E

DAN

IEL

NIN

YER

OLA

I sense les persones, tots els llocs són iguals, tos els rius s’assemblen. Icap cosa no val res.

editorial (pàg. 2)

i tu, ¿què en penses?(pàg. 2)

el reportatgeAnem per feina a Burkina,per Jaume Fadó i M. JosepGuixot (pàg. 3)

apuntsJornada a Vilada, projectede la motobomba, el racó delpensament (pàg. 4)

l’entrevistaAlfred Bosch, escriptori professor d’Història del’Àfrica (pàg. 5)

l’opinió de... Hawa Touré,Una dona d’avui (pàg. 6)

ressenyes (pàg. 7)

mots encreuats (pàg. 8)

Pep Subirós, Cita a Tombuctú

Per participar en aquesta secció envia les tevesaportacions a l’adreça electrònicadugu.revista@pangea.org

ANNA BONILLAabonilla@bufetedexeus.es

GEMMA SAHUNgemmasahun@hotmail.com

Primer contacte

Equip de redacció:

M. Rosa Bayà, Anna Bonilla,Imma Caelles, Jaume Fadó,

Patrícia Fuster, Montse Gaspar,M. Josep Guixot, Jaume

Matamala, Daniel Ninyerola,Josep M. Roldós, Josep Vallès,

Úrsula Viñolas

Disseny de la revista:

M. Rosa Bayà i Xavier Quartiella

Col·laboradorsen aquest número:

Alfred Bosch i Hawa Touré

dugu@pangea.orghttp ://www.pangea.org/dugu

La inquietud de voler col.laborarem va venir del meu primer viatgea la Corba del Níger. La zona emva seduir intensament, no solamentel cel era més blau, els arbres mésverds i la terra més roja, sinó que lagent, sobretot la gent, era tan puracom el seu entorn. No era la prime-ra vegada que viatjava per païsosdel tercer món, però sí que era laprimera vegada que tornava a casaamb l’intens desig de voler ajudar.Amb aquest estat anímic vaigprendre contacte amb DugúAssociació. Per la meva grata sor-presa, em vaig trobar amb gentamb les mateixes inquietuds que jo,gent enamorada d’Àfrica, ambmoltes ganes d’ajudar, però essentconscient que l’ajuda positiva ésaquella que no pertorba l’entorn ique promou el desenvolupamentendogen, que no importen elsnostres valors sinó que reconeix,fomenta i valora els seus. Em vaigtrobar amb gent que sense gransmitjans, amb projectes petits (de

En el primer número de la revista enscomprometíem a elaborar-ne una a l’any iaquí estem, disposats a fer-vos arribar unesquantes espurnes més de realitats isentiments de les terres subsaharianes.

Aquestes pàgines transmeten l’esperit deDugú Associació, intentem treballar marcant-nos uns objectius molt pensats, escoltant lesaportacions dels socis i sòcies i amb una grandosi d’entusiasme. A les trobades de treball

EQUIP DE REDACCIÓ

procurem ser pràctics a l’hora d’anarcanalitzant els diferents projectes, però nosempre és fàcil trobar respostes a lesqüestions que van sorgint quan ens hem dedecantar per un en lloc d’un altre o bé notenim prou recursos econòmics ni humans perabastar-los. Sovint cal arriscar-se per anaravançant i poder fer aquests intercanvis entreels d’allà i els d’aquí per enriquir-nosmútuament.

Un altre viatge

Fe d’errates:En el número 1 d’aquesta revistas’atribuïa per error l’autoria de lafoto de la pàgina 5 a Alberto Souto,però els autors són Josep Ferrer iAmparo Folgado.

