3

EL VALLÈS OCCIDENTALI ORIENTAL EN BTT

15 itineraris orientatsamb GPS

CARLES SANS I RAVELLAT

JORDI VIDAL I PEDRALS

Col·lecció: Azimut - 77

4

Fotografia de la portada:

Miquel Llonch

Primera edició: gener del 2006

Edita: Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 91

Fax 977 61 43 57

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

© Carles Sans i Jordi Vidal

© Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Gràfiques Moncunill, SL

ISBN: 84-9791-141-5

Dipòsit legal: T-37-2006

9

Introducció

Desplegueu sobre la taula un mapa del Vallès, Oriental oOccidental, escala 1:50.000 (el que hem emprat per fer aquestllibre), i podreu copsar el poc terreny que resta lliure a causa dela degradació urbana. El fet de tenir partió, per la part sud, ambBarcelona i la seva àrea metropolitana, implica una importantocupació del terreny. Descoratja l’enorme quantitat d’autopis-tes, autovies, carreteres comarcals i locals, vials... que, com unaimmensa teranyina, solquen gran part del territori; són nexesentre poblacions molt importants, industrials; i gairebé totescompten amb polígons i urbanitzacions. Resta, a la nostra visió,poc espai per on triar camins, rutes i recorreguts que no morinsobtadament en arribar a llocs poblats, o siguin interromputsper alguna via de comunicació asfaltada.

Amb aquest panorama, la pretensió de posar a l’abast excur-sions en BTT, tot eludint aqueixa gernació d’entrebancs, que per-metin una sostinguda progressió damunt de la bicicleta, sensehaver de fer miracles salvant tota mena d’obstacles, esdevé unatasca feixuga. Un veritable repte.

Ens agraden, i força, els reptes. Aquest és el motiu pel qualfem esport. Quan se’ns va proposar fer un llibre de BTT de l’àreadels Vallès, no vam dubtar, malgrat la dificultat de fer via, per talde trobar passos salvant aquests entrebancs que l’augment dela població, en esllenegar-se, ha anat vestint el territori, fins aocupar-ne gran part. Una altra dificultat és que aqueixes rutesno haguessin estat ja publicades. A causa de la proximitat del’àrea metropolitana i les importants poblacions del Vallès, querepresenten un eminent percentatge d’usuaris de BTT que recor-ren llurs camins, trobar nous itineraris per oferir és, ja d’entrada,un agosarat propòsit.

Naturalment, els trajectes exposats en aquest llibre no elshem obert nosaltres; és de suposar que ja existien des de tempsimmemorial. Tampoc no els hem descobert; molts de vosaltresja els haureu fet totalment o parcialment. La nostra pretensió,solament, és encabir-los en uns fulls perquè serveixin d’orienta-ció a qui no en té coneixement.

10

De bell antuvi, la idea era fer alguna cosa innovadora. I pen-sàrem oferir als afeccionats de la bicicleta de muntanya, a mésdel llibre de ruta, el seu traç en GPS, tecnologia que ja s’estàimplantant entre els usuaris i que facilita enormement el segui-ment del camí, alhora que resulta molt més còmode.

Hores davant de l’ordinador, explorant, sobre mapa digital,camins factibles, rutes captivadores, paratges alleujadors. Ho-res en bicicleta, explorant-los. Hores esvaïdes, en perdre sobreel terreny aquell camí tan prometedor: tallat per un conreu noprevist, esborrat per la natura, o simplement que mai no haviaexistit. Hores, també, fent pas per itineraris sorprenents, desco-neguts i imprevistos, que se’ns ofereixen com a alternativa, ique seguim cap a un incert final.

I, primordialment, estones de conversa amb companys, amicsi coneguts, requerint informació i assessorament sobre les contra-des que els són més properes. Xerrades amb la gent de masos,viles i ravals, sol·licitant ajut per retrobar el camí. Tot plegat,satisfacció; profitosa inversió de temps en el que ens agrada il’oportunitat d’oferir-vos el resultat d’aquest treball.

