Què podem fer els serveis socials bàsics davant les drogodependències?

1collecci eines 16

Qu podem fer els serveis socials bsics davant les drogodependncies?

collecci eines 16

16

2 collecci eines 16

Edici original impresa

Autors:

Jos M. AlonsoAntoni M. DuranJaume Larriba

Collaboradors:

Llus Canals Consell Comarcal del TarragonsIgnasi Casals Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar Social - ICASSJosep A. Caubet Assistent socialLuisa Conejos Ajuntament de LleidaJordina Cunill Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar Social - ICASSAnna Fbregas Ajuntament de SaltConcha Garca PDS - Promoci i Desenvolupament SocialMontserrat Garca Ajuntament de Tarragonagata Gelp Consell Comarcal del Valls OrientalCarme Iniesta Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar Social - ICASSMiquel A. Llimona Ajuntament dAbreraSusana Meroo Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar Social - ICASSJoan C. Navarro Ajuntament del Prat de LlobregatAna Nicols Ajuntament de Sant Adri de BessLaura Pujades Ajuntament de ManlleuAna M. Ruz Ajuntament de FigueresGenara Snchez Ajuntament del Prat de LlobregatJosep M. Suelves Generalitat de Catalunya - Departament de Sanitat i Seguretat SocialConxita Vila Generalitat de Catalunya - Departament de Benestar Social - ICASS

Edici:

PDS Promoci i Desenvolupament SocialProvena, 79 baixos 3a 08029 [email protected]: Barcelona, 1998 Tiratge: 3000 exemplars ISBN: 84-605-7338-9Dipsit legal: B-12838-1998Revisi lingstica: Ampersand, SLDisseny grfic, maquetaci i impressi: Long, SA

Edici revisada (format digital)

Revisors:

Concha Garca Fuentes

Jaume Larriba Montull

Amb la collaboraci de:

Carme Iniesta Torres

Carina Maym Amores

2014

Departament de Benestar Social i Famlia i PDS Promoci i Desenvolupament Social, associaci

Editen:

Departament de Benestar Social i Famlia

Passeig del Taulat, 266-270

08019 Barcelona

http://www.gencat.cat/benestarsocialifamilia

PDS Promoci i Desenvolupament Social, associaci

Provena, 79 baixos 3a

08029 Barcelona

http://www.pdsweb.org/

[email protected]

Muntatge i grfics:

Eduard Bosch

Edici digital: juny de 2014

Dipsit Legal: B 17544-2014

Sen permet la reproducci, la distribuci i la comunicaci pblica sempre que sen citi la procedncia (autoria, ttol, rgan editor), i que no es faci amb fins comercials. No es permet la creaci dobres derivades sense autoritzaci expressa dels autors i de leditor.

La versi original daquest document, publicada en paper lany 1998, contenia algunes idees dun material anterior no publicat elaborat per Llus

Camino V., Jaume Roig, Francesc Ruiz i Carles Sed, els quals amablement el van posar a disposici de lassociaci PDS i dels autors. La present edici

digital s una actualitzaci dels continguts originals que han quedat obsolets amb el pas del temps.

3collecci eines 16

16Qu podem fer els serveis socials bsics davant les drogodependncies?

collecci eines 16

4 collecci eines 16

Us presentem, en format digital, ledici de la guia Qu podem fer els serveis socials bsics davant les dro-godependncies, una guia que es va elaborar lany 1998 amb lobjectiu doferir un instrument de suport i proper a la realitat, que respongus a les necessitats dels professionals dels serveis socials bsics en relaci amb latenci a les drogodependncies.

Per a lelaboraci dels continguts daquesta guia es va comptar amb la participaci dun grup de pro-fessionals representants de lmbit dels serveis socials datenci primria de diferents corporacions locals, de la Generalitat de Catalunya i dexperts en la intervenci en drogodependncies. Aquesta collaboraci va dotar el document duna gran fortalesa, tant s aix que, desprs de tot el temps trans-corregut, segueix sent un manual utilitzat per molts professionals.

No podem obviar que desprs de quinze anys la realitat ha canviat, per les necessitats datenci a les drogodependncies no han disminut, els problemes relacionats amb el consum de drogues en la poblaci general shan de continuar treballant i cal incidir especialment en la poblaci ms jove. A ms, cal considerar els riscos derivats de laugment de les situacions de vulnerabilitat associades a la situaci socioeconmica dels darrers anys. Per tant, es fa encara ms necessari desplegar actua-cions preventives i ajudar en la planificaci de la implantaci de programes de prevenci locals, per intentar fer de contraps a les pressions socials i altres factors afavoridors del consum de drogues.

En aquest sentit, hem de prendre conscincia de la necessitat de generar una cultura preventiva dins la comunitat, per anar teixint una societat nova mitjanant accions que generin benestar, salut i can-vis favorables que permetin fugir de materialismes, individualismes i falses felicitats, i recuperar va-lors basats en el respecte i la cura dels altres, valors que fan possible augmentar les conscincies indi-viduals i collectives, generadores dambients ms ecolgics, harmnics i equilibrats, tan necessaris.

Hem considerat oport actualitzar aquesta guia, fent una revisi dels continguts del document ori-ginal sense modificar lestructura ni afegir-hi continguts nous. Per tant, aprofitant la voluntat de tenir la guia en format digital, i de facilitar laccs a tothom que li pugui interessar, shan actualitzat dades i conceptes que havien quedat desfasats pel pas del temps, mantenint, per, els elements essencials del document original.

Una gran part de la guia suggereix pautes dactuaci per a diferents situacions i per a les diferents funcions de la intervenci dels serveis socials bsics, amb lobjectiu de facilitar un espai de revisi i de reflexi en relaci amb la mateixa praxi davant situacions freqents, relacionades amb el consum de substncies que generen dependncia.

El nostre desig ha estat el de facilitar laccs al document perqu segueixi servint de suport als pro-fessionals que teniu la tasca feixuga datendre i orientar les persones que viuen situacions de dese-quilibri personal, familiar i/o social i propiciar canvis que els condueixin a millorar la seva situaci.

Confiem que aquesta guia tingui la utilitat prctica desitjada.

Carmela Fortuny i Camarena

Directora general de lICASS

Presentaci

5collecci eines 16

NDEX

INTRODUCCI 7

A.1. Per qu, per a qui i com sha fet aquest material? 8

A.2. Lalcohol i les altres drogues 10

A.2.1. Context general 10

A.2.2. Dades i models de consum 11

A.3. Latenci a les drogodependncies a Catalunya 14

A.3.1. Qu fem des dels serveis socials bsics? 15

A.3.2. Qu fan els altres serveis? 16

COM PODEM FER PREVENCI COMUNITRIA DE LES DROGODEPENDNCIES DES DELS SERVEIS SOCIALS BSICS? 19

B.1. No estem sols! 20

B.2. A qu ens referim quan parlem de prevenci? 21

B.3. Prospecci: com podem valorar el problema? 22

B.4. Sensibilitzaci: preparar el terreny 24

B.5. Educaci: incidir sobre les persones 24

B.6. Dinamitzaci: buscar la implicaci de tots 25

B.7. Com planificar un programa local pas a pas? 26

B.7.1. Valorar el problema 26

B.7.2. Buscar possibles aliats 27

B.7.3. Determinar els grups de poblaci que seran objecte del programa 27

B.7.4. Definir les metes i els objectius del programa 27

B.7.5. Seleccionar les estratgies dintervenci 27

B.7.6. Aplicaci de les activitats 28

B.7.7. Avaluaci del programa 28

B.8. Interculturalitat: una referncia necessria 29

A

B

6 collecci eines 16

COM PODEM DONAR ATENCI DIRECTA DES DELS SERVEIS BSICS DATENCI SOCIAL? 30

C.1. Detecci 32

C.1.1. Quan ens trobem davant dun problema dalcohol o altres drogues? 32

C.1.2. Alguns obstacles que cal superar 36

C.1.3. Quines actituds i comportaments solen tenir les persones afectades? 36

C.1.4. Dinmiques relacionals ms habituals. Com ens sentim i com podem actuar? 39

C.2. Informaci, orientaci i valoraci 42

C.2.1. Quines sn i com es fan les demandes ms habituals? 42

C.2.2. Quin paper pot tenir lentorn familiar? 44

C.2.3. Qu passa amb els fills? 46

C.2.4. I si hi ha poca motivaci? 48

C.3. Derivaci, tractament i incorporaci social 51

C.3.1. Com podem collaborar amb els serveis especialitzats? 51

C.3.2. Com i quan derivar? 53

C.3.3. Quins recursos tenim a labast? 56

C.3.4. Incorporaci social: una part del tractament global 61

C.3.5. Com tancar el procs? 61

C.4. Resum de pautes dactuaci 62

C.4.1. Generals 62

C.4.2. Segons la demanda 63

C.4.3. Segons el grau dintervenci 64

C.4.4. Segons la situaci i segons cada professional 65

ANNEXOS 66

Referncies bibliogrfiques 67

Legislaci de referncia 69

Punts institucionals dinformaci sobre drogodependncies a Catalunya 70

C

7collecci eines 16

INTRODUCCI

A.1. Per qu, per a qui i com sha fet aquest material?

A.2. Lalcohol i les altres drogues A.2.1. Context general

A.2.2. Dades i models de consum

- Alcohol - Cnnabis - Cocana - Drogues de sntesi: xtasi, speed, pastilles... - Herona - Tabac - Altres substncies

A.3. Latenci a les drogodependncies a Catalunya A.3.1. Qu fem des dels serveis socials bsics?

- Detecci i suport al tractament - Serveis bsics datenci social - Serveis dajuda a domicili - Serveis de centre obert - Serveis residencials destada limitada i serveis de menjador - Serveis de suport als serveis socials bsics - Prevenci - Incorporaci social

A.3.2. Qu fan els altres serveis?

- Atenci primria de salut - Serveis socials i sanitaris especialitzats en drogodependncies - CAS - Unitats de desintoxicaci - Unitats de patologia dual - Comunitats teraputiques - Actuaci social especialitzada en lmbit de les drogodependncies - Altres serveis especialitzats - Xarxa de serveis socials - Xarxa de salut mental

A

8 collecci eines 16

A.1. Per qu, per a qui i com sha fet aquest material?

Labs i la dependncia de lalcohol i les altres drogues tenen relaci amb molts problemes socials, i sovint sn un factor de risc implicat en les situacions de violncia familiar, maltractament infantil, absentisme i fracs escolar, entre moltes altres.

Aix fa que latenci a labs i la dependncia de les drogues es manifesti de manera quotidiana en lactivitat dels serveis i, en conseqncia, les caracterstiques i labast daquests problemes fan dels serveis bsics datenci social una pea clau de la resposta.

