiento.
A.-¿Anteriormentenoloconocías?
N.- Yo sabía que existía, sabía en qué consistía, había estado de prácticas en CRAE donde se habíanhecho planes de acoblament a familias de niños, había visto desde un centro como trabajaban elacoblament,habíavistotambiénlasdificultadesdecómoeratrabajarconlasfamilias,cómolohacíanenesecentroycómoloseducadorescriticabanciertosaspectosquesellevabanacabo,desdeelcentrono desde las familias, y qué tenían que tener en cuenta las familias cuando se llevaban al niño, quesiguieran poniéndole la misma ropa para que eso no le generara otra pérdida al niño aunque ellostuvieranuna ropamuchomejorencasaque losprimerosmesesmantuvieran la ropaantigua,quesellevaransusjuguetesysiempretuvieransusjuguetesalprincipio,quenoselollevaranydesaparecieranlaspocascosasquelequedabansinoquese lasfueranmanteniendohastaqueseacostumbrarayseadaptara.Esteconsejoselodoyyoalasfamiliascuandohacemoselplad’acoblamentahora.Sobretodomantener la ropa, utilizar su ropa, hacer los menos cambios posibles, pensar qué es para el niño
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
111
quedarse sin nada y todo nuevo, la ropa nueva, los juguetes nuevos y todo nuevo. Lo que se puedamanteneralmáximo…
A.-¿Creesquetehadadotablaselhechodehabertrabajadotantoeninfanciaahoraparapoderenfocarelacogimiento?
N.-Creoquemehadadorecursosconocera losniños.Haber trabajadoconniños tantosañosmedamás recursos para poder ver las… tienes a un niño delante y pone una cara y puedes buscar elsignificado de la cara porque ya llevas muchos años trabajando con niños, y en este punto, sí. Elgestionarunbebé,unafamiliatellamaytediceesquelehansalidounospuntitosrojospuessileponestal… estos trucos de abuela. A la hora de acompañar a las visitas biológicas, cuando es un bebé y lamadrenohapreparadonuncaunbiberón,elhaberhechoochentayexplicarle, tenerrecursos.Ahoraunamadrevieneconunniñodediezmesesconungolpeylamadresealtera,rebajarlaintensidaddelamadrediciéndole“esnormal,piensaqueahoraempiezaamoverse,nocontrolalasdistancias”.Aniveldedesarrolloevolutivo,MagisteriomehadadomuchísimosmásrecursosqueEducaciónSocial.
A.-Sonmuycompatibleslasdosparatrabajareninfanciacomoestásahora,¿no?
N.-Eneseaspectosí.Quehaymuchascosasqueheaprendido,también,yquemequedanmuchasporaprender,tambiénmuchas.
A.-Lasactividadesquellevasacaboserepiten?Esdecir,cuandotedanuncaso,laspautasquesiguesparahacerel“plad’acoblament,elseguimiento...¿sonrepetitivasosevancambiandoencadacaso?
N.-Lo idealparamíseríatener,elóptimo,unprotocoloóptimoteniendoencuenta loqueseamejorparaelniñoyparalafamilia,perosobretodoparaelniño.¿Quéesloóptimo,dóndetenemosqueir?Esdecir,unniñonecesitacincodíasdeplad’acoblamentonecesitaveinte,quéesloóptimo,sintenerencuentaloshorarioslaborales,sintenerencuentalasestructurasdondeestamosenelsistema,sinteneresoencuentaquéesloóptimoparaelniño.Entonces,sisabemosquéeslomejor,yapodemoselaborarapartirdeloprimordialqueesqueelniño,eltraspaso,elacoblament,deirsedeunafamiliaaotrasealamejorvivenciaposibledentrodequeesunapérdidadeentorno.SíqueenEducacióntrabajamosporloóptimoytenemoselcurrículumysepiensamuchoenquéesloóptimoyamímedalasensaciónqueen Educación Social, no. Falta este punto de buscar lo óptimo, y si se puede que se haga y, si no sepuede,buscar losmecanismosparaacompañar lomás fácilposibleperosinperderdevistaquées loóptimo.
A.-¿Creesqueesunadelasnecesidades,quefaltateneruncurrículum,unprotocolo…?
N.-Hayquepararseapensarmásyanalizarmásybuscarmásargumentacióntécnica.
A.-¿Túcreesqueesviableconelritmoquelleváis?
N.-ConelritmodetrabajoquellevamoslasICIF,yocreoqueno,almenosennuestrocaso,peroquesehadebuscarunhueco, sí. Yque sehadebuscarunhueco,no comoentidad si no como sistemadeEducaciónSocial.EnMagisteriolagentesesientaahablar,todoloquequierasestáescrito,hayveintelibrosde“cómohacerunaadaptaciónaunaescolabressol”dediferentesautores,ideologíasydetodo,ynohaynadadeplansd’acoblament.Silohay,noloheencontrado.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
112
A.-Claro…considerasqueesalgorecienteporquesontemasqueestánmuyverdes?