Restem obligats per l’ajut rebut, en el disseny dels itineraris,a Marc Malgosa (itinerari 4), a Toni Ibáñez (itinerari 5), a PabloCarles-Tolrá (itinerari 14), als Tarzán —José i Jorge López— (itine-rari 12), a Joan i Jaume Vila (itinerari 7), a Martí Rossell (itinerari13), a Francesc Mendoza (itinerari 10), al ciclista desconegutque ens va menar cap a l’ermita de Vallverd (itinerari 3), i tambéa Alfred Molina, Ramon Palacio, Jordi Vera i Josep Gibert (Felip),que han comprovat els recorreguts, i a tots aquells que ens hanacompanyat resseguint les rutes. A tots ells, des d’ací, els femuna entranyable barretada.

Malgrat haver tingut bona cura de repassar totes les rutesproposades, se’ns pot haver escapat alguna errada, que dema-nem ens sigui excusada. No obstant això, és del tot aconsella-ble, abans d’iniciar qualsevol excursió, fer-ne estudi sobre el plà-nol, que ens permetrà tenir un coneixement ampli de la ruta, idel seu decurs; això farà que no sigui tan necessari el segui-ment, punt per punt, de totes les indicacions. Els GPS són moltfiables, i d’una exactitud confortable; però ens podem trobarindrets fora de cobertura dels satèl·lits, o simplement quedar-nos sense bateria. Per tant, cal no excloure l’ús dels mapes, quesempre hauríem de portar amb nosaltres.

11

Descripció de la zona

El Vallès (Vallès Occidental i Oriental) és una de les comar-ques històriques de la Catalunya Vella, situada en una gran vall—d’aquí li ve el nom de “Vallès”—, que va des de la SerraladaLitoral i la Prelitoral fins al Montseny.

El Vallès OccidentalEl Vallès Occidental s’estén pel sector oest de la gran depres-

sió situada entre les serralades Prelitoral i Litoral, que ocupa laregió històrica del Vallès. Comparteix amb el Bages el Parc Natu-ral de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

D’acord amb la varietat de relleus i de climes, la vegetació ésforça diversa. La tradicional és l’alzinar, que ha estat molt explo-tat, i el roure martinenc a les fondalades humides. Als llocs mésalts, com el Montseny, hi ha fagedes. L’acció de l’home ha alte-rat el paisatge, amb l’extensió de camps de conreu i els nuclisurbans.

Les condicions bioclimàtiques han afavorit un poblamentprecoç; les restes arqueològiques abundants així ho demostren.En època ibèrica ja van ser poblats molts dels turons que domi-nen les terres baixes. També destaquen les fundacions romanesi les nombroses esglésies romàniques i preromàniques, que evi-dencien la importància del repoblament cristià.

El Vallès Occidental ha estat tradicionalment la zona ambmés densitat industrial de Catalunya; la més característica erala tèxtil, i tingué el punt culminant al segle XIX, quan Sabadellera coneguda com la Manchester catalana. Actualment l’activi-tat industrial està molt més diversificada.

La forta tradició industrial, unes comunicacions estratègiques,bons serveis i la presència de la universitat fan atractiu el VallèsOccidental a empreses de tot tipus, convertit avui dia en la zonaamb més implantació de multinacionals de tot Catalunya.

El Vallès Occidental conserva diferents centres d’interès ar-tístic i monumental, com les antigues esglésies de Terrassa, l’an-tic monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l’antic monestir

12

de Sant Llorenç del Munt, que corona la Mola, i gran quantitatd’esglésies romàniques. També són interessants les termes ro-manes de Caldes de Montbui, els edificis modernistes de Terras-sa i Sabadell i els antics castells.

Entre els plats més típics del Vallès Occidental cal destacarla popular terregada (desdejuni a base de freixures de be i sangde porc), les varietats de bolets de la Mola de Sant Llorenç, lesmongetes estofades i el bacallà a la llauna. Entre els dolços sónconeguts els carquinyolis de Caldes.

