DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
24
VÍCTOR CATALÀ
-
Upload
collegi-sant-miquel-dels-sants-vic-barcelona -
Category
Education
-
view
5.280 -
download
3
description
Apunts per a l'estudi de la Drames Rurals
Transcript of DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
VÍCTOR CATALÀ
BIOGRAFIA: primers anys
L’Escala 1869-1966
Filla gran d’una família de propietaris rurals.
A la mort del pare (1899), ella administra les propietats familiars
Forta personalitat, seguretat, caràcter independent i solitari
Gran sensibilitat artística
La família afavoreix les seves inclinacions artístiques (pare, advocat i polític. Mare, música i poesia. Àvia, narradora d’històries)
BIOGRAFIA: formació
Bona part de la seva formació la rep a casa: classes particulars, arts plàstiques (dibuix, pintura i escultura)
Interès per l‟arqueologia –Empúries- i pel folklore: recerca i conservació de la cultura popular
• Voluntat de salvar les paraules frases fetes, dites, refranys, goigs, nadales, cançons, rondalles…
BIOGRAFIA: la literatura
Comença a escriure de molt jove. El
1898 es dóna a conèixer com a
escriptora
Poema “El llibre nou” i el monòleg
teatral La infanticida premiats als
Jocs Florals d‟Olot
1901: publica el 1r llibre de poesies. Pren
el pseudònim de VÍCTOR CATALÀ Protagonista
d’una novel·la
inacabada
BIOGRAFIA: la literatura
Ús del pseudònim: • Protecció de l‟opinió pública
• Traspassa els límits de la classe social i la família
Quan ja és coneguda, el continua usant
• Frontera entre la vida pública i la privada
• Projecta amb ell la seva creativitat i rebel·lia
Altres estratègies per no ser rebutjada en el
seu cercle com a dona : • Es presenta com a amateur
BIOGRAFIA: la literatura
Dualitat vida privada-pública:
• 1917 presideix els Jocs Florals
• 1923 membre de l‟Acadèmia de Bones
Lletres
• Manté múltiples relacions literàries epistolars:
• Narcís Oller
• Joan Maragall
Cartes: documents
descobreixen una autora
lliurada a la literatura:
•Capacitat narrativa
•Defensora de a seva estètica i
la seva llengua
BIOGRAFIA: la literatura
DOS aspectes presents en la vida
privada i en l‟obra que donen cohesió a
l„AUTORA:
1. La vinculació emotiva amb la llengua
catalana
2. La vinculació emotiva amb el paisatge de la
seva terra, l‟EMPORDÀ
BIOGRAFIA: la literatura i la llengua
Llengua catalana:
Defensa com a
afirmació de
catalanitat: durant el
franquisme
És la llengua de
la creació
literària
BIOGRAFIA: la literatura
Necessitat de versemblança i l‟emotivitat
situa les obres a la realitat més propera:
• L‟Empordà
• Els voltants de l‟Escala
De vegades els disfressa amb topònims inventats
Vinyes, horts,
muntanya del Montgrí,
ermita de Santa
Caterina, Torroella de
Montgrí
L’OBRA
Narrativa, poesia i teatre
El gènere fonamental: la narrativa
Escriu 74 títols al llarg de 50 anys,
trencats per dos buits:
• 1907-1920: discrepàncies amb els
noucentistes
• 1930-1944: mort de la mare, Guerra Civil,
postguerra, malalties dels germans, d‟ella…
L’OBRA
Tres etapes:
1a 1902 al 1907: Drames rurals (1902),
Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), i la
novel·la Solitud (1905)
2a 1918-1930: Un film (3.000 metres)
(1920), La mare Balena (1920), Marines
(1928) i Contrallums (1930)
3ª 1944-1966: Vida mòlta (1950) i Jubileu
(1951)
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
Planteja les relacions conflictives entre
un
individu
inquiet i
revoltat
&
una
massa
social
passiva
La pagesia Asfixia la
voluntat
renovadora de Entrebanc per a
la modernització
de Catalunya
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