A la complexitat derivada de les expectatives que provoquen les mltiples demandes dintervenci en diferents temes, shi afegeix el fet que el consum de substncies que produeixen dependncia, els problemes que shi associen i les respostes a aquests problemes sn fenmens dinmics que han canviat de manera important darrerament. Aix, entre els aspectes que han canviat en el decurs dels darrers anys i que es consideren rellevants cal esmentar els segents:

El tipus de substncia: en primer lloc, lalcohol, la ms consumida, seguida del tabac i, en tercer lloc, els hipnosedants, que desplacen per primera vegada en molts anys el cnnabis a la quarta posici.

Els patrons de consum, que sassocien amb loci nocturn, els caps de setmana i les finalitats hedo-nistes i recreatives.

Laparici peridica de substncies noves, majoritriament derivats amfetamnics, malgrat que globalment el seu consum sigui residual.

Lentrada en el mercat de les legal highs, les begudes energtiques (energy drinks) i, recentment, les cigarretes electrniques.

Una disminuci considerable de la percepci de risc associada al consum de substncies com lalcohol i sobretot el cnnabis.

Laparici i la generalitzaci relativa del fenomen del binge drinking o consum abusiu i compul-siu dalcohol.

Laparici daddiccions noves com laddicci a les xarxes socials, els jocs en lnia i tot el que fa referncia a les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

A1

9collecci eines 16

En aquest context, el document que teniu a les mans sadrea als professionals dels serveis socials bsics del Sistema catal de serveis socials, per als quals vol ser un instrument de suport, proper a la realitat, que contribueixi a millorar-ne la capacitaci per tal de respondre a les necessitats emergents i canviants de latenci a labs i la dependncia de les drogues, aportant orientacions per contribuir a prevenir els problemes relacionats amb el consum de drogues i per establir una relaci ptima amb les persones afectades per aquests problemes, millorant la seva detecci, assessorant-les duna manera adequada i derivant-les, si escau, als recursos especialitzats datenci. Alhora, en la seva ela-boraci shan assumit com a bsiques les premisses segents:

Complementaci i coresponsabilitat entre els diferents nivells datenci.

Collaboraci i coordinaci entre els professionals.

Tamb sn elements caracterstics daquest document:

La seva finalitat prctica, centrada a suggerir pautes dactuaci per a les diverses funci-ons que defineixen les fases de la intervenci dels serveis socials bsics en lmbit de les drogodependncies i per a una mplia gamma de situacions que es donen sovint. Al llarg del document, les pautes que es van presentant van precedides del smbol per facilitar-ne la localitzaci.

Tenir en compte totes les substncies, preveient la intervenci en persones amb problemes de consum de drogues, tant legals com illegals.

Emfasitzar tamb la prevenci comunitria, destacant la importncia del paper dels serveis so-cials bsics, tamb en aquest mbit.

El seu procs delaboraci, en qu, a banda dels autors, sha comptat amb la collaboraci de professionals de diverses disciplines bsicament membres dels serveis socials bsics represen-tatius del territori de Catalunya i tamb de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya, les contribucions dels quals han enriquit aquest material.

A1

10 collecci eines 16

A.2. Lalcohol i les altres drogues

A.2.1. Context general

Malgrat que el consum de drogues s un fenomen molt antic, els problemes de salut pblica que ocasiona han anat canviant a mesura que les prevalences de consum tamb ho han fet. A finals de la dcada dels anys setanta i a principis dels vuitanta, els problemes relacionats amb el consum de drogues comencen a adquirir importncia i es dispara lalarma social al nostre pas, molt princi-palment en relaci amb les drogues illegals. Parallelament, per, es mant un consum de drogues legals (alcohol, tabac i psicofrmacs) important i ampli, molt integrat a la nostra cultura i no per aix exempt de problemes significatius.

Actualment, els estudis epidemiolgics1 corroboren que les drogues ms consumides continuen essent les legals, principalment lalcohol i el tabac, amb la novetat recent dels hipnosedants. Lin-crement daquests ltims segurament es pot atribuir, en part, a la crisi que des de 2008 ha anat devastant molts nuclis familiars i han posat moltes persones en situacions lmit que les han dut a consumir ansioltics i antidepressius, sota prescripci mdica, per que en ocasions deriven en situacions dabs o dependncia.

Alhora, en el decurs dels darrers anys sha anat deixant enrere la imatge tpica de les persones de-pendents de lherona, pel que fa a la seva associaci immediata amb la delinqncia i la marginaci, en bona part grcies als esforos que shan fet des dels recursos de reducci de danys, com ara els programes de manteniment amb metadona (PMM) o les sales de venipunci higinica (altrament dites sales de consum).

Pel que fa a la cocana, va irrompre al nostre pas ja fa uns quants anys, amb un increment inicial del consum relativament important que va crear certa alarma entre els professionals del sector, ja que Espanya encapala el consum daquesta substncia a la Uni Europea. Tanmateix, en els darrers anys el consum de cocana sha mantingut de manera fora estable, sense augmentar.

Pel que fa a la infecci pel VIH-sida, des de laparici del primer cas de VIH diagnosticat, lany 1981 fins a lactualitat, sha avanat molt en investigaci i recerca, tant pel que fa al funcionament del virus en si com al tractament, de manera que amb el tractament adequat es pot dir que ha deixat de ser una malaltia mortal per esdevenir una malaltia greu, per crnica. Malgrat tot, cal tenir molt present la diagnosi constant de casos dinfeccions noves per VIH,2 per la qual cosa la seva prevenci hauria de ser una prioritat.

Daltra banda, durant els anys noranta comencen a aparixer les drogues de sntesi, mal anomena-des de disseny. Lxtasi i molts altres derivats amfetamnics fan la seva aparici en el mercat i, du-rant uns anys, esdevenen la novetat, disminuint desprs el seu consum, que actualment (EDADES 2011-2012 ) es mou entre la poblaci general de 15 a 64 anys, al voltant dun 0,6% en els darrers 12 mesos. Comparativament, el consum de begudes alcohliques representa un 76,6%; el del tabac, un 40,2%; el dhipnosedants, un 11,4%, i el de cnnabis, un 9,6%. Amb prevalences de consum fora ms baixes trobem la cocana (2,3%), les amfetamines i lspeed (0,6%), i els allucingens (0,4%). El consum daltres drogues com ara la ketamina, els inhalants, lherona, les anomenades legal highs i altres: mefedrona, nexus, esteroides, piperazines, etc., amb prevalences de consum al voltant del 0,1%, no s representatiu de la problemtica des del punt de vista global.3

Pel que fa a linici del consum de drogues, cal dir que se situa en edats fora joves, i el tabac s la dro-ga inicitica principal, amb una edat mitjana dinici del seu consum en la poblaci general de 16,5 anys, seguit de lalcohol (16,7 anys) i el cnnabis (18,7 anys). Ledat dinici del consum dherona entre la poblaci general de 15 a 65 anys se situa en els 20,7 anys; la de la cocana en pols, en els 21

1.

Informe nacional 2012 al OEDT por el Punto Focal Nacional Reitox. Espaa. Evolucin, tendencias y cuestiones particulares. Informe anual conjunto OEDT y EURO-POL 2011. (dades relatives al 2011)

2.

Lany 2012, va haver-hi 716 casos nous diagnosticats, segons dades extretes del CEEIS.Cat (2013)

3.

Encuesta sobre alcohol y drogas en poblacin general en Espaa. (EDA-DES 2011-2012).

A2

11collecci eines 16

4.


5.

Sistema dinformaci sobre drogues a Catalunya. Inicis de tractament a la Xarxa datenci a les drogodepen-dncies (XAD), segon trimestre de 2013.

Droga Consum en els Darrers 12 mesos (%)4

eDat mitjana DiniCi al Consum (anys)4

Droga motiu DiniCi De traCtament (%)5

Tabac 40,2 16,5 6%

Alcohol 76,6 16,7 49%

Cnnabis 9,6 18,7 8%

Cocana 2,3 21 22%

Herona 0,1 20,7 12%

Drogues de sntesi 0,4 20,5 4%

Hipnosedants 11,4 34,5 nd

anys; la de la cocana base (una irrupci a la qual cal estar alerta), en els 22,4 anys, i al final de la llista els hipnosedants, en els 34,5 anys4.

Quant al gnere i ledat, el consum de drogues s ms freqent entre els homes de 15 a 34 anys, destacant la franja dedat dels 20 als 29 anys, exceptuant el consum dhipnosedants , que s ms freqent en les dones en totes les franges dedat4.

Dades a banda, un fenomen recent relacionat amb ls de drogues ha estat el de la normalitzaci progressiva del consum de certes substncies, la qual cosa no deixa de ser un factor de risc, on des-taca de manera especial el cnnabis. Un fet relacionat amb aquest procs de normalitzaci del con-sum de cnnabis ha estat la creaci de programes de mesures alternatives a la sanci administrativa per tinena i consum de drogues en espais pblics.

Els problemes derivats del consum de drogues no sn de tipus conjuntural. La seva tendncia no s pas a desaparixer amb el temps, sin a canviar, apuntant al fet que cal estar preparats per conviure amb les drogues i, en tot cas, aprendre a evitar-ne algunes de les conseqncies o a fer-hi front. Els problemes relacionats amb les drogues sn dinmics i poden canviar amb rapidesa. Cal, doncs, adoptar respostes planificades, amb mecanismes davaluaci i correcci.

A.2.2. Dades i models de consum

La taula segent mostra dades relatives al consum de les diverses substncies i a lindicador dinici de tractament:

Alcohol

s la droga ms consumida i la que comporta un nombre ms gran de problemes, ja que el seu abs est darrere de bona part dels accidents (de trnsit, laborals i domstics), de molts dels casos de violncia intrafamiliar i daltra mena i de moltes conductes negligents vers la infncia.

Fins a linici de la dcada dels anys vuitanta, la caracterstica del model predominant de consum era la ingesta moderada/alta de begudes alcohliques, amb periodicitat diria o quasi diria, so-bretot en els homes, i concentrada especialment durant els pats, en qu el vi era la beguda ms consumida. Aquest model de consum tradicional o mediterrani perdura en alguns sectors de la poblaci.

A2


Progressivament, per, sintrodueix un patr nou, que fins fa pocs anys era propi de pasos del nord dEuropa, conegut com a model anglosax de consum dalcohol. Aquest patr sha imposat avui en bona part dels joves, tant nois com noies, i es caracteritza per una ingesta episdica (vacances, festius i caps de setmana), abundant i compulsiva, de begudes destillades (combinats, licors, etc.) i/o de cervesa que provoca la intoxicaci. Per referir-se a aquesta forma de beure alcohol es fa servir sovint lexpressi anglesa binge drinking.