–Principals dades estadístiques del Vallès Occidental:· Superfície: 580,7 km2.· Població: 649.699 habitants.· Densitat de població: 1.118,8 habitants/km2.

El Vallès OrientalEl Vallès Oriental es troba situat entre la serra dels cingles

de Bertí i els vessants de migdia del massís del Montseny, alnord, i les serralades del Montnegre, el Corredor i Sant Mateu, alsud. Ocupa el sector de llevant de la regió històrica del Vallès,amb suaus ondulacions i valls profundes, una zona plujosa i deterres fèrtils. La vegetació típica és la mediterrània, de boscosd’alzines; al Montseny, més humit, trobem fagedes i avetoses.

El massís del Montseny, per la influència mediterrània, l’altu-ra i la diferent litologia es configura amb una gran diversitat quees tradueix en un ampli i nombrós conjunt d’ambients, amb unafauna i flora molt riques. Per la seva riquesa biològica, aquestParc Natural a cavall entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva, haestat declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco (1978).

Es tracta d’una comarca tradicionalment agrícola i ramadera,actualment molt mecanitzada. La industrialització moderna noes va engegar fins a finals del segle XIX; d’aleshores ençà, l’expan-sió ha estat sostinguda i darrerament s’ha beneficiat de la descon-gestió industrial del Barcelonès. Actualment predominen la indús-tria, amb molt diversificació, i els serveis, en una comarca enquè es localitza el major nombre de multinacionals després delVallès Occidental.

Ha atret des de sempre els estiuejants tant per la bellesa dela franja muntanyosa i de les valls que envolten la comarca, comper les fonts d’aigües termals. Aquest atractiu que va fer depoblacions com la Garriga i l’Ametlla centres d’estiueig a princi-pis de segle, s’ha estès modernament als vessants del Montseny,a la vall del Tenes i a d’altres indrets, amb el consegüent creixe-ment d’urbanitzacions.

D’entre els monuments de la comarca, destaquen les esglé-sies romàniques, algunes mostres d’edificis civils, cases senyo-rials d’estil goticorenaixentista i modernista i antigues masies.

13

La gastronomia de la comarca es caracteritza pels plats tra-dicionals de la cuina catalana. Cal assenyalar les carns amb elsbolets propis del país, el desdejuni de tripa i pota, la botifarraamb mongetes, els fideus a la cassola i la brandada de bacallà.Entre els postres, són coneguts els borregos de Cardedeu.

–Principals dades estadístiques del Vallès Oriental:· Superfície: 851,9 km2.· Població: 262.513 habitants.· Densitat de població: 308,2 habitants/km2.

Font de la Sauva Negra

14

Principals zones d’interèsEls itineraris d’aquest llibre s’han dissenyat i classificat amb

la finalitat de conèixer les principals zones paisatgístiques degran riquesa natural del Vallès Occidental i Oriental.

Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Constitueix un espai realment singular, atractiu i de gran inte-rès ecològic, cultural i paisatgístic. A cavall de les comarques delVallès i el Bages, els municipis de Granera, Sant Llorenç Savall,Monistrol de Calders, Talamanca, Mura, el Pont de Vilomara, Ro-cafort, Sant Vicenç de Castellet i Rellinars, a la Serralada Prelitoralcatalana, ocupa una superfície de gairebé 10.000 hectàrees.

El relleu agrest i pedregós és producte de l’erosió contínuade l’aigua sobre els materials que la componen, amb elementsmolt peculiars com les canals, els roqueters, els penya-segats iels monòlits. A nivell subterrani, l’aigua ha modelat un conjuntfascinant de coves, avencs i cavitats que surten a l’exterior idonen lloc a surgències característiques.

La vegetació típica del parc és l’alzinar que forma extensosboscos on apareixen amb força les àrees rocoses desproveïdesde vegetació. Les pinedes que cobreixen les parts més baixes,les rouredes que creixen a les obagues, les taques de vegetaciócentreeuropeu de les canals més humides i les comunitats her-bàcies i arbustives dels llocs més àrids.

