GLOSARI DRAMES RURALS

8/2/2019 GLOSARI DRAMES RURALS

1/12

GLOSARI DRAMES RURALS

Abordar Escometre (alg). Abraonar Agafar-se dos que lluiten, llenar-se contra alg. Acabalat Que t molts cabals.

Acatament Acci de manifestar resprete i submissi.Acomboiar Acompanyar dun lloc a un altre (alg o alguna

cosa) per tal de protegir-lo.Acorar Matar (una bstia) traspassant-li el cor. Degollar.Acotxar Fer que la roba abrigui b (alg), especialment en

el llit. Adelerat Frisss, ple d'nsia. Afollonit Encs d'ira. Afrs Horrors, esgarrifs. Agull Quelcom amb forma de punxa. Agullonar Punxar amb una agulla o amb un objecte amb punxa. Ahuc Crit. Aixarpar Esberlar, obrir en dues parts o ms per ruptura. Aixarpar Enxampar, atrapar.Ajaar Ajeures en un ja, com en un ja. Ajocar Retirar-se a dormir.Alanquins Tela de cot amb lligat de plana i amb lordit i la trama

tenyits de color groguenc ja abans del tissatge.Albes Blanques.Alapremar Separar (alguna cosa) duna altra mitjanant

lalaprem.

Alum Blanca com unalum Es diu duna cosa ben blanca, especialment de la robamolt neta. Amanyagar Fer tornar manyac, especialment amb carcies, afalacs. Amollar Posar fluixa o deixar anar una cosa tibant o estreta Anca En castell nalga.Anguilejar sser semblant a una anguila. Serpentejant. Anyal Anual.Apaivagar Fer desaparixer o minvar un estat dexcitaci,

agitaci, violncia (en alg o en alguna cosa),calmar.

Apedaar Posar en millor estat.

Apedaat De diversos colors. Apotecari Professor de farmcia. Argamassa Ciment.Argelaga Arbust de la famlia de les papilioncies, molt

espins, grisenc, de fulles simples i escasses, florsgrogues que sobren a la primavera i fruit enllegum (Genista scorpius).

Arnat Deteriorat per l'acci de les arnes. Arriada Accidarriar veles; lefecte. Atalaiar-se Examinar o observar alg o alguna cosa amb deteniment,

especialment des de dalt d'una talaia o torre Atvic Primitiu.Atiar Animar (el foc) removent els tions perqu cremin


2/12

millor, o b bufant, ventant. Atuir Mig mort.Atxa Ciri gran i gruixut de forma prismtica i de quatre

blens. Atzarar Esverar, sobresaltar.

Atzavara Planta del gnere Agave, emprada com a ornamental. Avesat acostumat, amb un cert hbit. Avorrert Avorrit.Bacona Femella del porc, especialment la destinada a la cria, truja.Badada Oberta.Badiu Eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada.Badoc Afecci de lavellaner produda per lcar erifid

Phytoptus avellanae que ataca els borrons,deformant-los.

Baga escorredora Que es desf escorrent-lo.Baiard Estructura.

Balandrejar: moure's alternativament cap a una banda i altra.Balba: barba.Balca: bova.Balcera Lloc de molts balos.Balcera Munt, pil.Baldufes Persona molt baixa.Barbamec. Sense pl a la barba, o molt clars.Barbossar Barbotejar, parlar entre dents.Bardissa. Paret formada per plantes.Basarda. Por intensa que pertorba l'esperit.

Bastiment Acci de bastir; lefecte.Batent Que bat, que topa seguidament o a intervals contraun obstacle.

Batiport Porta, pea, que tanca una obertura horitzontal o inclinadaBatlle: ofici encarregat d'administrar justcia.Batuda: acte de batre.Batussa: baralla a cops.Bauma Balma, cova.Bauma: cova no gaire fonda formada per l'avanament d'una roca.Beatfic: que dna felicitat.Becarrades Cop de bec.

Bercarrada Beaina, inclinaci rpida del cap, feta involuntariament perefecte de la son.Bergant. Barca lleugera.Bestreta Fet d'avanar diners a algBlader Bo per a sembrar-hi blat, que hom hi sembra blat.Bleix Acci de bleixar, respiraci cansada.Bleixos respiraci cansadaBoixet. Pea tonejada de fusta, vidre o de metall en forma de

mrter molt ms petita.Bolera Dona que es dedica a la dansa com a professi.Bordegassot: fill bord.