N.-Estosalióenlasfamilias(referint-seaunaformacióquevadonarlaTècnicaafamíliesacollidoreselmes anterior), que venimos de dónde venimos. En el sistema educativo teníamos la RepúblicafuncionabamuybienysepensómuchoyahorasimplementesehaidoabuscaresainformaciónperolaEducaciónSocialeranmonjasyeracaridad.Setienequeconstruir todo,amimeda lasensaciónquefalta más trabajo de pensar y desarrollar un protocolo que funcione. Igual que hay unas buenasprácticasdelosCRAE,unmanualdebuenasprácticas,quepuedeserdiscutibleperoexiste,unmanualdebuenasprácticasdelasICIFestaríamuybien.
A.-Detodoslosaspectosquetrabajasenuncasodesdequetellegahastaelseguimiento,enelcasodequesehagaretornoono,¿cuálessonlospuntosquevesclaves?
N.-Todalainformacióndelniño,lasvisitas,lainformaciónqueteexplicanlasfamiliasenvisitasquenoestán en los informes porque sale, te dicen yo ami hijo cuando era pequeño lo tuve que atar paralimpiarle losmocos,y túahorapuedesentenderporqueelniñosecomportadetal formaencasa.Lainformación.
A.-Domicilios,lasentrevistas,“laveudelnen”...¿esonolovalorastanto?
N.-Dependedecómo,valoromáseldomicilio.Sieldomicilioesiraestarconellososieldomicilioesirtú,sentarteenunsofáquesesiente lafamilia,todobiencolocado,elcafelitoyempezamosahablar.Dependedecómoenfoqueseldomicilio.Avecesesoesmejorhacerloeneldespachoyhablamosdetúatúdelascosasyeneldomicilioesestarconellosjugando,quemeriendenyverunpocoladinámica.Depende.
A.-¿Loenfocasenfuncióndelcaso?
N.-Intentohacerlosiempreenplanmássuave.Iraldomicilioavisitarlos,estarconellosyhablaryjugarconelniñoyjugarjuntosyverrealmentelarelaciónquetienenporqueenundespachonolavesyenrecogidadevisitas tampoco.Hayniñosque te vencomoqueviene la técnicayhayniñosque te vencomovamosajugar.Yocreoqueasípuedesconseguirmásinformaciónoalahoradetrabajarconellosvaasermásfácilquesitevencomolatécnicaqueviene.Tienesuscontrastambiénqueluegotevenmás igualy luego lascargassonmáscargas.Supongoqueesbuscarelequilibrio.En lasvisitassevenmuchas situaciones, en las recogidas de visitas, en cómo acompañan al niño antes y después de lasvisitas también tedamucha información, sobretodoencómose sitúancon la familiabiológica,hastaquépuntoledanimportanciaono.Yocreoqueeseso,enlascomunicaciones.Sobretodoeneltúatúoporteléfono.
A.-¿Ahícreesqueescuandopuedessacarmásinformación?
N.- Sí porque al final se acaban relajando y acaban hablando. Unmail es todomás pensado, lo quepongoloquenopongo,cómolovaaleerelotroperodetúatúsurgemás.
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
113
A.-¿Cuálescreesquesonlosaspectosmásdifícilesalosquetienesquehacerfrenteenunacogimiento?
N.-Quelasfamiliasentiendandóndeestán.Quelasfamiliasentiendanquehayunniñoconunamochilamuygrande,quesehandepriorizarlasemocionesdelasfamiliasperoqueprimerosonlossentimientosdelniñoydespuésvamosaveralosadultosquénospasa.Creoqueesoeslomásdifícilporqueaunniño lo puedes gestionar de una forma, aunque no sea la correcta, pero siempre puedes pararte ypensarpero lasfamiliasestáneneldíaadía,muy involucradas.Ytambiéncómollegaraellasporquehayfamiliasquesíestánpredispuestasaquelesayudesperotambiéncómoteposicionastúparaqueteveancomounaayudaynocomolaquevieneacuestionar,asupervisar,yeso,paramí,eslomásdifícil,quemeveancomounaayudaynocomounagentedecontrol.
A.-Yestoes lomáscomplicadoporquecreesquees como teperciben las familiasopueden llegarapercibirauntécnico?
N.-Esquecómomepercibanycómoserelacionenconmigoyyomerelacioneconellosvaagenerarquedespuéshayancambiosono.Creoqueesloprimero,despuéssihaysintoníapodemostrabajarenconjuntoparaelniñoperosiesoyanoestá,él sepasa24horasconelniñoyyo loveounaveza lasemanasitienevisitassemanalesoquincenales.Ydespués,lasdificultades…yocreoquelasdificultadesson las familias, las familias biológicas son las que tenemos y no se les va a hacer cambiar, puedenmejorarperonose lesvaahacercambiaryelniñotienequeaceptarqueesaessurealidad.Cuantomejorestéacompañadoporladeacogidayporlostécnicosmásfácilesseráaceptarquesumadreescomoes.Lafamiliabiológicanoesparamíelimpedimentoprincipaldelacogimiento.