El monestir de Sant Llorenç, situat al cim culminant del mas-sís de la Mola (1.095 m), n’és el signe més característic. Desta-quen, entre d’altres, els cims del Montcau (1.053 m), els Òbits(1.031 m), Castellsapera (932 m) i la serra del Pou (944 m),aquests dos darrers a la serra de l’Obac.

Va ser el primer espai protegit de l’Estat, l’any 1972. El Parcés gestionat per la Diputació de Barcelona.

La reglamentació del Parc no permet circular amb bicicletesde muntanya fora de les carreteres i pistes d’ús públic.

–Cartografia

· Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Escala: 1:25.000. Edito-rial Alpina (2003).

· Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac. Centre Excursionis-ta de Terrassa. Escala: 1:20.000. Editorial Albada (1988).

Collserola

La serra de Collserola és, a més de la reserva verda de lametròpoli barcelonina, una àrea de valor biològic singular. La ubi-cació enmig d’un entorn urbà de més de tres milions d’habitantsfa que les seves característiques siguin cada cop més preuades ivalorades. Per aquests motius va ser declarada Parc Natural.

15

La serra de Collserola forma part del conjunt de relleus ano-menats Serralada Litoral. S’entén entre les valls del Besòs i delLlobregat i les planes del Vallès i de Barcelona. L’erosió i elmodelat de l’aigua i les característiques del sòl li han conferitunes formes suaus, arrodonides. Al vessant vallesà la vegetacióhi creix esplendorosa; s’hi troben pinedes, alzinars i roures, abanda de la clàssica vegetació de ribera al costat de les rieres.

–Cartografia:

· Serra de Collserola. Escala: 1:20.000. Editorial Alpina(2001).

Principals zones d’interès del Vallès

Parc

nat

ural

del M

onts

eny

Parc

nat

ural

del M

ontn

egre

i el C

orre

dor

Parc

nat

ural

de S

ant

Llor

enç

del

Mun

t i l

’Oba

c

Parc

nat

ural

de la

Mun

tany

ade

Mon

tser

rat

El M

ares

me

El B

arce

lonè

s

Bar

celo

na

Parc

de

laS

erra

lada

Lito

ral

Parc

de

Col

lser

ola

El B

aix

Llob

rega

t

Terr

assa

Sab

adel

l

El V

allè

sO

ccid

enta

l

El B

ages

Man

resa

El V

allè

sO

rient

al

C-1

6

C-5

8

C-3

3

C-2

43

C-1

7

C-5

9

C-5

9

C-1

6

C-5

5

C-3

5 C-6

0

N-3

40

N-I

I

A-2

A-7

A-7

La T

orde

ra

El C

arde

ner

El B

esòs

L’An

oia A-7

San

t Fe

liude

Llo

breg

at

C-6

1

Mat

aró

Mar

Med

iterr

ani

Parc

de

laS

erra

lada

de M

arin

a

C-3

2

16

Els cingles de Gallifa i Bertí

La regió de Bertí, a cavall del Vallès Occidental i Oriental,està constituïda per un conjunt de relleus ondulats acabats enuna llarga muralla en forma de jota. Limita a l’oest amb la De-pressió Central (Bages i confins de Sant Llorenç del Munt), alsud amb el Vallès, a l’est amb el Montseny i al nord amb elMoianès. Per la banda de ponent ve a ser com una continuaciódels estreps de la Depressió Central; pel sud i l’est, cau brusca-ment en alts espadats sobre la vall del Congost.

El clima pertany clarament al domini mediterrani, però ambaccentuades variacions a causa de la considerable alçada debona part de les seves plataformes situades entre els 700 i els950 metres (puig Oriol, 972 m). Entre les ziga-zagues (els sots)formades per l’erosió en retrocés de l’aigua, trobem amplis re-plans ocupats, generalment, per conreus i cases de pagès. Aques-ta enrevessada orografia origina microclimes diversos.

–Cartografia:

· Cingles de Bertí. Escala: 1:25:000. Editorial Alpina(2003).