Bordet fill illegitimBordet Roba de mala qualitat que e duia antigament i que solia


3/12

ser blava o ratllada.Bordet Diminutiu de , fill de pares no casats i

desconeguts.Borrango Boig, pertorbat.Borrango/a (borra) Pertorbat, fora de seny.

Bravada: vapor que es forma amb l'ebullici o la fermentaci.Brega. Discrdia manifestada violentament.Bresques forats del rusc de la melBri: tiges primes d'una arrel.Bromera: escuma.Bruels bramidosBruns Que s d'un color terrs fosc amb un mats rogencButlles Missiva, lletra, document, provets daquest segell.cacic Persona que, abusant de la seva influncia o riquesa,

interv de manera abusiva en la poltica i l'administracid'una comunitat .

cairetes Guixa .caliu El que resta dun foc quan, apagada la flama, s

una barreja de brases incandescents i de cendra.camusa Que t el nas curt i aplanat.Candir Defallir, debilitar-se.Canys: conjunt de canyes.Captaire. Persona que viu de captar, rodamn.Caputx Llum doli.Caracu. Extremitat superior d'una cosa.Carcanyol. Buit que roman als dos costats d'una volta.Carenat: pis provisional fet amb pals.catfols Recipient que gira a la roda d'una mquina de treure aigua

i que quan puja va ple d'aigua i quan baixa va buitcigala semblant a un puroCiri: candela gran de cera.Ciri. Candela gran de cera.clapa Clap, especialment de color.cofis-i-mofis morircofoi Satisfet i envanit alhora.Cofurna: alberg petit i dolent.Cols: esttua o home de mides gegantines.

Comare: madrina d'un infant.commosos conmourecompanejar Acompanyar (una vianda) amb pa.conca soltera sense possibilitat de tenir matrimoniconfrares Cadascun dels membres d'una corporaci professional

,benfica, etc, amb relaci als altres; collega.Conxo. Admiratiu vulgar.Coret Guaret, terra llaurada i encara no sembrada.cori-mori morirCorregada: pends de muntanya.correigs Tira de cuir, especialment la que subjecta el camatim de

larada antiga al jou.corrues Muni de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns


4/12

darrere els altres formant una llarga filera.corsecs Clap en la soca dun arbre que es corseca.cort habitaci (dormitori)cossi Atuell gran, de terrissa, de metall o de plstic, de forma de

tronc de con, destinat principalment a fer-hi la bugada.

Cot. Pea d'abric.Cotna. Pell gruixuda i forta.Cotolina. Tela grosssera de cot.crespa Arrissat formant ondes molt petites.crudel cruelcucurells encaputxatscugula Planta de la famlia de les gramnies, semblant a la civada,

molt freqent a les vores de camps i com a mala herbadels esplets

Culbatut Abatut, rebaixat del seu valor.Culbatut: que ha rebut una batuda al cul.Curull: volum d'una substncia que s'eleva per damunt del

recipient.Dagatejar Agredir amb una eina de tall.dall Herba dalladora dun prat.Damnaci. Condemnaci per les penes eternes.De regord De rell.debategar Debatres.deixonda desvetlladeixondaven desvetllardeixondida No gens ensopit

delera empeo, capficar-seDenerit. Petit i magre per falta de creixement.dria Idea fixa que mena o incita persistentment a fer

alguna cosa.desconhort desconsolDeseixida Hbil per treballar.desniar Treure (un ocell) del niu.desnonar Dir que no (duna cosa acordada).Despinguellada Desmanegada, desllorigada.dspota Persona que abusa de la seva superioritat,destralejar Donar cops de destral.

Destraler: home armat amb una destral.deu fontdrear Un cam, anar dret a un lloc.eixancarrar Eixamplar (les cames).eixorca secaEmbosta: mans juntes.embostada ambostada (beure a les mans)Embranzida: velocitat adquirida.Embull: conjunt de coses reunides confusament.empelt Part d'una planta amb una o ms gemmes que s'insereix

sobre una altra, anomenada patr.Emperesit: carregat de peresa.enartament fascinacions


5/12

Enartament Fascinaci, encantament.enartat encisatencadarnar Afectar dun cadarn, dun refredat.encanyonar apuntar amb un armaEncomanar Subjectar de manera incompleta.

