Dossier xerrada el joc interior consell esportiu 20 02 2014
-
Upload
mario-aleman -
Category
Documents
-
view
215 -
download
2
description
Transcript of Dossier xerrada el joc interior consell esportiu 20 02 2014
COACHING & ESPORT “LA GESTIÓ DEL JOC INTERIOR”
www.do-sinergia.com
COACHING
DEFINICIÓ DE COACHING
Segons la International Association of Coaches el coaching és:
• Una forma avançada de comunicació.
• Ajudar a un individu, organització o equip a produir un resultat desitjat gràcies a la
co-creació de consciència i solucions als problemes.
• Una tecnologia de l’èxit completament integrada i personalitzada.
DEFINICIÓ DE COACHING
Segons la International Coach Federation el coaching:
• Ajuda a establir millor els objectius i aconseguir-los.
• Ajuda al seu interlocutor a fer/ser més del que podria haver fet/sigut per si mateix.
• Proporciona perspectiva per obtenir resultats més ràpidament.
• Proporciona eines, suport i estructura per aconseguir-ne més
Els coachs utilitzen tècniques i eines respecten normes i apliquen principis
Com creieu que us pot ajudar el Coaching en el vostre treball diari?
GESTIONAR EL JOC INTERIOR
Timothy Gallwey, autor del libro “The Inner Game” (el juego Interior)
dice:
“En todo esfuerzo humano hay dos áreas de compromiso: el interior y
el exterior. El juego exterior se juega en el área externa para superar
obstáculos externos y alcanzar metas u objetivos externos.
El juego interior tiene lugar en la mente del jugador y juega contra los
obstáculos del miedo y la desconfianza en uno mismo”
“Siempre hay un juego interior en tu mente, no importa que esté
sucediendo en el juego exterior. Cuánto más consciente seas de este
juego, más podrá marcar la diferencia entre el éxito y el fracaso en
el juego exterior.”
EL JOC INTERIOR
Un joc entre una ment callada, que no jutja pels errors del joc
de la vida, una ment inquieta i critica comença jutjant, passa per
emetre pensaments negatius, transforma l'estat d'ànim i no
produeix resultats.
tornar a una “Inconsciencia Infantil” on les pors no existeixen per
arribar a gaudir i aconseguir els objectius somiats.
EL JOC INTERIOR
“INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL QUALITAT DE VIDA & ESPORT ”
HOWARD GARDNER
Comprendre i millorar els processos
d'aprenentatge, pensament i creativitat en
disciplines com l'art, humanitats i ciències a nivell
individual i institucional
Psicòleg i professor de psicologia, educació i neurologia
Investigador a Harvard
Proposà la teoria de les Intel·ligències Múltiples
Participà amb el Projecte Goodwork
Codirector del Projecte Cero
Projecte Cero
LA INTEL·LIGÈNCIA SEGONS HOWARD GARDNER
La capacitat de resoldre problemes o elaborar productes valuosos en una o més
cultures
Caràcter genètic però el seu desenvolupament depèn de l'entorn i que es donin
les condicions adequades
Tots tenim 8 intel·ligències o habilitats
Es combinen de forma diferent en cada un
Són eines que tots podem usar per aprendre, resoldre problemes i crear
Comprendre això ens permet viure de manera més eficient en el nostre entorn
No hi ha una norma sobre els atributs necessaris per ser intel·ligent en un camp
TEORÍA DE LAS INTELIGENCIAS MÚLTIPLES
LES 8 INTEL·LIGÈNCIES
LES 8 INTEL·LIGÈNCIES
QUÈ ÉS UNA EMOCIÓ?
Llatí "Emovere" = MOURE‘S
Impuls que fa a l'individu realitzar
una acció determinada
Reacció subjectiva a una situació,
acompanyada de canvis orgànics
amb finalitat adaptativa
Estats anímics que es reflecteixen
en comportaments interns i externs
ORIGEN DE LA TEORIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DE GOLEMAN
Howard Gardner: Intel·ligència interpersonal i intrapersonal
Peter Salovey i John Mayer destaquen 5 àrees principals de la IE:
1. Conèixer les pròpies Emocions
2. Utilitzar les Emocions
3. Automotivar-se
4. Reconèixer emocions en els altres
5. Manejar les relacions
David McCllelland proposa estudiar les competències que posseeixen
aquells que tenen èxit
LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL SEGONS DANIEL GOLEMAN
L’èxit no depèn només del CI o de l’expedient acadèmic sinó també de la
Intel·ligència Emocional
La Intel·ligència Emocional és la capacitat de reconèixer sentiments propis i dels altres per
poder utilitzar bé les emocions i tenir relacions més productives amb l’entorn
NOTES
ESTRATÈGIES
INTERNES
DE
MOTIVACIÓ
Cada persona posseeix un sistema que dirigeix i un sistema preferit
per accedir a la seva memòria i rebre la informació externa.
•Visual
• Auditiu
• Kinestèsic
• Olfactiu
• Gustatiu
LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE “MAPA”
L'activitat mental discorre a través d'una sèrie de processos neurològics o “filtres” Aquests són: creences i valors, experiències, idees, entorn sociocultural, família,
aprenentatges, referències, etc. El que queda al final, és una representació interna pròpia o “mapa”
Percebem el món exterior a través dels cinc sentits vista, olfacte, tacte, gust, i oïda
LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE “MAPA”
L'activitat mental discorre a través d'una sèrie de processos neurològics o “filtres”
Aquests són: creences i valors, experiències, idees, entorn sociocultural, família,
aprenentatges, referències, etc. El que queda al final, és una representació interna pròpia
o “mapa”
Percebem el món exterior a través dels cinc sentits vista, olfacte, tacte, gust, i oïda
PISTES D’ACCESSOS
OCULARS
Estudis neurològics han
demostrat que el moviment
de l’ull està associat amb
l’activació de diferents parts
del cervell.
Prenc contacte amb les meves emocions i
em pregunto: Com estic avui? Em responc
amb una emoció. A continuació em faig una
imatge de com m’agradaria estar quan
aconsegueixi els meus objectius (amb tots
els detalls) i començo a sentir que la meva
energia puja. Recordo una imatge d’alguna
situació en la que hagi aconseguit algun
objectiu, i això em fa sentir més bé encara.
En aquest moment em dic a mi mateix
¡Som-hi!
EXEMPLE I
k A i V c K+ V r K++ A i
Sento alguna cosa que no m’agrada en
relació a la tasca que he de fer. Em dic...
“Uffff quina mandra”. Visualitzo algun
moment en el que vaig haver de fer alguna
cosa semblant. M’arriba una sensació
negativa. M’imagino fent la tasca, amb un
resultat negatiu i em sento pitjor encara. Em
dic, “Ho faré en un altre moment”
(autoengany) i per alguna estranya raó em
sento un mica millor, més tranquil.
Finalment acabo per no fer-ho, tot i saber
que a la llarga no és bo per a mi (paràsit).
EXEMPLE II
A i V r K- - V c K + K-
NOTES