El Montseny

El Montseny és el massís muntanyós més alt de la SerraladaPrelitoral. Els seus cims més alts, el Turó de l’Home i les Agudes,depassen els 1.700 m i s’enlairen per damunt de la depressiódel Vallès Oriental. El massís es perllonga per la Selva, al sud i al’est, i per la Plana de Vic, al nord-oest. Pel nord, el relleu trencatde les carenes i cims troba continuïtat en les muntanyes de lesGuilleries. Per ponent, els vessants del pla de la Calma s’enfon-sen, passada la fita del Tagamanent, cap a la vall del Congost.

La seva situació estratègica afavoreix la recollida de pluges ila permanència de la humitat, factors que, conjuntament amb lafertilitat dels sòls, han donat origen a un relleu i a una vegetaciód’extraordinari interès paisatgístic i naturalista. Aquest fet haoriginat la declaració de Parc Natural i Reserva Mundial de laBiosfera per part de la Unesco.

–Cartografia:

· Montseny Parc Natural. Escala: 1:25:000. Diputació deBarcelona (1995).

· El Montseny. Escala: 1:40.000. Editorial Alpina (1990).

El Montnegre i el Corredor

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor, situat a la SerraladaLitoral catalana, entre les comarques del Maresme i del VallèsOriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees.

17

Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entreels massissos del Corredor i del Montnegre, que tenen els puntsculminants al santuari del Corredor (657 m) i al turó Gros (773 m).La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinal-ment, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.

Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i acciden-tat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la serralada deMarina, tanca pel nord-oest l’anella verda de parcs naturals.

–Cartografia:

· Montnegre Corredor. Parc Natural. Escala: 1:25:000.Editorial Alpina (2003)

La Serralada Litoral

L’espai natural la Conreria–Sant Mateu–Céllecs se situa a ca-vall de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Bar-celonès. Foma part del sector central de la Serralada Litoral o deMarina. Aquest es troba constituït per tres unitats ben diferencia-des: la Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs.

La serralada de Marina

La serralada de Marina ocupa la franja sud-oest de la Serra-lada Litoral catalana, en la prolongació del Montseny i la serradel Corredor. Es troba entre el riu Besòs i el coll de can Bordoi,entre Alella i Santa Coloma de Gramenet. Tanca l’anell verd de

El pla de la Calma

39

Fitxa tècnica

· Distància: 26,5 km.· Quilòmetres per pista: 21,1.· Quilòmetres per asfalt: 1,6.· Quilòmetres per sender: 3,8.· Desnivell acumulat: 785 m.· Temps aproximat: 3 hores.· Dificultat física: Baixa.· Dificultat tècnica: Mitjana.

Cartografia

Mapa Comarcal de Catalunya. Vallès Occidental-40. Escala1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (2002). 3a edició.

Sant Llorenç del Munt i l’Obac (E-25). Escala: 1:25.000. Edi-torial Alpina (2003).

Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac. Centre Excursionistade Terrassa. Escala: 1:20.000. Editorial Albada (1988).

Cartografia digital

Mapa Comarcal de Catalunya. Vallès Occidental-40. Escala1:50.000. Ràster. Institut Cartogràfic de Catalunya (2001).

Cartografia Digital Alpina. Sant Llorenç del Munt (2002).

Itinerari 1

Les barraques de vinya de Rellinars

Rellinars – les Serres – Viladoms de Dalt – rierade Rellinars – les Llobetones – font del Càntir –

Casajoana – les Fonts – font de Carlets

500

400

300

200

100

m

km0 1 13 192 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 14 15 16 17 18 20 21 22 23 24 25

40

Serveis

Rellinars:· Restaurant Can Toni. Emili Riera, 4. Tel. 93 834 50 76.· Bar-Restaurant Cal Forner. Plaça del Serrat. Tel. 93 834

50 11.· Bar-Queviures Ca la Pepa. Emili Riera, 7. Tel. 93 834 52 10.

Com arribar a Rellinars

A Rellinars, s’hi pot accedir per la carretera B-122, de Terras-sa a Castellbell i el Vilar.