En aquest viatge per BurkinaFaso he pogut conèixer uns altresvalors i una altra forma de vidamolt diferent de la nostra quetambé és bona o potser millor. Hevist que el temps a l’Àfrica noexisteix i que les persones hocomparteixen tot per poc quetinguin. L’experiència ha estat moltenriquidora, he pogut ensenyar elque jo sabia i he pogut aprendremoltes coses que no sabia. M’hesorprès de les coses que m’hanensenyat i he vist com se sorpreniende les que jo he pogut ensenyar. Haestat impressionant i inoblidable i

petit import), poden arribar a fergrans coses, una aula escolar, unamotobomba, un ase i un carro, unavaca... I tot perquè allà, a la Corbadel Níger, qualsevol ajuda és gran.

animo a qui no hi hagi anat perquèno s’ho perdi.

mailto:dugu.revista@pangea.orgmailto:abonilla@bufetedexeus.esmailto:gemmasahun@hotmail.commailto:dugu@pangea.orghttp://www.pangea.org/dugu

JAU

ME

FAD

Ó

Anem per feina a Burkina

Quan l’estiu del 2001 deixàvemOuagadougou per tornar a casa mar-xàvem convençuts que algun diatornaríem a la Corba del Níger. Lescultures i la gent que havíem descobertde la mà d’en Josep Maria Roldósens havien deixat una empremtadiferent de la d’altres viatges, un desigintens de seguir aprenent sobre lahistòria i els costums d’aquells pobles.Dugú Associació ha estat el vincleperfecte per fer-ho realitat.

L’agost passat tornàvem a Burki-na Faso per retrobar els colors d’a-quella part de l’Àfrica i conèixer so-bre el terreny els projectes de l’asso-ciació. A Ouaga, vam aprofitar perdonar una caixa de medicaments al’Isma Kabré, infermer del dispensaride Boulsa, tot compartint uns nesca-fès i xerrant animosament sobre me-dicina tradicional.

De Ouaga vam marxar cap aBingó, a la brousse. Gent, sacs i bici-cletes intentàvem encabir-nos a lacaixa del camió que puja a mercat.L’ànima de Dugú a Bingó és lafamília Zongó, que ens va acollir acasa seva, bo i que ni tan sols sabienque hi anàvem, amb una hospitalitat

incalculable. Asseguts sota un arbre,mentre en Yero Zongó preparava unsesqueixos, ens sentíem com sihaguéssim retrobat un amic de feiamolt temps. Ens parlava de l’Àfrica,de com s’equivoquen els països delprimer món donantajuts a canvi de res, queés fonamental que elsprojectes neixin de la ini-ciativa dels mateixosafricans, perquè nomésaixí es pot crear riquesa.

S’està fent moltafeina a la comunitat deBingó. Vam comprovarels resultats de l’agricul-tura ecològica practica-da pels Zongó i trans-mesa als seus veïns. ElCentre de FormacióAgrícola que Dugú aju-da a construir ja està gai-rebé acabat i el projecte Afrovaca, d’enQuim Arnal, també està funcionantmolt bé. Les dones del poble tambéens van parlar de les seves necessitats:carretons per no dur el pes sobre elcap, neveres per poder anar alsmercats a vendre productes de lalleteria dels Zongó... El dia abans demarxar va néixer un vedell, i ens vanconcedir l’honor de batejar-lo: es diuDugú.

A Bobo Dioulasso vam visitarl’Associació Gallina, que ha engegatun projecte d’explotació agrícola iramadera. Ens demanen ajut eco-nòmic per construir les instal.lacions.També vam conèixer Wend Panga,una associació que dóna feina a do-nes vídues fent la recollida d’es-combraries. Mirarem d’ajudar-les aadquirir més ases i carros per tal que

puguin ampliar el servei a més barrisi donar ocupació a més dones.

Al cap d’uns dies vam arribar aGorà en mobylette, un lloc preciós alpaís dagarí i una de les zones méspobres de Burkina. Calia veure l’estat

de les obres de la nova aula de l’escolai la veritat és que tot estava endarreriti que potser els costos seran més gransdel que estava previst. Ens va alegrarcomprovar l’esforç dels pares per ma-tricular-hi els fills i especialment quehi havia un bon nombre de nenes.

Dugú no és fàcil de descriure,potser només un grup de gent enamo-rada dels països de la Corba delNíger, com la Gemma i l’Anna, ambqui vam coincidir al país lobi, ontambé havien anat per feina. Gent sensecap pretensió d’arreglar el món,disposats a ajudar els africans comtambé ajudaríem un amic. Aquellsdies a Burkina ens van permetre re-afirmar l’efectivitat dels petits pro-jectes i apropar-nos a la realitat afri-cana de Dugú, omplint-la de cares,gestos i somriures.

Carro per a la recollida d’escombraries del’associació Wend Panga, de Bobo Dioulasso.