A.-¿Creesqueesmáslacomunicación,elvínculoquepuedascreary laconfianzaparapodertrabajarconellosyqueteveancomounagentepróximo?
N.-Síporqueesotambiénpuedeayudaralniño.Esesepunto,noporquehayauntúatúsinoporquesihayuntúatú,habráunnosotrosyelniñoperoesmuydifícil.
A.-¿Quésituacionessepodríancambiarparamejorarelprocesodeacogidaytutrabajo?
N.- Yo haría más formación a las familias, también más formación a nosotros y, principalmente,trabajaríalarelaciónentreambaspartes,entrefamiliabiológicayfamiliadeacogidadesdeunprincipio.
A.-¿Haríasqueseconocieran,sifueraposible,desdeelprincipio?
N.-Luegosoyreticenteyenalgunoscasosmíosmeechoparaatrásporquelastengoquepresentarynosésiestánpreparadosperoyocreoquesí.Avecessoybastantebiologista,medalasensación,perosiparaunniñolomásimportantesonsuspadresysuspadresnotienencabidaensucasapocopodemoshacer.Habíaunniñoqueledecíaasuacogedora:“vale,muybien,yopuedoveralamamacuandotocaytúmeexplicasquetambiénvesatumamaunavezcadatantoperovamosasucasaaverloslostres,¿porquénovamosacasademimadreaverla?”.Silasfamiliaspuedenasumiralasfamiliasbiológicascomopartedelafamiliayocreoquesereduciríanmuchosproblemas.
A.-¿Creesquesihubieramásinformaciónsocial,campañasmáspotentesquellegaranalagenteyquelasociedadsesensibilizaramásconesto,seríamásfácil?
ElsEducadorsSocialsenelsprocessosd’acompanyamentdelesacollidesenfamíliesalienesaCatalunya–AnnaSánchezNarbón
114
N.-SiseledieraunavisiónalaEducaciónSocialcomoseledaaMagisterio,alaeducacióndelosniños,la educación de los niños es importantísima; “¿a quién se le ocurre no llevar a sus niños al cole? Esinviable,elniñotienequetenerunaeducación!”.Sisocialmentesevaloraraelrecursocomoalgomuynecesarioparaelfuturodelasociedad,porquemedalasensacióndequesomosmuyegocéntricos,yoestoybienenmicasa,aquelquepideayudas...perosisevaloraralaEducaciónSocialcomolamejoradelasociedadenlaquevivimosyelobjetivoesmejorarla,notendríamostantosproblemas.Seinvertiríatambiénmásyhabríamenosprejuicioshacialasfamiliasbiológicas.
A.-Untemaunpocodistinto, losaspectosdelastareasquelleváisvosotroscomoeducadores.¿Creesqueloseducadoresdeberíanasumirmásresponsabilidadesenelsentidodeparticipar,porejemplo,enunprocesodevalidación,queosserviríaavosotrostambién?
N.-Yocreoquesí.Porqueestálamiradadelatrabajadorasocial,estálamiradadelapsicóloga,porquénolamiradadeleducador?Sondiferentes.Igualqueenseguimientosestámuybienqueesténesasdosfigurasperoyocreoquesí.
A.-¿Yporquécreesquenoseañade?
N.-Porque la figuradeleducadorsocial llevamenostiempo.Elpsicólogoeselpsicólogoyanalizaa lapersona,todoeltemadelasemocionesyeltrabajadorsocialtambiénporuntemadedespacho,llevamás tiempo la diplomatura, saliómás reconocidoque el educador pero en valoracionesmás socialesunamiradadeleducadorvabien.Creoquehaberestadoenelestudiofacilitatenerdeco-referenteaquienhaestadoenelestudioylasfamiliasloagradecen.Unavez,enuncaso,éramosdoseducadorasypor situaciones logísticas entró la trabajadora social y la familia lo agradeció porque todo lo queestábamoselaborandoenelestudioahoralopodemosestartrabajandoaquí.Hayunacontinuidaddelcaso.Aunquefueraendosentrevistasoentrabajaralgomásconcretooenalgunaformación.Másquedevaloración,deformaciónantesdeservalidadosyocreoqueeleducadorpodríatenerunafunciónyesoayudaríaaquedespuéstuviéramosmásinformación.
A.-Porúltimo,y tambiénalgodistinto,unode losaspectosquea lo largodeestasprácticashevisto,creo que hay una falta de acompañamiento emocional al educador o referente en el sentido de quetenéisunacargaemocionalimportante.¿Creesqueseríanecesario?...Apesardequetengáisreunionesdeequipo.
N.-Nohay,no.Creoquehemostenidomuchasuerteconelequipoquetenemos,dentrodetodaslasdificultades y de todas las cosas a mejorar, en este aspecto hacemos mucha piña. No en todos lostrabajosloencuentras,estepuntodeyoteescucho,estoyyteayudoaverloquetúnoestásviendo.Síquehetenidootrasexperienciasquehansidoasíoinclusomás,dereunionesdeequipoquenosondecasossinodelequipoensí,denosotroscomoequipo,quétenemosquemejorar.