Punt de sortida

La ruta surt de la font de l’Homenatge, que està situada a laplaça del Serrat, davant mateix del quilòmetre 15 de la carreteraB-122, de Terrassa a Castellbell i el Vilar.

Punts d’aigua

· Font de l’Homenatge (km 0,0).· Font del Càntir (km 17,2).· Font de Casajoana (km 18,5).· Font del Ginjoler (km 21,1).· Les Fonts (km 22,4).· Font de Carlets (km 24,3).

Introducció

L’excursió transcorre per la part nord-oest del Vallès Occiden-tal i, més concretament, pel municipi de Rellinars. L’itinerari pre-tén descobrir el passat vinícola de Rellinars a partir del patrimo-ni arquitectònic de les construccions de pedra seca, a més delpatrimoni paisatgístic de la zona.

Iniciem la pedalada des del poble de Rellinars, per remuntarel turó de l’Escletxa, de 448 metres d’altura, però abans desco-brirem una sèrie de barraques de vinya i un forn de calç de lazona coneguda com les Serres. La vegetació es troba molt mal-mesa a causa de diferents incendis forestals.

De baixada, passarem per la masia abandonada de Viladomsde Dalt, que té al costat l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat,en ruïnes. Continuarem de baixada i creuarem la riera de Rellinars;seguidament remuntarem amb la intenció d’anar a visitar un al-tre forn de calç.

L’excursió continua pel costat de les masies del Celler i deles Llobetones, aquesta darrera en estat d’abandonament. Debaixada, anirem a buscar el torrent de l’Esbarzer i visitarem lesbarraques de vinya de la zona de les Farreres, del Gibert de Dalti de Casajoana.

41

Llocs d’interès

· Barraques de vinyaAquestes construccions estan relacionades amb el conreu

de la vinya que, durant el segle XVIII, es va estendre per lesterres de Rellinars. En el decurs de la següent centúria, la crei-xent demanda de vi va obligar a ocupar terrenys cada vegadamés marginals de relleus costeruts i sòls magres. En aquestsentit, les parets de roca permetien reutilitzar les roques extre-tes del terreny per anivellar i drenar la feixa, amb la qual cosas’evitava l’arrossegament del sòl aigües avall. Les barraques devinya eren imprescindibles si tenim en compte que els nous campsde vinya eren cada cop més lluny del poble o del mas on residiael pagès i que les tasques relacionades amb aquest conreu re-querien una atenció constant: llaurar o cavar més d’un cop cadaany, podar, esporgar, ensofrar i veremar. Les barraques esde-venien, doncs, magatzems per guardar les eines i aixoplucs percompensar el rigor estival, els temporals. Les condicions tèrmi-ques de les xemeneies de moltes barraques ens ho confirmen.

Les barraques de vinya són un exponent més popular d’unaantiga tècnica edificatòria, la pedra seca, que utilitza com a ma-terial bàsic gairebé exclusiu la pedra sense treballar i sensecap element d’unió. L’aspecte auster d’aquestes petites edifica-cions (una planta circular o rectangular) amaga una complexitattècnica considerable. El mur es construeix a partir de filades depedres rectangulars escollides entre les del mateix entorn. Lainestabilitat derivada de les irregularitats de les pedres es resolmitjançant pedres anguloses col·locades a pressió que, fent de

Viladoms de Dalt

42

tascó, compacten tot el conjunt. La cúpula és l’element méscomplex i determina l’amplada del mur que l’ha de suportar. Esconstrueix de manera similar al mur, però en aquest cas lesfilades de pedra es disposen de manera que surtin cap a l’inte-rior per poder tancar el conjunt. La lleugera inclinació de les fila-des cap a l’exterior i la cornisa permeten escopir l’aigua. Final-ment, la volta es cobria de terra per millorar-ne la impermeabilit-zació. Existeixen diverses solucions tècniques per a l’oberturadel portal, però la major part es resolen a partir d’una llinda dellosa. En molts casos, la barraca compta amb algunes prestat-geries a l’interior i amb una obertura per mirar a l’exterior.