Escola deGorà.

JAU

ME

FAD

Ó

Primer dia d’anynou. He rebut una nova proposta de terres

llunyanes, concretament d’un lloc perdut enmig del del-ta interior del riu Níger, Kirchamba. Aquest poblet estàsituat en una illa i té una població de 2.000habitants. Com a afinitat, és el poble més antic del deltaon es conrea el blat. Sembla que va ser una herènciadels avantpassats que venien d’Al-Andalus. Un matí, devisita als horts que porten una associació de dones emvan venir a demanar ajuda. Amb una motobomba lestasques de l’hort comunitari serien més rendibles. Comque ara faig depagès, m’estu-dio el projectei em sembladel tot lícit iargumentat. Ésper això que elllanço al’associació.

L’octubre passat DugúAssociació va participar en les Jornades de Sensibilitzacióque cada any organitza l’Ajuntament de Vilada(Berguedà). L’acte va consistir a donar una visió generalde l’Àfrica occidental i concretament de la vidaquotidiana de Burkina Faso a través d’una exposició defotografies d’Alfons Blai, una projecció de diapositivescomentades per Montse Gaspar, Daniel Ninyerola iPatrícia Fuster i una mostra d’ornaments corporals

d’Úrsula Viñolas. Una xerrada sobre «La dona al paíslobi» i una altra sobre «Medicina tradicional africana», acàrrec d’Anna Bonilla i Víctor Turull respectivament,van ser el preludi d’un animat sopar popular. Una para-da de productes africans que vam muntar al mercat dela plaça de la vila ens va permetre exercir de veritablesafricans. Des d’aquí volem agrair al poble de Viladal’assistència als actes així com la col .laboració econòmicaque permetrà acabar les obres de construcció de l’aulade l’escola de Gorà, al sud de Burkina Faso.

Josep Vallès i Úrsula Viñolas

Sobreaquesteslínies,imatge del’auditori deVilada on esva celebrarla jornada. Ala dreta,detall del’exposició.

—¿Vols dir que l’home blanc entén elsnostres costums en qüestió de terres?—¿Com vols que ho entenguin si ni tan sols en-tenen la nostra llengua? Però diuen que els nostrescostums són dolents; i els nostres propis germansque s’han convertit a la seva religió també diuenque són mals costums. ¿Com vols que lluitem siels nostres propis germans ens han girat l’esquena?L’home blanc és molt llest. S’ha presentat aquípacíficament i de puntetes amb la seva religió.Ens va divertir la seva ximpleria i vam permetreque es quedés entre nosaltres. Ara s’ha apoderatdels nostres germans i el nostre clan ja no potactuar unit. Ha tallat els lligams que ens mantenienunits i tot se n’ha anat en orris.

Chinua Achebe (Ogidi,Nigèria, 1930) és autor de la novel·la Totse’n va en orris (Edicions 62, 2000) / Todose desmorona (Ediciones del Bronce,2002), d’on hem extret el següent frag-ment per convidar a la reflexió.

Josep M.Roldós

M. J

OSE

P G

UIX

OT

DAN

IEL

NIN

YER

OLA

ALFRED BOSCH: «El ral·li Dakar té unproblema d’imatge»

JUD

IT S

AD

UR

NÍ

—Les persones que coneixeu i usestimeu l’Àfrica sovint lamenteula mala imatge que en tenim desd’Europa. ¿Què ho fa que ens ar-ribi una visió tan negativa de l’À-frica i com la podem canviar?L’únic que podem fer és començar amirar-nos-ho de prop, interessant-nos-hi uns quants i intentar enco-manar-ho als altres i que s’estenguicom una taca d’oli. El problema del’Àfrica és una visió molt parcial delcontinent que ho distorsiona tot. Noés que ens expliquin mentides, perquèels conflictes o problemes de pobresa,malnutrició, epidèmies... són certs. Elque passa és que això impedeix ex-plicar la cara amable o com a mínimdinàmica de la societat.