"
Nova manera d‟enfocar la ruralia que
trenca amb la visió idíl·lica del segle XIX
El camp i la terra, representen l‘ànima
d’un país, conforma l‟esperit dels que hi
viuen i en determina la forma de ser
El món rural apareix focalitzat des d‟un
vessant totalment fosc i tràgic, primari
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
El camp: lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència
No hi ha refinaments ni el filtre de la cultura
Els éssers humans són alhora víctimes i botxins
Ús d'un lèxic força més ric, treballat i precís que el de la narrativa anterior
LA NOVEL·LA RURAL
MODERNISTA
El tema rural determina el llenguatge
Reflex de la parla dels pagesos
Síntesi del català popular de les zones rurals
Ús d’exclamacions, diminutius, augmentatius, dialectalismes, vulgarismes, en morfologia i sintaxi
ELS DRAMES RURALS
En paraules de Joan Lluís Marfany:
“el ruralisme modernista reacciona violentament contra la visió pintoresca i folklòrica del camp, pròpia de la literatura de la Renaixença, la qual es veia com una perpetuació de la concepció regionalista de la cultura catalana. Hi reaccionen com una visió alternativa del camp català, una visió antifolklòrica que en feia el marc no d’uns pintorescos usos i costums locals, sinó d’uns problemes d’abast humà universal”.
DRAMES RURALS
Víctor Català és un dels màxims
representants del RURALISME
Drames rurals
• 1a obra ruralista important de l‘autora
• es defineix estèticament i reflexiona sobre
la seva literatura: pròleg PREC
DRAMES RURALS
Basada en el
coneixement
rural de
l’autora
l’espai, la llengua viva dels pagesos, les difícils relacions humanes, les tragèdies i dificultats de la vida al camp
Contempla el món
des de la realitat
MÉS CRUA
Té una PERCEPCIÓ LIMITADA I SUBJECTIVA de la realitat
DRAMES RURALS
TEMÀTICA:
1. La duresa de la vida amb les seves fatalitats, en
concret la dels PAGESOS
2. La PROBLEMÀTICA de les RELACIONS
HUMANES
3. La COMPLEXITAT de les PERSONALITATS i
dels comportaments individuals i socials
4. La situació de LA DONA en una societat que li
és HOSTIL
DRAMES RURALS
CARACTERÍSTIQUES DELS DRAMES
Brevetat i concisió
Domini de la llengua i simbiosi llengua-temàtica
Capacitat d’observació: fets, personatges, varietat i riquesa lingüística
Presència de nivells de llenguatge diferents: culte, col·loquial, mots vius de la parla dels pagesos, de l’empordà, localismes
DRAMES RURALS
Estil suggestiu i plàstic: contrastos, efectes visuals de llums, ombres i colors; efectes sonors: estimulació dels sentits i les emocions.
Al·literacions, intensificacions, adjectivació, metàfores, símbols i sobretot les comparacions, múltiples i variades
Presència del paisatge, en molts casos amb dimensó simbòlica: valor còsmic. Elements atmosfèrics i celestes
DRAMES RURALS
Els contes presenten les històries d‟uns
personatges marcats per la FATALITAT,
contra la qual no poden lluitar:
Influèndia del
NATURALISME
•.pèrdua de la vida
•. Fracàs definitiu
•. Violència d’un home encegat per la passió mata algú:
una DONA
•La fatalitat pot venir donada per un element superior del
cosmos
•També pot venir donada per un acte inconscient: ser primitiu,
nen
DRAMES RURALS
2. Diversitat de personatges, personalitats
o tractaments:
Observació externa dels comportaments
Projecció del món interior
Contraposició aparença externa-món
interior desconegut i impenetrable
Varietat de formes i recursos propis de la
seva narrativa
Sílvia Caballeria i Ferrer
Carme Codina i Contijoch
COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS
Llengua i literatura catalana 1r BAT