Darrerament, l’Associació d’Amics de Rellinars va impulsarla tasca de restauració i catalogació d’aquestes construccions,que posen de manifest la importància vinícola de la zona, la quales va extingir gairebé a finals del segle XIX.

· Barraques de vinya de les Serres:Barraca del Secretari (km 1,0).Barraca de les Serres (km 1,6).Barraca de la vinya de l’Envà (km 2,0).

· Barraques de vinya de les Farreres i del Gibert de Dalt:Barraca de vinya del camí de la Pòpia (km 14,5).Barraca d’en Pere Baqué (km 15,8).Barraca d’en Ramon del Gibert de Baix (km 16,0).Barraca de la Font del Càntir (km 16,9).

· Barraques de vinya de Casajoana:Barraca rectangular de Casajoana (km 17,9).Barraca de la Buiga (km 19,6).

Barraca de vinya rectangular de Casajoana

43

· Forns de calçL’obtenció de la calç, mitjançant la cocció de la pedra calcà-

ria, ha estat una activitat molt generalitzada en aquesta zona.Així, resulta freqüent trobar en marges i talussos uns grans fo-rats de forma acampanada, amb accés per la part inferior. Aquestselements excavats a la terra són forns de calç i habitualment estroben situats a prop de les betes calcàries de la muntanya. Peralimentar els forns de calç es feien servir feixines o gavelles debranques que s’obtenien de la neteja dels boscos.

Forn de calç de les Serres (km 1,6).Forn de calç del Grau (km 7,8).

Bibliografia

M. Dolors Moreno i Claudi Perarnau. “Restauracions i projec-tes: Les barraques de vinya de Rellinars”. Dovella (Revista cultu-ral de la Catalunya central). Núm. 78 (2003).

M. Dolors Moreno i Claudi Perarnau. “Un projecte de restaura-ció: les barraques de vinya de Rellinars”. V Trobada d’Estudiososde Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35. 205-208 (2002).

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Excursions se-nyalitzades. La pedra seca. Diputació de Barcelona (2001).

Forn de calçdel Grau

44

45

46

47

48

Font del Càntir

18

l’àrea metropolitana de Barcelona pel nord. Uneix la serra deCollserola amb la serralada Marina-Montnegre. Representa unade les peces fonamentals de l’equilibri mediambiental de l’àreametropolitana de Barcelona.

El Parc de la Serralada de Marina comprèn el sector sud del’esmentada serra, entre la zona de Sant Mateu-Céllecs i SantaColoma de Gramenet. Comprèn una superfície aproximada de4.000 hectàrees.

El Moianès

El Moianès, comarca natural ben definida però sense reco-neixement administratiu, limita amb el Vallès Oriental, Osona i elBages. Està separat de la vall del Ter i de les serralades litoralsper les serres de Bertí.

El clima és propi de la muntanya mitjana: fred a l’hivern, calo-rós a l’estiu i amb una pluviositat moderada. La vegetació i lafauna, relativament ben conservades, són típiques de la munta-nya mitjana mediterrània, les clares diferències entre les oba-gues, les riberes o les solanes.

Conformen el Consorci per a la Promoció del Moianès elsmunicipis següents: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina,Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safajai Santa Maria d’Oló.

153

Índex

Introducció ......................................................................... 9

Descripció de la zona ........................................................ 11

El Vallès Occidental ...................................................... 11

El Vallès Oriental .......................................................... 12

Principals zones d’interès ............................................. 14

Sistemes d’orientació. Utilització del GPS ........................... 19

Conceptes bàsics de navegació .................................... 21

El programa CompeGPS ............................................... 22

Consells pràctics per utilitzar un GPS ............................ 23

Recursos bibliogràfics .................................................. 24

Utilització de la guia .......................................................... 25

Fitxa tècnica de la ruta ................................................. 25

Altres dades que es descriuen en cada ruta .................. 26

Aclariments sobre el vocabulari ..................................... 28

Consells pràctics ......................................................... 29

Respecte a l’entorn ...................................................... 30

Els itineraris en BTT .......................................................... 31