—Al gener va començar unpostgrau d’estudis africans a la

UPF dirigit per tu. ¿Quina mena degent voleu formar i amb quinafinalitat?Ens adrecem a tots els que es deixin.Han de ser llicenciats, és un reforçd’ensenyament superior que intentasobretot oferir una imatge normal,combatent. I abordant l’Àfrica ambels instruments amb què abordariesqualsevol altra societat. És a dir, noserà un curs de fer trenetes i aprendreel tam-tam, sinó que parlarem d’his-tòria, de geografia, d’economia, depolítica. I finalment, també de desen-volupament i cooperació, que sónaspectes importants.

—De vegades, l’Àfrica és notíciapels ral.lis del desert. ¿Què en pen-ses d’aquestes activitats?D’entrada jo no hi aniré mai, ni aconduir ni a mirar-me’ls, no m’inte-ressen. Però se’n fan molts, de ral.lis,i se’n continuaran fent a molts llocsdel món. Per tant, no hi tinc res encontra. L’únic és que, en el cas delral.li Dakar, crec que té un problemad’imatge. Són gent que passen a totacastanya per territoris de molt pocsrecursos, empobrits, amb un des-plegament brutal, i que això fereix lasensibilitat. Si trobéssim la manera decompensar aquesta deficiència d’i-matge amb realitats, per exemple im-pulsant una certa cooperació amb lessocietats que hi ha, implicant-les, quehi participessin. Que els que hi van hideixessin alguna cosa, no només lapolseguera dels camions. Si el ral.liDakar pogués impulsar el coneixe-ment d’aquestes zones de l’Àfrica, noseria tan criticable.

—Suposem que ets el responsable

d’una ONG i vols fer un pou en unpoblat que saps que ho necessitamolt. Després de parlar amb la gentd’allà, et sorprenen dient que pre-fereixen que els construieixis unaesglésia. ¿Què fas?Jo els diria: ‘Molt bé, nois, construïu-vos vosaltres l’església’. Si no és que

l’església, com passa moltes vegades,dobla com a dispensari, com a es-cola... Ara, jo contribuir al desenvo-lupament espiritual dels africans quansón de les societats més desenvo-lupades espiritualment parlant delmón em sembla una solemne pèrduade temps. En aquest terreny concretpenso que és al contrari, som nos-altres que ens hem de deixar ajudar ila cooperació ha de venir del sud al

L’Alfred Bosch, historiador iescriptor, quan entra a classe,a la Pompeu Fabra, per expli-car Història de l’Àfrica, portasempre sota el braç, enrotllat,un gran mapa del continentafricà. A les aules de la Pom-peu, però, no hi ha claus perpenjar-hi mapes. Amb tot, ells’entesta a penjar cada dia elseu mapa als penjadors delsabrics davant d’un alumnatque es pregunta, ingenu, perquè no fa servir el magníficcanó de projecció per il.lustrarles seves explicacions. Segu-rament no seria el mateix.Consulteu la pàgina webhttp://www.escriptors.com perconèixer l’obra d’aquest autor.

Continua a la pàgina següent.

http://www.escriptors.com

Una dona d’avui

Dels meus pares vaig aprendre a va-lorar els meus orígens i a interpretarles coses noves que anaven passant almeu voltant. El pare treballava de fun-cionari a la regió de Tombuctú, lamare va néixer a la regió de Kayes, alcostat del Senegal. Amb aquesta ma-nera de fer, em deien, les meves ac-cions sempre serien equilibrades. Vaig conèixer l’Ismael, el meumarit, quan érem estudiants. Ja des dela seva joventut anava amb una lli-breta on apuntava tot el que trobavai sentia de la seva família, els Katy.Penso que aquesta inquietud ja l’hi ha-via transmès el seu pare i a ell li hacalat molt endins perquè tot aquestrecull de manuscrits es van guardant,

Hawa Touré, filla deTombuctú, és mare de cinccriatures d’entre tres i dissetanys i dona d’IsmaelDiadié, recopilador iestudiós del fons Katy.Aquest article és el resultatd’una xerrada de l’Hawaamb la Patrícia Fuster i laSílvia Sánchez, el gener del2005, i l’Hawa hi explicauna mica la seva vida i comveu el present i futur de laseva gent.