Ambds patrons conviuen amb un de tercer, ms ests i de menys risc, caracteritzat per una ingesta espordica o regular de quantitats baixes o moderades de begudes alcohliques.

La legislaci vigent preveu que els menors dedat no poden tenir accs a cap mena de beguda al-cohlica, per s fcil detectar consums dalcohol en menors en moltes i molt diverses situacions. Certament, cal assumir que, a certes edats, molts joves fan un consum ocasional i abusiu dalcohol, i que la manera dafrontar-ho hauria de ser per mitj de mesures educatives i de prevenci ambiental i a travs de la sensibilitzaci social, que porti la ciutadania a no valorar com a norma el fet de beure alcohol essent molt joves i tampoc el fet demborratxar-se (a qualsevol edat).

Cnnabis

s la droga ms consumida pels joves, desprs de lalcohol i el tabac. Es consumeix fumada i acostu-ma a ser la primera droga illegal amb la qual experimenten els consumidors. El seu consum entre la poblaci va augmentar molt a partir de lany 2000 i, posteriorment, es va observar una certa dismi-nuci en les prevalences de consum. Les darreres enquestes fetes tant entre la poblaci general com entre lescolar (estudiants de secundria) confirmen un descens del seu consum freqent i amb ms risc, mentre que es mant sense canvis el consum experimental.

Relacionat amb aquesta substncia sobserva en els darrers anys un augment del nombre de per-sones, tant adultes com joves, que fa cultiu de cnnabis, en principi amb finalitats dautoconsum, per que la situaci de crisi econmica est fent que de vegades evolucioni cap al trfic, depassant la simple venda entre coneguts per autofinanar-se el consum propi.

La prevalena del consum de cnnabis a Espanya entre la poblaci general (de 15 a 65 anys) se situa al voltant del 27% alguna vegada a la vida, del 10% en els darrers 12 mesos i del 7% en els darrers 30 dies, i la proporci de consumidors diaris se situa en el 2%6. Pel que fa al nombre dingressos a urgncies hospitalries per consum de cnnabis, van augmentar en consonncia amb el consum daquesta substncia fins a lany 2008, data a partir de la qual descendeix el nombre de consumidors.

Un fenomen nou ms associat al consum daquesta substncia sn els clubs de fumadors de cn-nabis, que proliferen arreu de Catalunya, si b actualment es troben en una situaci de buit legal. Alhora, en els darrers anys, el comer en lnia de llavors de cnnabis ha passat a ser objecte de preo-cupaci entre els professionals de la salut, ja que, tot i que el conreu de cnnabis s illegal a la majo-ria de pasos, la venda de llavors per Internet es fa duna manera oberta i sense gaires restriccions a escala internacional, a causa de lexistncia de buits legals.

Cocana

La cocana en pols s la segona droga illegal ms consumida i el seu s sassocia a loci nocturn. Tot i que podria semblar que darrerament el seu consum estaria disminuint a causa de la manca de poder adquisitiu de la poblaci associat a la crisi, sembla que el mercat, per aquest mateix motiu, lofereix a uns preus ms assequibles, la qual cosa fa que el seu consum es mantingui fora estable, malgrat tendir a la baixa.

Segons lObservatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, Espanya es mant al capdavant de la Uni Europea en consum de cocana (i cnnabis), especialment entre els joves, tot i que en els

6.


A2

13collecci eines 16

darrers anys sobserva una tendncia a la baixa desprs dhaver tocat sostre lany 2008.

La via ms habitual dadministraci daquesta substncia s laspiraci nasal (esnifar), per tamb es consumeix en menys mesura una preparaci apta per ser fumada (fumar base), que provoca uns efectes ms immediats i potents, fent que adquireixi ms poder addictiu.

Drogues de sntesi: xtasi, speed, pastilles

Malgrat limpacte social que va generar als anys noranta el consum de les anomenades drogues de sntesi, associades a loci nocturn i a les discoteques on es punxa msica electrnica, el pas del temps ha fet que hagi disminut la prevalena del seu consum, i que shagi mantingut en uns nivells relativament limitats i estables actualment.

Actualment, el consum de les drogues de disseny sembla que sestn en determinats collectius de joves i adolescents, com a fenomen sociocultural associat a certes formes doci i diversi i com a element afavoridor de la sociabilitat i del sentit de pertinena al grup (fenomen observable tamb en altres substncies com ara lalcohol). Contrriament al que semblava en un principi, aquestes substncies tamb es consumeixen juntament amb altres drogues, majoritriament alcohol i cn-nabis, per tamb altres.

Segons lInforme mundial sobre les drogues 2012, publicat per lOficina de les Nacions Unides Contra les Drogues i el Delicte (UNODC)7, hi ha indicis de recuperaci del mercat europeu de lxtasi, atenent el fet que els decomisos hagin doblat el seu nombre en un any. La disponibilitat daquestes substncies tamb sembla crixer als EUA.

Bona part daquests productes contenen MDMA, coneguda popularment com a xtasi o XTC, que provoca alteracions en les sensacions i percepcions i en les relacions interpersonals (augment de la sociabilitat, etc.). La capacitat daquesta substncia per generar dependncia fsica no s del tot cla-ra, tot i que sembla que el seu consum perllongat o intensiu pot causar addicci i, en tot cas, originar trastorns fsics importants i tamb psiquitrics.

Pel que fa a lspeed, es tracta damfetamina i/o metamfetamina presentada en forma de pols o de pastilles. T efectes marcadament estimulants i sha provat la seva capacitat per generar dependn-cia (tant fsica com psicolgica).

Herona

De lepidmia dels anys vuitanta causada per lherona sha passat a una estabilitat en la prevalena del seu consum, que es mant al voltant dun 0,1% entre la poblaci general davui dia. Tanmateix, el consum daquesta droga genera molts efectes collaterals que fan que sigui la causa duna proporci important de les demandes de tractament per dependncia de les drogues.

El potencial addictiu de lherona s molt alt, la qual cosa fa que les persones que en consumeixen presentin un risc molt alt de desenvolupar una dependncia i, a ms, al cap de poc temps dinici-ar-ne el consum. Per, al marge del risc de dependncia, els riscos principals associats al consum dherona sn la sobredosi i el contagi de malalties infeccioses greus (hepatitis, VIH, tuberculosi, etc.) a causa de ls de la via dadministraci intravenosa , emprada per molts dels seus usuaris, que fa que comparteixin estris dinjecci amb altres usuaris.

Als anys noranta, lexpansi de la infecci pel VIH va introduir canvis en la manera dadministrar-se lherona entre els consumidors: va disminuir ls de la via injectada i va augmentar el consum per inhalaci (sescalfava en un paper dalumini i sinhalaven els vapors).

7.

Informe mundial sobre las drogas 2012. Resumen ejecutivo.

A2


Tabac

La nicotina s una de les drogues amb ms capacitat addictiva, la qual cosa comporta que hi hagi una prevalena molt elevada de consumidors dependents del tabac.

Globalment sassenyala una tendncia global cap al descens del consum de tabac al nostre pas, motivat bsicament per una disminuci del consum entre els homes, ja que entre una part de les dones adultes la tendncia de consum creix. Tamb sobserva en els ltims anys una disminuci del nombre de fumadors entre els adolescents i els joves, ms marcada entre el nois que entre les noies. Tanmateix, dades recents apuntarien a la possibilitat duna inversi daquesta tendncia, amb un augment del consum de tabac entre els adolescents. En tot cas, pel que fa al conjunt de la poblaci, el nombre de fumadors al nostre pas encara est clarament per sobre de la mitjana dels pasos de la Uni Europea.

La incorporaci de mesures importants restrictives al consum de tabac arran de lentrada en vigor de la Llei 42/2010 ha comportat ja canvis significatius en els hbits de consum de la poblaci que fan preveure una tendncia decreixent del consum global, malgrat que entre els joves la tendncia a la baixa es resisteix.

Altres substncies

Lany 2012, es van registrar oficialment 73 substncies psicoactives noves mitjanant el sistema dalerta rpida de la UE. Daquestes substncies, 30 eren cannabinoides sinttics (substncies que imiten els efectes del cnnabis) i dels restants compostos detectats, 19 substncies corresponien a grups qumics menys coneguts o ms opacs. Cal destacar laparici de 14 feniletilamines noves substitudes (grup qumic que inclou les amfetamines i lxtasi), el nombre ms elevat des del 2005.

En relaci amb altres drogues, cal destacar una certa tendncia a laugment del consum dalguns allucingens (bolets), associat a determinades formes de lleure i diversi, que guanyen popularitat entre una part dels joves, que revesteixen aquestes productes de laurola de drogues naturals.

Finalment, el grup dels hipnosedants, ansioltics i somnfers apareix en les darreres dades epide-miolgiques, ja esmentades, com la tercera droga ms consumida, majoritriament per dones. Els factors que poden explicar aquest fenomen es resumeixen en la situaci de crisi permanent en qu la nostra societat occidental est immersa. Tamb es constata un augment de la utilitzaci daquests medicaments sense prescripci facultativa.

A.3. Latenci a les drogodependncies a Catalunya

Davant la necessitat de donar una resposta coherent al fenomen de les drogodependncies, el Parla-ment de Catalunya, en el marc de les competncies que estableix lEstatut dautonomia, va aprovar la Llei 20/1985, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar depen-dncia. A partir de llavors, un seguit de normes complementries han anant formant leix normatiu vertebrador de les poltiques de drogodependncies a Catalunya.

Aquestes normes sadrecen bsicament a garantir latenci social i sanitria adequada a les persones afectades i la prevenci de les drogodependncies, aix com a aspectes com ara laccs a determinats tipus de tractament farmacolgic per a les persones dependents dopiacis. Tamb introdueixen me-sures addicionals per a la limitaci i el control de la publicitat i la venda de begudes alcohliques, tabac, coles, dissolvents i productes anlegs.

La Comissi Interdepartamental sobre Drogues de la qual formen part el Departament de Salut, a travs de Subdirecci General de Drogodependncies, el Departament de Benestar Social i Famlia

A2

15collecci eines 16

mitjanant lactuaci social de drogodependncies de lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials, aix com altres departaments de la Generalitat de Catalunya i altres entitats, t competncies per fer la planificaci de la poltica sanitria en relaci amb latenci a les drogodependncies i coordi-nar la Xarxa datenci a les drogodependncies (XAD). Tamb, en lmbit social, exerceix funcions de coordinaci dels centres datenci social i incorporaci social de drogodependents i de foment diniciatives de prevenci comunitria.

A.3.1. Qu fem des dels serveis socials bsics?