enrondar Envoltar.Ensarronat Assarronat, apallissat.Ensopar Estovar per excs de lquid.Entasconar Entatxonar, encabir.envibreda Enfadada.Envinagrat Sec, aspre.Ert: dret i inflexible.esblaimar Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloraci

normal, fer esdevenir dun color menys viu.Esblevenat Esblenat, esbullat.esbravar-se Perdre un lquid la seva fortalesa, la seva olor, etcesbullava Enredar, barrejaresca Causa que provoca malifetes, burles, accions dolentes,

etc .Esca: matria molt seca que s'encn fcilment.Escadusser: que no forma parell.Escaient: oport, agrads.Escamot. Porci d'un ramat.Escarbatar: rascar i fer caure la part cremada de la fusta.Escarni. Burla malvola.escatir Esporga

Escatir-se Espavilar-se, fer els posibles per sortir-se duna dificultat.Escatir. Tallar una cosa sobrera.Esclafeig. Conjunt de coses esclafades.esclafit Soroll sec, agut, sobtat, produt per un tret, una ruptura,

un cop de fuet, etc.Escotorit: eixerit, viva.Escurada Rec fondo que queda al mig duna llaurada.esgarriar Fer que (alg, alguna bstia) perdi el cam.Esgranar: desgranar.esllanguint Perdre el mn de vistaesllavissar-se cap avall

esma automaticamentesma Fora moral i energia que impulsen a una activitatEsma: facultat d'estimar.Esmirrit Escarransit, poc desenvolupat.Esparverat: torbat de por profunda.Espaumat Espalmat, esglaiat.espellifada Que porta vestits fets malb, esquinats.Espeuatat Espeuat, molt cansat dels peus.espill mirallespitllera Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en

una porta perqu hi passi la llum i per a mirar i disparardes de dins cap a fora

Espona: costats d'un llit.


6/12

Esporuguir: fer tenir por.Esquer. Dipsit d'esca per encendre el foc.estadant Persona que ocupa un habitatge, amb ttol jurdic o sense.estantolar Apuntalar.Esterp Estirp, esquin.

Estigma. Senyal o marca indeleble.Estol: conjunt de naus.Estol. Conjunt de nausestrafet "monstre"Estremendir Estremir, esgarrifar.Esvoranc: Forat o espai buit produt a un objecte per haver-se'n

desprs o separat un tros superficial.faccia Dita o acci que alg fa per divertirfaccia All que hom diu o fa per divertir fent riure.Faciners. Aquell qui obra en contra de la llei.Fadr. Infant.fadrina solterafaldada El que cap a la bossa que es fa amb la faldilla alant-se-la

de davant.falla faltaFardo: paquet gros amb, generalment, roba.Fariseu. Hipcrita refinat.Faroneta Diminutiu de . Flama.farta Que ha menjat fins a no poder ms.fato Conjunt de coses per a un viatge, per a un s

qualsevol.

feixa Terreny destinat al conreu limitat per marges de pedraFeixina: feix de llenya.femer lloc on es guarden els femsFemsa Femta, excrement.Fer calendaris Fer comptes sobre fonaments falsos o incerts.Fer cofis i mofis Fer el que es vol duna cosa, tracar-la sense mirament,

sense subjectar-se a la llei.Fer el gasto Protagonitzar.Fer landorr Fer el desents, dissimular.Fer larbrefoc Sostenir-se sobre les mans i cap per avall.Fer moixini Fer moixoni, callar.

Fer veure els ulls verds Fer pasar una mala estona, molestar extremadament.ferstec Indmit, no domesticat.Ferreny. De ferro.Fesola: llegum semblant a la mongeta.festejador pretendentFiblada: dolor agut.Fiblar: picar, mossegar.fiblava punxavaFibl: agull amb qu pica una abella.filloxera insecte molt petit que ataca les arrels dels ceps

finada Morirfinar deixar de viure


7/12

fit puntFlastomia. Blasfmia, maledicci.Fleuma: mancat de carcter, de decisi.Flonjo: mancat de duresa, tou.Flsquer Eufemisme de fotre, burlar-se.

follona embogidaforanes De fora, externForfollar Remenar o dir entre dents.forment Blat blancal.fotesa Cosa de poca importncia.Franella: teixit lleuger i fi de llana.frares Tros de la vora duna pea de vestir, duna cortina, etc.,

que sala accidentalment i fa com un doblec.frvol Flac de forces, sense vigor.Fura. Mamfer.