El CD-Rom ........................................................................ 33

Contingut del CD-Rom .................................................. 33

Requisits del sistema................................................... 33

Com instal·lar CompeGPS Land? ................................... 34

Com registrar-se? ........................................................ 34

Com començar a utilitzar CompeGPS Land? ................... 34

Què pot fer CompeGPS Land? ....................................... 36

154

Itinerari 1. Les barraques de vinya de Rellinars ................... 39

Rellinars – les Serres – Viladoms de Dalt – rierade Rellinars – les Llobetones – font del Càntir – Casajoana– les Fonts – font de Carlets

Itinerari 2. El Cingle i la Torrota de Vacarisses ..................... 49

Vacarisses – Can Vives – Viladoms de Baix – la Farinera– el Planet – l’Alzina – les Vendranes – el Cingle Gran– la Torrota

Itinerari 3. La vall d’Horta .................................................. 57

Castellar del Vallès – puig de la Creu – Can Cadafalch– ermita de Sant Jaume de Vallverd – Sant LlorençSavall – la vall d’Horta – el Marquet de la Roca –el Pi de les Quatre Besses – serra de Pinós

Itinerari 4. El turó de Roques Blanques .............................. 65

Terrassa – font del Ramon – font del Truncó – coll de CanRoure – turó de Roques Blanques – pantà de Can Bogunyà

Itinerari 5. La vall del Ripoll ............................................... 71

Matadepera – Can Torres – Castellar del Vallès – riu Ripoll– torrent de Ribatallada – ermita de Sant Julià d’Altura– bosc de Can Déu – ermita de Sant Vicenç de Verders– torre Mossèn Homs

Itinerari 6. La volta al turó de Can Camps ........................... 79

Sant Joan – Penjallops – Can Barata – Can Camps– turó de Mataric – Sant Joan

Itinerari 7. La vall del Tenes ............................................... 85

Can Magret – la font d’Abril – Palaudàries – Sant Baldiri– Lliçà de Munt – riu Tenes

Itinerari 8. El castell de Montclús ....................................... 93

Llinars del Vallès – Sant Pere de Vilamajor – ermitade Santa Magdalena – Santa Maria de Palautordera –ermita de Sant Joan de Sanata

Itinerari 9. El Tagamanent ................................................ 101

El Figaró – Aiguafreda – pla de la Calma – Tagamanent

Itinerari 10. Els camins perduts del Montnegre ................. 107

Gualba – Campins – Sant Celoni – Montnegre – riu Tordera– la Batllòria – els Aulets - Gualba

155

Itinerari 11. El turó Pelat ................................................. 115

Sant Cugat – Torre Negra – Can Coll – Can Codina –turó Pelat – Na Joana – Cerdanyola – Sant Cugat

Itinerari 12. Sant Sadurní de Gallifa ................................. 123

Sant Feliu de Codines – collet dels Termes – l’Erade les Cases –Sant Sadurní de Gallifa – coll del Pid’en Guàrdia – coll Monner – turó dels Tres Pins

Itinerari 13. El castell de Castellcir i la Sauva Negra .......... 131

Castellterçol – Sant Julià d’Úixols – Sant Quirze Safaja– castell de Castellcir – la Sauva Negra

Itinerari 14. La roca d’en Toni .......................................... 139

Vallromanes – font de Sant Mateu – la roca d’en Toni– turó de Céllecs – ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

Itinerari 15. Pels serrats del Moro i dels Llamps ............... 147

La Fàbrega – el Sajolic – Colljovà – Monistrol de Calders– molí d’en Sala – la Sala de Sant Llogari – colletde Sant Fruitós – la Ginebreda

Mapes dels itineraris ...................................................... 157

157

Mapes dels itineraris

Itinerari 1. Les barraques de vinya de RellinarsCartografia: © Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. Mapa comarcal de Catalunya, 1:50.000.

Itinerari 2. El Cingle i la Torrota de VacarissesCartografia: © Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. Mapa comarcal de Catalunya, 1:50.000.