A partir de la Llei 12/2007 de serveis socials, el Decret daprovaci de la Cartera de serveis socials de vigncia quadriennal, el Pla estratgic de serveis socials i els plans interdepartamentals correspo-nents, sestableix que els serveis socials bsics (SSB) han dintervenir, com a primer nivell datenci, en situacions amb necessitat datenci especial, concretant, entre daltres, les drogodependncies i altres addiccions i, tamb, la vulnerabilitat, el risc o la dificultat social per a la infncia i ladolescn-cia. Per tant, estan entre les seves tasques la prevenci de les drogodependncies, en collaboraci amb els serveis sanitaris corresponents, i latenci social i la incorporaci social dels afectats amb el suport de lactuaci social especialitzada en lmbit de les drogodependncies del Departament de Benestar Social i Famlia.

A continuaci, es comenten alguns aspectes generals relatius a la intervenci en lmbit de les dro-godependncies des dels SSB. Ms endavant, el bloc C daquest document desenvolupa aquests aspectes i proposa pautes dactuaci.

Detecci i suport al tractament

Des de la Xarxa de serveis socials datenci pblica, a travs dels serveis segents:

Serveis bsics datenci social (SBAS), que exerceixen les funcions segents:

Detectar i valorar usuaris amb problemes de consum de drogues. Orientar i assessorar sobre mecanismes i recursos per estimular la iniciaci del tractament. Establir plans de millora per a cada usuari. Derivar als serveis socials especialitzats. Donar atenci global i suport social als afectats i a les seves famlies (considerant les situacions

de maltractament als fills, a la parella, etc.). Contactar amb les persones afectades i/o la seva famlia mitjanant la Xarxa de serveis socials

datenci pblica mentre no sigui possible fer-ne la derivaci, i fer una tasca de motivaci per al tractament i/o dassessorament sobre la reducci de danys.

Fer el seguiment (i la coordinaci) de les actuacions dels diferents serveis que intervenen en cada situaci atesa.

Serveis dajuda a domicili, que hi intervenen des de dues vessants:

Detectant situacions problemtiques relacionades amb el consum de drogues per valorar i tre-ballar juntament amb lequip de referncia dels SBAS.

Donant suport als afectats i/o a les seves famlies duent a terme tasques com ara:- Controlar ladministraci de la medicaci a persones en tractament, si cap membre de la

famlia no ho pot fer.- Ajudar en els aspectes dhigiene, alimentaci, salut, assistncia a lescola, etc., dels menors

amb pares alcohlics i drogodependents.- Estimular i millorar la dinmica familiar.- Ajudar en ladministraci i lorganitzaci de la llar.

A3


Serveis de centre obert, que collaboren en el segent:

Lobservaci i la detecci de situacions i/o conductes problemtiques. La coordinaci amb lequip de referncia dels SBAS.

Serveis residencials destada limitada i serveis de menjador, que exerceixen les funcions segents:

Detectar problemes relacionats amb el consum dalcohol o altres drogues en els usuaris dels seus serveis.

Desenvolupar programes especfics de suport al tractament i la rehabilitaci.

Serveis de suport als serveis socials bs ics, que presten suport a projectes i cobreixen deman-des concretes formulades per les administracions pbliques amb competncies en la prestaci dels serveis socials que correspongui. Tamb ofereixen serveis especfics.

Prevenci

Els plans dactuaci, que es revisen peridicament, assenyalen la necessitat destendre les actuacions preventives a tots els nivells de la Xarxa de serveis socials. Aix comporta el segent:

Promoure el desenvolupament de programes de prevenci comunitria de les drogodependn-cies i collaborar-hi.

Estimular i canalitzar la participaci ciutadana en les diferents iniciatives. Possibilitar laplicaci de programes de prevenci en centres oberts per a infants i adolescents, i

altres serveis.

Incorporaci social

Correspon als SBAS el seguiment de lentorn sociofamiliar i de la integraci social dels usuaris un cop finalitzat el procs de tractament des del Centre dAtenci i Seguiment (CAS). En lmbit funci-onal comporta accions dels tipus segents:

Establiment dels objectius dincorporaci social per a cada afectat (juntament amb el CAS). Coordinaci amb els serveis especialitzats (centres de dia, pisos de reinserci, etc.). Atenci de lentorn social i familiar. Potenciaci de la inserci social dels afectats, amb prestacions econmiques per a la incorpora-

ci social i laboral, si escau, i amb activitats dinserci laboral, a ms daltres programes.

A.3.2. Qu fan els altres serveis?

El Decret 105/2009 va crear la Comissi Interdepartamental sobre Drogues amb la finalitat din-crementar la coordinaci de les accions promogudes pels dispositius governamentals i no governa-mentals per a la implementaci i el seguiment de les actuacions preventives, de reducci de danys, assistencials i dincorporaci social.

A ms, latenci a les persones amb problemes de drogodependncies resta integrada, des de lany 2010, dins la Xarxa datenci a les persones amb trastorn mental i addiccions.

Atenci primria de salut

La majoria de persones acudeixen amb ms o menys freqncia a un centre datenci primria (CAP). Sovint, els professionals daquests serveis estableixen contacte amb persones que presenten

A3

17collecci eines 16

problemes derivats del consum de drogues. Ocupen una posici estratgica per collaborar en de-terminats aspectes de la intervenci en drogodependncies.

En lmbit funcional, exerceixen les accions segents:

Prestar assistncia sanitria als afectats. Fer detecci preco de problemes relacionats amb el consum de drogues a travs de la histria

clnica, els marcadors biolgics, els qestionaris de detecci i la informaci de la famlia. Estimular la motivaci dels usuaris amb problemes de consum dalcohol, tabac o altres drogues

per modificar el seu consum i, segons la situaci detectada, perqu acceptin la derivaci a un centre especialitzat. Mantenir relaci peridica amb el recurs de derivaci.

Educar per a la salut i promoure hbits de consum ms saludables, en especial lalcohol, el tabac i els medicaments.

Collaborar amb els programes de reducci de danys: educaci i consell sanitari sobre formes de consum de menys risc; distribuci de mitjans de prevenci (xeringues, preservatius, etc.).

Collaborar amb els programes de prevenci de drogodependncies, participant en algunes de les seves activitats.

Tanmateix, igual que altres sectors, latenci primria de salut ha dafrontar limitacions importants, especialment derivades de lalt volum de demanda i lescassetat de temps datenci per usuari que aix comporta. s, doncs, important no tan sols que estiguin sensibilitzats en el tema, sin tamb que tinguin al seu abast sistemes de diagnstic adequats i senzills, a ms dinformaci sobre com i quan derivar als serveis especialitzats.

Serveis socials i sanitaris especialitzats en drogodependncies

La dimensi i les caracterstiques dels problemes relacionats amb el consum dalcohol i altres dro-gues han comportat la necessitat de desenvolupar recursos especfics datenci.

CAS

La Xarxa datenci a les drogodependncies (XAD) est configurada a lentorn dels centres dassis-tncia i seguiment (CAS), els quals actuen com a referents del procs datenci en els seus sectors territorials corresponents i sn la via daccs a altres recursos i programes de la Xarxa.

En lmbit funcional, correspon als CAS:

Valorar els usuaris amb problemes relacionats amb el consum dalcohol o altres drogues. Definir i establir el programa teraputic ms adient a cada cas (dacord amb els afectats). Oferir tractament integral en rgim ambulatori. Fer el seguiment individualitzat del procs teraputic de les persones afectades. Assessorar i atendre els familiars de les persones afectades. Actuar com a centre de referncia en el seu territori, coordinant les actuacions dels diferents

serveis que hi intervinguin. Collaborar amb els programes de prevenci i de reducci de danys. Aportar informaci al sistema dinformaci sobre drogodependncies de Catalunya (registre

de notificaci confidencial de casos i dactivitat del centre).

Unitats de desintoxicaci

Serveis dingrs hospitalari destada curta en aquells casos en qu les circumstncies personals, so-cials o familiars dificulten el tractament de desintoxicaci de forma ambulatria. Shi accedeix per derivaci del CAS.

A3


Unitats de patologia dual

Serveis dingrs hospitalari destada curta. Es fa necessari quan la persona drogodependent pateix, alhora, trastorn mental. Cal valoraci i derivaci del CAS.

Comunitats teraputiques

Sn serveis sociosanitaris especialitzats que ofereixen tractament en rgim dinternament de llarga estada.

Actuaci social especialitzada en lmbit de les drogodependncies

Aquesta es desplega a la Cartera de serveis:

Servei de pis amb suport per a persones drogodependents. Servei de prevenci de drogodependncies. Servei de reinserci per a persones amb drogodependncies. Servei de centre de dia per a persones amb drogodependncies.

Lapartat sobre Recursos a labast (pg. 56-61) ofereix una descripci ms detallada dels diferents recursos tractats en aquesta secci.

Altres serveis especialitzats

Xarxa de serveis socials

Els serveis socials especialitzats de la Xarxa de serveis socials datenci pblica tenen contacte, amb independncia de la seva especificitat, amb poblaci amb diagnstics socials complexos. Alguns daquests serveis sn els segents:

Servei Especialitzat dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (SEAIA). Serveis per a persones amb disminuci. Serveis residencials dacci educativa, etc.

Malgrat que tots donen prioritat a actuacions urgents i immediates daltra mena, sovint es troben amb usuaris i/o famlies que tenen problemes relacionats amb el consum de drogues. Per tant, en coordinaci amb els SBAS, collaboren en la detecci, la motivaci i la derivaci de les persones afectades i/o les seves famlies als serveis especialitzats en drogodependncies, i mantenen, si cal, relacions de coresponsabilitat i complementarietat en latenci.

Xarxa de salut mental

Alhora, alguns serveis especialitzats dmbits diferents al dels serveis socials: salut mental (per exemple, centres datenci psiquitrica primria infantil i juvenil), justcia (per exemple, serveis das-sessorament tcnic), etc., tamb collaboren amb altres serveis i intervenen en latenci a situacions determinades que tenen a veure amb les drogodependncies.

A3

19collecci eines 16

BCOM PODEM FER PREVENCI COMUNITRIA DE LES DROGODEPENDNCIES DES DELS SERVEIS SOCIALS BSICS?

B.1. No estem sols!

B.2. A qu ens referim quan parlem de prevenci?

B.3. Prospecci: com podem valorar el problema?

B.4. Sensibilitzaci: preparar el terreny

B.5. Educaci: incidir sobre les persones - Cara a cara amb els adolescents

B.6. Dinamitzaci: buscar la implicaci de tots

B.7. Com planificar un programa local pas a pas? B.7.1. Valorar el problema

B.7.2. Buscar possibles aliats

B.7.3. Determinar els grups de poblaci que seran objecte del programa

B.7.4. Definir les metes i els objectius del programa

B.7.5. Seleccionar les estratgies dintervenci

B.7.6. Aplicaci de les activitats

B.7.7. Avaluaci del programa

B.8. Interculturalitat: una referncia necessria


B.1. No estem sols!