gairell tortagairell una cosa no va recta, sin inclinada cap a un costatgaleres Persona que t cura dels diversos actes duna festa major

o duna festa de carrer.gallimarsot noia masculinagnguil llarga, dura i primaGarbinada. Vent de garb.Garfi: ganxo de punta aguda.Gargaixs Que fa soroll de mucositats.Gargamella. Garganta.Garlanda. Cadena de flors.

garnatxa Vestit talar amb sobrecoll gran.Gasiu. Amb tendncia a guardar diners.gasiveria Qualitat de gasiu.Gat feix Fagina.Gatinada: conjunt de gatets sortits del mateix part.gatzara Cridria, brogit, amb qu una colla de gent manifesta la

seva alegria.Gatzara. Cridadissa en demostraci d'alegria.gec Pea de vestir amb mnigues que arriba fins a la cintura .Ginjol. Espcie de planta.Gip. Pea de vestir ajustada amb mnegues i cenyida al cos.Giponet. Guardapit per llauradors.girbat Forjat.glavi espasaGoja: fada o golaGratalls: tros de terra gratat pels animals, per l'acci de les aiges.Grauat Corcat.Greixina. Greix abundant.grifol Part diferenciada que junt amb altres d'iguals forma la part

de dins d'algunes fruites, com les taronges i les llimonesiguala visita

Iguala Conducta, quantitat de diners que es dna peridicamenta un metge a canvi dels seus serveis que sn necessaris.


8/12

ncubus diable que s'ajeia sobre les dones i les deixabaembarassades

Ingrinyador Provocador, instigador.isolat allat joquiner Jc

Junta Llaurada del mat o de la tarda.Lasciu. Inclinat fortament als delits carnals.Llampferit: ferit de llamp.llanter llumLleixa: post adossat a la paret per tenir-hi plats.Llenca: tros llarg i estret.lloctinent Persona que en substitueix una altra que t un crrec alt

quan aquesta no hi s .Llombric Llambric, cuc de terra.Lluquet: tija de cnem.Lluquet. Brot tendre.Llustrejar. Clarejar.locar envogirmagn Que s bondads i comprensiuMagn Mann. Fig. Abundncia.Malagrads. Aspre de tacte.mall mazomanca faltatmaniosa Que t manies.mansuetud docilitatmanyaga caricia

manyagoia Manyac .mrfega Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matals.Mrfega: tela farcida de palla que fa de matals.Marmotejar Barbotejar, murmurar.Mella: nom d'un peix.melsa rgan de forma ovoide situat en la profunditat de

l'hipocondri esquerre.menudncies petitesesMerino: varietat de moltons d'Espanya de llana fina.Mesada. Espai d'un mes.

mesell Que no sent els copsmesell servil (cast)Mesicar Mercadejar, negociar el preu.Ministrejar Manejar, governar, dirigir.Mirotejar Brillar.Modegar: fregar el morro del porc.moixaina Carcia que es fa passant la m per la cara.Mordegar Fregar un animal el morro per terra.morma Cop donat amb la m a alg.musques Morat fosc.

nafrats feritsnapoleons Moneda francesa de 5 francs que tingu curs a Espanya


9/12

amb el valor de 19 rals.no hi veia de cap ull Estar molt content; sentir una gran satisfacci.nom de font nom propinunci Persona que fa de representant diplomtic del papa en un

pas o estat

Obirar Albirar, veure.liva espcie d'ocellOmbradiu. Ombrvol.Orellana: tros de poma o pera que s'asseca al sol, es posa al forn i

es menja a l'hivern.stia Ostra.pador estomacPallera: paller de base quadrada.Palomejant Apamat, valorat.Pamper: propi de les Pampes sudamericanes.

panteistes Doctrina segons la qual Du i l'univers sn una mateixaPassada Temporada.pastar Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc.Pelloc Manyoc.Pellofa. Membrana exterior o coberta fina de certs fruits.// Pea de

llaut.Per arreu Per sempre.perdulari Persona que ha arribat molt avall en la negligncia dels

seus interessos, de la seva persona.Pertenir Patir.petja Manera de collocar un peu a terra que t una persona o

un animal, especialment quan caminapicot Mesura de capacitat per a grans, equivalent a la quaranta-

vuitena part duna quartera o a la quarta part dun quart.pita Fibra txtil dorigen natural procedent de les fulles

datzavara.pitxer Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa,

per a contenir lquids, beguda.Plnyer: plorar fort.planyvols tristosPlatxar Insistir.