classificant i ampliant gràcies a la sevacapacitat de treball i constància. Laresta de la família Katy hi té un interèsrelatiu, els agrada saber quins són elsseus orígens però no tenen ni mitjansni temps per dedicar-s’hi. Jo faig costat a l’Ismael. Vaig estu-diar fins al Batxillerat i després vaigtreballar en diferents programes dedesenvolupament en l’àmbit sanitari,però ara penso que l’haig de recolzari encoratjar en aquesta tasca d’estudi ide recerca. No sempre és fàcil perquècosta trobar recursos econòmics pera aquest tipus de treball. Quan es va acabar de construir labiblioteca dels manuscrits del fonsKaty, em vaig adonar que calia quealguna persona busqués i gestionésrecursos per mantenir la biblioteca.Entre tots dos vam valorar la situació,ell em té molta confiança i vam pen-sar que jo podria ser la persona quetirés endavant la part que en podríemdir més mercantil, i ell es podria de-dicar més i millor a l’estudi delsmanuscrits. Així que, de moment, heengegat una feina que consisteix allogar habitacions i fer-les aptes perals turistes independents que vanarribant a Tombuctú. Hem de tirarendavant la família i la feina no enspot faltar. Als nostres fills els transmetem laimportància de mantenir units i guar-

DAN

IEL

NIN

YER

OLA

nord. Per tant, no hi destinaria ni unduro, si no és que serveix a altresfuncions. Crec que l’ajuda ha de sercondicionada. Quan vaig a un bancm’imposen certes condicions, i éslògic, perquè si no el regal pot con-

tribuir a la parasitació de la societat.—Com a coneixedor de Sud-àfri-ca, ¿et sembla que el model sud-africà pot servir per resoldre altresconflictes de l’Àfrica?Crec que no és un model, entre altrescoses perquè Sud-àfrica és una so-cietat molt industrialitzada, molt occi-

dentalitzada. Potser es podria estendrea tres o quatre països, sobretot de lazona, però en general a l’Àfrica sub-sahariana diria que no, perquè és unaltre esquema.

Ve de la pàgina anterior.

M. Rosa Bayà

dats els manuscrits del fons Katy, perònosaltres, com a pares, sabem que ellshan de ser lliures a l’hora d’escollir aquè volen dedicar-se a la vida. Quan penso en els fills m’adonoque avui en dia els joves estan moltdesorientats i les famílies tenen pro-blemes per reconduir-los. Volen mol-ta llibertat i costa mantenir els rols delsmembres de les famílies. Des de fa uns anys s’estan notantuns grans canvis dins de la nostrasocietat, i com tots els canvis fanremoure conductes tradicionals moltarrelades en la nostra cultura i sovintxoquen amb ella. És això el que lipassa al nostre jovent, que no sabenquin és el camí. Amb tot, ha estat unabona millora social l’augment del’escolarització i els progressos ques’han fet en l’àmbit de la sanitat. I vet aquí que això és el que emvaga de pensar des d’aquí, a Tom-buctú, mentre treballo amb la famíliai pujo els fills. A vegades penso quem’agradaria viatjar perquè veure i co-nèixer pobles i gent diferent t’ajudaa obrir el pensament, i aprendre éstan bonic...

Traduït i adaptat perPatrícia Fuster

AR

XIU

DU

GÚ

Agnès Agboton (2004): Abenyonhú. Barcelona:Cáritas Española Editores.

Ismel Diadié i Manuel Pimentel (2004): Losotros españoles. Madrid: Ediciones MartínezRoca.

Michèle Fiéloux (1993): Biwante, Récitautobiographique d’un Lobi du Burkina Faso .París: Editions Karthala.

Premsa

Cultura

Guies

Música

Amb aquest llibre Diadié i Pimentel han volgutretre un homenatge a un seguit de personatgesque pel fet d’haver viscut en l’Espanya musul-mana van ser esborrats de la nostra història.Poetes, arquitectes, viatgers, aventurers, mi-litars... Cadascun d’ells en diferents i moltparticulars circumstàncies la vida els va portar adescobrir, governar, morir i estimar Tombuctúi les terres de la corba del Níger.

Si voleu saber d’on surt el baobab, el més belldels arbres de la sabana, Abenyonhú —un nomque significa «és millor callar si el que estàs apunt de dir no és més bonic que el silenci»— usho explicarà. Interessant recull de la tradició oralafricana que abandona les nits del poblat perposar-se en un full de paper.