La prevenci no lhem de fer sols: s cosa nostra i dels altres.

El nostre paper s molt important per impulsar la prevenci.

Aportem el coneixement de la realitat social.

Els Serveis socials bsics (SSB) no estem sols davant la prevenci. Malgrat les funcions que shan atribut als equips dels serveis socials bsics en relaci amb la prevenci comunitria, i tot i reco-nixer la importncia del seu paper en aquest mbit, cal no perdre de vista la responsabilitat i les funcions que tenen altres sectors implicats en el tema.

En bona part, fer prevenci comunitria vol dir sumar esforos i coordinar els recursos presents en una comunitat que poden contribuir a evitar problemes que, en cas daparixer, afectaran duna manera o altra tota la comunitat.

Les caracterstiques de lactivitat dels Serveis bsics datenci Social (SBAS) i altres Serveis socials bsics (SSB) fan que ocupin una posici idnia per impulsar i coordinar programes comunitaris. No obstant aix, molts altres sectors sn coresponsables del seu desenvolupament. s el cas dels serveis de salut, lescola, la policia o els mitjans de comunicaci, entre molts altres. Daltra banda, la prevenci comunitria implica tamb un nivell de coordinaci vertical on el mandat poltic s decisiu a lhora de legitimar les actuacions dels nivells tcnics i afavorir la participaci i collaboraci dels estaments socials.

Alhora, s freqent que en el desenvolupament dun programa de prevenci comunitria sigui convenient rebre assessorament especialitzat, si ms no per a determinats aspectes i moments del procs. Amb aquest fi, podem comptar amb el segent:

Centres datenci i seguiment (CAS): la seva funci principal se centra en el tractament. Tanmateix, tamb exerceixen funcions en lmbit de la prevenci.

Serveis de suport als serveis socials bsics: tot i que no tenen un carcter especialitzat i malgrat que el seu desplegament s limitat, poden ser un referent de suport per als diferents mbits dintervenci dels SSB.

Actuaci social especialitzada en drogodependncies: servei de suport especialitzat re-collit a la Cartera de serveis.

Entitats diniciativa social: moltes daquestes entitats centren les seves actuacions en laten-ci als problemes que causen les drogues i disposen dexperincia en prevenci. Algunes oferei-xen serveis de suport a latenci social en lmbit de les drogodependncies.

B1

21collecci eines 16

Lesquema segent presenta el paper dels diferents sectors implicats en la prevenci comunitria:

serveis bsics datenci

socialsBas

Poblaci general

i destinatria

serveis i recursos

especialitzats i dassessorament

altres recursos

comunitaris(escola, CaP,

etc.)

Impuls / MotivaciCollaboraciCoordinaci

ParticipaciCollaboraci

PreVenCi

Comunitria

Collaboraci Assessorament Collaboraci

Prevenci comunitria: sectors implicats, rols i funcions

B.2. A qu ens referim quan parlem de prevenci?

Fer prevenci, bsicament, vol dir:

actuar abans que sorgeixi un problema per tal devitar-ne laparici, evitar la progressi des de linici del consum cap a labs o la dependncia, detectar problemes de consum en les seves fases primerenques, reduir riscos i danys relacionats amb el consum de drogues, actuar sobre loferta i la demanda de substncies que produeixen addicci.

Aix significa haver identificat les causes del problema i incidir-hi. La prevenci sha de fonamentar en els coneixements sobre el canvi de conducta, les causes dinici del consum de drogues, i la seva progressi cap a labs i la dependncia. Daltra banda, les accions de prevenci noms seran pre-ventives si assoleixen els objectius plantejats.

Determinats factors de risc faciliten que els individus comencin a consumir drogues i eventualment arribin a dependren o a tenir-hi problemes. Poden ser de tipus biolgic (relacionats amb processos fisiolgics), intrapersonals (psicolgics), interpersonals (socials) o socioculturals (relacionats amb el medi comunitari).

B2


No obstant aix, cada vegada es tendeix ms a pensar i a dissenyar la prevenci en termes positius. El concepte de factors de protecci s til amb aquest fi. Els factors de protecci fan referncia al fet que, davant la mateixa disponibilitat de drogues i en circumstncies similars afavoridores del con-sum, gran part de les persones no desenvolupen patrons conflictius de consum. Aix suggereix que disposen de determinats recursos que els faciliten adoptar comportaments ms adaptatius davant les drogues.

Aquests factors poden ser lligams socials (adhesi a la famlia, lescola i els amics positius), normes externes (clares, consistents i contrries a labs de drogues al seu entorn social, etc.) i habilitats socials (saber com afrontar la pressi i resoldre problemes, comunicar assertivament, etc.).

Aix doncs, la prevenci de drogodependncies t a veure amb amb influir sobre els factors de risc i de protecci. Tots interactuen entre si de manera complexa i la seva importncia relativa varia en funci dels destinataris de lacci i del context de la intervenci.

B.3. Prospecci: com podem valorar el problema?

Fer prospecci del consum de drogues vol dir esbrinar la realitat dun fenomen parcialment ocult per naturalesa. La realitat, per, sempre t un component objectiu i un de subjectiu, i en el tema que ens ocupa, laproximaci a la realitat viscuda del fenomen (temors, creences i expectatives) no s menys important que conixer la realitat objectiva. Ambds components sn vertaders i vlids, per cal tenir clar a quin tipus pertanyen les dades obtingudes.

Ens cal conixer labast i les caracterstiques dels problemes relacionats amb el consum de drogues en el territori que cobreix la nostra intervenci professional per detectar necessitats, orientar actua-cions i definir prioritats en lmbit de la prevenci.

Per valorar la situaci local podem utilitzar diversos mtodes dinformaci:

Enquestes de consum a la poblaci general. Sn un bon mtode per obtenir informaci del consum de la poblaci normalitzada, que no mant contacte amb els serveis datenci. Com a contrapartida, impliquen un cost alt, sobretot si es fan en lmbit local. Una alternativa prc-tica consisteix a extrapolar les dades denquestes fetes a la poblaci catalana. La Subdirecci de Drogodependncies del Departament de Salut posa a labast aquestes dades al Canal Salut del portal dInternet de la Generalitat de Catalunya.

EXEMPLE: lltima enquesta de consum de drogues a la poblaci general indica que la pro-porci de bevedors de risc de la poblaci espanyola dedats entre 15 i 64 anys s del 4,4%. Es considera que el consum de risc significa beure 5 UBE8 o ms en el cas dels homes i 3 UBE o ms en el cas de les dones a la setmana. A la nostra localitat viuen 31.316 persones daquesta edat (Padr municipal). Extrapolant dades, resulta que 1.378 persones dedats entre 15 i 64 anys sn consumidores de risc. bviament, aquestes dades noms sn aproximacions probables.

Anlisi de tendncies. Tenir informaci sobre els canvis ocorreguts durant un perode de temps llarg pot ser molt til i aporta una idea de com shan anat desenvolupant els problemes. Per exemple, podem analitzar:

- Els tipus de problemes que observem en la prctica diria. Constitueix una font dinforma-ci valuosa per detectar necessitats preventives i orientar el tipus dactuacions comunitries que cal impulsar.

- Els indicadors dinici de tractament. La Subdirecci General de Drogodependncies del 8.

Una mitjana equival a 1,5 UBE i un combinat equival a 2 UBE.

B3

23collecci eines 16

Departament de Salut gestiona una base de dades que des de 1987 recull informaci anni-ma de les persones ateses a la Xarxa datenci a les drogodependncies.

Els usuaris com a font dinformaci. Els consumidors de drogues que arriben als serveis socials poden proporcionar informaci valuosa que altrament seria difcil dobtenir per altres vies. La informaci es pot referir a ells mateixos i tamb a consumidors que no fan s dels nos-tres serveis datenci, i potser tampoc daltres. Els usuaris poden aportar informaci sobre aspec-tes com ara noves drogues, noves tendncies de consum, la reutilitzaci de xeringues, els motius per intercanviar-les o no a les farmcies, etc.

Lobservaci (quasi) participant. Leducador social ocupa una posici privilegiada per ob-tenir informaci sobre el consum de drogues en lmbit local. La seva funci li facilita entrar en contacte amb les persones en el seu propi terreny (places, bars, etc.), incloent-hi consumidors recents i espordics que no han tingut mai problemes amb les drogues, i usuaris problemtics sense contacte amb dispositius datenci. Aix, pot captar de manera preco canvis en loferta i el consum, identificar necessitats no cobertes (informaci sobre punts de consum dalcohol mas-siu, punts de consum de cnnabis a la via pblica, etc.) i millorar el coneixement de la conducta dels consumidors (en qu basen les seves accions?, quins significats els atribueixen?, etc.), la qual cosa contribueix a fer una planificaci ms acurada de la prevenci.

Entrevistes als informants clau. Es tracta dentrevistes semiestructurades amb els responsa-bles dentitats i serveis comunitaris (farmcies, policia local, associacions, bars, etc.) per tal dob-tenir informaci sobre el problema des de la seva perspectiva. El perfil que se nobt constitueix un element important de la valoraci, condicionat, per, pel grau de contacte que tenen els ser-veis consultats amb els diferents consumidors, per la seva capacitat i disposici per identificar problemes de drogues i per la seva fiabilitat.

Els diferents mtodes reflecteixen cadascun noms una part de la realitat. Per tal de detectar aspec-tes i necessitats que potser sescaparien a la visi exclusiva dels serveis socials bsics i reduir el risc darribar a conclusions errnies, conv observar algunes regles:

Fer servir diversos mtodes. Tots els mtodes donen lloc a conclusions amb un cert grau de validesa i tots incorporen errors en una magnitud desconeguda.

Incloure informaci estadstica i descriptiva. Una valoraci personal s una dada impor-tant per insuficient. Alhora, la informaci estadstica necessita anar acompanyada duna refe-rncia al context del qual prov.

EXEMPLE: en un centre sanitari ens comenten: estem tenint una allau durgncies relaciona-des amb el consum de ketamina. Demanant dades ms precises ens assabentem que en el de-curs de lany (nou mesos) han ats quatre casos. Anant ms a fons descobrim que lany anterior van atendre el primer i lnic cas fins aleshores en una poblaci de 123.415 habitants.

Abraar una mplia varietat de fonts dinformaci. Difcilment els individus amb els quals t contacte un determinat servei seran representatius de tota la diversitat de consumidors. A ms, diferents serveis desenvolupen funcions diverses, per la qual cosa perceben els proble-mes de drogues (i ninformen) des de visions diferents.

Assegurar una comunicaci efectiva en demanar i rebre informaci. s important dei-xar clar a qu es fa referncia quan susen expressions com ara drogodependent, consumidor, problema, etc.

