“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Itinerari 4

Ja sabeu que els museus són una valuosa font de documentació històrica. Els objectes i obres d'art que contenen, ens ajuden a comprendre millor la història d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de Montserrat i així podreu viatjar per la història de Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions artístiques de tots els segles...

Endavant!

Itinerari 4

Activitat 1Dues col·leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més

1

Cor de Maria- Mataró -

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura italiana, castellana i catalana.

Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu, en una col·lecció particular, a l'església, ...

Estaria bé que entre tots els participants trobéssim obres representatives de cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres.

Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... a enviar-la.  Ens ho reu arribar per correu electrònic a través del coordinador del projecte.

Després les penjarem totes juntes en un espai comú. D'aquesta manera farem un Museu Virtual, un museu que no serà enlloc més que en el projecte, I un museu que haureu fet vosaltres amb les vostres obres.

No us oblideu d'ajuntar la fitxa, ja que d'aquesta manera a part de disfrutar l'obra en sabrem les principals característiques.

fitxa fitxa

Quan hagueu treballat aquesta activitat me l'envieu per correu electrònic a través de l'adreça del coordinador.

2

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Podreu veure el Museu Virtual clicant l'escolà que el vol visitar

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

L’obra que hem volgut estudiar és tracta d’un quadre de la Mònica Vilert que és titula “Fragments d’un paisatge” L’hem agafat perquè és professora de la nostra escola i perquè creiem que així podrem estudiar-lo millor.

3

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

4

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Activitat 2Aquesta col·lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia,

Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

A

B

C

D

1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba:        6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium        7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel        8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)

E

F

G

H

Tot i que encara no hem fet la història, en l’assignatura de medi,ens ha semblat que aquesta activitat aniria així:  

A

sarcòfag

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

5

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

B

vasos canops

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

C

gat embalsamat

8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC).

D

màscares de mòmia

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

E

 7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel

6

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

F

1.- Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus

G

Barca funerària

5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba:

H

 6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium

7

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

8

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Activitat 3La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix

un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.

Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

A B C D

 

E

 

F

 

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge. 6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

 

 A veure si ho hem fet bé:

9

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

A

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

B

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

C

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

D

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.

10

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

E

6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

F

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

11

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Activitat 4Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i

mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia. Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze Custòdia Canadelles Reliquiari

Ceptre Bàcul

I per últim els objectes litúrgics

El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.

La forma dels calzes acostuma a oferir una constància en cada època i serveix per conèixer la seva antiguitat.

A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre. Al culte catòlic, és la peça d'or, o altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per a adoració dels fidels.

Les seves formes són variades, però una de les més comuns és la de sol, de l'origen del qual es tenen discrepàncies.

12

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Canadelles.- Joc de dues ampolletes o gerretes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.. Preferentment son fetes de vidre, de ceràmica o de metall.

Reliquiari.- Capsa o estoig on es conserva un record sagrat, o relíquia - Restes materials (ossos, pell, etc.) d`un sant o d’una persona digna de veneració religiosa o bé objectes que han estat en contacte amb aquestes persones (fragments de roba, etc.) -

Ceptre.- És un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei. Té el seu origen en els bastons de comandament tribals i va evolucionar fins esdevenir una joia i símbol de la monarquia, com la corona. La part superior del ceptre pot portar una creu si el rei és cristià o una punxa per recordar la força de la guerra. També poden aparèixer els símbols de la dinastia o país d'on és originari el símbol, a mode de segell o escut.

Bàcul.- Crossa o gaiata semblant al que utilitzaven els antics pastors, que porten els bisbes, els abats i algunes abadesses en les cerimònies litúrgiques, com a símbol d'autoritat, i com a pastors espirituals del poble.

Treballeu les respostes de les activitats 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.

13