Michèle Fiéloux, antropòloga francesa del Centred’études africaines i especialitzada en la societatlobi, ens transcriu la vida d’un lobi narrada perell mateix, en Biwante, i ens permet descobrirno solament el complex univers i la màgia deles tradicions lobis sinó també la dificultat deles noves generacions per poder assimilar elscanvis i les contradiccions que la societatmoderna introdueix a la vida africana.

Amb una veu delicada i profunda, Rokiaens transporta per moments a un mónpersonal, creat a partir de la riquesa mu-sical de l’alt Níger. Les seves cançonssonen contemporànies, sense renunciara la tradició, sobretot en la instrumen-tació, en què recorre amb comptagotes ainstruments electrònics. Rokia Traoré

Bowmboi

Habib Koite iBamada, Baro

Es tracta del tercer disc de Habib Koite,una de les grans figures de la música deMali. Aquest guitarrista de carrera lentaha creat el seu propi i reconeixible uni-vers sonor, buscant sempre en les arrelsde la música popular. Aquest és un disctranquil i brillant, on la suau veu de Koiteens brinda preciosos moments ambl’única companyia de la guitarra, el balafó,el tama, i ocasionalment el violí.

Salif KeitaMoffou

Moffou és el títol de l’últim i meravellóstreball del gran albí. També és el nomd’un club de Bamako que Keita va obrirper promoure l’escena local. Aquest discés un retorn a les arrels, on brillen sobre-tot les melodies i la poderosa i subtil veudel mestre.

http://www.independant.bf/

http://www.uiowa.edu/~africart/tochttp://archeo.unige.ch/inagina/index.html

http://www.africasounds.com/http://www.africanmusic.org/

http://www.chez.com/malien/http://www.abcburkina.net

http://www.marabout.net/

http://www.independant.bf/http://www.uiowa.edu/~africart/tochttp://archeo.unige.ch/inagina/index.htmlhttp://www.africasounds.com/http://www.africanmusic.org/http://www.chez.com/malien/http://www.abcburkina.nethttp://www.marabout.net/

Llibreria Altaïr Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 61608007 BarcelonaTel. 933 42 71 71

altair.b@altair.es

http://www.altair.es

Ronda de Sant Pere, 11, àtic 3a08010 BarcelonaTel. 933 18 96 00

bcn@banoa.com

http:/ /www.banoa.com

Rebràs a casa aquesta revista de franc, podràs participar en els nostres projectes,

tant amb aportacions econòmiques com donant idees i suggeriments a través dels nostresfòrums de discussió i assemblees periòdiques.

Envia’ns la teva sol·licitud a dugu@pangea.org indicant el teu nom, l’adreça, el telèfon,el correu electrònic i les dades per a la domiciliació bancària. Dugú Associació

et cobrarà una quota anual de 40 euros.

1. Panicum miliaceum. 2. Poble ramader del Sahel. 3.Cervesa que es ven als mercats. 4. Ho porten moltsproductes de cosmètica. 5. Ho demanem per pa-gar a Burkina, a Mali o al Senegal. 6. «Element»important en un dels projectes de l’associació. 7.Ètnia majoritària a Burkina Faso. 8. Beguda ques’obté per infusió de fulles amb aigua bullent, i jat’he dit la resposta. 9. Marca de cervesa africana.10. Ètnia d’origen guerrer del sud de Burkina. 11.Lloc típic de Bobo Dioulasso on es beu cervesade mill i s’escolta música. 12. Arbre de les àreescàlides de l’Àfrica amb el tronc molt gruixut. 13.Col.loquialment capital de Burkina Faso. 14. Paíssubsaharià tocant al mar. 15. Ciutat important deBurkina o la cara que et queda si no pots fer aquestsmots encreuats. 16. País de la corba del Níger.

1. Mill. 2. Peul. 3. Dolo. 4. Carité. 5. Addition. 6. Bou. 7.Mossi. 8. Te. 9. Flag. 10. Lobi. 11. Cabaret. 12. Baobab. 13.Ouaga. 14. Benín. 15. Bobo. 16. Níger.

mailto:altair.b@altair.eshttp://www.altair.esmailto:bcn@banoa.comhttp://www.banoa.commailto:dugu@pangea.org