B3


B.4. Sensibilitzaci: preparar el terreny

Sensibilitzar vol dir, bsicament, utilitzar estratgies informatives per:

alertar la poblaci (fer-la ms conscient, no pas alarmar-la) sobre els problemes existents i sobre determinats riscos relacionats amb el consum de drogues, i

promoure la seva implicaci (participaci activa) en la prevenci, a travs dels diferents grups de la comunitat (associacions de mares i pares dalumnes, de comerciants, de joves, de vens, dafectats, etc.).

Lobjectiu bsic de la sensibilitzaci s preparar el terreny (promoure un clima favorable a laplicaci de mesures preventives, difondre la idea de la prevenci com a tasca comunitria, etc.) i establir els requisits que faran possible endegar accions orientades al canvi (controls dalcoholmia als conduc-tors, monitoratge de venda dalcohol a menors, etc.).

Ats que pretenen arribar al conjunt de la poblaci o, si ms no, a collectius amplis, les accions de sensibilitzaci inclouen sovint la utilitzaci de mitjans de comunicaci social (fullets, cartells,

Internet i xarxes socials, rdio, etc.).

En aquests casos conv tenir en compte que les activitats canalitzades a travs dels mitjans de comu-nicaci social haurien de satisfer alguns requisits, com ara:

Delimitar la poblaci destinatria i analitzar-ne les necessitats. Considerar la informaci i el punt de vista que t la poblaci, evitant entrar en contradicci

oberta amb les seves motivacions.

Fer una prova a petita escala abans de difondre els missatges o els materials (sentenen?, saccep-ten?, etc.), i tamb preveure i minimitzar possibles efectes contrapreventius entre els destinata-ris o en altres grups.

Assegurar-se que sarriba efectivament a la poblaci destinatria. Avaluar-ne els resultats.

La mera acci dels mitjans de comunicaci s molt poc efica per induir canvis de comportament entre els consumidors de drogues. Per aix, si volem incidir sobre els consumidors o les persones en risc, cal fer servir accions basades en la comunicaci interpersonal. Aix, per, s entrar en lmbit de leducaci.

B.5. Educaci: incidir sobre les persones

La prevenci de les drogodependncies t com a objectiu global evitar conseqncies negatives que sn producte de la interacci de tres variables: les persones, les drogues i el context social.

Leducaci sobre drogues intenta incidir sobre la primera de les variables anteriors i, en menys me-sura, sobre la tercera. s un procs que significa tenir en compte les experincies, les expectatives i les necessitats dels destinataris de lacci (grup diana) i del seu entorn social.

s fcil identificar educaci amb informaci sobre drogues. Leducaci sobre drogues, per, t molt ms a veure amb les actituds, les motivacions, les intencions i fins i tot les conductes (per exemple, habilitats de comunicaci) que no pas amb la informaci i els coneixements.

PERSONES x DROGUES x CONTEXT SOCIAL = CONSEQNCIES

B4

25collecci eines 16

Leficcia de la informaci per impedir o endarrerir linici del consum de drogues s molt limitada. No obstant aix, disposar dinformaci adequada pot ajudar a evitar lescalada del consum un cop iniciat, i tamb a reduir determinats riscos associats. Amb aquest fi, per, cal que la informaci sigui objectiva i realista, cal que respongui als interessos i a les preocupacions dels destinataris i que for-mi part dun programa ms ampli que inclogui altres estratgies preventives.

Cara a cara amb els adolescents

Molts dels problemes que causen les drogues sevitarien si els adolescents i els joves que en consu-

meixen o es plantegen de fer-ho:

comprenguessin (no tan sols coneguessin) la realitat de les conseqncies possibles daquesta conducta sobre la seva persona, i

fossin capaos demprendre accions significatives en la seva vida (canviar damics, descobrir nous interessos) o, si ms no, evitessin determinades pautes de consum.

Leducador o leducadora social pot facilitar aquests processos a partir de la seva interacci amb adolescents i joves en risc. En aquesta tasca li ser molt til estar al dia de les caracterstiques del consum de drogues entre la poblaci amb la qual treballa. Ara b, lobjecte de treball de leducaci sobre les drogues sn les persones, i no les drogues. Per aquest motiu, el que determinar el resultat de la seva intervenci s la seva habilitat per treballar amb joves, ms que no pas els seus coneixe-ments sobre drogues.

Quan es treballa el tema de les drogues amb adolescents i joves conv:

escoltar-los parlar amb els joves, no als joves, interessar-nos per les seves opinions i els seus punts de vista i respectar-los, i prestar ms atenci als joves com a persones que no pas a les drogues que prenen.

estimular-los, desafiar-los a pensar per ells mateixos i a qestionar-se les seves actituds envers les drogues, a actuar per evitar caure en situacions personals dabs i a definir els seus propis lmits entre consums acceptables i mal s.

informar-los (bsicament quan preguntin) sobre els riscos de les drogues, de manera realista i objectiva, sobre com reduir els riscos si es consumeixen drogues, i sobre el consum de drogues i la seva relaci amb diferents estils de vida, no com un pro-

blema allat.

implicar-los a participar en activitats de lleure, en activitats preventives (per exemple, dissenyant un material educatiu de prevenci entre

iguals).

B6


66B.6. Dinamitzaci: buscar la implicaci de tots

Fer prevenci en lmbit comunitari implica mobilitzar de manera coordinada un gran nombre des-taments socials. En aquest sentit, conv endegar intervencions capaces de provocar, en els diferents actors, nivells dactivaci mitjans per constants. Daquesta manera es facilita el desenvolupament dactuacions globals i relativament estables.

La dinamitzaci social constitueix un procs clau de la prevenci comunitria. Implica promoure tant la participaci com la coresponsabilitat en la resposta als problemes en relaci amb la poblaci i els diversos agents implicats. Aquest repartiment de responsabilitats requereix un apoderament. Per aquest motiu, s important estimular la participaci dels implicats en totes les etapes de la inter-

venci preventiva i des del principi, no sols en el moment daplicar activitats.

Lesquema segent illustra el paper de la dinamitzaci social en la prevenci comunitria:

B.7. Com planificar un programa local pas a pas?

Tot programa local de prevenci de drogodependncies hauria dassumir:

Lexistncia de grups diana diversos amb necessitats diferents. La coresponsabilitat dels estaments comunitaris dacord amb el seu rol. La necessitat de la coordinaci.

A partir daqu, el procs de planificaci del programa hauria de preveure els passos segents:

B.7.1. Valorar el problema

Fa referncia a la necessitat destimar les caracterstiques i labast dels problemes de drogues en lmbit local, tenint en compte les prospeccions que es puguin dur a terme (enquestes, anlisi de tendncies, informants clau, etc.).

B.7.2. Buscar possibles aliats

Valorar el comproms que estan disposats a assumir els diferents estaments i recursos comunitaris que poden estar implicats en el programa: qu pensen que cal fer?, quin paper hi podrien tenir?, quina s la seva disposici?

B.7.3. Determinar els grups de poblaci que seran objecte del programa

Molts programes comunitaris veuen els joves com a grup diana preferent i sovint nic. Per els

PREVENCI COMUNITRIA

DINAMITZACI SOCIAL

PARTICIPACI ACTIVA

RESPONSABILITAT + PODER

B6

27collecci eines 16

joves no formen un grup homogeni (no t les mateixes necessitats un noi de 14 anys que un de 18, un que no pren drogues que un que en pren). Alhora, conv fer servir altres criteris de definici de la poblaci a part de ledat, com ara el gnere, el grup tnic, els conductors, etc.

B.7.4. Definir les metes i els objectius del programa

Els objectius del programa han de considerar els interessos i les necessitats dels grups diana, els compromisos assumits pels diferents grups i els recursos de la comunitat, i les caracterstiques de la poltica de drogues a gran escala (abstinncia - reducci de danys; tolerncia - repressi, etc.).

B.7.5. Seleccionar les estratgies dintervenci

Les estratgies que shan dutilitzar depenen dels objectius del programa. Aix implica que els ma-teixos elements que determinen els objectius incidiran sobre les estratgies que es faran servir.

Les estratgies que es detallen a la taula de la pgina segent tenen totes una certa utilitat, sense que cap no shagi mostrat definitiva. Tot i aix, se sap que les dues primeres sn molt poc tils, sobretot utilitzades de manera nica o allada, i que aquest darrer punt s aplicable en bona part a la resta. Per aix, els programes que combinen diverses estratgies tenen ms probabilitats dassolir resultats positius.

estratgia FonamentaCi

generar Por mostrar les pitjors conseqncies de labs de drogues per dissuadir la gent de consumir-les.

inFormaCi Facilitar informaci objectiva a la gent perqu prengui decisions adequades.

aFeCtiVitat i autoestima

Promoure el desenvolupament personal i social de les persones (maduraci i autoestima) perqu tinguin menys inters per consumir drogues.

resistnCia a la Pressi soCial

ensenyar habilitats per rebutjar loferiment de drogues i resistir la pressi dels amics per con-sumir-ne.

alternatiVes De lleure

Promoure alternatives gratificants de lleure relativitzar latractiu de les drogues.

PartiCiPaCi soCial afavorir la integraci i la participaci socials reduir les motivacions de les persones per con-sumir drogues.

HaBilitats Per a la ViDa

ensenyar als adolescents habilitats personals i socials (comunicaci assertiva, presa de deci-sions, etc.).

Dissuasi PoliCial la perspectiva de sanci s una eina per minimitzar la percepci de normalitat del consum i per limitar loferta i la disponibilitat de drogues.

restriCCions a la VenDa

limitar laccs a les drogues en reduir el consum (sobretot pel que fa als menors).

reDuCCi De Danys aconsellar i facilitar ladopci de formes de consum menys perilloses reduir el nombre i la gravetat dels problemes.

B7


B.7.6. Aplicaci de les activitats

A fi de tenir ms oportunitats dassolir els resultats desitjats conv:

Abans diniciar laplicaci de les activitats:

acordar amb els diferents sectors implicats les tasques que els corresponen,identificar interlocutors vlids en cadascun dels estaments participants,establir mecanismes de comunicaci i coordinaci entre els participants iexplicitar els compromisos que estan disposats a assumir els diferents grups.

Durant laplicaci del programa:

fer un seguiment acurat del procs (calendari, objectius operatius, etc.), potenciar espais dintercanvi i participaci entre els actors implicats,aplicar les activitats de manera coordinada (en bona part simultnia) en els diversos mbits im-

plicats (familiar, escolar, venal, del lleure, etc.) iaplicar el programa durant un perode de temps raonable.