Podrimener. Conjunt de coses podrides.Porcell. Porc desmamat.Porfidiosament: amb porfdia.positures Manera d'estar situats o collocats fsicament una persona

o un animalPreny: embarassada.presigns adonar-seprestesa RapidesaProsme. Prxim, proper.pruja Picor molt intensa i viva que indueix irresistiblement a

rascar-se .

punyida Ferida feta amb una punxa o amb una cosa punxegudaPurulent. Amb pus.


10/12

Quera. Insectes.Quimera: animal fabuls.Quimera: animal fabuls amb cap de lle.Rabinejar Fer rebequeries.Rabineria Rebequeria, enrabiada.

rampelluda que sol patir rampells, que fa les coses a rampells.Ranera: soroll anormal de la respiraci.Rap: pols de tabac per a ensumar.Rastellera. Renglera, conjunt de coses posades una al costat de

l'altra.Rastinyera Rastrellera, filera.rautar Gratar .rec Canal per on passa l'aigua per regarrecelosament Amb recel.Recs: separaci, allunyament.

Rdit: profit que un capital produeix.Reds: recer.Regent Estar de bon regent. Estar ben conservat.remoixell remolRemoixell Remol.Remoler Remolejador, que defuig el compliment duna obligaci,

etc. Amb dilacions o excuses sense fonament.repent de copRepetellejar Espurnejar amb espetecs.reptar Reprendre, renyar (alg) per una falta, per una mala

acci.

retal Part posterior del tal.Retor: rector.Retort. Retorut, molt tort.retrunyir Un soroll fort, ressonar a la manera dun tro.revs A la baixa edat mitjana, imposici pagada sobre el valor

de les transaccions fetes pels mercaders, segons una tarifadeterminada.

Revinclar: retrcer.revingut De bon gruix.ro De baixa qualitat, menyspreable.

rona nissaga d'Adam descendents de la terraRonyicar Grunyir, rondinar.rosella Herba de la famlia de les papavercies, semblant a la

rosella, per de fulles ms dividides, flors morades icpsula cilndrica i llarga, prpia dels camps de cereals idindrets ruderals

Rot Antiptic.Rubert Reblert, ple.Ruda: planta.Rfol: nuvols i fred.rfola Que s nuvols i amenaa tempestaRumball: tros de fusta.sacra sagrada


11/12

Sanar Renillar.sarments Branca llarga, prima i flexible d'un cep o d'una parrasemal Portadora petita.serena Exempt de tot torbament.Serial: pertanyent o relatiu a una srie.Serva Perdre la serva Perdre la claredat denteniment.seti Lloc on seu, on est, que ocupa, alg o alguna cosa.somorta apagadasomorts apagatsSpit: ensopit, somnolent.suara Ara mateix, ara fa poc.surt ensurttabal tabalotTabal: timbal.Tabola. Soroll de gent alegre.

taleia Ocupaci, treball, etc, en qu hom esmera assduament isollcitament la seva activitat.Taleia: ocupaci o activitat fixa que absorbeix atenci.tantost tan aviat comTantost. Tan prompte.Taups: talp (animal).Terbolina Trebolesa de cap, mareig.Testa. Cap d'una persona o animal.Titlla: quantitat nfima d'una cosa.Tofa: bolic, aplec de coses filamentoses.totxo Bast gruixut.

Tralla: corretja per frenar.Trefullar Trepitjar sense mirament.Trepament Trepat, forats del material entreteixit.Trespol: mescla de pols.Treta Trepa, colla de gent menyspreable.trinxa TrinxeraireTrinxa: tros d'alguna matria.Tunda Pallissa.tustant Copejar .ullprendre encisar

Una. Pes.veces Menjarvenda Conjunt de coses que s'entreguen a canvi de diners Ventijol: vent fluix.vessanes terres Veta: teixit en forma de cinta.vexat Que causa vexaci .vibra escorcvrgules coma o ratlleta curta Volva: palla.Xacra. Mal fsic.xarxona vestida malamentxerraires que no callen


12/12

xerric Soroll estrident de fregads, especialment metl.licxerric Soroll estrident de fregads, especialment metllic.Xisca Quisca, brutcia.Xuia Xulla, llenca de cansalada de porc.

GLOSARI DRAMES RURALS

Documents

Transcript of GLOSARI DRAMES RURALS