B.7.7. Avaluaci del programa

Lavaluaci hauria de cobrir tres nivells com a mnim: el disseny del programa, el procs daplicaci i els resultats aconseguits, i finalment shaurien de tenir en compte les dades i les conclusions de lavaluaci en activitats posteriors:

B.8. Interculturalitat: una referncia necessria

Els diversos grups tnics minoritaris presenten tradicions i valors culturals propis, diferents dels de la poblaci autctona. Alhora, un bon nombre de factors de risc social estan presents en les con-dicions de vida de moltes daquestes persones (pobresa, manca dhabitatge, manca doportunitats laborals, manca de suport familiar, disponibilitat de drogues, manca de papers, etc.). Tot aix fa que la prevenci amb aquests grups sigui tan complicada com necessria.

niVell asPeCtes Que Cal aValuar algunes Preguntes Que Cal resPonDre

Disseny est Ben Dissenyat el Programa?

Es t clar qu es vol aconseguir? S'han temporitzat els objectius? S'han identificat indicadors de consecuci?

Es t clar quins sn els destinataris? Sha tingut en compte lopini dels implicats?

ProCs Qu sHa Fet (sest Fent) i Com?

Quina ha estat la participaci dels diferents agents implicats, inclo-ent-hi els destinataris?

Quines activitats previstes no shan fet o shan modificat i per qu? Com shan coordinat les accions?

resultats Quins eFeCtes Ha ProDut el Programa?

Fins a quin punt shan assolit els objectius? Sha aconseguit produir els canvis desitjats? Shan produt efectes inesperats? En cas que se n'hagin produt,

aquests han estat negatius?

B7

29collecci eines 16

4Podem distingir dos tipus dabordament:

Inespecfic: projectes comunitaris orientats a millorar les condicions de vida dels afectats, atenent necessitats bsiques i lluitant contra el rebuig social. bviament, aquests projectes ne-cessiten anar acompanyats de solucions poltiques globals.

Especfic: tenir en compte la idiosincrsia de la poblaci a la qual sadrea (alfabetitzaci, idi-oma, valors culturals, etc.) i evitar assumir que all que s bo per a la poblaci autctona tamb ho s per a altres.

En termes generals, labordament preventiu ha de ser inespecfic, sense renunciar a interven-cions especfiques quan les circumstncies ho aconsellin (per exemple, consum dalcohol per persones que no el tenen integrat culturalment).

Daltra banda, es fa palesa la necessitat dincorporar la poblaci destinatria, a travs dels seus mediadors naturals, en tot el procs dintervenci. Aqu, ms que mai, la prevenci sha de fer amb i no per a.

Invertir esforos i recursos moderats en prevenci s rendible:

Millora la salut i el benestar individual i social.

Redueix les necessitats i els costos assistencials.

B8


COM PODEM DONAR ATENCI DIRECTA DES DELS SERVEIS BSICS DATENCI SOCIAL?

C.1. Detecci

C.1.1. Quan ens trobem davant dun problema dalcohol o altres drogues?

- Dependncia - Consum nociu - Altres elements de detecci de problemes de consum

C.1.2. Alguns obstacles que cal superar

C.1.3. Quines actituds i comportaments solen tenir les persones afectades?

- Les persones amb problemes dalcohol - Les persones amb problemes associats al consum de drogues illegals

C.1.4. Dinmiques relacionals ms habituals. Com ens sentim i com podem actuar?

- Estratgies per trencar dinmiques negatives

C.2. Informaci, orientaci i valoraci

C.2.1. Quines sn i com es fan les demandes ms habituals?

- Tipus de demandes - De vegades cal posar-hi ordre... i, altres vegades, lmits!

C.2.2. Quin paper pot tenir lentorn familiar? - Missatges que cal potenciar - Treball amb la parella dels afectats

C.2.3. Qu passa amb els fills?

-Recomanacions C.2.4. I si hi ha poca motivaci...

- I, si no, qu?

C

31collecci eines 16

CC.3. Derivaci, tractament i incorporaci social

C.3.1. Com podem collaborar amb els serveis especialitzats?

C.3.2. Com i quan derivar? - Com fer les derivacions? - Amb els serveis - Amb els afectats - En quines situacions cal derivar al CAS? - Derivar no s sinnim de tancar la intervenci

C.3.3. Quins recursos tenim a labast?

- El CAS com a referncia - Programes lliures de drogues o orientats a labstinncia - Fase de desintoxicaci - Unitats hospitalries de desintoxicaci - Unitats de patologia dual - Fase de deshabituaci - CAS - Comunitats teraputiques - Fase dincorporaci social - Centres de dia - Pisos de reinserci - Programes de reducci de danys - Programes de manteniment amb metadona - Centres datenci sociosanitria urgent - Programes dintercanvi de xeringues - Centres de reducci de danys

C.3.4. Incorporaci social: una part del tractament global

C.3.5. Com tancar el procs?

C.4. Resum de pautes dactuaci C.4.1. Generals

C.4.2. Segons la demanda

C.4.3. Segons el grau dintervenci

C.4.4. Segons la situaci i segons cada professional


C.1. Detecci

C.1.1. Quan ens trobem davant dun problema dalcohol o altres drogues?

s important diferenciar quan ens trobem davant dun consum de risc, quan som davant dun patr abusiu de consum de drogues i quan som davant dun cas de dependncia. En funci de quina sigui la situaci, haurem dadoptar estratgies diferents.

Dependncia

La seva caracterstica essencial s la prdua de llibertat davant duna droga, que fa que el consum ad-quireixi una prioritat alta per a lindividu. Aix fa que la persona continu prenent la substncia mal-grat que li causi problemes significatius. Algunes persones amb dependncia de les drogues poden alternar perodes de consum incontrolat amb perodes dun control relatiu o, fins i tot, dabstinncia.

Sovint, per no sempre, la dependncia va acompanyada de fenmens de tolerncia i dabstinncia. Quan s aix, es parla de dependncia fsica; altrament, de dependncia psicolgica. Tot seguit es descriuen aquests termes:

(Criteris CIM-10 de lOMS, 2008)

LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineix diferents indicadors de la dependncia a les drogues. Com ms siguin aplicables a un individu, ms certesa diagnstica tindrem. A partir de tres, per, la probabilitat ja s molt alta:

Abstinncia (sndrome): Conjunt de smptomes que es poden presentar quan sinterromp el consum duna substncia desprs dun perode de consum. s diferent per a cada substncia, per no totes la poden pro-vocar.

Abstinncia (del consum): Absncia de consum (no consum).

Dependncia fsica: Adaptaci de lorganisme a una substncia. Aparici de smptomes dabstinncia en deixar de consumir-ne, que fan que la persona tingui necessitat de prendre la droga peridicament per tal devitar aquests efectes.

Dependncia psicolgica: Disminuci de la capacitat de control sobre el consum duna substncia i experimentaci dun fort impuls de continuar consumint-la malgrat les conseqncies negatives.

Tolerncia: Necessitat daugmentar la dosi de la substncia per obtenir els mateixos efectes. Disminuci, amb el temps, dels efectes de la droga amb una mateixa dosi.

C1

33collecci eines 16

8

Consum nociu

Duna banda, el patr abusiu de consum es caracteritza per un model de consum dalcohol o altres drogues amb conseqncies nocives significatives. Conv diferenciar labs puntual del patr abu-siu de consum. Aquest ltim implica regularitat (almenys durant un any) del consum i de les seves conseqncies negatives, reals o potencials.

A diferncia de la dependncia, labs de substncies no implica disminuci de la capacitat de con-trol sobre el consum. A ms, malgrat que pot provocar un cert grau de tolerncia, no hi trobarem fenmens dabstinncia. De vegades, per, no s fcil diferenciar entre abs i dependncia.

De fet, consum de risc, abs i dependncia sn part dun contnuum relacionat amb el consum problemtic. Tanmateix, el consum de risc no porta irremeiablement a un patr abusiu de consum,

ni aquest necessriament a la dependncia.

Daltra banda, el consum de risc s el que practiquen les persones que, de manera regular o espor-dica, consumeixen alcohol o altres drogues de manera que impliqui un risc per a elles i/o per al seu entorn familiar i/o social.

Aix no obstant, consumir alcohol o altres drogues no necessriament s sinnim de problemes.

snDrome De DePenDnCia (alCoHolisme CrniC, DiPsomania, DrogoaDDiCCi)

Conjunt de fenmens cognitius, fisiolgics i de comportament

que es desenvolupen desprs del consum repetit de la substncia i que habitualment inclou

un desig fort de prendre la droga, dificultats per controlar-ne el consum, persistncia en el consum malgrat les conseqncies perjudicials, prioritat del consum davant altres activitats i obligacions, increment de la tolerncia i, de vegades, estat de dependncia fsica.

La sndrome de dependncia pot presentar-se

per una substncia psicoactiva especfica, per un tipus de substncies i per un ventall ms ampli de substncies psicoacti-

ves farmacolgicament diferents.

Per exemple: tabac, alcohol o diazepam Per exemple: drogues opioides

(Ewing, J. A., 1984)

Consum noCiu (aBs De suBstnCies PsiCoaCtiVes)

Patr de consum de substncia psicoactiva que causa danys a la salut

el dany pot ser fsic com ara en casos dhepatitis amb autoadministraci de substncies psicoactives injectades.

mental per exemple, episodis de trastorns depressius secundaris al consum abusiu dalcohol.


C1


Altres elements de detecci de problemes de consum

Lalcohol s una substncia que comporta un gran nombre de casos atesos als serveis socials bsics. Les quatre preguntes de la taula segent, en alguns casos, ajuden a detectar problemes relacionats amb el seu consum:

Una sola resposta afirmativa a qualsevol de les preguntes s indicativa dun possible abs de lal-cohol. Dues o ms, gaireb confirmen una dependncia. En canvi, les respostes negatives no ens ajuden a descartar lexistncia de problemes.

Tanmateix, sn preguntes molt directes que poden fer recelar la persona entrevistada. Per aix, con-v camuflar-les entre daltres i no fer-les abans que shagi establert una relaci de confiana. En el nostre mbit dintervenci, poden ser tils quan sospitem seriosament de lexistncia dun proble-ma dalcohol, per mai com a mtode de detecci sistemtic.

De vegades pot ser til calcular la quantitat dalcohol consumida. Des del punt de vista sanitari, es consideren bevedors de risc les persones adultes amb bon estat de salut que consumeixen:

Durant la gestaci o lalletament qualsevol consum sha de considerar de risc. A ms, cal tenir en compte que, tant en els homes com en les dones, consums inferiors poden donar lloc a problemes (inclosa la dependncia).

La taula segent ajuda a calcular lalcohol pur consumit:

Diriament setmanalment en una sola oCasi

Homes 4 uBe 28 uBe 6 uBe

Dones 2 uBe 17 uBe 5 uBe

Una UBE representa 10 grams dalcohol pur.

QESTIONARI CAGE DE DETECCI DE PROBLEMES AMB LALCOHOL

Ha tingut alguna vegada la impressi que hauria de beure menys?

Sha sentit algun cop molest pel fet que alg critiqus la seva manera de beure o li reprotxs beure massa?

En alguna ocasi, desprs de beure, sha sentit culpable o li ha sabut greu haver-ho fet?

Beu de vegades a primera hora del mat per calmar els nervis o per trobar-se millor desprs dhaver estat bevent la nit anterior?


C1

35collecci eines 16

ClCul De la Quantitat DalCoHol Pur ConsumiDa

tipus de begudanombre de

begudes a la setmana

x uBe per unitat = uBe setmanal

Vi de taulacopa / got petit 1

got gran 2

Cigal(carajillo, trifsic) tasseta 1

Vermut copa / got petit 1.5

Cervesaquinto o canya 1

mitjana 1.5

licors (conyac, whisky, rom...) copa 2

Combinats (cubalibre, gintnic) got 2

licors de fruites xarrup 1

Cava copa 1

Vins dolos copeta 1

total

La dependncia i/o el consum nociu dalcohol o altres drogues poden donar lloc a mltiples pro-blemes i dificultats en els mbits de la salut i les relacions socials. Alguns daquests problemes sex-posen a continuaci daquest pargraf. La seva presncia planteja la hiptesi dun possible problema de consum de drogues, que haurem dintentar confirmar o descartar.

Alguns indicadors relacionats amb la salut fsica i mental:

Prdua de la gana. Aprimament. Nusees, vmits, bilis al mat (tpic dels problemes amb lalcohol). Hepatitis i altres problemes heptics. Infecci pel virus de la sida. Problemes de memria. Inquietud. Dificultat per concentrar-se (a lescola, a la feina, etc.). Transtorns mentals (brots psictics, depressi greu, deliri paranoide, zelotpia, etc.).

Alguns indicadors psicosocials:

Apatia. Prdua de linters per les coses i les persones (alienes a lentorn del consum de les droges). Irritabilitat. Labilitat emocional (canvis bruscos dhumor). Canvi dels amics per uns altres de nous, que sevita donar a conixer. Trucades telefniques o visites que obliguen a sortir imprevisiblement. Demanda constant de diners sense justificaci raonable. Evitar parlar de drogues. Absentisme i/o disminuci del rendiment escolar o laboral. Problemes amb la justcia (baralles, furts, robatoris, escndols, etc.). Accidentalitat personal elevada (a casa, a la feina, conduint, etc.). Desinters i/o abandonament de les funcions familiars. Prdua del rol. Agressions fsiques a la famlia (parella, fills, pares...).

C1


C.1.2. Alguns obstacles que cal superar

La detecci de problemes relacionats amb el consum de drogues s una tasca important i alhora complexa de tots els serveis bsics datenci social i de salut. Sovint, diversos factors dificulten fer-ne una detecci preco. La taula segent presenta alguns dels obstacles principals:

C.1.3. Quines actituds i comportaments solen tenir les persones afectades?

Les persones amb dependncia de lalcohol o altres drogues solen centrar la seva vida al voltant del consum daquestes substncies, redueixen el seu cercle dinteressos i damistats i tendeixen a relaci-onar-se amb el mn de les drogues. Atribueixen les seves dificultats relacionades amb el consum a causes externes, com ara la famlia (parella, pares i fills) o la societat (que no et dna feina, no tajuda quan et vols guarir), als quals provoquen sentiments de culpabilitat. Dilaten les demandes dajut i els intents de posar-se en tractament amb promeses falses.

Durant el tractament, les recaigudes sn habituals i formen part del procs de recuperaci i madu-raci. Quan es produeix una recaiguda, el professional ha devitar sentir-se estafat i tractar lafectat dincurable. Tampoc no ha dintentar disculpar-lo. Qualsevol dependent duna droga s potencial-ment recuperable, i la responsabilitat s del consumidor. La resposta del consumidor no depn tant de la persuasi del professional com de la capacitat de la famlia i de la crisi personal del dependent.

Les persones amb problemes dalcohol

Aquestes persones sovint es presenten com a vctimes indefenses davant del professional. Alesho-res, aquest els ha de posar condicions de comproms. Podem trobar diverses tipologies de beve-dors, que acostumen a presentar jocs relacionals caracterstics. En parlarem dalguns:

DeteCCi De ProBlemes relaCionats amB el Consum De Drogues

oBstaCles PrinCiPals meCanisme DaCCi

Alta tolerncia social al consum de cnnabis, alcohol i hipno-sedants (hipntics i tranquillizants).

Dificultat de lusuari i/o de la famlia per identificar com a problemtics nivells de consum abusius o de risc.

Prejudicis socials o morals envers les persones amb proble-mes dalcohol.

Ocultaci o minimitzaci dels problemes per part de la per-sona usuaria o de la famlia (sobretot si s una dona)

Rebuig social al consum de drogues illegals. Ocultaci del consum per part de lusuari (i de vegades tamb de la famlia). Alguns politoxicmans presenten una actitud arrogant i exhibicionista del seu consum.

Incomoditat, ansietat, inseguretat o ambivalncia del profes-sional davant de persones amb problemes de drogues (no sap com abordar-les, les viu com a problemtiques, etc.).

Actitud passiva del professional (amb ms o menys consci-ncia de tenir-la): acceptaci de la demanda explcita sense anar ms enll, negaci o evitaci dindicis, etc.

Derivaci sistemtica.

Pessimisme i escepticisme del professional sobre les pos-sibilitats de canvi i curaci de les persones amb problemes de drogues.

Semblant a lanterior: actitud passiva, no-indagaci, negaci o evitaci de possibles indicis, etc.

Formaci professional insuficient o manca de reciclatge i actualitzaci.

Indagaci inadequada o insuficient. Acceptaci passiva de la demanda.

Dificultats inherents al sistema assistencial o de treball. Indagaci insuficient per manca de temps. Manca de coordinaci (amb la xarxa sanitria, amb lescolar,

etc.).

C1

37collecci eines 16

9 El bevedor social (o bevedor excessiu regular): no accepta que t problemes amb lalcohol

i es nega rotundament a fer cap tractament. Sol dir que beu el normal, i amb la beguda busca afermar-se en la societat ms que no pas evadir-sen. Sovint porta un estil de vida normatiu i sap compondre-se-les perqu les coses funcionin normalment. La seva actitud pot evolucionar cap a una conducta ms agressiva amb la famlia o, contrriament, cap a una conducta passiva (va de la feina al bar i del bar al llit). La parella o els altres familiars sn els que busquen ajut (recursos econmics, assessorament professional, etc.).

El bevedor compulsiu (o bevedor excessiu irregular): presenta uns factors psicolgics molt influents en el seu consum, el qual s clarament abusiu. Quan comena a beure busca lembria-guesa i levasi, i li costa parar.

La tasca del professional amb aquestes dues tipologies de bevedors sha dencaminar a con-scienciar la parella del problema i de la convenincia de fer un tractament especialitzat. Si el consumidor va als SSB, s important no confrontar-lo directament amb la seva problemti-ca, si ell no ho verbalitza, i treballar ms sobre els problemes familiars. Hem devitar fer el paper de salvadors no sadona que beu massa? o de perseguidors vost s alcohlic i

necessita tractament; est fent mal a la seva famlia (vegeu pgines 39-40).

La dona que t problemes amb lalcohol: sol ser una consumidora de mitjana edat tot i que els problemes amb lalcohol estan augmentant entre les dones joves augmentant, que t mancances afectives i que se sent sola. Sol beure a casa, sovint damagat de la famlia. La depen-dncia pot augmentar fins a arribar a una crisi familiar. Acostuma a arribar als SSB per deman-des econmiques o per denncies de lescola davant les dificultats detectades en els fills. Accep-ta lajut professional, per necessita adquirir-hi confiana, i triga a reconixer el seu consum.

Sha de prioritzar lempatia per poder abordar el problema de lalcohol i fer la derivaci. La implicaci dels familiars s molt important, ja que la culpabilitat i la vergonya sn senti-ments que es donen sovint. Hi pot haver una accidentalitat domstica alta, i sol haver-hi consum de frmacs (tranquillitzants, antidepressius, etc.) barrejats amb lalcohol. Hi pot haver la sndrome del niu buit, deguda a la independncia dels fills i/o a una insatisfacci en les relacions familiars.

El bevedor indigent: s el que t una postura ms autodestructiva: jo no serveixo per a res, estic malalt i vost est b, facis crrec de mi. Sol arribar amb facilitat als serveis socials o a altres serveis demergncia pblics o privats (ONG) i acostuma a viure sol o al carrer.

Conv no mirar de convncer inicialment la persona del problema amb lalcohol fent pactes molt bsics i senzills. Cal treballar els aspectes de supervivncia (menjar, allotjament, etc.) i proposar-li un tractament. Un cop feta la desintoxicaci, se li poden plantejar altres objec-tius. Cal una coordinaci estreta entre SBAS i CAS.

El bevedor amb psicopatologia prvia: el consum dalcohol lajuda a reduir el patiment dels seus problemes psicolgics com si fos una automedicaci.

Lajut a aquestes persones demana un treball conjunt dels SSB amb els serveis de la Xarxa integrada de salut mental i addiccions (com ara el CAS o la unitat de patologia dual de refer-ncia). En aquest punt es fa necessari definir ms les tasques i les funcions en lmbit interin-stitucional. Lesquema per a lelaboraci de protocols que sinclou a la pgina 53 pot ajudar a assolir aquest objectiu entre els diferents equips locals.

C1


El bevedor jove: home o dona que beu en excs durant els caps de setmana. Ha incrementat la seva importncia numrica els darrers anys. Consumeix principalment en grup i en ambients de festa, a la recerca de levasi i de manera compulsiva. Aquesta actitud de risc esdev un element cultural assumit en alguns ambients i, en part, s responsable del nombre elevat daccidents de trnsit que hi ha els caps de setmana. Sovint utilitza lalcohol per potenciar els efectes daltres drogues (cnnabis, pastilles, cocana, xtasi, etc.), la qual cosa pot provocar un fenomen de po-litoxicomania, ja que lalcohol afavoreix el consum daltres drogues. Poden esdevenir bevedors compulsius.

En funci de si presenta dependncia o no, sha de valorar la necessitat de fer intervencions preventives i/o de reducci de riscos o derivacions a recursos de tractament.

Les persones amb problemes associats al consum de drogues illegals

No acostumen a amagar la seva dependncia. A diferncia de les persones que t

Què podem fer els serveis socials bàsics davant les drogodependències?

Documents

Transcript of Què podem fer els serveis socials bàsics davant les drogodependències?